Les modèles effectifs de type Nambu—Jona-Lasinio (NJL) peuvent être utilisés pour étudier les phases à densité et température finies de la chromodynamique quantique (QCD). Alors que les prédictions de ces modèles effectifs peuvent être comparées avec les résultats sur réseaux aux faibles densités, un tel garde-fou n'existe pas à plus haute densité où la discrétisation fait face à un problème de signe sévère. Dans cette thèse nous proposons une méthode systématique permettant de calculer la stabilité d'une prédiction par rapport aux données d'entrée du modèle. De cette manière un critère quantitatif est fabriqué permettant d'évaluer le pouvoir prédictif d'un modèle. La discussion est principalement orientée sur le point critique chiral.Enfin les phases très hautes densités, telles que pouvant exister à l'intérieur des étoiles compactes, sont abordées et la superconductivité de couleur est discutée dans le cadre des modèles NJL / Nambu--Jona-Lasinio models can be used to study finite density and finite temperature quantum chromodynamics phases. Finite temperature and low density predictions of these models can be compared to lattice results. Such a comparison is not possible at larger density because of the so called sign problem. In this thesis the proposed systematic method allows to compute the stability of a prediction with respect to the inputs of the model. In this way a quantitative criterium is constructed which can be used to evaluate the predictive power of the studied model. Finally the high density phases which can exist in the interior of compact stellar objects are discussed along with color superconductivity in NJL type models

The key question of this essay concerns the outcome of Sweden’s latest election. When all the votes where counted, the county of Skåne showed an exceptionally high support for the right wing nationalist party Sverigedemokraterna. Why then, did Sverigedemokraterna have a higher support among voters in Skåne (as part of the larger and transnational Öresund region), than among other Swedish voters? My hypothesis is the following: the regional interaction within Öresund has not only had positive effects concerning the values that the people of Skåne hold. In other words, Danish experience has changed the way in which the people of Skåne view immigrants and radical right wing parties. Before I go on any further I will explain what is meant by the Öresund region. This region encompasses both parts of Sweden and Denmark (most notably Skåne and Själland), and the interaction between the two countries have increased considerably since a physical bridge between the two border regions was opened in July 2000. Now, let us go on to the purpose of this essay, which is to answer the key question, and also to determine if the regional cooperation in the Öresund region has led to changes in the way the people of Skåne view right wing nationalist parties. Therefore, I explored the effects of the interaction between the Swedish region Skåne and the Danish region Själland, in order to discern if the Danes negative views towards immigrants and their strong feelings of nationalism, have effected Swedes and their values. In other words, was it possible that the Danish hostility towards immigrants and their unproblematic view of right wing nationalist parties, had been transmitted to the people of Skåne? Last but not least, it has also been the purpose of this essay to prove that traditional variables, concerning the question of why people vote for right wing nationalist parties, do no longer explain this phenomenon. By traditional variables I mean unemployment and a high density of immigrants of the population in a specific area. In order to research the above mentioned issues, I have gone through letters to the editor, sent to the newspaper Sydsvenskan, and analysed the material using qualitative text analysis. I have also studied literature within the field of cross-border studies. After ten weeks of research, I came to the conclusion that the traditional variables do not explain why Sverigedemokraterna received such a high proportion of the votes in Skåne. However, this essay also sheds light on the possibility of Danish experience as a plausible variable when it comes to explaining the outcome of the last election, but based on my limited study I can neither confirm nor dismiss the hypothesis. However, my study does provide some evidence that supports the hypothesis. In order to draw any conclusions however, it would have to be broadened in itself and replicated in other sections of Sweden or nationally. The results of my study might leave the key question unanswered, but in itself can be viewed as an important step towards obtaining a clearer overview of what has driven the increased vote share for Sverigedemokraterna.

The diploma project designs architectural study of Intensive Urban Housing in the city of Brno, district Veveří. Its proposed a building of complex form on vacant site desined by Veveří, Kounicova, Pekárenská and Sokolská Streets which used to be a military grounds. Intensive Urban Housing includes wide community amenities and dwelling for different social groups. As it is located on within walking distance to services which makes the complex self-sufficient, the transport demands are reduced. The proposal works with differentiation of public space, main buildings volumes and facade arrangement that create a lovely city environment and new atractive location in the city of Brno.

