La tesi "Present i perspectives de futur dels programes socioeducatius en medi obert a les comarques gironines: una avaluació aproximada", està estructurada en tres apartats d'extensió desigual. Primer el marc teòric conformat per sis capítols. Segon el marc metodològic director de la recerca. I finalment les conclusions, constituïdes en tres seccions on les dues primeres fan referència als resultats de l'anàlisi de les aportacions del treball de camp, mentre que la tercera explicita els resultats i constatacions finals de la tesi. / The actual thesis "Present and perspectives of future of the socioeducative programs in open surrounding to the Girona region: an approximate assessment", is structured in three sections of unequal extension. First the theoretical frame composed by six chapters. Secondly the methodological frame director of the research. And finally the conclusions, constituted in three sections where the two first ones make reference to the results of the analysis of the contributions of the fieldwork, while the third one is explicit of the results and final ratifications of the thesis.

BESSA, Letícia Leite. Adolescência, risco e proteção: um estudo narrativista-dialógico sobre trajetórias de vida. 2010. 133 f. Dissertação (Mestrado em Psicologia) – Universidade Federal do Ceará, Departamento de Psicologia, Programa de Pós-Graduação em Psicologia, Fortaleza-CE, 2010. / Submitted by moises gomes (celtinha_malvado@hotmail.com) on 2012-01-23T15:25:48Z No. of bitstreams: 1 2010_dis_LLBessa.PDF: 1295060 bytes, checksum: f9675db891911ac11e05ce4d7699044b (MD5) / Approved for entry into archive by Maria Josineide Góis(josineide@ufc.br) on 2012-01-27T15:24:21Z (GMT) No. of bitstreams: 1 2010_dis_LLBessa.PDF: 1295060 bytes, checksum: f9675db891911ac11e05ce4d7699044b (MD5) / Made available in DSpace on 2012-01-27T15:24:21Z (GMT). No. of bitstreams: 1 2010_dis_LLBessa.PDF: 1295060 bytes, checksum: f9675db891911ac11e05ce4d7699044b (MD5) Previous issue date: 2010 / This research entitled Adolescence, risk and protective: a study on dialogic narrativist-life trajectories it is a study interested in the life stories of teens who live in situations of social vulnerability in order to understand what their narratives reveal about risk and how it handles the social construction of these meanings. For both, were interviewed using the technique of auto-biographical narrative interview, three teenagers, students of the School of Dance and Social Integration for Children and Adolescents - EDISCA, non-governmental organization that works with an educational approach centered on art together children and adolescents from socially disadvantaged areas of the city of Fortaleza. Two theoretical perspectives framed the approach taken with this problem: the narrativist and dialogic. The first supported in studies interested in the narrative nature of human experience, with the exponent of the psychologist Jerome Bruner. The second grounded in theoretical elaborations of Mikhail Bakhtin concerning the processes of dialogism, polyphony and otherness. Theoretically also contributed to the reflections of human development theory RedSig on "constraints" and "positioning" as well as the elaboration of positive psychology on risk, protection and resilience. Independent ontological status of events and circumstances that present a danger or harm to young people, this work avoids fixing the meaning of "social risk" by investigating, by means of a narrative and dialogical perspective, how teens understand the risk in their daily lives and how they can interpret such meanings in dialogue with the narrators and the scholarly literature on the topic. From the life stories of three teenagers showed that each, in their way, might reveal their meanings about risk and social protection, if possible, in some cases, an approach to the concept of resilience. In these stories, listen to signals on the paths of other young people close to them, acclimated in risky situations. In the co-construction of life narratives, families appear highlighted. The EDISCA shows up as a voice that helps build a healthy development. It is a common expectation of a happy future. The intention of this research is to contribute to the academic and social dialogues about teenager living in socially vulnerable, but also about risk and social protection, breaking stigmas about the fate of adolescents with certain conditions, understanding them as protagonists of their "life stories shared." In addition to funding considerations to institutions and professionals, especially to psychologists, to develop actions with adolescents about their subjective constructions. / A presente pesquisa intitulada Adolescência, risco e proteção: um estudo narrativista-dialógico sobre trajetórias de vida trata de um estudo interessado nas histórias de vida de adolescentes que vivem em situações de vulnerabilidade social, a fim de perceber o que suas narrativas revelam sobre risco e como se processa a construção social dessas significações. Para tanto, foram entrevistados, por meio da técnica de entrevista narrativa auto-biográfica, cinco adolescentes, alunos da Escola de Dança e Integração Social para Criança e Adolescente – Edisca, organização não-governamental, que trabalha com uma proposta educativa centralizada na arte, junto a crianças e adolescentes provenientes de áreas em desvantagem social da cidade de Fortaleza. Para fins de análise, trabalhou-se com três das cinco histórias autobiográficas. Duas perspectivas teóricas emolduraram a abordagem adotada com essa problemática: a narrativista e a dialógica. A