Aquesta tesi pretén: a) conèixer, definir i limitar el concepte d’instal•lació esportiva d’ús públic de Catalunya, b) identificar, estructurar i ordenar l’ordenament jurídic aplicable a les instal•lacions esportives d’ús públic de Catalunya, c) analitzar el (no) compliment de l’ordenament jurídic i d) en cas d’incompliment: 1) identificar quines normes no es compleixen, 2) identificar (algunes) de la/les possible/es causa/es que l’expliquen i 3) proposar mesures (adequades) per corregir aquest incompliment. Metodològicament la investigació s’estructura en dos blocs. El primer, mitjançant la investigació documental i l’anàlisi de contingut, defineix l’ordenament jurídic aplicable a les instal•lacions esportives d’ús públic de Catalunya. El segon, mitjançant l’anàlisi de contingut i l’anàlisi estadístic d’una enquesta online, respon a la pregunta si es compleix l’ordenament jurídic aplicable a les instal•lacions esportives d’ús públic de Catalunya. Els resultats constaten que cinquanta-cinc, dels seixanta-sis preceptes analitzats, s’incompleixen. Algunes de les causes que poden explicar l’incompliment són: a) quant major és la població on s’ubica la instal•lació esportiva major és el compliment de la norma, b) quant major és el nivell d’estudis del director/a major és el compliment de la norma i c) experiències de gestió de la instal•lació entre 1 i 3 anys compleixen més normes que experiències inferiors a l’any o superiors als 3 anys. Aquesta situació podria millorar-se actualitzant la regulació, facilitant mitjans informatius i d’assessorament específic i oferint formació especialitzada continuada, entre altres. / Esta tesis pretende: a) conocer, definir y limitar el concepto de instalación deportiva de uso público de Cataluña, b) identificar, estructurar y ordenar el ordenamiento jurídico aplicable a las instalaciones deportivas de uso público de Cataluña, c) analizar el (no) cumplimiento del ordenamiento jurídico y d) en caso de incumplimiento: 1) identificar qué normas no se cumplen, 2) identificar (algunas) de la/las posible/es causa/as que lo explican y 3) proponer medidas (adecuadas) para corregir el incumplimiento. Metodológicamente la investigación se estructura en dos bloques. El primero, mediante la investigación documental y el análisis de contenido, define, el ordenamiento jurídico aplicable a las instalaciones deportivas de uso público de Cataluña. El segundo, mediante el análisis de contenido y el análisis estadístico de una encuesta online, responde a la pregunta (no) se cumple el ordenamiento jurídico aplicable a las instalaciones deportivas de uso público de Cataluña. Los resultados constatan que cincuenta y cinco, de los sesenta y seis preceptos normativos analizados, se incumplen. Algunas de las causas que pueden explicar dicha situación son: a) cuan mayor es la población donde se ubica la instalación deportiva mayor es el cumplimiento de la norma y b) cuan mayor es el nivel de estudios del director/a mayor es el cumplimiento de la norma. Esta situación se podría mejorar actualizando la regulación normativa, facilitando medios informativos y de asesoramiento específico y ofrecer formación especializada continuada, entre otras. / The aims of this thesis are: a) to understand and to define the concept of Catalonia public sport facility, b) to identify and to organize the legal order covering Catalonia public sports facilities, c) to analyze the (non) compliance of the legal order, and if this does not occur d) to identify: 1) which regulations are not compliance, 2) the (some) reasons for such incompliance and 3) to design appropriate mechanisms by which to ensure that regulations are obeyed. From a methodological point of view, this research is divided into two different sections. The first section, through desk research and content analysis defines the legal order covering public sports facilities in Catalonia. The second section, through content analysis and statistical analysis of an online survey answers the question whether or not the legal order covering public sports facilities in Catalonia is compliance. The results show that fifty-five, of the sixty-six regulations analyzed, are incompliance. Several interesting implications to be highlighted: 1. The bigger the village, which houses the sport facility, is the more compliance of the regulation. 2. The higher the level of education, of the director, is the more compliance of the regulation. 3. Management experiences between 1 and 3

La tesi Memòria pública i debat polític a Barcelona (1931-1936) pretén assolir dos objectius principals. En primer lloc, el treball presenta una proposta teòrica i metodològica global per estudiar –des d’un punt de vista sociopolític i en diversos contextos temporals i geogràfics- el fenomen de la memòria pública. Per això, l’autor elabora una “antropologia de la memòria” i desenvolupa una reflexió sistemàtica sobre “les cultures de la memòria” i “les polítiques de la memòria”. La tesi defineix la memòria pública com el conjunt de pràctiques i discursos commemoratius que convergeixen en l’esfera pública. La memòria pública no és entesa, per tant, com un simple dictat monolític des de les institucions, sinó més aviat com un diàleg o una dialèctica entre les diverses narratives històriques que vertebren els múltiples imaginaris socials. L’autor assumeix que, a través