No description available.

Asylsökande är en utsatt grupp som kommer till Sverige på grund av ett behov av skydd. Varför individerna är särskilt utsatta kan variera, men det beror ofta på konfliktförhållanden och hot mot enskild i hemlandet. Personerna migrerar i nöd för att bevara sina mänskliga rättigheter. Ett avvisnings- eller utvisningsbeslut kan meddelas om individen inte når upp till kraven för skydd. Om det uppstår nya omständigheter kan beslutet i vissa fall inte verkställas. Uppsatsens syfte är att klargöra hur reglerna om verkställighetshinder tillämpas inom asylrätten vid avvisning- eller utvisning samt efter lagakraftvunnet beslut. Syftet uppfylls genom en rättsdogmatisk metod som innebär en analys av lagstiftning, förarbeten, praxis och doktrin för att utreda och fastställa gällande rätt. Utöver utlänningslagen (2005:716) behandlas internationell rätt och EU-rätt. Resultatet av undersökningen visar att utlänningslagen delvis är bristfällig och i behov av en revidering för att bevara de mänskliga rättigheterna.

Studien syftar till att undersöka hur och varför lärare i årskurs F-3 använder högläsning som ett pedagogiskt verktyg för att främja läsningens roll i de tidiga skolåren. Genom intervjuer och observationer analyseras lärarnas föreställningar om högläsningens syften och tillvägagångssätt, samt eventuella utmaningar för dess effektivitet som pedagogiskt verktyg. Studien är grundad i det teoretiska konceptet Pedagogical Content Knowledge (PCK) och använder en fenomenografisk metod. Undersökningen fokuserar på två lärares arbete och deras föreställningar om högläsning. Resultaten visar att en stor del av lärarnas arbetsmetoder vid högläsningssessioner fokuserar på att skapa en interaktiv läsmiljö där elevernas engagemang och delaktighet prioriteras. Hur ofta och vilka didaktiska strategier lärarna tillämpar vid högläsningssessioner varierar beroende på deras individuella tillvägagångssätt och mål med läsundervisningen. En av lärarna använde en mer aktiv och direkt metodik medan den andra tenderade att skapa en avslappnad miljö för eleverna. Resultaten visade även att lärarnas arbetsmetoder överensstämmer väl med rekommendationerna från tidigare forskning. Slutligen visar resultaten att det inte verkar finnas en universell metod för högläsning, utan att lärarna anpassar sina tillvägagångssätt efter elevernas behov och klassens dynamik. Både öppna och stängda frågor används, och valet av strategi verkar bero på lärarnas egna uppfattningar om syftet med högläsningen och deras specifika undervisningsmål.

Les glicosidases que hidrolitzen els substrats amb retenció de configuració segueixen un mecanisme general en què després d'una primera etapa d'associació enzim-lligand s'encadenen dues etapes catalítiques que porten a la hidròlisi del substrat conservant la configuració del carboni anomèric en el nou extrem generat. En el present treball es comprova a través d'estudis mecanístics, principalment estudis en estat preestacionari i anàlisis de Hammett, que amb aquest mecanisme tan senzill no es pot descriure correctament l'activitat catalítica de la 1,3-1,4-β-glucanasa de Bacillus licheniformis, i es proposa el mecanisme que es mostra a continuació: on els complexos enzim-substrat adopten dues conformacions productives (SES* i SES**) i on el balanç entre aquestes dues conformacions en funció del substrat explica els diferents comportaments cinètics en estat estacionari i preestacionari.Un estudi en profunditat sobre la importància que exerceix la interacció entre l'enzim i l'hidroxil a C2 de la unitat de glucopiranosa que ocupa el subseti -1 demostra que en el cas de la 1,3-1,4-β-glucanasa de Bacillus licheniformis aquesta interacció no juga el paper rellevant que s'ha observat en