L’approche psycholinguistique suggère que la rétention à court terme verbale et le langage dépendent de mécanismes communs. Elle prédit que les caractéristiques linguistiques des items verbaux (e.g. phonologiques, lexicales, sémantiques) influencent le rappel immédiat (1) et que la contribution des niveaux de représentations linguistiques dépend du contexte de rappel, certaines conditions expérimentales (e.g. format des stimuli) favorisant l’utilisation de codes spécifiques (2). Ces prédictions sont évaluées par le biais de deux études empiriques réalisées auprès d’une patiente cérébrolésée qui présente une atteinte du traitement phonologique (I.R.) et de participants contrôles. Une première étude (Article 1) teste l’impact des modes de présentation et de rappel sur les effets de similarité phonologique et de catégorie sémantique de listes de mots. Une seconde étude (Article 2) évalue la contribution du code orthographique en mémoire à court terme (MCT) verbale en testant l’effet de la densité du voisinage orthographique des mots sur le rappel sériel immédiat de mots présentés visuellement. Compte tenu du rôle déterminant du code phonologique en MCT et du type d’atteinte de I.R., des effets linguistiques distincts étaient attendus chez elle et chez les contrôles. Selon le contexte de rappel, des effets sémantiques (Article 1) et orthographiques (Article 2) plus importants étaient prédits chez I.R. et des effets phonologiques plus marqués étaient attendus chez les participants contrôles. Chez I.R., le rappel est influencé par les caractéristiques sémantiques et orthographiques des mots, mais peu par leurs caractéristiques phonologiques et le contexte de rappel module l’utilisation de différents niveaux de représentations linguistiques. Chez les contrôles, une contribution relativement plus stable des représentations phonologiques est observée. Les données appuient une approche psycholinguistique qui postule que des mécanismes communs régissent la rétention à court terme verbale et le langage. Les implications théoriques et cliniques des résultats sont discutées en regard de modèles psycholinguistiques actuels. / The psycholinguistic view of verbal short-term retention suggests that verbal short-term retention and language processing rely on common mechanisms. It predicts that all linguistic characteristics of verbal items (e.g. phonological, lexical, semantic) influence their immediate recall (1). It also predicts that the relative contribution of the different linguistic representational levels is a function of the recall context (2). In this view, some experimental conditions (e.g. modes of presentation of stimuli) are thought to promote the use of specific coding. Two studies assess these predictions in a brain-damaged patient (I.R.) who shows a phonological deficit as well as in control participants. In a first article, the impact of presentation and recall modes on phonological and semantic similarity effects of words is tested. In a second article, the contribution of orthographic coding in verbal short-term memory (STM) is assessed by testing the effect of orthographic Neighborhood (N) density of words on immediate serial recall (ISR) of written words. Due to her phonological deficit and because phonological representations play a predominant role in STM, distinct linguistic effects were expected in I.R. and in controls. Overall, (and) depending on the recall context, larger semantic and orthographic effects were predicted in I.R. and larger phonological effects were predicted in controls. In I.R., the data indicate that recall is influenced by semantic and orthographic characteristics of items but less by their phonological properties. The results also indicate that the impact of representations depends of recall conditions. In controls, a different pattern of results is obtained, suggesting an overall predominant contribution of phonological representations. Results support the psycholinguistic view of verbal short-term retention and are discussed in regard to current interactive activation psycholinguistic models of verbal STM and language processing.

No description available.