"The compact forms of housing" is a term with which the Czech interior design yet do not often occur. This concept densely built low-rise residential files yet carries a strong potential not only in matters of mere living, but also offers one of the progressive alternative ways of living environment in general. Examined form of residential buildings is becoming increasingly important especially in specific situations where conventional housing is failing and instead generates other social problems. This thesis is primarily seeking the maximum extent available to document the issue of a compact housing, describe its basic form and point out the historical roots of this typology. The acquired knowledge was then subjected to an in-depth analysis, the output of which is to be the most comprehensive characterization researched the topic and its inclusion in the context of the standard forms of housing. The result is a set of research information, assumptions and typological bases that determine the primary urban, architectural, or social limits of the residential category. This work attempts to take into account the specified topic in the broader context of housing as a basic human need. As a result of findings would be its contribution to the culture scene in our home and create a theoretical material that would become an essential information base for creating compact residential files. The conclusions of this research can be further developed, tested and refined in the educational process at the faculties of architecture or in the practice. The results of research could stimulate interest in this type of housing and contribute to the enrichment of Czech housing scene of a synthetic form, which will form the connecting link between the typological family house and an apartment building. Low-rise housing complexes with a high population density can also create an effective counterbalance to the typical suburban development of part-time family home and offer method, respectively one of the alternative ways to be with this dilapidated urban housing estate deal.

Tesis por compendio / [ES] Esta tesis doctoral tuvo como objetivo principal el estudio, desarrollo y caracterización de nuevos materiales poliméricos mediante el uso de diferentes matrices poliméricas de origen natural y biodegradables, así como también de aditivos naturales y residuos agroindustriales, todo ello con la finalidad de obtener biopolímeros útiles en el sector envase y embalaje. Una de las matrices seleccionadas para su uso fue el bio-poli(etileno) de alta densidad (bio-HDPE). El bio-HDPE es un material que se puede obtener a partir de fuentes naturales renovables. Sin embargo, no es susceptible de biodegradación, es por ello que se planteó la adición de cargas y aditivos naturales a la matriz polimérica, con la finalidad de obtener nuevos materiales en los que el uso de estas cargas permita una disminución de la cantidad de matriz polimérica necesaria, además de la posibilidad de proporcionarle al polímero nuevas características y propiedades gracias a los principios activos (fenoles, flavonoides, etc.) que poseen en su estructura. Las cargas utilizadas fueron por un lado harina de piel de caqui (PPF) y, por otro, lignina Kraft (KL). Teniendo en consideración la baja compatibilidad que existe entre la matriz polimérica y las cargas naturales debido básicamente a su inherente hidrofobicidad e hidrofilicidad, respectivamente, se propuso el uso de diferentes técnicas de compatibilización. Adicionalmente, teniendo en consideración que las cargas de origen natural tienen diferentes principios activos en su estructura, algunos de ellos con capacidad antioxidante se analizó su efecto en las propiedades térmicas de las muestras con (PPF). El estudio continuó con la utilización de poli(ésteres) como el poli(ácido láctico) (PLA) y poli(butilén succinato) (PBS). En el caso del PLA se buscó mejorar la fragilidad propia del material mediante la adición de un oligómero de ácido láctico (OLA) como agente plastificante y se obtuvo que a mayor cantidad de plastificante la ductilidad del PLA incrementaba. Adicionalmente, con el fin de enfocar el material al uso en el sector de envase y embalaje, se buscó mejorar sus propiedades barrera mediante la incorporación de nanomateriales, concretamente nanotubos de haloisita (HNTs). En el caso del PBS, si bien es un material biodegradable, su obtención aún depende de fuentes petroquímicas total o