The proposal presented in this thesis is to provide designers of knowledge based supervisory systems of dynamic systems with a framework to facilitate their tasks avoiding interface problems among tools, data flow and management.The approach is thought to be useful to both control and process engineers in assisting their tasks. The use of AI technologies to diagnose and perform control loops and, of course, assist process supervisory tasks such as fault detection and diagnose, are in the scope of this work. Special effort has been put in integrationof tools for assisting expert supervisory systems design. With this aim the experience of Computer Aided Control Systems Design (CACSD) frameworkshave been analysed and used to design a Computer Aided Supervisory Systems (CASSD) framework. In this sense, some basic facilities are required to be available in this proposed framework:· / ion Tools, for signal processing,representation and analysis to obtain significative information.· To deal with process variables, measures or numerical estimations, and expert observations, with uncertainty and imprecision.· Expert knowledge representation at different levels by using a rule-based system or simple qualitative relations.· Modularity and encapsulation of data and knowledge would be useful for structuring information.· Graphical user interface to manage all those facilities in the same environment as actual CACSD packages.Several tools from the AI domain have been added as Simulink ToolBoxes to deal with abstracted information, qualitative relationship and rule-based ES. Simple and intuitive qualitative relationship can be implemented by means of ablock-based qualitative representation language called ALCMEN. An ES shell, called CEES, has also been embedded into MATLAB/Simulink as a block toallow modularisation and partition of large expert KBs. Finally, the numeric to qualitative interfaces is performed by a set of algorithms, called abstraction tools, encapsulated also in Simulink blocks. The functionality of the wholeframework is able due to the use of object oriented approach in the development and implementation of those tools.In this thesis an attempt is undertaken to make steps towards integration of tools for expert supervision, including once for qualitative and symbolic data representation and management and symbolic knowledge processing. The main research objectives of this work include the following points :1. Incorporation of object-variables into classical numerical data processing system. The aim is to allow structural qualitative and symbolic knowledge representation. Complex information is encapsulated in a single source/sink structure, called object-variable, providing methods for knowledge access and processing.2. Implementation of selected particular tools for qualitative and symbolic knowledge representation and interfacing. Higher abstract level information processing based on the introduced object-variables.3. Embedding an object oriented rule-based expert system into a classical CACSD framework in order to provide high level knowledge processing facilities based on the domain of expert knowledge, heuristics, and logic.The object approach forces engineers to structure knowledge becoming highly locatable, modular and encapsulated. This features are very important to getexpert supervisory system design closer to process. The objective is to approach design tools to process engineers avoiding extra-time in learning application functionality and interfacing process variables and design tools. Thus, objects are used in the process variables descriptions as sources of information, encapsulating tools to provide significant (qualitative or numerical) information. Object oriented features will permit to divide large KBs into smaller ones to deal with complex systems adopting distributed solutions. Consequently, ES becomes more specialised, maintainable, and easier to validate.

Els trastorns d'ansietat són amb diferència els trastorns psiquiàtrics més freqüents i el tractament cognitiu-conductual (TCC) s'ha mostrat eficaç per aquests trastorns. Però existeixen molt poques investigacions en les que es compari la seva eficàcia amb tractaments desenvolupats sota altres perspectives teòriques. D'altre banda, s'ha demostrat que la intel·ligència emocional es un factor relacionat amb la presència dels trastorns mentals. L'objectiu d'aquest estudi ha estat dissenyar i avaluar l'eficàcia d'un tractament humanista basat en el desenvolupament de la intel·ligència emocional (TIE). Per això s'ha dut a terme un assaig clínic aleatoritzat en el que s'ha comparat la seva eficàcia amb un grup control de tractament (TCC). Ambdós s'han aplicat durant 24 sessions, d'hora i mitja, amb una freqüència setmanal al llarg de uns 6 mesos aproximadament. La mostra ha estat formada per 132 pacients d'un centre públic de salut mental, diagnosticats de trastorn d'ansietat (agorafòbia o TAG) dels que el 81,8% eren dones. El 86,3% presentaven comorbilitat amb altres trastorns de l'Eix I i el 89,4% amb trastorns de personalitat. Els subjectes es van avaluar al pretractament, després de tres mesos d'haver començat el tractament, en el postractament i 3 mesos després de haver-lo finalitzat, en el seguiment. Els qüestionaris administrats fóren el STAI, el Inventario de Agorafobia, la SCL-90-R, el MCMI-II, QOL-SV, el MSCEIT V2.0 i el TMMS-24. També es va utilitzar el qüestionari WATOCI a fi d'avaluar l'aliança terapèutica. Els resultats de l'estudi demostren que el tractament TIE és més eficaç que el TCC pels símptomes clínics, els trastorns de personalitat, la intel·ligència emocional i la satisfacció vital. S'obté una taxa de milloria del 92,3% en ansietat i del 85,7% en agorafòbia, i el nivell de satisfacció dels pacients amb el tractament és superior quan són tractats amb el TIE. També s'han analitzat els factors que influeixen en el acompliment i l'abandonament del tractament. / Los trastornos de ansiedad son con diferencia los trastornos psiquiátricos más frecuentes y el tratamiento cognitivo-conductual (TCC) se ha mostrado eficaz para estos trastornos. Sin embargo, existen escasas investigaciones que comparen su eficacia con tratamientos desarrollados desde otras prespectivas teóricas. Por otra parte, se ha demostrado que la inteligencia emocional es un factor implicado en la presencia de los trastornos mentales. El objetivo del presente estudio ha sido diseñar y evaluar la eficacia de un tratamiento humanista basado en el desarrollo de la inteligencia emocional (TIE). Para ello se ha llevado a cabo un ensayo clínico aleatorizado en el que se ha comparado su eficacia con un grupo control de tratamiento (TCC). Ambos se han aplicado durante 24 sesiones, de hora y media de duración, con frecuencia semanal a lo largo de aproximadamente 6 meses. La muestra ha estado formada por 132 pacientes procedentes de un centro público de salud mental diagnosticados de trastorno de ansiedad (agorafobia y TAG) de los que el 81,8% fueron mujeres. El 86,3% presentaban comorbilidad con algún trastorno Eje I y el 89,4% con trastorno de personalidad. Los sujetos fueron evaluados en el pre-tratamiento, a los tres meses de inciar el tratamiento, en el post-tratamiento y a los 3 meses de seguimiento. Los cuestionarios administrados fueron el STAI, el Inventario de Agorafobia, la SCL-90-R, el MCMI-II, QOL-SV, el MSCEIT