El treball pretén emmarcar-se dins el problema de la transició del feudalisme al capitalisme, i també intenta superar els límits de la clàssica Història Local. Dins d'aquell marc general, s'estudiarà sobratot l'organització políticoinstitucional d'una ciutat baix-medieval, i les relacions sòciopolítiques que s'hi desenvolupen.A l'Edat Mitjana Cervera era un nucli urbà que esdevé centre geogràfic, demogràfic i econòmic d'una regió farcida de petits senyors feudals. Aquesta regió perd població durant el segle XIV i això coincideix amb un augment de la pobresa. AI costat de l'activitat agrícola, que és la predominant amb el cultiu del raïm i el safrà, hi ha una indústria tèxtil, i un col.lectiu de mercaders nombrós i actiu. Els juristes i notaris, formats en el "ius commune", formen una èlite intel.lectual que s'aprofita dels seus coneixements per obtenir beneficis econòmics i també polítics. L'estructura social, quantificable a partir de l'estudi de les taxacions dels "manifests" dels veïns, evidència que la major part de la riquesa taxada pertany a un grup ínfim d'individus. mentre que la massa de la població disposa de poquíssims recursos econòmics.D'ençà de 1026 fins 1182 i 1202, amb la primera estructura pre-municipal, van reunir-se les condicions socials necessàries per a que la comunitat humana instal.lada a Cervera s'organitzés de forma autònoma a través d'un municipi. Aquestes condicions van ser, entre d'altres, i a saber: el desenvolupament d'una vida social; un hàbitat concentrat; una sola jurisdicció i un sol dret; la defensa comuna envers un entorn feudal; i la necessitat d'organització pròpia de qualsevol comunitat humana nombrosa. Tot això va conduir, primer, a una convergència d'interessos polítics, i després, a una divergència d'aquests interessos, i a una dominació d'un grup sobre un altre. De la Confraria (1182) i el Consolat (1202), amb la conjuració dels membres, es va passar, sota la llum de la recepció del dret comú, a la persona jurídica de la "universitas" (1267) i a una organització politica definitiva, estable i complexa (1311, 1331) caracteritzada per: una diferenciació d'òrgans entre decisoris i consultius; una organització interna tendent a l'especialització de les funcions; un sofisticat sistema electiu de càrrecs polítics; la configuració d'un sistema financer; l'assumpció d'atribucions per mitjà de privilegis reials; i, en definitiva, un considerable nivell d'autonomia política respecte del representant de l'autoritat reial.A partir de 1311 i 1331, el règim municipal va ser organitzat a l'entorn del Consell, del qual en formaven part els quatre paers (abans eren jurats) i vint consellers (des de 1331 elegits per circumscripcions anomenades "quarters"). Els prohoms jurídicament no eren membres del Consell, però hi assistien, hi intervenien i rebien càrrecs i missions per mitjà de les comissions delegades pel propi Consell. AI costat de la Paeria hi havia el batlle reial, que durant el segle XIV, cada vegada es mostrava més procliu als interessos municipals. El Consell General subsistia com a reminiscència d'una hipotètica antiga assemblea de veïns o de prohoms, i era reunit de tant en tant.Pel que fa a les atribucions d'aquest Consell, hi ha les de caràcter civil en la concessió i regulació del veïnatge o ciutadania, que podia ser individual o col.lectiva amb tota una altra comunitat. Entre el que avui anomenaríem serveis socials, s'hi trobaven les actuacions en matèria d'ensenyament, sanitat, assistència als pobres i prostitució. En urbanisme el municipi tenia actuacions de diferent magnitud, com des de la construcció d'un monumental sistema defensiu, fins les obres menors o de manteniment. En la regulació de la producció i el comerç s'evidencia la convergència d'interessos diferents; d'una banda el vetllava l'adequat proveïment de la vila, amb la qual cosa s'oferia un servei públic, però d'una altra el Consell era la plataforma política a partir de la qual s'aplicava una política econòmica que beneficiava un determinat grup social. Pel que fa a l'administració de justícia, el segle XIV és l'escenari d'un estira i arronsa entre el rei i el municipi per aplicar la justícia ordinària. En aquest context no és casual que el 1360 els paers, aprofitant un moment de feblesa del rei en la Cort de Montsó, fessin compilar un llibre amb els principals privilegis del municipi, i s'afanyessin a aconseguir que el rei els confirmés. La redacció escrita de les atribucions del municipi en matèria de justícia, que eren resultat d'antigues "usances", sembla manifestar, no l'apogeu d'aquest dret municipal, sinó precisament la seva relativa precarietat davant l'empenta del dret comú i del dret regi. Aquests van precipitar la redacció de les antigues usances per tal d'evitar que poguessin alterar-se fàcilment.La hisenda municipal és un dels aspectes més importants en l'estudi d'un municipi. Els orígens de la fiscalitat ciudadana es localitzen, a Cervera, l'any 1270, quan es traspassa al municipi la responsabilitat de recollir els tributs reials que abans plegava el batlle. El municipi era la persona jurídica que actuava de mediadora entre el rei i els seus sotmesos. Però el pas definitiu cap a la total organització financera va ser obra de sengles privilegis reials de 1311 i 1331: s'instituia un funcionari especialitzat (clavari); els paers perdien el control directe dels diners; i els oïdors de comptes i més tard el racional exercien un control de la despesa pública. De 1270 fins 1331, la necessitat de regular els aspectes financers propis del grup, i la necessitat de regular els aspectes financers entre el grup i el rei, això va ser l'eix a l'entorn del qual es va bastir tota la resta d'edifici municipal.Les fonts de finançament municipal van ser, bàsicament, tres: a) les imposicions, que sovint suposaven un 40 per cent dels ingressos; b) la venda de censals i violaris, que ultra suposar un ingrés immediat, va provocar un intens endeutament crònic. Si en un primer moment es venien censals i violaris per pagar al rei i per redimir-ne