DE LA TESI:Aquesta tesi parteix de la base de considerar que, des de començaments del segle XX i fins al 1939, a Barcelona i a Catalunya s'havien anat forjant una ciutat industrial i un proletariat urbà entés com a protagonista modern de la història, amb el lògic desenvolupament del moviment sindical-polític dels treballadors urbans i l'existència igualment important d'una sèrie d'intel.lectuals capaços de reflexionar sobre aquest tema. És important remarcar, però, que cap d'aquests pressupòsits es donaria sense la existència prèvia d'un projecte político-econòmic per a transformar Barcelona en ciutat industrial-capitalista. Aquest projecte centrarà el primer objecte d'aquest treball; nogensmenys, la primera part de la tesi du el títol "De la Gross-Barcelona a la Catalunya-Ciutat". Efectivament, a partir d'un cert moment (posem vora el 1920) existirà un projecte per a la formació d'una veritable "Gross-Stadt" amb un abast territorial que abraçarà l'espai català central. El subtítol d'aquest primer volum és "News from No-where", fent esment a la cita de la coneguda utopia de William Morris, que justament en aquella època serà traduïda pel Consell de Pedagogia de la Diputació de Barcelona. Això ens serveis per a assenyalar el carácter utòpic (però d'arrel capitalista) de bona part d'aquest projecte. Aquest títol secundari ens condueix, però, a la segona part d'aquest treball que es titula "La crisi de la ciutat capitalista". Sense aquesta crisi -les causes de la qual caldrà esbrinar- tindria poc sentit parlar de "ciutat roja" o de "ciutat pàl·lida".Si la segona part d'aquest treball inclou l'estudi d'algunes respostes a la crisi (com, per exemple, les anàlisis del Regional Planning i del Pla Macià), serà la tercera part la dedicada, íntegrament, a l'estudi de la sortida d'aquesta crisi, al que és anomenat, aleshores, "nova economia urbana". Els nexes entre el projecte industrialista i el de la nova economia urbana es manifesta a molts nivells, però n'hi ha dos particularment interessants: a) El nivell de la planificació urbana territorial, i b) El nivell del pensament econòmic. Pel que fa al primer nivell, el que s'ha anomentar molt correctament "economia urbana" no s'ha consolidat a nivell universitari fins a dates molt recents. Tots els especialistes en la matèria assenyalen que es tracta d'una disciplina en ple desenvolupament, mancada de models teòrics prou desenvolupats. Per què? Perque fins al període que inicia la primera guerra mundial, la demanda social d'economia ha estat escassa, car una hàbil combinació de laissez-faire a l'espai i intervencions tècniques (higiene i vialitat) suficients, al vult-cents. Les dificultats per a analitzar la política econòmica urbana des d'una òptica disciplinar són, doncs, molt grans. A aquest fet, a més, caldria afegir-hi, el caràcter esotèric, reservat a uns pretesos experts, de la intervenciósobre l'espai, de l' "urbanisme". Pel que fa al segon nivell, és important assenyalr que sense un estudi del pensament econòmic (i dels seus lligams amb la política urbana i territorial), el nostre treball seria clarament insatisfactori. Perquè? Perqué el camp ideològic i científic serà, és clar, un camp especialmente "ocupat" pels intel.lectuals lligats al "partit industrial", que assajaran, fins i tot, de donar lliçons als sindicalistes, tot explicant el carácter utòpic/ucrònic de les seves alternatives o, situats més tard a la segona trinxera, assenyalaran les distorsions internes dels models alternatius. En definitiva, l'estudi del pensament -i del pensament econòmic que n'és la mèdul·la- esdevé, així, inexcusable. De la influència de Schmoller o Wagner a la de Marshall, de la de Kropotkin o Reclus a la de Karl Marx, cal refer la història dels economistes catalans del segle XX. "Amb Marx" -va escriure molt aviat Gramsci (1918, in 1970)- "la història segueix essent domini de les idees, de l'esperit, de l'activitat consciente dels individus aïllats o associats. Però les idees,l'esperit, es realitzen, perden la seva arbitrarietat, ja no són fictícies abstraccions religioses o sociològiques. La substància que amaguen es troba a l'economia, a l'activitat pràctica, en els sistemes i les relacions de producció i de canvi". L'estudi de la política econòmica esdevé difícil sense una anàlisi del pensament econòmic general que l'inspira. Per això proposem estudiar les relacions