The purpose of the thesis is to investigate and analyze how three different actors linked to the urban transformation in the city of Kiruna, in this case LKAB, the Municipality of Kiruna and the County Administrative Board of Norrbotten, believe that the identity of a historical monument that is marked cultural heritage is affected by future relocation. The second part of the study is to investigate the impact the building might have on the city in the future. This study is based on the relocation of Hjalmar Lundbohmsgården. The study is based on a qualitative approach in which five informants from the three actors were interviewed. The interviews have been analyzed through thematic analysis, where a combination of theoretical thematic analysis and empirical thematic analysis was used.   The result shows that the new location of Hjalmar Lundbohmsgården is preferred to be in a suitable context close to other cultural buildings. All informants agree that accessibility is a fundamental element in, which a synergistic effect is an increase in visitor numbers. Since the greatest value around Hjalmar Lundbohmsgården is Hjalmar Lundbohm and his deeds, the identity can still be passed on even though the place is not the same. The informants agree that it is important with cultural references in a city so people have something to relate to. / Denna uppsats syftar till att undersöka och analysera hur tre olika aktörer kopplade till samhällsomvandlingen i Kirunas centrala delar, i detta fall LKAB, Kiruna kommun samt Länsstyrelsen Norrbotten, anser hur identiteten kring ett byggnadsminnesmärkt kulturarv påverkas genom en framtida flytt. Vidare undersöks vilken inverkan byggnaden kan ha i den framtida staden. Uppsatsen har sin utgångspunkt kring en ny framtida placering av Hjalmar Lundbohmsgården.   Studien är baserad på en kvalitativ ansats där fem informanter från tre olika aktörer; LKAB, Kiruna kommun samt Länsstyrelsen Norrbotten har intervjuats. Intervjuerna har sedan analyserats genom tematisk analys, där en kombination av teoretisk tematisk analys och empirisk tematisk analys använts.   Resultatet av intervjuerna visar att Hjalmar Lundbohmsgårdens nya placering bör hamna i en lämplig kontext nära andra kulturbyggnader. Samtliga informanter är eniga om att tillgängligheten är en grundläggande faktor där en synergieffekt är ett ökat besökarantal. Det största kulturella värdet kring Hjalmar Lundbohmsgården är Hjalmar Lundbohm och hans gärningar, vilket gör att identiteten fortfarande kan vidareförmedlas trots att platsen inte är densamma. Informanterna är överens om att det är viktigt med kulturella referenser i en stad så människorna har något att förhålla sig till.

This dissertation has as general objective to identify the buildings of the Cooperativa de Consumo dos Empregados da Viação Férrea do Rio Grande do Sul producing an inventory of the main built properties occupied by the institution in the city of Santa Maria - RS. The Cooperativa de Consumo dos Empregados da Viação Férrea do RS was founded in 1913, locating its office in Santa Maria. The project aimed the social, economic and cultural life of its members, forming a kind of network that covered much of the state, locating its subsidiaries in several cities. Through the buildings occupied with its business operations, health and education, it was responsible for the transformation of spaces in urban and regional scale. In Santa Maria - RS the main buildings of the institution were located, such as the Men's and Women s Arts and Crafts Schools, Health House, the head office as well as an apparatus of Stores, Pharmacies, Butchers, Bakeries and small factories distributed in three different areas of the city, always linked to the core railway workers. From the top of its management until its complete decay influenced by different factors, the Cooperativa de Consumo dos Empregados da Viação Férrea do Rio Grande do Sul built a vast patrimony that was gradually being degraded. In the special case of Santa Maria, some buildings were expropriated via lawsuits and others sold to end debts. The proposed inventory has as one of its objectives the organization of data currently scattered about its built environment contributing to the discussion of its value as symbols of the railway workers mainly in Santa Maria. To construct this inventory, this dissertation rescued the history of organization and decay of the institution in Santa Maria and in the state, still addressing aspects of the city's development and its relation to rail transport. In order to base this paper it is presented theoretical references on topics such as culture, memory and cultural heritage as well as issues raised about preservationist policies. This study points the existence of 18 buildings occupied by the Cooperativa de Consumo dos Empregados da Viação Férrea do Rio Grande do Sul in Santa Maria, of which only 15 are identified as adopting