Fonament. El concepte Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut (QVRS) dóna informació addicional a les mesures funcionals dels usuaris de programes d'exercici físic per a gent gran. Sovintegen els estudis poblacionals que incorporen aquesta mesura perquè les dades són estables i amb poca variació estadística en el temps, el que permet una correcta fonamentació metodològica i teòrica. Objectius. 1. Conèixer la QVRS dels usuaris dels Programes d'Exercici Físic Comunitaris de Gent Gran de Catalunya (PEFCGGC's), i la relació amb la gent gran de Catalunya. 2. Conèixer la QVRS dels usuaris dels PEFCGGC's, respecte els que practiquen a l'aire lliure. 3. Conèixer les característiques socials i demogràfiques relacionades amb la QVRS dels usuaris dels PEFCGGC's. 4. Conèixer les característiques socials i demogràfiques dels subjectes analitzats.Mètode. S'ha tingut com referència la mostra de la població de l'Enquesta de Salut de Catalunya de 2002 (ESCA'02) major de 60 anys, els usuaris que practiquen en PEFCGGC's i els majors de 60 anys que ho fan a l'aire lliure. S'ha utilitzat una mostra de 2.428 enquestats, mitjançant mostreig intencional. La mesura de QVRS s'ha efectuat mitjançant l'EuroQol EQ-5D. S'han calculat Descriptius, t-Student, χ Quadrat, ANOVA i Coeficient de correlació.Resultats. 1. Els que practiquen exercici físic en els PEFCGGC's presenten unes valoracions superiors a la gent gran sedentària de l'ESCA'02. 2. La QVRS és diferent en els usuaris que practiquen activitat física a l'aire lliure i els institucionalitzts respecte els de la resta d'usuaris dels PEFCGGC's. 3. Els usuaris dels PEFCGGC's que mostren menor puntuació amb l'EQ-5D són les persones més grans, les dones, les que estan soles, les que tenen un nivell formatiu i econòmic menor i els que viuen en poblacions més grans. 4. Són els practicants a l'aire lliure els més joves. Els institucionalitzats, mostren una major edat. Les dones tendeixen a practicar en els PEFCGGC's, i els homes prefereixen la petanca. Els homes tenen un itinerari esportiu més dilatat. / Fundamento. El concepto Calidad de Vida Relacionado con la Salud (CVRS) da información adicional a las medidas funcionales de los usuarios de programas de ejercicio físico para personas mayores. Son frecuentes los estudios poblacionales que incorporan este tipo de medidas porque los datos son estables y con pocas variaciones estadísticas en el tiempo, lo que permite una correcta fundamentación metodológica y teórica.Objetivos. 1. Conocer la QVRS de los usuarios de los Programas de Ejercicio Físico Comunitarios dirigidos a las Personas Mayores de Cataluña (PEFCGGC's) y la relación con las personas mayores de Cataluña. 2. Conocer la QVRS de los usuarios de los PEFCGGC's, respecto los que practican al aire libre. 3. Conocer las características sociales y demográficas relacionadas con la QVRS de los usuarios de los PEFCGGC's. 4. Conocer las características sociales y demográficas de los sujetos analizados.Métodos. Se ha tenido como referencia la muestra de la Encuesta de Salud de Cataluña de 2002 (ESCA'02) mayor de 60 años, los usuarios que practican en PEFCGGC's y los mayores de 60 años que lo hacen al aire libre. Se ha utilizado una muestra de 2.428 encuestados, mediante muestreo intencional. La medida de QVRS se ha realizado mediante EuroQol EQ-5D. Se ha calculado Descriptivos, t-Student, χ Cuadrado y Coeficiente de Correlación.Resultados. 1. Los que practican ejercicio físico en los PEFCGGC's presentan unas valoraciones superiores a las personas mayores sedentarias de la ESCA'02. 2. La QVRS es diferente en los usuarios que practican actividad física al aire libre y los institucionalizados respecto los del resto de usuarios de los PEFCGGC's. 3. Los usuarios de los PEFCGGC's que muestran menor puntuación con el EQ-5D son las personas más mayores, las mujeres, las que están solas, las que tienen un nivel formativo i económico menor y las que viven en poblaciones mayores. 4. Son los practicantes al aire libre los más jóvenes. Los institucionalizados, muestran una mayor edad. Las mujeres tienden a practicar en los PEFCGGC's, y los hombres prefieren la petanca. Los hombres tienen un itinerario deportivo más dilatado. / Background. Health-Related Quality of Life (HRQoL) gives additional information to the functional measures about physical programs for elderly users. There are many studies that include measures on HRQoL because the information is stable and it has few statistical variations upon the time. It allows a correct methodological theoretical foundation.Aims. 1. To study HRQoL of Community Exercise Programs for Elderly Users of Catalonia (CEPEU's) and the relation with individuals over 60 years old in Catalonia. 2. To study HRQoL of the subjects belonging to CEPEU's, in relation to those outdoors practitioners. 3. To study the social and demographic characteristics related to HRQoL of CEPEU's users. 4. To study the social and demographic characteristics of analyzed subjects, related to the king of program.Methods. The sample of the Catalan Health Survey of 2002 (CHS'02) over 60 years, users of CEPEU's, and elderly over 60 age who exercise outdoors, have been studied. CHS'02 has been administrated to a sample of 2.428 individuals, after a cross-sectional selection. Data were obtained of the Spanish version of EuroQol EQ-5D. Descriptives, t-Student, χ Square, ANOVA, Correlation Coefficient were calculated for statistical analysis.Results. 1. CEPEU's data showed higher values than sedentary subjects of CHS'02. 2. HRQoL were significantly different to that subjects that exercised outdoors and institutionalized elderly related to the other subjects of CEPEU's. 3. The CEPEU's subjects who presented lower scores on the EQ-5D correlated positively with increasing age, being female, being in a lower academic and economic levels, those living alone and those living in higher villages. 4. Outdoors exercising subjects are the youngest. Institutionalized are the oldest. Women were more numerous at CEPEU's while men prefer petanque. The men have a more extensive sports itinerary.