entre el pensament econòmic polític i econòmic, en un marc espaial-temporal determinat: la Catalunya del primer terç del segle XX. Com que el punt de partida és la formació social catalana, l'estudi de la política econòmica tindrà, aquí, un doble vessant; caldrà, en una direcció, conèixer els efectes de la política econòmica generada per un Estat que, com és el cas de l'Estat espanyol, ha representat sovint classes socials i fraccions de classe alienes a la formació social catalana; en un altre sentit, caldrà esgratinyar papers i actituds econòmiques col.lectives per a descobrir els projectes i les realitzacions político-econòmiques produïdes dins de l'àrea catalana. En el període que analitzem (1901-1939) aquests projectes tenen una característica doble: un àmbit geogrltic petit en relació al conjunt català (el terme municipal de Barcelona i la "província" de Barcelona: en dos moments -Mancomunitat, Generalitat- una part molt important dels Països Catalans, Catalunya, podrà ésser objecte d'un plantejament de conjunt) i, al mateix temps, la política econòmica generada des de qualsevol unitat econòmico-política de la tormació social catalana tindrà etectes, sovint positius, per a la reconstrucció de les desballestades estructures. d'aquesta tormació. En aquest sentit, la política econòmica catalana tindrà, gairebé per definició, un clar caràcter de política territorial a diferents escales espaials i en diferents àmbits sectorials.S'esdevé que, dins del conjunt català -i dins de l'Estat espanyol- la ciutat de Barcelona, juga, com a eina, un paper polític fonamental. Aleshores, la política territorial a Barcelona (de Barcelona, contra Barcelona, sobre Barcelona), és a dir, la política urbana que s'aplica i/o que sorgeix de Barcelona ha de tenir, a nivell d'hipòtesi, un espai conceptual rellevant. Així, per a estudiar dialècticament el pensament econòmic i la política econòmica a la Catalunya del primer terç del segle XX, pot ésser útil estudiar les relacions entre pensament econòmic i política urbana i territorial.Si ens aboquem -perque cal- a un examen de la literatura econòmica i no-econòmica existent, les aportacions són inqüestionables. Pel que fa a la política econòmica urbana i territorial del període 1901-1939 hom pot trobar en els papers contemporanis de Pierre Vilar (1929, 1934, 1936), suggeriments valuosos, dins d'una síntesi (Vilar 1929) no superada. l, és clar, en la reelaboració posterior de Vilar (1964) hipòtesis i informaoions es multipliquen. Ara bé, en tots aquests casos, la qüestió de les localitzacions i la història econòmica del que és definit oom a "regió de Barcelona" són els eixos dominants. A partir de 1968-69, es produeix un canvi dins la literatura. La nova escala en la que cal plantejar definitivament els problemes del sistema urbà de Barcelona i el ressorgiment dels moviments socials a la ciutat amb l'inici de la lluita urbana (Alibés 1975), susciten un bon nombre d'estats de la qüestió, de síntesis ràpides que, com és lògic, han d'acarar-se amb la política seguida en el període del segle XX anterior a la guerra civil. Així, hom pot trobar-hi referències a papers del Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (1970), de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona (Martorell 1970), del Cercle d'Economia (1973), dels serveis d'estudis d'alguns bancs (per exemple: SEBUB 1973), dels col.legis professionals (a publicacions com "Cuademos de arquitectura y urbanismo" o "Novatécnica), dels experts aplegats al Laboratori d'Urbanisme de Barcelona (Solà, 1974), etc.Per la banda de la literatura sobre el pensament econòmic espanyol -i català- del segle XX, les aigües romanen tranquiles pel moment. Hi ha uns esquemes que han envellit tot sols, però els darrers estats de qüestió no permeten parlar de grans progressos pel que fa al coneixement del pensament econòmic. Falten reedcions crítiques i estudis de fons, síntesis globalitzadores, i el que és més greu encara, no existeix cap pla de recerques elaborat i en marxa. Algunes iniciatives com la sorgida del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de València o el Diccionari de Ciències Socials de la Fundació Jaume Bofill de Barcelona han iniciat, des de 1971, una tasca que, si no hi ha cap daltabaix, pot esdevenir productiva, sempre, és clar, que els "francotreballadors" no desapareguin de l'escena intel.lectual.