del debat sobre el passat i la seva representació canònica, la societat discuteix indirectament la seva contextura identitària, els seus marcs normatius i la seva orientació de futur. En l’esfera pública, les diverses interpretacions del passat reflecteixen les distintes versions del futur nacional. El treball explicita com la pugna discursiva per l’hegemonia commemorativa va molt lligada al pols social pel poder polític. Per a fonamentar la seva proposta teòrica i metodològica, l’autor acudeix a autors catalans i espanyols, però també presenta els postulats de la historiografia francesa, germànica i anglosaxona al voltant de la memòria social. La segona part de la tesi consisteix en l’estudi d’un cas històric concret. S’aborda “la memòria pública” barcelonina dels primers anys trenta. Així, l’autor indaga els discursos històrics i les pràctiques commemoratives imperants en l’espai cívic, en l’opinió pública i en l’esfera política de la Ciutat Comtal des de 1931 fins a 1936. La tesi repassa la catarsi simbòlica que va viure Barcelona amb la proclamació de la República. Analitza els canvis de noms de carrers i dóna a conèixer la intrahistòria dels nous monuments erigits. El treball palesa la cultura commemorativa dels diversos sectors socials barcelonins, desgrana la narrativa històrica que batega en els llibres de text per a infants i, sobre tot, reflecteix la utilització política de la història. En el fons, l’estudi dels diversos paradigmes commemoratius interessa a l’autor com una finestra privilegiada per copsar els universos mentals i ideològics de quatre grups barcelonins cabdals: el nacionalisme liberalobrerista (l’ERC), el nacionalisme liberalconservador (la Lliga), l’anarquisme faista i l’espanyolisme conservador. La radiografia de les narratives històriques i de les pràctiques commemoratives a la Barcelona republicana permet redescobrir els vincles entre el nacionalisme català i el discurs històric, establir les similituds i diferències doctrinals entre les principals forces polítiques del període i, finalment, revisitar des d’una nova perspectiva l’evolució d’un temps polític apassionat i apassionant. / La tesis Memòria Pública i debat polític a Barcelona (1931-1936) se ha escrito con dos objetivos básicos. En primer lugar, el trabajo presenta una propuesta teórica y metodológica global para estudiar –desde un punto de vista sociopolítico y en múltiples contextos temporales y geográficos- el fenómeno de la memoria pública. Por eso, el autor elabora una “antropología de la memoria” y desarrolla una reflexión sistemática sobre “las culturas de la memoria” y “las políticas de la memoria”. La tesis define la memoria pública como el conjunto de prácticas y discursos conmemorativos que tienen lugar en la esfera pública. La memoria pública, por tanto, no es un simple dictado monolítico desde las instituciones políticas, sino más bien un diálogo o una dialéctica entre las diversas narrativas históricas que vertebran los imaginarios de los distintos grupos sociales. El autor asume que a través del debate sobre el pasado y sobre su representación canónica, la sociedad discute indirectamente su contextura identitaria, sus marcos normativos en el presente y sus orientaciones para el futuro. En realidad, las distintas interpretaciones del pasado que se dan en la esfera pública reflejan las distintas versiones del futuro nacional. El trabajo constata como la pugna discursiva por la hegemonía en la consciencia histórica de la ciudadanía va muy ligada al pulso social por el poder político. Para fundamentar su propuesta teórica y metodológica, el autor recurre a autores catalanes y del conjunto de España, pero también presenta los principales postulados de la historiografía francesa, germánica y anglosajona. En segundo lugar, la tesis aborda una investigación histórica concreta. Se estudia la memoria pública de Barcelona en los primeros años treinta. El autor indaga los discursos históricos y las prácticas conmemorativas imperantes en el espacio cívico, en la opinión pública y en el ámbito político de la Ciudad Condal desde la proclamación de la República en 1931 hasta el estallido de la Guerra Civil en 1936. La tesis repasa la catarsis simbólica que vivió la ciudad con el nuevo régimen. Analiza los cambios de nombres de las calles y da a conocer la intrahistoria de los monumentos erigidos. El trabajo plasma la cultura conmemorativa de diversos sectores sociales barceloneses, desgrana la narrativa histórica que subyace en los libros de texto para niños y, sobre todo, refleja la utilización política del pasado. En el fondo, el estudio de los diversos paradigmas conmemorativos interesa al autor como una ventana privilegiada para ojear los universos mentales e ideológicos de cuatro grupos centrales: el nacionalismo liberal-obrerista (ERC), el nacionalismo liberal-conservador (La Lliga), el anarquismo faista y el españolismo conservador. La radiografía de las narrativas históricas y las prácticas conmemorativas de la Barcelona republicana que se lleva a cabo en este trabajo permite redescubrir los vínculos entre el nacionalismo catalán y el discurso histórico, establecer las similitudes y las diferencias doctrinales entre las principales fuerzas políticas del periodo y, finalmente, revisitar desde una nueva perspectiva la evolución de un tiempo político apasionado y apasionante.

