La disponibilitat de caracteritzacions àmplies dels sistemes d'informació dels campus per a estudiants pot ser tan útil per als responsables de la gestió estratègica dels centres d'educació superior com per a l'orientació d'estudiants universitaris potencials. Primer descrivim i contextualitzem un model de caracterització per als sistemes d'informació dels campus en línia per a estudiants. Això serveix com a marc de referència conceptual per al treball en l'àmbit de les universitats espanyoles. La informació es va reunir amb visites estructurades als llocs web institucionals i en entrevistes estructurades amb estudiants de llicenciatura. Analitzar la informació obtinguda ens permet situar les institucions individualment i comparar-les, a més d'obtenir una visió descriptiva de tot el conjunt de les universitats espanyoles amb una perspectiva informacional. Les universitats també es van classificar en grups amb característiques homogènies, en el sentit dels aspectes organitzatius i informacionals. Finalment, tractem investigacions futures en la matèria. / The availability of broad characterisations of campus information systems for students may be as useful for those responsible for the strategic management of higher education centres as for the orientation of potential university students. First we describe and contextualise a characterisation model for on-line campus information systems for students. This serves as a framework of conceptual reference for fieldwork on Spanish universities. Information was gathered by means of structured visits to institutional websites and structured interviews with undergraduate students. Analysing the information collected enables us to position the institutions individually and to compare them, as well as obtain a descriptive view of the whole group of Spanish universities from an informational point of view. The universities were also classified into groups with homogeneous characteristics, in the sense of their informational and organisational aspects. Finally, we discuss future research on this subject.

La tesi doctoral desenvolupada, emmarcada dins del camp de les Ciències Ambientals, aplica la Geologia Ambiental orientada al coneixement dels processos i recursos geològics de cara a la planificació i a l'ordenació del territori. Com a zona d'estudi s'ha seleccionat la Costa Brava meridional, concretament tota l'àrea litoral compresa per les conques hidrogràfiques de l'Aubi, riera de Calonge, Ridaura, riera de Tossa i riera de Lloret (75 km de línia de costa i una extensió de 291 km2).Aquest treball, amb l'aptitud integradora dels conceptes i mètodes propis de les Ciències Geològiques i Ambientals, s'ha proposat com a objectius globals l'anàlisi de la qualitat i del comportament físic i químic dels materials terrestres en front les accions humanes i de la seva utilització com a recursos; l'estudi dels processos naturals i de la influència que puguin tenir sobre l'home o bé els efectes que aquest pot causar sobre aquells, i per últim, com a derivació dels anteriors, el disseny i aplicació d'instruments de tipus preventiu en la gestió del territori; és a dir, la planificació dels usos del territori.Amb la filosofia de recerca basada en que els factor geològics són uns elements d'ajuda per a la visió integral d'un territori, s'han estudiat diferents variables geoambientals procurant traduir el coneixement del medi en informació apta per a la presa de decisions sobre l'ús i preservació d'aquest àmbit litoral. Els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) han estat clau per a la visió sistèmica del territori, per a la integració de les diferents variables geoambientals, així com per a la producció cartogràfica temàtica i final. Pel que fa als processos geològics, lligats a la dinàmica fluviotorrencial, s'han cartografiat les principals àrees d'actuació així com analitzat els factors que inicien, afavoreixen o magnifiquen la seva ocurrència. S'han estudiat les accions denudatives, els processos de transport-sedimentació i amb l'estudi integrat d'aquests processos i formes resultants s'han identificat unitats territorials caracteritzades per un comportament geomòrfic uniforme.En quant a l'anàlisi dels recursos geològics s'ha aprofundit en el coneixement dels recursos hídrics subterranis, les roques industrials i els georecursos litorals. Pel que fa als primers s'ha centrat en la delimitació de les principals unitats i subunitats aqüíferes, així com en acotar les geometries i principals característiques hidràuliques. Pel que fa als àrids i roques de construcció l'objectiu fonamental ha estat la delimitació cartogràfica d'aquells materials que per les seves propietats fisicoquímiques són potencialment aptes per als usos indicats. Finalment s'ha fet una recerca orientada a l'estudi de factors que limiten o condicionen el potencial geoturístic d'aquesta àrea litoral, concretament en els penya-segats i