altres β-glicosidases que actuen amb retenció de configuració.L'estudi de la reacció d'hidratació del glical G4G3G' catalitzada per la 1,3-1,4-β-glucanasa de Bacillus licheniformis permet proposar que hi ha un canvi en el residu que fa el paper d'àcid general. De manera que es proposa que l'Asp136 que en la reacció d'hidròlisi de substrats ajuda al posicionament dels residus catalítics i juga un paper en la regulació dels seus pKa, és el residu que fa d'àcid general en la reacció d'hidratació de glicals. / Las glicosidasas que hidrolizan substratos con retención de configuración siguen un mecanismo general en que después de una primera etapa de asociación enzima-ligando se encadenan dos etapas catalíticas que llevan a la hidrólisis del substrato conservando la configuración del carbono anomérico en el nuevo extremo generado. En el presente trabajo se comprueba a través de estudios mecanísticos, principalmente estudios en estado pre-estacionario y análisis de Hammett, que con este mecanismo tan sencillo no se puede describir correctamente la actividad catalítica de la 1,3-1,4-β-glucanasa de Bacillus licheniformis, y se propone el mecanismo que se muestra a continuación: donde los complejos enzima-substrato adoptan dos conformaciones productivas (SES* y SES**) y donde el balance entre estas dos conformaciones en función del substrato explica los diferentes comportamientos cinéticos en estado estacionario y pre-estacionario.Un estudio en profundidad sobre la importancia que ejerce la interacción entre el enzima y el hidroxilo en C2 de la unidad de glucopiranosa que ocupa el subsitio -1 demuestra que en el caso de la 1,3-1,4-β-glucanasa de Bacillus licheniformis esta interacción no juega el papel relevante que se ha observado en otras β-glicosidasas que actuan con retención de configuración.El estudio de la reacción de hidratación del glical G4G3G' catalizada por la 1,3-1,4-β-glucanasa de Bacillus licheniformis permite proponer que hay un cambio en el residu que ejerce el papel de ácido general. De manera que se propone que el Asp136 que en la reacción de hidrólisis de substratos ayuda en el posicionamiento de los resíduos catalíticos y juega un papel en la regulación de sus pKa, es el resíduo que actúa de ácido general en la reacción de hidratación de glicales. / Retaining glycosidases follow a general mechanism in which the first enzime-ligand association is followed by two catalytic steps that render the product of hydrolysis with the same anomeric configuration as the starting material. In the present work we demonstrate using mechanistic studies, basically pre-steady state kinetics and Hammett analysis, that this mechanism is too simple to properly describe the catalytic activity of Bacillus licheniformis 1,3-1,4-β-glucanase, and the following mechanism is proposed: In this mechanism, the enzim-substrate complexes adopt two productive conformations (SES* and SES**) and the balance between these two conformations depending on the nature of the substrate explains the diferent behaviours observed in pre-steady and steady state kinetics.A deep study on the importance of the interaction between the enzyme and the hydroxyl group at C2 of the glucopyranose residue that occupies the -1 subsite demonstrates that in Bacillus licheniformis 1,3-1,4-β-glucanase this interaction is not the key interaction observed in other retaining β-glycosidases.The study of the G4G3G' glical hydration catalysed by the Bacillus licheniformis 1,3-1,4-β-glucanase let us propose that there is a change in the residue that acts as a general acid. We propose that Asp136, that plays a role positioning the catalytic residues and modulating their pKa in the hydrolysis reaction, acts as the general acid in the hydration of glycals.