d'altres, aviat es van haver de vendre per poder pagar les rendes generades per les vendes anteriors. Aquestes vendes també van tenir transcendència social: perquè els mercaders que compraven censals i violaris efectuaven Inversions no productives i congelaven el seu capital comercial, i perquè els senyors feudals invertien a la ciutat l'excedent econòmic prèviament arrencat al camp; i c) la talla, que era la recaptación directa a partir de l'estimació dels béns. A més de tenir un elevat cost social perquè afectava directament les persones físiques, estava a expenses de manipulació perquè era controlada des del Consell, i els seus membres podien autoexcloure's de la taxació.Però tots els mitjans de finançament estaven a expenses de les despeses, la més important de les quals van ser els pagaments destinats al rei, sobretot per a empreses militars, per mitjà de subsidis extraordinaris o de pagaments ordinaris. Aquestes despeses eren desproporcionades a la capacitat financera pròpia d'aquella organització municipal, i això va precipitar haver de recórrer, perquè els altres mitjans eren insuficients, a la venda de censals i violaris. Aquestes vendes van alterar un sistema financer que encara s'estava creant, i que vivia en un context social "pobre". No hi havia cap font de finançament fixa i estable: les imposicions estaven a expenses del nivell de preus dels productes mercadejats; les talles ho estaven a la capacitat fiscal dels ciutadans; i recórrer a censals i violaris posava de manifest l'eventualitat de qualsevol càlcul. A finals de segle XIV hi havia un desequilibri financer tal, que 3/4 parts dels ingressos es destinaven a pagar rendes de censals i violaris, amb la qual cosa es produia un endeutament crònic que hipotecava qualsevol política fiscal a curt i mitjà termini, i impossibilitava de dedicar recursos a d'altres partides "socials". A aquesta situació s'hi va arribar a causa de la incapacitat fiscal d'una població cada vegada més empobrida; per la minva demogràfica que va accentuar la pressió fiscal en un número inferior de gent; per la creixent pressió de les exigències reials; i per la regressió objectiva dels beneficis generats per les imposicions municipals.En aquest context econòmic i social, el Consell era una institució pública que jugava un fort paper polític, el qual tenia dues vessants: era el resultat de l'organització política d'una comunitat, però també era l'expresió política del domini i hegemonia d'un grup social. Aquest domini i hegemonia s'instrumentalitzà de forma extra-jurídica a través d'una oligarquia ciutadana. Formulem l'existència d'aquesta oligarquia a partir de diferents constatacions: a) Els canvis successius tant en la planta del Consell com en el sistema d'elecció de càrrecs polítics; b) el propi reconeixement reial de què es pretén acabar amb el desgovern i el monopoli polític; c) la repetició en el proveïment de càrrecs polítics. La reproducción d'aquesta oligarquia s'efectuava per mitjà de canals legals preestablerts; o sigui, pels mecanismes d'elecció de càrrecs fixats pel rei. L'èlite en el poder controlava un sistema financer que podia manipular al seu gust, i amb el qual obtenia recursos econòmics dels ciutadans a partir, entre d'altres mitjans, de les talles. Amb aquests recursos era possible obtenir del rei aquells privilegis que fixaven el marc jurídic que els perpetuava al poder. La finalitat de l'oligarquia era perpetuar-se al poder municipal a partir del qual podia obtenir diversos beneficis: a) Controlava l'aparell financer del municipi per a auto-excloure's de les taxacions de béns que eren la base sobre la que es feien les talles, i per a intentar alterar el pagament proporcional i substituir-lo per un pagament d'una quota igual per a tothom; b) Concentrava i ocupava la major part de càrrecs no polítics com a mitjà de promoció política i també per a obtenir-ne beneficis econòmics amb salaris, dietes, o senzillament estant en millor disposició que d'altres veïns.Pel que fa a la composició sòcio-professional de l'oligarquia. els paers del Consell eren individus majoritàriament de taxacions de béns altes; els consellers pertanyien al grup de taxacions mitjanes; i alguns electors fins i tot tenien taxacions baixes. amb la qual cosa esdevé que individus d'extracció social baixa possibilitaven que l'èlite social alta continués en el poder. Per tant, al costat d'una via legal d'accés al poder (els paers i consellers cessants triaven uns electors que a la vegada proposaven per a l'atzar als nous paers i consellers), també prenen un considerable protagonisme els vincles de fidelitat personal més enllà dels estrictes interessos de grup. Professionalment, es tractava de col.lectius urbans (mercaders, juristes, notaris) i també de procedència "agrària" o "rural" (petits feudals, pagesos benestants). Però l'oligarquia socialment no era homogènia. sinó que dins l'èlite hi havia individus de diferent procedència sòcio-professional. AI Consell convergien els interessos polítics d'aquests sectors: manteniment del seu poder polític per a mantenir els seus privilegis econòmics.Tot això va transcendir el marc del municipi i va implicar unes determinades relacions amb l'entorn. L'aprofitament de l'aigua, per exemple, que aparentment afectava camp i ciutat, en eI fons va enfrontar una classe dirigent urbana compromesa amb l'indústria tèxtil i de la pell, i els pagesos de la rodalia que la precisaven per regar. El proteccionisme en la importació de productes agrícoles oposava els petits productors del camp circumdant amb l'èllte pagesa benestant de la ciutat. I la compra de censals i violaris per part de feudals de la rodalia I ciutadans de Barcelona que intervenien en el mercat de rendes va suposar una injecció de capital, però també una sangonera en rendes anuals que s'havia d'amortitzar, en darrera instància per mitjà de les talles. El Consell, en definitiva, esdevé la plataforma institucional d'aquest conflicte d'interessos que aparentment enfronta camp-ciutat, però que en el fons ho és entre grups socials.