les platges.Les principals aportacions d'aquesta tesi doctoral es poden emmarcar en l'àmbit regional i fenomenològic, aspectes clau en la gestió i planificació territorial. Pel que fa al primer, destaquem l'aportació de dades geoambientals a nivell cartogràfic en relació a variables litoestructurals, de processos dinàmics com de recursos geològics. Des del punt de vista de l'àmbit fenomenològic destaquem la interacció de les variables estudiades a nivell de conca hidrogràfica, com són, entre d'altres, les relacions existents entre les diferents formacions aqüíferes; la possible participació de les aigües subterrànies en la resposta hidrològica del sistema fluviotorrencial, o la problemàtica derivada de l'antropització de la sorra de la platja com a conseqüència d'abocaments de terres i residus inerts als marges de les rieres. / La tesis doctoral desarrollada, enmarcada dentro del campo de las Ciencias Ambientales, aplica la Geología Ambiental orientada al conocimiento de los procesos y recursos geológicos para la planificación y ordenación del territorio. Como zona de estudio se ha seleccionado la Costa Brava meridional, concretamente toda el área litoral comprendida por las cuencas hidrográficas de la Aubi, riera de Calonge, Ridaura, riera de Tossa y riera de Lloret (75 km de línea de costa y una extensión de 291 km2).Este trabajo, con la aptitud integradora de los conceptos y métodos propios de las Ciencias Geológicas y Ambientales, se ha propuesto como objetivos globales el análisis de la calidad y del comportamiento físico y químico de los materiales terrestres en frente las acciones humanas y de su utilización como recursos; el estudio de los procesos naturales y de la influencia que puedan tener sobre el hombre o bien los efectos que este puede causar sobre aquellos, y por último, como derivación de los anteriores, el diseño y aplicación de instrumentos de tipo preventivo en la gestión del territorio; es decir, la planificación de los usos del territorio. Con la filosofía de investigación basada en que los factores geológicos son unos elementos de ayuda para la visión integral de un territorio, se han estudiado diferentes variables geoambientales procurando traducir el conocimiento del medio en información apta para la toma de decisiones sobre el uso y preservación de este ámbito litoral. Los Sistemas de Información Geográfica (SIG) han sido clave para la visión sistémica del territorio, para la integración de las diferentes variables geoambientales, así como para la producción cartográfica temática y final.Con respecto a los procesos geológicos, relacionados con la dinámica fluviotorrencial, se han cartografiado las principales áreas de actuación así como analizado los factores que inician, favorecen o magnifican su ocurrencia. Se han estudiado las acciones denudativas, los procesos de transporte-sedimentación y con el estudio integrado de estos procesos y formas resultantes se han identificado unidades territoriales caracterizadas por un comportamiento geomórfico uniforme.En cuanto al análisis de los recursos geológicos se ha profundizado en el conocimiento de los recursos hídricos subterráneos, las rocas industriales y los georecursos litorales. Con respecto a los primeros nos hemos centrado en la delimitación de las principales unidades y subunidades acuíferas, así como en acotar las geometrías y principales características hidráulicas. Con respecto a los áridos y rocas de construcción el objetivo fundamental ha sido la delimitación cartográfica de aquellos materiales que por sus propiedades fisicoquímicas son potencialmente aptas para los usos indicados. Finalmente se ha hecho un estudio orientado a los factores que limitan o condicionan el potencial geoturístico de esta área litoral, concretamente en los acantilados y las playas.Las principales aportaciones de esta tesis doctoral se pueden enmarcar en el ámbito regional y fenomenológico, aspectos clave en la gestión y planificación territorial. Con respecto al primero, destacamos la aportación de datos geoambientales a nivel cartográfico de variables litoestructurales, de procesos dinámicos i de recursos geológicos. Desde el punto de vista del ámbito fenomenológico destacamos la interacción de las variables estudiadas a nivel de cuenca hidrográfica, como son, entre otras, las relaciones existentes entre las diferentes formaciones acuíferas; la posible participación de las aguas subterráneas en la respuesta hidrológica del sistema fluviotorrencial, o la problemática derivada de la antropización de la arena de la playa como consecuencia de vertidos de tierras y residuos inertes a los márgenes de las rieras. / This thesis developed is framed within the scope of the Environmental Sciences. Environmental Geology is applied to understand the geological processes and resources that take place in the area, thus enhancing the management of the territory. All the littoral area within the