Els objectius de la tesi se centren en cercar i constatar els factors en l'àmbit social i/o institucional que més incideixen en el temps d'estada d'infants i adolescents ingressats en diversos Centres Residencials d'Acció Educativa (C.R.A.E.) de la província de Barcelona, analitzar els processos d'ingrés i desinternament d'aquests, la contenció realitzada per part de l'equip educatiu de cadascun dels centres, les dificultats d'intervenció i la coordinació entre els diversos professionals implicats, així com les dinàmiques estigmatitzades que es done a la població resident.La metodologia utilitzada ha consistit en l'anàlisi de la informació dels expedients dels menors residents, contrastada amb la què s'ha obtingut de les reunions amb l'equip educatiu i de les entrevistes individuals mantingudes amb els infants i els adolescents. En total, la mostra de població del treball de camp ha estat de 350 individus. Com a conclusions es constata que existeixen uns factors que influeixen en la perllongació del temps d'estança dels nens als centres, entre els quals remarcar l'edat del nen, les seves característiques personals, la freqüència de correlación familiar, les situacions i/o activitats de risc dels progenitors i la situació relacional entre ells. També es constata que el fet de conviure en un centre comporta una certa percepció d'estigmatització per part dels infants i/o adolescents. La tesi es troba organitzada en quatre parts. La primera inclou una introducció i una revisió de l'estat de la qüestió. La segona recull el marc teòric i legal, mentre que la tercera presenta la formulació de les hipòtesis i de la metodologia utilitzada. Per últim, la quarta part s'analitzen i interpreten els resultats i les conclusions. / Los objetivos de la tesis se centran en buscar y constatar los factores en el ámbito social y/o institucional que más inciden en el tiempo de estancia de niños y adolescentes ingresados en distintos centros residenciales de acción educativa de la provincia de Barcelona. Analizar los procesos de ingreso y desinternamiento de los mismos, la contención realizada por parte del equipo educativo de cada uno de los centros las dificultades de intervención y coordinación entre los profesionales implicados, así como las dinámicas estigmatizadas que se dan para la población residente.La metodología utilizada ha consistido en el análisis de la información de los expedientes de los residentes contrastada con la que se ha obtenido de las reuniones con el equipo educativo y de las entrevistas individuales mantenidas con los niños y adolescentes. La muestra de población del trabajo de campo ha sido de 350 individuos.Como conclusiones se constata que existen unos factores que inciden en la prolongación del tiempo de estancia de los niños en los centros. Estos son: la edad actual del niño, sus características personales, la frecuencia de correlación familiar, las situaciones y/o actividades de riesgo de los progenitores y la situación relacional entre estos. También se constata que el hecho de convivir en un centro comporta una cierta percepción de estigmatización por parte de los niños.La tesis se divide en cuatro partes, la primera incluye una introducción y una revisión del estado de la cuestión, la segunda al marco teórico y legal, la tercera incluye la formulación de hipótesis y metodología utilizada, y en la cuarta y última se analizan e interpretan los resultados y las conclusiones.

Este trabajo pretende estudiar la política científica y tecnológica española como una parte de la política económica. Es decir, estudiar las razones económicas por las cuales el sector público decide intervenir a la hora de promover la ciencia y la tecnología, ver qué instrumentos utiliza para ello y reflexionar sobre los resultados obtenidos.Esta obra se estructura en torno a cuatro grandes partes, algunas de las cuales se dividen en diversas secciones.Empezamos por una introducción teórica donde se presentan los temas fundamentales de las aspectos económicos relacionados con la ciencia y la tecnología. Se exponen y definen los conceptos básicos, se presentan las aportaciones fundamentales de diversas escuelas económicas y se entra en mayor detalle sobre algunos de los impactos más importantes que sobre algunas variables económicas presentan la ciencia y la tecnología. Esta primera parte concluye con unos capítulos sobre la teoría de la política científica y tecnológica y sobre sus instrumentos más utilizados. La segunda parte se dedica a la política científica y tecnológica reciente en la Unión Europea. Se ofrece un conjunto básico de indicadores para definir la situación, esfuerzo y resultados en materia de ciencia y tecnología en diversos países desarrollados, tanto de la UE como, en un contexto más amplio, de la OCDE. A continuación se estudia propiamente la política científica y tecnológica de la UE, así como su principal instrumento, el Programa Marco.La tercera parte se centra en un análisis de los principales contenidos de la política científica y tecnológica reciente de dos países importantes de nuestro entorno: el Reino Unido y Francia, amén de la descripción de su sistema institucional en el área de la política científica y tecnológica.La cuarta parte examina la política científica y tecnológica reciente en España. En una primera sección se describe brevemente los antecedentes históricos de la política científica y tecnológica española desde los años cuarenta, así como los principales hitos producidos en este período, como han sido la Ley de la Ciencia de 1986 y la creación del Ministerio de Ciencia y Tecnología (MCYT) en el año 2000. La segunda sección de esta cuarta parte analiza los diversos indicadores de la ciencia