[ES] El objetivo de esta tesis doctoral es el diseño de una propuesta sobre un corpus de términos lingüísticos interculturales latinoamericanos, desarrollado en un sitio web, denominado Lingüística Andina. Este recurso digital se crea como una herramienta didáctica en donde se fusionan los conceptos, las respectivas traducciones y la semántica de vocablos, contenidos en las obras literarias latinoamericanas leídas por el estudiante de ELE de nivel avanzado, con la finalidad de fortalecer las competencias lectoras en este idioma. En lo que respecta al aspecto metodológico del estudio, este pertenece al tipo exploratorio, ya que hubo la necesidad de recopilar un corpus de términos propios del habla vernácula andina con los que se diseñó un glosario de términos y se creó una taxonomía digital; procedimiento que, hasta la actualidad, no había sido realizado. Bajo este contexto, el enfoque de esta investigación es cualitativa, ya que se centró en la búsqueda bibliográfica y documental de los conceptos y aspectos relevantes de la diversidad cultural latinoamericana que se encuentran reflejados en las expresiones lingüísticas de las novelas andinas escogidas para el presente estudio, Huasipungo y Los perros hambrientos, pertenecientes a Ecuador y Perú, respectivamente. Estas son naciones multiétnicas y multiculturales, con reconocimiento de sus festividades, arquitectura, medicina, gastronomía, vestimenta y espiritualidad. Adicional a esto, se aplicó una entrevista a tres expertos en lingüística, con el propósito de conocer cómo esta pluralidad se expone dentro de las aulas de las clases, especialmente, en las de educación superior. Por otro lado, el estudio participa de un enfoque cuantitativo, puesto que se aplicó una encuesta a los estudiantes de ELE, para medir su percepción sobre la utilidad de la taxonomía digital del habla intercultural en la América española y su uso efectivo para comprender el contenido de las novelas indigenistas que leen dentro del salón de clases. Entre los resultados se destaca que, de acuerdo a la percepción de los estudiantes de ELE, el conocimiento de términos lingüísticos andinos de las obras literarias leídas, los llevó a una mejor comprensión del contenido de las novelas indigenistas. Además, los estudiantes universitarios extranjeros del nivel avanzado de español, que adquirieron conocimientos de la lingüística latinoamericana en territorio andino, han podido vivenciar y valorar la cultura del país en donde aprenden el idioma. / [CA] L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és el disseny d'una proposta sobre un corpus de termes lingüístics interculturals llatinoamericans, desenvolupat en un lloc web, anomenada Literatura Andina. Aquest recurs digital es crea com una eina didàctica en on es fusionen els conceptes, les respectives traduccions i la semàntica de la terminologia de les obres literàries llatinoamericanes llegides per l'estudiant d'ELE de nivell avançat, amb la finalitat d'enfortir les competències lectores en aquest idioma. Pel que fa a l'aspecte metodològic de l'estudi, aquest pertany al tipus exploratori, ja que hi va haver la necessitat de recopilar un corpus de termes propis de la parla vernacla andina amb els quals es va dissenyar un glossari de termes i es va crear una taxonomia digital; procediment que, fins a l'actualitat, no s'havia realitzat. Sota aquest context, l'enfocament d'aquesta investigació és qualitativa, ja que es va centrar en la recerca bibliogràfica i documental, dels conceptes i aspectes rellevants de la diversitat cultural llatinoamericana que es troben reflectits en les expressions lingüístiques de les novel·les andines escollides per al present estudi, Huasipungo i Els gossos famolencs, pertanyents a Equador i Perú, respectivament. Aquestes són nacions multi-ètniques i multiculturals, amb reconeixement de les seves festivitats, arquitectura, medicina, gastronomia, vestimenta i espiritualitat. Addicional a això, es va aplicar una entrevista a tres experts en lingüística, amb el propòsit de conèixer com aquesta pluralitat s'exposa dins de les aules de les classes, especialment, en les d'educació superior. D'altra banda, l'estudi participa d'un enfocament quantitatiu, ja que es va aplicar una enquesta als estudiants d'ELE, per mesurar la seva percepció sobre la utilitat de la taxonomia digital de la parla intercultural a l'Amèrica espanyola i el seu ús efectiu per comprendre el contingut de les novel·les indigenistes que llegeixen dins el saló de classes. Entre els resultats es destaca que, d'acord amb la percepció dels estudiants d'ELE, el coneixement de termes lingüístics andins de les obres literàries llegides, els va portar a una millor comprensió del contingut de les novel·les indigenistes. A més, els estudiants universitaris estrangers del nivell bàsic de català, que van adquirir coneixements de la lingüística llatinoamericana en territori andí, han pogut experimentar i valorar la cultura de país on aprenen l'idioma. / [EN] The objective of this doctoral thesis is to design a proposal on a corpus of Latin American intercultural linguistic terms, developed on a website called Andean Literature. This digital resource is created as a didactic tool where the concepts, the respective translations and the semantics of the terminology of the Latin American literary works read by the advanced level ELE student are merged, in order to strengthen reading skills in this language. Regarding the methodological aspect of the study, this belongs to the exploratory type, since there was a need to compile a corpus of terms typical of Andean vernacular speech with which a glossary of terms was designed and a digital taxonomy was created; procedure that, until now, had not been performed. In this context, the focus of this research is qualitative, since it focused on the bibliographic and documentary search for the concepts and relevant aspects of Latin American cultural diversity that are reflected in the linguistic expressions of the Andean novels chosen for the present study, Huasipungo and