hydrographical basins of the Aubi, riera de Calonge, Ridaura, riera de Tossa and riera de Lloret (75 km of coast line and an extension of 291 sq.km), a good part of the southern Costa Brava, has been selected as the study zone.This work, with its ability to integrate the concepts and methods of the Environmental and Geological Sciences, has three main objectives: the analysis of the quality and the physical and chemical behaviour of the terrestrial materials in front of human actions and its utilization as resources; the study of the natural processes and the influences that they have on the antropic activity, or the effects that this can cause on those; and as a derivation of the previous objectives, the design and application of preventive instruments for the management of the territory, that is to say, the planning of the uses of the territory.Considering geological factors as helping elements to achieve an integral vision of a territory, different geoenvironmental variables have been studied. It has been tried to translate the acquired knowledge into information which could be used by the planners of this coastal environment for their decision making process. The Geographical Information Systems (GIS) have been a key factor to keep a systemic vision of the territory. They have also made possible the integration of the different geoenvironmental variables, as well as the cartographic production.With regard to the geological processes related to the fluviotorrencial dynamics, the main areas of their action have been mapped. The factors that initiate, favor or increase their occurrence have been analysed as well. The denudation actions, processes of transportation and sedimentation have also been studied. With the integrated study of all these processes and resultant forms, several territorial units characterized by a uniform geomorphic behaviour have been identified.With the analysis of the geological resources, we have contributed to the knowledge of the subterranean water resources, the industrial rocks and the coastal georesources. With regard to the first item we have put most of our efforts in the delimitation of the main aquifer units and subunits, as well as in the study of their geometries and their main hydraulic characteristics. With regard to the mining activity, the fundamental objective has been the cartographic delimitation of those materials which, by their physiochemical properties, are potentially apt for the indicated uses. Finally a study oriented to the factors that limit or condition the geotouristic potential of this littoral area has been done, specifically at the cliffs and in the beaches.The main contributions of this thesis can be framed in regional and phenomenological fields, both of which are key aspects in management and territorial planning. With respect to the regional ones, we would like to emphasize the contribution of geoenvironmental cartographic data related to litostructural variables, dynamic processes or geological resources. Considering the phenomenological aspects we would like to highlight the interaction of the variables inside the hydrographical basins, like the existing relations among the different aquifer formations; the possible participation of groundwater in the hydrologic response of the fluviotorrencial system, or the quality losses of the sand of the beach as a result of the rubble dumping on the creek's margins.

Aquesta tesis presenta un estudi interpretativista sobre els processos d'estandardització i integració relacionats amb la implementació d'un sistema d'informació inter-organitzatiu (SIIO) sectorial en el Port de Barcelona. Aquest treball adopta una perspectiva de conjunt sobre els SIIO. Per un costat, des d'aquesta perspectiva un SIIO està en constant en moviment durant la implementació i el seu posterior ús. Per tant, la implementació del SIIO ve condicionada per configuracions prèvies, ja que els sistemes existents influencien en les opcions i trajectòries que pot prendre la implementació. Per altre costat, de la mateixa manera la implementació ve determinada tant per aspectes materials i/o tecnològics com per aspectes socials. És a dir, la implementació es pot veure com un procés de canvi socio-tecnològic que evoluciona al llarg de la implementació del SIIO sectorial.L'objectiu d'aquesta tesis és investigar la naturalesa socio-tecnològica del procés de implementació d'un SIIO i identificar aspectes teòrics i pràctics que puguin explicar les dinàmiques que es produeixin al llarg de la implementació. En base a un estudi de cas intepretativista i en profunditat, el qual combina l'ús de grounded theory i actor-network theory, realitzo un anàlisi del procés d'implementació, i formalitzo una sèrie de contribucions teòriques i pràctiques. El primer gran tema d'estudi d'aquest treball ha estat l'estandardització que ha tingut lloc abans i durant la implementació del SIIO sectorial. El