y la tecnología en España, así como el comportamiento de las empresas en esta materia mediante el examen de las fuentes que se indican en el lugar oportuno. Sigue otra sección donde se analizan las diversas actuaciones de la política científica y tecnológica española en el período estudiado: el ámbito presupuestario, los dos últimos Planes Nacionales, las actuaciones del MCYT y otros instrumentos utilizados por la política científica y tecnológica en España, incluyendo algunas evaluaciones de los mismos. Cierra esta sección un examen de determinadas variables que definen la situación de las ramas productivas españolas en términos de valor añadido, empleo y comercio exterior en relación con el contenido tecnológico de dichas ramas, un capítulo donde se utilizan algunas herramientas econométricas sencillas para relacionar diversos tipos de indicadores de ciencia y tecnología y una comparación internacional de las grandes orientaciones de la política científica y tecnológica a partir del examen del gasto público en varios países de nuestro entorno. Una última sección analiza específicamente la participación de España en diversos programas internacionales, especial, pero no únicamente, el Programa Marco de la Unión Europea.Las cuatro partes en que se estructura este trabajo se cierran con unas conclusiones para cada una de ellas que resumen sucintamente sus principales contenidos. Las de la cuarta parte son más extensas y se acompañan de unas recomendaciones sobre medidas de política científica y tecnológica para España.Por último, y como recapitulación de todos los contenidos, se ofrecen unas conclusiones generales de toda la obra, con sus correspondientes recomendaciones de política económica, a las que se añaden asimismo unas orientaciones sobre la futuras líneas de investigación a desarrollar. Cierra el conjunto la bibliografía utilizada y el índice.ENGLISH ABSTRACT / The subject of this work is make a description of the main lines and priorities of the scientific and technological policy in Spain since the instauration of democracy in the late 70's, specially in the second half of 90's.These main purpose is accompanied by a theoretic introduction about the economics of technologic change. Questions as generation and diffusion of technological change, and its relations with the labour market, international topics, etc., are incorporated in this section.Moreover, the work adds a section about the technological policy in the European Union in the same period. Another section is devoted monographically to France and United Kingdom.Each section concludes with a summary of conclusions and, in the case of Spain, recommendations of economic policy.

La tesis analiza el problema de la violencia de género al interior de las universidades. El estudio se compone de dos grandes dimensiones: 1) el análisis de la presencia del fenómeno en diferentes grupos poblacionales: académicas, estudiantes y trabajadoras o miembros del personal de servicios; y 2) el estudio de las prácticas y estrategias que pueden contribuir a su prevención y superación del ambiente universitario. La primera parte corresponde a la dimensión metodológica y los antecedentes teóricos en torno al tema de la violencia de género en las universidades y las prácticas para su superación (Capítulos 1 y 2). En la segunda parte se presentan los hallazgos empíricos de estudios de caso realizados en Reino Unido y México durante 2010 mediante una selección de 6 universidades. El Capítulo 3 se concentra en el contexto inglés y 5 universidades contactadas donde las políticas de equidad existentes han sido instauradas. Finalmente, en el Capítulo 4 se presenta el diagnóstico de la violencia de género en la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM) y las medidas que están comenzando a implementarse en este país a fin de promover la equidad en el campus La tesis se escribe desde la necesidad de hacer ver nuevamente un problema que ya se ha hecho público desde hace varias décadas, y que gracias a grupos de investigación como el Centro Especial de Investigación en Teorías y Prácticas superadoras de las Desigualdades Sociales (CREA) de la Universidad de Barcelona, y el Programa de Estudios de Género de la Universidad Nacional Autónoma de México (PUEG-UNAM), luchan día con día para hacer visible lo invisible. Para no obviar o dejar pasar estos procesos de discriminación por razón de género y hacer de nuestras universidades espacios más honestos y más igualitarios. No se trata de atentar contra el prestigio de las universidades, sino de contribuir mediante el conocimiento científico a la superación de la violencia de género en los espacios académicos, y de hacerlos por lo tanto más verosímiles y congruentes con su misión. / This study analyses the phenomenon of gender violence within universities. The research is divided in two main dimensions: 1) gender violence at universities: women students, professors and staff; and 2) strategies and practices which contribute to preventing and overcoming the problem on campus. In the first section, the present thesis describes the methodological and theoretical aspects of gender violence at universities and specific strategies of combatting the problem (Chapter 1 and 2). The second section presents the empirical findings provided by the case studies carried out at 6 universities of the United Kingdom and Mexico throughout 2010. Chapter 3 focuses on the UK context and 5 universities where equity policies have been developped. Finally, Chapter 4 explores gender violence at the National Autonomous University of Mexico (UNAM) and the strategies that are being implemented in this country in order to promote equality on campus.