V2.0 y el TMMS-24. También se utilizó el cuestionario WATOCI a fin de evaluar la alianza terapéutica. Los resultados del estudio muestran que el tratamiento TIE es más eficaz que el TCC sobre los síntomas clínicos, los trastornos de personalidad, la inteligencia emocional y la satisfacción vital. Se obtiene una tasa de mejoría del 92,3% en ansiedad y del 85,7% en agorafobia y el nivel de satisfacción de los pacientes con el tratamiento es mayor cuando son tratados con TIE. También se analizaron los factores que influyen tanto en el cumplimiento como en el abandono del tratamiento. / Anxiety disorders are by far the most common psychiatric disorders and cognitive-behavioural therapy (CBT) has proved to be effective in the treatment of these disorders. However, there is little research comparing its efficacy to treatments developed from other theoretical perspectives. Also, it has been proved that emotional intelligence is a factor involved in mental disorders. The aim of the present study has been to design and then assess the efficacy of a humanistic treatment based on the development of emotional intelligence (EIT). A randomized clinical trial was carried out comparing its efficacy with a CBT. Both methods were applied for 24 one and a half hour weekly sessions (6 months approximately). The sample consisted of 132 patients from a public mental-health centre diagnosed with anxiety disorder (agoraphobia and generalized anxiety disorder) of which 81,8% were women, 86,3% presented comorbidity with one or more Axis I disorders and 89,4% with personality disorder. The participants were assessed pre-treatment, 3 months after starting the treatment, post-treatment and at a 3 month follow-up. The questionnaires administered were the STAI, the Agoraphobia Inventory, the SCL-90-R, the MCMI-II, the QOL-SV, the MSCEIT V2.0 and the TMMS-24. The WATOCI was also used in order to assess the therapeutic alliance. The findings of the study suggest that EIT is more effective for clinical symptoms, personality disorders, emotional intelligence and life satisfaction than CBT. The degree of improvement is of 92,3% for anxiety and 85,7% for agoraphobia and the patient satisfaction level with the treatment is higher when treated with EIT. Also analized were the factors that influenced the following or drop-out from the treatment.

La coordinació i assignació de tasques en entorns distribuïts ha estat un punt important de la recerca en els últims anys i aquests temes són el cor dels sistemes multi-agent. Els agents en aquests sistemes necessiten cooperar i considerar els altres agents en les seves accions i decisions. A més a més, els agents han de coordinar-se ells mateixos per complir tasques complexes que necessiten més d'un agent per ser complerta. Aquestes tasques poden ser tan complexes que els agents poden no saber la ubicació de les tasques o el temps que resta abans de que les tasques quedin obsoletes. Els agents poden necessitar utilitzar la comunicació amb l'objectiu de conèixer la tasca en l'entorn, en cas contrari, poden perdre molt de temps per trobar la tasca dins de l'escenari. De forma similar, el procés de presa de decisions distribuït pot ser encara més complexa si l'entorn és dinàmic, amb incertesa i en temps real. En aquesta dissertació, considerem entorns amb sistemes multi-agent amb restriccions i cooperatius (dinàmics, amb incertesa i en temps real). En aquest sentit es proposen dues aproximacions que permeten la coordinació dels agents. La primera és un mecanisme semi-centralitzat basat en tècniques de subhastes combinatòries i la idea principal es minimitzar el cost de les tasques assignades des de l'agent central cap als equips d'agents. Aquest algoritme té en compte les preferències dels agents sobre les tasques. Aquestes preferències estan incloses en el bid enviat per l'agent. La segona és un aproximació d'scheduling totalment descentralitzat. Això permet als agents assignar les seves tasques tenint en compte les preferències temporals sobre les tasques dels agents. En aquest cas, el rendiment del sistema no només depèn de la maximització o del criteri d'optimització, sinó que també depèn de la capacitat dels agents per adaptar les seves assignacions eficientment. Addicionalment, en un entorn dinàmic, els errors d'execució poden succeir a qualsevol pla degut a la incertesa i error de accions individuals. A més, una part indispensable d'un sistema de planificació és la capacitat de re-planificar. Aquesta dissertació també proveeix una aproximació amb re-planificació amb l'objectiu de permetre als agent re-coordinar els seus plans quan els problemes en l'entorn no permeti la execució del pla. Totes aquestes aproximacions s'han portat a terme per permetre als agents assignar i coordinar de forma eficient totes les tasques complexes en un entorn multi-agent cooperatiu, dinàmic i amb incertesa. Totes aquestes aproximacions han demostrat la seva eficiència en experiments duts a terme en l'entorn de simulació RoboCup Rescue. / Distributed task allocation and coordination have been the focus of recent research in last years and these topics are the heart of multi-agent systems. Agents in these systems need to cooperate and consider the other agents in their actions and decisions. Moreover, agents may have to coordinate themselves to accomplish complex tasks that need more than one agent to be accomplished. These tasks may be so complicated that the agents may not know the location of them or the time they have before the tasks become obsolete. Agents may need to use communication in order to know the tasks in the environment, otherwise, it may take a long time to find the tasks into the scenario. Similarly, the distributed decisionmaking process may be even more complex if the environment is dynamic, uncertain and real-time. In this dissertation, we consider constrained cooperative multi-agent environments (dynamic, uncertain and real-time). In this regard, we propose two approaches that enable the agents to coordinate themselves. The first one is a semi-centralized mechanism based on combinatorial auction techniques and the main idea is minimizing the cost of assigned tasks from the central agent to the agent teams. This algorithm takes into account the tasks' preferences of the agents. These preferences are included into the bid sent by the agent. The second one is a completely decentralized scheduling approach. It permits agents schedule their tasks taking into account temporal tasks' preferences of the agents. In this case, the system's performance depends not only on the maximization or the optimization criterion, but also on the agents' capacity to adapt their schedule efficiently. Furthermore, in a dynamic environment, execution errors may happen to any plan due to uncertainty and failure of individual actions. Therefore, an indispensable part of a planning system is the capability of replanning. This dissertation is also providing a replanning approach in order to allow agents recoordinate his plans when the environmental problems avoid fulfil them. All these approaches have been carried out to enable the agents to efficiently allocate and coordinate all their complex tasks in a cooperative, dynamic and uncertain multi-agent scenario. All these approaches have demonstrated their effectiveness in experiments performed in the RoboCup Rescue simulation environment.