L’approche psycholinguistique suggère que la rétention à court terme verbale et le langage dépendent de mécanismes communs. Elle prédit que les caractéristiques linguistiques des items verbaux (e.g. phonologiques, lexicales, sémantiques) influencent le rappel immédiat (1) et que la contribution des niveaux de représentations linguistiques dépend du contexte de rappel, certaines conditions expérimentales (e.g. format des stimuli) favorisant l’utilisation de codes spécifiques (2). Ces prédictions sont évaluées par le biais de deux études empiriques réalisées auprès d’une patiente cérébrolésée qui présente une atteinte du traitement phonologique (I.R.) et de participants contrôles. Une première étude (Article 1) teste l’impact des modes de présentation et de rappel sur les effets de similarité phonologique et de catégorie sémantique de listes de mots. Une seconde étude (Article 2) évalue la contribution du code orthographique en mémoire à court terme (MCT) verbale en testant l’effet de la densité du voisinage orthographique des mots sur le rappel sériel immédiat de mots présentés visuellement. Compte tenu du rôle déterminant du code phonologique en MCT et du type d’atteinte de I.R., des effets linguistiques distincts étaient attendus chez elle et chez les contrôles. Selon le contexte de rappel, des effets sémantiques (Article 1) et orthographiques (Article 2) plus importants étaient prédits chez I.R. et des effets phonologiques plus marqués étaient attendus chez les participants contrôles. Chez I.R., le rappel est influencé par les caractéristiques sémantiques et orthographiques des mots, mais peu par leurs caractéristiques phonologiques et le contexte de rappel module l’utilisation de différents niveaux de représentations linguistiques. Chez les contrôles, une contribution relativement plus stable des représentations phonologiques est observée. Les données appuient une approche psycholinguistique qui postule que des mécanismes communs régissent la rétention à court terme verbale et le langage. Les implications théoriques et cliniques des résultats sont discutées en regard de modèles psycholinguistiques actuels. / The psycholinguistic view of verbal short-term retention suggests that verbal short-term retention and language processing rely on common mechanisms. It predicts that all linguistic characteristics of verbal items (e.g. phonological, lexical, semantic) influence their immediate recall (1). It also predicts that the relative contribution of the different linguistic representational levels is a function of the recall context (2). In this view, some experimental conditions (e.g. modes of presentation of stimuli) are thought to promote the use of specific coding. Two studies assess these predictions in a brain-damaged patient (I.R.) who shows a phonological deficit as well as in control participants. In a first article, the impact of presentation and recall modes on phonological and semantic similarity effects of words is tested. In a second article, the contribution of orthographic coding in verbal short-term memory (STM) is assessed by testing the effect of orthographic Neighborhood (N) density of words on immediate serial recall (ISR) of written words. Due to her phonological deficit and because phonological representations play a predominant role in STM, distinct linguistic effects were expected in I.R. and in controls. Overall, (and) depending on the recall context, larger semantic and orthographic effects were predicted in I.R. and larger phonological effects were predicted in controls. In I.R., the data indicate that recall is influenced by semantic and orthographic characteristics of items but less by their phonological properties. The results also indicate that the impact of representations depends of recall conditions. In controls, a different pattern of results is obtained, suggesting an overall predominant contribution of phonological representations. Results support the psycholinguistic view of verbal short-term retention and are discussed in regard to current interactive activation psycholinguistic models of verbal STM and language processing.

The master's thesis deals with Information Retrieval. It summarizes the knowledge in the field of Information Retrieval theory. Furthermore, the work gives an overview of models used in Information Retrieval, the data and the actual issues and their possible solutions. The practical part of the master's thesis is focused on the implementation of methods of information retrieval in textual data. The last part is dedicated to experiments validating the implementation and its possible improvements.

Hippocampal place-cell sequences observed during awake immobility often represent previous experience, suggesting a role in memory processes. However, recent reports of goals being overrepresented in sequential activity suggest a role in short-term planning, although a detailed understanding of the origins of hippocampal sequential activity and of its functional role is still lacking. In particular, it is unknown which mechanism could support efficient planning by generating place-cell sequences biased toward known goal locations, in an adaptive and constructive fashion. To address these questions, we propose a model of spatial learning and sequence generation as interdependent processes, integrating cortical contextual coding, synaptic plasticity and neuromodulatory mechanisms into a map-based approach. Following goal learning, sequential activity emerges from continuous attractor network dynamics biased by goal memory inputs. We apply Bayesian decoding on the resulting spike trains, allowing a direct comparison with experimental data. Simulations show that this model (1) explains the generation of never-experienced sequence trajectories in familiar environments, without requiring virtual self-motion signals, (2) accounts for the bias in place-cell sequences toward goal locations, (3) highlights their utility in flexible route planning, and (4) provides specific testable predictions.