Bernat Desclot finished writing his Chronicle at the end of the 13th century, but it was not published until 1616, in a Spanish translation written by the Barcelona historian and politician Rafael Cervera. The reasons for this late publication and the peculiarities of the historical moment, that was influenced by the tensions between Catalonia and Spain which then led to the War of the Segadors, have not been studied in depth yet until now. By means of this thesis we try to place the translation, significantly entitled Historia de Cataluña, within the rich and fruitful Catalan tradition of historiography. Specifically, the translation is most clearly in the Barcelona tradition of historiography which in the course of the decades 1620-1630 was responsible for rescuing from oblivion the great figures of the old Catalan empire, with clear praiseworthy intentions. We have included a critical edition of the translation, the first one that has ever been produced, as well as an appendix with complementary information about the author, his work and the Early modern period of Catalan historiography. / Bernat Desclot va acabar d’escriure la seva Crònica a finals del segle XIII, però no es va imprimir fins l’any 1616, en una traducció castellana feta pel polític i historiador barceloní Rafael Cervera. Els motius d’aquesta tardança i les peculiaritats del moment històric en què aparegué, als prolegòmens de les tensions Catalunya-Espanya que conduïren el país a la Guerra dels Segadors, no havien estat mai fins ara estudiats amb profunditat. En aquesta tesi provem d’incardinar aquesta traducció, titulada molt significativament Historia de Cataluña, en una fecunda tradició historiogràfica catalana que s’encarregà al llarg dels decennis 1620-1630 de rescatar de l’oblit les velles glòries de l’època imperial catalana amb unes clares intencions reivindicatives. Acompanyem l’estudi introductori amb una edició crítica de la traducció, la primera que s’ha fet, i uns apèndixs amb abundant informació complementària sobre l’autor, la seva obra i la historiografia catalana de l’Edat moderna.

S'ha estudiat l'estructura i dinàmica del sistema bentònic de llacunes costaneres de la maresma dels aiguamolls de l'Empordà (NE de la península Ibèrica) i els factors que les determinen. Amb aquesta finalitat es van prendre mostres d'organismes del bentos (mensualment), nutrients i pigments de l'aigua (setmanalment) i el sediment (mensualment), així com paràmetres físics de l'aigua (setmanalment), durant dos cicles d'inundació (1997-1998 i 1998-1999). En aquesta maresma els factors determinants per als organismes bentònics i el contingut en nutrients del sediment són principalment físics: el grau de permanència de l'aigua, el confinament i la granulometria. De manera que els factors tròfics tenen menys pes que els físics tal com es posa de manifest amb les associacions de nematodes. El règim hídric de les llacunes integra des del grau de permanència de l'aigua fins a la salinitat i el confinament, per la qual cosa a partir de la caracterització dels diferents tipus de règim hídric es poden discriminar les tres tipologies d'ambients amb comunitats bentòniques diferenciades en l'estructura, la composició i la dinàmica temporal. Així, les tres comunitats diferenciades són: (1) la d'aigües permanents caracteritzada per una riquesa i diversitat elevades i constants en el temps, i per un nombre més elevat de tàxons sense adaptacions per passar situacions adverses; (2) la d'aigües semipermanents i temporànies d'inundació pulsativa, caracteritzada per una menor riquesa i diversitat, i per la dominància d'organismes amb estructures de resistència per passar la fase seca i aguantar condicions desfavorables, i (3) la d'aigües temporànies d'inundació continuada, caracteritzada per una major variabilitat de la riquesa i diversitat al llarg del cicle i per una singularitat taxonòmica més elevada, ja que s'observen cladòcers i una major representació taxonòmica dels insectes. Durant la realització d'aquest estudi els dos cicles d'inundació van suposar entrades d'aigua en el sistema diferents, per això es va diferenciar un cicle humit (1997-1998) i un de sec (1998-1999). En relació amb la major importància de les entrades d'aigua en el sistema, es va observar un contingut en nutrients de l'aigua significativament superior durant el cicle humit. Pel que fa al sediment, la seva major inèrcia explicaria la manca de diferències significatives en el contingut en nutrients del sediment del cicle humit i del sec. Ara bé, sí que s'observa diferència en la composició d'organismes. Així, la variabilitat interanual en l'estructura de la comunitat bentònica de la maresma es pot atribuir a una situació d'estrès provocada pel cicle sec. Aquesta situació va comportar un augment de la diversitat per disminució de la dominància a totes les llacunes estudiades, determinada, en gran manera, per la disminució de l'abundància original de poblacions dominants i característiques d'ambients permanents, Corophium orientale, o temporànies, Gammarus aequicauda. No existeix un patró estacional en les comunitats estudiades, sinó que els principals canvis en el plàncton i el bentos són deguts a pertorbacions hídriques. Aquestes pertorbacions provoquen que s'estableixi una situació en què dominen uns tàxons característics en el plàncton (Synchaeta i Eutintinnus) i, en canvi, que en el bentos es perdi l'estructura pròpia de les comunitats característiques dels diferents ambients (comunitats dominades per Corophium orinetale en aigües permanents i per Chironomus salinarius en temporànies). La severitat és diferent en funció del grau de permanència de l'aigua, i és més alta en ambients permanents i més baixa en els temporanis. La major severitat en ambients permanents ve determinada per la menor adaptació del bentos d'aigües permanents a les fluctuacions ambientals i a l'efecte de la predació sobre el plàncton. A més, tant en el bentos com en el plàncton es donen fenòmens d'histèresi, segons els quals l'efecte de la pertorbació no solament depèn de la causa pertorbadora sinó també de l'estat en què es troba la comunitat en el moment de la pertorbació. / The structure and dynamic of the benthic system, and the main factors that control this system have been studied in coastal