No description available.

A presente investigação tem como ponto de partida o constante desafio e desejo do professor de matemática em construir estratégias que sejam promotoras de aprendizagens de matemática na escola básica. Com essa preocupação, inicia-se destacando a necessária centralidade da pesquisa no estudante e seus processos construtivos do conhecimento. A partir de discussões iniciais a respeito da aprendizagem na Cultura Digital e de indicações da potencialidade da arquitetura pedagógica de Projetos de Aprendizagem enquanto alternativa aos desafios educacionais próprios do século XXI, propõe-se investigar a intervenção do professor, de modo a levantar categorias que subsidiem a ação pedagógica com estudantes dos anos finais do ensino fundamental para a promoção da aprendizagem de matemática na Cultura Digital a partir de Projetos de Aprendizagem. Como trajetória de investigação, distinguem-se duas perspectivas: a pesquisa teórica e a experimental. Busca-se, então, fundamento na Epistemologia Genética piagetiana, especificamente nos processos de Equilibração Majorante – como essenciais para a compreensão estrutural da construção de conhecimento –, nas relações entre a Tomada de Consciência e o Fazer e Compreender – fundamentais para a análise da ação do estudante – e no Método Clínico – imprescindível para a discussão sobre a intervenção do professor dentro de uma perspectiva construtivista do conhecimento. Além disso, discutem-se as transformações advindas da Cultura Digital, suas implicações na cognição do jovem aprendiz e na construção de uma escola da Cultura Digital. Por fim, ainda na faceta teórica do estudo, apresenta-se e analisa-se a arquitetura pedagógica de Projetos de Aprendizagem à luz da teoria piagetiana. Com base no construto teórico produzido, propõe-se, então, o modelo de intervenção que se pretende experimentar A segunda perspectiva da investigação, é desenvolvida por meio de três experiências, as quais pretendem analisar (i) a viabilidade potencial, (ii) a viabilidade prática, a eficácia, e (iii) a validade da proposta pedagógica de promover aprendizagens de matemática via Projetos de Aprendizagem nos anos finais do Ensino Fundamental e das categorias de intervenção levantadas. Em consonância com os dados produzidos nas três experiências, as análises permitiram, então, a validação da arquitetura pedagógica de Projetos de Aprendizagem como uma intervenção do tipo 1, adequada a construção de uma escola da Cultura Digital, e das três categorias que identificam a ação do professor e definem as intervenções do tipo 2, denominadas: intervenções exploratórias, desequilibradoras e informativas. Considerando, por fim, os resultados e as proposições da presente investigação, aliados à experiência docente no viés da educação matemática e à importância da continuidade da pesquisa do professor como prática constante da sua ação pedagógica, levantam-se algumas possibilidades para a qualificação das investigações sobre a intervenção do professor e suas implicações na aprendizagem de estudantes ao longo da sua vida escolar. / The present research has as starting point the constant challenge and desire of the mathematics teacher to construct strategies that are incentivetor of mathematics learning in the basic school. With this concern, it begins by highlighting the necessary centrality of student research and its constructive processes of knowledge. From initial discussions about learning in the Digital Culture and indications of the potentiality of the pedagogical architecture of Learning Projects as an alternative to the educational challenges of the 21st century, it is proposed to investigate the teacher’s intervention, in order to identify categories that subsidize the pedagogical action with students of the final years of elementary school to promote the learning of mathematics in Digital Culture from Learning Projects. As a research trajectory, we distinguish two perspectives: theoretical and experimental research. We seek, therefore, a foundation in Piagetian Genetic Epistemology, specifically in the processes of Major Balance – as essential for the structural understanding of the knowledge construction – in the relations between the Taking of Consciousness and the Making and Understanding – fundamental for the analysis of the action of the student – and in the Clinical Method – essential for the discussion about the intervention of the teacher within a constructivist perspective of knowledge. In addition, the transformations arising from Digital Culture, its implications on the young learners cognition and the construction of a school of Digital Culture are discussed. Finally, still in the theoretical facet of the study, the pedagogical architecture of Learning Projects is presented and analyzed in light of the Piagetian theory Based on the theoretical construct produced, it is proposed, then, the intervention model to be tried. The second research perspective is developed through three experiments, which aim to analyze (i) the potential feasibility, (ii) practical feasibility, effectiveness, and (iii) the validity of the pedagogical proposal to promote mathematics learning by Learning Projects in the final years of Elementary School and the categories of intervention identified. In agreement with the data produced in the three experiments, the analyzes allowed the validation of the Learning Projects pedagogical architecture as a type 1 intervention, adequate to the construction of a School of Digital Culture, and of the three categories that identify the action of the teacher and define type 2 interventions, namely: exploratory, unbalanced and informative interventions. Considering, finally, the results and propositions of the present investigation, combined with the teaching experience in the bias of mathematics education and the importance of the continuity of teacher research as a constant practice of its pedagogical action, there are some possibilities for the qualification of the investigations On the intervention of the teacher and its implications in the learning of students throughout their school life. / La presente investigación tiene como base un constante desafío y deseo del profesor de matemática en construir estrategias que sean promotoras del aprendizaje de matemática en la escuela. Con esa preocupación, se inicia destacando la necesaria centralidad de la pesquisa en el estudiante y sus procesos constructivos del conocimiento. A partir de discusiones iniciales respecto al aprendizaje en la Cultura Digital y de indicaciones de la potencialidad de la Arquitectura Pedagógica de Proyectos de Aprendizaje en cuanto a alternativas a los desafíos educacionales proprios del siglo XXI, se propone investigar la intervención del profesor, con la finalidad de levantar categorías que subsidien a la acción pedagógica con estudiantes de los años finales de la enseñanza fundamental para la promoción del aprendizaje de matemática en la Cultura Digital a partir de Proyectos de Aprendizaje. Como trayectoria de investigación se distinguen dos perspectivas: la pesquisa teórica y la experimental. Busca-se, entonces, fundamento en Epistemología Genética Piagetana, específicamente en los procesos de Equilibración Mallorante – como esenciales para la comprensión estructural de la construcción de conocimiento –, en las relaciones entre la Tomada de Consciencia y el Hacer y Comprender – fundamentales para el análisis de la acción del estudiante – y en el Método Clínico – imprescindible para la discusión sobre la intervención del profesor dentro de una perspectiva constructivista del conocimiento. Ademas, se discute las transformaciones venidas de la Cultura Digital, sus implicaciones en la cognición del joven aprendiz en la construcción de una escuela de Cultura Digital Aun en la perspectiva teórica del estudio, se presenta y se analiza a la arquitectura pedagógica de Proyectos de Aprendizaje a la luz de la teoría piagetana. Con base en el constructo teórico producido, se propone, entonces, el modelo de intervención que se pretende experimentar. La segunda perspectiva de investigación, es desarrollada por medio de tres experiencias, las cuales pretenden analizar (i) la viabilidad potencial, (ii) la viabilidad práctica, la eficacia, y (iii) la validad de la propuesta pedagógica de promover aprendizajes de matemática vía Proyectos de Aprendizaje en los años finales de la Enseñanza Fundamental y de las categorías de intervención levantadas. En consonancia con los datos producidos en las tres experiencias, las análisis permitieron, entonces, la validación de la arquitectura pedagógica de Proyectos de Aprendizaje como una intervención del tipo 1, adecuada a la construcción de una escuela de Cultura Digital, y de las tres categorías que identifican a la acción del profesor y definen las intervenciones del tipo 2, denominadas: intervenciones exploratorias, desequilibradoras e informativas. Considerando, por fin, los resultados y las proposiciones da la presente investigación, aliados a la experiencia docente en la educación Matemática y la importancia de la continuidad de la pesquisa del profesor como práctica constante da su acción pedagógica, se levantan algunas posibilidades para la cualificación de las investigaciones sobre la intervención del profesor y sus implicaciones en el aprendizaje de estudiantes en su vida escolar.