parcialmente, además que su producción implica un alto costo, por tanto, es importante la búsqueda de alternativas que permitan combinarlo con recursos naturales, para lograr un material menos costoso y más respetuoso con el medio ambiente. Es por ello que se consideró el uso de harina de cáscara de pistacho (SPF) como carga natural. Una última fase de la tesis consistió en el aprovechamiento de los residuos agroindustriales, mediante la extracción de algunos de sus biopolímeros, entre ellos proteínas, lignina y nanocristales de celulosa (CNC), los cuales luego fueron combinados, con la finalidad de obtener películas para su posible uso en el sector envase y embalaje. La lignina y los CNC fueron obtenidos a partir de las piñas de pino y utilizados como materiales de refuerzo para la matriz de proteína procedente del haba. La incorporación de dichos compuestos en la película de proteína dio lugar a un incremento en las propiedades mecánicas en términos de módulo de Young y resistencia a la tracción, además tuvo repercusión en las propiedades barrera, reduciendo la permeabilidad al vapor de agua y al oxígeno. En las muestras con CNC se observó un incremento en la hidrofobicidad de las películas obtenidas, relacionado también con la disminución en el contenido de humedad y la solubilidad reportados. Por tanto, de manera general se puede decir que con el trabajo desarrollado se pudieron obtener materiales biopoliméricos con características prometedoras para su aplicación en el sector envase y embalaje, planteando con ello opciones al uso de materiales poliméricos derivados del petróleo. / [CAT] Aquesta tesi doctoral va tindre com a objectiu principal l'estudi, desenvolupament i caracterització de nous materials polimèrics mitjançant l'ús de diferents matrius polimèriques d'origen natural i biodegradables, així com també d'additius naturals i residus agroindustrials, tot això amb la finalitat d'obtindre biopolímers útils en el sector envase i embalatge. Una de les matrius seleccionades per al seu ús va ser el bio-poli(etilé) d'alta densitat (bio-HDPE). El bio-HDPE és un material que es pot obtindre a partir de fonts naturals renovables. No obstant això, no és susceptible de biodegradació, és per això que es va plantejar l'addició de càrregues i additius naturals a la matriu polimèrica, a més de la possibilitat de proporcionar-li al polímer noves característiques i propietats gràcies als principis actius (fenols, flavonoides, etc.) que posseeixen en la seua estructura. Les càrregues utilitzades van ser d'una banda farina de pell de caqui (PPF) i, per un altre, lignina Kraft (KL). Tenint en consideració la baixa compatibilitat que existeix entre la matriu polimèrica i les càrregues naturals degut bàsicament a la seua inherent hidrofobicitat i hidrofilicitat, respectivament, es va proposar l'ús de diferents tècniques de compatibilització. Addicionalment, tenint en consideració que les càrregues d'origen natural tenen diferents principis actius en la seua estructura, alguns d'ells amb capacitat antioxidant, es va analitzar el seu efecte en les propietats tèrmiques de les mostres mostres amb (PPF). L'estudi va continuar amb la utilització de polièsters com el poli(àcid làctic) (PLA) i poli(butilén succinat) (PBS). En el cas del PLA es va buscar millorar la fragilitat pròpia del material mitjançant l'addició d'un oligòmer d'àcid làctic (ONA) com a agent plastificant i es va obtindre que a major quantitat de plastificant la ductilitat del PLA incrementava. Addicionalment, amb la fi que enfocar el material a l'ús en el sector d'envàs i embalatge, es va buscar millorar les seues propietats barrera mitjançant la incorporació de nanomaterials, concretament nanotubs d'haloisita (HNTs). En el cas del PBS, si bé és un material biodegradable, la seua obtenció encara depén de fonts petroquímiques totalment o parcialment, a més que la seua producció implica un alt cost, per tant, és important la cerca d'alternatives que permeten combinar-lo amb recursos naturals, per a aconseguir un material menys costós i més respectuós amb el medi ambient. És per això que es va considerar l'ús de farina de corfa de pistatxo (SPF) com a càrrega natural. Una última fase de la tesi va consistir en l'aprofitament dels residus agroindustrials, mitjançant l'extracció d'alguns dels seus biopolímers, entre ells proteïnes, lignina i nanocristals de cel·lulosa (CNC), els quals després van ser combinats, amb la finalitat d'obtindre pel·lícules per