L'objectiu primordial d'aquest estudi de tesi doctoral, va ser intentar veure si existia una associació, en espermatozoide humà, en relació amb l'edat de l'individu, respecte de:(1) La incidència de diploidia, disomia pels cromosomes sexuals, i disomia pels cromosomes 6, 9 y 21(2) La incidència d'anomalies estructurals del cromosoma 9(3) El ràtio sexual en espermatozoides normals i portadors d'una anomalia numèrica pels cromosomes 6, 9, 21, o per a qualsevol anomalia estructural del cromosoma 9.S'emprà la tècnica d'hibridació in situ fluorescent (FISH) simultània, amb sondes de DNA específiques per a la regió subtelomèrica 9q (9qter), les regions centromèriques pels cromosomes 6, 9, 21 i X, i una sonda per la regió satèl·lit III del braç llarg del cromosoma Y, en mostres de semen procedents de 18 individus normals sense historial d'exposició a mutàgenos o drogues, d'edats compreses entre els 24 i els 74 anys (mitjana = 48.8 años). S'analizaren un total de 384.141 espermatozoides, contabilizant un mínim de 10.000 espermatozoides per cada donante.Els nostres resultats indiquen un increment linial significatiu del nivel de diploidia (P =0.002), de la freqüència de totes les duplicacions i delecions per a les regions centromèrica i subtelomèrica del cromosoma 9 (P =0.002), de la disomia 9 (P =0.0001), i una significació marginal de la freqüència conjunta del total de disomia dels cromosomes sexuals (P =0.055), en relació amb l'edat. No es va observà cap increment per a les disomies XX, YY, XY, 6 o 21.Es va detectar heterogeneïtat interindividual en les freqüències, però el test estadístic utilizat ens va permetre minimitzar aquest efecte, eliminant tota la sobredispersió atribuible a l'edat, per tal de poder analitzar la relació de la freqüència d'anomalies cromosòmiques amb aquest paràmetre.El percentatge d'increment per a cada període de 10 anys, va ser del 29% per a la disomia del cromosoma 9, del 18.8% per a la diploida, i entre el 14.6% i el 28% per a les anomalies estructurals.No es va observar una segregació preferencial dels cromosomes 6 o 21, ni amb el cromosoma X, ni amb el cromosoma Y. Però sí es va determinar una segregació preferent tant de la disomia 9, com de les anomalies estructurals d'aquest cromosoma, amb el cromosoma X (P = 0.042), resultat que estaria d'acord amb l'elevat percentatge a la població general de dones portadores d'una inversió pericèntrica (inv(9)) d'aquest cromosoma.Els nostres resultats mostren doncs una forta tendència linial entre l'edat de l'individu i les anomalies estructurals i disomia del cromosoma 9, així com per a la diploidia, en espermatozoides humans. / The aim of this Thesis study was to searching if in human sperm there was a relationship of paternal age associated with: (1) The incidence of diploidy and of disomy for the sex chromosomes and for chromosomes 6, 9 and 21(2) The incidence of structural aberrations chromosome 9(3) The sex ratio in both normal spermatozoa and spermatozoa with a numerical aberration for chromosomes 6, 9 and 21, or any structural abnormality of chromosome 9.We used simultaneous fluorescence in situ hybridisation (FISH) with specific probes for probes for the subtelomeric 9q region (9qter), centromeric regions of chromosomes 6 and 9, 21, X, and the satellite III region of the Y chromosome chromosomes, in sperm samples collected from18 healthy donors, with no know exposure to any mutagens or drugs, aged 24 - 74 years (mean 48.8 years). A total of 384,141 sperm were analysed, with a minimum of 10 000 sperm scored for each donor. Our results indicate a significant linear increase of the level of diploidy (P=0.002), in the overall level of duplications and deletions for the centromeric and subtelomeric regions of chromosome 9 (P=0.002), chromosome 9 disomy (P=0.0001), and a marginal significance of total sex chromosome disomy (P=0.055) in relation to age. No increase was observed for disomies XX, YY, XY, 21 or 6. An interindividual heterogeneity in data was detected but, the statistical test employed, allow us to minimize this effect, eliminating all overdispersion due to age, in order to explore the relationship of chromosome abnormalities with this parameter.The percentage of increase for each 10-year period was 29% for chromosome 9 disomy, 18.8% for diploidy, and ranged from 14.6 to 28% for structural aberrations.Chromosomes 6 and 21 did not segregate preferentially with the X or Y chromosomes. But, there was detected a significant segregation of 9 structural chromosome abnormalities and 9 disomy, with X chromosome (P = 0.042), in agreement with the increased percentage in the general population of women carrying a pericentric inversion of this chromosome (inv(9)).Our findings show a strong linear trend association between age and structural aberrations and disomy for chromosome 9, as well as for diploidy in human males. / El objetivo primordial de éste estudio de tesis doctoral fué intentar hallar si existía una asociación, en espermatozoide humano en relación con la edad del individuo, respecto de: (1) La incidencia de diploidía, disomía para los cromosomas sexuales, y disomía para los cromosomas 6, 9 y 21(2) La incidencia de anomalías estructurales del cromosoma 9(3) El ratio sexual en espermatozoides normales y portadores de una anomalía numérica para los cromosomas 6, 9, 21, o para cualquier anomalía estructural del cromosoma 9.Se empleó la técnica de hibridación in situ fluorescente (FISH) simultánea, con sondas de DNA específicas para la región subtelomérica 9q (9qter), las regiones centroméricas para los cromosomas 6, 9, 21 y X, y una sonda para la región satélite III del brazo largo del cromosoma Y, en muestras de semen procedentes de 18 individuos normales sin historial de exposición a mutágenos o drogas, de edades comprendidas entre los 24 y los 74 años (media = 48.8 años). Se analizaron un total de 384.141 espermatozoides, contabilizando un mínimo de 10.000 espermatozoides por cada donante.Nuestros resultados indican un incremento lineal significativo del nivel de diploidía (P =0.002), de la frecuencia de todas las duplicaciones y deleciones para las regiones centromérica y subtelomérica del cromosoma 9 (P =0.002), de la disomía 9 (P =0.0001), y una significación marginal de la frecuencia conjunta del total de disomía de los cromosomas sexuales (P =0.055), en relación con la edad. No se observó ningún incremento para las disomías XX, YY, XY, 6 o 21.Se detectó heterogeneidad interindividual en las frecuencias, pero el test estadístico utilizado nos permitió minimizar éste efecto, eliminando toda la sobredispersión atribuible a la edad, para poder analizar la relación de la frecuencia de anomalías cromosómicas con éste parámetro.El porcentaje de incremento para cada período de 10 años, fue del 29% para la disomía del cromosoma 9, del 18.8% para la diploidía, y entre el 14.6% y el 28% para las anomalías estructurales.No se observó una segregación preferencial de los cromosomas 6 o 21, ni con el cromosoma X, ni con el cromosoma Y. Pero sí se determinó una segregación preferente tanto de la disomía 9, como de las anomalías estructurales de éste cromosoma, con el cromosoma X (P = 0.042), resultado que estaría de acuerdo con el elevado porcentaje en la población general de mujeres portadoras de inversión pericéntrica (inv(9)) de éste cromosoma.Nuestros resultados muestran una fuerte tendencia lineal entre la edad del individuo y las anomalías estructurales y disomía del cromosoma 9, así como para la diploidía, en espermatozoides humanos.