We study games where a team of agents needs to collaborate against an adversary to achieve a common goal. The agents make their moves simultaneously, and they have different perceptions about the system state after each move, due to different sensing capabilities. Each agent can only act based on its own experiences, since no communication is assumed during the game. However, before the game begins, the agents can agree on some strategy. A strategy is winning if it guarantees that the agents achieve their goal regardless of how the opponent acts. Identifying a winning strategy, or determining that none exists, is known as the strategy synthesis problem. In this thesis, we only consider a simple objective where the agents must force the game into a given state. Much of the literature is focused on strategies that either rely on that the agents (a) can remember everything that they have perceived or (b) can only remember the last thing that they have perceived. The strategy synthesis problem is (in the general case) undecidable in (a) and has exponential running time in (b). We are interested in the middle, where agents can have finite memory. Specifically, they should be able to keep a finite-state machine, which they update when they make new observations. In our case, the internal state of each agent represents its knowledge about the state of affairs. In other words, an agent is able to update its knowledge, and act based on it. We propose an algorithm for constructing the finite-state machine for each agent, and assigning actions to the internal states before the game begins. Not every winning strategy can be found by the algorithm, but we are convinced that the ones found are valid ones. An important building block for the algorithm is the knowledge-based subset construction (KBSC) used in the literature, which we generalise to games with multiple agents. With our construction, the game can be reduced to another game, still with uncertain state information, but with less or equal uncertainty. The construction can be applied arbitrarily many times, but it appears as if it stabilises (so that no new knowledge is gained) after only a few steps. We discuss this and other interesting properties of our algorithm in the final chapters of this thesis. / Vi studerar spel där ett lag agenter behöver samarbeta mot en motståndare för att uppnå ett mål. Agenterna agerar samtidigt, och vid varje steg av spelet så har de olika uppfattning om spelets tillstånd. De antas inte kunna kommunicera under spelets gång, så agenterna kan bara agera utifrån sina egna erfarenheter. Innan spelet börjar kan agenterna dock komma överrens om en strategi. En sådan strategi är vinnande om den garanterar att agenterna når sitt mål oavsett hur motståndaren beter sig. Att hitta en vinnande strategi är känt som syntesproblemet. I den här avhandlingen behandlar vi endast ett enkelt mål där agenterna måste tvinga in spelet i ett givet tillstånd. Mycket av litteraturen handlar om strategier där agenterna antingen antas (a) kunna minnas allt som de upplevt eller (b) bara kunna minnas det senaste de upplevt. Syntesproblemet är (i det generella fallet) oavgörbart i (a) och tar exponentiell tid i (b). Vi är intressede av fallet där agenter kan ha ändligt minne. De ska kunna ha en ändlig automat, som de kan uppdatera när de får nya observationer. I vårt fall så representerar det interna tillståndet agentens kunskap om spelets tillstånd. En agent kan då uppdatera sin kunskap och agera utifrån den. Vi föreslår en algoritm som konstruerar en ändlig automat åt varje agent, samt instruktioner för vad agenten ska göra i varje internt tillstånd. Varje vinnande strategi kan inte hittas av algoritmen, men vi är övertygade om att de som hittas är giltiga. En viktig byggsten är den kunskapsbaserade delmängskonstruktionen (KBSC), som vi generaliserar till spel med flera agenter. Med vår konstruktion kan spelet reduceras till ett annat spel som har mindre eller lika mycket osäkerhet. Detta kan göras godtyckligt många gånger, men det verkar som om att ingen ny kunskap tillkommer efter bara några gånger. Vi diskuterar detta vidare tillsammans med andra intressanta egenskaper hos algoritmen i de sista kapitlen i avhandlingen.