Human-computer interaction is an important area that searches for better and more comfortable systems to promote communication between humans and machines. Vision-based interfaces can offer a more natural and appealing way of communication. Moreover, it can help in the e-accessibility component of the e-inclusion. The aim is to develop a usable system, that is, the end-user must consider the use of this device effective, efficient and satisfactory. The research's main contribution is SINA, a hands-free interface based on computer vision techniques for motion impaired users. This interface does not require the user to use his upper body limbs, as only nose motion is considered. Besides the technical aspect, user's satisfaction when using an interface is a critical issue. The approach that we have adopted is to integrate usability evaluation at relevant points of the software development.

La Màquina de Boltzmann (MB) és una xarxa neuronal estocàstica amb l'habilitat tant d'aprendre com d'extrapolar distribucions de probabilitat. Malgrat això, mai ha arribat a ser tant emprada com d'altres models de xarxa neuronal, com ara el perceptró, degut a la complexitat tan del procés de simulació com d'aprenentatge: les quantitats que es necessiten al llarg del procés d'aprenentatge són normalment estimades mitjançant tècniques Monte Carlo (MC), a través de l'algorisme del Temprat Simulat (SA). Això ha portat a una situació on la MB és més ben aviat considerada o bé com una extensió de la xarxa de Hopfield o bé com una implementació paral·lela del SA. Malgrat aquesta relativa manca d'èxit, la comunitat científica de l'àmbit de les xarxes neuronals ha mantingut un cert interès amb el model. Una de les extensions més rellevants a la MB és la Màquina de Boltzmann d'Alt Ordre (HOBM), on els pesos poden connectar més de dues neurones simultàniament. Encara que les capacitats d'aprenentatge d'aquest model han estat analitzades per d'altres autors, no s'ha pogut establir una equivalència formal entre els pesos d'una MB i els pesos d'alt ordre de la HOBM. En aquest treball s'analitza l'equivalència entre una MB i una HOBM a través de l'extensió del mètode conegut com a decimació. Decimació és una eina emprada a física estadística que es pot també aplicar a cert tipus de MB, obtenint expressions analítiques per a calcular les correlacions necessàries per a dur a terme el procés d'aprenentatge. Per tant, la decimació evita l'ús del costós algorisme del SA. Malgrat això, en la seva forma original, la decimació podia tan sols ser aplicada a cert tipus de topologies molt poc densament connectades. La extensió que es defineix en aquest treball permet calcular aquests valors independentment de la topologia de la xarxa neuronal; aquest model es basa en afegir prou pesos d'alt ordre a una MB estàndard com per a assegurar que les equacions de la decimació es poden solucionar. Després, s'estableix una equivalència directa entre els pesos d'un model d'alt ordre, la distribució de probabilitat que pot aprendre i les matrius de Hadamard: les propietats d'aquestes matrius es poden emprar per a calcular fàcilment els pesos del sistema. Finalment, es defineix una MB estàndard amb una topologia específica que permet entendre millor la equivalència exacta entre unitats ocultes de la MB i els pesos d'alt ordre de la HOBM. / La Máquina de Boltzmann (MB) es una red neuronal estocástica con la habilidad de aprender y extrapolar distribuciones de probabilidad. Sin embargo, nunca ha llegado a ser tan popular como otros modelos de redes neuronals como, por ejemplo, el perceptrón. Esto es debido a la complejidad tanto del proceso de simulación como de aprendizaje: las cantidades que se necesitan a lo largo del proceso de aprendizaje se estiman mediante el uso de técnicas Monte Carlo (MC), a través del algoritmo del Temple Simulado (SA). En definitiva, la MB es generalmente considerada o bien una extensión de la red de Hopfield o bien como una implementación paralela del algoritmo del SA. Pese a esta relativa falta de éxito, la comunidad científica del ámbito de las redes neuronales ha mantenido un cierto interés en el modelo. Una importante extensión es la Màquina de Boltzmann de Alto Orden (HOBM), en la que los pesos pueden conectar más de dos neuronas a la vez. Pese a que este modelo ha sido analizado en profundidad por otros autores, todavía no se ha descrito una equivalencia formal entre los pesos de una MB i las conexiones de alto orden de una HOBM. En este trabajo se ha analizado la equivalencia entre una MB i una HOBM, a través de la extensión del método conocido como decimación. La decimación es una herramienta propia de la física estadística que también puede ser aplicada a ciertos modelos de MB, obteniendo expresiones analíticas para el cálculo de las cantidades necesarias en el algoritmo de aprendizaje. Por lo tanto, la decimación evita el alto coste computacional asociado al al uso del costoso algoritmo del SA. Pese a esto, en su forma original la decimación tan solo podía ser aplicada a ciertas topologías de MB, distinguidas por ser poco densamente conectadas. La extensión definida en este trabajo permite calcular estos valores independientemente de la topología de la red neuronal: este modelo se basa en añadir suficientes pesos de alto orden a una MB estándar como para asegurar que las ecuaciones de decimación pueden solucionarse. Más adelante, se establece una equivalencia directa entre los pesos de un modelo de alto orden, la distribución de probabilidad que puede aprender y las matrices tipo Hadamard. Las propiedades de este tipo de matrices se pueden usar para calcular fácilmente los pesos del sistema. Finalmente, se define una BM estándar con una topología específica que permite entender mejor la equivalencia exacta entre neuronas ocultas en la MB y los pesos de alto orden de la HOBM. / The Boltzmann Machine (BM) is a stochastic neural network with the ability of both learning and extrapolating probability distributions. However, it has never been as widely used as other neural networks such as the perceptron, due to the complexity of both the learning and recalling algorithms, and to the high computational cost required in the learning process: the quantities that are needed at the learning stage are usually estimated by Monte Carlo (MC) through the Simulated Annealing (SA) algorithm. This has led to a situation where the BM is rather considered as an evolution of the Hopfield Neural Network or as a parallel implementation of the Simulated Annealing algorithm. Despite this relative lack of success, the neural network community has continued to progress in the analysis of the dynamics of the model. One remarkable extension is the High Order Boltzmann Machine (HOBM), where weights can connect more than two neurons at a time. Although the learning capabilities of this model have already been discussed by other authors, a formal equivalence between the weights in a standard BM and the high order weights in a HOBM has not yet been established. We analyze this latter equivalence between a second order BM and a HOBM by proposing an extension of the method known as decimation. Decimation is a common tool in statistical physics that may be applied to some kind of BMs, that can be used to obtain analytical expressions for the n-unit correlation elements required in the learning process. In this way, decimation avoids using the time consuming Simulated Annealing algorithm. However, as it was first conceived, it could only deal with sparsely connected neural networks. The extension that we define in this thesis allows computing the same quantities irrespective of the topology of the network. This method is based on adding enough high order weights to a standard BM to guarantee that the system can be solved. Next, we establish a direct equivalence between the weights of a HOBM model, the probability distribution to be learnt and Hadamard matrices. The properties of these matrices can be used to easily calculate the value of the weights of the system. Finally, we define a standard BM with a very specific topology that helps us better understand the exact equivalence between hidden units in a BM and high order weights in a HOBM.