OBJETIVO: Evaluar la salud percibida en fumadores de cigarrillos según las etapas del cambio. METODOLOGIA: Se estudiaron 253 personas mediante el cuestionario de salud SF-36 cada 6 meses durante dos años. RESULTADOS: Después del abandono del tabaco mejora la Evolución Declarada de la Salud y las percepciones de salud del componente físico y mental. Los fumadores que siguen fumando pero progresan en las etapas del cambio experimentan un descenso en Función Física, Salud General y en el Componente Sumario Físico. La recaída en el tabaquismo se asocia a peor Vitalidad y Salud Mental, y a considerar el consumo de tabaco como causa del deterioro actual de la salud. CONCLUSIONES: Se observa una peor percepción de salud física al plantearse el abandono del consumo de tabaco a medio plazo, una mejoría global de la salud percibida al dejar de fumar y una peor salud emocional en la recaída. / OBJECTIVES: To evaluate the health-related quality of life in smokers with different stages of change. METHODOLOGY: 250 subjects evaluating their perception of health every 6 months for two years through the SF-36 health questionnaire. RESULTS: After stopping smoking, the Self-evaluated Health Transition improves, and the perception of health improves both in physical and mental components. Smokers that do not stop smoking but progress in the stages of change experience a fall in Physical Functioning, General Health and in the Physical Component Summary. Relapse in the use of tobacco is associated with a worsening in the Vitality and Mental Health, considering smoking to be a cause of deterioration in the state of health. CONCLUSIONS: Worse perception of physical health is observed when stopping smoking is contemplated as a medium-term objective, an overall improvement in health is observed on stopping smoking, and worse emotional health is observed in the case of relapse.

El objetivo de la presente tesis es determinar cuáles son los elementos objetivos y subjetivos que favorecen la percepción de una buena calidad de vida en los mayores dependientes de 75 y más años, así como sus cuidadores familiares adscritos al programa del servicio ATDOM de Vilafranca del Penedès.La justificación y el tema de estudio viene determinado por la falta de profundización e investigación en el concepto de calidad de vida en la vejez y en la dependencia. Se eligió a los mayores de 75 y más años por ser el colectivo que suele presentar una mayor dependencia y una mayor necesidad de cuidados de larga duración. La ciudad de Vilafranca del Penedès, se eligió por distintos motivos, por ser residente de la ciudad, por las características sociales y culturales de la ciudad y presentar todos los servicios sociosanitarios que propone la Ley de Dependencia, por la evolución de la población de 75 y más años, aumentado casi un 25% en los últimos años y también porqué en las ciudades pequeñas suelen haber menos estudios de estas características. La calidad de vida de los mayores dependientes y sus cuidadores familiares es analizada a partir del funcionalismo de Parsons (1951), Cumming y Henry (1961). Destacando la influencia de los roles sociales atribuidos en la percepción de una determinada calidad de vida. El presente trabajo intenta profundizar en los elementos objetivos y subjetivos que influyen en la calidad de vida de las personas mayores dependientes y cuidadores familiares. Valorando las necesidades que a pesar de no ser expresadas o considerarse propias de la edad o situación, dificultan el vivir un determinado estilo de vida. En la detección de estas situaciones, pensamos que el servicio de Atención Domiciliaria (ATDOM) puede contribuir a mejor la calidad de vida de las personas implicadas en los cuidados de larga duración.Se ha realizado un estudio de caso basado en datos cualitativos y cuantitativos, utilizando un cuestionario de elaboración propia aplicado a partir de una entrevista cara a cara realizada a los mayores dependientes, cuidadores familiares y profesionales de enfermería del servicio ATDOM, identificando variables que determinan los elementos objetivos y subjetivos que participan en la calidad de vida de estos mayores y cuidadores atendidos por un servicio de atención domiciliaria. Los resultados son discutidos en base a las teorías sociales del envejecimiento y al funcionalismo de Parsons. Se concluye que las personas mayores y cuidadores perciben una buena calidad de vida, a pesar de las limitaciones en el caso del mayor, y el cambio de estilo de vida en el caso del cuidador. La adaptación a la situación es un elemento clave para ello, pero también, las relaciones sociales y familiares, el estado de salud, los recursos y el tiempo libre en el caso de los cuidadores. Como reflexión se establece que la sociología deberá analizar qué pasará en las futuras generaciones, cuando el rol social atribuido no sea un elemento clave en la adaptación a las circunstancias relacionadas con ser cuidador o ser mayor y dependiente. Destacando que el servicio público