Submitted by Maria Aparecida (cidazen@gmail.com) on 2017-05-03T13:33:48Z No. of bitstreams: 1 Laura Sofia.pdf: 2303491 bytes, checksum: 4721309cfc37b85954f16fa5a2ffe633 (MD5) / Made available in DSpace on 2017-05-03T13:33:48Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Laura Sofia.pdf: 2303491 bytes, checksum: 4721309cfc37b85954f16fa5a2ffe633 (MD5) Previous issue date: 2017-03-21 / Analysis on the use of the gender perspective in social intervention/ /s social workers of the health area in the city of Cali-Colombia, from the implementation of protocols of care for women in a situation of violence, public policy formulated for women. Methodologically the research follows the method of historical materialism-dialectic, with the use of the techniques of semi-structured interview and document review. A rapprochement with the historic elements that have the conformation of the profession work In Colombia and with the dynamics, strategies, tools and approaches used in the process of social intervention of/the/s social workers, trying to unravel the contradictions and conflicts inherent in the your professional practice to be inserted in the capitalist society. Also, analyzes the use tools and theories as the gender perspective, which contribute in the development of a critical view in the professional exercise, especially in of violence against women. It is concluded that the intervention Professional and approaches used in it depend on multiple determinants, but the Professional task of Social work take a critical stance the front situations that require the development of their actions, proposing to the fulfilment of this objective, the use of the gender perspective in understanding of your theoretical-methodological setting. / Análisis sobre la utilización de la perspectiva de género en la intervención social de las/os trabajadoras/es sociales del área de la salud en la Ciudad de Cali-Colombia, a partir de la implementación de los protocolos de atención para las mujeres en situación de violencia, formulados por la política pública para las mujeres. A partir de la orientación del método del materialismo histórico-dialéctico, de la técnica de entrevista semiestructurada y de la revisión documental, se hace un acercamiento sobre los elementos históricos que marcaron la conformación de la profesión de Trabajo Social en Colombia y sobre las dinámicas, estrategias, herramientas y enfoques utilizados en el proceso de intervención social de las/os trabajadoras/es sociales, intentando evidenciar las contradicciones y conflictos inmanentes de su práctica profesional, al estar inserta en las lógicas de la sociedad capitalista. Igualmente, se analiza el uso de herramientas y teorías como la perspectiva de género, que contribuyan en el desarrollo de una visión crítica en el quehacer profesional, principalmente, en la atención de las violencias contra las mujeres. De esta forma, se concluye que la intervención profesional y los enfoques utilizados en ella, dependen de múltiples determinantes, sin embargo, es tarea del profesional de Trabajo Social asumir una postura crítica frente a las situaciones que necesitan del desarrollo de sus acciones, proponiéndose para tal caso, la utilización de la perspectiva de género, comprendiendo su configuración teórico-metodológica. / Análise sobre a utilização da perspectiva de gênero na intervenção social das/os trabalhadoras/es sociais da área da saúde na Cidade de Cali-Colômbia, a partir da implementação dos protocolos de atendimento para as mulheres em situação de violência, formulados pela política pública para as mulheres. Metodologicamente a pesquisa segue o método do materialismo histórico-dialético, com o uso das técnicas de entrevista semiestruturada e da revisão documental. Faz-se uma aproximação com os elementos históricos que marcaram a conformação da profissão do Trabalho Social na Colômbia e com as dinâmicas, estratégias, ferramentas e enfoques utilizados no processo de intervenção social das/os trabalhadoras/es sociais, tentando desvendar as contradições e conflitos imanentes da sua prática profissional ao estar inserida nas lógicas da sociedade capitalista. Igualmente, analisa-se o uso de ferramentas e teorias como a perspectiva de gênero, que contribuam no desenvolvimento de uma visão crítica no exercício profissional, principalmente, no atendimento das violências contra as mulheres. Conclui-se que a intervenção profissional e os enfoques utilizados nela dependem de múltiplos determinantes, mas é tarefa do profissional de Trabalho Social assumir uma postura crítica frente as situações que precisam do desenvolvimento de suas ações, propondo-se para o cumprimento deste objetivo, a utilização da perspectiva de gênero na compreensão de sua configuração teórico-metodológica.