segon tema ha estat la integració dels sistemes de informació prèviament existents amb el SIIO sectorial.Les contribucions d'aquest treball tenen implicacions per la recerca. En primer lloc, aquest treball amplia el limitat, tot i que creixent, nombre de investigacions que s'han centrat en la naturalesa processual i socio-tecnològica dels SIIO. Igualment aquest treball complementa la literatura existent en SIIO, que ha proposat models de factors, ja que explica com i perquè alguns d'aquests factors són importants. En segon lloc, aquest treball contribueix a la recerca que ha fet estudis longitudinals en l'àrea de sistemes d'informació ja que proporciona una interpretació contextual i en profunditat sobre els processos d'adaptació i canvi que tenen lloc durant la implementació d'un SIIO. Finalment, aquesta tesis contribueix a la literatura sobre estandardització de SIIO mitjançant l'establiment de lligams entre els estudis que proposen models de procés i els que es centren en l'anàlisi dels grups d'interès que participen en l'estandardització.Per altre costat, aquesta tesis té legitimitat pragmàtica ja que pot servir d'ajuda per millorar la pràctica. En primer lloc, aquest treball confirma el dinamisme dels interessos dels actors que participen en els processos d'estandardització, i posa de relleu que aquests actors tenen un ampli ventall d'interessos que varia en funció de la naturalesa dels propis actors i que condiciona la seva actitud al llarg del procés. És, per tant, molt important realitzar una constant identificació dels interessos dels actors. En segon lloc, aquesta tesis mostra que la gestió de SIIO ha de posar èmfasi i dedicar recursos no solament al disseny, a preveure escenaris futurs, i a desenvolupar estratègies i accions per fer front a aquestes previsions. La gestió també ha de prestar atenció i comprendre els esdeveniments no previstos i els canvis emergents que succeeixen durant l'ús del SIIO. Finalment, la implementació de SIIO requereix que els directius donin resposta per tal de reforçar o atenuar aquests canvis emergents. És a dir, la gestió de SIIO no es pot concebre únicament com una intervenció que es pot predefinir i planificar, sinó també com una forma de reacció i resposta al context i el comportament dels altres. Aquesta tesis també suggereix una sèrie de maniobres que poden ésser d'ajut als directius i professionals involucrats en projectes d'implementació de SIIO. / Esta tesis presenta un estudio interpretativista sobre los procesos de estandarización e integración relacionados con la implementación de un sistema de información inter-organizativo (SIIO) sectorial en el Puerto de Barcelona. Este trabajo adopta una perspectiva de conjunto sobre los SIIO. Por un lado, desde esta perspectiva un SIIO está en constante movimiento durante su implementación y posterior uso. Por lo tanto, la implementación del SIIO viene condicionada por configuraciones previas, ya que los sistemas existentes influyen en las opciones y trayectorias que puede tomar la implementación. Por otro lado, igualmente la implementación viene determinada tanto por aspectos materiales y/o tecnológicos como por aspectos sociales. Es decir, la implementación puede verse como un proceso de cambio socio-tecnológico que evoluciona a lo largo de la implementación de SIIO sectorial.El objetivo de esta tesis es investigar la naturaleza socio-tecnológica del proceso de implementación de un SIIO e identificar aspectos teóricos y prácticos que puedan explicar las dinámicas que se producen durante la implementación. En base a un estudio de caso en profundidad e interpretativista, el cual combina el uso de grounded theory y actor-network theory, realizo un análisis del proceso de implementación, y formalizo una serie de contribuciones teóricas y prácticas. El primer gran tema de estudio de este trabajo ha sido la estandarización que ha tenido lugar antes y durante la implementación del SIIO sectorial. El segundo tema ha sido la integración de los sistemas de información que ya existían previamente con el SIIO sectorial.Las contribuciones de este trabajo tienen implicaciones para la investigación. En primer lugar, este trabajo amplia el limitado, aunque creciente, número de investigaciones que se han centrado en la naturaleza procesual i socio-tecnológica de los SIIO. Igualmente este trabajo complementa la literatura previa en SIIO, la cual ha propuesto modelos de factores, ya que explica cómo y por qué algunos de estos factores son relevantes. En segundo lugar, este trabajo contribuye a la investigación que ha realizado estudios longitudinales en el área de los sistemas de información ya que proporciona una interpretación contextual y en profundidad sobre los procesos de adaptación y cambio que tienen lugar durante la implementación de un SIIO. Finalmente, esta tesis contribuye a la literatura sobre estandarización ya que establece vínculos entre los estudios que