L’Ins(1,4,5)P3 joue un rôle évident dans la signalisation cellulaire : il permet la libération du Ca 2+ des stocks intracellulaires par son action au niveau de récepteurs spécifiques. Pour mettre fin à son action, l’Ins(1,4,5)P3 peut être dégradé par une Ins(1,4,5)P3 5-phosphatase en Ins(1,4)P2, un métabolite inactif. L’Ins(1,4,5)P3 peut aussi être transformé en Ins(1,3,4,5)P4 par une Ins(1,4,5)P3 3-kinase. L’Ins(1,3,4,5)P4 semble posséder des capacités de signalisation propres ou au contraire liées à celles de l’Ins(1,4,5)P3. L’Ins(1,3,4,5)P4 est aussi le point de départ de toute une série d’inositol hautement phosphorylés, dont les rôles ne sont pas clairs. Trois isoformes de l’Ins(1,4,5)P3 3-kinase existent (A, B et C). Ces isoformes possèdent un domaine catalytique carboxy-terminal bien conservé. Par contre, les domaines amino-terminaux sont spécifiques et leur permettraient d’établir des interactions ou de subir des régulations propres. Pour tenter d’élucider le rôle fonctionnel de l’Ins(1,3,4,5)P4, nous avons généré et analysé des souris déficientes pour les isoformes B et C de cette enzyme. Les souris déficientes pour l’Ins(1,4,5)P3 3-kinase C ne présentent pas de phénotype évident, ce qui suggère que son rôle n’est pas crucial ou que son absence peut être compensée par une autre enzyme. Les souris déficientes pour l’Ins(1,4,5)P3 3-kinase B, par contre, présentent une immunodéficience caractérisée par une absence spécifique des lymphocytes T αβ périphériques. Cette absence fait suite à un blocage dans la différenciation du précurseur du lymphocyte, le thymocyte. Les caractéristiques de la signalisation induite par le récepteur de surface (TCR) permettent la sélection des thymocytes, de manière à constituer un pool de lymphocytes T restreints pour le MHC et tolérants pour le soi. Nous avons montré que ces phénomènes de sélection étaient défectueux dans les thymocytes mutants, du fait de leur hyporéactivité à la stimulation par le TCR. Le mécanisme responsable de cette hyporéactivité n’est pas encore élucidé. A première vue, la mobilisation de Ca 2+ ne semble pas altérée dans ces thymocytes mutants en réponse à des stimulations classiques. Cependant, d’autres types de stimulation, se rapprochant plus de celles réellement rencontrées par le thymocyte in vivo, doivent encore être investigués. L’intégrité d’autres voies de signalisation cruciales du lymphocyte T doit aussi être vérifiée. En conclusion, l’isoforme B de l’Ins(1,4,5)P3 3-kinase et l’Ins(1,3,4,5)P4 qu’il produit jouent un rôle crucial dans la différenciation du thymocyte, par un mécanisme qui reste encore à déterminer.

The objective of this thesis is to investigate how to work with values and democracy in practice, when working with early childhood education and care. The thesis is presented as an essay, where the framed questions are considered using several different perspectives. The types of questions raised address issues such as the educators' attitudes and approaches, the individual's position within the group and how democracy and care are intrinsically integrated with each other. The issues are considered and discussed in part through formative texts from the author’s own experience, and in part through a theoretical in-depth study of the principles of democracy in the context of raising children, education and teaching, and additionally, through participatory observations of children in four different groups, five times, with ages ranging from 1-3 year olds. The thematic analysis considers the children's opportunities to meet democratic values ​​in many of the situations that in preschool would be categorised as care. The educators’ role in acknowledging and confirming the children within the group in conjunction with creating an awareness of each other's choices, differences and competencies is also considered. The concluding thoughts are that democratic values, such as inclusion, consideration and respect, can be strengthened and acknowledged for the children through the educators' knowledge and awareness. By including work with values as learning objects, educators can create more opportunities in early childhood education and care to meet and develop democratic values. / Uppsatsens syfte är att undersöka vad praktiskt värdegrundsarbete och demokratiarbete med de yngsta barnen på förskolan kan vara. Uppsatsen skrivs i essäform där fågeställningarna behandlas i flera olika dimensioner. Frågeställningarna handlar om pedagogers förhållningssätt och bemötande, individens plats i gruppen samt hur demokrati och omsorg hör ihop. Frågorna behandlas och diskuteras dels genom gestaltande texter från den egna praktiken, dels genom teoretisk fördjupning i demokratibegreppet kopplat till fostran, utbildning och undervisning samt genom fem deltagande observationer från fyra olika barngrupper med 1-3-åringar. I den tematiska analysen diskuteras barnens möjligheter att möta demokratiska värden i många av de situationer vi i förskolan skulle kategorisera som omsorg. Likaså diskuteras hur pedagogerna synliggör och bekräftar barnen inför varandra i gruppen genom att skapa en medvetenhet om varandras val, olikheter och kompetenser. De konkluderande tankarna är att demokratiska värden, så som inkludering, hänsyn och respekt, kan stärkas och synliggöras med barnen genom pedagogers kunskap och medvetenhet. Genom att lyfta värdegrundsfrågor som lärandeobjekt kan pedagoger skapa fler möjligheter för de yngsta barnen på förskolan att möta och utveckla demokratiska värden.