<p>The purpose of this paper is to investigate the evidence which can confirm that the United States, because of their historic interest in natural resources in Latin America, tries to exercise control over the Guarani Aquifer, the world’s third-largest supply of freshwater. The study investigates the existence of documents or other strategic instruments  that can prove that the United States still maintains their influence over the natural resources in Latin America, particularly the water supplies in the Guarani Aquifer.</p><p>To be able to fulfill the aim, the paper presents in a historic background the origin of the United States’ wish to maintain hegemony over Latin America. Thereafter, the study analyzes the American influence over the Guarani Aquifer from three points of view: the ideological, the military and the economic point of view.</p><p>The result of the paper shows that the United States, from the ideological point of view, tries to maintain their influence with the fourth Santa Fé Document which proclaims that the natural resources in Latin America should be at the disposal of the U.S. to fulfill their national priorities. Moreover, from the military point of view the U.S. uses their armed forces, under the pretext that Islamic terrorist cells exist in an important region of the Guarani Aquifer, as a way to maintain the control. Furthermore, from the economic point of view the U.S. uses the free trade agreement ALCA, which proposes, among other things, the privatization of  water supplies as a way of controlling them. Even if ALCA was rejected in 2005, the study presents its possible consequences for the Guarani Aquifer and the so called “megaprojects”, which are connected to the ALCA, and whose objectives are to delineate the resources of the above mentioned water supply.</p><p>The paper concludes that the United States is a power that still tries to maintain their control over the Latin American part of the western hemisphere, but the influence is maintained with a more refined foreign policy than before.     </p><p>       </p> / <p>En este estudio indagamos si Estados Unidos, a causa de su interés histórico en los recursos naturales en América Latina, sigue siendo una fuerza decisiva en la explotación de estos recursos en la región, especialmente los recursos de agua del Acuífero Guaraní, la tercera reserva más grande de agua dulce del mundo. El propósito del estudio es investigar las posibilidades si hay pruebas, por ejemplo documentos u otros estrategias, que puedan mostrar que la influencia estadounidense continúa siendo vigente pero en los recursos de agua en Latinoamérica, con base en la Doctrina Monroe de 1823.</p><p>        </p><p>Para poder alcanzar el objetivo del estudio, presentamos, primero, un trasfondo histórico que explica la influencia histórica de Estados Unidos sobre la región, tanto en general como sobre los recursos naturales latinoamericanos para más tarde analizar la influencia norteamericana actual sobre los recursos de agua desde tres puntos de vista: el punto de vista ideológico, militar y económico.</p><p>        </p><p>El estudio presenta, de acuerdo con las fuentes utilizadas, que Estados Unidos trata de mantener su influencia sobre los recursos de agua desde el punto de vista ideológico mediante el Documento de Santa Fé IV que postula que dicho país considera que los recursos naturales de América Latina deberán ser disponibles para sus prioridades nacionales. Desde el punto de vista militar Estados Unidos utiliza, so pretexto de la presencia de terroristas islámicas en una región importante del Acuífero Guaraní, sus fuerzas militares para mantener su control. Desde el punto de vista económico Estados Unidos usa el tratado de libre comercio ALCA, que propone, entre otras cosas, privatización de recursos de agua, como medio de control. A pesar de que el ALCA es un proyecto congelado, presentamos las consecuencias posibles de éste en el Acuífero Guaraní y los llamados “megaproyectos” que están conectados con el ALCA y cuyos objetivos son elaborar un mapa extensivo sobre los recursos de agua, el Acuífero Guaraní en particular.</p><p>        </p><p>De acuerdo con los acercamientos sobre los intentos estadounidenses de controlar el Acuífero Guaraní para cumplir su propósito geoestratégico de controlar este recurso muy rico, el estudio concluye, entre otras cosas, que la influencia de Estados Unidos sigue siendo vigente, pero la influencia se mantiene con una política más refinada que anteriormente.</p>

Actualment es considera que entre el 60 i el 80% de les persones han sofert o sofriran en qualque moment de la seva vida algun tipus de mal vertebral. En general, quasi tres quartes parts dels mals d'esquena no tenen causa orgànica precisa, i es precisa de l'estudi dels factors de risc associats a la seva aparició.En el present estudi s'exposa el procés d'elaboració i aplicació d'un protocol d'intervenció per a la prevenció del mal d'esquena en escolars d'entre 10 i 12 de Mallorca, i l'avaluació de la seva efectivitat després de la intervenció i al cap de tres mesos, analitzant l'efecte sobre variables relacionades amb l'autopercepció, la higiene postural quotidiana, i les motxilles escolares.Els resultats mostren millores significatives en els tres grups de variables esmentats, de manera que la promoció de la salut a les escoles és possible mitjançant l'aplicació d'estratègies d'intervenció bassades en l'educació postural. / Actualmente, entre el 60 y 80% de las personas han sufrido o sufrirán en algún momento de su vida dolor de espalda y casi tres cuartas partes de este mal no tiene causa orgánica determinada, precisándose del estudio de factores de riesgo asociados a su aparición. El presente estudio expone el proceso de elaboración y aplicación de un protocolo de intervención para la prevención del dolor de espalda en escolares de entre 10 y 12 de Mallorca, y la evaluación de su efectividad tras la intervención y a la cabo de tres meses, analizando el efecto sobre variables relacionadas con la autopercepción, la higiene postural cotidiana, y las mochilas escolares. Los resultados muestran mejoras significativas en los tres grupos de variables mencionados, de manera que la promoción de la salud en las escuelas es posible mediante la aplicación de estrategias de intervención basadas en la educación postural.

La integración de la población inmigrante que reside en la Región de Murcia, pasa por la puesta en marcha de planes municipales integrales que impliquen la acción coordinada de todos las entidades involucradas en este proceso: Administraciónes Central, Autonómica y Local, ONG's, sindicatos, etc...,con la atención preferente a los colectivos de mujeres y de menores inmigrantes. / The integration of the immigrants who live in the Region of Murcia needs to set up integral municipal plans which have to include all the institutions that are implicate in this process: Central, Autonomic and Local Administrations, Trade Unions, ONG's, etc. With special attention to the immigrant groups of women and children.

Introducció: Són molts els estudis que, en els darrers quinze anys, han demostrat l'efectivitat delsprogrames d'intervenció precoç en la esquizofrènia i el seu impacte sobre el pronòstic de lamalaltia. De fet, la intervenció preventiva a la fase prodròmica i posterior al primer episodi haesdevingut una de les línies principals de recerca i d'aplicació clínica per l'abordatge de laesquizofrènia.Objectiu: Avaluar l'impacte d'una intervenció psicoterapèutica durant la fase inicial de laesquizofrènia sobre la millora clínica i les recaigudes d'un grup que va rebre una intervencióprecoç (PIPE) en comparació amb un grup control (GC) que va rebre controls psiquiàtrics rutinaris.Mètode: Es va realitzar un assaig clínic controlat a simple cec per tal de comparar un grup que vaser tractat amb un programa de controls rutinaris (CG) amb un grup que va participar en elprograma PIPE. Es van aleatoritzar 34 pacients que estaven a la fase inicial de l'esquizofrènia aambdós grups: GC (n=13) i GC+PIPE (n=21). El programa PIPE va estar conformat per teràpiaindividual i familiar cognitivo-motivacional, tenint una duració de 18 mesos (entre 34-36sessions). Les avaluacions clíniques es van portar a terme a la valoració basal, als 3,6,9,12 i 18mesos per avaluadors externs, a més del seguiment als 6 mesos d'haver finalitzat la intervenció. Esva avaluar als pacients mitjançant l'escala PANSS (versió espanyola de l'Escala dels síndromespositiu i negatiu; Cuesta i Peralta, 1994) , l'escala BPRS (Brief Psychiatry Rating Scale; Overall iGorham, 1962), l'escala CGI (Clinical Global Impressions; National Institute