The Hungry Dogs, belonging to Ecuador and Peru, respectively. These are multi-ethnic and multicultural nations, with recognition of their festivities, architecture, medicine, gastronomy, clothing, and spirituality. In addition to this, an interview was applied to three linguistics experts, with the purpose of knowing how this plurality is exposed within classrooms, especially in higher education. On the other hand, the study participates in a quantitative approach, since a survey was applied to ELE students, to measure their perception of the usefulness of the digital taxonomy of intercultural speech in Spanish America and its effective use to understand the content of the indigenous novels they read in the classroom. Among the results, it should be noted that, according to the perception of the ELE students, the knowledge of Andean linguistic terms of the literary works read, led them to a better understanding of the content of the indigenous novels. In addition, foreign university students of the advanced level of Spanish, who acquired knowledge of Latin American linguistics in the Andean territory, have been able to experience and appreciate the culture of the country where they learn the language. / Godoy Zúñiga, ME. (2021). Lingüística intercultural latinoamericana como propuesta de fortalecimiento de las competencias lectoras del español como lengua extranjera [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/163654

[ES] La instrucción de género denominada narrativa personal de no ficción o memorias, junto con el método de enseñanza Harkness en la expresión escrita del español como lengua extranjera, demostrará en el contexto particular de una universidad americana en España y en Estados Unidos un desarrollo superior de esta habilidad y desempeño. A la autora de esta tesis le gustaría contribuir a una tan esperada presencia de la escritura del español como L2 en la literatura de investigación. Este estudio trata de desarrollar en las clases de ELE para estudiantes americanos nuevos métodos que logren despertar el deseo, ya que no existe en este contexto la necesidad, de aprender español. A partir de la experiencia en la enseñanza del español a estudiantes universitarios y de secundaria estadounidenses, por un lado, en Estados Unidos como requisito obligatorio por parte de la universidad para el crédito en lenguas extranjeras y, por otro lado, en programas académicos estadounidenses de inmersión en España (en ambos casos siguiendo los libros y el método impuesto por las universidades) es común que estudiantes y profesores estén insatisfechos. La intención es demostrar que con la pedagogía Harkness y la enseñanza de la expresión escrita a través del género ensayo personal, es posible crear un currículo académico donde se obtienen claras mejoras en el aprendizaje final. Además, crea un ambiente donde los estudiantes están motivados y felices de aprender un segundo idioma. Se podría llevar a cabo la construcción de género y de la pedagogía basada en el género en un primer plano socio-contextual, de manera que permitan a los alumnos de ELE ver el contenido en términos de lenguaje desde el principio, en lugar de tener que integrarlos más tarde. Los programas de estudios universitarios de ELE tienen a su disposición la configuración de su destino, la calidad de su programa y el de los aprendizajes de sus alumnos. El objetivo se habrá logrado si el estudio ha convencido a los lectores de que los programas universitarios de ELE pueden revitalizarse aplicando una orientación humanística, al mismo tiempo, basada en el lenguaje. / [CA] L'orientació cap al gènere denominat non-fiction de la narrativa personal o Memoirs juntament amb el mètode Harkness d'ensenyament en l'expressió escrita d'ELE, en el context particular d'una Universitat Americana a Espanya i als Estats Units, demostrarà un desenvolupament més elevat de aquesta habilitat i del seu rendiment. L'autora d'aquesta tesi desitjaria contribuir a una llargament esperada presència de l'escriptura de l'espanyol com a L2 en la literatura d'investigació. Aquest estudi tracta de desenvolupar en les classes d'ELE per a estudiants americans nous mètodes que aconsegueixin despertar el desig, ja que no existeix en aquest context la necessitat, d'aprendre espanyol. Basat en l'experiència en ensenyar a estudiants universitaris americans espanyol, d'una banda, als Estats Units com a requeriment obligatori per part de la universitat de crèdit en llengües estrangeres i, de l'altra, en programes acadèmics americans d'immersió a Espanya (en els dos casos seguint els llibres i el mètode que imposen les universitats) és comú el desistiment i descontentament per part dels estudiants i professors. La intenció és demostrar que amb el mètode d'ensenyament Harkness juntament amb l'ensenyament de l'expressió escrita a través del gènere de l'assaig personal és possible crear un contingut acadèmic on no només s'obtenen clares millores de l'aprenentatge final, sinó que s'arriba a crear un ambient on els estudiants estan motivats i contents d'aprendre una segona llengua. Es podria dur a terme la construcció de gènere i de la pedagogia basada en el gènere en un primer pla soci-contextual, de manera que permetin als alumnes d'ELE veure el contingut en termes de llenguatge des del principi, en lloc d'haver de integrar-los posteriorment. S'haurà obtingut l'objectiu si l'estudi obté lectors convençuts que es poden revitalitzar programes universitaris d'ELA mitjançant l'aplicació d'una orientació humanista, a el mateix temps, basada en el llenguatge. / [EN] The gender instruction called the non-fiction personal narrative or memoirs, together with the Harkness method of teaching in the written expression of Spanish as a Foreign Language, will demonstrate in the particular context of an American University in Spain and in the US a higher development of this ability and performance. The author of this thesis would like to contribute to a long-awaited Spanish writing presence as L2 in the research literature. This study tries to develop