<p>We derive the equation linking the Weyl tensor with its Lanczos potential, called the Weyl-Lanczos equation, in 1+3 covariant formalism for perfect fluid Bianchi type I spacetime and find an explicit expression for a Lanczos potential of the Weyl tensor in these spacetimes. To achieve this, we first need to derive the covariant decomposition of the Lanczos potential in this formalism. We also study an example by Novello and Velloso and derive their Lanczos potential in shear-free, irrotational perfect fluid spacetimes from a particular ansatz in 1+3 covariant formalism. The existence of the Lanczos potential is in some ways analogous to the vector potential in electromagnetic theory. Therefore, we also derive the electromagnetic potential equation in 1+3 covariant formalism for a general spacetime. We give a short description of the necessary tools for these calculations and the cosmological formalism we are using.</p>

We derive the equation linking the Weyl tensor with its Lanczos potential, called the Weyl-Lanczos equation, in 1+3 covariant formalism for perfect fluid Bianchi type I spacetime and find an explicit expression for a Lanczos potential of the Weyl tensor in these spacetimes. To achieve this, we first need to derive the covariant decomposition of the Lanczos potential in this formalism. We also study an example by Novello and Velloso and derive their Lanczos potential in shear-free, irrotational perfect fluid spacetimes from a particular ansatz in 1+3 covariant formalism. The existence of the Lanczos potential is in some ways analogous to the vector potential in electromagnetic theory. Therefore, we also derive the electromagnetic potential equation in 1+3 covariant formalism for a general spacetime. We give a short description of the necessary tools for these calculations and the cosmological formalism we are using.

Syftet med denna studie är att undersöka om den tysta läsningen i grundskolans tidigare år behöver ändras, varför detta behövs samt hur den kan ändras. Till grund för studien skrevs tre frågeställningar. Dessa lyder:   Behöver den tysta läsningen förändras- varför? Hur kan den tysta läsningen i skolan utvecklas? Hur kan utvecklandet av tyst läsning gynna elevernas läsande och livslånga lärande?   Studien genomfördes genom en litteraturstudie av forskning och annan litteratur. Litteraturen och stoffet analyserades genom Vygotskijs och det sociokulturella perspektivet.   Det undersökningen visat är att läsförmågan i Sverige sjunkit och att den fortsätter att sjunka. För att ändra på detta behövs mer undervisning i lässtrategier. En förändring i momentet tyst läsning är därför av vikt. Om en sådan förändring skulle medföra ökade resultat går inte att säga, det behövs det större undersökningar för att ta reda på.   En förändring från den enskilt tysta läsningen till en tyst läsning där samtalet och innehållet i texten får en större betydelse visar undersökningen är att föredra. Detta innebär inte att den tysta läsningen ska försvinna. Den enskilda läsningen behövs också, då avkodning är en viktig förmåga för att utveckla goda läsare. Däremot visar studien att genom att samtala om lässtrategier, lyfta olika tolkningar och få ett dialogiskt klassrum där elevernas frågor är av vikt, kan vi utveckla bättre läsare i skolan. / The aim of this study is to see if the silent reading in the early school years in Sweden needed to change. The purpose was also to see how this educational moment could change and what benefit the students learning could have of this change. To answer this aim some question was written. These where:   Does the silent reading need to change - why? How can the silent reading in school develop? How can the development of this educational moment benefit the students’ lifelong learning and reading skills?   The study where executed thru a literature study with both research- and other literature material. These where analyzed thru Vygotskijs and the sociocultural perspective on learning.   The study shows that the reading ability in Swedish school has dropped and continues to drop. To change this down going pattern more education in reading strategies are necessary. A change in the silent reading is therefore important. The study cannot say if a change would increase Swedish students reading ability. A larger research is needed to see this.   A change in the silent reading, from an individual work, to a moment where the conversation and content of the text get larger space, are something the study shows as an important change. This does not exclude the silent reading as an individual work. It is necessary to read much to increase the reading fluency. This is a significant part of becoming a good reader. Though the study shows that this is important, the education need more conversations and education about reading strategies. If we teachers lift different aspects of the text and create a dialogical classroom where the students’ questions matters the development of good readers will have a significant chance of growing.