primeira amparada nos estudos interessados na natureza narrativa da experiência humana, tendo como expoente o psicólogo Jerome Bruner. A segunda fundamentada nas elaborações teóricas de Mikhail Bakhtin a respeito dos processos de dialogismo, polifonia e alteridade. Também contribuíram teoricamente as reflexões da teoria do desenvolvimento humano RedSig sobre “circunscritores” e “posicionamento”, assim como as elaborações da psicologia positiva a respeito de risco, proteção e resiliência. Independente do estatuto ontológico dos eventos e circunstâncias que apresentam perigo ou dano aos jovens, este trabalho evita fixar o significado de “risco social”, investigando, por meios narrativos e numa perspectiva dialógica, como adolescentes compreendem o risco no seu cotidiano e como se podem interpretar tais significados em diálogo com os narradores e os textos acadêmicos sobre a temática. A partir das histórias de vida desses três adolescentes, observou-se que cada um, ao seu modo, pôde revelar suas significações sobre risco e proteção social, sendo possível, em alguns casos, uma aproximação com o conceito de resiliência. Nessas histórias, escutam-se sinalizações sobre as trajetórias de outros jovens, próximas a eles, ambientadas em situações de risco. Na co-construção das narrativas de vida, as famílias aparecem em destaque. A Edisca mostra-se como uma voz que ajuda a construir um desenvolvimento saudável. É comum a expectativa de um futuro feliz. A pretensão desta pesquisa é contribuir com os diálogos acadêmicos e sociais a respeito da adolescência que vive em situação de vulnerabilidade social, como também a respeito de risco e proteção social, rompendo com estigmas sobre o destino de adolescentes de determinadas condições, entendendo-os como protagonistas de suas “histórias de vida compartilhadas”. Além de subsidiar reflexões às instituições e aos profissionais, em especial aos psicólogos, que desenvolvem ações com adolescentes, a respeito de suas construções subjetivas.

Made available in DSpace on 2016-06-02T19:46:07Z (GMT). No. of bitstreams: 1 2357.pdf: 2939055 bytes, checksum: 2ec3bb54f4a05c510cc46232f094bd4c (MD5) Previous issue date: 2009-03-11 / Universidade Federal de Minas Gerais / The association between social support and positive results in health has been increasingly highlighted in the literature and social support has been seen as a protective factor to child development. However, most research involving social support and outcomes of health and development of children and adolescents has focused on the indirect influence of social support of parents in the development of children. The aim of this study was to identify possible correlations between the perceived social support for children and adolescents at situation of personal and social risk and their social and emotional development and as specific goals: a) the cross cultural adaptation of Brazil of the scale SOCIAL SUPPORT APPRAISALS, and b) identify associations of some variables on the perception of social support of children and adolescents on the self-assessment the child with regard to their development and the parents evaluation of socioemocional development of their children. To achieve the proposed objectives were carried out two studies. The Study 1 involved a crosscultural adaptation of the Portuguese version of the SOCIAL SUPPORT APPRAISALS and the Study 2 answered by the study of correlation. Were participants of Study 1, 218 children and adolescents and 10 graduated professionals. We performed the following analysis: Cronbach's Alpha, Factor Analysis and Analysis of Variance. The results pointed to an index of internal consistency to the general scale of 0,74, the factor analysis confirmed the proposed structure with four factors (family, friends, teachers and others), by analysis of variance were found significant differences in the perception of social support of according to grade and gender and age and grade of participants. In the Study 2 participated 51 children and adolescents aged between 11 and 13 years and their parents. Children and adolescents were linked to non-governmental institutions that provide support services to children and adolescents in situations of personal and social risk. Instruments used to collect data were the Brazilian version of the SOCIAL SUPPORT APPRAISALS, the Strengths and Difficulties Questionnaire, the Questionnaire for Identification and Characterization of the Child and the Criterion of Economic Classification Brazil. Tests were carried out on the Pearson correlation analysis of the Pearson correlation, Analysis of variance and Analysis Group. The results indicated that the higher the perceived of total social support, less the symptoms of problems presented by children and adolescents, in addition to that there were other variables associated with results of mental health and level of social support of the participants, such as school repetition, the degree of parental education, among others. / A associação entre o suporte social e resultados positivos em saúde tem sido cada vez mais apontada na literatura e o suporte social tem sido considerado como um fator protetivo ao desenvolvimento infantil. Porém, pesquisas associando o suporte social e resultados de saúde e desenvolvimento da criança e do adolescente têm, em sua maioria, focalizado o suporte social dos pais influenciando de forma indireta o desenvolvimento dos filhos; poucos estudos correlacionam diretamente o suporte social recebido e percebido pela criança e aspectos de seu desenvolvimento. O objetivo desse estudo foi identificar possíveis correlações