in SFL classes for American universities and students' new methods that manage to awaken the desire since there is no need in this context to learn Spanish. Based on the experience in teaching Spanish to American university and high school students, on the one hand, in the United States as a mandatory requirement by the university for credit in foreign languages and, on the other hand, in American academic programs of immersion in Spain (in both cases following the books and the method imposed by the universities) it is common for students and teachers to be dissatisfied. The intention is to demonstrate that with the Harkness pedagogy and the teaching of written expression through the personal essay genre, it is possible to create an academic curriculum where clear improvements are obtained in the final learning. Besides, it creates an environment where students are motivated and happy to learn a second language. The construction of gender and gender-based instruction could be carried out in a socio-contextual foreground to allow SFL students to see the content in terms of language from the beginning, rather than having to integrate them later. SFL's university study programs have at their disposal shaping their destiny, the quality of their program, and that of their students' learning. The objective will have been achieved if the study has convinced readers that SFL university programs can be revitalized by applying a humanistic, at the same time, language-based orientation. / García Montes, P. (2021). Application of Genre and the Harkness Pedagogy for the Advanced Development of Writing Skills in Spanish in Foreign Language Courses [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/171795

Cette thèse qui se veut transdisciplinaire, alliant les sciences du langage, les sciences de l'éducation et la sociolinguistique, se centre sur quatre axes principaux : la politique du plurilinguisme dans les institutions éducatives, l'apprentissage et l'acquisition des LE (le Français Langue Etrangère : FLE, et l'Espagnol Langue Etrangère : ELE), les erreurs et le feedback correctif (FC) à l'écrit, les pistes d'optimisation didactique pour promouvoir l'éducation plurilingue et le FC. Les résultats de ce travail de recherche montrent que, à l'échelle nationale, l'objectif du plurilinguisme dans les institutions éducatives est très loin d'être atteint en France et en Espagne, comme en témoigne l'analyse des chiffres et des statistiques publiés par les deux Ministères de l’Éducation Nationale durant l'année académique 2014-2015, laissant transparaître la situation peu avantageuse du français en Espagne et de l'espagnol en France face à la prédominance de l'anglais, bien qu'il soit indéniable que l'ELE présente de bien meilleurs résultats que le FLE. A l'échelle locale, c'est-à-dire au niveau de la classe, notre travail de recherche-action autour du FLE et de l'ELE s'est centré sur l'analyse de différents types de FC expérimentés à l'écrit (direct, indirect, reformulatif, métalinguistique, électronique et mixte) à travers une démarche en trois étapes : rédaction / comparaison avec le FC / réécriture. L'objectif était de découvrir l'impact de chacun des FC à l'étude dans les deux systèmes éducatifs considérés, et de réaliser une synthèse de la rétroaction corrective s'avérant la plus efficace en France et en Espagne, en vue de faire évoluer le stade d'interlangue des apprenants. Les données et les résultats de la recherche montrent que la pratique de certains types de FC, suivant différentes modalités de regroupement d'apprenants (individuel ou en binôme), a eu une incidence directe dans le processus d'apprentissage / acquisition de la LE, tels que le FC direct chez les collégiens de FLE et d'ELE, le FC métalinguistique en binôme chez les lycéens espagnols, le FC mixte chez les lycéens français et les étudiants des deux pays. En revanche, d'autres FC n'ont pas entraîné l'assimilation de nouvelles connaissances par les apprenants, à savoir le FC indirect, surtout chez les collégiens hispanophones, le FC métalinguistique en binôme chez les lycéens francophones, le FC métalinguistique individuel chez les lycéens hispanophones, le FC indirect chez les étudiants de part et d'autre des Pyrénées. C'est ainsi que de nombreuses règles grammaticales restent encore inertes. D'où la présence récurrente d'erreurs non rectifiées dans les productions écrites de tous les apprenants. L'étude conclut en proposant quelques recommandations susceptibles d'être étoffées, voire modifiées, ayant pour finalité le « plurilinguisme » tant proclamé par les instances européennes et l'optimisation du FC en classe de LE. / This thesis, which aims at adopting a transdisciplinary approach by combining the Language Sciences, Education Sciences and Sociolinguistics, focuses on four main ranges: the politics of the plurilingual education, the learning and acquisition of a foreign language (French as a Foreign Language: FFL, Spanish as a Foreign Language: SFL), error treatment and corrective feedback (CF) in writing, as well as the didactic optimization tools directed to promoting both plurilingual education and CF. The results of this piece of research show that the nationwide goal of fostering plurilingualism is far from being reached in France as well as in Spain, as evidenced by the figures and statistics issued by both respective Ministries of Education for the academic year 2014-2015, which attest to the underprivileged status of the French language in Spain and that of the Spanish language in France compared with English language, even though it cannot be denied that SFL teaching delivers, in this regard, better results than FFL teaching. On a local scale, at the classroom level, the methodological approach of action-research carried out in different FFL/SFL classrooms has focused on the analysis of different types of written corrective feedback (direct, indirect, reformulative, metalinguistic, electronic and mixed) throughout a process split into three phases: writing task / comparison between the