To understand and modify the secondary cell walls of plants the project group Enzyme Discovery in Hybrid Aspen for Fiber Engineering (EDEN) was founded composed of nine laboratories with funding from the European Commission. The main target of EDEN´s research is to genetically engineer fiber structure in order to produce transgenic trees with modified properties for the pulp and paper industries. In this target framework, the Populus tremula x tremuloides xyloglucan endotransglycosylase (PttXET16A) was selected for in-depth study of its transglycosylase activity catalyzing cleavage and reconnection of xyloglucan molecules, which is proposed to be involved in secondary cell wall morphogenesis. The creation of a family 16 carbohydrate active enzyme &#61538;-glucanase/XET hybrids were attempted in order to design a chimeric enzyme with one or more of the following altered properties: specificity, activity, and or stability. The two enzymes, Bacillus licheniformis 1,3-1,4-&#61538;-glucanase and Populus tremula x tremuloides xyloglucan endotransglycosylase, are members of the same enzymatic family and have highly homologous 3-dimensional structures. However, the enzymes exhibit different activities, one a hydrolase the other a transferase; different specificities, one accepts only linear glcosydic substrates while the other branched substrates; and different stabilities. Hybrid enzyme construction represented an investigational challenge in order to understand what physical characteristics of both enzymes attribute to the specific pattern of activity and specificity observed.Removal of the 1,3-1,4-&#61538;-glucanase major loop resulted in a folded protein which still maintained some &#946;-glucan hydrolase activity. However, no xyloglucan endotransglycosylase-like activity or specificity was observed. Next, point mutations of the &#946;-sheets forming the enzymatic binding site cleft were mutated to resemble PttXET16A residues. The final chimeric protein neither exhibited XET nor &#946;-glucanase activities. Structural analysis by X-ray crystallography revealed a major unexpected structural rearrangement providing a clear insight for further enzyme engineering. / Amb la finalitat d'entendre i modificar la paret cel·lular secundària de les plantes, es va fundar el grup Enzyme Discovery in Hibrid Aspen for Fibern Engineering (EDEN) composat per nou laboratoris amb la finançament de la Comissió Europea. El principal objectiu de la recerca del grup EDEN és enginyar genèticament l'estructura de fibres per tal de produir arbres transgènics amb propietats modificades per les indústries de la polpa i el paper.En el marc d'aquest projecte, es va seleccionar el Populus tremula x tremuloides xiloglucà endotransglicosilasa (PttXET16A) per estudiar en profunditat la seva activitat transglicosilasa catalitzant el trencament i la reconnexió de molècules de xiloglucà, el qual sembla estar involucrat en la morfogènesi de la paret cel·lular secundària. D'aquesta manera, s'intentà crear una família 16 d'híbrids de l'enzim actiu amb carbohidrats &#61538;-glucanasa/XET per tal de dissenyar un enzim quimèric amb una o més de les propietats següents alterades: especificitat, activitat i/o estabilitat.Els dos enzims, Bacillus licheniformis 1,3-1,4-&#61538;-glucanasa i Populus tremula x tremuloides xiloglucà endotransglicosilasa, són membres de la mateixa família enzimàtica i tenen una gran homologia en les seves estructures en 3-dimensions. Tot i així, aquests enzims presenten diferents activitats, un presenta activitat hidrolasa i l'altre, transferasa; diferents especificitats, un accepta només substrats