entre o suporte social percebido por crianças e adolescentes em situação de risco pessoal e social e o seu desenvolvimento socioemocional, e como objetivos específicos: a) realizar a adaptação transcultural para o Brasil da escala de suporte para crianças e adolescentes Social Support Appraisals, e b) identificar associações entre variáveis sobre a percepção do suporte social das crianças e adolescentes, sobre a auto-avaliação da criança no que diz respeito ao seu desenvolvimento socioemocional e na avaliação dos pais com relação ao desenvolvimento socioemocional de seus filhos. Para alcançar os objetivos propostos foram realizados dois estudos. O Estudo 1 envolveu a adaptação transcultural da versão portuguesa do SOCIAL SUPPORT APPRAISAL e o Estudo 2 respondeu pelo estudo de correlação. Foram participantes do Estudo 1, 218 crianças e adolescentes e 10 profissionais de nível superior. Foram realizadas as seguintes análises: Apha de Cronbach, Análise Fatorial e Análise de Variância. Os resultados apontaram para um índice de consistência interna para a escala geral de 0,74, a Análise Fatorial confirmou a estrutura proposta com quatro fatores (família, amigos, professores e outros), pela Análise de Variância foram verificadas diferenças significativas na percepção do suporte social de acordo com série e gênero e idade e série dos participantes. No Estudo 2 participaram 51 crianças e adolescentes com idades entre 11 e 13 anos e seus pais. As crianças e adolescentes estavam vinculadas às instituições não governamentais que oferecem serviços de apoio a crianças e adolescentes em situação de risco pessoal e social. Os instrumentos utilizados para a coleta de dados foram: a versão brasileira do SOCIAL SUPPORT APPRAISALS, o Questionário de Capacidades e Dificuldades, o Questionário de Identificação e Caracterização da Criança e o Critério de Classificação Econômica Brasil. Foram realizadas análises de correlação de Pearson, Análise de Variância e Análise de Agrupamento. Os resultados indicaram que quanto maior a percepção do suporte social total menor os sintomas de dificuldades apresentados pelas crianças e adolescentes; além de disso observaram-se outras variáveis associadas aos resultados de saúde mental e nível de suporte social dos participantes, como por exemplo, repetência escolar, o grau de escolaridade paterno, dentre outros.

Cette thèse propose d’interroger les conditions locales d’insertion d’un modèle de gestion autonome de la maladie chronique dans le contexte d’émergence du diabète comme problème de santé publique au Burkina Faso. La réflexion prend appui sur un corpus ethnographique qui croise des récits d’expérience de la maladie, l’observation d’activités médicales et de pratiques de soins, ainsi que l’expérience singulière de l’anthropologue impliqué dans la quête thérapeutique de son logeur. Une approche socio-ethnologique d’un village bwa permet de caractériser un espace social alimentaire local et d’identifier les dimensions culturelles et sociales de la santé et de la maladie. Des éclairages historiques et politiques sont convoqués pour penser le rapport des patients au système de soins local. Les savoirs ordinaires sur le diabète sont interrogés dans leurs modalités de construction et leurs finalités pratiques. Les itinéraires thérapeutiques des patients révèlent la perception de risques sociaux liés à une individualisation des comportements alimentaires. Une logique de la “débrouillardise“ permet de “contenir“ le diabète dans un contexte d’incertitudes que majore le coût rédhibitoire des traitements. Les limites actuelles d’une médicalisation du diabète sont analysées en regard de la qualité de vie des patients. Cette approche du contexte laisse penser que l’application locale du projet global d’autonomisation des patients fait émerger de nouveaux enjeux au cœur même de la relation de soins. La thèse ouvre sur une réflexion concernant l’articulation des pratiques locales, du modèle global, et du paradigme du care dans la perspective d’une amélioration du quotidien des patients. / This PhD dissertation proposes to examine local conditions of the insertion of a model of self-management of chronic disease in the context of the emergence of diabetes as a public health problem in Burkina Faso. The reflection is based on an ethnographic corpus that includes stories of illness experience, observation of medical activities and care practices, as well as the singular experience of the anthropologist involved in a therapeutic quest for his host. A socio-anthropological approach of a bwa village (Dédougou area) characterizes the local food social space and identifies the cultural and social dimensions of health and disease. Historical and political insights are invited to think about the relationship between patients and the local health system. The modalities of construction and practical purposes of lay knowledge about diabetes are questioned. Therapeutic itineraries of patients reveal the perception of social risks related to individualized eating behaviors. A logic of "resourcefulness" can "manage" diabetes in a context of uncertainty that increases the prohibitive cost of treatment. The current limits of medicalization of diabetes are analyzed with respect to patients’ quality of life. This contextualisation suggests that the local application of the global project to empower patients produces the emergence of new issues at the heart of care relationship. The thesis opens a reflection on the articulation between local practices, global model, and the paradigm of care, understood in the perspective of improving patients’ lives.