L'estudi té com a objectiu l'anàlisi de les transformacions del poblament i de l'organització territorial a la Catalunya Central entre els segles VI i XI, és a dir, des de l'extinció de l'imperi d'occident fins a la consolidació de l'ordre feudal imposat a partir de la conquesta de la zona per part dels comtes d'Osona, Cerdanya i Urgell. Amb aquesta finalitat, es planteja una recerca fonamentada principalment en dades arqueològiques, obtingudes de manera directa o en base a treballs aliens, sense renunciar en cap moment a l'estudi comparat de les fonts textuals i del registre toponímic. Així, i a través d'un recorregut cronològic, s'analitzen diversos jaciments de diferents èpoques, natura i característiques, intentant definir quines són les principals pautes diacròniques d'ocupació i organització del territori. En una primera part, que abraça el període entre els segles VI i IX, l'anàlisi es focalitza inicialment en la desaparició del sistema tradicional de poblament rural provinent del món romà, representat per les grans explotacions corresponents a villae amb un fundus associat, per caracteritzar tot seguit els assentaments dels segles següents, on s’observa el predomini d’establiments definits per diversos àmbits habitualment envoltats per un recinte i associats de forma recurrent a premses, seguint una orientació econòmica que ja mostraven aquelles villae baiximperials. En paral·lel, es comprova com la presència d’esglésies en aquesta època es redueix a casos comptats que habitualment cal associar als centres territorials del moment, a la vegada que s’aporten algunes dades incipients que denoten l’ocupació d’establiments en alçada, sovint sobre restes anteriors d’època protohistòrica o ibèrica. En tot cas, destaca la identificació d’un gran nombre de necròpolis que cal associar al període i que constitueixen el reflex material més evident del poblament altmedieval, delatant un procés de dispersió que es perllonga durant tot el període. Encara dins aquesta primera part, l’anàlisi de la toponímia i de les fonts escrites, àrabs i llatines, constitueix la base per identificar la implantació d’una xarxa d’establiments de caràcter públic i fiscal associats a la conquesta musulmana, tot seguint un plantejament desenvolupat en altres àrees geogràfiques per altres autors i per nosaltres mateixos. Finalment, les mateixes fonts escrites ens serveixen per plantejar una hipòtesi en relació al marc polític que es desenvolupa en aquesta àrea durant bona part del segle IX, quan aquesta es manté segons sembla relativament al marge dels comtats carolingis i dels districtes andalusins. En la segona part, centrada en els segles X-XI, s’analitza el procés de conquesta i expansió comtal sobre aquests territoris, tot destriant els diversos tipus d’establiments que es desenvolupen a partir d’aquest moment. Així, en un primer apartat s’estudien, tant des d’una vessant arqueològica com textual, els enclavaments vinculats al poder, principalment esglésies i fortificacions, i el seu paper en la construcció del nou ordre social que representa la gestació del feudalisme. Per altra banda, es dedica especial atenció a la caracterització arqueològica dels assentaments rurals del moment i a les instal·lacions productives que s’hi troben. / This study has its main goal in analyzing the transformations on the settlement pattern and the territorial organization in the area of central Catalonia between the 6th and the 11th centuries; this is, from the end of the Western Roman Empire to the arrival of the feudalism to the area after the conquest by the counts of Osona, Cerdanya and Urgell. Accordingly, an archaeological-based research has been completed through both own and alien data, although written sources and toponymic register have been utilized as well. Thus, throughout a chronological journey, several archaeological sites from different phases, nature and character are analyzed in order to define which are the principal diachronic guidelines of occupation and organization of the territory. In the opening section, which covers the period from the 6th to the 9th centuries, we first stress out the issue of the end of the traditional system of roman rural settlement, exemplified by the villae and fundus pair, and then we characterize the settlements from the next centuries, when it is observed the presence of several-room-establishments which are often surrounded by perimeter walls and are recurrently associated to presses, following the economic path of the late roman villae. At the same time, the existence of churches in this historic context is reduced to a few examples, surely related to the territorial centres, and some new data is given about the reoccupation of protohistoric settlements placed in altitude. Anyway, it is remarkable the high number of necropolis found in this region, one of the most reliable evidences of the early medieval settlement. Still in this first section, toponymic and written sources are used in order to identify public and fiscal establishments related to the islamic conquest, following some other authors’ lead as we have also done somewhere else. Finally, we utilize written sources to present an hypothesis on the political frame developed in this area during the 9th century, when the region maintains its independence from the Carolingian counties and the Andalusian districts. In the second section, focused on the 10th-11th centuries, we deal with the process of conquest and expansion by the counts in this area. On one hand, we try to identify the new type of settlements related to that time frame. In order to achieve so, establishments related to power, such as churches and fortifications, are studied both through archaeological and written evidences, as well as their new role in the construction of a new social order represented by the formation of feudalism. On the other hand, we pay special attention to the archaeological description of the rural settlements of this moment and their productive facilities.