glicosílics lineals mentre l'altre, substrats ramificats; i diferents estabilitats. La construcció d'un enzim híbrid representa un repte en la investigació amb la finalitat d'entendre quines característiques físiques dels dos enzims s'atribueixen al model específic de l'activitat i especificitat observada.L'extracció del llaç més gran de l'1,3-1,4-&#61538;-glucanasa va resultar en l'obtenció d'una proteïna plegada que encara manté certa activitat hidrolasa del &#61538;-glucà. Tot i això, no s'observà activitat o especificitat similar a la xiloglucà endotransglicosilasa. A partir d'aquí, es realitzaren mutacions puntuals a diferents punts de les fulles &#61538; que formen l'escletxa del lloc d'unió de l'enzim per assemblar-se als residus del PttXET16A. La proteïna quimèrica final tampoc presentava activitat XET ni &#61538;-glucanasa. L'anàlisi de l'estructura per cristal·lografia de raigs X revelà una major reorganització estructural de l'esperada proveint el nou enzim d'un clar espai intern que obra moltes més portes a l'enginyeria de l'enzim. / Con la finalidad de entender y modificar la pared celular secundaria de las plantas, se fundó el grupo Enzyme Discovery in Hibrid Aspen for Fibern Engineering (EDEN) compuesto por nueve laboratorios con la financiación de la Comisión Europea. El principal objetivo de la búsqueda del grupo EDEN es ingeniar genéticamente la estructura de fibras para producir árboles transgénicos con propiedades modificadas para las industrias de la pulpa y el papel. En el marco de este proyecto, se seleccionó el Populus tremula x tremuloides xiloglucán endotransglicosilasa (PttXET16A) para estudiar en profundidad su actividad transglicosilasa catalizando la rotura y la reconnexión de moléculas de xiloglucán, el cual parece estar involucrado en la morfogénesis de la pared celular secundaria. De esta forma, se intentó crear una familia 16 de híbridos de la enzima activa con carbohidratos &#61538;-glucanasa/XET con la finalidad de diseñar una enzima quimérica con una o más de las propiedades siguientes alteradas: especificidad, actividad y/o estabilidad. Las dos enzimas, Bacillus licheniformis 1,3-1,4-&#61538;-glucanasa y Populus tremula x tremuloides xiloglucà endotransglicosilasa, son miembros de la misma familia enzimática y tienen una gran homología en sus estructuras en 3-dimensiones. Aún así, estas enzimas presentan diferentes actividades, una tiene actividad hidrolasa y la otra, transferasa; diferentes especificidades, una acepta sólo sustratos glicosílicos lineales mientras la otra, sustratos ramificados; y diferentes estabilidades. La construcción de una enzima híbrida representa un reto dentro de la investigación con la finalidad de entender qué características físicas de las dos enzimas se atribuyen al modelo específico de la actividad y especificidad observada. La extracción del lazo más grande de la 1,3-1,4-&#61538;-glucanasa resultó en la obtención de una proteína plegada que todavía mantiene cierta actividad hidrolasa del &#61538;-glucán. Aún así, no se observó actividad o especificidad similar a la xiloglucán endotransglicosilasa. A partir de este punto, se realizaron mutaciones puntuales a diferentes puntos de las hojas &#61538; que forman la brecha del lugar de unión de la enzima por asemejarse a los residuos del PttXET16A. La proteína quimérica final tampoco presentaba actividad XET ni &#61538;-glucanasa. El análisis de la estructura por cristalografía de rayos X reveló una mayor reorganización estructural de la esperada proveyendo la nueva enzima de un claro espacio interno que obre muchas más puertas a la ingeniería de la enzima.