O DA TESE: Esta tese foi elaborada com o objetivo de demonstrar que o desenvolvimento econômico e social do Estado da Bahia não vem se viabilizando pela falta de um projeto político progressista que contribua para utilizar na plenitude as forças impulsionadoras de seu desenvolvimento e para neutralizar suas forças restritivas. Na elaboração desta tese, estabeleceu-se a premissa de que, sendo o Brasil e, por extensão, o Estado da Bahia, produtos da primeira fase da globalização da economia mundial e que ainda sofrem as conseqüências desse processo, seria imprescindível que se analisasse sua evolução ao longo de cinco séculos a fim de extrair conclusões sobre os fatores impulsionadores do desenvolvimento econômico e social dos países líderes do capitalismo mundial e sobre os fatores restritivos ao desenvolvimento econômico e social dos países periféricos e semiperiféricos da economia mundial, inclusive o Brasil. É importante ressaltar que, ao efetuar a análise do processo de globalização da economia mundial, procurou-se identificar a dinâmica de evolução do sistema capitalista mundial nos últimos cinco séculos, com todos os seus efeitos relacionados com o desenvolvimento e o subdesenvolvimento das nações e com as desigualdades sociais e econômicas mundiais resultantes. Outra premissa estabelecida foi a de que seria fundamental analisar a experiência desenvolvimentista de alguns países que apresentaram desempenho notável na segunda metade do Século XX, bem como a evolução da economia brasileira e do Estado da Bahia do Século XVI ao Século XX a fim de extrair conclusões sobre os fatores impulsionadores de seu desenvolvimento econômico e social e de suas limitações. As conclusões extraídas da análise do processo de globalização da economia mundial do Século XVI ao Século XX e da experiência desenvolvimentista no Século XX de países selecionados, bem como da evolução da economia brasileira e do Estado da Bahia do Século XVI ao Século XX serviram de base à identificação dos fatores condicionantes do desenvolvimento econômico e social de um país ou de uma região. De posse das informações acima citadas sobre a economia mundial, a brasileira e a do Estado da Bahia procurou-se, inicialmente, identificar os fatores condicionantes do desenvolvimento econômico e social e, em seguida, conceituar o que seria um projeto progressista de desenvolvimento que passaria a se constituir no referencial analítico dos planos e políticas governamentais de desenvolvimento elaborados e seus resultados no Estado da Bahia. Ficou demonstrado que o desenvolvimento econômico e social, que significa transformação, mudança, progresso, criação e distribuição de riqueza, não vem ocorrendo no Estado da Bahia desde a época colonial, porque a grande maioria de sua população sempre ficou à margem dos frutos das atividades econômicas existentes. Nem mesmo após a industrialização processada na década de 70 com a implantação do Pólo Petroquímico de Camaçari mudou significativamente essa situação. Não houve, portanto, crescimento econômico compatível com as demandas da sociedade, redução das desigualdades sociais e regionais de renda, nem muito menos desenvolvimento sustentável. Um projeto político assumiria um caráter progressista no Estado da Bahia se, além de contribuir para o pleno desenvolvimento da economia baiana, promovesse o bem-estar de sua população, isto é, atendesse às demandas sociais e ambientais, além de promover o desenvolvimento de todas as suas regiões; se o desenvolvimento econômico ocorresse simultaneamente com o desenvolvimento social e ambiental, o que só se daria se as decisões das estruturas de poder do Estado fossem compatibilizadas com a vontade da grande maioria da população. Seria a forma de contrabalançar as desigualdades sociais, econômicas e ambientais geradas pelo desenvolvimento do capitalismo na era atual. Só assim seria possível fazer com que um projeto de desenvolvimento assumisse um caráter progressista no Estado da Bahia. / The object of this thesis is to demonstrate that the advancement of the social and economic development of Bahia is being hampered by lack of a progressist political project capable of making full use of the driving forces of its development and neutralizing restraining forces.This thesis is based on the assumption that Brazil (and by extension, the State of Bahia) being the product of the first stage of the world economy's globalization process, and still suffering the consequences of such process, an analysis of its evolution along these five centuries is crucial for identifying the driving and restraining forces of the social and economic development of the core nations of world capitalism, and of the peripheral and semi-peripheral nations of the world economy, including Brazil.Another assumption was that it would be essential to study the developmental experience of those nations that had a remarkable performance during the second half of the twentieth century, as well as the evolution of the Brazilian and Bahian economy from the sixteenth to the twentieth century, in order to identify both the driving and restrictive forces of their social and economic development. The findings of the study of the globalization process of the world economy from the sixteenth to the twentieth century, and of the twentieth century developmental experience of selected nations, as well as of the evolution of the Brazilian and Bahian economy between the sixteenth and twentieth centuries, were the basis for identifying the conditioning factors of the social and economic development of a nation or region. Based on the conditioning factors of social and economic development, it is evident that such development, i.e., transformation, change, progress, creation and distribution of wealth, has not occurred in the State of Bahia since colonial times. Not even the industrialization of the state that evolved during the 70s, with the establishment of the Camaçari Petrochemical Complex, caused any significant change in the situation. There has thus been no economic growth compatible with societal demands or reduction of social and regional income inequalities, much less sustainable development.