De nombreux cliniciens œuvrant en périnatalité constatent que l’activité onirique est plus foisonnante et perturbée durant la grossesse. Certains croient d’ailleurs que le caractère plus vif, réaliste et marquant des rêves de cette période permette aux femmes d’avoir une plus grande accessibilité à leur monde intrapsychique, ce qui faciliterait la résolution d’enjeux relationnels laissés jusqu’alors en suspens. D’autres avancent aussi que les rêves permettent aux futures mères d’intérioriser leur rôle maternel grâce au développement de représentations mentales ayant trait, entre autres, à la future relation mère-bébé. Or, bien que ces notions soient fortement ancrées dans la littérature clinique, elles demeurent, en revanche, peu étudiées sur le plan empirique. Le premier objectif de cette thèse visait à offrir une meilleure description de l’activité onirique au troisième trimestre (≥26 semaines) d’une première grossesse, incluant le rappel onirique, la prévalence des rêves dysphoriques et le contenu des rêves. Nos résultats montrent pour la première fois que, lorsqu’ils sont collectés prospectivement, les rêves des femmes enceintes ne sont pas plus fréquents, mais ils sont nettement plus perturbés (article 1) et globalement plus négatifs (article 2) que ceux d’un groupe témoin constitué de femmes non enceintes et sans enfant. Le deuxième article montre aussi que, sur le plan thématique, les rêves de la grossesse incorporent, en plus des préoccupations typiques de cette période, des images de la femme en relation avec un enfant. Les processus plus généraux de la formation d’imageries oniriques, tels que le développement de la trame narrative et la valence des interactions entre personnages, se montrent quant à eux similaires entre les femmes enceintes et non enceintes. Le deuxième objectif de cette thèse visait à évaluer le rôle prédictif des rêves de la grossesse dans l’adaptation psychologique à la maternité, via l’étude de caractéristiques oniriques affectives et représentationnelles bien spécifiques (article 3). Nous montrons pour la première fois que les rêves qui dépeignent négativement la rêveuse et ceux qui incorporent la relation de la rêveuse avec sa propre mère prédisent indépendamment, et au-delà des symptômes dépressifs prénataux, l’adaptation de la femme aux chamboulements affectifs et relationnels que suscite la venue d’un premier enfant. Les résultats de cette thèse appuient l’hypothèse de la continuité onirique, qui stipule que les préoccupations de l’éveil transparaissent dans les rêves. Ce travail s’inscrit également dans la lignée des conceptions théoriques voulant que les rêves occupent une fonction adaptative pour l’équilibre psychologique. / According to many perinatal health care professionals, dreams are more frequent and disturbed during pregnancy. Some suggest that in being more vivid, realistic and impactful than during any other period of life, pregnancy dreams might increase women’s awareness to their intrapsychic world and therefore facilitate the resolution of past relational issues. Other clinicians suggest that dreams during pregnancy might help women to integrate their maternal role through the elaboration of various mental representations, such as the future mother-baby relationship. While these notions have been frequently mentioned in the clinical literature, empirical evidence is lacking. The first objective of this thesis was to provide a better description of changes occurring in the dreams of the third trimester (≥26 weeks) of a first pregnancy, using measures of dream recall, dysphoric dreams prevalence, and dream content. Our results show—for the first time—that when pregnant women’s dreams are prospectively collected, they are not more frequent, but they are more disturbed (study 1) and generally more dysphoric (study 2) than non-pregnant women’s dreams. The second study also reveals that during pregnancy, dreams do not only express typical concerns of pregnant women, but they also depict the elaboration of representations of the woman’s relationship with her unborn child. However, more general dream attributes, such as development of the dream’s narrative and interactions between dream characters, are similar between pregnant and non-pregnant women. The second objective of this thesis was to assess the predictive role of pregnancy dreams in the psychological adaptation to motherhood through the evaluation of specific affective and representational characteristics (study 3). Our results show for the first time that more frequent masochistic dreams and dreams about mother-daughter relationships predict independently, and above and beyond prenatal depression symptoms, better maternal adaptation to affective and relational changes concurrent with the arrival of a new baby. The results of this thesis thus support the view that dreams are continuous with emotionally important waking life concerns. The work also supports theoretical conceptions suggesting that dreams have an adaptive function in maintaining psychological equilibrium.