basins of the Empordà wetlands (NE Iberian Peninsula). During two hydroperiods (1197-1998; 1998-1999) organisms and sediment samples (nutrient and pigment analysis) have been taken monthly, and water samples (nutrient and pigment analysis) and physic and chemical parameters (Tª, Conductivity, Oxygen and pH) have been taken weekly. In these wetlands benthic organisms and sediment nutrient content were mainly determined by physics factors as water permanence, confinement and granulometry. Trophic factors were less important for the benthic communities than physics ones, as it has been shown by the nematodes associations. Based on the hydrological pattern, three types of basins are distinguished: permanent waters (type 1), temporary waters with pulse water inputs (type 2), and temporary waters with continuous water inputs (type 3). These three types are in agreement with the classification resulting from the benthic communities composition. The type 1 basins, where the more stable environemental conditions were found, had a community characterized by a high density of individuals, total biomass and diversity. The community of type 2 basins had lower richness and diversity values with little temporal variability. Organisms with resistant structures to pass the dry phase and survive adverse conditions were dominant in these community. The high frequency of freshwater inputs in type 3 basins causes a high taxonomic singularity and high temporal variability of species richness and diversity in these basins.The water input in the wetlands was significantly different for the two hydroperiods studied, so we can distinguish a wet hydroperiod (1197-1998) and a dry hydroperiod (1998-1999). Significantly higher nutrient content in the water was observed related to more important water entrance during the wet hydroperiod. The lack of significant differences on nutrient content of sediment between hydroperiods could be explained by a higher inertia in the benthic system. Differences in faunal composition were observed between hydroperiods. Thus, the interannual variability in the benthic community structure could be attributed to the stress situation caused by the dry hydroperiod. This situation implies a diversity increase due to a highest evenness because the dominant species decrease its relative abundance. The main plankton and benthos changes were due to hydrological perturbations, so seasonal patterns did not have any relevance to the studied communities. In the plankton community hydrological perturbations caused a new situation (situation dominated by Synchaeta and Eutintinnus), while in the benthos communities provokes a lost of the characteristic structure (characteristic structure were communities dominated by Corophium orientale in permanent waters, and by Chironomus salinarius in temporary waters). The severity varied depending on water permanence, so it was higher in permanent systems and lower in temporary ones. The higher severity in permanent systems was conditioned by the low adaptation to environmental fluctuations of the benthos which lives in permanent waters, and to the effect of predation on the plankton community. Moreover, histeresy phenomenons were observed, since the effects of perturbation were not only caused by the perturbation but also by the community status when the perturbation started.

Durant aquests darrers anys hem pogut veure com el concepte de qualitat apareixia amb molta força a casa nostra. En l'àmbit empresarial i possiblement degut a la influència que ha tingut la implicació de les grans empreses en tot aquest moviment, o potser només a la creixent competència de les empreses estrangeres, el petit i mitjà empresari del nostre país s'ha vist obligat a obrir les portes de casa seva al que podríem definir com a la "Cultura de la Qualitat". És evident que en aquesta entrada l'administració també hi ha pres part. Ara bé, sovint aquest missatge a favor de la qualitat ha estat "disfressat" de la tant coneguda normativa ISO 9000. Poc a poc, sota aquestes sigles la gent s'ha fet la distorsionada idea de que això vol dir qualitat i tot el que surti d'això és sinònim de mala qualitat. Així doncs, val realment la pena la implicació en el compliment d'aquestes normes? És realment per això pel que la majoria de les petites i mitjanes empreses del nostre entorn s'han implicat en l'assegurament de la qualitat segons la ISO 9000? I més encara, una vegada han aconseguit el certificat de qualitat n'estan realment satisfetes de les millores que han tingut? O la única millora important és la de la imatge externa de l'empresa? La recerca d'una resposta amb base científica és la que porta al desenvolupament del present treball, omplint el buit que hi ha actualment entre els treballs teòrics i la realitat. Aquesta tesi vol esbrinar quin ha estat l'impacte que hi ha hagut a les empreses catalanes degut a la implicació en la normativa d'assegurament de la qualitat ISO 9000. El mètode de recerca es basarà en una anàlisi de les dades que es recullin d'un treball empíric a realitzar en petites i mitjanes empreses de les comarques de Catalunya. Al primer capítol es defineix exactament quin és l'objectiu d'aquest treball de recerca. Al capítol dos es pot trobar una perspectiva del que ha estat la qualitat en la història i de la gent que ha fet possible que prengués la importància que ara té. La normativa d'assegurament de la qualitat ISO 9000, marc de treball d'aquesta tesi es mereix un capítol apart, el tres. A partir de les hipòtesis a contrastar, i la literatura sobre la gestió de la qualitat, al quart capítol es defineix com es portarà a terme es treball, quedant definit doncs quin serà el treball empíric que s'ha portat a terme. Al cinquè capítol es troben els resultats obtinguts del treball empíric, així com un anàlisi descriptiu d'aquests. Les hipòtesis plantejades es resolen al capítol sisè, mitjançant l'aplicació de la tècnica estadística denominada: "Anàlisi cluster". Aquesta tècnica permetrà veure per a quines agrupacions d'empreses es compleixen les hipòtesis i per quines no, realitzant-se així un estudi més concret de la situació. Finalment al capítol setè és on s'hi troben les conclusions d'aquest treball,analitzant-se també quines poden ser futures línies d'investigació en aquest camp.