L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és analitzar el llegat jurídic de Ramon Martí d'Eixalà, especialment els seus manuals de dret mercantil i dret civil. En aquest sentit, cal recordar que Ramon Martí d'Eixalà va viure en el segle XIX, moment en el qual s'havien iniciat una sèrie de canvis econòmics i socials profunds. El seu manual de dret mercantil, Instituciones de derecho mercantil de España fou molt més reconegut que el Tratado elementar del derecho civil romano y español. Doncs, el manual de dret mercantil fou recomanat com a llibre de text pels estudis de Jurisprudència durant varis anys, mentre que el manual de dret civil mai va formar part del llistat de manuals elaborat pel govern. A més, la filosofia britànica ocupa una part important de la investigació, ja que Ramon Martí d'Eixalà coneixia el pensament britànic i va introduir la filosofia del sentit comú a Catalunya. / The aim of this research is to analyse Ramon Martí d'Eixalà's civil and commercial law works. Ramón Martí de Eixalá lived in the 19th century, at a time when a series of deep economic and social changes had begun. His work in commercial law, "Instituciones de derecho mercantil de España", was much more recognized that the "Tratado elementar del derecho civil romano y español". Therefore, his work was recommended as the textbook for Studies in jurisprudence for several years. In contrast, his civil law work never formed part of the textbook list recommended by the Government. Additionally, the British philosophy has become an important part of this research because Ramon Martí d'Eixalà knew about British thought and introduced the Common Sense philosophy in Catalonia.

El tema d'aquesta tesi és el factor de la festa en l'articulació de pràctiques musicals a Barcelona en un context que s'estén des del segle XV al XVIII. Concretament, se centra en les anomenades "Entrades Reials", unes celebracions públiques que s'esdevenien en la primera visita del monarca en motiu del seu jurament dels privilegis de la ciutat. L'elecció d'aquest objecte es justifica en primer lloc pel seu potencial per a connectar amb formes de pensament que incideixen en el debat més genèric sobre els processos d'atribució de significacions a la música. Aquestes celebracions esdevenien una important manifestació cultural col·lectiva en les que s'utilitzaven pràctiques musicals comuns a les altres festes més regulars i que conformaven el sistema general festiu: l'acompanyament del seguici per conjunts de trompetes i tabals, les intervencions musicals en el marc de les representacions realitzades al portal de la ciutat i basades en el teatre sacre medieval, les desfilades dels gremis i confraries, que participaven amb les músiques i els balls dels "entremesos" del Corpus, així com els balls privats als palaus o públics als carrers i places que durant les jornades posteriors completava el conjunt de les activitats. / The subject of this work is the factor of the celebration in the joint of musical practices in Barcelona in a context that extends from century XV to the XVIII. Concretely, it is centered in the denominated "Real Entrances", public celebrations that occurred in the first visit of the monarch in reason for the oath of the privileges of the city. The election of this object is justified by its potential to connect with thought forms that affect the most generic debate the processes of attribution of meanings to music. These celebrations were an important collective cultural manifestation in which common musical practices to the other more regular celebrations were used and than they conformed the festive general system: the support of the courtship by sets of trumpets and drums, the musical interventions within the framework of the representations made to the vestibule of the city and cradles in the religious medieval theater, the parades of the unions and brotherhoods, that participated with music and the dances of the "entremeses" of the Corpus, as well as the dances deprived in the palaces or public in the streets and seats that during the later days the set of the activities completed.