En el present treball es fa una proposta d'estudi de materials arqueològics ceràmics vidrats procedents dels principals centres productors de la Península Ibèrica amb una cronologia ubicada entre els segles XIV i XVIII, tot i prestant especial atenció als materials amb cronologies compreses en els segles XVI i XVII. S'han aplicat diverses tècniques analítiques per a l'estudi químic i físic dels materials en qüestió, també anomenats històricament com a pisa o majòlica. D'aquesta manera, s'han emprat la fluorescència de raigs X (FRX) i l'anàlisi per activació neutrònica (AAN) per tal de caracteritzar les composicions químiques de les pastes ceràmiques. A més, també s'han emprat la difracció de raigs X (DRX) per tal d'estudiar les fases minerals i estimar possibles contaminacions i/o alteracions i temperatures de cocció equivalent de les pastes ceràmiques. D'altra banda, també s'han emprat la microscòpia electrònica de rastreig (MER) per estudiar la microestructura i composicions químiques de les ceràmiques, especialment de les cobertes vidrades. Aquestes també han estat estudiades mitjançant l'espectrometria de masses amb plasma acoblat inductivament i ablació làser (LA-ICP-MS). A més a més, també s'han realitzat diversos tests de propietats mecàniques per tal d'avaluar la duresa i resistència del vidrat i de la peça ceràmica en conjunt. Aquest estudi s'ha centrat en la identificació de les diferents produccions existents en els diversos centres productors i, a més, entre les ceràmiques d'una mateixa ciutat productora. Igualment, també s'han caracteritzat les atribucions i diferències tecnològiques de les diferents produccions. Metodològicament, el present treball aborda una nova visió d'estudi de les ceràmiques majòliques emprant complementàriament diverses tècniques analítiques que, un cop implementats els seus resultats, proporcionen una informació altament rellevant sobre les característiques químiques de les diferents produccions ceràmiques i, alhora, també sobre les seves diferències tècniques qualitatives i tècniques. D'aquesta manera, es permet la obtenció d'una visió més ampla sobre la producció d'aquest tipus de vaixella ceràmica, la qual pot arribar a ésser més complexa d'allò actualment conegut. / This work proposes the study of archaeological glazed pottery coming from the main production centers of the Iberian Peninsula. These materials are dated back to the 14th to 18th centuries, but the study is especially focused on the 16th and 17th century's pottery. In the present work different analytical techniques have been applied in order to deep into the chemical and physical study of the archaeological materials known as majolica. For that reason, different analytical techniques have been carried out in order to characterize the archaeological artifacts chemically and technologically. Thus, X ray fluorescence (XRF) and neutron activation analysis (NAA) have been performed to achieve a good chemical understanding of the material. Furthermore, X ray diffraction (XRD) has been employed to study the mineralogical phases existing in the clay pastes in order to achieve a good understanding of the possible alteration and/or contamination phases and also their estimate firing temperature. In addition, scanning electron microscopy (SEM) and inductively coupled plasma mass spectrometry by laser ablation (LA-ICP-MS) have been carried out to obtain valuable data about the majolica technology and glaze compositions. Moreover, mechanical properties tests have been also used to assess the strength and hardness of majolica ware and its glaze. Therefore, this study has been focused on the identification of the different existing productions at the different production centers and, even in the same production town. In addition, technological features and differences between the different productions have been also determined. Methodologically, the present study faces a new vision about the study of majolica pottery using an array of analytical techniques, which provide us valuable information about the chemical features of each pottery production. Moreover, they also provide very important data about the different technological features and qualities on ancient majolica pottery. For all of these reasons, this work allows acquiring a wider vision about the majolica production; which might be more complex than the present knowledge.

Aquest treball intenta definir els patrons d'assentament de les poblacions que van ocupar el curs inferior del riu Ebre entre la fi de l'edat del bronze fins a inicis d'època imperial romana.La documentació prové, en gran part, de les prospeccions i excavacions realitzades per l'autor i per l'equip de recerca del qual forma part, però també dels treballs desenvolupats per altres investigadors o equips, analitzada posteriorment mitjançant l'arqueologia del territori.La primera part de l'obra està dedicada a les característiques orogràfiques de la zona d'estudi, la història de la investigació, els fonaments teòrics i la metodologia de treball. Tot seguit es presenta una anàlisi dels diferents períodes: bronze final, primer ferro, ibèric antic, ibèric ple, ibèric final i inicis de l'alt imperi. Cada un d'aquests moments és interpretat a partir del coneixement arqueològic dels jaciments i dels materials mobles recuperats.Així, entre els segles X i VIII sembla que estem davant de petits grups de població amb una tecnologia poc desenvolupada i una producció limitada al consum propi i a un intercanvi d'abast limitat.La situació canvia entorn del segle VII, moment en què s'identifica un augment demogràfic, la concentració del poblament i un increment de la jerarquització social, paral·lelament a l'arribada d'importacions fenícies. Durant el segle VI s'inicia un període d'inestabilitat i crisi, caracteritzat per la redefinició de l'estatus de les elits i una nova dinàmica comercial.A partir del segle V es documenta una nova estructura de poblament basada en un seguit de petits poblats fortificats, des d'on les elits aristocràtiques exerceixen llur domini. Poc després s'inicia un procés de jerarquització del territori a escala local, definit per l'aparició de grans nuclis de poblament concentrat, probablement la gènesi d'un protoestat.Amb l'arribada dels romans desapareixen aquests grans centres, de manera que l'estructura sociopolítica ibèrica queda decapitada, però es conserven les estructures autòctones de les quals es podia treure profit. Tot i les importants reformes a partir de finals de segle II, no serà fins la segona meitat del segle I aC que el territori s'estructura definitivament seguint els patrons d'explotació agrícoles romans, amb la desaparició definitiva de les formes d'ocupació de l'espai típicament ibèriques. / The aim of this work is to define the settlement patterns of those populations lying on the Lower course of the Ebre River from the end of the Bronze Age to the beginning of the Roman Empire.Documentation is mainly based on field survey and excavations carried out by the author and the research team he belongs to, but also on the studies undertaken by other researches or research teams. The acquired documentation has been analyzed according to current Landscape Archaeology theory. First part of this study is devoted to point out the orographic characteristics of the area, the state-of-the-art of the conducted research and, the theoretical and methodological approach applied in the present work. Furthermore, a deep analysis of the different periods is also taken into account. Thus, Late Bronze, Early Iron, Early Iberian, Middle Iberian, Late Iberian and Beginning of the Roman Empire are examined. For the sake of consistency, every period has been interpreted through the current archaeological knowledge acquired from the site remains and artifacts.As a result, it seems that small groups of population, with a low technological development and a very limited production, focused essentially on self consumption, and a subsequent restricted exchange, were settled down on the Lower course of the Ebre River from the 10th Century BC to the 8th Century BC. This situation would change around the 7th century BC when a demographical risen, along with a gathering of population and an increasing of social hierarchy were identified, in agreement with the arrival of the Phoenician imports. Afterwards, during the 6th century BC, a period of instability and crisis, characterized by the redefinition of the status of the elites and a new dynamic in trade, took place amongst Lower course of Ebre's populations.Since 5th century BC onwards a new structure of population is documented, which is now based on many small fortified settlements where the aristocratic elites exerted their influence. Shortly, an organized hierarchization process of the territory began in a local scale but characterized by large centers of population. Probably, we might be facing the genesis of a proto-state.When Romans arrived, these large centers disappeared and, although the still useful indigenous structures were preserved, the Iberian sociopolitical structure became beheaded. In spite of the great changes that took place from the end of the 2nd Century BC, it was not before the second half of the 1st Century BC when the territory became definitively structured by the Roman agriculture exploitations. Subsequently, the complete disappearance of the Iberian landscape occupation models finally occurred.