El presente trabajo pretende construir un fragmento de la historia de los conflictos entre hombres y mujeres a finales del siglo XVIII y principios del XIX, desvelar la vida cotidiana o costumbres de una parte de la sociedad catalana, explicar las disputas prematrimoniales (incumplimiento de la promesa de matrimonio), sus influencias en el matrimonio (en el caso de que se celebrara el enlace), analizar el divorcio tal como se entendía en la época, sus facetas (divorcio formal e informal), poner de manifiesto los mecanismos de divorcio e insistir sobre sus modalidades ("separación interina, divorcio temporal y divorcio perpetuo"), sus consecuencias e implicaciones (el secuestro femenino generalmente realizado en casa de familiares o amigos; la reclusión femenina y masculina en una institución caritativa o penitenciaria (en caso de delitos matrimoniales); el reparto de los bienes, la restitución de la dote, la pensión alimenticia, la custodia de los hijos, etc. Para explicar el proceso de liberalidad que se estaba produciendo en torno al divorcio y a las promesas de matrimonio, y por ende los cambios de actitud relativos al matrimonio y a las relaciones de géneros, hemos recurrido a la bibliografía relacionada con el contexto histórico, social y económico de la época, de la información de los archivos judiciales y eclesiásticos (Arxiu Diocesà de Barcelona, Arxiu Diocesà de Girona y Arxiu de la Corona d'Aragò) así como de la documentación procedente del Arxiu Històric de la Casa de Misericòrdia de Barcelona, de la Fundació Arxiu Històric de l'Hospital de la Santa Creu y de l'Arxiu Històric de la Biblioteca de Catalunya. / This work aims at recreating a piece of the history related to the conflicts between men and women between the end of the XVIIIth and the begining of the XIXth centuries in Catalonia. It pretends to reveal the everyday life and customs of a part of the catalan society, to explain the conflicts previous to marriage (violation of the marriage promise) and its influences on marriage (when the marriage union is celebrated), to analyze the divorce as it was understood in that time, and its multiple points of view (formal and informal divorce). We want to reveal the divorce mechanisms and its modalities ("interim separation, temporary divorce and permanent divorce"), its consequences and implications (the feminine kidnap typically carried out in a relative or friend's home; reclusion in a charity or penitentiary institution in case of marriage delicts); properties partitioning, the dowry devolution, nutritional allowance, children custody, etc. We have used the bibliography contained in juridical and clerical archives (Arxiu Diocesà de Barcelona, Arxiu Diocesà de Girona y Arxiu de la Corona d'Aragò) as well as documents of the Hospicio de Barcelona and Hospital de la Santa Cruz, relating the historical, social and economical context of that time in order to better explain the liberality process that was being developed around divorce and marriage promises, and therefore the attitude changes relating marriage and gender relationships.

This study focuses on the Catalan language of Catalonia, a region located in the east of Spain. There are many immigrants living in this region who decide to learn the Catalan language in hope of finding a job or to integrate in the Catalan society. The main aim of this study was to discover the types of language attitudes the beginners of Catalan show towards this language (general, instrumental and integrative attitudes). Language attitudes are of importance because it can indicate the “health” of a minority language, such as is usually considered Catalan. The method applied was direct, where the informants had to answer a written questionnaire. The results of the study show positive attitudes towards the Catalan language and its general use in Catalonia. The main conclusions of the study were that the informants showed positive and slightly more instrumental attitudes towards Catalan, indicating that the main motive of learning the language was more of practical use than integrative motives.

