This dissertation is a study of artistic projects that, in response to Spain’s transition into a neoliberal economy, renew the disruptive gesture of the avant-garde, from the country’s 1986 entry into the European Union, to the post-15M uprisings. To do so, I argue that Iberian artists revived strategies of sabotage typical of the 19th-century worker’s struggle, including power cuts, political infiltration, misappropriation of funds, and the destruction of property, to wield the art world’s contradictions against itself. Institutions sponsored these interventions precisely because in attempting to sabotage the art system, museums were able to marshal the idea of the artist’s freedom as a stand-in for Spain’s democratic identity, while also promoting art that fit the regime of spectacle driving the art market. Combining archival research and interviews with visual and cultural analyses of primarily conceptual art projects, each chapter focuses on a sociopolitical concern with Spain’s neoliberalization with which these artworks wrestle. The first chapter centers on imaginaries of technology given the country’s EU-imposed deindustrialization. One of the cases I examine is Catalan sound artist TRES Blackout (2000-16) concerts where he disconnected buildings from the grid, aestheticizing a pre- and post-industrial experience. The second chapter considers how the promotion of contemporary art was crucial for the State’s shift toward financialization, helping tourism and real estate markets’ development. These conditions, I argue, led to a new wave of institutional critique, questioning the museum’s social role. Among the works I analyze is Andalusian-Catalan visual artist Luz Broto’s architectural piece, Abrir un agujero permanente (2015), in which she bored a hole in the façade of the Museum of Contemporary Art of Barcelona and ran a workshop to change the museum’s bylaws for the hole to remain, without authorization, rendering institution making an artistic process in the vein of institutional critique. The third chapter addresses how artists found ways to counter the institution’s capture of cultural labor, such as Núria Güell’s manual, Cómo expropiar a los bancos (2013) —alongside others—on how to obtain bank loans and default on them. Through the lens of sabotage, we can see how artists pry open, in both symbolic and concrete ways, the increasingly nebulous relationship between labor and capital.

This thesis confronts the possibility of an architecture which limits and reveals, freedom for a way to live, for the activities of man which are vital to a good life. An architecture which is investigated and projected through making. Architecture Separates and makes Distinct, while finding meaningful connection. The work of drawing here attempts to project an architecture which is vital to man, by providing a connection to the activities of Man, in which the spirit of their beginning is recaptured and renewed through a reimagining of the Institutions of Man. Where a sense of Wonder is imperative, and the sense of the eternal in architecture is cultivated. One where a renewal is possible and sense of the cosmos is more evident. On the Threshold of 'Where the desire to express meets the possible' (Kahn) using architectural form. Awareness What is the form? Beginning with the room / Master of Architecture

Architecture in today's urban environments exists through, and must respond to, the interaction of contemporary constructs occurring within the context of the urban fabric of the established city. The opportunity residing between these concurrent systems of past and present offers the flexibility of countless modes of response to the ever-changing city Concerns of today"s architectural possibilities to the protection of the past, while enabling the evolution of the urban setting afford the designers of our cities a diversity of options in response to the needs and desires of modern society. Context is of primary concern, and must be addressed not only as the physical characteristics of the "site / Master of Architecture