Bakgrunden till detta självständiga arbete ligger i mina erfarenheter av instrumentalundervisning i den svenska kulturskolan tillsammans med mitt intresse för interaktion mellan lärare och elev i likväl en-till-en-undervisning som gruppundervisning. Kulturskolan har gått igenom många förändringar genom historien. Ett tämligen färskt exempel på detta är en statlig utredning (SOU,2016:69) där gruppundervisning rekommenderas som norm för all musikundervisning i kulturskolan till skillnad från den mer traditionellt använda en-till-en-undervisningen.Studien syftar till att belysa hur instrumentalundervisning i kulturskolan kan ta sig uttryck och hur det kan förstås ha för betydelse för den enskilde elevens lärande. Genom ett kvalitativt metodval i observation och stimulerad intervju, framgår hur interaktionsmönster och iscensättning av instrumentalundervisning kan förstås påverka elevers lärande. Även uppfattningar om grupp- och enskild undervisning och iscensättandet av dessa undervisningsformer lyfts fram. Med socialsemiotiska begrepp och modeller som analysverktyg framgår av studiens resultat hur läraren i detta fall är den som styr lektionerna till i hög grad och elevernas påverkan och utrymme för eget initiativ är liten. Lektionerna var fokuserade kring att lära sig stycken på fiol enligt lärarens instruktioner och riktande av uppmärksamhetsfokus, med noter som huvudsakliga utgångspunkt. Lärarens verbala kommunikation var den betydande delenav all kommunikation som skedde under lektionerna och elevernas interaktion med varandra var nedtonad. Av lärarens beskrivningar framgår uppfattningar om att utveckling av elevernas analytiska förmåga när det kommer till inlärning via notläsning och speltekniska färdigheter är av stor vikt. Av resultatet framgår även uppfattningar om att kravet på gruppundervisning kan vara hämmande både för lärare och elever och en önskan om en kombination av enskild- och gruppundervisning framgår. Resultaten av föreliggande arbete liknar generellt andra studiers resultat om enskild- och gruppundervisning i kulturskolan och uppfattningar om hur kulturskolans mål påverkar praktiken. I vidare forskning föreslås att större vikt läggs vid elevernas perspektiv på detta ämne för att få en bättre förståelse och uppfattning om deras upplevelser och tankar. / The background to this thesis lies in my experiences of instrumental teaching in the Swedish voluntary cultural school (Kulturskolan) along with my interest in teacher-student interaction in both one-to-one-teaching and group teaching. The cultural school has been through a lot of changes historically. A recent example of this is a governmental investigation (SOU, 2016:69) recommending group teaching as a norm as opposed to the traditional one-to-one-teaching.The study aims to shed light on how instrumental teaching in the cultural school can take formand how it can be understood to have significance for the individual student's learning. Through qualitative methods as observation and stimulated recall interview, it is made clear in the results how patterns of interaction and design of the lessons can be understood to affect students' learning. Perceptions and comparisons of group teaching and one-to-one-teaching are also highlighted. With social semiotic concepts and models as analysis tools, it is clear from the results of the study how the teacher in this case is the one who primarily controls the lessons and the students' influence and the scope for their own initiative is minimal. The lessons were focused around learning pieces on the violin according to the teacher's instructions and directions of the students focus of attention, with sheet music as the main point of focus. Regarding interaction the results showed how the teacher’s verbal communication appeared to dominate communicationduring the lessons and the students' interaction with each other was downplayed. The teacher's descriptions show perceptions that developing the students' analytical ability when it comes to learning via music reading and playing technique skills are of great importance. The results also show the teacher’s opinions of how the requirement for group teaching can be inhibiting for both teachers and students and a desire for a combination of individual and group teaching is evident. The results of the present work are similar to general results of other studies on individual and group teaching in the culture school, and opinions and experiences of how the goals of the culture school affect teaching in a real-world scenario. In further research, it is suggested and emphasized that students' perspectives on this subject are considered in order to gain a better understanding and perception of their experiences and thoughts.