Le but de cette recherche est de mieux comprendre les fondements et enjeux sociopolitiques d’un processus d’aménagement linguistique, ainsi que de cerner le rôle que le fait linguistique peut avoir dans le processus de construction d’un système national et dans son fonctionnement et de quelle manière l’application d’une politique linguistique se révèle efficace. Pour ce faire, nous procéderons à une étude comparative des cas concrets de la planification linguistique de la Catalogne et du Québec. Le choix des deux régions se base principalement sur le fait qu’elles représentent toutes les deux un type de nation « subétatique » au sein de laquelle la langue propre (le catalan et le français respectivement) s’est révélée être un élément clé de la représentation de l’identité collective, et qu’elle y possède à la fois un rôle symbolique et participatif. Cependant, la nature du conflit linguistique engendré par la cohabitation entre la langue propre et la langue de l’état (français-anglais/ catalan-espagnol) est visiblement perçu et traité de manière différente dans les deux régions. Donc, les environnements sociopolitiques et linguistiques québécois et catalans offrent à la fois des similitudes et des divergences qui mettent en relief certaines caractéristiques essentielles à la compréhension des mécanismes dans le développement d’une politique linguistique. Les étapes de l’étude se divisent en trois : après une exposition de l’évolution de la théorie de la planification linguistique, seront abordés les moments et évènements historiques marquants, intimement liés au développement du sentiment nationaliste dans les deux régions, ce qui permettra par le fait même d’explorer les relations entre les entités « subétatiques » et étatiques: Québec/Canada et Catalogne/Espagne. Puis seront passés en revue les textes législatifs et juridiques et leur portée. C’est-à-dire que sera vue plus spécifiquement l’application concrète des politiques linguistiques dans les domaines de l’éducation, de l’immigration et des médias de communication. Finalement, au regard des recensements sociolinguistiques les plus récents, les relations seront établies entre les résultats statistiques de l’usage des langues dans les régions respectives et les moyens ayant été déployés dans le cadre de la planification linguistique. / The main purpose of this research is to achieve a better understanding of the basis and the socio-political issues in a language planning process, as well as define the function of the linguistic element in the development of a national system and in which way the application of a language politic is efficient. To do so, we will make a comparative study of the concrete cases of Quebec and Catalonia. The selection of these two regions is based in the fact that they both portray “sub-state” nations in which the own language (French and Catalan respectively) is a key element to the representation of the collective identity which also plays a symbolic and participative role in it. However, the nature of the language dynamics generated by the contact between the own language and the state language (French-English/ Catalan-Spanish) is visibly perceived and treated differently in the two regions. Therefore, the socio-political and linguistic backgrounds of Quebec and Catalonia offer, simultaneously, similarities and differences that highlight essential characteristics to the understanding of the development mechanisms in a language policy. The research work is divided into three parts: after the exposition of the evolution of the language planning theory, we will deal with the decisive historic moments and episodes, interwoven with the development of the nationalist belonging, which will lead us to explore the relationships between the “sub-state” and State entities: Quebec/Canada and Catalonia/Spain. Afterwards, we will review the legal and juridical texts and their fields of action. That is to say, we will see in particular the concrete application of the language policy in the sectors of education, immigration and the media. Lastly, in relation with the most recent socio-linguistic census, we will try to establish the connection between the statistical results of the language uses in the two regions and the means that were displayed as part of the language planning. / El objetivo principal de esta investigación es alcanzar una mejor comprensión de los fundamentos y de las cuestiones sociopolíticas de un proceso de planificación lingüística, así como intentar delimitar el papel que desempeña el hecho lingüístico en el proceso de construcción de un sistema nacional y su funcionamiento, y conocer en qué medida la aplicación de una política lingüística se revela eficaz. Para ello, efectuaremos un estudio comparativo de la planificación lingüística en Quebec y en Cataluña, dos regiones que ejemplifican un tipo de nación “subestatal” en la cual la lengua propia (el francés y el catalán, respectivamente) constituye un elemento clave de la representación de la identidad colectiva y posee un papel a la vez simbólico y participativo. Sin embargo, la naturaleza de la dinámica lingüística engendrada por la cohabitación entre la lengua propia y la lengua del estado (francés-inglés/ catalán-castellano) es percibida y tratada de diferente modo en las dos regiones. Los ámbitos sociopolíticos y lingüísticos quebequense y catalán, por tanto, ofrecen a la vez similitudes y divergencias que ponen de relieve las características esenciales de la comprensión de los mecanismos en el desarrollo de una política lingüística. El estudio se divide en tres etapas: después de la exposición de la evolución de la teoría de la planificación