No description available.

No description available.

S'ha dut a terme un estudi biodemogràfic complert de la població del Delta de l'Ebre (Tarragona) a partir dels matrimonis registrats a quatre de les seves parròquies: la Cava, Jesús i Maria, Amposta i St.Jaume d'Enveja, durant els segles XIX i XX. Va ser precisament durant aquests segles quan va tenir lloc la colonització massiva del Delta gràcies a la canalització de les seves terres i a la conseqüent extensió dels cultius, especialment del cultiu de l'arròs. En un primer moment la població colonitzadora arribava des de les terres de secà del voltant, però, ràpidament les immigracions es van estendre a individus provinents del País Valencià i l'Aragó i, més endavant, del sud de la Península Ibèrica.Entre els aspectes analitzats en aquesta tesi, destaquen l'estacionalitat matrimonial, els nivells d'endogàmia i consanguinitat de la població, les distàncies interparroquials obtingudes a partir dels matrimonis i un exhaustiu estudi dels cognoms dels cònjuges (diversitat, isonímia, consanguinitat, etc). Prèviament, però s'ha dut a terme una descripció de la població utilitzant els paràmetres biodemogràfics habituals.Els diversos resultats obtinguts mostren que es tracta d'una zona amb una elevada endogàmia (de les més altes de Catalunya) i un comportament força aïllat respecte altres poblacions de la comarca i de les comarques veïnes. L'economia, basada de manera majoritària en el cultiu de l'arròs té una enorme influència en els cicles matrimonials dels habitants del Delta, tal i com ho demostra la marcada estacionalitat matrimonial observada durant la primera meitat del segle XX, amb màxims entre octubre i març, coincidint amb l'època de menor activitat agrícola en aquest tipus de cultiu.Alhora, en la població deltaica s'observa una estructura interna força peculiar. En primer lloc destaca la clara diferenciació dels matrimonis registrats a Amposta respecte els de la resta de parròquies, especialment a causa d'una major presència d'individus nascuts fora del Delta en els matrimonis ampostins. Així doncs, la població d'Amposta, ja sigui degut a la seva situació geogràfica, més perifèrica respecte la resta de parròquies analitzades o bé degut a la seva condició de capital de comarca, ha actuat com un focus d'atracció de la població immigrant i, per tant, té un comportament molt menys endògam que la resta de parròquies.Per altra banda, si només es tenen en compte els matrimonis entre individus nascuts al Delta de l'Ebre, s'observa una clara diferenciació entre les parròquies d'una i altra banda del riu. Aquest fet subratlla la importància d'aquest com a barrera entre les poblacions, potser no tan geogràfica com històrica, ja que precisament el riu hauria marcat la frontera entre les dues etapes del procés de canalització: una primera a la riba sud cap al 1860 i una segona als voltants de 1912 a la riba nord. Aquesta asincronia es veu clarament reflectida en les distàncies genètiques calculades entre les poblacions d'una i altra riba del riu, tant a partir del nombre de matrimonis com a partir de les freqüències dels cognoms.ENGLISH ABSTRACT / A biodemographic analysis of the Ebro Delta (Tarragona) population has been done using the marriages recorded in four of its parishes: La Cava and Jesús i Maria, both on the north side of the river, and Amposta and St.Jaume d'Enveja, on the south side. These marriages are dated on the 19th and 20th centuries, the period when the the river was canalized allowing the extension of the crops (particularly rice) on the region and, consequently, the settlement of the land. The first immigrants arrived from the neighbouring dry land, later came from Valencia and Aragon and finally from the south of the Iberian Peninsula.The parameters analysed are: marriage seasonality, levels of endogamy and inbreeding, distances between parishes as taken from marriages and an exhaustive surname analysis. Previously, a population's description has been done using the usual biodemographic parameters.Obtained results show that the Ebro Delta has high endogamy levels (one of the highest in Catalonia) and an isolated behaviour relative to the neighbouring populations. Economy is based on rice culture, and has a great influence on the marriage cycle, as can be observed by the clear marriage seasonality on the first half of the 20th century, with maximums between October and March, when the activity decreases.An apparent internal structure emerges on the Delta population. First of all, there is a clear differentiation of Amposta with respect to the rest of the locations, with a lesser influence of the agrarian cycle over nuptiality and a greater incidence of marriages to individuals born outside the delta. If only the marriages between people born on the Ebro Delta are taken into account, a separation from parishes from both banks of the river can be observed, fact that can be related with the different colonizing processes of both hemideltas.