registration methodology to producing an inventory using as reference models of the Instituto do Patrimônio Histórico e Artístico do Estado do Rio Grande do Sul and the Instituto do Patrimônio Histórico e Artístico Nacional, producing an amount of 10 files. / Esta dissertação tem como objetivo geral identificar os edifícios da Cooperativa de Consumo dos Empregados da Viação Férrea do Rio Grande do Sul produzindo um inventário dos principais bens edificados ocupados por essa instituição na cidade de Santa Maria RS. A Cooperativa de Consumo dos Empregados da Viação Férrea do RS foi fundada em 1913, localizando sua sede em Santa Maria. Com um projeto que visava o desenvolvimento social, econômico e cultural de seus associados, formou uma espécie de rede que abrangia grande parte do estado, localizando filiais em diversas cidades. Por meio dos prédios que ocupou com suas atividades de comércio, saúde e educação, foi responsável pela transformação de espaços em escala urbana e regional. Em Santa Maria RS foram localizados os principais edifícios da instituição, como as Escolas de Artes e Ofícios Masculina e Feminina, a Casa de Saúde, a sede da instituição bem como um aparato de Armazéns, Farmácia, Açougue, Padaria e pequenas Fábricas distribuídos em três diferentes pontos da cidade, sempre atrelados à núcleos de trabalhadores ferroviários. Do ápice de sua gestão até sua completa decadência influenciada por diferentes fatores, a Cooperativa de Consumo dos Empregados da Viação Férrea do RS construiu um vasto patrimônio edificado que aos poucos foi sendo degradado. No caso especial de Santa Maria, alguns prédios foram desapropriados via ações judiciais e outros vendidos para sanar dívidas. A proposta de um inventário tem como um de seus objetivos a organização de dados atualmente esparsos sobre o seu patrimônio edificado colaborando para a discussão de sua valorização como símbolos da classe ferroviária principalmente em Santa Maria. Para a construção desse inventário, essa dissertação resgatou a história de organização e decadência da instituição em Santa Maria e no estado, abordando ainda aspectos do desenvolvimento do município e sua relação com o transporte ferroviário. Com o objetivo de embasar o trabalho, são apresentados referenciais teóricos sobre temas como cultura, memória e patrimônio cultural além de abordadas questões acerca de políticas preservacionistas. Este estudo aponta a existência de 18 edifícios ocupados pela Cooperativa de Consumo dos Empregados da Viação Férrea do RS em Santa Maria, dos quais apenas 15 são identificados adotando-se como metodologia de cadastro a produção de um inventário. Esse inventário usou como referência modelos do Instituto do Patrimônio Histórico e Artístico do Estado do Rio Grande do Sul e do Instituto do Patrimônio Histórico e Artístico Nacional, produzindo um total de 10 fichas.

La maquette numérique de bâtiments historiques (Heritage-BIM) est devenue un enjeu majeur dans la modélisation. Le modèle HBIM ainsi obtenu comprend une description paramétrique et sémantique des éléments constitutifs du patrimoine. La thèse présente des méthodes de constructions HBIM à partir de la documentation historique, de nuages de points, de maillage de surfaces et de géométrie solide. Un concept de mesh-to-HBIM est proposé à l'aide de la programmation visuelle, qui permet de transformer les « familles » paramétriques et les structures géométriques en modèles paramétriques et sémantiques HBIM. La modélisation paramétrique HBIM consiste à créer manuellement des Familles Revit paramétriques et une reconstruction de bâtiment semi-automatisée par l'application de scripts Dynamo. Le processus de modélisation sémantique HBIM transforme directement des géométries segmentées de maillages ou de solides vers l'environnement BIM. Les éléments segmentés et individualisés peuvent être stockés et gérés dans cet environnement avec des compléments d'informations d'association entre éléments. / Heritage Building Information Modelling (HBIM) is a major issue in heritage documentation and conservation. The obtained HBIM model provides a parametric and semantic description of the heritage elements. This thesis presents methods for the generation of HBIM models from point clouds (obtained by photogrammetry or laser scanning), surface mesh and solid geometry. A concept of solid/mesh-to-HBIM is proposed using Autodesk Dynamo visual programming, which transfers the parametric “Family” and geometric structures to parametric and semantic HBIM models. The parametric HBIM modelling process involves conventional manual parametric “Family” creation and semi-automated building reconstruction by Dynamo. The semantic HBIM modelling process directly transfers the segmented solid geometry and closed mesh-to-BIM environment. The segmented elements can be stored and managed in the BIM environment with attached attributes information and relationships established among the elements.