[ES] La investigación se centra en los hostels urbanos contemporáneos desde la perspectiva de la arquitectura situando el foco en su rasgo definitorio: la cama como único espacio privado en un alojamiento colectivo. Se parte de la hipótesis de considerar que a raíz de cambios recientes en los hábitos y en las demandas de sus usuarios, este mueble tiende a diseñarse con un formato análogo a una pequeña habitación. Concebir las camas como habitáculos permite comprender los hostels como una agrupación de piezas completas e independientes instaladas en espacios colectivos de mayor tamaño. El resultado es un paisaje interior compuesto de camas que pone de manifiesto la aproximación entre este mueble y la ciudad. En base a este argumento, la cama se contempla como pequeña construcción, que integra componentes que amplían sus posibilidades de uso y le independizan de su entorno, a la vez que como unidad habitacional de arquitecturas de mayor tamaño caracterizadas por la ausencia de dormitorios privados y por su carácter colectivo. El mobiliario y su disposición en el espacio aporta información sobre un momento cultural e ideológico concreto. En este sentido, una modificación sustancial de algún aspecto constituye un síntoma de un cambio de costumbres de quienes hacen uso de él, permitiendo comparar formas de vida de contextos dispares a partir de soluciones equiparables en sus muebles. El presente trabajo tiene el objetivo de profundizar en el papel que adquiere la cama en los hostels y explorar la forma de vida asociada a su formato. Para ello, por un lado, se toman los albergues juveniles de la ciudad de Barcelona como caso de estudio. Este análisis permite explicar el programa desde la mirada de un arquitecto y detectar las transformaciones que con el tiempo han tenido lugar en el diseño de sus camas y en sus organizaciones espaciales. Por otro lado, se lleva a cabo una selección y comparación de un conjunto de imágenes de camas de procedencia dispar con formatos equiparables a las del hostel. La recopilación evidencia la relación existente entre el uso y el diseño del mueble, las características del espacio en el que se dispone y la mentalidad de la sociedad a la que pertenece. La comparativa permite contemplar los diseños de otras épocas como vigentes a la vez que poner en valor la cama de los hostels al contrastarla conceptualmente con otros ejemplares paradigmáticos. Mientras que el análisis documenta un caso de estudio concreto, su comparación con otros modelos pretende comprenderlo. Ampliar la mirada sobre la forma de alojamiento estudiada lleva a reflexiones a las que no se habría llegado solo con la observación de los hostels. El discurso revela la arquitectura que comporta el mueble de la cama y traza asociaciones entre su diseño y aspectos relativos al espacio en el que se dispone y a los modos de vida predominantes del contexto al que pertenece. Se trata de una llamada de atención sobre un objeto extremadamente cotidiano para expresar la importancia de revisitarlo a día de hoy. / [CA] La investigació se centra en els hostels urbans contemporanis des de la perspectiva de l'arquitectura situant el focus en el seu tret definitori: el llit com a únic espai privat en un allotjament col·lectiu. Es parteix de la hipòtesi de considerar que arran de canvis recents en els hàbits i en les demandes dels usuaris, aquest moble tendeix a dissenyar-se amb un format anàleg a una petita habitació. Concebre els llits com a habitacles permet comprendre els hostels com una agrupació de peces completes i independents instal·lades en espais col·lectius més grans. El resultat és un paisatge interior compost de llits que posa de manifest l'aproximació entre aquest moble i la ciutat. En base a aquest argument, el llit es contempla com a petita construcció, que integra components que amplien les seves possibilitats d'ús i l'independitzen del seu entorn, alhora que com a unitat habitacional d'arquitectures més grans caracteritzades per l'absència de dormitoris privats i pel seu caràcter col·lectiu. El mobiliari i la seua disposició a l'espai aporta informació sobre un moment cultural i ideològic concret. En aquest sentit, una modificació substancial d'algun aspecte constitueix un símptoma d'un canvi de costums dels qui en fan ús, permetent comparar formes de vida de contextos dispars a partir de solucions equiparables als mobles. Aquest treball té l'objectiu d'aprofundir en el paper que adquireix el llit als hostels i explorar la forma de vida associada al seu format. Per això, per una banda, es prenen els albergs juvenils de la ciutat de Barcelona com a cas d`estudi. Aquesta anàlisi permet explicar el programa des de la mirada d'un arquitecte i detectar les transformacions que amb el temps han tingut lloc en el disseny dels llits i les organitzacions espacials. D'altra banda, es fa una selecció i comparació d'un conjunt d'imatges de llits de procedència dispar amb formats equiparables als del hostel. La recopilació evidència la relació existent entre l'ús i el disseny del moble, les característiques de l'espai on es disposa i la mentalitat de la societat a què pertany. La comparativa permet contemplar els dissenys d'altres èpoques com a vigents alhora que posar en valor el llit dels hostels en contrastar-lo conceptualment amb altres exemplars