La present recerca parteix d'una problemàtica que essencialment es planteja en el camp de la Prehistòria i més concretament dels períodes protohistòrics. En la mesura que el coneixement de la Prehistòria no es recolza exclusivament en allò que s'estudia en el sistema educatiu reglat, sinó que en gran part la població coneix aquesta disciplina gràcies a les restes materials, ja siguin jaciments arqueològics o objectes dels museus, es pot comprendre que el problema que ens hem plantejat recau sobre les formes en les que s'han presentat aquests jaciments. Concretament, la tesi focalitza el seu interès en els jaciments arqueològics reconstruïts-restituïts a partir dels quals es formula la hipòtesi principal que ve a ser:En la mesura que la majoria de persones tenen dificultats en la conceptualització de l'espai físic, la visita a un jaciment arqueològic restituït hauria de portar a una major comprensió d'aquests.Per arribar a determinar la validesa o no de la hipòtesis la tesi s'estructura en cinc grans apartats i una conclusió. La recerca parteix de l'estat de la qüestió de l'arqueologia protohistòrica a Europa occidental, centrant l'anàlisi en l'Edat dels Metalls. Per tant, aquesta primera part del nostre treball, per sí mateixa, podria constituir una tesi, i el que nosaltres hem fet és situar-nos en el nivell més superficial, que és el mínim necessari per poder avançar en la recerca específica. Podem concloure que en la primera part de la tesi, s'analitza un període ampli de la Prehistòria, tradicionalment anomenada Edat dels Metalls, que en el cas català es concreta en l'anomenada cultura ibèrica (S. V aC - I dC). S'elabora un breu estat de la qüestió des del punt de vista de la disciplina de referència, és a dir, l'arqueologia prehistòrica.A la segona part de la recerca es pretén conèixer com es tradueix a nivell patrimonial l'Edat dels Metalls. És a dir, volem saber quin és el grau de conservació i la forma com s'ha museïtzat aquest patrimoni a una gran part d'Europa. Per tant, en aquesta part de la recerca ens preguntem: què en queda de tot plegat?Per respondre la pregunta, cal esbrinar doncs el que en podríem anomenar patrimoni arqueològic immoble. Dins d'aquest patrimoni trobem el que es troba obert al públic sota la formula de parc arqueològic o semblant. Són aquests equipaments culturals el nostre segon objectiu d'anàlisi; saber què en queda és important però, sobretot volem saber de quina manera són mostrats al públic.Per fer aquesta recerca, ens cal emprar mètodes molt poc reglats, ja que no podem recórrer al simple cartografiat arqueològic. Es tracta doncs d'establir un mètode de treball que sigui com un garbellat al qual partint dels noms de jaciments arqueològics apareguts en la bibliografia científica en destriem aquells que s'han conservat i de tots ells en separem els que s'han museïtzat. I encara cal que d'aquests darrers en fem una tria, ja que no tots ens interessen de la mateixa manera.Per assolir els resultats que ens hem proposat, en aquesta part de la recerca s'intenta doncs fer un mostreig d'un nombre significatiu de jaciments arqueològics d'aquest període a partir de la localització d'aquests en els manuals de referència, a internet i a guies de viatge. Finalment però, aquells centres d'arqueologia experimental que presenten el seu llegat mitjançant la reconstrucció física volumètrica s'han trobat a través de la tècnica anomenada "snowball sampling ", és a dir, aquella que busca crear un mostreig a partir de subjectes existents a partir dels quals se'n coneixen d'altres i s'amplia el mostreig. En el cas que ens ocupa, el coneixement dels centres estudiats i descrits en aquest segon capítol es desconeixien en part degut a la seva dispersió física i manca, fins fa poc, d'una relació explícita entre tots ells. A partir doncs del coneixement previ que teníem d'alguns d'aquests centres, hem anat dibuixant la història de la presentació del patrimoni arqueològic en tamany real, al mateix temps que s'ha desglossat tota una xarxa de museus a l'aire lliure d'arqueologia, alguns dels quals hem estudiat in situ, tan el seu personal com el seu públic. En aquest capítol doncs fem un recull, descripció i valoració d'aquests centres. L'únic jaciment arqueològic de l'Edat dels Metalls que ha estat museïtzat a Espanya de forma integral, seguint tècniques d'arqueologia experimental i amb finalitats didàctiques és la Ciutadella Ibèrica de Calafell (Baix Penedès, Tarragona) que serà, per tant, objecte especial d'investigació. En el tercer apartat, i una vegada conegut i estudiat l'objecte d'estudi, el patrimoni arqueològico-arquitectònic reconstruït a mida real, ens plantegem les hipòtesi de treball. Davant de l'abast de la problemàtica, ens veiem obligats a emprar metodologies inductives, que vagin de l'estudi d'allò que és particular al coneixement d'allò que és general; per tant volem comprovar les hipòtesi mitjançant un estudi de cas, fet en profunditat en un jaciment prèviament seleccionat, la ciutadella ibèrica de Calafell, i emprant com a contrast altres quatre jaciments ibèrics que formen part de "La ruta dels Ibers" - Ullastret (Girona), El Turó de Ca n'Olivé (Barcelona), El Molí de l'Espígol (Lleida), i La Moleta del Remei (Tarragona) -. La particularitat d'aquest estudi és que vol comparar dos models de presentació del patrimoni arqueològic, per una banda, aquell que tan sols ha estat consolidat i es presenta al públic sense més interpretació que un plafó; i per altra banda, aquell en el qual se li ha aplicat una reconstrucció volumètrica a tamany real de part o tot el conjunt. A l'apartat quart, dedicat a la metodologia d'anàlisi s'intenta establir el marc teòric en el qual s'insereix la recerca, es justifica l'interès de l'estudi, es delimita l'objecte d'estudi, amb tots els models que se'n deriven, s'estableix la problemàtica específica de la recerca i s'afronta la metodologia de tipus qualitatiu i quantitatiu que permet establir comparacions entre dos models contrastats i diferents de presentar el patrimoni arqueològic: el model que en podem dir integral científico-didàctic i el model clàssic.A l'apartat cinquè, es porta a terme la recerca constituïda fonamentalment per un treball de camp que, com ja hem dit en l'apartat anterior, ha estat de tipus qualitatiu en una primera fase i quantitatiu en una segona. El tractament estadístic de les dades i el resultat del processament de les entrevistes i observacions realitzades, permeten arribar a resultats que es contrasten amb les hipòtesi plantejades. Aquest apartat és doncs el punt central de la recerca, i constitueix el nucli del nostre treball.Finalment, el darrer apartat del treball és el de conclusions i en ell es constata l'assoliment dels objectius plantejats i la validació de les hipòtesi. Sorprenen els resultats en validar la hipòtesi de partida, afirmem doncs que hi ha una major comprensió pel públic dels jaciments arqueològics reconstruïts que no pas els consolidats. / This thesis is the result of four years research into the presentation of Bronze and Iron Age archaeological sites in Europe. To focus and define our approach, we chose first to establish which existing archaeological locations had been used to trace the course of European Protohistory, and then to investigate which of these locations were presented to the public on a 1:1 scale. Running parallel to this was our plan to compare the communicative or didactic efficacy of those sites which were presented in a traditional manner - that is, through the preservation of existing remains without further direct intervention - and those which had been three-dimensionally reconstructed or replicated. Was this latter approach an effective means of achieving better public understanding of the period in question? Our field work focused on five archaeological sites from the Iberian period, all located in Catalonia. Four of these display preserved remains, while one is partially-reconstructed. It may seem ambitious to attempt to analyse Bronze and Iron Age archaeological displays throughout Europe in the limited time span of four years, but our research objectives were quite modest from the outset. Our fundamental aim was to establish how worthwhile it was to carry out volumetric reconstructions of archaeological sites, in all their possible variations. Our fundamental hypothesis was this: given that most people find it difficult to conceptualise physical space, a visit to a reconstructed archaeological site should help them to reach a better understanding of that space. The results of our research clearly show, beyond any possible doubt, that people always learn from visiting reconstructed sites. In this regard, significant differences can be seen in the surveys carried out before and after the visit. The surveys from the preserved sites, on the other hand, not only show no evidence of learning having taken place, but actually raise the possibility that such visits increase confusion: in other words, that people understand less as a result. This is a surprising finding, going far beyond the range of our initial hypothesis: the idea that a visit to an archaeological site could actually lead to decreased levels of knowledge and understanding had never occurred to us.