This paper analyzes the content of the concept of social justice involvement in the broader context of the application of the principles of state social policy applied in the field of social security of citizens. The first part is devoted to the major theories of justice of the last century and their analysis in terms of the evaluation criteria of two most prominent schools of thought, i.e. liberalism and communitarianism. The paper describes the difference of opinion on the formation of a just society with emphasis on the difficulty of choice associated with preferences of the basic ideas of liberalism and communitarianism. The conclusion contains argumentative attitudes related to a different interpretation of the concept of social justice in the context of the degree of implementation of the principles of solidarity, subsidiarity and market mechanism in the field of social policy. What has become desirable in today's society is a necessity for legislative changes, but chiefly changes in citizens' behaviour and access to their own lives.

[ES] La tierra ha constituido uno de los materiales constructivos de mayor antigüedad y presencia en las sociedades del pasado, dada su elevada disponibilidad en el entorno, sencilla obtención y transformación. Durante los diferentes periodos históricos, el desarrollo de técnicas constructivas como las mixtas, el amasado, el adobe o la tapia, ha respondido a tradiciones y culturas constructivas específicas que, en base a la experimentación, suponen un perfeccionamiento en su ejecución en aras de mejorar las propiedades mecánicas y físicas, así como dar una respuesta personalizada a los agentes de degradación. Por ello, se trata de construcciones capaces de arrojar datos de gran relevancia en la caracterización de estas sociedades, su delimitación territorial, migraciones, contactos o formas de vida; pero también de constituir herramientas para su transmisión al gran público mediante el reconocimiento físico y visual de las mismas. En los años recientes, la construcción con tierra de la antigüedad ha suscitado un interés renovado en el ámbito académico, debido al atesoramiento de dicha información en tanto a las técnicas constructivas; y en el de conservación, dadas las contradicciones experimentadas en la prolongación de su vida útil, reducción del mantenimiento derivado del desuso y retención de valores de autenticidad. Sin embargo, son numerosos los factores que amenazan y dificultan la preservación de estos vestigios, al tratarse de una arquitectura desprovista de sus sistemas de protección tradicionales, con un encaje y funcionalidad limitada en la sociedad actual, y una comprometida valoración del material, asociado a connotaciones negativas y a la pobreza constructiva. El objetivo de la presente tesis es abordar el panorama peninsular en este marco, atendiendo a los contextos de mayor fragilidad y priorizando la arquitectura de tierra doméstica, productiva y funeraria adscrita a los periodos prehistórico, protohistórico, romano o, en menor medida, medieval. De esta forma, identificar, por una parte, una muestra representativa de casos de estudio con vestigios conservados in situ, y generar una base de datos tanto de origen bibliográfico (estudio de técnicas constructivas), como con información actualizada (estado de conservación y transformación actual), a través de la toma de los mismos en visitas de campo. Por otra, proponer una metodología de evaluación que represente los principales factores de peligrosidad en la dimensión natural (sismo, inundación, desertificación y precipitación), social y antrópica, en aras de establecer, por comparación y cruce de datos institucionales, grados de vulnerabilidad y riesgo que favorezcan la prevención y planificación de estrategias de conservación. / [CA] La terra ha constituït un dels materials constructius de major antiguitat i presència en les societats del passat, d'acord amb la seua elevada disponibilitat en l'entorn, senzilla obtenció i transformació. En els diferents períodes històrics, el desenvolupament de tècniques constructives com les mixtes, la paret de mà, els tovots o la tàpia, ha respost a tradicions i cultures constructives específiques que, atesa l'experimentació, suposen un perfeccionament en la seua execució a fi de millorar les propietats mecàniques i físiques, així com donar una resposta personalitzada als agents de degradació. Per això, es tracta de construccions capaces de llançar dades de gran rellevància en la caracterització d'aquestes societats, la seua delimitació territorial, migracions, contactes o formes de vida; però també de constituir eines per a la seua transmissió al gran públic mitjançant el reconeixement físic i visual. En els últims anys, la construcció amb terra de l'antiguitat ha suscitat un interés renovat en l'àmbit acadèmic, a causa del tresorejament d'aquesta informació en tant a les tècniques constructives; i en el de conservació, d'acord amb les contradiccions experimentades en la prolongació de la seua vida útil, reducció del manteniment derivat del desús i retenció de valors d'autenticitat. No