aforementioned task and the provided corrective feedback / rewriting task. The objective sought was both to bring to light the impact of CF on both education systems and to elaborate an abridgment of the most effective CF in France and Spain in order to develop the students' interlanguage stages. As shown by the data and results of the research, the practice of some types of CF, according to different classification methods for learners (individual, pairs), has had a direct impact on the foreign language learning/acquisition process through the direct CF in secondary school students (both FFL and SFL), the metalinguistic CF in tandem partners amongst Spanish-speaking students undertaking the Spanish Baccalaureate and the mixed CF amongst the French-speaking high school students and the students of both countries. Nevertheless, other types of CF have been proven to be ineffective to insure assimilation by learners such as the case of the indirect CF, especially amongst secondary-school Spanish students, the metalinguistic CF in tandem partners amongst French-speaking high school students, the individual metalinguistic CF amongst Spanish-speaking learners and the indirect CF amongst students on both sides of the Pyrenees. This has brought about the specific conservatism of plenty of grammar rules. Hence, the recurring presence of errors left uncorrected by students in their writing tasks. The study concludes with some recommendations liable to being broadened or modified, with the objectives of reaching the much proclaimed "plurilingualism" by the European institutions and of optimizing the CF in the FFL/SLF classrooms. / Esta tesis, que quiere ser transdisciplinaria, combinando las ciencias del lenguaje, las ciencias de la educación y la sociolingüística, se centra en cuatro áreas principales: la política del plurilingüismo en las instituciones educativas, el aprendizaje y la adquisición de LE (el Francés Lengua Extranjera: FLE, y el Español Lengua Extranjera: ELE), el tratamiento del error y el feedback correctivo (FC) en la producción escrita, así como las pistas de optimización didáctica para promover la educación plurilingüe y el FC. Los resultados de este trabajo de investigación muestran que, a nivel nacional, el objetivo del plurilingüismo en las instituciones educativas está muy lejos de ser alcanzado en Francia y en España, como lo demuestra el análisis de las cifras y las estadísticas publicadas por los dos Ministerios de Educación en el año académico 2014-2015, dejando ver una situación poco ventajosa del francés en España y del español en Francia frente al dominio del inglés, aunque es innegable que el ELE presenta en este sentido mejores resultados que el FLE. A nivel local, es decir en el marco del aula, la investigación-acción realizada en clase de FLE y de ELE se ha centrado en el análisis de diferentes tipos de FC escrito (directo, indirecto, reformulativo, metalingüístico, electrónico y mixto) a través de un proceso en tres etapas: redacción / comparación con el FC / reescritura. Se trataba de descubrir el impacto de cada FC experimentado en ambos sistemas educativos y de realizar una síntesis de la retroalimentación correctiva más eficaz en Francia y en España, con el fin de desarrollar el estadio de interlengua de los alumnos. Los datos y los resultados de la investigación muestran que la práctica de algunos tipos de FC, según diferentes modalidades de agrupamiento de aprendices (individual o por parejas), ha tenido un impacto directo en el proceso de aprendizaje / adquisición de la LE, tales como el FC directo en los alumnos de Secundaria de FLE y de ELE, el FC metalingüístico en tándem en los aprendices hispanófonos de Bachillerato, el FC mixto en los aprendices francófonos de Instituto y los estudiantes de ambos países. En cambio, otros FC no han provocado la asimilación de nuevos conocimientos por parte de los aprendices; a saber el FC indirecto, sobre todo en los alumnos españoles de ESO, el FC metalingüístico en tándem en los aprendices francófonos de Instituto, el FC metalingüístico individual en los aprendices de habla español, el FC indirecto en los estudiantes de ambos lados de los Pirineos. Esto ha dado lugar a que numerosas reglas gramaticales permanezcan todavía inertes. De ahí, la presencia recurrente de errores no rectificados en la producción escrita de los alumnos. El estudio finaliza proponiendo algunas recomendaciones susceptibles de ser ampliadas o modificadas, con el fin de lograr el "plurilingüismo" tan proclamado por las instancias europeas y optimizar el FC en clase de FLE y de ELE.

<h2><strong>Sammanfattning</strong></h2><p>Denna uppsats fokuserar på röstspärren i lag (1973:1150) om förvaltning av samfälligheter 12 och 49 §§ (SFL). Röstspärren liknar den 20%-regel som fanns i gamla ABL och som togs bort därifrån år 1999. Bägge reglerna stoppar någon med andelar högre än en femtedel vid en om-röstning. Denna likhet väcker frågetecken om en gemensam bakgrund trots skillnaden mellan aktiebolag och samfälligheter. Den väcker också frågor kring varför röstspärren anses befogad vid omröstning på delägarsammanträde/föreningsstämma men inte längre vid en bolagsstäm-ma. Detta arbete har därför gått bakåt i tiden och undersökt ett eventuellt släktskap mellan de båda reglerna. Uppsatsen har också försökt utröna om röstspärren har någon effekt för samfäl-ligheter i dagens Sverige. Det kan ju vara så att röstspärren utgör en ”blindtarm” i SFL, precis som den gjorde i ABL innan den togs bort. De områden där röstspärrens effekter undersökts är i storkvarter, tredimensionellt avgränsade fastigheter, ägarlägenhetsfastigheter samt enskil-da vägar.</p><p>I detta arbete har visats att röstspärren såsom den ser ut i dagens SFL, har sina källor i vat-tenlagen från år 1918. Därifrån har regeln tagits från 1910-års ABL som i sin tur bygger på bolagsordningar från 1800-talet. Röstspärren och 20%-regeln har alltså gemensamma rötter i 1800-talets bolagsordningar. I detta arbete finns också klara indikationer på att röstspärren används i väldigt liten omfattning idag. Några vittnesmål om att röstspärren skulle fungera som ett effektivt skydd har inte hittats. Däremot finns det många betänkligheter kring regelns eventuellt negativa effekter för samfälligheter där ägarlägenhetsfastigheter och/eller tredimen-sionella fastigheter ingår. Detta arbete har således fastställt en historisk koppling mellan två lagregler som ej längre tillämpas i någon högre grad. Den ena är upphävd, den andra lever kvar men börjar bli omdebatterad. Slutsatsen av detta arbete är därför att regeln bör ses om och förslagsvis, i ett första steg, göras dispositiv och i förlängningen avskaffas.</p>