of Mental Health,1976) i l'EEAG (Escala d' Avaluació de l'Activitat Global; American PsychiatricAssociation,1995). A més, es van recollir els índexs de recaigudes globals i específiques en númerode hospitalitzacions, estades a l'hospital de dia, visites a urgències, visites no programades,agudització simptomàtica i els increments de medicació.Resultats principals: S'observen diferencies estadísticament significatives entre els dos grupsesmentats ja als tres mesos d'intervenció respecte a l'avaluació basal (p=0,000) que es mantenenestables fins al seguiment als 6 mesos (p=0,000) a l'avaluació amb l'escala BPRS. Respecte al'avaluació del síndrome positiu, negatiu i de psicopatologia general puntuat amb la PANSSs'observen també diferències notables als sis mesos que es mantenen fins al final de la intervencióals 18 mesos (PANSS-P, p=0,02;PANSS-N, p=0,004;PANSS-PG, p=0,000). D'acord amb aquestsresultats es presenten diferències estadísticament significatives a les puntuacions de les escales CGIi EEAG amb resultats notables ja als sis mesos (CGI, p=0,000; EEAG, p=0,001) i que es mantenenfins al seguiment (CGI, p=0,000; EEAG, p=0,000). Respecte a les recaigudes s'observendiferències estadísticament significatives entre els grups als 18 i als 6 mesos de seguiment ennúmero d'hospitalitzacions (p=0,000), en estades a l'hospital de dia (p=0,000), visites al serveid'urgències (p=0,048) i en augments de medicació (p=0,002). Resultats semblants s'observen a lesmesures de recaigudes globals en la comparació entre grups tant al final de la intervenció comdurant el seguiment als 6 mesos (p=0,018; p=0,048 respectivament).Conclusió principal: El programa d'intervenció precoç PIPE té un impacte alt sobre la milloraclínica i les recaigudes als 18 mesos d'intervenció que es manté durant el període de seguiment als6 mesos.<(p> / Introducción: Son muchos los estudios que en los últimos quince años han demostrado laefectividad de los programas des intervención precoz en la esquizofrenia y su impacto sobre elpronóstico de la enfermedad. De hecho, la intervención preventiva en la fase prodrómica yposterior al primer episodio se ha convertido en una de las líneas principales de investigación y deaplicación clínica para el abordaje de la esquizofrenia.Objetivo: Evaluar el impacto de una intervención psicoterapéutica durante la fase inicial de laesquizofrenia sobre la mejoría clínica y las recaídas de un grupo que recibió una intervenciónprecoz (PIPE) en comparación con un grupo control (GC) que recibió controles psiquiátricosrutinarios.Método: Se realizó un ensayo clínico controlado a simple ciego para comparar un programa decontroles rutinarios (CG) con el programa PIPE. Se aleatorizaron 34 pacientes que estaban en lafase inicial de la esquizofrenia a ambos grupos: GC (n=13) y GC+PIPE (n=21). El programa PIPEestuvo conformado por terapia individual y familiar cognitivo-motivacional, teniendo una duraciónde 18 meses (entre 34-36 sesiones). Las evaluaciones clínicas se llevaron a cabo en la valoraciónbasal, a los 3,6,9,12 y 18 meses por evaluadores externos, además del seguimiento a los 6 meses.Se evaluó a los pacientes mediante la escala PANSS (versión española de la Escala de lossíndromes positivo y negativo; Cuesta y Peralta, 1994), la escala BPRS (Brief Psychiatry RatingScale; Overall y Gorham, 1962), la escala CGI (Clinical Global Impressions ; National Institute ofMental Health, 1976) y la EEAG (Escala de Evaluación de la Actividad Global; AmericanPsychiatric Association,1995). Además, se recogieron los índices de recaídas globales y específicasen número de hospitalizaciones, estancias en hospital de día, visitas a urgencias, visitas noprogramadas, agudización sintomática e incrementos de medicación.Resultados principales: Se observan diferencias estadísticamente significativas entre los gruposmencionados ya a los tres meses de intervención respecto a la evaluación basal (p=0,000) que semantienen estables hasta el seguimiento a los 6 meses (p=0,000) en la evaluación con la escalaBPRS. Respecto a la evaluación del síndrome positivo, negativo y de psicopatología generalpuntuado con la PANSS se observan también diferencias notables a los seis meses que semantienen hasta el final de la intervención a los 18 meses (PANSS-P, p=0,02;PANSS-N,p=0,004;PANSS-PG, p=0,000). En acorde con estos resultados se presentan diferenciasestadísticamente significativas en las puntuaciones de las escalas CGI y EEAG con resultadosnotables ya a los seis meses (CGI, p=0,000; EEAG, p=0,001) y que se mantienen hasta elseguimiento a los 6 meses (CGI, p=0,000; EEAG, p=0,000). Respecto a las recaídas se observandiferencias estadísticamente significativas entre los grupos a los 18 meses y los 6 meses deseguimiento en número de hospitalizaciones (p=0,000), en estancias en hospital de día (p=0,000),en visitas al servicio de urgencias (p=0,048) y en aumentos de medicación (p=0,002). Resultadossimilares se observan en las recaídas globales en la comparación entre grupos tanto al final de laintervención como en el seguimiento a los 6 meses (p=0,018; p=0,048 respectivamente).Conclusión principal: El programa de intervención precoz PIPE tiene un impacto alto sobre lamejoría clínica y las recaídas a los 18 meses de intervención que se mantiene durante el periodo deseguimiento a los 6 meses. / Introduction: Many studies have shown the effectiveness of early intervention programs forschizophrenia and its impact on illness outcome. In fact, the preventive intervention in theprodromical period and after the first episode of psychosis has become the main way for theresearch and clinical procedures for schizophrenia treatments.Objective: The aim of the current study is to assess the improvement and relapse rates of patientswith a diagnosis of schizophrenia (initial phase), which were taking part in a specific Cognitive-Motivational Therapy program (PIPE) in comparison with patients who received the usualpsychiatric treatment (Routine Care, RC).Method: A randomized, controlled, single-blind clinical trial was carried out. A total of 34 patientsand families who were in the initial phase of schizophrenia were allocated either to theexperimental intervention program plus routine care (PIPE, n=21) or to routine care alone (RC,n=13). PIPE consisted of an individual and a family Cognitive-Motivational Therapy, with 18months of length (between 34-36 therapy sessions). Clinical assessments were carried out byexternal raters at baseline, at 3,6,9,12 and 18 months, and the follow-up after 6 months. Patientswere assessed by the PANSS (spanish version of Positive and Negative Syndrome ofSchizophrenia, Cuesta & Peralta, 1994), the BPRS scale (Brief Psychiatry Rating Scale; Overall &Gorham, 1962), the CGI scale (Clinical Global Impressions; National Institute of Mental Health,1976) and the EEAG (Escala de Evaluación de la Actividad Global; American PsychiatricAssociation,1995). On the other hand, global and specific relapses rates were collected attending tothe number of admissions in acute care, admissions in day hospital, emergencies, non programmedvisits and deterioration of symptoms that require intervention by professionals (increase in / changeof medication or non-scheduled visits).Main results: Significantly clinical effects were observed in patients treated within PIPE program(pre-treatment vs. post-treatment at p=0,000) on the BPRS, already after three months. That resultsremain stable to the follow-up after 6 months (p=0,000). In reference to the evaluation for thepositive, negative syndrome and general psychopathology scored with the PANSS were alsoobserved remarkable differences from the 6th month of the intervention to the 18th month(PANSS-P, p=0,02;PANSS-N, p=0,004;PANSS-PG, p=0,000). According to those results,significant statistical differences were observed in CGI and EEAG scores. Those differences wereobserved already after six months (CGI, p=0,000; EEAG, p=0,001) with respect to the baselineassessment and remained stable to the follow-up after 6 months (CGI, p=0,000; EEAG, p=0,000).Statistical significant differences were found between groups with respect to relapses after 18 and 6months follow-up in admissions in the acute care unit (p=0,000), admissions at day hospital(p=0,000), emergencies (p=0,048) and pharmacological treatment increase (p=0,002). Analogueresults were observed in global relapses between groups at the end of the intervention and thefollow-up after 6 months (p=0,018; p=0,048 respectively).Main conclusion: The results show a positive impact of the PIPE intervention program on theimprovement of symptoms and the relapses in patients who are in the initial phase ofschizophrenia.