paradigmàtics. Mentre que l'anàlisi documenta un cas d'estudi concret, la comparació amb altres models pretén comprendre'l. Ampliar la mirada sobre la forma d'allotjament estudiada porta a reflexions a què no s'hauria arribat només amb l'observació dels hostels. El discurs revela l'arquitectura que comporta el moble del llit i traça associacions entre el disseny i els aspectes relatius a l'espai on es disposa i als modes de vida predominants del seu context. Es tracta d'una crida d'atenció sobre un objecte extremadament quotidià per expressar la importància de revisitar-lo avui dia. / [EN] The research focuses on contemporary urban hostels from an architectural perspective, placing the central point on their defining feature: the bed as the only private space in collective accommodation. It starts from the hypothesis of considering that this piece of furniture tends to be designed in a format analogous to a small room as a result of recent changes in the habits and demands of its users. Conceiving beds as rooms allows us to understand hostels as a group of complete and independent pieces installed in larger collective spaces. The result is an interior landscape composed of beds that reveals the relationship between this piece of furniture and the city. Based on this argument, the bed is considered as a small construction, which integrates components that expand its possibilities of use and make it independent from its surroundings, and at the same time as a living unit of larger architectures characterized by the absence of private bedrooms and by their collective nature. This furnishing and their arrangement in the space provide information about a specific cultural and ideological moment. In this sense, a substantial modification of some aspect is a symptom of a change in the habits of those who use it, making it possible to compare lifestyles from different contexts on the basis of comparable solutions in their furniture. The aim of this research is to study the role of the bed in hostels and to explore the way of life associated with their format. To do this, on the one hand, the youth hostels in the city of Barcelona are taken as a case study. This analysis explains their program from an architect's point of view and detects the transformations that have taken place over time in the design of its beds and in its spatial organizations. On the other hand, a selection and comparison of a set of images of beds of different origins with formats comparable to those of hostels is carried out. This collection evidences the relationship between the use and design of the furniture, the characteristics of the space in which it is arranged and the mentality of the society to which it belongs. The comparison allows us to consider the designs of other periods as valid while highlighting the value of hostels beds by conceptually contrasting them with other paradigmatic examples. Whereas the analysis documents a specific case study, its comparison with other models aims to understand it. Broadening the gaze on the form of accommodation studied leads to reflections that would not have been possible by observing the hostels alone. The discourse reveals the architecture of the bed furniture and draws associations between its design and aspects related to the space in which it is arranged and the predominant ways of life in its context. It is a call for attention to an extremely everyday object to express the importance of revisiting it today. / Tesis realizada gracias a la financiación del Ministerio de Educación y Formación Profesional a través de un contrato de formación de profesorado universitario (FPU-16/01717, octubre 2017-marzo 2022) y una ayuda para una estancia de investigación (marzo-mayo 2019). / Miguel Pastor, MD. (2023). De la cama a la ciudad. Aproximación al hostel urbano desde el ámbito privado. Barcelona como caso de estudio [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/196680

L’interès d’aquesta investigació s’ha centrat en dos aspectes complementaris de l’obra de Joan Miró, del període de 1939 a 1945. Un és la producció artística i l’altre és el procés auto reflexiu. El període de la trajectòria vital i professional objecte d’anàlisi, el de major tensió emocional per a l’artista i la seva família, està marcat per inflexions significatives, però també per continuïtats. Miró fou capaç de superar l’opressió d’un ambient hostil gràcies a una severa auto disciplina en el treball, una recapitulació sobre el propi llenguatge artístic i un inèdit procés d’auto reflexió escrit. Pel que fa a la producció, hem destacat amb una especial significació dues sèries: Constellations (1940-41) i la Sèrie Barcelona (1941-1944). L’obra realitzada en aquest període és un dels exemples més interessants de com les característiques evasives, de l’absurd o tocades pel seu particular humour grotesc, suposen un contrapès al carregat ambient que l’envolta / El interés de nuestra investigación se ha centrado en dos aspectos complementarios de la obra de Joan Miró, comprendida entre el período 1939 y 1945. Uno es la producción artística y el otro es el proceso autoreflexivo. El período de la trayectoria vital y profesional objeto de análisis, el de mayor tensión emocional para el artista y su familia, está marcado por inflexiones significativas, pero también por continuidades. Miró fue capaz de superar la opresión de un ambiente hostil gracias a una severa autodisciplina en el trabajo, una recapitulación sobre el propio lenguaje artístico y un inédito proceso de auto reflexión escrito. Por lo que se refiere a la producción, hemos destacado con una especial significación dos series: Constellations (1940-41) y la Sèrie Barcelona (1941-1944). La obra realizada en este período es uno de los ejemplos más interesantes de como las características evasivas, del absurdo o tocadas por su particular humour grotesco, suponen un contrapeso al cargado ambiente que le rodea / The interest of our research is located in two complain aspects of Joan Miró’s work, between 1939 and 1945. One aspect is the artistic production and the other one is the self reflexive process. This vital and professional period is the most emotional tension for the artist and his family, and it is distinguished by important changes but also by continuities. Miró was into the most strict anonymous. He was able to overcome the oppression of a hostile atmosphere because he impose himself a hard auto discipline of work, a recapitulation about his artistic language, and an unpublished process of written reflection. In concerning the artistic production, we have studied two series because its special signification: Constellations (1940-41) and the Sèrie Barcelona (1941-44). The works made in this period of time are one of the most interesting examples of evasive trends, absurd or with a particular and grotesque humour. This attributes were the counter balance to the loaded climate

Denna uppsats beskriver möbelarkitekten Axel Einar Hjorths karriär och produktion med fokus på åren 1927-32, hans första sex år som chefsarkitekt på Nordiska Kompaniet. Genom att undersöka några samtida tidskrifter försöker uppsatsen även utröna hur Hjorth mottogs under sin egen tid, samt varför han var förtigen i svenskdesignhistoria så länge. I uppsatsen ingår flera möbelanalyser vilka syftar till att beskriva Hjorths stil och bredd samt tidens smak. Uppsatsen visar att Axel Einar Hjorth ofta ritade internationellt orienterade möbler i ren art déco, men också stilmöbler, funktionalistiska seriemöbler m.m. Art déco var en stilriktning under mellankrigstiden, men i Sverige talar vi ofta om ”Swedish Grace” eftersom mycket konsthantverk under denna tid fick ett något svalare klassicistiskt uttryck än övriga länders. I Sverige har art décon eller ”Swedish Grace” ofta hamnat i skuggan av funktionalismen, som fick större genomslagskraft. Det är en av anledningarna till att ingen akademisk text tidigare har skrivits om Axel Einar Hjorth. / This essay describes the carrier and production of the architect Axel Einar Hjorth, with an emphasis on the years 1927-1932, his first six years as head architect at Nordiska Kompaniet. The essay also tries to inquire into how Hjorth was recieved by contemporary press and explain why he was forgotten about for many years. The study shows that the furniture designs of Axel Einar Hjorth was very international in it´s style. Instead of calm classicism the furnitures often have strong references to art déco, a style that didn´t grew big in Sweden. The essay includes several furniture analyses where the aim is to show Hjorths versatility. Hjorth designed both art déco furnitures, period furnitures and more modernistic furnitures etc. One of the reasons why so little has been written about Axel Einar Hjorth and art déco in Sweden is that the funktionalism won the debate with it´s socialistic ideas, which made art déco a short-lived style.