Sammanfattning Denna uppsats fokuserar på röstspärren i lag (1973:1150) om förvaltning av samfälligheter 12 och 49 §§ (SFL). Röstspärren liknar den 20%-regel som fanns i gamla ABL och som togs bort därifrån år 1999. Bägge reglerna stoppar någon med andelar högre än en femtedel vid en om-röstning. Denna likhet väcker frågetecken om en gemensam bakgrund trots skillnaden mellan aktiebolag och samfälligheter. Den väcker också frågor kring varför röstspärren anses befogad vid omröstning på delägarsammanträde/föreningsstämma men inte längre vid en bolagsstäm-ma. Detta arbete har därför gått bakåt i tiden och undersökt ett eventuellt släktskap mellan de båda reglerna. Uppsatsen har också försökt utröna om röstspärren har någon effekt för samfäl-ligheter i dagens Sverige. Det kan ju vara så att röstspärren utgör en ”blindtarm” i SFL, precis som den gjorde i ABL innan den togs bort. De områden där röstspärrens effekter undersökts är i storkvarter, tredimensionellt avgränsade fastigheter, ägarlägenhetsfastigheter samt enskil-da vägar. I detta arbete har visats att röstspärren såsom den ser ut i dagens SFL, har sina källor i vat-tenlagen från år 1918. Därifrån har regeln tagits från 1910-års ABL som i sin tur bygger på bolagsordningar från 1800-talet. Röstspärren och 20%-regeln har alltså gemensamma rötter i 1800-talets bolagsordningar. I detta arbete finns också klara indikationer på att röstspärren används i väldigt liten omfattning idag. Några vittnesmål om att röstspärren skulle fungera som ett effektivt skydd har inte hittats. Däremot finns det många betänkligheter kring regelns eventuellt negativa effekter för samfälligheter där ägarlägenhetsfastigheter och/eller tredimen-sionella fastigheter ingår. Detta arbete har således fastställt en historisk koppling mellan två lagregler som ej längre tillämpas i någon högre grad. Den ena är upphävd, den andra lever kvar men börjar bli omdebatterad. Slutsatsen av detta arbete är därför att regeln bör ses om och förslagsvis, i ett första steg, göras dispositiv och i förlängningen avskaffas.

La presente investigación tiene como objetivo analizar la presencia que tiene la destreza de la expresión escrita en los manuales de español como lengua extranjera destinados a un público adulto de nivel básico, más concretamente de nivel A2. Asimismo, pretende observar qué tratamiento se hace de dos aspectos relacionados con la composición escrita: los géneros discursivos y los procesos de escritura. Para ello, recogemos datos a partir de una plantilla de análisis que aplicamos a cinco manuales de diferentes editoriales españolas publicados después de 2006. En esta recogida de datos destaca de la alta presencia de actividades de expresión escrita en los manuales. En relación a los géneros discursivos, los manuales dan importancia al trabajo explícito de los aspectos analizados para el presente trabajo: contexto comunicativo, destinatario y propósito. Sin embargo, notamos una presencia baja de textos que sirvan como modelo a los estudiantes a la hora de realizar sus producciones textuales y es prácticamente inexistente la reflexión acerca de la estructura y características de los modelos. En cuanto a los procesos de escritura, el proceso de textualización es el que tiene más presencia en los cinco manuales analizados, mientras que la planificación y la revisión quedan relegadas a un segundo plano con una ocurrencia más baja. En la misma línea, destacamos la poca relevancia dada a la revisión, especialmente la retroalimentación entre pares. A partir de los resultados obtenidos y basada en un enfoque ecléctico de la didáctica de la expresión escrita, presentamos una propuesta didáctica pensada para el nivel A2 en la que se combina el trabajo explícito del género discursivo con los procesos de escritura, así como fomenta la escritura colaborativa. / This paper aims to analyse the presence of written expression activities in Spanish as a Foreign Language textbooks designed for adults in a pre-intermediate level (A2). Moreover, the purpose is to examine the approach which is used in relation to two key aspects of the written composition: the discourse genres and the writing process. With this objective, we compile data using an analysis template that is completed with information from five textbooks from different Spanish publishers after 2006. According to the data collection, there is a prolific presence of written expression activities in the analysed textbooks. Regarding the genres of discourse, the textbooks place relevance to the explicit practice of the following aspects: the communicative context, the audience and the purpose. However, a low presence of model texts for the students to use for their own compositions is also noted, as well as a virtually non-existent reflection of the model texts' structure and characteristics. As far as the writing process is concerned, the textualization is the process with more presence in the analysed textbooks, whereas planning and reviewing are marginalised with a lower occurrence. To the same extent, we would like to emphasize the low relevance of revision, especially that among peers. Taking into account the results and based an eclectic approach to the teaching of written expression, we present a teaching proposal for an A2 level in which the discourse genre and the writing process are dealt with explicitly, as well as we intend to encourage collaborative writing.