L'objectiu d'aquesta tesi doctoral ha estat conèixer l'efecte que pot tenir una intervenció de musicoteràpia en tres dones maltractades, mitjançant tres casos únics (Cas A, B i C), integrats per dues parts cadascun (Estudi 1 i 2). En l'Estudi 1, sobre l'eficàcia de la intervenció en cada cas, s'ha utilitzat el mètode quantitatiu per mesurar les variables autoestima, depressió i assertivitat abans i després del tractament amb qüestionaris estandaritzats (Autoconcepto Forma 5, AF-5, García i Musitu, 2001; Escala de Habilidades Sociales, EHS, Gismero, 2002; i Cuestionario Estructural Tetradimensional para la Depresión, Forma Breve y Escala para el seguimiento CETDE, Alonso-Femández, 1995) i amb fulls de seguiment diaris. En l'Estudi 2, de procés, s'ha utilitzat el mètode qualitatiu de la Grounded Theory (Glaser i Strauss, 1967), amb el qual s'han observat les dimensions sobre el maltractament sorgides de la conversa entre terapeuta i pacient, i la relació entre aquestes dimensions i les tècniques de musicoteràpia utilitzades per a cada cas. També s'ha analitzat el procés portat a terme per les dimensions al llarg del tractament, per a cadascun dels casos. La intervenció la integra un protocol de dotze sessions d'una hora de durada en les quals es va fer ús de diferents tècniques de musicoteràpia. La dona del Cas A, en va rebre 13; la del Cas B, 8 i la del Cas C, tres sessions, després de les quals va retornar al domicili conjugal. Per a l'Estudi 1, els resultats mostren millores en el Cas A, autoestima: 20,24% (qüestionari); 31,11% (full de seguiment); depressió: 41,38% i 10,64%; assertivitat: 11,2% i 21,93%. En el Cas B s'ha observat una millora en la variable depressió: 33,33% (qüestionari, en el seguiment); 3,83% (full de seguiment), però no s'han pogut mesurar els canvis en el post test per a l'autoestima i l'assertivitat. En el Cas C no s'han obtingut mesures en el post test de cap de les tres variables.L'Estudi 2 ha ofert sis dimensions relacionades amb el maltractament, per als tres casos: dimensió corporal, espiritual, metacomunicació relació terapèutica, interpersonal, socio-cultural i emocional/cognitiva i s'ha observat una evolució positiva de les verbalitzacions de les pacients al llarg de las sessions, en els Casos A i B. Per al Cas C s'ha observat cert retrocés en els temestractats, ja que suposa un exemple de retorn al domicili conjugal, després de tres sessions. Quant a les tècniques de musicoteràpia es ressalta, en els tres casos, la relació entre 1'ús de les escenificacions i el sorgiment de la dimensió corporal; 1'ús de la imaginació guiada i el dibuix amb la dimensió espiritual; i l'ús de l'audició amb la dimensió metacomunicació relació terapèutica. Es justifica la tria de les tres variables i l'enfocament de la teràpia en el marc de la Psicologia Humanista i el constructe de la Intel·ligència Emocional i s'exposen les limitacions i els suggeriments de futur d'aquest tipus d'intervenció en el col·lectiu de les dones maltractades. / El objetivo de esta tesis doctoral ha sido conocer el efecto que puede tener una intervención de musicoterapia en tres mujeres maltratadas, mediante tres casos únicos (Caso A, B Y C), integrados por dos partes cada uno (Estudio I y 2). En el Estudio 1, sobre la eficacia de la intervención en cada caso, se ha utilizado el método cuantitativo para medir las variables autoestima, depresión y asertividad antes y después del tratamiento con cuestionarios estandarizados (Autoconcepto Forma 5, AF-5, García y Musitu, 200 1; Escala de Habilidades Sociales, EHS, Gismero, 2002; y Cuestionario Estructural Tetradimensional para la Depresión, Forma Breve y Escala para el seguimiento CET-DE, Alonso-Femández, 1995) y con hojas de seguimiento diarias. En el Estudio 2, de proceso, se ha utilizado el método cualitativo de la Grounded Theory (Glaser y Strauss, 1967), con el que se han observado las dimensiones sobre el maltrato surgidas de la conversación entre terapeuta y paciente, y la relación entre estas dimensiones y las técnicas de musicoterapia utilizadas. También se ha analizado el proceso llevado a cabo por las dimensiones a 10 largo del tratamiento, para cada uno de los casos. La intervención la integra un protocolo de doce sesiones de una hora de duración en las que se utilizaron diferentes técnicas de musicoterapia. La mujer del Caso A, recibió 13 sesiones; la del Caso B, 8 Y la del Caso C, tres, después de las cuales retomó al domicilio conyugal. Para el Estudio 1, los resultados muestran mejoras en el Caso A, autoestima: 20,24% (cuestionario); 31, II% (hoja de seguimiento); depresión: 