The purpose with this essay was to examine how the European Union is working totransfer norms to states they signed an agreement with and provide support for inframe of the Barcelona process and the Tacis programme. The theory which weused was Ian Manners (PhD in Political Science) theory of "the EU as a uniquenormative power". The aim was to examine whether the EU - which Manners mean- has had a normative power to influence states to change. We used a qualitativeapproach through the use of a multiple case study and qualitative text and contentanalysis. The States which formed the basis of our study were within the BarcelonaProcess; Morocco and Tunisia as well as Azerbaijan and Armenia funded by theTacis programme. To this end, we were to answer the following questions: Can weidentify transfer of norms in the written bilateral agreements with these states, andare there any normative demands? Can we on the basis of our study answerwhether the EU holds a normative power to influence these countries to change, inaccordance with the normative theory? The agreements that we studied was thebilateral agreements that the EU signed with these States. In order to makeManners five norms (peace, freedom, democracy, rule of law and human rights),which he argues that EU is based on measurable; we used the Freedom Housefreedom index, and also by a historical study the development of the country. Theresults we found were the following; in all the studied bilateral agreements wefound clear - but to varying degrees - the transfer of norms. Although it differs indegree of regulatory requirements and also in the formulation of how the country iscommitted to abide by and comply with the normative requirements differaccording to the agreements, we can find the so-called "carrot and stickrelationship" that Manners believes that the EU use in the transfer of norms. Threeof the states that we investigated under the Freedom House freedom index did notdeveloped in a democratic way did, and the positive steps taken cannot be directlytraced back to the EU's efforts. It may also be due to other States or other forcesinfluence. We can’t, through our study confirm that Manners is right in these statesbut we can’t either rule out the possibility that the EU through the writtenagreements has changed the norms of the state in question, although progressseems to go very slowly. / Vi ämnade med denna uppsats undersöka hur den Europeiska Unionen arbetar för att överföranormer till stater man slutit avtal med och ger stöd till inom ramen för Barcelonaprocessenoch Tacis-programmet. Den teori som vi använde var Ian Manners teori om "EU som en uniknormativ makt". Syftet var att undersöka om EU - som Manner menar - har haft en normativmakt att påverka stater till normativ förändring. Vi använde ett kvalitativt angreppssätt medhjälp av en multipel fallstudie och kvalitativ text- och innehållsanalys. De stater som utgjordegrunden för vår studie var inom Barcelonaprocessen; Marocko och Tunisien samtAzerbajdzjan och Armenien inom Tacis-programmet. Följande frågeställningar skullebesvaras; Kan vi se överföring av normer i de skrivna avtalen med dessa stater, ställs detnormativa krav på länderna? Kan vi utifrån vår undersökning ge svar på huruvida EU inneharen normativ makt att påverka dessa länder till förändring? De avtal som vi studerat var debilaterala avtal som EU tecknat med dessa stater mellan 1995 och 1996. För att göra Mannersfem normer, (fred, frihet, demokrati, rättsstat och mänskliga rättigheter) som han menar attEU grundar sig på, mätbara, så använde vi å ena sidan Freedom House frihetsindex, menockså en historisk studie av landets utveckling. De resultat vi kom fram till var att vi i alla destuderade bilaterala avtalen fann tydliga - men i varierande grad - överföringar av normer frånEU till länderna. Vi kan i avtalen se att man ställer krav på att länderna ska utvecklasdemokratiskt och verka för mänskliga rättigheter, fred och rättssamhället. Vi kan även finnaspår av det s.k. "piska och morot förhållande" som Manners menar att EU använder sig av irelationen med andra stater.Tunisien, Armenien och Azerbajdzjan har enligt Freedom House frihetsindex inte utvecklasmot en demokratisk riktning till 2006. I Marocko fann vi att en viss positiv förändring skett ienlighet med EU:s normer och att vi även kan se en marginell utveckling mot demokratiskaprinciper. Resultatet visar även att vi inte kan härleda de få positiva steg som tagits, till EU:sBarcelonaprocess och Tacis-program. Den positiva utveckling vi kan se kan också bero på attandra aktörer eller krafter haft påverkan på landet i fråga. Det vi kan säga är att EU inomramen för Barcelonaprocessen och Tacis-programmet är benägna att verka normativt mot defyra staterna, då de ställer krav på normativ förändring genom de undersökta avtalen. Vad vidäremot inte kunnat bekräfta genom vår studie, är att EU - i enlighet med Manners normativateori - verkligen kunnat förändra normer i de stater vi studerat.

Ce travail de recherche a pour objectif d’analyser les différentes initiatives de partenariat liant les pays méditerranéens avec l’UE, ainsi que l’élucidation des différents degrés d’engagement et d'implication de ces pays et sous-groupements régionaux dans ces initiatives. Il vise également à dévoiler les différents atouts et faiblesses qui caractérisent les relations Euro-méditerranéennes. La finalité de ce travail de recherche consiste à éclaircir les enjeux de ces relations et la justification de l’utilité de rapprochement entre les pays Sud-méditerranéens avec l’UE dans un espace géographique restreint et dans un cadre historique limité. Ainsi, cette analyse s’est focalisée sur les différents atouts politiques, économiques et sociaux ayant marqué les relations euro-méditerranéennes, durant la période allant de la Chute du Mur de Berlin (1989) jusqu'à l'échec du Printemps Arabe (2013). A l’issue de cette thèse, plusieurs alternatives et pistes de réflexion ont été suggérées, dans la perspective d’éviter les raisons d’échecs déjà constatées et afin de contribuer à l’édification de fondements solides susceptibles de concourir à la réussite des futurs partenariats et initiatives de coopérations euro-méditerranéennes. / This thesis is attempting to analyze the various partnership initiatives between the Mediterranean countries and the EU, as well as the different degrees of commitment and involvement of these countries and sub-regional groupings in these initiatives.It also aims at revealing the different strengths and weaknesses that characterize the Euro-Mediterranean relations.The purpose of this research work is to analyze the issues of the Euromed relationships and the size of building links between the Mediterranean countries and the EU in geographically restricted space and during a limited historical period. This analysis has focused on the different political assets, economic and social issues which characterized the Euro-Mediterranean relationships, especially in the period from the fall of the Berlin Wall (1989) until the failure of the Arab Spring (2013). Following this work, several alternatives and ideas have been suggested, with a view to avoiding the failure of stakes already recognized.The objective is to contribute to analysis of creating new strong frameworks which may contribute to the success of the future partnerships and initiatives in relation to the euro- Mediterranean cooperation.