obstant això, són nombrosos els factors que amenacen i dificulten la preservació d'aquests vestigis, en tractar-se d'una arquitectura desproveïda dels seus sistemes de protecció tradicionals, amb un encaix i funcionalitat limitada en la societat actual, i una compromesa valoració del material, associat a connotacions negatives i a la pobresa constructiva. L'objectiu de la present tesi és abordar el panorama peninsular en aquest marc, atesos els contextos de major fragilitat i prioritzant l'arquitectura de terra domèstica, productiva i funerària adscrita als períodes prehistòric, protohistòric, romà o, en menor mesura, medieval. D'aquesta manera, identificar, d'una banda, una mostra representativa de casos d'estudi amb vestigis conservats in situ, i generar una base de dades tant d'origen bibliogràfic (estudi de tècniques constructives), com amb informació actualitzada (estat de conservació i transformació actual), a través de la recollida d'aquests en visites de camp. Per una altra, proposar una metodologia d'avaluació que represente els principals factors de perillositat en la dimensió natural (sisme, inundació, desertificació i precipitació), social i antròpica, a fi d'establir, per comparació i encreuament de dades institucionals, graus de vulnerabilitat i risc que afavorisquen la prevenció i planificació d'estratègies de conservació. / [EN] Earth has been one of the oldest and most widely used building materials in past societies, given its high availability in the environment, ease of production and transformation. Throughout different historical periods, the development of construction techniques such as wattle and daub, cob, adobe, and rammed earth has been influenced by specific construction traditions and cultures. Through experimentation, these techniques have been refined to improve their mechanical and physical properties, as well as to provide personalised responses to degradation. Consequently, these constructions yield significant data for the characterization of these societies, their territorial boundaries, migrations, contacts, and ways of living. They also serve as tools for public dissemination through their physical and visual recognition. In recent years, ancient earth construction has sparked renewed interest in the academic and conservation fields. The accumulation of knowledge regarding these construction techniques and the challenges experienced in extending their lifespan, reducing maintenance resulting from disuse, while preserving their authenticity values, have contributed to this interest. However, numerous factors threaten and complicate the preservation of these remnants, as they lack traditional protective systems, have limited fit and functionality in today's society, and are associated with negative connotations and poor construction quality. The objective of this thesis is to address the situation on the Iberian Peninsula within this circumstances, focusing on contexts of greater fragility and prioritizing domestic, productive, and funerary earthen architecture from prehistoric, protohistoric, Roman, and to a lesser extent, medieval periods. The aim is twofold: first, to identify a representative sample of case studies with preserved remains in situ and generate a database from both bibliographic sources (study of construction techniques) and updated information (current state of conservation and transformation) through field visits and data collection. Second, to propose an evaluation methodology that encompasses the main factors of natural (earthquakes, flooding, desertification, and precipitation), social, and anthropic hazards. By comparing and cross-referencing institutional data, this methodology aims to establish degrees of vulnerability and risk that facilitate prevention and conservation planning strategies. / Gracias al Ministerio de Ciencia e Innovación, por financiar la presente tesis en el Centro de Investigación en Arquitectura, Patrimonio y Gestión para el Desarrollo Sostenible de la Universitat Politècnica de València, así como las estancias de índole internacional y nacional durante los años de desarrollo. / Manzano Fernández, S. (2023). Arquitectura de tierra en yacimientos arqueológicos de la Península Ibérica: estudio de riesgos naturales, sociales y antrópicos y estrategias de conservación [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/197994