Orientador: Arleude Bortolozzi / Dissertação (mestrado) - Universidade Estadual de Campinas, Instituto de Geociencias / Made available in DSpace on 2018-08-09T16:54:56Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Blanco_CarmenRitaFurlani_M.pdf: 7710995 bytes, checksum: c881ee3b001a6bd34d5ed2813129f467 (MD5) Previous issue date: 2007 / Resumo: A compreensão da dinâmica territorial urbana passa pelo entendimento dos processos de (re) construção das cidades contemporâneas. Assim sendo, este estudo buscou discutir os principais aspectos da comunicação social sobre o uso dos bens edificados como os dos patrimônios industriais, na busca de novas funções, para o resgate dos seus valores históricos, culturais, e sociais. O entendimento dos usos e "ruídos" do Engenho Central de Piracicaba como patrimônio industrial - analisado pelas suas funções antigas e atuais e integrado a comunicação social - puderam revelar outras possibilidades de usos do território urbanizado, mais compatíveis com as necessidades da comunidade local. A pesquisa qualitativa foi realizada a partir do levantamento de informações sobre o "lugar" em que localiza-se o referido patrimônio através de entrevistas com os moradores da área de entorno, com visitantes e representantes do poder público local. O Engenho Central foi escolhido nessa pesquisa, não como "estudo de caso", mas sim, como um caminho que, pela cultura nele inserida, possibilitou articular diferentes aspectos da sua preservação, e o debate sobre questões que na crise atual do paradigma moderno, parece voltar-se para versões distintas de valorização local / Abstract: The comprehension of urban territorial dynamic goes through the understanding of (re) building process of modern cities. Therefore, this study had aimed to discuss the main aspects of social communication about preservation of industrial heritages , in a sense to promote news approaches related to its functions that could bring back values such historical-cultural and addition of new ones like social values for its uses. The understanding of which we are calling in this paper "noises" from the "Central Old Sugar Cane Plant of Piracicaba", Brazil, as an important heritage build-analyzed here through out its old and actual functions and also integrated to social communication, could show others possibilities to the urban territory, more compatible with the local community needs. This quantitative research was carried on from observations collected in the place where the mentioned build is located and through interview with local house residents, visitors and representatives of local government. The Central Old Sugar Cane Plant has been chosen, not as a case study, but as a cultural way that made possible to articulate different aspects of the actual paradigm that seems to tum into versions for the local valorization / Mestrado / Análise Ambiental e Dinâmica Territorial / Mestre em Geografia

Pays où se croisent influences occidentale et arabe, le Liban est un laboratoire heuristique pour analyser la question patrimoniale. Son système politique confessionnel, sa société communautaire et sa situation stratégique au Moyen Orient en font un enjeu géopolitique. La construction nationale a approprié le regard orientaliste pour postuler une identité libanaise assise sur des mythes fondateurs ; elle a mobilisé les Libanais autour des valeurs communes de la nation afin de diluer les identités communautaires. La guerre civile a réactualisé ces identités et les communautés se sont emparées de leurs particularismes religieux au profit des acteurs divers qui s’affrontent au Moyen Orient et qui instrumentalisent la carte communautaire libanaise dans leurs confrontations. Le Liban a traversé deux périodes de construction identitaire : nationale et communautaire ; chacune de ces périodes a sécrété un patrimoine particulier. À Baalbek, ville connue par l’Occident à travers les récits des voyageurs, la construction nationale désigne le site archéologique comme patrimoine national. Or, ce site se caractérise par une sédimentation de couches culturelles qui sollicite une lecture patrimoniale différente selon des échelles : alors que le regard occidental y voit des temples romains, la population locale y voit une Qalaa (citadelle) arabe. Entre la romanité et l’arabité du site, l’État libanais a opté pour sa dimension phénicienne qui affirme que les Libanais sont les descendants des Phéniciens. Avec la remontée du pouvoir communautaire chiite dans la ville, un nouvel objet patrimonial émerge : le mausolée de Sit Khawla répond par son référentiel identitaire et la dynamique économique qu’il induit dans la ville, aux aspirations de la population locale recomposée communautairement. Il s’ensuit deux pôles patrimoniaux qui coexistent dans l’espace de Baalbek. Cette bipolarité patrimoniale renvoie à des enjeux, des logiques d’acteurs et des acceptions du patrimoine que cette thèse s’attache à analyser. / A country influenced by both the Western and Arab world, Lebanon is a heuristic laboratory to analyze heritage questions. Its confessional political system, community social structures and strategic location in the Middle East contribute to make it an important geopolitical stake. The Lebanese nation-building process appropriated the Orientalist gaze to force a national identity based on several founding myths. It sought to gather the Lebanese around national common values, and so weaken the community identities by promoting the image of a socio-cultural mosaic. The civil war refreshed these identities, and the communities seized their specific religious particularisms, which the regional powers in the Middle East manipulated for their power game. Lebanon witnessed two periods of identity-building: national and community, each of them inventing a particular heritage object. In Baalbek, a city that was familiar to the West thanks to travellers, nation-building process appointed the archaeological site as a national heritage. However, the site is characterized by sedimentation of several cultural layers, each participating in different scales of heritage interpretation: while the Western gaze sees Roman temples, the local gaze sees an Arab Qalaa (citadel). In addition to the Roman and Arab identity of the site, the Lebanese state stressed its Phoenician dimension favourable to its national discourse which affirms that the Lebanese are the descendants of Phoenicians. With the rise of Shiite community power in the city, a new heritage object attracts the local level: the mausoleum of Sit Khawla responds to the aspirations of local population, by its referential identity and its economic dynamics which it has induced in the city, now recomposed on a community basis. As a result, two heritage centres coexist in Baalbek’s space. This bipolarity underlines heritage issues, the actors’ logics and the different significance of the conception of heritage, which this thesis attempts to analyze.