I denna kritiska studie ämnar jag undersöka hur den svenska polisen konstruerar bilden av sig själv diskursivt i rekryteringskampanjen ”En större uppgift”. Sex texter publicerade på en av polisens officiella Facebooksidor har fått stå som studieobjekt och de är framtagna genom strategisk storytelling där en enskild polisanställd beskriver något eller några betydelsefulla skeenden ur sitt yrkesliv som polis. För att besvara hur polisen konstruerar bilden av sig själv har jag genom en transitivitetsanalys och en tematisering undersökt hur de centrala sociala aktörerna konstrueras, på vilka sätt identiteter och identifikationserbjudanden kommer till uttryck samt på vilka sätt värden realiseras i och genom texterna.  Studiens resultat visar att polisen konstrueras med språkliga resurser som återses i registret för strategisk storytelling, sprunget ur en marknadsdiskurs och de politiska direktiv som präglar polismyndigheten. Berättaren som organisationsrepresentant för polisen är den centrala sociala aktör som texterna handlar om och vars perspektiv läsaren får ta del av. Berättaren konstrueras som en handlingskraftig, flexibel och strategisk person som även är empatisk med ett respektfullt bemötande gentemot sin omgivning. Hen värdesätter mångfald och jämställdhet. Polisorganisationen görs inte så explicit eller synlig i materialet, utan förekommer i låg frekvens och konstrueras snarast som något berättaren tycker eller tänker om. Ändå framkommer det i analysen att polisen som organisation står för organisatoriska värden såsom karriärmöjligheter, god arbetsmiljö och gemenskap. Kort sagt visar analysen att polisen som organisation representeras genom berättaren och måste förstås genom denna, då de språkliga konstruktionerna annars i stor utsträckning döljer organisationen, dess identitet och värden. Vidare visar analysen att värden även realiseras genom exempelvis berättelsernas poäng och värderande språkhandlingar. Allmänheten, brottsoffer och gärningsmän utgör också centrala sociala aktörer i materialet, men realiseras i förhållandevis låg utsträckning jämfört med polisen. De ges snarast en funktion som hjälpmedel för att förmedla de värden och identifikationserbjudanden som polisen står för.

El propósito de este trabajo ha sido investigar cómo se correlaciona el deseo de comunicarse con tres factores afectivos: la motivación, la ansiedad lingüística y la actitud hacia la lengua meta. Para indagar lo mencionado, en el objetivo se ha tomado como punto de partida las siguientes preguntas: ¿cómo se correlaciona la motivación con el deseo de comunicarse en español como lengua extranjera?, ¿de qué manera se correlaciona la ansiedad lingüística con el deseo de comunicarse en español como lengua extranjera? y finalmente, ¿cómo se correlaciona la actitud hacia el español con el deseo de comunicarse en español como lengua extranjera? Nuestra hipótesis a la primera pregunta es que creemos que una alta motivación se correlaciona positivamente con un alto deseo de comunicarse. Un bajo deseo de comunicarse estará correlacionado, a su vez, con una baja motivación. La segunda hipótesis es que creemos que una alta ansiedad lingüística se correlaciona con un bajo deseo de comunicarse. Una baja ansiedad lingüística se correlaciona, a su vez, con un alto deseo de comunicarse. La tercera y última hipótesis plantea que creemos que una actitud positiva hacia el español (un valor alto) se correlacionará con un alto deseo de comunicarse. Una actitud negativa se correlacionará, a su vez, con un bajo deseo de comunicarse.  Hemos optado por utilizar un método cuantitativo a través de una encuesta que evalúa las percepciones de 65 alumnos que estudian español como lengua extranjera en los pasos 3, 4 y 5, lo que corresponde con las etapas A2 y B1 de acuerdo con el MCER. El cuestionario contiene, en total, 22 afirmaciones sobre las actitudes hacia el español, la motivación, el deseo de comunicarse y la ansiedad lingüística. Mediante las respuestas a las afirmaciones en la encuesta hicimos pruebas estadísticas de acuerdo con el Chi-Square para determinar posibles correlaciones. Nuestros resultados mostraron que hay una positiva y fuerte correlación entre la motivación y el deseo de comunicarse, que no hay ninguna correlación notable entre la ansiedad lingüística y el deseo de comunicarse y finalmente que hay una correlación fuerte/media entre la actitud hacia la lengua y el deseo de comunicarse. / The purpose of this work has been to investigate how the willingness to communicate correlates with three affective factors: motivation, linguistic anxiety, and the attitude towards the target language. To investigate what was mentioned in the purpose, the following questions have been posed: How is motivation correlated with the willingness to communicate in Spanish as a foreign language? In what way is linguistic anxiety correlated with the willingness to communicate in Spanish as a foreign language? And finally, how is the attitude towards Spanish correlated with the willingness to communicate in it as a foreign language?  Our hypothesis to the first question was: we believe that high motivation is positively correlated with a high willingness to communicate. A low willingness to communicate will be correlated with low motivation. The second hypothesis was: we believe that a high linguistic anxiety correlates with a low willingness to communicate. A low linguistic anxiety correlates with a high willingness to communicate. The third and last hypothesis was: we believe that a positive attitude towards Spanish correlates with a high willingness to communicate. A negative attitude will correlate with a low willingness to communicate. We have chosen to use a quantitative method through a survey that evaluates the perceptions of 65 students studying Spanish as a foreign language in the steps 3, 4 and 5 that correspond to the stages A2 and B1 according to the CEFR. The questionnaire contains, in total, 22 statements about attitudes towards Spanish, motivation, desire to communicate and language anxiety. Using the responses to the statements in the survey, we performed statistical tests according to the Chi-Square to determine possible correlations. Our results showed that there is a positive and strong correlation between motivation and the willingness to communicate, that there is no notable correlation between language anxiety and the willingness to communicate, and finally that there is a positive strong/medium correlation between attitude towards the language and the willingness to communicate.