Nachhaltigkeitsaspekte wie zum Beispiel Klimawandel, Umweltschutz und generationsübergreifender Ressourcenverbrauch gewinnen sowohl im globalen als auch unternehmensspezifischen Kontext signifikant an Bedeutung. Die damit verbundenen Unsicherheiten werden jedoch von den meisten Unternehmen unzureichend reflektiert, sodass die daraus resultierenden Nachhaltigkeitsrisiken im Rahmen des Risikomanagements größtenteils unberücksichtigt bleiben. Hinzukommend erschweren insbesondere fehlende Kenntnisse zur Auswahl geeigneter, qualitativer Methoden zunehmend die Identifikation, Bewertung, Steuerung und Überwachung von Nachhaltigkeitsrisiken. Um diesen Schwierigkeiten entgegenzuwirken ist der Einsatz eines Methoden- oder Kennzahlenverbundes, wie der Szenarioanalyse und Sustainability Balanced Scorecard, zielführend. Die dem Artikel zugrundeliegende Forschungsfrage untersucht, wie mithilfe der Szenarioanalyse und Sustainability Balanced Scorecard als Instrumente des Risikomanagements Nachhaltigkeitsrisiken präziser abgesichert werden können. Anhand eines umfassenden Literaturreviews wird aufgezeigt, dass sich der Risikomanagementprozess in den einzelnen Phasen beider Instrumente wiederspiegelt. Hierfür wurden die jeweiligen Phasen analysiert, um anschließend den Phasen des Risikomanagementprozesses zugeordnet zu werden. Somit wird offenbart in welchen Phasen Nachhaltigkeitsrisiken identifiziert, qualitativ-verbal bewertet, mit geeigneten Handlungsoptionen gesteuert und kontinuierlich überwacht werden. Unterstützend wird zur Beantwortung der Forschungsfrage zudem auf geeignete, qualitative Methoden, eine umfassende Beurteilung der Szenarioanalyse und Sustainability Balanced Scorecard sowie auf ausgewählte Praxisbeispiele eingegangen. / Sustainability aspects, such as climate change, environmental protection and cross-generational resource consumption, are becoming significantly more important, both in a global and company-specific context. However, the associated uncertainties are insufficiently reflected by most companies, so that the resulting sustainability risks are largely ignored in risk management. In addition, a lack of knowledge about the selection of suitable, qualitative methods in particular increasingly complicates the identification, evaluation, control and monitoring of sustainability risks. In order to counteract these difficulties, the use of a combination of methods or indicators, such as scenario analysis and Sustainability Balanced Scorecard, is appropriate. The research question investigates how sustainability risks can be hedged more precisely using scenario analysis and the Sustainability Balanced Scorecard as instruments of risk management. A comprehensive literature review shows that the risk management process is reflected in the individual phases of both instruments. For this purpose, the respective phases were analysed and then assigned to the phases of the risk management process. This reveals the phases in which sustainability risks are identified, qualitatively and verbally assessed, managed with suitable options for action and continuously monitored. In addition, suitable qualitative methods, a comprehensive assessment of the scenario analysis and the Sustainability Balanced Scorecard as well as selected practical examples will be discussed in order to answer the research question.

In the last decade, a new wave of socio-technical cyber threats has emerged that is targeting both the technical and social vulnerabilities of organizations and requires fast and efficient threat mitigations. Yet, it is still common that financial organizations rely on yearly reviewed risk management methodologies that are slow and static to mitigate the ever-changing cyber threats. The purpose of this research is to explore the field of Dynamic Risk Management in Information Security from a socio-technical perspective in order to mitigate both types of threats faster and dynamically to better suit the connected world we live in today. In this study, the Design Science Research methodology was utilized to create a Dynamic Information Security Risk Management model based on functionality requirements collected through interviews with professionals in the financial sector and structured literature studies. Finally, the constructed dynamic model was then evaluated in terms of its functionality and usability. The results of the evaluation showed that the finalized dynamic risk management model has great potential to mitigate both social and technical cyber threats in a dynamic fashion. / Under senaste decenniet har en ny våg av sociotekniska cyberhot uppkommit som är riktade både mot de sociala och tekniska sårbarheterna hos organisationer. Dessa hot kräver snabba och effektiva hotreduceringar, dock är det fortfarande vanligt att finansiella organisationer förlitar sig på årligen granskade riskhanteringsmetoder som både är långsamma och statiska för att mildra de ständigt föränderliga cyberhoten. Syftet med denna forskning är att undersöka området för dynamisk riskhantering inom informationssäkerhet ur ett sociotekniskt perspektiv, med målsättningen att snabbare och dynamiskt kunna mildra bägge typerna av hot för att bättre passa dagens uppkopplade värld.  I studien användes Design Science Research för att skapa en dynamisk riskhanteringsmodell med syfte att hantera sociotekniska cyberhot mot informationssäkerheten. Riskhanteringsmodellen är baserad på funktionskrav insamlade genom intervjuer med yrkesverksamma inom finanssektorn, samt strukturerade litteraturstudier.  Avslutningsvis utvärderades den konstruerade dynamiska modellen avseende dess funktionalitet och användbarhet. Resultaten av utvärderingen påvisade att den slutgiltiga dynamiska riskhanteringsmodellen har en stor potential att mitigera både sociala och tekniska cyberhot på ett dynamiskt sätt.