[ES] El mayor desafío en la gestión del uso público del patrimonio es establecer una relación sostenible entre patrimonio y turismo, ya que el acceso público, si bien promueve el interés social por su conservación, también representa un riesgo para la preservación de los recursos. La información que generan los equipos multidisciplinares que intervienen en la gestión del uso público generalmente se encuentra incompleta, descoordinada y desactualizada. La falta de una fuente de información fiable genera bajos niveles de eficiencia en la gestión del uso público poniendo en riesgo la preservación de los recursos del impacto de los visitantes y reduciendo el interés social por su conservación. Heritage Building Information Modelling (HBIM) es un sistema de trabajo colaborativo donde los agentes involucrados comparten información geométrica, semántica y documental del bien patrimonial de forma coordinada. HBIM se presenta como oportunidad para mejorar la eficiencia de la gestión del uso público del patrimonio. Considerando el previsible crecimiento del uso de HBIM en España en un futuro próximo, el objetivo de esta investigación es desarrollar, por primera vez, un protocolo HBIM que ayude a los profesionales a implementar HBIM para planificar y gestionar más eficientemente el uso público del patrimonio en sus cuatro ámbitos: la conservación preventiva, la gestión de visitantes, la interpretación del patrimonio y la divulgación del patrimonio. El método de investigación empleado es el Design Science Research (DSR en adelante) o investigación de las Ciencias del Diseño. Así pues, el estudio se inició con la revisión exhaustiva de la literatura científica relativa al uso de HBIM para la gestión del uso público del patrimonio, lo que permitió identificar la laguna del conocimiento actual en esta materia. Para analizar la gestión actual del uso público del patrimonio se tomaron tres casos de estudio y se recogieron datos mediante la técnica de la entrevista semiestructurada y la observación directa de la visita pública. El análisis de la planificación de los cuatro ámbitos del uso público se realizó a partir de los datos obtenidos mediante la técnica de la entrevista semiestructurada y el análisis de documentación técnica específica. Los resultados de estos análisis evidenciaron problemas de ineficiencia en la planificación y gestión del uso público actual. Con el fin de darle una solución a este problema, se desarrolló un Protocolo HBIM para planificar y gestionar el uso público de manera más eficiente. Dos de los aspectos del Protocolo HBIM, la gestión de visitantes y la interpretación del patrimonio, se implementaron satisfactoriamente al caso de estudio del conjunto de San Juan del Hospital de València. Por último, se evaluó la aplicabilidad y utilidad del protocolo con un panel de expertos en la gestión cultural del caso de estudio, en cada ámbito del uso público y en BIM. Los resultados de la implementación del Protocolo HBIM al caso de estudio del conjunto de San Juan del Hospital de València, demuestran por primera vez que HBIM y, en particular, el software Revit puede ser una herramienta útil para analizar, planificar y también para gestionar más eficientemente las visitas públicas de los bienes patrimoniales. Este estudio evidencia que la capacidad de HBIM de unificar la información generada por los distintos agentes involucrados en la conservación del patrimonio facilita la toma de decisiones para el diseño del itinerario turístico, la gestión del flujo de visitantes y la determinación de la capacidad de carga recreativa de una manera más integral. Estos resultados han permitido identificar futuras líneas de investigación orientadas a la gestión de visitantes en tiempo real gracias a la vinculación de sensores o dispositivos GPS a los modelos HBIM y encaminadas a refinar el Protocolo HBIM mediante su aplicación a mayores casos de estudio / [CAT] El major repte en la gestió de l'ús públic del patrimoni és establir una relació sostenible entre patrimoni i turisme, ja que l'accés públic, si bé promou l'interès social per la seua conservació, també representa un risc per a la preservació dels recursos. La informació que generen els equips multidisciplinaris que intervenen en la gestió de l'ús públic generalment es troba incompleta, desactualitzada i poc coordinada. L'absència d'una font d'informació fiable genera nivells baixos d'eficiència en la gestió de l'ús públic, posant en risc la preservació dels recursos front a l'impacte dels visitants i reduint l'interès social per la seua conservació. Heritage Building Information Modelling (HBIM) és un sistema de treball col·laboratiu on els agents involucrats comparteixen