al seu possible ús en el sector envase i embalatge. La lignina i els CNC van ser obtinguts a partir de les pinyes de pi i utilitzats com a materials de reforç per a la matriu de proteïna procedent de la fava. La incorporació d'aquests compostos en la pel·lícula de proteïna va donar lloc a un increment en les propietats mecàniques en termes de mòdul de Young i resistència a la tracció, a més va tindre repercussió en les propietats barrera, reduint la permeabilitat al vapor d'aigua i a l'oxigen. En les mostres amb CNC es va observar un increment en la hidrofobicitat de les pel·lícules obtingudes, relacionat també amb la disminució en el contingut d'humitat i la solubilitat reportats. Per tant, de manera general es pot dir que amb el treball desenvolupat es van poder obtindre materials biopolimerics amb característiques prometedores per a la seua aplicació en el sector envase i embalatge, plantejant amb això opcions a l'ús de materials polimèrics derivats del petroli. / [EN] The main objective of this doctoral thesis was the study, development, and characterization of new polymeric materials using different polymeric matrices of natural origin and biodegradables, as well as natural additives and agro-industrial wastes, all with the aim of obtaining biopolymers useful in the packaging sector. One of the matrices selected for use was high-density bio-poly(ethylene) (bio-HDPE). Bio-HDPE is a material that can be obtained from natural renewable sources. However, it is not susceptible to biodegradation, which is why the addition of fillers and natural additives to the polymeric matrix was proposed. All of this with the purpose of obtaining new materials in which the use of these fillers allows a decrease in the amount of polymeric matrix required. In addition to the possibility of providing the polymer with new characteristics and properties thanks to the active principles (phenols, flavonoids, etc.) contained in its structure. The fillers used were persimmon peel flour (PPF) and Kraft lignin (KL). Considering the low compatibility between the polymeric matrix and the natural fillers, basically due to their inherent hydrophobicity and hydrophilicity, respectively, the use of different compatibilization techniques was proposed. In addition, taking into consideration that the fillers of natural origin have different active principles in their structure, some of them with antioxidant capacity, their effect on the thermal properties of the samples with (PPF) was analyzed. The study continued with the use of polyesters such as poly(lactic acid) (PLA) and poly(butylene succinate) (PBS). In the case of PLA, the aim was to improve the fragility of the material by adding a lactic acid oligomer (OLA) as a plasticizing agent. It was found that the greater the amount of plasticizer, the higher the ductility of PLA. Additionally, in order to focus the material for use in the packaging sector, it was sought to improve its barrier properties by incorporating nanomaterials, specifically halloysite nanotubes (HNTs). In the case of PBS, although it is a biodegradable material, its obtention still depends totally or partially on petrochemical sources, and its production implies a high cost; therefore, it is crucial to look for alternatives that allow combining it with natural resources, in order to achieve a less expensive and more environmentally friendly material. For this reason, pistachio shell flour (SPF) was considered as a natural filler. A final phase of the thesis consisted of using natural resources and agro-industrial wastes by extracting some of their biopolymers, including proteins, lignin, and cellulose nanocrystals (CNC), which were then combined in order to obtain films for possible use in the packaging sector. Lignin and CNCs were obtained from pine cones and used as reinforcing materials for the protein matrix obtained from faba beans. Incorporating these compounds in the protein film resulted increased mechanical properties in terms of Young's modulus and tensile strength, and also impacted on the barrier properties, reducing the permeability to water vapor and oxygen. In the CNC samples, an increase in the film's hydrophobicity was observed, which is also related to the decrease in moisture content and solubility reported. Therefore, in general, it is possible to say that with the work developed, it was possible to obtain biopolymeric materials with promising characteristics for their application in the