[ES] La arquitectura de tierra desempeña un papel crucial en la historia de España. Este tipo de patrimonio constructivo ha acompañado de manera significativa la vida de las comunidades humanas a lo largo del tiempo, como evidencia su extensa y rica presencia en todo el territorio del país. Sin embargo, en los últimos ciento cincuenta años, el vínculo entre las comunidades humanas y la arquitectura tradicional ha experimentado en general una erosión gradual y significativa, como resultado de los profundos cambios sociales, económicos y tecnológicos del país. Estos cambios han impulsado nuevas formas de construir y habitar que han relegado progresivamente a las técnicas tradicionales a un segundo plano. De manera que la arquitectura de tierra, ha sido severamente afectada y desacreditada en muchas ocasiones, por una parte considerable de la sociedad, repercutiendo así de forma significativa tanto en su preservación como en su promoción. El abandono generalizado al que se enfrentan tanto los edificios como las técnicas de construcción de tierra también impacta negativamente en la apreciación, la comprensión y la salvaguardia de la sabiduría constructiva que subyace en ellas. La disminución en su uso, junto con los citados prejuicios sociales, influyen de manera sustancial en diversos aspectos, a través de los cuales se gestiona la arquitectura y que, a su vez, desempeñan un papel fundamental en su conservación, aplicación y promoción. Este trabajo aspira a analizar la situación de desventaja actual y su impacto específico en la conservación de la arquitectura tradicional de tierra en España. El objetivo es identificar estrategias de mitigación coherentes y apropiadas. Esta meta se logra a través de tres principales operaciones: en una fase introductoria y preliminar, la investigación plantea la existencia de un riesgo social para la arquitectura y define dicho riesgo de forma exhaustiva. A partir de esta definición, se establecen las bases metodológicas para el análisis. Éste se centra en tres dimensiones temáticas principales: la caracterización de la arquitectura, la situación de la población y del contexto territorial, y las medidas generales dirigidas a la salvaguardia, puesta en valor y fomento del patrimonio arquitectónico. Definido el marco metodológico apropiado, el trabajo avanza y se aplica directamente al territorio español. Tras reflexionar sobre las características demográficas del país y los contextos relevantes para la conservación de la arquitectura tradicional, en la investigación se realiza un análisis del territorio nacional y autonómico. Esta operación proporciona una comprensión del estado general de la situación e identifica algunos aspectos de interés, como problemas o buenas prácticas. En base a los resultados obtenidos, se seleccionan algunos casos de estudio a nivel municipal, y se aplica nuevamente el método de análisis desarrollado para comprender la situación a pequeña escala y observar así el funcionamiento de ciertas situaciones y estrategias. Tras esta última etapa del análisis territorial, se reflexiona sobre los resultados alcanzados y se resumen tanto los problemas, como los aspectos y fenómenos positivos identificados. Así mismo, se evalúa cómo las distintas acciones analizadas dentro de la dimensión tres, influyen en la conservación de la arquitectura de tierra. Más en concreto, se reflexiona tanto sobre sus necesidades como sobre el efecto de las acciones e iniciativas analizadas, llegando a proponer algunas líneas estratégicas que se podrían implementar para mejorar la situación. A partir de estas directrices, se seleccionan y analizan cuatro casos de estudio internacionales que han puesto efectivamente en marcha algunos de los ejes estratégicos estudiados. A modo de conclusión del trabajo, se evalúa el posible impacto de la aplicación de dichos ejes en los ámbitos de estudio de la investigación y se cierra el estudio, con un cuadro sinóptico de las acciones localizadas y formuladas. / [CA] L'arquitectura de terra exercix un paper crucial en la història d'Espanya. Este tipus de patrimoni constructiu ha acompanyat de manera significativa la vida de les comunitats humanes al llarg del temps, com a evidència la seua extensa i rica presència en tot el territori del país. No obstant això, en els últims cent cinquanta anys, el vincle entre les comunitats humanes i l'arquitectura tradicional ha experimentat en general una erosió gradual i significativa, com a resultat dels profunds canvis socials, econòmics i tecnològics del país. Estos canvis han impulsat noves maneres de construir i habitar que han relegat progressivament a les tècniques tradicionals a un segon pla. De manera que l'arquitectura de terra, ha sigut severament afectada i desacreditada en moltes ocasions, d'una banda considerable de la societat, repercutint així de manera significativa tant en la seua preservació com en la seua promoció. L'abandó generalitzat al qual s'enfronten tant els edificis com les tècniques de construcció de terra també impacta negativament en l'apreciació, la comprensió i la salvaguarda de la saviesa constructiva que subjau en elles. La disminució en el seu ús, juntament amb els citats prejuís socials, influïxen de manera substancial en diversos aspectes, a través dels quals es gestiona l'arquitectura i que, al seu torn, exercixen un paper fonamental en la seua conservació, aplicació i promoció. Este treball aspira a analitzar la situació de desavantatge actual i el seu impacte específic en la conservació de l'arquitectura tradicional de terra a Espanya. L'objectiu és identificar estratègies de mitigació coherents i apropiades. Esta meta s'aconseguix a través de tres principals operacions: en una fase introductòria i preliminar, la investigació planteja l'existència d'un risc social per a l'arquitectura i definix este risc de manera exhaustiva. A