<p dir="ltr">Infographics are increasingly used as visual communication tools for conveying health information to diverse audiences. However, research is lacking on how specific infographic design factors influence learning outcomes. This study aimed to determine the comparative effectiveness of automatically advanced (Group A) versus manually advanced (Group B) infographics for promoting breast cancer awareness and knowledge. A mixed-methods quasi-experimental pretest-posttest design was utilized. The sample comprised 42 participants for analysis. Of these, the majority, 41 persons self-reported as female, with one participant indicating their gender as 'other.' Participant ages ranged from 25 to 55 years (M = 40.5, SD = 7.62). Most participants were well-educated, with graduate degrees or other advanced education beyond a bachelor's degree. Participants were randomly assigned to either the automatically advanced infographic group (Group A) or the manually advanced infographic group (Group B). Results indicated that Group B had significantly higher scores on the knowledge post-test compared to Group A, suggesting improved recall and comprehension of key information. There were no significant differences in cognitive load ratings or viewing duration between the groups. Qualitative feedback from participants suggested that Group B's manually advanced infographic facilitated better self-pacing and absorption of content. While the study's findings provide preliminary evidence supporting the efficacy of manually advanced infographics in learning complex health information, limitations are acknowledged. The research contributes to the design of patient education materials and underscores the necessity for further investigations across varied populations and health topics to understand the impact of infographic design more comprehensively on learning and behavior.</p>

Tesis por compendio / [ES] Esta tesis se centra en explotar las posibilidades de la Realidad Aumentada (RA) basada en SLAM (localización y mapeo simultáneos) para la evaluación de la memoria espacial. El objetivo principal fue desarrollar nuevas técnicas de localización en interiores en el ámbito de la RA, aprovechando los avances tecnológicos, y validarlas mediante la construcción de frameworks y aplicaciones orientadas a la evaluación de la capacidad de localización espacial en adultos; y estudiar el aumento perceptivo en los canales visual y táctil. En esta tesis, para cumplir con este objetivo principal, se desarrolló un framework para el desarrollo de aplicaciones de autor para utilizar en el estudio de la memoria espacial aprovechando la RA basada en SLAM. Nuestro framework permite utilizar diferentes motores/SDKs de RA. Existen diferentes interfaces incorporadas en el framework a través de las cuales se puede acceder a los diferentes módulos de RA. Esto permite un uso modular e independiente del motor de RA para los desarrolladores. El funcionamiento general de las aplicaciones desarrolladas en esta tesis consta de tres fases. En una primera fase, el supervisor selecciona el número de objetos virtuales a memorizar y los propios objetos virtuales, que coloca en los lugares deseados del entorno. En la segunda fase, el usuario recorre el entorno y memoriza las ubicaciones de los objetos virtuales en el entorno real. En la tercera fase, el usuario debe colocar los objetos virtuales en las ubicaciones que tenían en la fase anterior. Hasta donde sabemos, este es el primer trabajo que utiliza la RA basada en SLAM para la evaluación de la memoria espacial, implicando el movimiento físico del usuario, y considerando estímulos visuales y táctiles. Para la validación, se realizaron tres estudios centrados en investigar la viabilidad del uso de las aplicaciones en entornos de pequeñas y grandes dimensiones, así como el uso de estímulos visuales y táctiles. El rendimiento de nuestras aplicaciones se comparó con los métodos tradicionales. También se evaluaron las variables subjetivas. En el primer estudio (N=55) se consideraron los estímulos visuales y los entornos de pequeñas dimensiones. Los participantes se dividieron en dos grupos: ARGroup (memorización mediante RA) y el NoARGroup (memorizaron mirando fotografías). El segundo estudio (N=46) consideró los estímulos visuales y los entornos de grandes dimensiones. Se evaluó el rendimiento de los participantes en una tarea verbal de recuerdo de objetos, una tarea de colocación en mapas y una tarea de orientación espacial con lápiz y papel. También se evaluó la importancia de las distintas estrategias espaciales de orientación y los niveles de