This dissertation analyses the effects of age on the acquisition of vocabulary in English as a Foreign Language (FL). It focusses on productive vocabulary because it is a crucial aspect in language learning which is also vital in communication, both oral and written, and it has often been the neglected component in research on age. Studies on age in naturalistic contexts have usually shown that 'the earlier one starts learning the language, the better'. Although in the short term Early Starters (ES) are outperformed by Late Starters (LS), due mainly to the superior cognitive maturity and the quickest rate of development of the latter, in the long run ES will catch up with LS and will eventually overtake them. Our educational system also promotes an early start to the FL, as the age at which English is first introduced at schools has progressively been brought down in the recent years. However, results in instructional settings are not as clear-cut as the ones obtained in natural contexts and 'the earlier the better' assumption does not always seem to apply in a straightforward way. The present work analyses the oral and written production of two groups of Catalan/Spanish bilinguals who learn English at school as a FL. One of the main aims of the research is to determine if, in the long term, towards the end of secondary education, there are consistent differences between a group of ES (who started at 8) and one of LS (who started at 11) as regards productive vocabulary. The design presented also allows to study the development and draw comparisons between the groups from primary education onwards (data collections were carried out after 200, 416, 726 and 800 hours of exposure). Therefore, the analyses are performed by controlling the Amount of Exposure that learners have received, their Cognitive Maturity (Age at Testing) and their Age of Onset (Starting Age). In order to analyse the participants' production, both intrinsic and extrinsic vocabulary measures are used. It is also a research purpose of the present work to survey some of the widely-used measures of lexical richness and to evaluate new ones, such as D and P_Lex. In addition, as the Second Language Acquisition research field is very much in need of testing tools, especially as regards vocabulary, this thesis presents one of the first methods to compute estimates of productive vocabulary size for different tasks. The process to carry out the estimations has been automated into V_Size, a new computer tool.Results show that in the long term, ES do not surpass LS in a formal context as far as lexical production is concerned. The same takes place even if ES receive some more exposure. This LS advantage seems to be present since the first stages of learning the FL, even though both groups show a boost in vocabulary from the age of 13 onwards. The findings are discussed in the light of other results found in natural and formal contexts for lexis and other language components. They are also interpreted in relation to other factors that may contribute to a successful learning apart from an early start. Results on different lexical measures are considered for research in the field and potential advantages of the new V_Size are described. Therefore, not only does the thesis bring new evidence to research on age and FL acquisition, but it also offers new insights into productive vocabulary testing. / CATALÀ:Aquesta tesi analitza els efectes del factor edat en l'adquisició de vocabulari en anglès com a llengua estrangera. Es centra en vocabulari productiu perquè és un aspecte crucial en l'aprenentatge de llengües que també és molt important per la comunicació, oral i escrita, i ha estat sovint el component oblidat en recerca sobre edat. Els estudis sobre el factor edat en contextos naturals mostren que és millor començar a aprendre un idioma el més abans possible. Tot i que a curt termini els aprenents més grans siguin millors que els joves, sobre tot a causa del la maduresa cognitiva i del ritme ràpid de desenvolupament dels primers, a llarg termini els més joves atrapen els grans i arriben a depassar-los. El nostre sistema educatiu també promou un començament primerenc de l'anglès, ja que l'edat en què l'idioma estranger és introduït a les escoles és cada vegada més baixa. Tanmateix, els resultats en contextos d'instrucció no són tan clars com els obtinguts en contextos naturals i la suposició de 'quan abans millor' no sembla del tot certa. Aquest treball analitza la producció oral i escrita de dos grups d'estudiants bilingües català/castellà que aprenen anglès com a llengua estrangera a l'escola però que començaren a edats diferents (uns als 8 i els altres als 11). Un dels propòsits de la recerca és determinar quin dels dos grups serà més competent a llarg termini, al final de la Secundària, pel que fa al vocabulari productiu. El disseny permet també estudiar el desenvolupament i establir comparacions entre els dos grups des de l'educació primària (es portaren a terme recollides de dades després de 200, 416, 726 i 800 hores d'aprenentatge). Les anàlisis controlen, per tant, les hores d'exposició, la maduresa cognitiva i l'edat d'inici de l'anglès. Per tal d'analitzar la producció dels aprenents s'han utilitzat mesures de vocabulari intrínisques i extrínsiques. És també objectiu d'aquesta tesi estudiar algunes de les mesures més utilitzades en lèxic així com avaluar-ne de noves com la D i el P_Lex. A més, com que el camp de recerca en Adquisició de Segones Llengües necessita eines d'avaluació, especialment en vocabulari, es proposa en aquest treball un dels primers mètodes per realitzar estimacions del tamany de vocabulari productiu dels aprenents per diferents tasques. Aquest procés d'estimació ha estat computeritzat en el programa V_Size, una nova eina informàtica. Els resultats indiquen que, a llarg termini, els aprenents més joves no avantatgen els més grans en contextos formals a igualtat d'hores d'exposició pel que fa a vocabulari productiu, encara que els més joves hagin començat abans; tampoc si aquests han rebut més hores d'exposició. Aquest avantatge dels més grans sembla ser present des dels estadis inicials d'aprenentatge, tot i que hi ha un desenvolupament notable als voltants dels 13 anys en ambdós grups. Els resultats són posats en relació a altres estudis en contextos formals i naturals tant pel que fa a vocabulari com per altres components lingüístics. Així mateix, són interpretats en relació a altres factors que poden ser tan o més importants que una jove edat d'inici. També els resultats obtinguts de les diferents mesures lèxiques són considerats per recerca en el camp i es descriuen els possibles beneficis derivats del nou mètode d'estimació de tamanys de vocabulari. Per tant, la tesi ofereix no només noves evidències a la recerca sobre el factor edat en l'adquisició de llengües estrangeres sinó també nous mètodes d'anàlisi de vocabulari productiu.