Aquesta tesis es proposa analitzar i explicar les característiques i evolució de la incidència del consell municipal en l'aprovisionament cerealer barceloní, en una contribució més a l'estudi de l'aprovisionament a les ciutats mediterrànies durant els darrers segles medievals. Un estudi que esdevé essencial per indagar sobre els processos de penúria i de crisi de subsistència als quals les ciutats es van veure abocats en aquesta època.L'interès d'aquesta temàtica deriva dels nous cicles demogràfics i econòmics que s'obren a Occident a partir del segle XII s'expressen tant en les zones rurals com en les urbanes i propicien un creixement sostingut de la població de les ciutats. Creix així la necessitat de proveir de forma permanent a les ciutats de tot un conjunt de productes, tant d'aliments com matèries primeres artesanals i d'altres, i les ciutats han d'adaptar-s'hi progressivament. Aquest procés d'adaptació, insuficient en alguns anys per salvar les ciutats d'algunes penúries viscudes ja durant el segle XIII, es veurà fortament qüestionat durant el segle XIV, on diferents episodis de crisi de subsistència i d'epidèmies faran inútils els sistemes disposats per a l'abastament de cereals. I de les conseqüències d'aquestes crisis, entre les quals es barreja una reducció de la població, un nou cicle demogràfic i noves formes d'adaptació al risc de penúries, s'obriran pas durant el segle XV noves pautes per a la gestió i el control de l'aprovisionament urbà i un escenari ben diferent pel que fa a l'impacte de les crisis de subsistència. La nostra aproximació es concentra en un municipi concret Barcelona i en un període cronològic determinat 1301-1430 . Feia anys que s'ha vingut reclamant la necessitat de desenvolupar estudis monogràfics en profunditat que ens permetin conèixer amb detall les circumstàncies que van propiciar les grans crisis cerealeres que afectaren la Corona catalanoaragonesa, com el sorgiment de la crisi de "lo mal any primer" i el seu abast, i la resta de períodes crítics per a la subsistència dels catalans; les motivacions dels mercaders que participaren en el comerç del gra a les ciutats; la intervenció dels poders senyorials i la Corona sobre el mercat del gra, o les motivacions del consell municipal en l'ordenació del mercat intraurbà del gra i la intervenció sobre el proveïment urbà. La investigació gira al voltant d'un objetiu principal: analitzar l'actuació del municipi barceloní en relació amb els sistemes de abastament cerealer, i es concreta en el desenvolupamen de tres aspectes claus:1) L'examen del ressò que la documentació municipal barcelonina es feia de l'existència de caresties i crisis frumentàries en aquest període històric, ja que encara que formés part d'aquest objectiu l'anàlisi del comportament del consistori municipal en períodes de penúries, també existia un interès especial en establir en quins d'aquests cent-trenta anys es detectaven períodes de carestia, en quins d'abundància i en quins la documentació no aportava cap informació significativa. Això ha permés generar una seqüència cronològica continuada de les dificultats frumentàries que travessava la ciutat en aquest període.2) Examinar el paper del municipi com a ordenador de la provisió cerealera de la ciutat. Això suposa centrar-se en determinar quines eren les disposicions preses pel consistorio per a establir regulacions sobre el funcionament del mercat urbà del gra, tot analitzant el paper del municipi com a agent institucional responsable de la gestión i l'ordenació dels assumptes econòmics.3) Identificar les funcions del municipi com a agent que intervè directament i indirecta en el mercat del gra, es a dir, que pren decisiones econòmiques sobre la compra del gra. / "The participation of the town council on the grain supply of Barcelona (1301-1430)", by Juanjo Càceres Nevot. TEXT:This thesis propose an analysis and some explanations about the evolution and typical features of the intervention developed by the town council of Barcelona over the system of cereal supply in the XIVth and the XVTh centuries. As a result, we had mad a contribution to the knowledge about the supply systems in the Middle Age and the famines and food difficult that stroke Mediterranean cities. The food crisis of the late Middle Ages are caused by a new demographical and economical