41,38% y 10,64%; asertividad: 11,2% y 21,93%. En el Caso B se ha observado una mejora en la variable depresión: 33,33% (cuestionario, en el seguimiento); 3,83% (hoja de seguimiento), pero no se han podido medir los cambios en el post test para la autoestima y la asertividad. En el Caso C no se han obtenido medidas en el post test de ninguna de las tres variables. El Estudio 2 ha ofrecido seis dimensiones relacionadas con el maltrato, en los tres casos: dimensión corporal, espiritual, metacomunicación relación terapéutica, interpersonal, socio-cultural y emocional/cognitiva y se ha observado una evolución positiva de las verbalizaciones de las pacientes a 10 largo de las sesiones, en los Casos A y B. Para el Caso C se ha observado cierto retroceso en los temas tratados, ya que supone un ejemplo de retorno al hogar conyugal, después de tres sesiones. En cuanto a las técnicas de musicoterapia se resalta, en los tres casos, la relación entre el uso de las escenificaciones y el surgimiento de la dimensión corporal; el uso de la imaginación guiada y el dibujo con la dimensión espiritual; y el uso de la audición con la dimensión metacomunicación relación terapéutica. Se justifica haber escogido las tres variables y el enfoque de la terapia en el marco de la Psicología Humanista y el constructo de la Inteligencia Emocional y se ofrecen las limitaciones y sugerencias de futuro de este tipo de intervención en el colectivo de las mujeres maltratadas. / The purpose of this doctoral dissertation was to determine the possible effect that a music therapy intervention can have on three battered women, through three case studies (Case A, B, and C). In Study 1, which main purpose was to determine the effect of the intervention for each of the case studies, quantitative methodology was used to measure the variables of self-esteem, depression and assertivity, before and after the treatment through standardized questionnaires (Autoconcepto Forma 5, AF-5, García i Musitu, 2001; Escala de Habilidades Sociales, EHS, Gismero, 2002; and Cuestionario Estructural Tetradimensional para la Depresión, Forma Breve and Escala para el seguimiento CET-DE, Alonso-Fernández, 1995). AIso, observation fonns and diaries were used for daily follow-up. In Study 2, which looked at the process, qualitative methodology was used, specifically the Grounded Theory method (Glaser i Strauss, 1967) which has allowed to observe the dimensions on the maltreatment that carne out from the conversations between therapist-patient, and the relationship between these dimensions and the specific music therapy techniques used. Also, the process followed by de dimensions throughout the treatment, for each of the case studies, was analyzed. The intervention included a total of 12 l-hour sessions in which several music therapy techniques were used. The subject of case study A received a total of 13 sessions; the subject of case study B, 8, and the subject of case study C, 3, after which the subject returned to the intimate partner's home. Results of Study l showed improvements for Case A, self-esteem: 20, 24% (test); 31,11% (observation form); depression: 41,38% and 10,64%; assertivity: 11,2% and 21,93%. For Case B, improvements were observed in the depression variable: 33,33% (test in the follow-up); 3,83% observation form. However, it was not possible to measure changes in the post-test for self-esteem and assertivity. For Case C, no post-test measures were obtained for any of the three variables. Study 2 offered six dimensions related to the maltreatment for the three cases: body, spiritual, metacomunication therapeutic relation, interpersonal, social-cultural and emotional cognitive, and a positive evolution was observed in the patients' verbalizations throughout the sessions, in Cases A and B. In Case C, a certain regression was observed in the aspects treated since it was an example of a return to the intimate partner's home after three sessions. In regards to the music therapy techniques used, it is stressed for the three cases, the relationship between the use of role-playing and the appearance of the body dimension; the use of guided imagery with drawing with the emergence of the spiritual dimension; and the use of music auditions with the dimension of metacomunication therapeutic relation. The choice of the three variables and the focus of the therapy within the Humanistic Psychology paradigm and the construct of Emotional Intelligence is argumented, and the limitations of the study as well as suggestions for future interventions and research studies with this population are stated.