informació geomètrica, semàntica i documental de cada bé patrimonial de forma coordinada. HBIM es presenta com una oportunitat per a millorar l'eficiència de la gestió de l'ús públic del patrimoni. Considerant el previsible creixement de l'ús d'HBIM en Espanya en un futur pròxim, l'objectiu d'esta investigació és desenvolupar, per primera vegada, un protocol HBIM que ajude als professionals a implementar HBIM per a planificar i gestionar més eficientment l'ús públic del patrimoni en els seus quatre àmbits: la conservació preventiva, la gestió de visitants, la interpretació del patrimoni i la divulgació del patrimoni. El mètode d'investigació empleat és el Design Science Research (DSR en endavant) o investigació de les ciències del disseny. D'aquesta manera, l'estudi es va iniciar amb la revisió exhaustiva de la literatura científica relativa a l'ús de HBIM per a la gestió de l'ús públic del patrimoni, el que va permetre identificar la llacuna del coneixement actual en esta matèria. Per a analitzar la gestió actual de l'ús públic del patrimoni es van prendre tres casos d'estudi i es van recollir dades mitjançant la tècnica de l'entrevista semiestructurada i l'observació directa de la visita pública. L'anàlisi de la planificació dels quatre àmbits de l'ús públic es va realitzar a partir de les dades obtingudes mitjançant la tècnica de l'entrevista semiestructurada i l'anàlisi de documentació tècnica específica. Els resultats d'estos anàlisis van evidenciar problemes d'ineficàcia en la planificació i gestió de l'ús públic actual. Amb la finalitat de donar una solució a este problema, es va desenvolupar un Protocol HBIM per a planificar i gestionar l'ús públic d'una manera més eficient. Dos dels aspectes del Protocol HBIM, la gestió de visitants i la interpretació del patrimoni, es van implementar satisfactòriament en el cas d'estudi del conjunt de Sant Joan de l'Hospital de València. Per últim, es va avaluar l'aplicabilitat i utilitat del protocol amb un panell d'experts en la gestió cultural del cas d'estudi, en cada àmbit de l'ús públic i en BIM. Els resultats de la implementació del Protocol HBIM al cas d'estudi del conjunt de Sant Joan de l'Hospital de València, demostren per primera vegada que HBIM i, en particular, el software Revit pot ser una eina útil per a analitzar, planificar i també per a gestionar més eficientment les visites públiques dels béns patrimonials. Este estudi evidencia que la capacitat d'HBIM d'unificar la informació generada pels distints agents involucrats en la conservació del patrimoni facilita la presa de decisions per al disseny de l'itinerari turístic, la gestió del flux de visitants i la determinació de la capacitat de càrrega recreativa d'una manera més integral. Estos resultats han permès identificar futures línies d'investigació orientades a la gestió de visitants en temps real gràcies a la vinculació de sensors o dispositius GPS als models HBIM i encaminades a refinar el Protocol HBIM mitjançant la seua aplicació a casos majors d'estudi. / [EN] The greatest challenge to be overcome in managing the public use of heritage is to establish a sustainable relationship between heritage and tourism, since public access, while promoting social interest in its conservation, also represents a risk for the preservation of the assets. The information generated by the multidisciplinary teams involved in public use management is generally incomplete, uncoordinated and out of date. The lack of a reliable source of information generates low levels of efficiency in such management, which consequently jeopardises the ability to protect the resources against the impact of visitors and reduces social interest in their conservation. Heritage Building Information Modelling (HBIM) is a collaborative work system in which the stakeholders involved share geometric, semantic and documentary information about the heritage asset in a coordinated way. It offers an opportunity to improve the efficiency of the management of the public use of heritage. Bearing in mind the expected growth in the use of HBIM in Spain in the near future, the aim of this research is to develop, for the first time, an HBIM protocol that will help professionals to implement HBIM so as to achieve more efficient planning and management of the public use of heritage in the four areas involved in it, that is, preventative conservation, visitor flow management, heritage interpretation and heritage dissemination. The research method used for this purpose is Design Science Research (hereinafter, DSR). Thus, the study began with a comprehensive review of the literature on the use of HBIM for the management of the public use of heritage, which