de Atención Domiciliaria puede contribuir a mejorar y detectar estas situaciones. PALABRAS CLAVE: funcionalismo, teorías sociales del envejecimiento, calidad de vida, persona mayor dependiente, cuidador familiar, cuidador profesional, cuidados de larga duración, dependencia. / The objective of this thesis is to identify objective and subjective elements that favor the perception of a good quality of life in dependents elderly people who are 75 years old and older and their family caregivers assigned to the ATDOM service program of Vilafranca del Penedès.The justification and the topic of study is determined by the lack of depth and research on the concept of quality of life in old age and dependency. The 75 years olds and over were chosen that usually has a greater dependency and greater need for long-term care. The quality of life of the dependent elderly and their family care is analyzed from the functionalism of Parsons (1951), Cumming and Henry (1961). Emphasizing the influence of social roles attributed to the perception of a certain quality of life. There has been a case study based on qualitative and quantitative data, using a questionnaire prepared and applied from an interview conducted face to face with the dependent elderly, family caregivers and nursing professionals ATDOM service, identifying variables that determine objective and subjective elements involved in the quality of life of these older carers and cared for by a home care service. The results are discussed on the basis of the social theories of aging and the functionalism of Parsons. We conclude that older people and carers receive a good quality of life, despite the limitations in the case of the largest, and the change of lifestyle for the caregiver. Stressing that the public home care service can help identify and improve these situations. KEYWORDS: functionalism, social theories of aging, quality of life, dependent elderly, family caregivers, professional caregivers, long-term care, dependence.

Aquesta tesi tracta de la Qualitat de vida dels adolescents amb Escoliosi idiopàtica (EIA) quan ese sotmeten a tractament conservador. Així mateix, concepte central és el de Qualitat de Vida relacionat amb la Salut (QVRS), dins del model biopsicosocial. Es tracta d'un model complex i multicausal, on ment i cos estan estrictament inter-relacionats. Per tant, considerem també: l'auto-imatge, l'estrès i la família. En l'EIA, definida com una desviació lateral de la columna associada a una rotació, es presenten dos factors importants: un possible deteriorament de l 'auto-imatge i una vivència de pèrdua de perfecció, per part dels pacients i dels seus pares. Potencials factors que poden dificultar l'elaboració d'aquest dol són la incertesa en relació a l'evolució de la corba i una possible herència genètica, normalment a càrrec de les mares. Els mètodes de intervencions, en relació a la gravetat de la deformació, comprenen: la simple observació, el tractament conservador amb corset i fisioteràpia, l'operació quirúrgica i/o la fisioteràpia. En relació a un interès sempre més fort per part d'investigadors i clínics, es van crear instruments de mesura que varien des dels genèrics als específics i als super-específics. Arran dels limitats estudis sobre els impactes de la fisioteràpia i del tractament “mixt” que inclou corset i fisioteràpia, hem dut a terme una investigació comptant amb una mostra d'adolescents provinents de dos centres, a Barcelona i a Milà. Els instruments utilitzats van ser: un qüestionari de dades soci-demogràfic, el test d'autoestima de Rosenberg, l'Autoconcepte Forma 5, l'Escala de satisfacció amb el propi cos, el SRS-22, el BSSQ (corset).es/it. Es van realitzar 4 estudis. El primer va ser un estudi de tipus descriptiu sobre la mostra. El segon, una comparació entre els dos grups de fisioteràpia de Milà i de Barcelona, va revelar un augment de la CVRS amb referència al Dolor en el grup de Milà; els dos Tractaments van tenir efectes diferents sobre l'AF-Emocional i el SRS-Autoimatge, amb puntuacions més altes en el grup de Barcelona. El tercer, una comparació entre el grup de fisioteràpia i el mixt en la mostra de Milà , va ensenyar una millora en CVRS quant a Dolor al llarg del temps en el grup de fisioteràpia en contra d'una reducció en el grup mixt. El quart, una comparació entre el grup de fisioteràpia i el sense tractament en la mostra de Barcelona, va indicar que independentment del tractament, hi va haver-una reducció de l'Auto concepte familiar. Tenint en compte el limitat nombre de la mostra, la seva composició heterogènia, les eines utilitzades, es plantegen investigacions més completes en el futur. / Esta tesis trata de la Calidad de vida de los adolescentes con Escoliosis idiopática (EIA) cuando se someten a tratamiento conservador. Asimismo, concepto central es el de Calidad de Vida relacionado con la salud (CVRS), dentro del modelo biopsicosocial. Se trata de un modelo complejo y multicausal, donde mente y cuerpo están