Aquesta tesi presenta un marc per als models oberts de suport a les decisions en les organitzacions. El treball es vehicula a través d’un compendi d’articles on s’analitzen els fluxos d’entrada i de sortida de coneixement en les organitzacions, així como les tecnologies existents de suport a les decisions. Es presenten els factors subjacents que impulsen nous models per a formes obertes de suport a la decisió. La tesis presenta un estudi de les distintes tipologies de models de suport a les decisions tenint en compte diferents tipus d’organitzacions. En el primer estudi, paper#, es presenta l’evolució de les tecnologies de suport a les decisions i l’avançament de les noves tecnologies per als models oberts. Aquest estudi proporciona una visió des d’una perspectiva evolutiva de la relació entre el coneixement expert i la seva utilització en les tecnologies de suport a les decisions. La investigació revela l’entorn canviant que la tecnologia ofereix a l’hora de adquirir coneixement per a la presa de decisions i obre horitzons sobre el nou paper que els experts tenen en aquests entorns. Es suggereix que un canvi significatiu en la presa de decisions es basa en el desafiament entre el paper tradicional dels experts i no experts. Per últim, aquest treball explora les oportunitats d’integració de la intel•ligència artificial en la tecnologia de suport a les decisions i quins beneficis addicionals poden aportar les eines d’ intel•ligència col•lectiva en la presa de decisions. El segon estudi, paper#2, investiga sobre la tipologia anomenada "agregada" dins del marc d’entorns oberts per al suport a la presa de decisions. S’utilitza un problema de predicció com a fil conductor per a posar en relleu la complexitat de la previsió de la demanda dins de la industria del cinema. S’analitza com es pot utilitzar la tecnologia per a millorar l’eficàcia en les decisions. La investigació compara dues tecnologies de suport a les decisions: sistemes experts i eines d’intel•ligència col•lectiva, i il•lustra com l’industria del cinema utilitza cada una d’aquestes tecnologies en la previsió dels ingressos de taquilla. Per últim, aquest article explora els beneficis de l’ integració d’aquestes tecnologies de suport per a l’obtenció de prediccions més precises. El tercer estudi, article#3, presenta un estudi longitudinal durant un període de 10 anys que utilitza IBM “Innovation Jams” como un context per a la col•laboració a gran escala dins de la tipologia anomenada "plataforma". Aquest article investiga el paper de les “Innovation Jams”, en el canvi organitzacional i com IBM es compromet amb un nou model d’innovació en les organitzacions. En ell es descriuen les “Innovation Jams”, que han impulsat la innovació i consolidat la pràctica de la innovació oberta en IBM. En aquest article s’utilitza el gènere musical d’una "jamband" com una metàfora per a descriure el desenvolupament emergent i l’ús de les “Innovation Jams”, com una manera d’entendre el canvi organitzatiu. Aquest estudi longitudinal ofereix una visió actualitzada de la recerca en “Innovation Jams”, mostrant com han evolucionat des d’un concepte, a una eina de gestió i finalment a un servei. L’article conclou amb una discussió sobre les implicacions dels resultats i com aquests permeten teoritzar sobre nous models d’ innovació i el canvi en les organitzacions. La recerca duta a terme en aquesta tesi ofereix un marc per als models oberts de suport a la decisió, i suggereix que, les fonts internes i externes de coneixement poden ser utilitzades, més enllà de la innovació del producte o serveis, per a la presa de decisions amb el suport de tecnologies emergents. Les contribucions teòriques d’aquesta tesi sostenen que les organitzacions ja no poden confiar en la tecnologia de suport a les decisions que únicament es centren en la reducció de la frontera entre els aspectes racionals i no racionals de la conducta social humana, sinó que pel contrari, han de considerar la xarxa dinàmica de la organització per al suport a la decisió. D’altra banda, les implicacions pràctiques d’aquesta tesi animen les organitzacions a pensar estratègicament sobre com les tecnologies emergents poden ajudar en la presa de decisions i també com els models de decisió resultants poden ser utilitzats per a navegar per l’entorn complex existent, i, a la vegada, forjar vincles més forts amb els clients, proveïdors i la xarxa de l’organització. / Esta tesis presenta un marco para modelos abiertos de soporte a las decisiones en las organizaciones. El trabajo se vehicula a través de un compendio de artículos dónde se analizan los flujos de entrada y salida de conocimiento en las organizaciones, así como las tecnologías existentes de soporte a las decisiones. Se presentan los factores subyacentes que impulsan nuevos modelos para formas abiertas de soporte a la decisión. La tesis presenta un estudio de las distintas tipologías de modelos de soporte a las decisiones teniendo en cuenta distintos tipos de organizaciones. En el primer estudio paper#1 se presenta la evolución de las tecnologías de apoyo a las decisiones y el avance de las nuevas tecnologías para los modelos abiertos. Este estudio proporciona una visión desde una perspectiva evolutiva de la relación entre conocimiento experto y su utilización en las tecnologías de soporte a las decisiones. La investigación revela el entorno cambiante que la tecnología ofrece a la hora de adquirir conocimiento para la toma de decisiones y abre horizontes sobre el nuevo papel que los expertos tienen en estos entornos. Se sugiere que un cambio significativo en la toma de decisiones se basa en el desafío entre el papel tradicional de los expertos y no expertos. Por último, este trabajo explora las oportunidades de integración de la inteligencia artificial en la tecnología de soporte de decisiones y que beneficios adicionales pueden aportar las herramientas de inteligencia colectiva en la toma de decisiones. El segundo estudio, paper#2, investiga sobre la tipología llamada "agregada" dentro del marco de entornos abiertos para el soporte a la toma de decisiones. Se utiliza un problema de predicción como hilo conductor para poner en relieve la complejidad de la previsión de la demanda dentro de la industria del cine. Se analiza cómo se puede utilizar la tecnología para mejorar la eficacia en las decisiones. La investigación compara dos tecnologías de soporte a las decisiones: sistemas expertos y herramientas de inteligencia colectiva, e ilustra cómo la industria del cine utiliza cada una de estas tecnologías en la previsión de los ingresos de taquilla. Por último, este artículo explora los beneficios de la integración de estas tecnologías de apoyo para la obtención de predicciones más precisas. El tercer estudio, artículo #3, presenta un estudio longitudinal durante un período de 10 años que utiliza IBM “Innovation Jams”, como un contexto para la colaboración a gran escala dentro de la tipología llamada "plataforma". Este artículo investiga el papel de las “Innovation Jams”, en el cambio organizacional y como IBM se compromete con un nuevo modelo de innovación de la organización. En él se describen las “Innovation Jams”, que han impulsado la innovación y consolidado la práctica de la innovación abierta en IBM. En este artículo se utiliza el género musical de una "jamband" como una metáfora para describir el desarrollo emergente y el uso de las “Innovation Jams”, como una manera de entender el cambio organizativo. Este estudio longitudinal ofrece una visión actualizada de la investigación en “Innovation Jams”, mostrando cómo han evolucionado desde un concepto, a una herramienta de gestión y finalmente a un servicio. El artículo concluye con una discusión sobre las implicaciones de los resultados y como ellos permiten teorizar sobre nuevos modelos de innovación y el cambio en las organizaciones. La investigación llevada a cabo en esta tesis ofrece un marco para los modelos abiertos de apoyo a la decisión, y sugiere que el uso de fuentes internas y externas de conocimiento pueden ser utilizadas más allá de la innovación del producto o servicio para la toma de decisiones con el soporte de tecnologías emergentes. Las contribuciones teóricas de esta tesis