This thesis charts the increasing volume and changing nature of tourism in Europe. It was allowed by the liberalization of air travel market (the emergence of Low-Cost Carriers), and by the emergence of sharing economy (Airbnb). Followed by these changes a new segment of tourists, who were described as independent travelers, emerged. The thesis focuses on the interaction of those three factors and their effect on urban space - thus on its socio- geographic, socio-economic and socio-cultural fabric. Because of Low-Cost Carriers, tourists and travelers are concentrated in several European cities - those which were able to accommodate its environment for these airlines. In the cities, tourism spread from the concentric zones of the city center to the zones of the inner city, where a new tourist industry was adjusted for independent travelers. This touristification deepens the process of gentrification and spatial inequalities. Because of Airbnb, the limited hotel supply in the city center was surpassed, and the accommodation sector was integrated into residential fabric of the inner city. Those touristified spaces of the city become socio-culturally heterogenic. However, with increasing costs of living in the inner city, this space is more and more socio- economically homogenous. Consequently,...

No description available.

The research focuses on the use of animals in ritual deposits. It is based in the analysis of the faunal remains recovered from the internal funerary and ritual structures carved in the clay, in the site of the Early Bronze Age of Can Roqueta II (Sabadell, Barcelona). The results show that children, women and men were buried together in a very similar ceremony and accompanied by animals. Sheep and goats, cows, pigs and dogs are the best-represented, although carnivores and birds are also documented. While many of these animals were offered as a meal to accompany the deceased on his journey, the dogs, which were not consumed, were probably sacrificed as guides of the soul. The research aims to show that animal sacrifice is a universal response to death, with slight differences that probably reflect cultural and social adjustments. / La investigación se centra en la utilización de los animales en depósitos rituales. Se basa en el análisis de los restos faunísticos recuperados del interior de estructuras funerarias y rituales excavadas en la arcilla del asentamiento de la edad del bronce inicial de Can Roqueta II (Sabadell, Barcelona). Los resultados muestran que niños, mujeres y hombres eran enterrados de forma muy similar y acompañados de animales sacrificados. Ovejas y cabras, vacas, cerdos y perros son los mejor representados, aunque también se documentan carnívoros y varias especies de aves. Mientras que muchos de estos animales se ofrecían como comida de acompañamiento al difunto en su viaje, los perros, que no se consumían, se sacrificaban probablemente como guías de las almas. La investigación propone mostrar que el sacrificio animal es una respuesta universal a la muerte, con leves diferencias que responden seguramente a adaptaciones culturales y sociales.