[ES] En esta tesis se presenta una investigación de la Enseñanza del Español como Lengua Extranjera (ELE) para los alumnos chinos del periodo superior de Filología Hispánica, con la que se espera poder contribuir al desarrollo integral de sus habilidades lingüísticas en español. El objetivo de la investigación desarrollada consistía en diseñar un proyecto de doblaje que no sólo fomentara las habilidades lingüísticas de los alumnos chinos, sino que también favoreciera el desarrollo de otras competencias necesarias próxima a su carrera profesional. Dicho esto, entre los objetivos específicos de este trabajo se incluían: 1) diseñar un curso de doblaje según las características de la ELE en el contexto universitario chino; 2) identificar la contribución de este curso en el desarrollo de las habilidades lingüísticas y demás competencias; 3) conocer las ventajas y límites de la propuesta didáctica. Con el fin de alcanzar estos objetivos, se diseñó un curso de doblaje siguiendo la Enseñanza Basada en Proyectos y se puso en práctica en un grupo de alumnos chinos del tercer y cuarto año del grado universitario. Para valorar su eficacia, se contrastaron las valoraciones y evaluaciones de los alumnos de este curso con los de sus homólogos del curso regular de Comprensión Audiovisual. Según los resultados obtenidos tras los diferentes análisis cuantitativos y cualitativos llevados a cabo, el curso de doblaje se muestra altamente eficaz en el fomento de habilidades de traducción y sight-translation, y ayuda al desarrollo de otras competencias. Es por ello que los alumnos que han participado en este curso también han experimentado un mayor progreso en las competencias cooperativas, la comprensión de expresiones coloquiales y de términos específicos. No obstante, el resultado también muestra una menor práctica de la comprensión auditiva que el curso regular de Comprensión Audiovisual, y la complejidad y la gran cantidad de trabajo ha causado mucha presión en los alumnos, lo que ha afectado en cierto grado al aprendizaje de otras asignaturas. / [CA] En aquesta tesi es presenta una investigació sobre l'ensenyament espanyol com a llengua estrangera (ELE) per als alumnes xinesos del període superior de Filologia Hispànica, amb la qual s'espera poder contribuir al desenvolupament integral de les seues habilitats lingüístiques en espanyol. L'objectiu de la recerca desenvolupada consistia a dissenyar un projecte de doblatge que no només fomentés les habilitats lingüístiques dels alumnes xinesos, sinó que també afavorís el desenvolupament d'altres competències necessàries en la seua propera carrera professional. D'altra banda, entre els objectius específics d'aquest treball s'incloïen: 1) dissenyar un curs de doblatge segons les característiques de l'ELE a la Xina en el context universitari; 2) identificar la contribució d'aquest curs en el desenvolupament de les habilitats lingüístiques i altres competències; 3) conèixer-ne els avantatges i els límits de la proposta didàctica. Per assolir d'aquests objectius, es va dissenyar un curs de doblatge basat en l'Ensenyament Basat en Projectes i se'l va posar en pràctica en un grup d'alumnes xinesos del tercer i quart any del grau universitari. Per valorar-ne l'eficàcia, es van contrastar les valoracions i les avaluacions dels alumnes d'aquest curs amb els dels seus homòlegs del curs regular de Comprensió Audiovisual. Segons els resultats obtinguts després de les diferents anàlisis quantitatives i qualitatives dutes a terme, el curs de doblatge es mostra altament eficaç en el foment d'habilitats de traducció i sight-translation, i ajuda al desenvolupament d'altres competències. Es per això que els alumnes que han participat en aquest curs també han experimentat un progrés més gran en les competències cooperatives, la comprensió d'expressions col·loquials i de termes específics. No obstant això, el resultat també mostra una pràctica menor de la comprensió auditiva que el curs regular de Comprensió Audiovisual, i la complexitat i la gran quantitat de treball ha causat molta pressió en els alumnes, cosa ha afectat en cert grau a l'aprenentatge d'altres assignatures. / [EN] This research addresses the didactic use of dubbing in the context of teaching Spanish as a foreign language (ELE) for Chinese students of the superior period of Hispanic Philology. With this research we expect to contribute to the integral development of these students' Spanish linguistic abilities. The objective of the research is to design a dubbing project that not only fosters the Chinese students' language skills, but also favors other skills' development which would help them in their professional career. The specific objectives of this work include: 1) designing a dubbing course according to the Chinese ELE's characteristics; 2) identify the contribution of this course in their language skills and other skills' development; 3) know its advantages and limitations as a didactic proposal. In order to meet the objectives, we designed and put into practice a project-based dubbing course in a group of Chinese third- and fourth-year college students. To confirm its effectiveness, we compared the result of the ratings and evaluations of the students in this course with those of their counterparts in the regular Audiovisual Comprehension course. According to the results obtained after several quantitative and qualitative analysis, the dubbing course is highly effective in promoting translation and sight-translation skills, and helps develop other skills. Students who have participated in this course have also experienced greater progress in cooperative skills, comprehension of colloquial expressions and specific terms. However, the results also revealed less effectiveness of the dubbing course on enhancing the listening comprehension in comparison with regular Audiovisual Comprehension course, and the complexity and large amount of work of the course has caused a lot of pressure on the students, which has affected the learning of other subjects to a certain degree. / Lian, M. (2022). La aplicación didáctica del doblaje a la enseñanza del español como lengua extranjera (ELE) para estudiantes chinos del tercer y cuarto curso de filología hispánica [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/184815