estrictamente inter-relacionados. Por lo tanto, consideramos también: la autoimagen, el estrés y la familia. En la EIA, definida como una desviación lateral de la columna asociada a una rotación, se presentan dos factores importantes: un posible deterioro de la autoimagen y una vivencia de pérdida de perfección, por parte de los pacientes y de sus padres. Potenciales factores que pueden dificultar la elaboración de este duelo son la incertidumbre en relación a la evolución de la curva y una posible herencia genética, normalmente a cargo de las madres. Los métodos de intervenciones, en relación a la gravedad de la deformación, comprenden: la simple observación, el tratamiento conservador con corsé y fisioterapia, la operación quirúrgica y/o la fisioterapia. En relación a un interés siempre más fuerte por parte de investigadores y clínicos, se crearon instrumentos de medición que varían desde los genéricos a los específicos y a los superespecíficos. A raíz de los limitados estudios sobre los impactos de la fisioterapia y del tratamiento “mixto” que incluye corsé y fisioterapia, hemos llevado a cabo una investigación contando con una muestra de adolescentes provenientes de dos centros, en Barcelona y en Milán. Los instrumentos utilizados fueron: un cuestionario de datos-socio-demográfico, el test de autoestima de Rosenberg, el Autoconcepto Forma 5, la Escala de satisfacción con el propio cuerpo, el SRS-22, el BSSQ (corsé).es/it. Se realizaron 4 estudios. El primero fue un estudio de tipo descriptivo sobre la muestra. El segundo, una comparación entre los dos grupos de fisioterapia de Milán y de Barcelona, reveló un aumento de la CVRS con referencia al Dolor en el grupo de Milán; los dos Tratamientos tuvieron efectos diferentes sobre el AF-Emocional y el SRS-Autoimagen, con puntuaciones más altas en el grupo español. El tercero, una comparación entre el grupo de fisioterapia y el mixto en la muestra de Milán, enseñó una mejora en CVRS en cuanto a Dolor a lo largo del tiempo en el grupo de fisioterapia en contra de una reducción en el grupo mixto. El cuarto, una comparación entre el grupo de fisioterapia y el sin tratamiento en la muestra de Barcelona, indicó que indiferentemente de l tratamiento, hubo una reducción del Autoconcepto familiar. Teniendo en cuenta el limitado numero de la muestra, su composición heterogénea, las herramientas utilizadas, se plantean investigaciones más completas en futuro. / The present thesis deals with the quality of life of adolescents with idiopathic scoliosis (EIA) when subjected to conservative treatment. Besides, the main concept is the quality of life related to health (HRQOL), within the biopsychosocial model. This is a complex and multi-causal model, where mind and body are strictly interrelated. Therefore, we consider the following elements: self-image, stress and family. In the EIA, defined as a lateral deviation of the spine associated with a rotation, there are two important factors: a possible deterioration of the self-image and a feeling of the lost perfection perceived by the patients and their parents. Potential factors that may hinder the development of this grief are the uncertainty regarding the evolution of the curve and the possible genetic inheritance, usually from maternal side. The methods of intervention in relation to the severity of the deformity may be listed as follows: the simple observation, the conservative treatment with braces and physiotherapy, surgery and / or physiotherapy. With regard to the ever-stronger interest shown by researchers and clinicians, measurement tools ranging from generic to specific and super-specific have been created. Because of the limited studies on the impacts of the physiotherapy treatment and the "mixed" one, including brace and physical therapy, we investigated a sample of adolescents from two centres, in Barcelona and in Milan. The instruments used were a socio-demographic questionnaire, the Rosenberg self-esteem test, the Self-concept Form 5, the Scale of satisfaction with one's body, the SRS-22, BSSQ (brace). The following four studies were conducted . The first was a description of the sample. The second, a comparison between the two groups – from Milan and from Barcelona-, showed an increase of “pain referred HRQOL” in the Milan group; the two treatments had different effects on the AF-Emotional and SRS-Self-image, with higher scores in the Spanish group. The third, a comparison between the physiotherapy group and the mixed one in the sample from Milan, showed an improved “pain referred HRQOL” with the passing of time in the physiotherapy group against a reduction in the mixed group. The fourth, a comparison between the physiotherapy group and the untreated one in the sample from Barcelona, indicated that regardless of the treatment, there was a reduction of the family self-concept. Given the limited sample numbers, its heterogeneous composition, the tools used, the present study requires a more extensive investigation in the future.