sostienen que las organizaciones ya no pueden confiar en la tecnología de apoyo a las decisiones que únicamente se centran en la reducción de la frontera entre los aspectos racionales y no racionales de la conducta social humana, sino por el contrario, deben considerar la red dinámica de la organización para el apoyo a la decisión. Por otra parte, las implicaciones prácticas de esta tesis alienta a las organizaciones a pensar estratégicamente acerca de cómo las tecnologías emergentes pueden ayudar a la toma de decisiones y también cómo los modelos de decisión resultantes pueden ser utilizados para navegar por el entorno complejo existente y, a su vez, forjar vínculos más fuertes con los clientes, proveedores y más amplios de la red de la organización. / This thesis presents a framework for open models of decision support through a compendium of papers that links research on the inward and outward flows of knowledge to the organization and decision support technologies. The framework presents underlying factors driving new and more open models of decision support. A typology of decision support models is offered considering types of problems organizations and managers charged with decision-making face. Thesis essay #1 suggests a perspective of the changing landscape for decision support technology and the advancement of new technology for open models of decision support. This study provides insight from an evolutionary perspective of expertise that has shaped the field of decision support technologies. The investigation sets out to reveal the changing landscape of expertise in supporting decision-making using technology and sheds light on the new role that experts will play in organizational decision-making. It suggests that a significant change in how decision-making is being supported which challenge the traditional role of experts and non-experts. Finally, this paper explores opportunities for decision support technology integration and the added benefits artificial intelligence can bring to collective intelligence tools. Thesis essay #2 investigates the ‘aggregate’ typology within the open model decision support framework. A forecasting problem is used to highlight the complexity of demand forecasting in supply-chain management within the film industry and how technology is leveraged for effective supply-chain management decisions. The investigation compares two decision support technologies: expert systems and collective intelligence tools and illustrates how the film industry uses each in forecasting box-office revenue. Finally, this essay explores the combined benefits in integrating each support technology for more accurate forecasting. Thesis essay #3 is a longitudinal study over a 10 year period that uses IBM Innovation Jams as a context for large-scale collaboration within the ‘platform’ typology. This essay investigates the role of innovation jams on organizational change as IBM learned to engage with a new model of organizing innovation. It describes the role innovation jams have played in shaping the practice of open innovation at IBM. This essay uses the musical genre of a “jamband” as a metaphor to describe the emergent development and use of innovation jams as a way to understand organizational change. This longitudinal study brings innovation jam research up-to-date and presents innovation jams as they evolved from a concept, a management tool, and service. The essay concludes with a discussion on the implications of the findings for theorizing about new models of organizing innovation for organizational change. Research conducted in this thesis offers a framework of open models of decision support that suggests that the use of internal and external sources of knowledge can be leveraged beyond product or service innovation, to include decision-making supported by emerging technology. Theoretical contributions of this thesis argues that organizations can no longer rely on decision support technology that solely focus on bridging the boundary between rational and non-rational aspects of human social behavior but instead, must consider the larger dynamic organizational network for decision support. Moreover, practical implications of this thesis encourages organizations to think strategically about how emerging technology can support decision making and the resulting decision support models to navigate the complex environment they work in and in turn, to forge stronger links with customers, suppliers, and the wider organizational network.

El Problema de Enrutamiento de Vehículos (VRP) y sus diferentes variantes básicas son un dominio ampliamente estudiado en la comunidad científica de optimización. Algunos estudios han utilizado combinaciones específicas de restricciones encontradas en la vida real para definir los emergentes VRP Enriquecidos. Este trabajo aborda la integración de heurísticas, probabilidad sesgada, simulación, técnicas de computación distribuida & paralelas, y programación con restricciones. Los enfoques propuestos han solucionado algunas variantes del VRP: en primer lugar, las familias deterministas: VRP con flotas Heterogéneas (HVRP), VRP con flotas Heterogéneas y costo variable (HVRP-V), VRP con flota Heterogénea y Múltiples viajes (HVRPM), VRP con matriz de costo Asimétrica (AVRP), VRP con flota Heterogénea y matriz de costo Asimétrica (HAVRP), VRP con ventanas de Tiempo (VRPTW), y VRP Distancia limitada (DCVRP); en segundo lugar, las familias de naturaleza estocástica: VRP con Demandas estocásticas (VRPSD), y Problemas de Inventario y Enrutamiento de Vehículos con Demandas estocásticas (IRPSD). Una extensa revisión bibliográfica se ha realizado para cada una de estas variantes. Un primer enfoque propone la combinación de una aleatorización sesgada con heurísticas clásicas para la solución de problemas deterministas. Un segundo enfoque se centra en la combinación de heurísticas aleatorias con simulación (Simheuristics) para ser aplicados sobre los problemas estocásticos comentados. Por último, se propone un tercer enfoque basado en el trabajo conjunto de heurísticas aleatorias con programación de restricciones para resolver varios tipos de problemas de enrutamiento. Los algoritmos heurísticos desarrollados han sido aplicados en varios casos de referencia --entre ellos, dos estudios de casos reales de distribución en España-- y los resultados obtenidos son, en general, prometedores y útiles para los decisores. / The Vehicle Routing Problem (VRP) is a well known domain in optimization research community. Its different basic variants have been widely explored in the literature. Some studies have considered specific combinations of real-life constraints to define the emerging Rich VRP scopes. This work deals with the integration of heuristics, biased probability, simulation, parallel & distributed computing techniques, and constraint programming. The proposed approaches are tested for solving some variants of VRPs, namely, first, the deterministic families: Heterogeneous VRP (HVRP), Heterogeneous VRP with Variable cost (HVRP-V), Heterogeneous fleet VRP with Multi-trips (HVRPM), Asymmetric cost matrix VRP (AVRP), Heterogeneous fleet with Asymmetric cost matrix VRP (HAVRP), VRP with Time Windows (VRPTW), and Distance-Constrained VRP (DCVRP); second, the stochastic nature families: VRP with Stochastic Demands (VRPSD), and Inventory Routing Problem with Stochastic Demands (IRPSD). An extensive literature review is performed for all these variants, focusing on the main contributions of each work. A first approach proposes a biased-randomization of classical heuristics for solving the deterministic problems addressed here. A second approach is centered on the combination of randomized heuristics with simulation (Simheuristics) to be applied on the commented stochastic problems. Finally, a third approach based on the joined work of randomized heuristics with constraint programming is proposed to solve several types of routing problems. The developed heuristic algorithms are tested in several benchmark instances --between these, two real-life case studies in Spain are considered-- and the results obtained are, on average, highly promising and useful for decision makers.