revealed the knowledge gap that exists in this area. To analyse the current management of the public use of heritage, three case studies were taken and data were collected using the semi-structured interview technique and direct observation of public visitation. The planning of the four areas of public use was analysed based on the data obtained through the semi-structured interviews and the analysis of specific technical documentation. The results of these analyses revealed problems of inefficiency in the current public use planning and management. In order to provide a solution to this problem, an HBIM Protocol was developed that enables public use to be planned and managed more efficiently. Two aspects of the HBIM Protocol, visitor management and heritage interpretation, were successfully implemented in the case study of the San Juan del Hospital ensemble in Valencia. Lastly, the applicability and usefulness of the protocol were evaluated with the collaboration of a panel of experts in the cultural management of the case study, in each area of public use and in BIM. The results from implementing the HBIM Protocol to the case study of the San Juan del Hospital complex in Valencia show for the first time that HBIM and, in particular, the Revit software package can be a useful tool for a more efficient analysis, planning and management of public visitation to heritage assets. This study shows that the capacity of HBIM to unify the information generated by the different stakeholders involved in the conservation of heritage facilitates the decision-making required to design the tourist itinerary, to manage the visitor flows and to determine the recreational carrying capacity in a more comprehensive manner. These results have made it possible to identify future lines of research focused on achieving visitor flow management in real time by linking sensors or GPS devices to HBIM models, while also seeking to refine the HBIM Protocol by applying it to larger case studies. / Salvador García, E. (2020). PROTOCOLO HBIM PARA UNA GESTIÓN EFICIENTE DEL USO PÚBLICO DEL PATRIMONIO ARQUITECTÓNICO [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/146811 / TESIS

Studien undersöker den roll ljuset spelar för att skapa en trygg upplevelse i en kulturmiljö. Undersökningen genomförs i Tändsticksområdet som är ett före detta industriområde i Jönköping och har ett kulturhistoriskt värde. Målet med studien är att få kunskap om vilka regelverk som rör belysningen i Tändsticksområdet och vilka delar av regelverken som är viktigast gällande belysningen, ur ett trygghetsperspektiv. En fallstudie utfördes i Tändsticksområdet. Metoder i form av semistrukturerade intervjuer, trygghetsanalys med hjälp av en litteraturöversikt genomfördes. Intervjuerna genomfördes med fyra sakkunniga personer. Analyser utfördes i Tändsticksområdet vid ett flertal tillfällen. Resultatet visade att det viktigaste med arbete av belysning i kulturmiljöer är att belysningen ska passa in och framhäva det som redan finns där. I Tändsticksområdet är det kulturmiljölag (1988:950) som skyddar områdets kulturhistoriska värde. Vissa delar av belysningen i området kan bidra till en otrygg upplevelse då de bländar och ger obehag. För att ändra på belysningen i området måste förslaget tas upp via länsstyrelsen som kan diskutera och reagera på förslaget tillsammans med antikvariat. / The study examines the role that lighting roles in creating a safe experience in a cultural environment. The investigation was done in Tändsticksområdet, a former industrial area in Jönköping with cultural-historical value. The aim of the study is to gain knowledge about the regulations concerning lighting in Tändsticksområdet and identify the most significant aspects of these regulations in terms of lighting, from a safety perspective. A case study was conducted in Tändsticksområdet using methods such as semi-structured interviews, safety analysis, with help of an literature review. The interviews were conducted with four people that had experience within the area. Analyses were carried out in Tändsticksområdet in several occasions. The result showed that the most important thing when working with lighting in cultural environments is that the lighting should highlight what is already there. In Tändsticksområdet, it is the kulturmiljölag (1988:950)  that protects the area´s cultural-historical value. Certain parts of the lighting in the area can contribute to an unsafe experience as they cause glare and discomfort. To change the lighting in the area, the proposal must be taken up via the country administrative board, which can discuss and react to the proposal together with the antiquarian authority.