The thesis seeks to demonstrate that during the period between 1986 and 2006, some of the principal cities of the Spanish metropolitan system1, have undergone significant change in terms of their European competitiveness. It is suggested that in the case of Madrid and Barcelona in particular this change has been of such a magnitude to proportion them a much more important place within the European spatial configuration than that which they occupied in the mid-1980s. Empirical evidence is offered to support this conjecture. The thesis lies wholly within the framework of spatial planning at the European territorial scale.It charts the comparative ascent of the Spanish cities from the moment of Spain's entry into the European Union (EU) in 1986 against the background of the development of European spatial policy, increased economic integration across Europe, the increased importance of the 'territorial' dimension of EU cohesion policy and an eventual waning of the applicability of the terminology of 'core' and 'periphery' to describe European geographical location.Part One (Chapter 1) addresses the processes of urbanisation in general from a global perspective and then focuses on metropolitan growth in a number of different historical contexts from the start of the 19th Century. Parts Two (Chapters 2-5) and Three (Chapters 6-9) of the thesis carry out analyses at two contrasting but complementary spatial scales. Part Two examines the metropolitan growth processes in Spain, in the period since 1857, detecting the historical moments in which there were surges in the metropolitan populations of the seven cities of the metropolitan system. The dimensions of the spatial units of analysis corresponding to the seven Spanish metropolitan urban regions are described, based upon a methodology first developed by the Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) in the context of a transnational spatial planning project of the INTERREG community initiative2. These seven spatial units form the basis for a socio-economic analysis of the structure of the metropolitan system, drawing upon data principally from the 2001 Census. If by 1930 one of the key characteristics of Spain's urban system was having not just one but two cities (Madrid and Barcelona) belonging to the group of 27 cities across the world with populations in excess of 1 million inhabitants3, this same differentiation between the country's two largest cities and the remainder of the urban system is equally valid today. Spain's urban system remains clearly bicephalous in being dominated by these same two cities in terms of demographic and economic strength.Part Three begins by examining the evolution of European spatial policy against the background of an ever-enlarging European Union and changes with regard to the notion of cohesion - from a concept understood in terms of economic and social factors, to one in which the territorial dimension has become increasingly important. The European urban system is then critically examined through a number of key and influential studies, with particular regard to the rankings and hierarchies of metropolitan urban regions deriving there from and the changes in the placing of the Spanish metropolitan urban regions therein.Taking inspiration from the seminal contribution of Manuel Castells4 in the context of the structural changes resulting from the informational and technological revolution, the thesis seeks to replicate the concept of a 'space of flows'. This is carried out through a 'network analysis' approach drawing upon air passenger flows between some 28 European metropolitan urban regions of the EU15+2 group of countries, enabling the analysis of the interaction between these 28 cities. This methodology enables arriving at a number of descriptive indicators which in turn, through the application of a multi-dimensional scaling mathematical technique, permits comparing the functional and physical distances of each of the metropolitan urban regions from the centre of the 'conceptual space of air passenger flows' and the centre of gravity. The resulting map of the functional positioning of the cities offers a spatial vision of metropolitan Europe quite different to that based upon Cartesian coordinates. Such an approach enables demonstrating that cities such as Barcelona, Madrid, Helsinki, Lisbon and Athens, traditionally considered as physically peripheral to the European core area, appear to be more favourably positioned in functional terms. Furthermore in the case of Spain the results indicate that Barcelona lies closer to the centre of the conceptual 'space of air passenger flows' than Madrid.In light of this empirical evidence, together with the signs of increased economic integration across some parts of Spain, the prospects of Spain forming part of a wider European territorial concentration of flows and activities, and the recognition of the territorial capital of Madrid and Barcelona within recent EU spatial policy declarations, the thesis concludes in Part Four that these two metropolitan regions have undergone a clear consolidation and (re)positioning within the European metropolitan hierarchy.

Aquesta tesi vol respondre a dos preguntes fonamentals en l'àrea de recerca de la migració transnacional: s'impliquen els immigrants en el transnacionalisme polític? I, quins són els factors determinants del seu activisme polític transnacional ? Per respondre a la primera qüestió, comparo el nivell d'activisme polític transnacional d'una mostra d'associacions de diferents orígens immigrants a Barcelona. Per contestar a la segona, centro l'atenció en possibles factors determinants a dos nivells, meso i macro. La tesis demostra que l'activisme polític transnacional no està generalitzat entre totes les associacions a Barcelona, que presenta un nivell relativament baix de regularitat, i que generalment es desenvolupa al nivell nacional. També demostra que la necessitat d'examinar l'efecte del context de sortida i, més en concret, l'estructura d'oportunitats polítiques del país d'origen sobre el transnacionalisme polític de les associacions d'immigrants. Altres determinants a nivell meso, com les xarxes socials o les fonts de finançament semblen explicar la variació en l'activisme polític transnacional de les associacions d'immigrants. / This thesis addresses two fundamental questions in the transnational migration research field: whether or not all immigrants engage in political transnationalism? And which are the main determinants of their transnational political activism? To answer the first research question, I specifically compare different degrees of transnational political engagement of various national/ethnic origin immigrant associations in Barcelona. To answer the second research question, I focus on meso- and macro- levels determinants. The thesis demonstrates that transnational political engagement is not generalised among all immigrant associations in Barcelona, presents a relatively low level of regularity, and is generally nationally based. It also demonstrates the importance of studying the effect of the exit context and, in particular, of the political opportunity structure in home country on the political transnationalism of immigrant associations. Meso- level determinants like social networks and sources of funds also seem to explain the variance in immigrant associations' transnational political engagement.