El test de circuits és una fase del procés de producció que cada vegada pren més importància quan es desenvolupa un nou producte. Les tècniques de test i diagnosi per a circuits digitals han estat desenvolupades i automatitzades amb èxit, mentre que aquest no és encara el cas dels circuits analògics. D'entre tots els mètodes proposats per diagnosticar circuits analògics els més utilitzats són els diccionaris de falles. En aquesta tesi se'n descriuen alguns, tot analitzant-ne els seus avantatges i inconvenients.Durant aquests últims anys, les tècniques d'Intel·ligència Artificial han esdevingut un dels camps de recerca més importants per a la diagnosi de falles. Aquesta tesi desenvolupa dues d'aquestes tècniques per tal de cobrir algunes de les mancances que presenten els diccionaris de falles. La primera proposta es basa en construir un sistema fuzzy com a eina per identificar. Els resultats obtinguts son força bons, ja que s'aconsegueix localitzar la falla en un elevat tant percent dels casos. Per altra banda, el percentatge d'encerts no és prou bo quan a més a més s'intenta esbrinar la desviació.Com que els diccionaris de falles es poden veure com una aproximació simplificada al Raonament Basat en Casos (CBR), la segona proposta fa una extensió dels diccionaris de falles cap a un sistema CBR. El propòsit no és donar una solució general del problema sinó contribuir amb una nova metodologia. Aquesta consisteix en millorar la diagnosis dels diccionaris de falles mitjançant l'addició i l'adaptació dels nous casos per tal d'esdevenir un sistema de Raonament Basat en Casos. Es descriu l'estructura de la base de casos així com les tasques d'extracció, de reutilització, de revisió i de retenció, fent èmfasi al procés d'aprenentatge.En el transcurs del text s'utilitzen diversos circuits per mostrar exemples dels mètodes de test descrits, però en particular el filtre biquadràtic és l'utilitzat per provar les metodologies plantejades, ja que és un dels benchmarks proposats en el context dels circuits analògics. Les falles considerades son paramètriques, permanents, independents i simples, encara que la metodologia pot ser fàcilment extrapolable per a la diagnosi de falles múltiples i catastròfiques. El mètode es centra en el test dels components passius, encara que també es podria extendre per a falles en els actius. / Testing circuits is a stage of the production process that is becoming more and more important when a new product is developed. Test and diagnosis techniques for digital circuits have been successfully developed and automated. But, this is not yet the case for analog circuits. Even though there are plenty of methods proposed for diagnosing analog electronic circuits, the most popular are the fault dictionary techniques. In this thesis some of these methods, showing their advantages and drawbacks, are analyzed.During these last decades automating fault diagnosis using Artificial Intelligence techniques has become an important research field. This thesis develops two of these techniques in order to fill in some gaps in fault dictionaries techniques. The first proposal is to build a fuzzy system as an identification tool. The results obtained are quite good, since the faulty component is located in a high percentage of the given cases. On the other hand, the percentage of successes when determining the component's exact deviation is far from being good.As fault dictionaries can be seen as a simplified approach to Case-Based Reasoning, the second proposal extends the fault dictionary towards a Case Based Reasoning system. The purpose isnot to give a general solution, but to contribute with a new methodology. This second proposal improves a fault dictionary diagnosis by means of adding and adapting new cases to develop aCase Based Reasoning system. The case base memory, retrieval, reuse, revise and retain tasks are described. Special attention to the learning process is taken.Several circuits are used to show examples of the test methods described throughout the text. But, in particular, the biquadratic filter is used to test the proposed methodology because it isdefined as one of the benchmarks in the analog electronic diagnosis domain. The faults considered are parametric, permanent, independent and simple, although the methodology can be extrapolated to catastrophic and multiple fault diagnosis. The method is only focused and tested on passive faulty components, but it can be extended to cover active devices as well.

Aquesta tesi està emmarcada dins la detecció precoç de masses, un dels símptomes més clars del càncer de mama, en imatges mamogràfiques. Primerament, s'ha fet un anàlisi extensiu dels diferents mètodes de la literatura, concloent que aquests mètodes són dependents de diferent paràmetres: el tamany i la forma de la massa i la densitat de la mama. Així, l'objectiu de la tesi és analitzar, dissenyar i implementar un mètode de detecció robust i independent d'aquests tres paràmetres. Per a tal fi, s'ha construït un patró deformable de la massa a partir de l'anàlisi de masses reals i, a continuació, aquest model és buscat en les imatges seguint un esquema probabilístic, obtenint una sèrie de regions sospitoses. Fent servir l'anàlisi 2DPCA, s'ha construït un algorisme capaç de discernir aquestes regions són realment una massa o no. La densitat de la mama és un paràmetre que s'introdueix de forma natural dins l'algorisme. / This thesis deals with the detection of masses in mammographic images. As a first step, Regions of Interests (ROIs) are detected in the image using templates containing a probabilistic contour shape obtained from training over an annotated set of masses. Firstly, PCA is performed over the training set, and subsequently the template is formed as an average of the gradient of eigenmasses weighted by the top eigenvalues. The template can be deformed according to each eigenmass coefficient. The matching is formulated in a Bayesian framework, where the prior penalizes the deformation, and the likelihood requires template boundaries to agree with image edges. In the second stage, the detected ROIs are classified into being false positives or true positives using 2DPCA, where the new training set now contains ROIs with masses and ROIs with normal tissue. Mass density is incorporated into the whole process by initially classifying the two training sets according to breast density. Methods for breast density estimation are also analyzed and proposed. The results are obtained using different databases and both FROC and ROC analysis demonstrate a better performance of the approach relative to competing methods.