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand.La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigació-acció. La visió de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientació personal, I' autodirecció. esdevenen elements centrals. La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcció i l'encert". A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenció resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experiència. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ciència, coneixement compartit. En aquesta direcció de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experiència d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experiència personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experiència? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenció d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluació. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques: A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva?B) Quines són les seves pautes d'actuació: com treballa, com memoritza, com recupera la informació que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ? C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuació pedagògica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consciència dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referència a la presa de consciència de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experiència, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcció conscient.C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequació es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relació amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors. Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acció interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalització del viscut.7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensió i també per ajudar. En l'emissió, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploració de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consciència de l'Educand aquests elements de la seva experiència que poden facilitar-li l'adquisició del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacció verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacció i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoració idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientació en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluació". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenció pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüestió és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experiència passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcció, d'acord amb la seva experiència, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informació. Pretén quelcom. És un sistema obert en relació amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideració atenta de la seva pròpia experiència, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient .Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenció cadascun enfocat vers un àmbit de l'experiència d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenció sobre el posicionament.En aquest àmbit enfoca l'estil de motivació que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensió de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipació de I' experiència que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipació i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;...B) Intervenció sobre les estratègies i processos. En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripció i presa de consciència de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experiència. A vegades, caldrà facilitar l'adquisició d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuació per tal d'assolir allò que vol i/o necessita.C) Intervenció sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experiència d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experiència està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell.L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicació, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenció pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenció, l'Educador parteix d'una avaluació intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognició i l'autoregulació dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal. / In this thesis, the author tries to build and assess a conceptual pattern in order to interpret the learning process and to orientate the design and execution of pedagogical help strategies. Attention is called upon the following kind of questions: How do people learn?; What kind of actions and processes are developed in our learning projects?; How does context influence us?; What kind of messages from others make progress and acquisition easier?; In which situations do we need help and/or orientation?; What kind of help?; By what kind of means..?The pattern is based on the conception of the learning process as a personal experience where meanings, emotions, values and interests are interlaced ; and action mostly directed by the learner and anchored in his/her own mental reconstruction of the environment and of himself/herself in the environment. The author identifies three types of indicators or "texts" by means of which the kind of personal management that people make in their own learning process are often manifested in an analogical or metaphorical way: products and results: the different behaviours or chains of actions, internal or external; and the verbalisation by means of which they communicate and communicate each other their experience. Each of these indicator groups asks the educator an specific kind of reading and punctuation. That is why the author offers a discussion about their semantics and their syntax so that the educator can "read them" and establish strategic and set in a context intervention hypothesis. The qualitative analysis of the types of indicators obliges the educator to regard learning as a consequence of an idiosyncratic experience which carries a lot of personal meanings, an action focused on the environment from the person point of view. To understand the results and behaviours of an experience, we need to question personal elements such as the learner's beliefs, values, his/her experience stored in his/her memory, his/her mental habits, .In an attempt to arrange the complexity of the learning experience and to be able to understand it, the author pays attention to the consideration of three types of action categories: A.- In any proposal or personal learning initiative, learners adopt an attitude, anticipate to the action. The value of the projected experience, their capacity for success; they motivate themselves with idiosyncratic languages... This first stage is not always conscious and planned. It becomes a determining factor in the learning management. What the pupil learns can be even the opposite of what it is being taught. B.- The learner makes a personal strategy in order to face the project, his/her way of answering, habitual, often independent and not always conscious; that is to say, when memorising, solving a problem, writing a text, creating an image, understanding a theory, etc. ... the learner develops a chain of actions, the suitability of which determines the kind of result he/she will have. C.- The learner assesses his/her own results according to his/her own personal values network, and he/she draws out personal and inner conclusions which will influence, from his/her memory, future attitudes. He/she observes and perceives selectively, which is important not to forget, so that he/she tends to emphasise the experience data that certify his/her presuppositions more than those that can be questioned. These three groups of actions are not necessarily developed in a consecutive way. In the attitude, assessment is prospective; the personal strategy can be unnoticed in the eyes of the learner, as if it did not exist; the kind of assessment will also condition the attitude; ... They are interdependent actions. An alteration in one of them will facilitate changes in the whole process. All together points out a definition of a pattern, a way of looking at the learning process and make a comprehension of it more or less adequate and efficient, not a "reality". The author regards the educator as an assistance professional, a collaborator on the learning and developing processes of the learner. In this collaboration work, the educator carries out different tasks: He/She reads and evaluates the experience data and makes out his/her orientated hypothesis; he/she designs the kind of educational intervention and he/she carries it out; he/she also assesses its success and efficiency. In order to orientate the educational task, the author looks for support and suggestions in the confluence of two knowledge ambits: on one hand he collects scientific concepts and theories from witch he makes out his starting hypothesis; on the other band, be contrasts his theoretical pattern with his own experience, his data, observations and hypothesis. This thesis owes a lot to the Humanist Psychology contributions, mixed bag of a lot of ideas and projects in the fields of Philosophy, Psychology, Communication, Organisation.; in the second place, it owes a lot to the conception of living as personal creation, as what Viktor FRANKL thinks about values, meanings, ... as in the modem theory of communication, mental maps, right brain languages ... ; in the third place, it also owes to an outstanding emphasis towards the comprehension process of the other person, as an active individual building ideas and values, guidelines and representations, in the line of Carl ROGERS and, although from another point of view, of Paul WATZLAWIC, Gregory BATESON, ... and not forgetting the contribution of experts such as Salvador MINUCHIN, Mara SELVINl, Virginia SATIR and others from the view of family advisers. In the design of the helping strategy, any resort or intervention framework adapted to the context and the project of the learner is used: conceptual resorts based on the Systemic thoughts, the Transactional Analysis, the orientation focused on the person. the GestaIt, the Cognitive approach, the Neurolinguistics Programme (PNL), the Mental Management. In conclusion, each educator is unique. The author thinks we will look in vain for a pedagogy valid for all, technologically applicable. We would waste time wondering "what should be like" or "what has to do" the educator. He thinks it is better to understand "what he/she does" and "how can he/she do it even better" from his/her personal orientation and his/her theoretical pattern. That is why be believes it is useful to have patterns working in the routine. And this routine is specific, set in context, linked to the phenomena complexity. He is interested in this concretion, although it means an important limitation in the capacity to make ideas general. Besides, routine is articulated according to spontaneous patterns, integrated in the educator "being". A pattern that is "carried out" and "comes out" in each one of the actions the educator carries out. Real and experienced contexts give us enough time for a quiet reasoning, and a conscious and a thought-out answer.