[ES] La Gestión del Patrimonio Cultural (GPC) es una operación muy compleja cuyo objetivo es preservar la integridad física de los Bienes Culturales y, al mismo tiempo, difundir los valores históricos y permitir el disfrute del Patrimonio. Debido a las múltiples fases que componen la GPC (documentación, intervención, conservación preventiva, uso), el gestor se ve sometido a un gran esfuerzo de coordinación de las interacciones creadas por figuras profesionales muy diferentes, tanto por formación como por necesidades específicas en el ámbito de la gestión. En los últimos años, la aplicación de las tecnologías digitales al Patrimonio Cultural se ha convertido en una parte indispensable de la GPC. Las metodologías más utilizadas para la adquisición de datos, como el escaneo láser terrestre y la fotogrametría digital, también se han convertido en una práctica habitual en las actividades profesionales. Sin embargo, el uso de modelos 3D para la gestión se limita hasta ahora a algunas investigaciones académicas, que a menudo no tienen continuidad tras la finalización del proyecto. Además, hasta la fecha existen pocas normas supranacionales que guíen a las instituciones en el proceso de creación y uso de modelos 3D para la GPC. Por tanto, la falta de herramientas para controlar la calidad de los datos y productos digitales adquiridos afecta negativamente a la interacción entre el sector de la investigación académica, el sector de la gestión y el mundo profesional. La investigación propone el uso de los modelos 3D como una herramienta válida de apoyo en todas las fases de la gestión, ya sea utilizando los datos tridimensionales como base del archivo digital, o explotando todos los productos obtenidos a partir de los datos básicos para las múltiples acciones de cada fase. Por lo tanto, el objetivo de la tesis doctoral es desarrollar directrices para la producción de modelos 3D con el fin de gestionar, introducir y preservar eficazmente los datos. Estas directrices investigan todos los aspectos del proceso que va desde la adquisición de datos, pasando por su catalogación y archivo, hasta su tratamiento y la creación de un sistema de información simplificado para su gestión. Cada directriz guía al usuario a través de una fase específica del tratamiento y el uso de los datos digitales, y proporciona indicaciones adaptadas al nivel de conocimientos respecto a las tecnologías y metodologías digitales. De este modo, el gestor puede utilizar los modelos 3D para su gestión y controlar su calidad y sus estándares mínimos. Se ha optado por un enfoque interdisciplinar e internacional con el fin de elaborar directrices que se adapten al mayor número posible de Bienes Culturales, desarrollando la tesis en el marco de un acuerdo de cotutela entre la Universidad de Bolonia y la Universitat Politècnica de València. Con el fin de obtener unas pautas universales, las metodologías analizadas en el estudio del estado del arte se aplicaron a una serie de casos de estudio. Los principales son los monumentos paleocristianos de Rávena (Italia), pertenecientes a la Lista del Patrimonio Mundial de la UNESCO, y un panteón neogótico situado en Castellón de la Plana (España). Las experiencias realizadas sobre la GPC en los dos países han contribuido a la elaboración de directrices y normas universales que mejoren las interacciones entre el mundo académico, los gestores y el sector profesional. La investigación, al poner de manifiesto los problemas inherentes a la GPC, ha permitido identificar las principales cuestiones abiertas que se deben explorar en futuras líneas de investigación, como la aplicación de estándares a un gran número de Bienes Culturales para conducir a la puesta a punto de los mismos estándares; la búsqueda de sistemas para la clasificación automática de los datos brutos; el tratamiento de los datos recogidos para la creación de relaciones, estrategias y métodos de clasificación, integración y optimización de datos heterogéneos. / [CA] La Gestió del Patrimoni Cultural (GPC) és una operació molt complexa l'objectiu de la qual és preservar la integritat física del els Béns Culturals i, al mateix temps, difondre els valors històrics i permetre el gaudi del Patrimoni. A causa de les múltiples fases que componen la GPC (documentació, intervenció, conservació preventiva, ús) , el gestor es veu sotmés a un gran esforç de coordinació de les interaccions creades per figures professionals molt diferents, tant per formació com per necessitats específiques en l'àmbit de la gestió. En els últims anys, l'aplicació de les tecnologies digitals al Patrimoni Cultural s'ha convertit en una part indispensable de la GPC, des de les fases de documentació fins a les d'intervenció. Les metodologies més utilitzades per a l'adquisició de dades, com l'escaneig làser terrestre i la fotogrametria digital, també s'han convertit en una pràctica habitual en les activitats professionals. No obstant això, l'ús de models 3D per a la gestió es limita fins ara a algunes investigacions i aplicacions acadèmiques, que sovint no tenen continuïtat després de la finalització del projecte. A més, fins a la data hi ha poques normes supranacionals que guien a les institucions en el procés de creació i ús de models 3D. Per tant, la falta de ferramentes per a controlar la qualitat de les dades i productes digitals adquirits afecta negativament la interacció entre el sector de la investigació acadèmica, el sector de la gestió i el món professional. La investigació proposa l'ús dels models 3D com una ferramenta vàlida de suport en totes les fases de la gestió, ja siga utilitzant les dades tridimensionals com a base de l'arxiu digital, o explotant tots els productes obtinguts a partir de les dades bàsiques per a les múltiples accions de cada fase. Per tant, l'objectiu de la tesi doctoral és desenrotllar directrius per a la producció de models 3D a fi de gestionar, introduir i preservar eficaçment les dades. Estes directrius investiguen tots els aspectes