ansiedad. En el tercer estudio (N=53) se comparó el rendimiento con estímulos visuales y táctiles y se utilizaron entornos de pequeñas dimensiones. Del desarrollo y de los tres estudios realizados se extrajeron las siguientes conclusiones generales: 1) La RA basada en SLAM es adecuada para desarrollar tareas de evaluación de la memoria espacial, pudiéndose utilizar en cualquier entorno y sin necesidad de añadir elementos reales al entorno para su registro; 2) Las aplicaciones desarrolladas en esta tesis permiten la personalización de la tarea y el almacenamiento de las variables de rendimiento; 3) Estas aplicaciones han permitido una evaluación ecológica; 4) Estas aplicaciones y otras herramientas similares podrían utilizarse para evaluar y entrenar la memoria espacial como alternativa a los métodos tradicionales; 5) Los estímulos táctiles son estímulos válidos que pueden beneficiar la evaluación de la memoria de las asociaciones táctiles-espaciales, pero la memoria de las asociaciones visuales-espaciales es dominante; 6) Las aplicaciones desarrolladas en esta tesis y otras herramientas similares podrían ayudar en el diagnóstico de las alteraciones de la memoria espacial. / [CA] Aquesta tesi se centra en explotar les possibilitats de la Realitat Augmentada (RA) basada en SLAM (localització i mapeig simultanis) per a l'avaluació de la memòria espacial. L'objectiu principal va ser desenvolupar noves tècniques de localització en interiors en l'àmbit de la RA, aprofitant els avanços tecnològics, i validarles mitjançant la construcció de frameworks i aplicacions orientades a l'avaluació de la capacitat de localització espacial en adults; i estudiar l'augment perceptiu en els canals visual i tàctil. En aquesta tesi, per a complir amb aquest objectiu principal, es va desenvolupar un framework per al desenvolupament d'aplicacions d'autor per a utilitzar en l'estudi de la memòria espacial aprofitant la RA basada en SLAM. El nostre framework permet utilitzar diferents motors/SDKs de RA. Hi ha diferents interfícies incorporades en el framework a través de les quals es poden connectar els diferents mòduls de RA. Això permet un ús modular i independent del motor de RA per als desenvolupadors. El funcionament general de les aplicacions desenvolupades en aquesta tesi consta de tres fases. En una primera fase, el supervisor selecciona el nombre d'objectes virtuals a memoritzar i els propis objectes virtuals, que col·loca en els llocs desitjats de l'entorn. En la segona fase, l'usuari recorre l'entorn i memoritza les ubicacions dels objectes virtuals en l'entorn real. En la tercera fase, l'usuari ha de col·locar els objectes virtuals en les ubicacions que tenien en la fase anterior. Fins on sabem, aquest és el primer treball que utilitza la RA basada en SLAM per a l'avaluació de la memòria espacial, implicant el moviment físic de l'usuari, i considerant estímuls visuals i tàctils. Per a la validació, es van realitzar tres estudis centrats en estudiar la viabilitat de l'ús de les aplicacions en entorns de xicotetes i grans dimensions, així com l'ús d'estímuls visuals i tàctils. El rendiment de les nostres aplicacions es va comparar amb els mètodes tradicionals. També es van avaluar les variables subjectives. En el primer estudi (N=55) es van considerar els estímuls visuals i els entorns de xicotetes dimensions. Els participants es van dividir en dos grups: ARGroup (memorització mitjançant RA) i el NoARGroup (memorització mirant fotografies). El segon estudi (N=46) va tindre en compte els estímuls visuals i els entorns de grans dimensions. Es va avaluar el rendiment dels participants en una tasca verbal de record d'objectes, una tasca de col·locació en mapes i una tasca d'orientació espacial amb llapis i paper. També es va avaluar la importància de les diferents estratègies espacials d'orientació i els nivells d'ansietat. En el tercer estudi (N=53) es va comparar el rendiment amb estímuls visuals i tàctils i es van utilitzar entorns de xicotetes dimensions. Del desenvolupament i dels tres estudis realitzats es van extraure les següents conclusions generals: 1) La RA basada en SLAM és adequada per a desenvolupar tasques d'avaluació de la memòria espacial, podent-se utilitzar en qualsevol entorn i sense necessitat d'afegir elements reals a l'entorn per al seu registre; 2) Les aplicacions desenvolupades en aquesta tesi permeten la personalització de la tasca i l'emmagatzematge de les variables de rendiment; 3) Aquestes aplicacions han permés una avaluació ecològica; 4) Aquestes aplicacions i altres ferramentes similars podrien utilitzar-se per a avaluar i entrenar