La present tesi doctoral estudia la biografia del metge i dirigent catalanista Bartomeu Robert Yarzábal.Figura destacada de la Catalunya de finals del segle XIX i començaments del XX, el doctor Robert va ser considerat com un dels metges més prestigiosos de la seva època i com un excel·lent professor universitari. Cal destacar, també, el seu paper com a renovador de les infrastructures hospitalaries i docents catalanes.Tanmateix, si per alguna raó ha passat a la posteritat el doctor Robert, és gràcies a la seva transcendental activitat política. Erigit en un convençut partidari de la regeneració política després del desastre del 98, el doctor Robert es nomenat alcalde de Barcelona l'any 1899. El seu pas per l'alcaldia serà breu, però la seva lluita contra el caciquisme i la seva obra en favor de la depuració del cens electoral el convertiran en una figura política molt respectada.L'any 1901, Robert, que ja s'ha convertit en un símbol del catalanisme polític, serà elegit primer president de la Lliga Regionalista, partit polític fundat aquell any i que ha estat considerat com la primera formació política moderna i catalanista en la història política catalana.Elegit diputat a Corts el maig de 1901 en representació d'aquest partit, el doctor Robert farà sentir la veu del catalanisme polític en el Congrés dels Diputats de Madrid.La seva mort, esdevinguda l'abril de 1902, es convertirà en una multitudinària manifestació de dol popular, i posarà de manifest que Robert havia estat un dels metges i una de les figures polítiques més estimades del seu temps. / La presente tesis doctoral estudia la biografía del médico y dirigente catalanista Bartolomé Robert Yarzábal.Figura destacada de la Cataluña de finales del siglo XIX y principios del XX, el doctor Robert fué considerado cómo uno de los médicos más prestigiosos de su época y cómo un excelente profesor universitario. Cabe destacar, también, su papel como renovador de las infraestructuras hospitalarias y docentes catalanas.Sin embargo, si por alguna razón ha pasado a la posteridad el doctor Robert, es por su transcendental actividad política. Erigido en un firme partidario de la regeneración política tras el desastre del 98, el doctor Robert es nombrado alcalde de Barcelona en 1899. Su paso por la alcaldía será breve, pero su lucha contra el caciquismo y su obra en favor de la depuración del censo electoral le convertiran en una figura política muy respetada.En 1901, Robert, que ya se ha convertido en un símbolo del catalanismo político, será elegido primer presidente de la Liga Regionalista, partido político fundado aquel año y que ha sido considerado cómo la primera formación política moderna y catalanista en la historia política catalana.Elegido diputado a Cortes en mayo de 1901 en representación de éste partido, el doctor Robert hará sentir la voz del catalanismo político en el Congreso de los Diputados de Madrid.Su muerte, acaecida en abril de 1902, se convertirá en una multitudinaria manifestación de duelo popular, y pondrá de manifiesto que Robert había sido uno de los médicos y una de las figuras políticas más queridas de su tiempo.

The author explores into the relationship between science and Church during a period of history in Catalonia in which the Church carried out a series of top level scientific measures, such as the school of geology of the Barcelona Seminar and the provincial geological map. At a time when science is used as a weapon to discredit the Catholic doctrine of religious belief in general, we've analyzed the response of Church through studying priest education and religious schools, its vision of science, speeches of scientific works carried out by priests, to conclude that the desire of conciliation with science and necessity of defending faith encouraged the updating of the ecclesiastical institution in some scientific disciplines. Later, the social prestige and authority given by science also helps to explain certain scientific “vocations", in particular, the strategy of Jesuits that gave as a result the scientific complex of Roquetes (Tortosa). / L'autor explora en les relacions ciència i Església en un període de la història de Catalunya en el qual l'Església dugué a terme tot un seguit d'accions científiques de primer nivell, com ara l'escola de geologia del Seminari barceloní i el mapa geològic provincial. En una època que la ciència és usada com a arma per desprestigiar la doctrina catòlica i les creences religioses en general, hem analitzat la resposta eclesiàstica a través de l'estudi de l'educació sacerdotal i dels col•legis religiosos, la visió de la ciència que en tenien, els discursos i obres científiques protagonitzades per eclesiàstics, per arribar a la conclusió que la voluntat de conciliació amb les ciències i la necessitat de defensar la fe estimularen la posada al dia de la institució eclesiàstica en algunes disciplines científiques. Més endavant, el prestigi social i l'autoritat que donava la ciència també ajuda a explicar determinades "vocacions" científiques i, en concret, l'estratègia de la Companyia de Jesús que donà com a resultat el complex científic de Roquetes (Tortosa).