Aquest estudi avalua els efectes de la musicoteràpia en dones amb càncer de mama que reben tractament de quimioteràpia adjuvant sobre simptomatologia d’ansietat, depressió, qualitat de vida i fa una anàlisi qualitativa basada en els informes de les pacients sobre l’experiència musicoterapèutica. Investigació experimental. Es separa en grups consecutius a tractament de quimioteràpia i musicoteràpia (GE) o tractament de quimioteràpia estàndard (GC) a 88 dones diagnosticades amb càncer de mama en diferents estadis que reben quimioteràpia. És un disseny simple de pre-post test (cicles 1,2 i 3) i seguiment (cicle 4). La musicoteràpia consisteix en tres sessions de musicoteràpia individuals, durant el tractament. Els instruments de mesura són: escales HADS (ansietat i depressió) i EORTC QLQ C-30 (qualitat de vida) en els cicles 1 i 4; termòmetre de distrès i pregunta oberta de manera pre-post en els cicles 1,2 i 3. L’anàlisi qualitativa del discurs es realitza mitjançant el programa Atlas.Ti (5.2). Completen les dades 69 pacients. En distrès psicològic (HADS), l’ansietat es redueix significativament en el GE (p<.0001) i baixa en depressió (p=0.2189). El GC es manté estable o augmenta significativament. La qualitat de vida global (EORTC QLQ C-30) millora en el GE (p=0.1960), amb diferència significativa en subescales de rol (p=0.0073), funcionament emocional (p=0.0006) i cognitiu (p=0.0483), mentre que el GC empitjora significativament. En termòmetre del distrès, el GE frega la diferència significativa en quasi tots els cicles en ansietat i l’assoleix en depressió. L’anàlisi del discurs del GE reflecteix benefici de la musicoteràpia en una major relaxació, tranquil•litat i millora de l’estat d’ànim. La musicoteràpia modifica la percepció del temps durant la sessió. Les pacients del GE reporten menys simptomatologia d’ansietat i depressió post sessió. També més capacitat i recursos d’afrontament actiu, capacitat de fer/crear música i gaudir en l’ara i aquí, que les del GC. La musicoteràpia és percebuda com un recurs per a les pacients del GE i es recomana la seva aplicació. Conclusions: Els nostres resultats recolzen l’ús de la musicoteràpia com a eina de suport i tractament complementari durant el tractament amb quimioteràpia. La combinació de metodologia quantitativa i qualitativa complementa i reforça els resultats. / Este estudio evalúa los efectos de la musicoterapia en mujeres con cáncer de mama que reciben tratamiento de quimioterapia adyuvante sobre sintomatología de ansiedad, depresión, calidad de vida y hace un análisis cualitativo basado en los informes de las pacientes sobre la experiencia musicoterapéutica. Investigación experimental. Se separa en grupos consecutivos a tratamiento de quimioterapia y musicoterapia (GE) o tratamiento de quimioterapia estándar (GC) a 88 mujeres diagnosticadas con cáncer de mama en diferentes estadios que reciben quimioterapia. Es un diseño simple de pre-post test (ciclos 1 a 3) y seguimiento (ciclo 4). La musicoterapia consiste en tres sesiones de musicoterapia individuales, durante el tratamiento. Los instrumentos de medida son: escalas HADS (ansiedad y depresión) y EORTC QLQ C-30 (calidad de vida) en los ciclos 1 y 4; termómetro de distrés y pregunta abierta de manera pre-post en los ciclos 1, 2 y 3. El análisis cualitativo del discurso se realiza mediante el programa Atlas.Ti (5.2). Completan los datos 69 pacientes. En distrés psicológico (HADS), la ansiedad se reduce significativamente en el GE (p<.0001) y baja en depresión (p=0.2189). El GC se mantiene estable o aumenta significativamente. La calidad de vida global (EORTC QLQ C-30) mejora en el GE (p=0.1960), con diferencia significativa en subescalas de rol (p=0.0073), funcionamiento emocional (p=0.0006) y cognitivo (p=0.0483), mientras que el GC empeora significativamente. En termómetro de distrés, el GE roza la diferencia significativa en casi todos los ciclos en ansiedad y la consigue en depresión. El análisis del discurso del GE refleja beneficio de la musicoterapia en mayor relajación, tranquilidad y mejora del estado de ánimo. La musicoterapia modifica la percepción del tiempo durante la sesión en el GE. Las pacientes del GE reportan menos sintomatología de ansiedad y depresión post sesión. También más capacidad y recursos de afrontamiento activo, capacidad de hacer/crear música y disfrutar en el aquí y ahora, que las del GC. La musicoterapia es percibida como un recurso para las pacientes del GE y se recomienda su aplicación. Conclusiones: Nuestros resultados apoyan el uso de la musicoterapia como herramienta de apoyo y tratamiento complementario durante el tratamiento con quimioterapia. La combinación de metodología cuantitativa y cualitativa complementa y refuerza los resultados. / This study evaluates the effects of music therapy in women with breast cancer receiving adjuvant chemotherapy treatment on symptomatology of anxiety and depression, quality of life, and qualitative analysis based on the patient’s report of music therapy experience. Experimental research with a simple design of pre-post test (cycles 1,2,3) and follow-up (cycle 4). Groups were consecutively completed to chemotherapy treatment and music therapy (EG) or treatment of standard chemotherapy (CG) to 88 women diagnosed with cancer of breast in different stadiums who receive chemotherapy. It is a simple design of pre-post test (cycles 1 to 3) and follow-up (cycle 4). Music therapy consisted of three individual sessions during the chemotherapy treatment. Symptomatology of anxiety and depression measured with HADS and quality of life with EORTC QLQ C-30, at cycles 1 and 4. Pre-post distress (anxiety and depression) measured with Thermometer of Distress) and an open question at cycles 1, 2 and 3. Qualitative data categorized using Atlas.Ti software. 69 patients completed data collection. Experimental group (EG) decreased significant on anxiety (p <.0001) and low depression level (p=0.2189) measured with HADS, whereas control group (CG) kep stable or increased significant. Global quality of life (EORTC QLQ C-30) improved in the GE (p=0.1960) and obtained significant difference in role (p=0.0073), emotional function (p=0.0006) and cognitive function subscales (p=0.0483), whereas the GC deteriorated significant. With Thermometer of distrés, GE rubed the significant difference in almost all cycles in anxiety and obtained it in depression. The narrative of patients in music therapy group related more relaxation, tranquility and improvement of mood. There’s a different perception on time during the session. They reported also less symptomatology of anxiety and depression post session. Compared with patients of control group, patients of music therapy group tended to have more resources of active confrontation, capacity to enjoy making music and being in present (here and now). They emphasized that music therapy had been a useful resource and recommended his application. Conclusions: Our results support music therapy as a helpful tool and a complementary treatment during chemotherapy. The combination of quantitative and qualitative methodology complements reinforce the results.