La situació problemàtica de la qual partim en aquesta tesi és la constatació de l'existència d'unes dinàmiques escolars negatives -expressades amb males notes reiterades- difícils de modificar, que determinats infants inicien i desenvolupen al llarg de la seva escolarització i que els condueix a una situació de fracàs escolar. Les males notes són el senyal que alerta pares i educadors de la presència de problemes escolars en els alumnes i constitueixen la causa explícita que motiva la cerca de solucions. Sovint es busquen solucions fora de l'escola, la qual cosa suggereix que, malgrat els esforços realitzats, l'escola i el sistema educatiu han tingut dificultats per a ajudar els infants a millorar globalment els seus resultats escolars. D'una banda, l'escola troba dificultats per a identificar el mes aviat possible quins infants seran mes susceptibles de desenvolupar unes dinàmiques escolars negatives que els puguin conduir a una situació de fracàs escolar. D'altra banda, també hi ha dificultats per trobar i aplicar estratègies preventives d'intervenció educativa a l'aula, que resultin adequades per a prevenir el desenvolupament de dinàmiques escolars negatives en alguns infants. Partint de la situació problemàtica descrita, la finalitat de la tesi es obtenir informació teòrica , empírica sobre algunes variables que puguin resultar rellevants per a articular, des de l'aula escolar, intervencions educatives destinades a prevenir el desenvolupament de les dinàmiques escolars negatives. Des de la perspectiva de la prevenció, la rellevància de les variables hauria d'establir-se en funció de la seva utilitat per a: A) Identificar des de l'aula escolar situacions de més perill -de més risc- de desenvolupar aquestes dinàmiques negatives i, consegüentment, arribar a la situació de fracàs escolar . Això implica, per tant, que les variables han de permetre la identificació abans que la situació de fracàs escolar es produeixi . B) Intervenir educativament des de l'escola; per tant, cal que siguin variables sobre les quals l'escola pugui incidir. La modificabilitat de les variables ha de permetre que es puguin emprendre accions educatives, des de la mateixa aula escolar. Variables que resultin suficientment importants de cara a disminuir el perill o evitar el desenvolupament de dinàmiques negatives. Es a dir, que la seva modificació contribueixi a evitar que els infants arribin a la situació de fracàs escolar. Per assolir aquesta finalitat es realitzen un segut de passes en funció de les quals s'ha estructurat la tesi en dues parts: Un marc teòric i un estudi de casos. EI Marc teòric té dos objectius: 1. Definir la situació problemàtica. En el capítol primer del marc teòric de la tesi, s'exposen les dimensions d'aquesta situació problemàtica. La revisió bibliogràfica entorn del tema del fracàs escolar ens ajuda a emmarcar la qüestió de les dinàmiques escolars en el fenomen complex del fracàs i l'èxit escolar, i del rendiment. Aquestes aportacions teòriques juntament amb les aportacions de la recerca educativa en relació a l'estabilitat del rendiment al llarg dels cursos són la base per a definir la situació problemàtica. 2. Delimitar, des d'un punt de vista teòric, algunes variables rellevants per a la prevenció del desenvolupament de dinàmiques escolars negatives, conduents a la situació de fracàs escolar. La primera passa per a dur a terme aquesta delimitació teòrica, que es presenta al segon capítol, ha estat revisar les aportacions de les investigacions sobre variables que incideixen en el rendiment escolar, les quals s'han analitzat en funció de la seva rellevància per a la prevenció. Aquesta revisió ha permès constatar un seguit de problemes de caire terminològic, metodològic i sobre la repercussió d'aquesta recerca en la practica educativa que afecten directament la utilitat de les aportacions d'aquestes investigacions de cara a identificar variables rellevants per a la prevenció. De l'anàlisi dels resultats d'aquestes recerques es desprèn que: a) Hi ha moltes variables associades al rendiment escolar, algunes difícilment modificables mitjançant la intervenció educativa escolar. b) EI fet que una variable estigui associada al rendiment no implica que sigui rellevant per a la prevenció c) S'obté poca informació sobre variables que contribueixin a disminuir la probabilitat de fracàs escolar. En base a aquests resultats es constata que cal buscar una perspectiva d'anàlisi de les variables mes adequades a l'enfocament preventiu, perspectiva que ha d'orientar-se a l'estudi del risc de fracàs escolar. La segona passa que es duu a terme per arribar a una delimitació teòrica de les variables rellevants es l'estudi del concepte de risc i d'altres conceptes relacionats: signe de risc, marcador de risc, factor de risc, factor protector, població en risc, infant en situació de risc, així com la revisió d'estudis i recerques que s'han plantejat en aquesta línia. Aquest treball ha permès: a) Clarificar aquests conceptes i aplicar-los en l'àmbit educatiu, en referència al problema del fracàs escolar, estructurant un marc teòric en funció del qual plantejar una anàlisi de les variables associades al rendiment escolar. b) Concretar un model per a l'anàlisi, des de l'aula escolar, de les variables que incideixen en el risc de fracàs escolar. Aquest model, que es situa en la perspectiva de l'aula escolar i que pren en consideració el paper actiu que els estudiants tenen respecte al seu aprenentatge, consta de tres components: unes variables, les seves relacions i la funció que exerceixen en relació al risc de fracàs escolar. La conclusió a la qual s'arriba es que, des d'un punt de vista teòric, una variable serà rellevant per a articular intervencions educatives preventives des de l'escola si constitueix o bé un factor de risc, o be un factor protector o compensador del risc. La delimitació empírica de variables rellevants per a la prevenció del fracàs escolar -que constitueix l'objectiu de la segona part de la tesi- es duu a terme mitjançant un estudi de casos que es deriva del plantejament teòric elaborat. L'objectiu d'aquest estudi es identificar variables que han pogut constituir factors protectors en joves que es troben en situació de risc per circumstàncies sociofamiliars. Se seleccionen tres noies i dos nois que, malgrat trobar-se en situació de risc, han assolit un cert nivell d'èxit escolar. Basant-nos en el model s'ha recollit informació sobre característiques actitudinals dels estudiants, del seu procés d'autoaprenentatge i de l'ambient d'aprenentatge. S'utilitza un disseny qualitatiu d'estudi de casos, utilitzant entrevistes amb profunditat per a recollir informació, la qual s'analitza mitjançant tècniques d'anàlisi de continguts. L'estudi de cada un dels cinc casos i la seva posterior comparació ha permès identificar algunes variables que poden haver constituït factors protectors del risc de fracàs escolar. Entre elles podem citar 1. La consciència de la pròpia situació complexa i desfavorable que han viscut o estan vivint. 2. Tenir un projecte vital a mig o llarg termini, en el qual els estudis són concebuts com a una via per assolir-lo. 3. Ser autoresponsables dels aprenentatges.4. Haver identificat models a seguir en altres persones.Del treball realitzat tant des d'una perspectiva teòrica com empírica i les conclusions a les quals s'ha arribat se'n desprenen implicacions per a la practica educativa, per a la recerca i per a la formació professional dels educadors i educadores socials. Pel que fa a les implicacions per a la practica educativa, es proposa el model com a base per a la identificació de situacions de risc i per al disseny d'intervencions educatives amb l'objectiu de prevenir el fracàs escolar. En aquest sentit, i en funció dels resultats obtinguts a l'estudi de casos, es proposen unes línies d'intervenció preventiva en casos de risc similars als que han estat objecte d'estudi, línies que poden prendre en consideració tant els/les mestres com els educadors/es. Pel que fa a les implicacions per a la investigació educativa, es deriven quatre línies de recerca: investigació sobre factors de risc, investigació sobre factors protectors, investigació sobre el potencial preventiu d'intervencions educatives dissenyades en base a factors de risc i factors protectors, l'investigació sobre com potenciar des de diferents àmbits (escola i vida quotidiana) els fadors protectors. Quant a les implicacions per a la formació professional dels educadors/es socials, els resultats de l'estudi de casos com a possibles aspectes a treballar per part dels educadors/es impliquen un treball en el qual aquests professionals han d'haver rebut formació sobre: 1. La relació educativa com a recurs per a la intervenció educativa professional. 