han propuesto modelos de proceso y los que se centran en el análisis de los grupos de interés que participan en la estandarización.Por otro lado, esta tesis tiene legitimidad pragmática ya que puede servir de ayuda para mejorar la práctica. En primer lugar, este trabajo confirma el dinamismo de los intereses de los actores que participan en procesos de estandarización, y pone de relieve que los diferentes actores tienen una amplia gama de intereses que varía en función de la naturaleza de los propios actores y que condiciona su actitud a lo largo del proceso. Es, por lo tanto, muy importante realizar una constante identificación de los intereses de los actores durante la implementación. En segundo lugar, esta tesis muestra que los directivos encargados de la implementación de SIIO han de poner énfasis y dedicar recursos no sólo a diseñar, prever escenarios de futuro, y desarrollar estrategias y acciones para cumplir con estas previsiones. La gestión también ha de prestar atención y comprender los acontecimientos no previstos y los cambios emergentes que se sucedan durante el uso del SIIO. Finalmente, la implementación de SIIO requiere que los directivos den respuesta con el fin de reforzar o atenuar estos cambios emergentes. Es decir, la gestión de SIIO no se puede concebir únicamente como una intervención que puede ser predefinida y planificada, sino también como una forma de reacción y respuesta al contexto y al comportamiento de otros. Esta tesis también sugiere una serie de maniobras que pueden ser de ayuda para los directivos y profesionales involucrados en proyectos de implementación de SIIO. / This dissertation presents an interpretive study of standardization and integration processes related to the implementation of an industry inter-organizational information system (IOIS) in the Seaport of Barcelona. This thesis adopts an ensemble view of the IOIS. First, from this perspective an IOIS is in constant flux as it is implemented and used in practice. Thus implementation becomes path dependent in the sense that existing systems influence the implementation choices and paths. Second, the implementation is being partly materially determined and partly socially constructed. That is, implementation may be viewed as socio-technical change processes that evolved around the implementation of the industry IOIS.The objective of this thesis is to inquire into the socio-technical nature of IOIS implementation process and identify theoretical and practical issues that can provide a relevant explanation of the implementation dynamics. Based on an in-depth interpretive case study, which is combined with actor-network theory and grounded theory, I conduct an analysis of the implementation process and formalize a set of theoretical and practical implications. The first main theme of this work has been the standardization effort that has taken place before and during the implementation of the industry IOIS. The second main theme is related with the integration of the adopters' pre-existing systems with the industry IOIS.The contributions that arise from this research have implications for research. Firstly, it adds to the limited but growing group of researchers that have focused on the processual and socio-technical nature of IOISs, as well as adds to the factor-based IOIS literature by detailing how and why some of these factors become important. Secondly, it contributes to longitudinal IS research by providing a deeper contextual understanding of the processes of adaptation and change that underlie IOIS implementation. Finally, it contributes to IOIS standardization literature by establishing links between the process and stakeholder models. On the other hand, this thesis has pragmatic legitimacy as it may serve as a helpful guide from which to improve practice. Firstly, this work confirms the dynamism of the stakes during the standardization process and highlights that the stakeholders that participate in the standardization have a range of stakes that vary among their nature and drive their attitude towards the process. Thus a continuous identification of participants' stakes appears to be very important. Secondly, this thesis shows that IOIS management has to place emphasis and devote resources not only to design, predict future conditions, and develop strategies and actions to meet those predictions, but also to pay attention and understand the unexpected events and emergent changes that arise during the use of the IOIS. Finally, IOIS implementation requires management to respond in order to reinforce or attenuate the emergent changes. That is, the IOIS management cannot only be conceived as predefined planned intervention, but also as a form of reaction and response to situational demands and others' behavior. In addition, this thesis provides a set of maneuvers that may guide managers and practitioners involved in the implementation of IOISs.