la memòria espacial com a alternativa als mètodes tradicionals; 5) Els estímuls tàctils són estímuls vàlids que poden beneficiar l'avaluació de la memoria de les associacions tàctils-espacials, però la memòria de les associacions visualsespacials és dominant; 6) Les aplicacions desenvolupades en aquesta tesi i altres ferramentes similars podrien ajudar en el diagnòstic de les alteracions de la memòria espacial. / [EN] This thesis focuses on exploiting the possibilities of Augmented Reality (AR) based on SLAM (Simultaneous Localization and Mapping) for the assessment of spatial memory. The main objective was to develop new indoor localization techniques in the field of AR, taking advantage of technological advances, and to validate them by building frameworks and applications oriented to the assessment of spatial location ability in adults; and studying perceptual augmentation in the visual and tactile channels. In this thesis, to fulfill this main objective, a framework was developed for the development of author applications to use in the study of spatial memory taking advantage of AR based on SLAM. Our framework enables using different AR engines or SDKs. There are different interfaces incorporated in the framework through which the different AR modules can be connected. This enables a modular and independent use of the AR engine for developers. The general functioning of the applications developed in this thesis consists of three phases. In a first phase, the supervisor selects the number of virtual objects to be memorized and the virtual objects themselves, which she/he places at desired locations in the environment. In the second phase, the user walks through the environment and memorizes the locations of the virtual objects in the real environment. In the third phase, the user must place the virtual objects in the locations they were in the previous phase. To our knowledge, this is the first work using SLAM-based AR for the assessment of spatial memory, involving physical movement of the user, and considering visual and tactile stimuli. For the validation, three studies were carried out that focused on studying the feasibility of using the applications in small and large environments, as well as the use of visual and tactile stimuli. The performance of our applications was compared with traditional methods. Subjective variables were also assessed. The first study considered visual stimulus and small environments. This study involved 55 users. Participants were divided into two groups: ARGroup (participants memorized the location of virtual objects in the real world in a memorization phase using AR) and the NoARGroup (participants memorized the location of virtual objects by looking at photographs of the augmented environment using the device). The second study considered visual stimulus and large environments. This study involved 46 young adults. The participants had to go through a two-story building and memorize the position of a total of eight virtual objects. Participants' performance was also evaluated in a verbal object recall task, a pencil and paper spatial orientation task and a map-pointing task. The importance of different spatial strategies for orientation and anxiety levels were also evaluated. The third study compared the performance using visual versus tactile stimuli and used small environments. This study involved 53 subjects. The participants were divided into two groups: Visual, which used visual stimuli, and Tactile, which used tactile stimuli. The following general conclusions were extracted from the development and the three studies carried out: 1) SLAM-based AR is suitable for developing spatial memory assessment tasks, working in any environment and without the need to add real objects to the environment for registration; 2) The applications developed in this thesis allow task customization and storage of performance variables; 3) These applications have allowed an ecological assessment; 4) These applications and similar tools could be used to assess and train spatial memory as an alternative to traditional methods; 5) Tactile stimuli are valid stimuli that can help the assessment of memory of tactile-spatial associations, but memory of visual-spatial associations is dominant; 6) The applications developed in this thesis and similar tools could help in the diagnosis of spatial memory impairments. / Muñoz Montoya, FM. (2023). Augmented Reality through Various Sensory Channels and its Application to Orientation and Spatial Localization Processes [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/195733 / Compendio