partir d'esta definició, s'establixen les bases metodològiques per a l'anàlisi. Este se centra en tres dimensions temàtiques principals: la caracterització de l'arquitectura, la situació de la població i del context territorial, i les mesures generals dirigides a la salvaguarda, posada en valor i foment del patrimoni arquitectònic. Definit el marc metodològic apropiat, el treball avança i s'aplica directament al territori espanyol. Després de reflexionar sobre les característiques demogràfiques del país i els contextos rellevants per a la conservació de l'arquitectura tradicional, en la investigació es realitza una anàlisi del territori nacional i autonòmic. Esta operació proporciona una comprensió de l'estat general de la situació i identifica alguns aspectes d'interés, com a criticitats o bones pràctiques. Sobre la base dels resultats obtinguts, se seleccionen diversos casos d'estudi a nivell municipal, i s'aplica novament el mètode d'anàlisi desenvolupada per a comprendre la situació a petita escala i observar així el funcionament d'unes certes situacions i estratègies. Després d'esta última etapa de l'anàlisi territorial, es reflexiona sobre els resultats aconseguits i es resumixen tant les criticitats, com els aspectes i fenòmens positius identificats. Així mateix, s'avalua com les diferents accions analitzades dins de la dimensió tres, influïxen en la conservació de l'arquitectura de terra. Més en concret, es reflexiona tant sobre les seues necessitats com sobre l'efecte de les accions i iniciatives analitzades, arribant a proposar algunes línies estratègiques que es podrien implementar per a millorar la situació. A partir d'estes directrius, se seleccionen i analitzen quatre casos d'estudi internacionals que han posat efectivament en marxa alguns dels eixos estratègics estudiats. A mode de conclusió del treball, s'avalua el possible impacte de l'aplicació d'estos eixos en els àmbits d'estudi de la investigació i es tanca l'estudi, amb un quadre sinòptic de les accions localitzades i formulades. / [EN] Earthen architecture plays a crucial role in the history of Spain. This type of constructive heritage has been a part of human communities over time, as evidenced by its extensive and rich presence throughout the country's territory. However, in the last hundred and fifty years, the connection between human communities and traditional architecture has gradually eroded due to the country's significant social, economic, and technological changes. New building and inhabiting methods have been developed, which have relegated traditional techniques to a secondary position. This has led to traditional earth architecture being discredited by a considerable portion of society, significantly impacting its preservation and promotion. The widespread abandonment of buildings and earth construction techniques has negatively affected the underlying knowledge's appreciation, understanding, and safeguarding. The decrease in their use, coupled with social prejudices, has substantially impacted various aspects related to architecture, such as its conservation, application, and promotion. As a result, it plays a fundamental role in its conservation, application, and promotion. This project aims to examine the current disadvantage situation and its specific impact on preserving traditional earthen architecture in Spain. The objective is to identify coherent and appropriate mitigation strategies. This goal is achieved through three primary operations: in an introductory and preliminary phase, the research posits the existence of a social risk for architecture and exhaustively defines this risk. Based on this definition, methodological foundations for the analysis are established. This analysis focuses on three main thematic dimensions: the characterization of architecture, the situation of the population and the territorial context, and general measures aimed at the safeguarding, enhancement, and promotion of architectural heritage. Once the appropriate methodological framework is defined, the work progresses and directly applies to the Spanish territory. After reflecting on the demographic characteristics of the country and the relevant contexts for conserving traditional architecture, the research analyses the national and regional territory. This operation provides an understanding of the overall state of the situation and identifies some points of interest, such as critical issues or best practices. Based on the results obtained, several case studies are selected at the municipal level, and the developed analysis method is applied again to comprehend the situation on a smaller scale, observing the functioning of certain situations and strategies. After this final stage of territorial analysis, the results are reflected upon, summarising both critical issues and positive aspects and phenomena identified. Likewise, an evaluation is conducted on how the various actions analysed within dimension three influence the conservation of earthen architecture. Specifically, a reflection on their needs is carried out, and the effect of the analysed actions and initiatives is analysed, leading to the proposal of some strategic guidelines that could be implemented to improve the situation. Based on these guidelines, four international case studies effectively implementing some of the studied strategic axes are selected and analysed. As a conclusion to the work, the possible impact of applying these axes in the research study areas is evaluated, and the study is concluded with a synoptic table of the localised and formulated actions. / Caruso, M. (2024). Vulnerabilidad frente a cuestiones socioculturales de la arquitectura de tierra tradicional. Análisis de las herramientas de gestión, protección y puesta en valor en el territorio español [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206986