2. La necessitat d'un treball coordinat interdisciplinari com a estratègia de treball professional. 3. EI coneixement de programes coherents i estratègies d'intervenció sobre factors protectors. 4. L'elaboració de programes educatius, de manera que els educadors/es puguin adaptar les intervencions a les necessitats educatives dels subjectes. 5. La intervenció educativa en famílies. / The present dissertation states the necessity of approaching the theme of the school failure and the school success from a preventive perspective. The reason is the confirming that, on one hand, there exists negative school dynamics that certain children show and develop alongside their schooling ¬dynamics hard to modify and expressed by repeated bad marks- and that, on the other, the school is in trouble when it tries to modify these dynamics. The aim of this dissertation is to obtain theoretical and empirical information about some variables that could be outstanding in order to articulate, from the classroom, educative interventions, intending to prevent the development of negative school dynamics. From the point of view of prevention, the significance of variables should be established by means of their usefulness in relation to: A) Identifying, from the classroom, the most dangerous situations- the situations with more risk- that could lead to develop those negative dynamics and, consequently, to the school failure. So, this implies that variables have to facilitate the identification of the school failure before this failure takes place. B) Intervening educatively from the school; so, it is necessary that the school be able to operate with and on theses variables. The modifiable nature of them has to provide elements to take on educative actions from the classroom. C) Decreasing the danger or avoiding the development of negative dynamics. That is to say that their modification could contribute to avoid children reaching the school failure situation. The dissertation contains two parts: a theoretical frame and a case study. The former one deals with the revision of researches already done about variables that influence school profit and it analyze them depending on the significance to the prevention. That revision had allowed us to confirm that there are methodological and terminological problems that have an effect to the usefulness of these researches to identify significant variables to prevention. It is seen the need of looking for a perspective of the analysis of variables more appropriate to the preventive focusing. The study of the concept of risk and some related concepts: sign of risk, risk factor, protective factor, at risk population, child in a risky situation and, also, the revision of studies and researches provide us this perspective. This study has allowed us to make concrete a model for the analysis of variables that concern in the school failure. This model consists of three components: some variables, their relationship with themselves and the role that they play in relation to the risk of school failure. It is reached the conclusion that, from a theoretical point of view, a variable will be outstanding to articulate educative interventions from the school if it is a risk factor or else a protective factor for the risk. The second part of the present dissertation consists of the empirical delimitation of significant variables for preventing school failure and it is done by means of a case study with the aim of indentifying variables that may have been protective factors in young people that are in a risky situation because of the sociofamiliar circumstances. We are based on the model in order to pick up information about five cases. The information has to do with students' attitudinal characteristics, their self-learning process and the learning environment. We used a quality design of case study with interview in depth for picking up information which is analyzed by means of a method of content analysis. The study of each case and the later comparison allow us to identify some variables that may have been protective factors of the risk of school failure. Among them, we enumerate: 1. The conscientiousness of the own situation complex and unfavorable that the teenagers have lived or are living. 2. To have a long-term living project or mid-tern1 project and the schooling is considered as a way to reach this project. 3. To be self-responsible for their own training. 4. To have identified some patterns to follow in other people. From the job done, not only from a theoretical perspective but also form empirical one, and from the conclusion we have reached, it follows implications for educational practice, for educational research and for the training of social educator professionals.

O avanço no conhecimento, técnicas, dispositivos, arsenal terapêutico, aliados a regimes mais potentes de anticoagulação, tem gerado impacto na ocorrência de complicações vasculares em pacientes submetidos a procedimentos invasivos em Laboratório de Hemodinâmica. A despeito de escores de mortalidade, sangramento maior e risco de eventos cardiovasculares estarem disponíveis na literatura, não é do nosso conhecimento que exista um escore de risco para avaliar complicações vasculares em pacientes submetidos a procedimentos invasivos cardiológicos em Laboratórios de Hemodinâmica. Este estudo objetivou desenvolver e validar um escore de predição de complicações vasculares relacionadas à punção arterial em pacientes submetidos a procedimentos cardiológicos. Delineou-se um estudo de Coorte, multicêntrico, realizado em três instituições com Laboratórios de Hemodinâmica do Rio Grande do Sul no período de outubro de 2012 a março de 2014. Foram incluídos pacientes adultos, que realizaram procedimento por punção arterial em caráter eletivo ou urgente. A coleta foi precedida da capacitação da equipe de pesquisa. Foram considerados como desfechos a presença de complicações vasculares: 1) hematoma no local da punção arterial; 2) sangramento maior e menor; 3) demanda de correção cirúrgica para hemorragia retroperitoneal, pseudoaneurisma ou formação de fístula arteriovenosa. A fim de derivar e validar o escore, após a coleta da totalidade dos dados, de modo randômico, 2/3 dos pacientes foram alocados para constituírem a coorte de derivação, enquanto o restante constituiu a coorte de validação. Para estabelecer o escore derivado do instrumento de avaliação dos pacientes, as variáveis identificadas na análise univariada com valor de p<0,25 foram incluídas em um modelo de Regressão Logística. Permaneceram no modelo final as variáveis com valor de p<0,05. Utilizando-se o valor arredondado de OR encontrado, foi elaborado o escore (coorte de derivação). Após, o desempenho preditivo deste escore foi avaliado na coorte de derivação, quando foi identificado o melhor ponto de equilíbrio entre sensibilidade e especificidade, plotada curva ROC e avaliada estatística-C. A confirmação da predição foi testada na coorte de validação através do Teste Qui-quadrado. O projeto foi aprovado quanto a seus aspectos éticos e metodológicos