El benestar psicològic, entès com la vessant psicològica que forma part del concepte més ampli de qualitat de vida, constitueix un àmbit d'estudi en expansió. Tot i tenir un passat més breu en comparació amb d'altres constructes psicosocials, cada vegada investigadors de les més diverses disciplines s'afegeixen a la llista d'estudiosos que fan del benestar psicològic un dels seus objectes d'investigació. Amb tot, l'estudi del benestar psicològic en l'adolescència constitueix probablement un dels àmbits en els quals la necessitat de seguir avançant es fa més evident. El seu estudi en subjectes adolescents té, a més, un doble interès. Per una part, els canvis i transicions que nois i noies experimenten durant l'adolescència comporten amb freqüència que sigui un període estressant per a molts d'ells/es, amb implicacions importants per al seu benestar psicològic. Aprofundir en el seu coneixement durant aquest període té un interès més enllà de l'estrictament científic i permet el disseny de programes de prevenció més ajustats a les problemàtiques que els/les adolescents puguin estar experimentant. L'exploració dels elements del benestar psicològic constitueix una de les estratègies d'aproximació al seu estudi. En aquesta tesi doctoral s'han seleccionat alguns dels elements que de la literatura científica es desprèn que tenen una connexió més estreta amb el benestar psicològic i que són la satisfacció amb la vida globalment i amb àmbits específics de la vida, l'autoestima, el suport social percebut, la percepció de control i els valors. Tot i que existeix un consens elevat en considerar que l'exploració d'aquests elements és de primera necessitat de cares a aprofundir en l'estructura del benestar psicològic, generalment han estat estudiats de forma separada, malgrat no falten intents d'integració teòrica. Les limitacions més importants que presenta l'estudi del benestar psicològic i el dels seus elements en l'actualitat són bàsicament de caràcter epistemològic i fan referència a la dificultat de trobar visions comunes (tant a nivell de definicions com de teories explicatives) compartides per una majoria d'investigadors socials. Aquestes limitacions justifiquen l'interès per dirigir l'atenció vers un altre tipus d'explicacions del benestar psicològic, qualitativament diferents a les disponibles, que no es refugiïn ni en reduccionismes ni en explicacions causals rígides. Les teories de la complexitat suposen una alternativa productiva en aquest sentit ja que aquelles característiques a través de les quals la complexitat ve donada (borrositat de límits, punts de catàstrofe, dimensions fractals, processos caòtics i no lineals), són, en definitiva, les mateixes propietats que caracteritzen als fenòmens psicosocials. I això inclou el de benestar psicològic. Les dades de les que disposem, obtingudes mitjançant un estudi transversal, impedeixen fer una aproximació al benestar psicològic des de totes les propietats de la complexitat esmentades a excepció de la característica de la no linealitat. L'objectiu general de la tesi ha estat el de construir un model de benestar psicològic a partir de les dades obtingudes que permetés: 1) Evidenciar relacions entre variables que fins aquests moments no han pogut ser massa explorades, 2) Contemplar aquestes relacions més enllà de la seva unidireccionalitat, i 3) Entendre el benestar psicològic en l'adolescència des d'un punt de vista més integrador i holista i, consegüentment, oferir una manera més comprehensiva d'aproximar-se a aquest fenomen. Aquesta tesi ha de ser entesa com un primer pas, fonamentalment metodològic, per l'elaboració futura de conceptualizacions sobre el benestar psicològic en l'adolescència que es basin en els principis que ens aporten les ciències de la complexitat. Malgrat els resultats obtinguts no estan absents de limitacions, obren noves perspectives d'anàlisi del benestar psicològic en l'adolescència. / Psychological well-being is the psychological dimension of quality of life and a growing field of study. It has a shorter past compared to other psychosocial concepts. However, researchers coming from many diverse displicines are every day enlarging the list of those who take psychological well-being as their object of study. The study of adolescent psychological well-being is probably one of the fields where the need of moving forward is more evident.Its study in adolescent population has a double interest. On the one hand, boys and girls deal with different changes and transitions at these ages and this leads adolescence frequently to be an stressful period of time, with important consequences for their psychological well-being. On the other hand, the fact of deeping in its knowledge during this period has also an interest which goes beyond the scientifical one, and allows the designing of more adjusted to the specific problems adolescents are living prevention programs. The exploration of psychological well-being elements is one of the approximation strategies to its study. In this thesis, we have selected some of the elements