lingüística, recorremos los acontecimientos históricos determinantes, estrechamente vinculados con el desarrollo del sentimiento nacionalista en las dos regiones, lo que permitirá ver las relaciones entre las entidades “subestatales” y estatales: Quebec/Canadá y Cataluña/España. Después se revisan los textos legislativos y jurídicos, y su alcance, haciendo hincapié en la aplicación concreta de las políticas lingüísticas en los campos de la educación, de la inmigración y de los medios de comunicación. Finalmente, y de acuerdo con los censos sociolingüísticos más recientes, se establecen los vínculos que se trazan entre los resultados estadísticos del uso de las lenguas en las dos regiones y las medidas desplegadas en el marco de la planificación lingüística. / L’objectiu d’aquesta investigació és de comprendre millor els fonaments i apostes sociopolítiques d’un procés de planificació lingüística, així com de delimitar el paper que el fet lingüístic pot tenir en el procés de construcció d’un sistema nacional i en el seu funcionament, i de quina manera l’aplicació d’una política lingüística es revela eficaç. Per fer’ho, procedirem a un estudi comparatiu dels casos concrets de la planificació lingüística de Catalunya i del Quebec. La tria de les dues regions es basa principalment en el fet que representen totes dues un tipus de nació «subestatal» en la qual la llengua pròpia (el català i el francès respectivament) s’ha revelat ser un element clau de la representació de la identitat col•lectiva i suposa a la vegada un paper simbòlic i participatiu. Tanmateix, la naturalesa de la dinàmica lingüística engendrada per la cohabitació entre la llengua pròpia i la llengua de l’estat (francès-anglès/ català-espanyol) és visiblement percebut i tractat de manera diferent a les dues regions. Per tant, els entorns sociopolític i lingüístic quebequès i català ofereixen a la vegada similituds i divergències que posen de relleu certes característiques essencials a la comprensió dels mecanismes en el desenvolupament d’una política lingüística. Les etapes de l’estudi es divideixen en tres : després d’una exposició de l’evolució de la teoria de la planificació lingüística, s’hauran abordat els moments i esdeveniments històrics notables, íntimament vinculats al desenvolupament del sentiment nacionalista a les dues regions, el que permetrà explorar les relacions entre les entitats «subestatals» i estatals: Quebec/Canadà i Catalunya/Espanya. Després s’hauri passat revista als texts legislatius i jurídics i el seu abast. És a dir que, es veurà més específicament l’aplicació concreta de les polítiques lingüístiques en els àmbits de l’educació, de la immigració i dels mitjans de comunicació. Finalment, pel que fa als padrons sociolingüístics més recents, s’establiran les relacions seran establertes entre els resultats estadístics de l’ús de les llengües a les regions respectives i els mitjans que han estat desplegats en el marc de la planificació lingüística.

El delta del Ebro es uno de los más importantes de la Península Ibérica y del Mediterráneo. La bahía El Fangar, foco de este estudio, mide unos 12Km2, con valores de profundidad que varían entre los 0 y 8 metros. Presenta aportes de agua dulce procedentes de canales de regadío en el delta, aguas pertenecientes a campos de cultivo de arroz (aportes que son influenciados y/o que dependen del ciclo del cultivo del arroz). Además hay aportes de algunas lagunas salobres, por agua de lluvia, de capas freáticas (subterráneas) e intercambio de aguas de procedencia oceánica. Las características de las masas de agua y su dinámica a lo largo del año en la bahía, son muy importantes para explicar las posibilidades de cultivo y las técnicas más idóneas para su gestión. Se busco contribuir al conocimiento y a un mejor entendimiento del comportamiento de la bahía, relacionando aspectos bióticos y abióticos medidos, con la ayuda de herramientas estadísticas y de modelos actuales. Durante el período que va de octubre de 1986 a noviembre de 1987 se realizaron muestreos mensuales en 3 puntos de la bahía El Fangar, distribuidos de forma paralela a la costa Se escogieron 3 estaciones como puntos representativos en la bahía (boca, zona media y fondo de bahía), donde uno de ellos coincide con los viveros de moluscos bivalvos presente en el área. En todas las estaciones se muestreó a 3 niveles de profundidad: a los 30 cm de profundidad (superficie), otro nivel intermedio a los 2 m (medio), y un último nivel a los 4 m (fondo). Los muestreos consistieron en la medición directa de parámetros como: temperatura, salinidad, oxígeno en las estaciones y profundidades establecidas, y en colectar muestras de agua de mar para su posterior análisis en campo y en el laboratorio para determinar nitratos, nitritos, amonio, fosfatos, clorofilas a, b y c, feopigmentos, carbono y nitrógeno particulado, proteínas, carbohidratos y partículas. Se dieron fuertes cambios estacionales en la bahía, tanto de origen natural” como antropogénico (cultivos de arroz, trabajos en los viveros, etc.). Se detectó la gran relevancia de los aportes de nutrientes inorgánicos disueltos en agua dulce, procedentes de los canales de desagüe de los arrozales a la bahía. Otra fuente de nutrientes podrían ser los procesos de descomposición que tiene lugar en el sedimento. En este aspecto, la bahía del Fangar sería un sistema muy singular y único. La bahía se comportaría como un estuario, con períodos de gran dinamismo y otros más estáticos, estas desviaciones vendrían dadas por los aportes de agua dulce, así como por factores meteorológicos y oceanográficos en las diferentes épocas del año. Se estudiaron los cambios a lo largo del año en las