packaging sector, thus offering options for the use of petroleum-derived polymeric materials. / This research is a part of the grant PID2020-116496RB-C22 funded by MICINN/AEI/10.13039/501100011033, and the projects AICO/2021/025 and CIGE/2021/094 funded by Generalitat Valenciana-GVA. Funding for open access charge: Universitat Politècnica de València. The authors want to thank the Spanish Ministry of Science and Innovation, gthe Ministry of Science and Innovation (MICINN) [MAT2017-84909-C2-2-R]. for funding this research. S. Rojas-Lema is a recipient of a Santiago Grisolia grant from Generalitat Valenciana (GVA) (GRISOLIAP/2019/132). / Rojas Lema, SP. (2022). Desarrollo y optimización de nuevas formulaciones de biopolímeros con principios activos para aplicaciones en el sector envase-embalaje [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/191458 / Compendio

Tesis por compendio / [ES] Las arritmias, en particular la fibrilación auricular (FA) y la taquicardia ventricular (TV), contribuyen en gran medida a la morbilidad y mortalidad cardiovasculares. La caracterización precisa de los patrones de conducción eléctrica subyacentes a estas arritmias es esencial para el diagnóstico y el tratamiento, en particular para guiar la terapia de ablación con catéter. Los recientes avances en los catéteres de alta densidad (HD) han mejorado la adquisición de señales intracardiacas; sin embargo, problemas como la dependencia de la orientación de la señal y la insuficiente resolución del mapeo siguen limitando su eficacia clínica. Esta tesis doctoral explora nuevas técnicas de procesamiento de señales que aprovechan los catéteres de alta densidad para caracterizar mejor los sustratos arritmogénicos, con el objetivo de mejorar el diagnóstico y el tratamiento de las arritmias. El núcleo de esta investigación se centra en dos desarrollos clave. En primer lugar, se introduce una novedosa configuración en cruz para la reconstrucción de electrogramas (EGM) omnipolares, que aborda las limitaciones de las configuraciones triangulares tradicionales, que son sensibles a la dirección de propagación de la señal. El método cross-clique se validó mediante simulaciones y experimentos con modelos animales, demostrando su capacidad para proporcionar reconstrucciones EGM precisas e independientes de la orientación. En segundo lugar, esta tesis desarrolla una métrica avanzada para cuantificar la heterogeneidad de la conducción a nivel local: la métrica de heterogeneidad del campo vectorial (VFH). Esta métrica se diseñó para identificar y cuantificar las anomalías de la conducción con catéteres multiarray de alta densidad, ayudando a los médicos a seleccionar las regiones de interés para la terapia de ablación. Además, se desarrolló una métrica para el análisis espacio-temporal global (REACT) para complementar la comprensión local de la disarray eléctrica en los patrones de conducción de la arritmia. Los resultados de esta investigación ponen de relieve el importante potencial de estos métodos. Se demostró que la configuración cross-clique mejora la precisión de las señales EGM omnipolares en comparación con las técnicas existentes, proporcionando una herramienta robusta para el mapeo intracardiaco. La métrica VFH, validada mediante simulación y modelos experimentales, resultó ser un marcador fiable de la desorganización de la conducción local, especialmente útil para identificar istmos funcionales en la cartografía de sustratos de taquicardia ventricular. Del mismo modo, la métrica REACT demostró su capacidad para captar patrones globales de desorganización en la FA, ofreciendo información sobre las respuestas específicas de los pacientes al tratamiento de ablación y prediciendo los resultados clínicos. En conclusión, esta tesis hace varias contribuciones importantes al campo de la electrofisiología cardiaca. Las novedosas técnicas de procesamiento de señales aquí desarrolladas mejoran la precisión diagnóstica y la orientación terapéutica de las arritmias auriculares y ventriculares. Al mejorar la precisión de las EGM omnipolares e introducir nuevos métodos para evaluar la heterogeneidad de la conducción, estos hallazgos pueden mejorar las estrategias de ablación y los resultados clínicos. El trabajo futuro se centrará en validar aún más estos métodos en ensayos clínicos más amplios e integrarlos con tecnologías emergentes, como ECGi, para mejorar las capacidades de diagnóstico no invasivo. / [CA] Les arítmies, en particular