del procés que va des de l'adquisició de dades, passant per la seua catalogació i arxiu, fins al seu tractament i la creació d'un sistema d'informació simplificat per a la seua gestió. Cada directriu particular guia l'usuari a través d'una fase específica del tractament i l'ús de les dades digitals, i proporciona indicacions adaptades al nivell de coneixements respecte a les tecnologies i metodologies digitals. D'esta manera, el gestor pot utilitzar els models 3D per a la seua gestió i controlar la seua qualitat i els seus estàndards mínims. S'ha optat per un enfocament interdisciplinari i internacional a fi d'elaborar directrius que s'adapten al nombre més gran possible de tipus de Béns Culturals Cultural, desenrotllat la tesi en el marc d'un acord de cotutela entre la Universitat de Bolonya i la Universitat Politècnica de València. A fi d'obtindre unes pautes universals, les metodologies analitzades en l'estudi de l'estat de l'art es van aplicar a una sèrie de casos d'estudi. Els principals són els monuments paleocristians de Ravenna (Itàlia), pertanyents a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, i una capella neogòtica situada a Castelló de la Plana (Espanya). Les experiències realitzades sobre la GPC en els dos països han contribuït a l'elaboració de directrius i normes universals que milloren les interaccions entre el món acadèmic, els gestors i el sector professional. La investigació, al posar de manifest els problemes inherents a la GPC, permet identificar les principals qüestions obertes que s'han d'explorar en futures línies d'investigació, com l'aplicació d'estàndards a un gran nombre de Béns Culturals per a conduir a la posada al punt dels mateixos estàndards; la busca de sistemes per a la classificació automàtica de les dades brutes; el tractament de les dades arreplegats per a la creació de relacions, estratègies i mètodes de classificació, integració i optimització de dades heterogènies. / [EN] The Management of Cultural Heritage (MCH) is a very complex operation aimed at protecting the physical integrity of Cultural Heritage assets, while promoting their historical value and development of tourism industry. Composed by distinct phases (documentation, intervention, monitoring and use), MCH implies a great effort for the project manager to coordinate the interactions among very different professional figures. In recent years, the use of digital technologies has become an essential part of the MCH delicate process, from early documentation to late intervention phases. The most commonly used methodologies for digital data acquisition, such as terrestrial laser scanning and digital photogrammetry, have become common practice in a broad range of professional activities. On the contrary, the use of 3D models for MCH is still limited to few academic research to date, often lacking continuity and wide application after the end of specific projects. Furthermore, very few supra-national standard guidelines regulating their use are available to date. As a consequence, the operator who decides to use a 3D model as a basis for management is faced with the scarcity and fragmentation of standards and guidelines. Moreover, the lack of standard on quality of acquired data and digital products negatively influences the interaction between the academic research sector, the managers and the professional world. The focus is on the use of 3D models as a valid support tool in the MCH process, highlighting their advantages in all the distinct phases of the management. As an example, 3D data can constitute themselves the basis for the digital database, gathering all available information concerning a Cultural Heritage site, exploitable for restoration works or for scientific dissemination. In particular, the aim of this PhD research is to develop guidelines to produce 3D models for MCH, with the purpose to efficiently entry, store and manage digital data. The here provided guidelines investigate every aspect of the process leading from data acquisition to cataloguing and archiving, processing and creation of a simplified information system. Each recommendation guides the user through the management of digital data, by adapting to his/her level of knowledge with respect to digital technologies and methodologies. In this way, the manager can efficiently use 3D models in MCH projects. In order to elaborate guidelines that could be suitable for as many typologies of Cultural Heritage as possible an international approach was chosen, developing the thesis in joint supervision under the University of Bologna and the Universitat Politècnica de València. We decided to apply state-of-the-art technologies and methodologies to a variety of case studies. The main ones are the early Christian monuments of Ravenna (Italy) belonging to the UNESCO World Heritage List, and a small neogothic chapel located in Castellón de la Plana (Spain). The fruitful collaboration between two different countries allowed an invaluable exchange of MCH expertise and, more broadly, contributed to the elaboration of standardized and universally applicable MCH guidelines that will allow a better interaction between managers, the academic research world and the professional one. The investigation, by highlighting the problems inherent to the MCH, made it possible to identify the main open issues that need to be explored in future lines of research, such as the application of standards to a large number of cultural assets in an iterative, continuous and automatic way, in order to perfecting the standards; the search for automatic classification of raw data; the processing of collected data for the creation of relations, strategies and methods for the classification, integration and optimisation of heterogeneous data. / Bertacchi, G. (2022). Guidelines for the Management of Cultural Heritage Using 3D Models for the Insertion of Heterogeneous Data [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/182419 / TESIS