condiciones de salinidad y temperatura, nutrientes y biomasa, que son más acusados respecto a los que se observan en mar abierto, lo cual confirma un gran dinamismo. El tiempo de residencia en la bahía durante algunos períodos oscilaría entre 3 y 6 días, cuando las influencias de tipo meteorológico o de mareas son mínimas. Proponemos modelos mixtos para las oscilaciones de los parámetros clorofila-a y “clorofilas totales”, que son estadísticamente robustos y que permiten conocer las relaciones entre los parámetros bióticos y abióticos medidos en la bahía y explicar las variaciones de la clorofila-a y “clorofilas totales”. El estudio aporta importante conocimiento ecológico y de la dinámica de la bahía, así como para mejoras y gestión en el cultivo de moluscos que se desarrolla en el área. / The Ebro Delta is one of the largest in the Iberian Peninsula and the Mediterranean sea. The Fangar bay, focus of this study is about 12Km2 with depth values ranging between 0 and 8 meters. Displays of fresh water from irrigation canals in the delta waters belonging to rice fields (inputs that are influenced and / or dependent cycle of rice cultivation). In addition there are contributions from some brackish lagoons, water from rain, groundwater and water exchange of oceanic origin. The characteristics of water bodies and their dynamics throughout the year in the bay, are very important to explain the possibilities of growing and the most suitable techniques for their management. We seek to contribute at knowledge and a better understanding of the behavior of the bay, linking biotic and abiotic factors measured, with the help of statistical tools and current models. During the period October 1986 to November 1987 were sampled monthly at three points of the bay's Fangar, distributed in parallel to the coast three stations were chosen as representative points in the bay (mouth, middle and bottom Bay), where one of them matches the aquaculture of bivalve molluscs present in this area. All stations were sampled to 3 levels deep: at 30 cm depth (surface), another intermediate level at 2 m (middle), and at 4 m (bottom). The samples consisted of direct measurement of parameters such as temperature, salinity, oxygen in the stations and depths established, and collect sea water samples for analysis in the field and in the laboratory for nitrates, nitrites, ammonium, phosphate , chlorophyll a, b and c, phaeopigments, particulate carbon and nitrogen, protein, carbohydrates and particles. We found strong seasonal changes in the bay, both natural origin and anthropogenic (rice, aquaculture activities, etc.). We found the great importance of the contributions of dissolved inorganic nutrients in freshwater from the drainage channels of rice fields to the bay. In this appearance, the Fangar bay would be a very singular and unique. The bay would behave like an estuary, with periods of very dynamic and others more static, these deviations would be given by freshwater inputs, as well as meteorological and oceanographic factors in the different seasons. Changes were studied throughout the year under the conditions of salinity and temperature, nutrients and biomass, which is more pronounced compared to those observed at open sea, confirming a dynamic. The tiem residence in the bay during some periods range between 3 and 6 days, when the influences of weather or tidal type are minimal. We propose mixed models for the oscillations of the parameters chlorophyll-a and "total chlorophyll" which are statistically robust and that provide insight into the relationships between biotic and abiotic parameters measured in the bay and explain the variations of chlorophyll-a and "total chlorophyll”. The study provides important ecological knowledge and the dynamics of the bay, and for management improvements and shellfish culture that develops in the area.

La investigación se estructura en tres bloques temáticas bien definidos. El primero incide en el momento de inicio de esta arquitectura barcelonesa de la terracota, concretando su contexto, las causas de su génesis y señalando sus protagonistas, provenientes del campo de la arquitectura, de la creación escultórica y de la producción cerámica de la ciudad. Asimismo, se establece la evolución de la utilización de la terracota ornamental en la arquitectura de Barcelona a lo largo de los siglos XIX y XX, desde 1837 a 1968. A lo largo del segundo bloque se enumeran los centros de producción de este material. Se han descrito los procedimientos netamente escultóricos en la creación de modelos y en la realización de moldes. Proceso creativo que se complementa por su manufactura seriada, que utiliza los sistemas de producción de la industria cerámica. Igualmente hemos detallado las manipulaciones necesarias para su ubicación definitiva formando parte de la arquitectura, así como su relación con los elementos constructivos del edificio en el cual se ubica y con los otros materiales ornamentales. Por último, para el reconocimiento de este tipo de material ornamental y de esta arquitectura ha sido necesaria la verificación, mediante un examen exhaustivo, de los cambios sufridos a lo largo del tiempo y su posible deterioro, estableciendo su estado de conservación. Exámenes y análisis previos a cualquier propuesta de actuación de conservación-restauración, necesaria para su protección y pervivencia futura. Propuestas de conservación-restauración que se concretan en la identificación de este patrimonio, en la determinación de los procedimientos legales de protección y de los tratamientos de conservación-restauración que se concretan en la consolidación, limpieza, reintegración volumétrica y cromática y protección.