cycles that started in Occident in the XIIth century. This cycle is well-known in rural and urban context and it supposed the main stimulation for the sustained growth of population. The Mediterranean cities had to adapt their commercial structures to this process and, although they attained some efficient strategies in the XIIIth, they were not enough to avoid the great famines the next century. However, from the consequences of this crisis were created new patterns of management and control of the urban supply. We have studied the role of the town council between 1301 and 1430, in order to explore the process of immersion in a long sequence of difficult years and the beginning of a steady phase. There are three main subjects that have been deeply analyzed. First, the existence of signs in the municipal sources of scarcity and famines, which were caused by the lack of grain. Second, the role of the council in the cereal supply. This supposes to determine what dispositions were taken by the council in order to establish regulations on the operations of the urban market of the grain, and the role of the municipality like institutional agent responsible for the management and the arrangement of the economic subjects. And finally, the identification of functions acquired by the council as an economic agent that operates directly or indirectly on the cereal market.

El problema que aborda esta investigación es la política de protección pública a la vivienda, desde la Ley de Casas Barata, de 1991 hasta nuestros días.Aunque a lo largo de la historia, ciertamente la humanidad en su conjunto no ha podido nunca suministrarse un cobijo satisfactorio, en estos momentos, tal permanente frustración resulta singularmente insoportable para la conciencia de hombre moderno que se siente orgulloso dominador de la fuerzas naturales y capaz progresivamente de ponerlas al servicio de sus propias necesidades vitales. El problema de la vivienda es uno de los retos que arrastra nuestra sociedad desde hace demasiados años. La diversidad y la complejidad de variantes y aspectos del problema coadyuva, si cabe, a acrecentar su gravedad (fenómenos legislativos, económicos, políticos y sociales).En el estado en que se ha venido desarrollando la política de una parte, y el subsector de la vivienda por otro, en las últimas décadas, consideramos que no tiene cabida un mercado de viviendas impoluto de la mano pública.Esta constatación implica una revisión crítica de la política en viviendas en general, así como de los instrumentos y Entes implicados en su desarrollo.En definitiva, el intervencionismo de la Administración Pública en la satisfacción de las necesidades ciudadanas de vivienda es hoy irreversible. Esta intervención debe volcarse en la consecución de unos resultados y desarrollarse a través de la utilización, previamente planificada, de todos los instrumentos disponibles. / The problem which this investigation approaches is the policy of public protection to the housing since the Law of Cheap Houses dated 1911 till nowadays.Even if during the whole history the humanity altogether has never really been able to provide itself a satisfactory shelter, at present such a permanent frustration results specially unbearable for the conscience of the modern man who feels himself proud of dominating the natural forces and able little by little to put them at the service of his own vital needs.The housing problem is one of the challenges which our society suffers since too many years. The diversity and complexity of the problem variations and aspects contribute to increase still more its seriousness (legislative, economical, political a social phenomenon).In view of the way in which the policy has been developed from one side and the housing economical subsector from another in the last decades, we consider that a completely clean housing market by the public hand is quite impossible. This observation means a critical checking of the housing policy in general as well as of the instruments and Bodies involved in its development.In short the intervention of the Public Administration in the satisfaction of the citizen needs for housing is nowadays irreversible. This intervention must insist to obtain some results and develop itself through the previously planned use of all available instruments.