it is considered by the scientific literature to have a stronger connection to psychological well-being. They are the following: satisfaction with life as a whole, satisfaction with specific life dimensions, self-esteem, social suport, perception of control and values. There is an important consensus in considering that the exploration of this elements is of vital need to deepen in the psychological well-being structure. They have generally been studied in a separated way, however, it is possible to find some theoric integration attempts.The most important limitations that psychological well-being and also its elements have nowadays are basically epistemological, and refer to the difficulty of finding common visions (at the definitions level and at explanatory theories as well), shared by a majority of social researchers. These limitations justify the interest of directing attention towards other type of qualitatively different explanations, while avoding those being reductionistic and based on rigid causal explanations. Complexity theories can be a valid alternative as those properties that characterise complexity (fuzziness of limits, catastrophical points, fractal dimensions, chaotic and non linear processes) are, at the end, the same features psychosocial phenomena have. This including psychological well-being. The data we had, obtained through a transversal study, do not allow us to approximate to psychological well-being from each of the above properties with the exception of non linearity.The general objective of the thesis has been constructing a psychological well-being model from the obtained data which should be able of: 1) Making evident some up-to-now still non-explored relationships among variables, 2) Comprehending these relationships beyong their unidirectionality, and 3) Understanding psychological well-being in adolescence from a more integrative and holistic point of view and, thus, offering a more comprehensive way of approaching to these phenomenon.This thesis must be understood as a first step, specially a methodological one, to elaborate in the future conceptualisations about psychological well-being in adolescence based on complexity theories principles. Although the obtained results have some limitations, they also open to new analysis perspectives in the study of psychological well-being in adolescence.

The objective of this work is the evaluation of the impact on health care of the systematic use of health related quality of life (HRQL) measures. A systematic review and a meta-analysis of randomized clinical trials were performed. A novel method was developed for the interpretation of scores that was based on Item Response Theory and it was applied to Visual Function Index VF-14, a perceived visual function measure for cataract patients. In a before-after trial, the visual function of 833 consecutive cataract patients attending 19 ophthalmologists in hospital and primary care based practices was routinely assessed. The results suggest that the feed back on HRQL and perceived health to health professionals might improve some aspects of medical care process, but not its outcome. / El objetivo del presente trabajo es evaluar el impacto en la atención médica del uso sistemático de instrumentos de medida de la calidad de vida relacionada con la salud (CVRS). Para ello se realizó una revisión sistemática y meta-análisis de ensayos clínicos. Se desarrolló un método para la interpretación de las puntuaciones basado en Teoría de Respuesta al Ítem y se aplicó al Índice de Función Visual VF-14, una medida de función visual percibida para pacientes con cataratas. Se diseñó un estudio de intervención antes-después en el que se midió de forma sistemática la función visual de 833 pacientes con cataratas que acudieron de forma consecutiva a las consultas de 19 oftalmólogos en centros hospitalarios y de atención primaria. Los resultados indican que la administración de información sobre CVRS y salud percibida a los profesionales de la salud podría modificar algunos componentes del proceso de la atención sanitaria, pero no su resultado. / L' objectiu del present treball és l'avaluació de l'impacto a l' atenció mèdica de l'us sistemàtic dels instruments de mesura de la qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS). Es realitzà una revisió sistemàtica i meta-anàlisi d'assaijos clínics. Es va desenvolupar un mètode per a la interpretació de les puntuacions basat en la Teoria de Resposta a l'Ítem que es va aplicar a l'Índex de Funció Visual VF-14, una mesura de funció visual percebuda per a pacients amb cataractes. Es va dissenyar un estudi d'intervenció abans-després en el que es mesurà de forma sistemàtica la funció visual de 833 pacients amb cataractes atesos de forma consecutiva a les consultas de 19 oftalmòlegs de centres hospitalaris i d'atenció primària. Els resultats indiquen que l'administració d'información sobre QVRS i salut percebuda als professionals de la salut pot modificar alguns components del procés de l' atenció sanitària, pero no el seu resultat.