la fibril·lació auricular (FA) i la taquicàrdia ventricular (TV), contribueixen en gran manera a la morbiditat i mortalitat cardiovasculars. La caracterització precisa dels patrons de conducció elèctrica subjacents a aquestes arítmies és essencial per al diagnòstic i el tractament, en particular per a guiar la teràpia d'ablació amb catèter. Els recents avanços en els catèters d'alta densitat (HD) han millorat l'adquisició de senyals intracardíacs; no obstant això, problemes com la dependència de l'orientació del senyal i la insuficient resolució del mapatge continuen limitant la seua eficàcia clínica. Aquesta tesi doctoral explora noves tècniques de processament de senyals que aprofiten els catèters d'alta densitat per a caracteritzar millor els substrats arritmogènics, amb l'objectiu de millorar el diagnòstic i el tractament de les arítmies. El nucli d'aquesta investigació es centra en dos desenvolupaments clau. En primer lloc, s'introdueix una nova configuració en creu per a la reconstrucció d'electrogrames omnipolars (EGM), que aborda les limitacions de les configuracions triangulars tradicionals, que són sensibles a la direcció de propagació del senyal. El mètode en creu s'ha validat mitjançant simulacions i experiments amb models animals, demostrant la seua capacitat per a proporcionar reconstruccions EGM precises i independents de l'orientació. En segon lloc, s'ha desenvolupat una mètrica avançada per a quantificar l'heterogeneïtat de la conducció a nivell local: la mètrica d'heterogeneïtat del camp vectorial (VFH). Aquesta mètrica s'ha dissenyat per a identificar i quantificar les anomalies de la conducció amb catèters multielectrode d'alta densitat, per tal d'ajudar els metges a seleccionar les regions d'interès per a la teràpia d'ablació. A més, s'introdueix una mètrica per a l'anàlisi espaciotemporal global (REACT) per a complementar la comprensió local de la desorganització elèctrica en els patrons de conducció de l'arítmia. Els resultats d'aquesta investigació posen en relleu l'important potencial dels mètodes proposats. Així, s'ha demostrat que la configuració en creu millora la precisió dels senyals EGM omnipolars en comparació amb les tècniques existents, proporcionant una ferramenta robusta per al mapatge intracardíac. La mètrica VFH, validada mitjançant simulació i models experimentals, ha resultat ser un marcador fiable de la desorganització de la conducció local, especialment útil per a identificar istmes funcionals en la cartografia de substrats de taquicàrdia ventricular. De la mateixa manera, la mètrica REACT ha demostrat la seua capacitat per a captar patrons globals de desorganització en la FA, oferint informació sobre les respostes específiques dels pacients al tractament d'ablació i predient els resultats clínics. En conclusió, aquesta tesi fa diverses contribucions importants al camp de l'electrofisiologia cardíaca. Les noves tècniques de processament de senyals desenvolupades milloren la precisió diagnòstica i l'orientació terapèutica de les arítmies auriculars i ventriculars. En millorar la precisió dels EGM omnipolars i introduir nous mètodes per a avaluar l'heterogeneïtat de la conducció, aquests avanços poden millorar les estratègies d'ablació i els resultats clínics. El treball futur es centrarà en validar encara més aquests mètodes en assajos clínics més amplis i integrar-los amb tecnologies emergents, com ECGi, per a millorar les capacitats de diagnòstic no invasiu. / [EN] Arrhythmias, particularly atrial fibrillation (AF) and ventricular tachycardia (VT), are major contributors to cardiovascular morbidity and mortality. Accurate characterization of the electrical conduction patterns underlying these arrhythmias is essential for diagnosis and treatment, particularly in guiding catheter ablation therapy. Recent advancements in high-density (HD) catheters have improved intracardiac signal acquisition; however, challenges such as signal orientation dependency and insufficient mapping resolution still limit their clinical effectiveness. This doctoral dissertation explores novel signal processing techniques that leverage HD catheters to better characterize arrhythmogenic substrates, with the goal of improving arrhythmia diagnosis and treatment. The core of this research focuses on two key developments. First, a novel cross-clique configuration for omnipolar electrogram (EGM) reconstruction is introduced, addressing the limitations of traditional triangular-clique