0.4.1. ORGANIZATIONIn the context of the global human/earth issues (population, poverty, imbalances, environment problematic, global warming, water scarcity, economical globalization, etc.) with the others the Carrying Capacity issue is emerging. It is a "driver" which is not always simply related with sustainable development concepts. It is therefore enormously important to give adequate answers to the majority of the global dilemmas. The definition of carrying capacity is not easy because it is controversial. So the first chapter of this study is to adopt a clearer position in reference to the meaning, the borders, the key aspects, etc., of our approach to this issue. Basically, our approach is, first, from the sustainable development point of view and, second, a local approach in a global view. Finally and concretely, we indicate what aspects, in which place, how do we study carrying capacity? The answer to these questions will be: the agricultural (land and water) reality in a very specific region of East Sub Saharan Africa.So the next step of the work is to specify and delimit our chosen region and, obviously, to study it in detail. Chapter 2, and some parts of Chapter 8, are the results of this.The kind of methodological approach to global human/earth issues is, clearly, the most characteristic point of our work. We follow a scientific approach developed by Dr. Mihajlo Mesarovic over forty years ago in the mathematical systems analysis field and "finished" in multilevel integrated assessment with reasoning support tools for policy analysis. We study in depth and analyze this methodology in Chapter 3.From a first or high level point of view of a hierarchy of models in our methodology, we study the population and, for the moment in this level, the carrying capacity reality, which is a dynamic system in reality, of our case study region. We have created the corresponding model and then, we have used a reference study from FAO/IIASA/UN [B.3.7] that, according to our bibliography searches and the role that it is continuing to play in the international studies of this issue in developing countries, is a "key reference". We find all of this in chapters 5 (population) and 6 (carrying capacity). In fact one of the goals of this work as a whole is to involve, extend, and indeed test the results of the mentioned report using our methodology.Always from the hierarchical point of view we affront, finally, the second level representation of our issue. It is the most creative part of our study. We decide, after a deep analysis of the background, that we can succeed in developing a new agricultural model involving land and water aspects.Because water is another controversial driving factor of the global human/earth issues, we focus on it in chapter 7. We add some personal special approach according to our methodology and "philosophy".Chapter 8 is the highlight and plays, at the same time, an integrated role of the whole study and, in particular, the second level approach from the point of view of the hierarchy of the models. It allows us to make many final conclusions in several directions. About the methodology itself: extremely powerful with the interrelated combination of the different models levels approach. About the key report cited: only needs to be revised in its high input/output forecasting. The success and new possibilities in order to study the carrying capacity issue, for future policy "vision" analysis, that we now have from the point of view of agricultural reality. Finally, a dramatic foresight and call to the international decision- makers about the situation in our Case Study Region (essentially, the more stressful sub-region of East Sub-Saharan Africa). 0.4.2. OBJECTIVES AND CONTRIBUTIONSAssessment of carrying capacity is essential in the search for the condition of sustainable development. While sustainability has a global dimension focus, for carrying capacity assessment has to be on geographic areas within which the needs of population have to be satisfied consistent with the physiologically determined time constraints. Specifically, food had to be secured for the population on location and in time where the need exists. Large geographic areas cannot be sustained by food imported from distant locations on the globe. In short, some degree of food self-sufficiency is a prerequisite for sustainability. The research reported here started by identifying eastern Sub-Sahara Africa as the most vulnerable geographic region in the sense of carrying capacity. The objective of the research was to approach the question of carrying capacity in a practical integrated manner ("problematique"); i.e., in the context of real constraints imposed by environmental life support resources, rather than to "reduce" the problem to the considerations of the theoretical extreme capacity that have no chance of being achieved in reality.On the first level, a model is developed focusing on the most dominant relationship between population evolution and carrying capacity as a dynamic, time varying system. Broad based data available in international sources are used. Results of FAO research, which is recognized as being the most authoritative, is used to parameterize the model for all countries in the region as well as for the region itself. The concept of an index of carrying capacity potential is developed to assess the results of the simulation using three levels of technology inputs of agricultural production, identified by the FAO.A second level model is developed in which actual physical constraints -land, yields, water and irrigation- are explicitly taken into account. Assessment of carrying capacity supported by actual data is then conducted using the same carrying capacity potential index as the first level. Consistency of the results on the two levels has been demonstrated. This conclusion -not to be expected a priori- has justified the application of the multilevel, from the hierarchical of the models point of view, approach. As such it presents a contribution to the methodology beyond the carrying capacity problem per se. So, in summary, the main contributions of the thesis are threefold:a) Contribution to the complex systems analysis methodology based on the multilevel modeling hierarchy approach, that uses the notions of a dominant relationship rather than more detailed approximation, in order to construct models on different levels of the modeling hierarchy. Consistency of the results on two levels-not expected a priori-open the ways for application of the approach to other problem domains (global warming, water scarcity, etc.).b) Development of an agricultural (land and water) model to study carrying capacity for any country, region, on the globe. The developed models and the reasoning approach in scenario analysis can be applied to other agricultural carrying capacity problems such as, i.e., for Afghanistan, Bangladesh, etc.c) Concrete results about targets and policies for the region in the East Sub-Saharan Africa in order to improve their food self-security.