[ES] En el sistema de educación superior de los Estados Unidos, es muy común enseñar clases de idiomas a nivel elemental de manera híbrida (Blake et al., 2008; Hampel & Stickler, 2015; Meskill & Anthony, 2015; Mizza & Rubio, 2020; Seaman et al., 2018) principalmente por su flexibilidad, individualidad, énfasis en la comunicación y el aprendizaje colaborativo (Rubio, 2014). Sin embargo, los estudios comparativos de clases tradicionales e híbridas han producido resultados pequeños o estadísticamente insignificantes con respecto a la competencia oral (Blake 2008, Chenoweth et al., 2006, Scida & Jones, 2016; Thoms, 2012). Por lo tanto, Rubio (2008) anima a los investigadores a ir más allá de contrastar y más bien evaluar "qué" enseñamos y "cómo" enseñamos. Este estudio longitudinal tuvo como objetivo mostrar cómo se desarrolló la competencia oral a través de un enfoque de métodos mixtos mediante la observación de cuatro secciones de español elemental en un centro de estudios superiores de EE. UU. durante dos semestres. A través de la triangulación de fuentes de datos, se analizaron observaciones de clase, contenido del curso, cuestionarios y evaluaciones orales de los estudiantes. Contrariamente a lo esperado, la modalidad híbrida no tuvo los resultados esperados en las habilidades orales de los estudiantes. Al final del segundo semestre, los estudiantes no pudieron alcanzar los niveles esperados lo que podría estar relacionado con el tipo de instrucción tradicional. El análisis de errores reveló áreas que los estudiantes aún tenían dificultades para comprender, como el uso de artículos, la concordancia de género y número de sustantivos y la semántica, entre otras. Aunque estos errores son comunes en estudiantes de primer año de lengua española, el estudio muestra la necesidad de un reciclaje sistemático de determinadas estructuras del lenguaje para que sean plenamente asimiladas. Por lo tanto, el estudio genera información sobre lo que ocurre en los cursos híbridos que adoptan un enfoque tradicional de enseñanza de idiomas en lugar de cambiar pedagógicamente para incluir actividades más comunicativas. / [CA] En el sistema d'educació superior dels Estats Units, és molt comú ensenyar classes d'idiomes a nivell elemental de manera híbrida (Blake et al., 2008; Hampel & Stickler, 2015; Meskill & Anthony, 2015; Mizza & Rubio, 2020; Seaman et al., 2018) principalment per la seua flexibilitat, individualitat, émfasis en la comunicació i l'aprenentage colaboratiu (Rubio, 2014). No obstant, els estudis comparatius de classes tradicionals i híbrides han produït resultats menuts o estadísticament insignificants sobre la competència oral (Blake 2008, Chenoweth et al., 2006, Scida & Jones, 2016; Thoms, 2012). Per lo tant, Rubio (2008) anima als investigadors a anar més allà de contrastar i més be evaluar "què" ensenyem i "cóm" ensenyem. Este estudi llongitudinal va tindre com a objectiu mostrar cóm es va desenrollar la competència oral a través d'un enfocament de métodos mixts per mig de l'observació de quatre seccions d'espanyol elemental en un centre d'estudis superiors dels EE. UU. durant dos semestres. A través de la triangulació de fonts de senyes, es varen analisar observacions de classe, contingut del curs, qüestionaris i evaluacions orals dels estudiants. Contràriament a lo esperat, la modalitat híbrida no va tindre els resultats esperats en les habilitats orals dels estudiants. Al final del segon semestre, els estudiants no varen poder alcançar els nivells esperats lo que podria estar relacionat en el tipo d'instrucció tradicional. L'anàlisis d'errors va revelar àrees que els estudiants encara tenien dificultats per a comprendre, com l'us d'artículs, la concordancia de gènero i número de sustantius i la semàntica, entre unes atres. Encara que estos errors són comuns en estudiants de primer any de llengua espanyola, l'estudi mostra la necessitat d'un reciclage sistemàtic de determinades estructures del llenguage per a que siguen plenament assimilades. Per lo tant, l'estudi genera informació sobre lo que ocorre en els cursos híbrits que adopten un enfocament tradicional d'ensenyança d'idiomes en lloc de canviar pedagógicamente per a incloure activitats més comunicatives. / [EN] Teaching elementary-level language classes in a hybrid environment has become the trend in the United States higher education system (Blake et al., 2008; Hampel & Stickler, 2015; Meskill & Anthony, 2015; Mizza & Rubio, 2020; Seaman et al., 2018) primarily due to its flexibility, individuality, with emphasis on communication and collaborative learning (Rubio, 2014). However, comparative studies of traditional and hybrid classes have produced small or statistically insignificant results regarding speaking proficiency (Blake 2008, Chenoweth et al., 2006, Scida & Jones, 2016; Thoms, 2012). Therefore, Rubio (2008) encourages researchers to go beyond contrasting and rather assess "what" we teach and "how" we teach. This longitudinal study aimed to show how speaking proficiency was developed through a mixed-methods approach by observing four sections of Elementary Spanish at a US community college during the fall and spring semesters. Through data-source triangulation, class observations, course content, questionnaires, and oral assessments were analyzed. Contrary to expectations, the hybrid modality did not have the expected results in students' speaking skills. By the end of the second semester, students were not able to reach the novice-high to intermediate-low levels expected at the end of the first year of Spanish, which could be linked to the form-focused type of instruction students received. The error analysis revealed areas that students still struggled to understand, such as article use, noun agreement in gender and number, and semantics, among others. Although these errors are common in first-year Spanish language learners, the study shows the need for systematic recycling of certain language structures for them to be fully assimilated by students. Therefore, the study generates insight into what occurs in hybrid courses that adopt a traditional language teaching approach rather than changing pedagogically to include more communicative activities. / Ortiz, D. (2023). Speaking Proficiency in a Hybrid Environment. A Mixed-Method Study of Spanish Beginner Learners [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/200582