Els datasets geogràfics representen la realitat mitjançant un conjunt d'entitats temàtiques que sovint no estan definides d'una manera precisa i que diferents persones poden entendre de diferents formes. La integració d'informació geogràfica provinent de diverses fonts presenta un important repte des del punt de vista semàntic. En aquesta tesi es proposa una solució a aquest problema basada en la definició d'un marc semàntic el nucli del qual és una ontologia que representa els conceptes temàtics en un repositori de datasets, així com les relacions entre aquests conceptes. També es proposa un mètode semi-automàtic per fusionar les ontologies d'aplicació dels datasets en el repositori. El marc semàntic permet també la definició de serveis semàntics, en concret la integració en un nou dataset d'informació temàtica provinent de diverses fonts. Finalment, el marc semàntic i els seus serveis s'utilitzaran en un sistema d'indexació i recuperació d'elements multimèdia geo-referenciats a partir del seu contingut geogràfic temàtic. / Los datasets geográficos representan la realidad mediante un conjunto de entidades temáticas que a menudo no están definidas de una manera precisa y que diferentes sujetos pueden entender de distintas formas. La integración de información geográfica proveniente de diversas fuentes presenta un importante reto desde el punto de vista semántico. En esta tesis se propone una solución a este problema basada en la definición de un marco semántico cuyo núcleo es una ontología que representa los conceptos temáticos en un repositorio de datasets, así como las relaciones entre dichos conceptos. También se propone un método semi-automático para fusionar las ontologías de aplicación de los datasets en el repositorio. El marco semántico permite además la definición de servicios semánticos, en concreto la integración en un nuevo dataset de información temática proveniente de diversas fuentes. Finalmente, el marco semántico y sus servicios se utilizarán en un sistema de indexación y recuperación de elementos multimedia geo-referenciados a partir de su contenido geográfico temático. / Geographic datasets represent reality through a set of thematic entities that are often not precisely defined and that may be understood in different ways by different subjects. Integrating geographic information from diverse datasets presents an important challenge from the semantic point of view. A solution to this problem is proposed in this thesis based on the definition of a semantic framework whose core is an ontology that represents the thematic concepts in a repository of datasets as well as their relations. A semi-automatic method is also proposed to merge the application ontologies of the datasets in the repository. The semantic framework supports the definition of semantic services, particularly the integration of the thematic information from diverse datasets in a new one. Finally, the semantic framework and its services have been used in the context of indexing and retrieving geo-referenced multimedia elements based on their thematic geographic content.

La realización de nuevas infraestructuras para la mejora de la eficiencia global del riego, deben de venir acompañadas de una gestión adecuada, ya que sin ésta no se justifican las grandes inversiones acometidas. Para optimizar el uso de todos los insumos que participan en el riego, agua, energía y fertilizantes, se necesita realizar un seguimiento de todos los procesos en que están implicados, con el fin de detectar los puntos débiles de la gestión y mejorarlos. Dada la gran cantidad de información requerida para ello, resulta recomendable desarrollar un Sistema de Soporte a la toma de Decisiones (DSS). Puesto que la mayoría de la información utilizada es de carácter espacial, los Sistemas de Información Geográfica (SIG) se muestran como la herramienta de trabajo más idónea para ello. En el trabajo desarrollado se describe la metodología seguida para la elaboración de un DSS orientado a la gestión del riego en redes a presión, denominado HuraGIS (Herramientas para el Uso Racional del Agua con el soporte de un GIS). Con este fin se ha diseñado primeramente un modelo de datos relacional, vinculado al propio tiempo con la información espacial. Para su implementación, se han desarrollado una serie de módulos que permiten la captura y edición de los datos, así como su depuración. Otros módulos de la aplicación HuraGIS permiten simular todos los procesos agronómicos del riego. Además, con el fin de reproducir los procesos hidráulicos se ha integrado el módulo de cálculo de EPANET. Finalmente, como herramientas de optimización se han incorporado librerías de programación lineal y de optimización heurística, como son los Algoritmos Genéticos. La metodología desarrollada se ha aplicado a un caso real de estudio, la Comunidad de Regantes de Senyera (Valencia). Para ello se tomaron los datos necesarios en campo y se introdujeron en la aplicación HuraGIS. En una primera fase se realizó un diagnóstico sobre la gestión llevada a cabo durante la campaña de riegos de 2006, media / Jiménez Bello, MÁ. (2008). Integración de los procesos agronómicos e hidráulicos del riego a presión en un entorno SIG para la gestión eficiente de comunidades de regantes [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/4101 / Palancia