En aquesta tesi s'estudia el federalisme executiu canadenc. Entenem per aquest concepte el model de relacions intergovernamentals caracteritzat pel fet que les relacions entre els diferentes nivells de poder a l'interior d'una federació estan monopolitzades pels respectius executius, en detriment d'altres institucions polítiques - parlaments, partits polítics. La hipòtesi que sostinc és que, al Canadà, aquest model de relacions intergovernamentals s'ha vist influenciat per la centralitat que històricament ha tingut en la dinàmica política interna, el debat entorn la qüestió nacional. Aquest debat sorgeix arran de la voluntat política d'una part de la societat quebequesa, i en conseqüència dels governs quebequesos, d'autogovernar-se i d'evitar el risc de la minorització. Això no obstant, els successius governs federals tracten el Quebec com "una província més", igual que la resta de províncies. La negativa d'Ottawa a reconèixer el Quebec com a nació ha reforçat els partidaris de l'accessió a la sobirania. / In this thesis it is studied Canadian Executive Federalism. We define this concept as an intergovernmental relation's model characterized by the fact that relations between different levels of power within a federation are monopolized by executives, rather than by other political institutions -such as parliaments or political parties. The hypothesis defended is that, in Canada, this intergovernmental relation's model has been influenced by the centrality that the national question debate has play historically. This debate starts as part of Quebec's society will, and consequently, of Quebec executives will, of self-government as a measure to avoid minorisation risks. However, successive federal governments treat Quebec as a province like the rest. The Ottawa opposition to recognize Quebec as a nation has reinforced those who prone for accession to sovereignty.

El règim de la Restauració (1875-1898) no va ser pas, com en ocasions s’ha afirmat, un període de pau, estabilitat i consens social. El seu caràcter oligàrquic i no democràtic, la seva voluntat de marginar del sistema les forces polítiques dissidents (carlins i republicans), i la voluntat de no atendre les aspiracions de les classes subordinades, es va traduir en una multiplicació dels conflictes i dels desordres públics, l’anàlisi dels quals ha estat un dels principals eixos del meu treball. Altre eix important ha estat l’anàlisi de la resposta governamental davant aquests conflictes, constatant-se que aquesta es va dur a terme tant a través de pràctiques extremes de control social, com a través d’una política d’ordre públic dirigida a reprimir violentament qualsevol acció contraria al règim. Aquesta repressió es va veure emparada per tot un arsenal legal que li va donar cobertura i va pretendre legitimar les accions de les forces d’ordre, permetent pràctiques com la suspensió abusiva de les garanties constitucionals o la declaració directa de l’estat de guerra. Davant la multiplicació dels conflictes no es va optar per un model de seguretat basat en unes forces d’ordre públic de caire civil, sinó que es va optar per un model de seguretat militaritzat, situació gens aliena al fet que l’Exèrcit mostrés en tot moment la intenció de mantenir la seva preeminència com a garant de l’ordre públic, tal i com venia succeint amb anterioritat al període restauracionista, i certificant, en definitiva, que les suposades pretensions civilistes de la Restauració no van ser més que un miratge que la realitat va acabar diluint. L’opció pel militarisme quedaria palesada en la decisió que l’Exèrcit i la Guàrdia Civil, un cos militaritzat, fossin els principals agents de la repressió, emprant sovint una violència indiscriminada davant de qualsevol revolta, aldarull, motí, protesta o vaga, amb actuacions no sempre legítimes i, en ocasions, il•legals, posant també en evidència la manca d’accions preventives i dissuasòries eficaces. Aquesta militarització de la política de l’ordre públic es va intensificar durant l’última dècada del període davant l’augment de les demandes més organitzades de les classes subordinades, a través de vagues, revoltes, mítings polítics, l’esclat d’artefactes contra interessos patronals i mobilitzacions com les del Primer de Maig, fins arribar a la màxima expressió del conflicte contra l’Estat i les oligarquies dominants amb fenòmens com el terrorisme anarquista de la propaganda pel fet. Atemptats com el patit pel general Martínez Campos, el del teatre del Liceu barceloní i el de Canvis Nous van tenir la seva resposta més contundent en l’elaboració de lleis especials contra l’anarquisme, que certificaven la militarització de l’ordre públic i el predomini de la jurisdicció militar sobre l’ordinària. A més, van proliferar les actuacions governamentals fora de la legalitat, com les detencions indiscriminades, l’aplicació de tortures als detinguts i els judicis sense garanties, com el tristament famós procés de Montjuïc, contestat, per una banda, amb una intensa campanya de denúncies de les tortures patides pels processats i, d’altra banda, amb l’assassinat del president Cánovas del Castillo. / PUBLIC ORDER POLICY AND REPRESSION DURING THE RESTORATION PERIOD (1875-1898) The Restoration period (1875-1898) had never been, as it has sometimes been stated, a period of peaceful consensual stability. The oligarchic and non-democratic nature of the regime, its tendency to marginalise the opposing political forces (the carlists and the republicans) and not to attend the subordinate classes’ aspirations resulted in an increase of struggles and public disorders. The analysis of the latter forms one of the principal elements of this thesis. Another important element in my work has been the analysis of the government’s response facing these conflicts. It has been demonstrated that its actions were carried out not only through extreme social control but also by public order policies that led to violent repression of any action against the regime. This repression was covered by a number of laws which intended to legitimate the Public Forces’ actions such as outrageous suspension of constitutional rights or direct declaration of the state of war. Facing an increase in the number of conflicts, the regime did not opt for a security model based on civilian forces; instead chose to follow a model based on military order. This choice was not strange considering that, at that time, the Army was showing a clear intention of holding to a preeminent role as guarantor of the public order, as it had been before the Restoration period. This demonstrated that the supposed civilian intentions of the Restoration period were no more than an illusion blurred by the reality. The militarization option was evidenced by the decision of making the Army and the Guardia Civil, a militarized institution, the main agents of repression. They often used indiscriminate violence when facing any uprising, disturbance, riot, protest or strike. Their actions were not always legitimate and, on occasions, they were illegal, demonstrating the lack of preventive and deterrent measures of the regime. The militarization of the public order policy was intensified as a consequence of the increase of more organized subordinate social classes’ claims during the last decade of the period. These would manifest in strikes, organized riots, political meetings, setting off explosive devices against the employers’ interests and demonstrations such as the one of the 1st May. The struggle against the State and dominant oligarchies reached its climax putting into practice the propaganda by the deed of anarchist terrorism.

This study investigates the relationship between community psychology and social policies, seeking to determine which contextual conditions, institutional and interaction of actors help to explain the form and structure of the technical field of the psychologists that work in social intervention in the General Social or Community Services as part of the Spanish Social Services Systems. As a methodological framework, we use the Strauss & Corbin (2002) approach known as Grounded Theory, and also the Coller (2000) multidimensional multiple cases. We study five General Social Services, trough twenty-four interviews to professionals, members and managers of these services, town hall and autonomous community managers and external agents, representatives of professional associations and academics concerned with the issue. As a result, we observe that the integration process of the psychologists that work with social interventions and the components of their field are explained in the context of three major sets of conditions: in first place, the institutional conditions arising from the legal-regulatory bodies and their impact on the technical, management and administration framework. Second, the actor’s interaction processes around reflection dynamics, training and definition of perspectives and frameworks of intervention, all of them developed in negotiations and alliances between the experts, politicians, leaders of the professional associations and academics. And finally, the conditions of the amount and type of problems, the multidimensionality and complexity that are involved in social problems which demand attention and that affect the technical requirements of response / En aquest estudi s’investiga la relació entre la psicologia comunitària i les polítiques socials, buscant determinar quines condicions contextuals, institucionals i de interacció dels actors permeten explicar la forma i estructuració del camp tècnic dels psicòlegs de la intervenció social en els Serveis Socials Generals o Comunitaris que formen part dels Sistemes de Serveis Socials espanyols. Com marc metodològic s’utilitza la proposta de Strauss & Corbin (2002), coneguda com Grounded Theory, i l’estudi de casos múltiples multidimensional de Coller (2000). S’estudien aquí cinc Serveis Socials Generals, mitjançant entrevistes a vint-i-quatre professionals, membres i encarregats dels equips d’aquests serveis, directius a nivells d’ajuntament i comunitat autònoma i agents externs, representants de col•legis professionals i acadèmics relacionats amb la temàtica. Com resultat, s’observa que el procés de inserció dels psicòlegs de la intervenció social i els components del seu camp tècnic s’expliquen en el context de tres conjunts de condicions principals: en primer lloc, las condicions institucionals que sorgeixen dels cossos normatiu-legals i que incideixen sobre el marc tècnic i de gestió i administració. En segon terme, els processos de interacció d’actors al voltant de dinàmiques de reflexió, formació i definició de perspectives i enfocaments de intervenció, desenvolupades en negociacions i aliances entre tècnics, polítics, dirigents gremials i acadèmics. I, finalment, les condicions que intervenen segons la quantitat, tipus de problemàtiques, multidimensionalitat i complexitat que presenten els problemes socials pels quals es demana atenció, que repercuteixen en les exigències tècniques de resposta