configurations, which are sensitive to signal propagation direction. The cross-clique method was validated through both simulations and animal model experiments, demonstrating its ability to provide orientation-independent, accurate EGM reconstructions. Second, this thesis develops an advanced metric for quantifying conduction heterogeneity at a local level: the Vector Field Heterogeneity (VFH) metric. This metric was designed to identify and quantify conduction abnormalities with high-density multiarray catheters, helping clinicians target regions of interest for ablation therapy. Additionally, a metric for global spatio-temporal analysis (REACT) was developed to complement the local understanding of electrical disarray in arrhythmia conduction patterns. The results of this research highlight the significant potential of these methods. The cross-clique configuration was shown to improve the precision of omnipolar EGM signals compared to existing techniques, providing a robust tool for intracardiac mapping. The VFH metric, validated through simulation and experimental models, was found to be a reliable marker of local conduction disarray, particularly useful for identifying functional isthmuses in VT substrate mapping. Similarly, the REACT metric demonstrated its ability to capture global patterns of disorganization in AF, offering insights into patient-specific responses to ablation therapy and predicting clinical outcomes. In conclusion, this thesis makes several important contributions to the field of cardiac electrophysiology. The novel signal processing techniques developed here offer enhanced diagnostic accuracy and treatment guidance for both atrial and ventricular arrhythmias. By improving the precision of omnipolar EGMs and introducing new methods for assessing conduction heterogeneity, these findings have the potential to improve ablation strategies and improve clinical outcomes. Future work will focus on further validating these methods in larger clinical trials and integrating them with emerging technologies, such as ECGi, to enhance non-invasive diagnostic capabilities. / Ruipérez Campillo, S. (2024). Quantification of Arrhythmogenic Substrate in High-Density Local Activation Maps [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/214026 / Compendio

La gestion, la manipulation et le stockage de données sont aujourd’hui de réels challenges. Pour supporter cette réalité, le besoin de technologies mémoires plus efficaces, moins énergivores, moins coûteuses à fabriquer et plus denses que les technologies actuelles s’intensifie. Parmi les technologies mémoires émergentes se trouve la technologie mémoire résistive, dans laquelle l’information est stockée sous forme de résistance électrique au sein d’une couche d’oxyde entre deux électrodes conductrices. Le plus gros frein à l’émergence de tels dispositifs mémoires résistives en matrices passives à deux terminaux est l’existence d’importants courants de fuites (ou sneak paths) venant perturber l’adressage individuel de chaque point de la matrice. Les dispositifs complementary resistive switching (CRS), consistant en deux dispositifs OxRRAM agencés dos à dos, constituent une solution performante à ces courants de fuites et sont facilement intégrables dans le back-end-of-line (BEOL) de la technologie CMOS. Cette thèse a permis d’apporter la preuve de concept de la fabrication et de l’intégration de dispositifs CRS de façon 3D monolithique dans le BEOL du CMOS. / In our digital era, management, manipulation and data storage are real challenges. To support this reality the need for more efficient, less energy and money consuming memory technologies is drastically increasing. Among those emerging memory technologies we find the oxide resistive memory technology (OxRRAM), where the information is stored as the electrical resistance of a switching oxide in sandwich between two metallic electrodes. Resistive memories are really interested if used inside passive memory matrix. However the main drawback of this architecture remains related to sneak path currents occurring when addressing any point in the passive matrix. To face this problem complementary resistive switching devices (CRS), consisting in two OxRRAM back to back, have been proposed as efficient and costless BEOL CMOS compatible solution. This thesis brought the proof of concept of fabrication and 3D monolithic integration of CRS devices in CMOS BEOL.

No description available.