La utilització de serveis sanitaris en població infantil i adolescent europea ha estat fins ara poc analitzada. Aquest treball de recerca es va centrar en l'anàlisi de la utilització de serveis sanitaris en població infantil i adolescent de la ciutat de Barcelona i d'onze països europeus, estudiant la seva associació amb necessitats en salut, característiques de la família i dels sistemes sanitaris. Concretament, es van plantejar els objectius d'examinar la utilitat de la salut percebuda com a mesura de necessitat en salut i l'existència de desigualtats socials en la utilització de serveis sanitaris. Un objectiu addicional, a nivell metodològic, va ser estudiar la participació, resposta i representativitat de les mostres dels països participants en l'estudi europeu, segons els mètodes de selecció i d'administració. Es van utilitzar les dades de l'enquesta de salut de Barcelona (ESB) de l'any 2000 de la població de 5 a 14 any i de l'estudi europeu KIDSCREEN que es va dur a terme al 2003 en població de 8 a 18 anys. La utilització de serveis sanitaris en població infantil i adolescent va mostrar-se d'acord amb els nivells de necessitat en salut, excepte en l'accés davant dels problemes de salut mental. Es van trobar desigualtats socioeconòmiques i es van identificar característiques estructurals i organitzatives dels sistemes sanitaris que semblen disminuir l'accessibilitat. Les mesures de salut percebuda van aportar informació addicional confirmant la seva validesa i utilitat en l'avaluació de serveis sanitaris per a la població infantil i adolescent. / La utilización de servicios sanitarios en población infantil y adolescente europea ha sido hasta ahora poco analizada. Este trabajo de investigación se dirigió a analizar la utilización de servicios sanitarios en población infantil y adolescente de la ciudad de Barcelona y de once países europeos estudiando su asociación con necesidades en salud y características de la familia y de los sistemas sanitarios. Específicamente, se plantearon los objetivos de examinar la utilidad de la salud percibida como medida de necesidad en salud y la existencia de desigualdades sociales en la utilización de servicios sanitarios. Un objetivo adicional, a nivel metodológico, fue estudiar la participación, respuesta y representatividad de las muestras de los países participantes en el estudio europeo, y compararlos según los métodos de selección y de administración. Se utilizaron los datos de la encuesta de salud de Barcelona (ESB) del año 2000 de la población de 5 a 14 años y del estudio europeo KIDSCREEN llevado a cabo en 2003 en población de 8 a 18 años. La utilización de servicios sanitarios resultó adecuada a los niveles de necesidad en salud, excepto en el acceso ante problemas de salud mental. Se encontraron desigualdades socioeconómicas y se identificaron características estructurales y organizativas de los sistemas sanitarios que parecen disminuir la accesibilidad. Las medidas de salud percibida aportaron información adicional confirmando su validez y utilidad en la evaluación de servicios sanitarios para la población infantil y adolescente. / Analysis of the utilisation of health care services among children and adolescents at a European level has been scarce to date. This research aimed to analyse the use of health care services in children and adolescents in the city of Barcelona and eleven European countries and to examine the correlations between use of services and health needs, family characteristics, and healthcare system factors. More specific aims were to examine the utility of perceived health as a measure of needs and to determine whether there were social inequalities in the use of health care services. At a methodological level, a further objective was to examine the sampling and administration methods used in the European study in terms of participation, response rate, and representativeness and to compare them across countries. Data used were obtained from children aged 5-15 years included in the Barcelona Health Interview Survey (BHIS), which was carried out in 2000, and from children and adolescents aged 8-18 years included in the European KIDSCREEN study carried out in 2003. We found that use of services was generally in accordance with health needs, except for access for mental health problems. Socioeconomic inequalities were found, and structural characteristics of health care systems were identified as possible correlates of a reduced access to services. Measures of self-perceived health provided information which correlated with use of services, thereby confirming their validity and usefulness for health services research in child and adolescent populations.

The thesis is based on the Kidscreen Follow-up study. A representative sample of Spanish adolescents and youths and one of their parents were assessed twice (3 years apart) to evaluate adolescents and youths health related quality of life and mental health. The specific objectives of this thesis were to assess the effect of life events, and family and social variables (parents' mental health and home life) on three different health related outcomes: heath related quality of life, mental health, and psychosomatic complaints of adolescents and youths. The Coddington Life Events Scales were adapted into Spanish using the translation and back-translation process. Multiple linear regression and structural equation modelling were used to analyze the effect of the determinants selected. Life events and parents' mental health acted as risk factors for the outcomes selected, specially on mental health outcomes, whereas family factors like the relation with family members in home life were protective factors. Social factors inside the family should be promoted and reinforced to protect adolescents and youths from the effect of risk factors. / Aquesta tesi és part de l'estudi KIDSCREEN Follow-up. Utilitzant una mostra representativa d'adolescents i joves de l'estat espanyol, es van mesurar diferents aspectes relacionats amb la salut, avaluant la mostra dues vegades (amb una separació de 3 anys). Concretament, l'objectiu de la tesi va ser avaluar l'efecte dels aconteixements vitals i factors familiars i socials (salut mental dels pares i vida familiar) en tres resultats en salut: la qualitat de vida relacionada amb la salut, la salut mental i els problemes psicosomàtics dels adolescents i joves. Per això, es va adaptar l'escala Coddington Life Events Scales seguint la metodologia de traducció-retrotraducció. Es van utilizar models de regressió i models d'equacions estructurals per analitzar l'efecte dels determinants en salut. Els aconteixements vitals i la salut mental dels pares van ser dos factors de risc importants, especialment en la salut mental dels adolescents i joves. Per altra banda, les variables familiars com la relació dels membres de la família van actuar com a factors protectors. La cohesió dels membres de la família s'ha de promoure per tal de protegir els adolescents i joves de l'efecte de factors de risc.