Viduržemio jūros regionas ilgą laiką nebuvo aktualus nei Lietuvai, nei kitoms Vidurio ir Rytų Europos šalims. Globalizacijos akivaizdoje ES plėtojant vis glaudesnius ryšius su tarptautinėmis organizacijomis (JT, NATO, ET, PPO) ir kaimyniniais regionais, strateginio Viduržemio jūros regiono vaidmuo tapo ypač aktualus. Barselonos konferencijoje 1995 m. lapkričio 27–28 d. iškelta ES ir Viduržemio regiono bendradarbiavimo iniciatyva nepasiekė užsibrėžtų tikslų, todėl 2004 m. pradėta Europos kaimynystės politika buvo svarbus žingsnis atvėręs naujo regioninio bendradarbiavimo etapą. Viduržemio jūros regiono šalys nuo pat EKP pradžios intensyviai siekė ir siekia įsitraukti į EKP ir pasinaudoti integracijos pranašumais, ES savo ruožtu regioninio bendradarbiavimo atžvilgiu pradėjo taikyti ne tik tradicines diplomatijos ir prekybos priemonės, bet ir naujas iniciatyvas. Viena jų, nagrinėjama šiame magistro darbe – bendradarbiavimas švietimo ir aukštojo mokslo srityje. Darbo tikslas – atskleisti ES ir Viduržiemio jūros regiono bendradarbiavimą bei išanalizuoti, ES vykdomos politikos įtaką Viduržemio jūros regiono švietimui ir EKP vykdomų į aukštąjį mokslą nukreiptų programų ir projektų efektyvumą. Atliekant šį tyrimą naudojami šaltinių ir literatūros analizės, lyginimo ir pusiau struktūrinio interviu tyrimo metodai. Pirmoje dalyje nagrinėjama ES ir Viduržemio jūros regiono šalių bendradarbiavimo raida, išskiriant ir analizuojant Barselonos konferencijos vaidmenį ir įtaką tarpregioniniam... [toliau žr. visą tekstą] / The Mediterranean region has not been very interesting for a long time not only for Lithuania, but also for others Middle and East Europe countries. In the era of globalization, while EU is constantly building new connections with international organizations (UN, NATO, EC, WTO) and local neighboring regions, the role of strategic Mediterranean has recently became a very important topic. At a conference in Barcelona on November 27 – 28, 1995 a new revival between the Mediterranean and the EU was attempted. However, the desired results were not reached. As a result of this failure in 2004 a new European neighborhood policy was started. This step was very important since it opened a new stage of regional collaborations. All Mediterranean countries have always tried and are still trying to get into EKP and to use integration advantages. At the same time, the EU started to apply not only traditional political diplomacy and international marketing actions, but also began to build new initiatives. One of those new initiatives -- “Collaboration in education and higher education” -- is the subject of the analysis of this masters degree. The main point of this work is to reveal the collaboration between the EU and the Mediterranean region, as well as to analyze the influence of the EU on the Mediterranean region’s education and explore the efficiency of the programs and projects related to higher education. For this research we used literature analysis, halfway structure interviews... [to full text]

Magistro baigiamajame darbe išanalizuoti trys ES ir Viduržemio jūros pakrantės Artimųjų Rytų regiono šalių bendradarbiavimo etapai, remiantis politinėmis teorijomis nurodytos neefektyvų bendradarbiavimą įtakojusios priežastys ir pateikti siūlymai kaip ateityje užtikrinti efektyvų bendradarbiavimą. Pirmoje dalyje analizuojamos dvi politinės teorijos – patobulinto autoritarizmo ir realizmo –, kurios šiame darbe naudojamos kaip teorinė prieiga neefektyvaus bendradarbiavimo tarp ES ir Viduržemio jūros pakrantės Artimųjų Rytų šalių priežastims tirti ir paaiškinti. Antroje dalyje atskirai nagrinėjami ES ir Viduržemio jūros pakrantės Artimųjų Rytų regiono šalių trys bendradarbiavimo etapai: 1) Nuo 1995 m. iki 2004 m. Barselonos procesas; 2) nuo 2004 m. iki 2008 m. Europos kaimynystės politika; ir 3) nuo 2008 m. Viduržemio jūros regiono valstybių sąjunga. Šioje dalyje kritiškai vertinama ES bendradarbiavimo politika, išskiriami teigiami ir neigiami aspektai bei nurodomos neefektyvaus bendradarbiavimo priežastys. / Master’s work analyses three stages of co-operation between the European Union and the Mediterranean countries of the Middle East, indicates reasons for ineffective cooperation by using political theories and presents suggestions for achieving effective cooperation in the future. Political theories of authoritarian upgrading and realism that are used as theoretical framework for indicating and explaining reasons for ineffective cooperation between the European Union and the Mediterranean countries of the Middle East are presented in the first part of this work. Three stages of cooperation between the European Union and the Mediterranean countries of the Middle East: 1) From 1995 until 2004 the Barselona Process; 2) from 2004 until 2008 European Neighborhood Policy; 3) from 2008 Union for the Mediterranean are presented in the second part of this work. Critical view of the EU policies as well as its positive and negative aspects, and reasons for ineffective cooperation are also presented in this part.