nos três centros. Dos 2696 pacientes incluídos, 237 apresentaram algum tipo de complicação vascular no sítio de punção arterial (8,8%). O escore derivado para predição de complicação constitui a seguinte equação: (Introdutor >6F x 4,0) + (Procedimento Intervenção x 2,5) + (Complicação Hemodinâmica Vascular prévia x 2,0) + Uso prévio de Anticoagulantes Warfarina® (Marevan®) ou Fenprocumon® (Marcoumar®) x 2,0) + (Sexo Feminino x 1,5) + (Idade ≥ 60 anos x 1,5). Após estabelecimento do ponto de coorte, o escore foi dicotomizado no valor ≥3, sendo sensibilidade de 0,66 (IC 95% 0,59-0,73) e especificidade 0,59 (IC 95% 0,56-0,61). Ao se comparar o risco para complicações, na totalidade dos pacientes (n=2696) identificou-se maior risco para complicações vasculares naqueles com escore ≥3 (OR: 2,95; IC95%: 2,22-3,91). Os resultados desse estudo mostram um escore capaz de predizer complicações vasculares, de fácil aplicação na prática clínica diária pelos profissionais que realizam o cuidado em Laboratórios de Hemodinâmica. / Advances in knowledge, techniques, devices, and therapeutic approaches, combined with more powerful systems for anticoagulation, have generated impact on the occurrence of vascular complications in patients undergoing invasive procedures in Hemodynamics Laboratory. Despite mortality scores, major bleeding, and risk of cardiovascular events are available in the literature, it is not of our knowledge that there is a risk score to assess vascular complications in patients undergoing cardiac invasive procedures in Hemodynamics Laboratories. Seeking to fill this gap, the aim of this study is to develop and to validate a predictive score of vascular complications related to arterial puncture in patients undergoing cardiac procedures. It was designed a cohort study, multicenter, developed in three institutions with Hemodynamics Laboratory of Rio Grande do Sul, from October 2012 to March 2014. We included adult patients who underwent arterial puncture procedure classified as elective or urgent. The data collection was preceded by the training of the research team. Endpoints were defined as the presence of vascular complications: 1) hematoma at the arterial puncture site; 2) major and minor bleeding; and 3) need for surgical correction of retroperitoneal hemorrhage, pseudo aneurysm, or arteriovenous fistula formation. In order to derive and validate the score after the entire data collection, 2/3 of the patients were randomly divided to compose the derivation cohort, while the remaining patients composed the validation cohort. To establish the derived score of the evaluation tool of the patients, the identified variables from the univariate analysis with p<0.25 were included in a logistic regression model. The final model included variables with p<0.05. Using the rounded values of OR, the score was built (derivation cohort). Subsequently, the predictive performance of the score was evaluated in the derivation cohort, when it was identified the best balance between sensitivity and specificity, plotted ROC curve, and evaluated using C-statistics. The predictive confirmation was tested in the validation cohort using the chi-square test. The project was ethically and methodologically approved across the three centers. Of the 2696 patients included, 237 had some type of vascular complication in the arterial puncture site (8.8%). The derived predictive score for complication is the following equation: (Introductor > 6F x 4.0) + (Therapeutic Procedure x 2.5) + (prior Vascular Hemodynamics Complication x 2.0) + (previous use of anticoagulants Warfarina® (Marevan ®) or Fenprocumon® (Marcoumar®) x 2.0) + (Females x 1.5) + (age ≥ 60 years x 1.5). After establishment of the cohort point, the score was dichotomized with the value of ≥3, with sensitivity of 0.66 (95% CI 0.59 to .73), and specificity of 0.59 (95% CI 0.56 to .61). When comparing the risk for complications in all patients (n = 2696), it was identified a higher risk for vascular complications in patients with a score ≥3 (OR: 2.95; 95% CI: 2.22 to 3.91). Results of this study show a predictive score of vascular complications, and of easy application in clinical practice by professionals involved in the patient care in the Hemodynamics Laboratory. / El avance en el conocimiento, técnicas, artificios, arsenal terapéutico, coligados a regímenes más potentes de anticoagulación, ha generado impacto en la ocurrencia de complicaciones vasculares en pacientes sometidos a procedimientos invasivos en el Laboratorio de Hemodinámica. Aunque disponibles en la literatura del área resultados sobre mortalidad, sangramiento mayor y riesgo de eventos cardiovasculares, no es de nuestro conocimiento que exista un resultado de riesgo para evaluar complicaciones vasculares en pacientes sometidos a procedimientos invasivos cardiológicos en Laboratorios de Hemodinámica. Con el objetivo de rellenar este vacío del conocimiento, este estudio busca desarrollar y validar un resultado de predicción de complicaciones vasculares relacionadas a la punción arterial en pacientes sometidos a procedimientos cardiológicos. Se ha hecho un estudio de Coorte, multicéntrico, ejecutado en tres instituciones con Laboratorios de Hemodinámica de Rio Grande del Sur, en el periodo de octubre de 2012 a marzo de 2014. Fueron inclusos pacientes adultos, que hicieron procedimientos por punción arterial en carácter electivo o urgente. La recolección fue antecedida por una capacitación del equipo de investigación. Fueron considerados como resultado final la presencia de complicaciones vasculares: 1) hematoma en el local de la punción arterial; 2) sangramiento mayor y menor; 3) solicitud de corrección quirúrgica para hemorragia retroperitoneal, pseudoaneurisma o formación de fístula arteriovenosa. Con la finalidad de derivar y validar el resultado, tras la recolección de la totalidad de los datos, de modo randómico, 2/3 de los pacientes fueron elegidos para constituir la Coorte de derivación, mientras los demás constituyeron la Coorte de validación. Para establecer el resultado derivado del instrumento de evaluación de los pacientes, las variables identificadas en el análisis univariado con valor de p<0,25 fueron incluidas en un modelo de Regresión Logística. Permanecieron en el modelo final las variables con valor de p<0,05. Usándose el valor arredondado de OR encontrado, fue dispuesto el resultado (Coorte de derivación). Tras el desempeño predictivo de este resultado fue evaluado en la Coorte de derivación, cuando fue identificado el mejor punto de equilibrio entre sensibilidad y especificidad, ploteada curva ROC y evaluada estadística-C. La confirmación de la predicción fue sometida a un control en la Coorte de validación a través del Test Qui-cuadrado. El proyecto fue aprobado con relación a sus aspectos éticos y metodológicos en los tres centros. De los 2696 pacientes incluídos, 237 presentaron algun tipo de complicación vascular en el lugar de la punción arterial (8,8%). El resultado derivado para predicción de complicación constituye la siguiente equación:(Introductor >6F x 4,0) + (Procedimiento Terapéutico x 2,5) + (Complicación Hemodinámica Vascular previa x 2,0) + Uso previo de Anticoagulantes Warfarina® (Marevan®) o Fenprocumon® (Marcoumar®) x 2,0) + (Sexo Femenino x 1,5) + (Edad ≥ 60 años x 1,5). Luego del estabelecimiento del punto de coorte, el resultado fue dividido en el valor ≥3, siendo sensibilidad de 0,66 (IC 95% 0,59-0,73) y especificidad 0,59 (IC 95% 0,56-0,61). Al compararse el riesgo para complicaciones, en la totalidad los pacientes (n=2696) se identificó mayor riesgo para complicaciones vasculares en aquellos con resultado ≥3 (OR: 2,95; IC95%: 2,22-3,91). Los resultados de ese estudio mostraron un riesgo capaz de anticipar complicaciones vasculares, de fácil aplicación en la práctica clínica diaria, por profesionales que realizan el cuidado en el Laboratorio de Hemodinámica.