Om världen till följd av klimatförändringarna blir mycket varmare kommer förutsättningarna för hur vi planerar städer, infrastruktur och jordbruk helt att vändas upp och ner. De delar av världen som idag står för världens livsmedelsproduktion kommer vid bara några graders förändring bli obrukbara som betes och odlingsmark. Dessa förändringar kan komma att starta konflikter, och stora flyktingströmmar som tillsammans med förändrade klimatzoner helt kommer att rita om världskartan. i Skandinavien är det då troligt att vi behöver bygga samhällen och städer för miljontals nya immigranter, och detta samtidigt som vi befinner oss mitt i den mest fruktbara jordbruksmarken i världen. Om hundra år måste vi dessutom, oavsett detta, dubbla livsmedelsproduktionen globalt sett. Vårt samhälle blir allt mer rörligt och infrastrukturen utvecklas i allt snabbare takt. Tåget, bilen och flyget har alla förändrat världen och staden, och i framtiden kommer vi kanske förflytta oss med nya typer av till exempel supersnabbtåg. De kommer ge avstånd en allt mindre betydelse. Om vi använder oss av de förutsättningar en sådan ny infrastruktur ger, och bygger både horisontellt och vertikalt uppstår en ny typologi för staden. Stannar man vid detta inser man snart att det är en hissnande tanke, och det är just det som detta examensarbete  undersöker. Ett narrativt projekt som spekulerar i frågan om det här händer, kan då också det här hända? / If the world as a result of the climate changes will be much warmer, the conditions for how we plan cities, infrastructure and agriculture will be completely turned upside down. Parts of the world which today account for the world's food production will at just a few degrees of temperature change become unusable for cultivation. These changes may result in conflicts, and massive refugee flows. Changes of the climate zones will completely redraw the map of the world. In Scandinavia, is it likely that we will need to build societies and cities for millions of new immigrants. At the same moment Scandinavian countries are in the midst of the most fertile farmland in the world. And also, in one hundred years we must, notwithstanding this, double our food production globally. Our society gets more and more mobile and the infrastructure is developing more and more. The train, the car and the airplane as concepts have all changed the world and the cities when they where introduced. The future, might move us towards new types of super-fast speed trains that will give an even smaller importance to distances. And if we use the textures of these new infrastructures, it might lead us to build both horizontally and vertically. Then it appears a new type of typology of cities. If you stay at this thought, you realize that it is completely staggering, and that is exactly what the thesis project investigates. It is a narrative project that speculates on the question; "If this happens, might then also this happen?"

This study explores the utilisation of spatial technologies as a tool to analyse and combat crime. The study deals specifically with remote sensing and its potential for being integrated with geographical information systems (GIS). The integrated spatial approach resulted in the understanding of land use class behaviour over time and its relationship to specific crime incidents per police precinct area. The incorporation of spatial technologies to test criminological theories in practice, such as the ecological theories of criminology, provides the science with strategic value. It proves the value of combining multi-disciplinary scientific fields to create a more advanced platform to understand land use behaviour and its relationship to crime. Crime in South Africa is a serious concern and it impacts negatively on so many lives. The fear of crime, the loss of life, the socio-economic impact of crime, etc. create the impression that the battle against crime has been lost. The limited knowledge base within the law enforcement agencies, limited logistical resources and low retention rate of critical staff all contribute to making the reduction of crime more difficult to achieve. A practical procedure of using remote sensing technology integrated with geographical information systems (GIS), overlaid with geo-coded crime data to provide a spatial technological basis to analyse and combat crime, is illustrated by a practical study of the Tshwane municipality area. The methodology applied in this study required multi-skilled resources incorporating GIS and the understanding of crime to integrate the diverse scientific fields into a consolidated process that can contribute to the combating of crime in general. The existence of informal settlement areas in South Africa stresses the socio-economic problems that need to be addressed as there is a clear correlation of land use data with serious crime incidents in these areas. The fact that no formal cadastre exists for these areas, combined with a great diversity in densification and growth of the periphery, makes analysis very difficult without remote sensing imagery. Revisits over time to assess changes in these areas in order to adapt policing strategies will create an improved information layer for responding to crime. Final computerised maps generated from remote sensing and GIS layers are not the only information that can be used to prevent and combat crime. An important recipe for ultimately successfully managing and controlling crime in South Africa is to strategically combine training of the law enforcement agencies in the use of spatial information with police science. The researcher concludes with the hope that this study will contribute to the improved utilisation of spatial technology to analyse and combat crime in South Africa. The ultimate vision is the expansion of the science of criminology by adding an advanced spatial technology module to its curriculum. / Criminology / D.Litt. et Phil. (Criminology)