• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 102
  • 91
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 194
  • 81
  • 78
  • 19
  • 19
  • 19
  • 19
  • 18
  • 18
  • 16
  • 15
  • 14
  • 13
  • 13
  • 13
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
181

Estudo randomizado testando musicoterapia na redução da fadiga relacionada ao câncer em mulheres com neoplasia maligna de mama ou ginecológica em curso de radioterapia / Randomized trial testing music therapy in reducing fatigue-related to cancer in women with breast or gynecological malignant neoplasms in course of radiotherapy

Alcântara-Silva, Tereza Raquel de Melo 05 April 2012 (has links)
Submitted by Cláudia Bueno (claudiamoura18@gmail.com) on 2015-11-11T16:34:34Z No. of bitstreams: 2 Tese - Tereza Raquel de Melo Alcântara-Silva.pdf: 3175551 bytes, checksum: 574347502e52a9058a69b0b0001f8cbe (MD5) license_rdf: 23148 bytes, checksum: 9da0b6dfac957114c6a7714714b86306 (MD5) / Approved for entry into archive by Luciana Ferreira (lucgeral@gmail.com) on 2015-11-12T09:23:20Z (GMT) No. of bitstreams: 2 Tese - Tereza Raquel de Melo Alcântara-Silva.pdf: 3175551 bytes, checksum: 574347502e52a9058a69b0b0001f8cbe (MD5) license_rdf: 23148 bytes, checksum: 9da0b6dfac957114c6a7714714b86306 (MD5) / Made available in DSpace on 2015-11-12T09:23:20Z (GMT). No. of bitstreams: 2 Tese - Tereza Raquel de Melo Alcântara-Silva.pdf: 3175551 bytes, checksum: 574347502e52a9058a69b0b0001f8cbe (MD5) license_rdf: 23148 bytes, checksum: 9da0b6dfac957114c6a7714714b86306 (MD5) Previous issue date: 2012-04-05 / To study the influence of music therapy in reduction of Fatigue related to cancer in patients with breast’s or gynecology’s cancer, during the radiotherapy treatment. METHODS: This is a randomized controled study (Control Group - CG e Musictherapy Group - MTG) wich values fatigue, life’s quality, anxienty, depression by using evaluative instruments Functional Assessment of Cancer Therapy: Fatigue (FACT-F), Beck Depression Inventory (BDI), Beck Anxiety Inventory (BAI) in three differents moments (during first week of radiotherapy, in the intermediate phase’s week and during the last week of radiotherapy) for patients of bouth groups. Women allocated in MTG, in addition to the scales described above, answered the Music therapy Questionary (MQ), and the Subjective Impression of the Subject’s Questionary in last meeting. Music Therapy sessions were individual and lasted an average of 40 minutes. Music therapeutic techniques used were Musical Audition (MA) and Therapeutic Musical Audition (TMA). RESULTS: 164 women were randomized and 116 women with middle age of 52,9 (CG) and 51,85 years (MTG) were included in the analysis. MTG’s patients had on average 10 music therapy sessions, totalizing 509 assistences during the search. In the analysis between groups, Functional Assesment of Cancer Therapy: Fatigue (FACIT-F) demonstrated significance related to Trial Outcome Index (TOI) (p=0,011), Functional Assesment of Cancer Therapy – Geral (FACT-G) FACT-G (p=0,001) FACIT-F FACT-F(p=0,005) areas to the MGT compared to CG. In comparisson made inside the same group results pointed a significant worsening for women. The GMT showed a significant in TOI, FACT-G and FACIT – F (p<0,001) areas in fatigue scale. Music Therapy Questionary showed that 59,3% of the pacients didn’t know what music therapy was, and 53,7% thought that Music Therapy was a relaxing activity. In the end of the process, based on ISS, 98,1% of the women afirmated that Music Therapy made difference in their lives, 96,2% reported a positive perception of music therapy, 75,5% noticed less fatigue and 84,9% reported less stress. CONCLUSION: Individual Music therapy is effective in treatment of Fatigue Related to Cancer during the radiotherapy, to depression and to improve quality of life. / Estudar a influência da musicoterapia na redução da fadiga relacionada ao câncer em mulheres com câncer de mama ou ginecológico durante o tratamento radioterápico. MÉTODOS: Trata-se de um estudo randomizado controlado (Grupo Controle - GC e Grupo de Musicoterapia - GMT) de avaliação da fadiga e fatores corelacionados (qualidade de vida, ansiedade, depressão) em mulheres submetidas à radioterapia através dos instrumentos avaliativos Functional Assessment of Cancer Therapy: Fatigue (FACT-F), Beck Depression Inventory (BDI), Beck Anxiety Inventory (BAI) em três momentos distintos (durante a primeira semana de radioterapia, na semana da fase intermediária e durante a última semana de radioterapia) para as participantes dos dois grupos. As sessões de musicoterapia foram individuais, com duração, em média, de 40 minutos. As técnicas musicoterapêuticas utilizadas foram audição musical (AM) e audição musical terapêutica (AMT). RESULTADOS: Foram randomizadas 164 mulheres (82 GC e 82 GMT) e incluídas na análise 116 mulheres com média de idade de 52,9 anos (GC) e 51,85 anos (GMT). As participantes do GMT tiveram em média 10 sessões de musicoterapia, totalizando 509 atendimentos ao longo da pesquisa. Os resultados da FACT-F mostraram maior significância quanto aos domínios Trial Outcome Index (TOI) (p=0,011), Functional Assesment of Cancer Therapy – Geral (FACT-G0 (p=0,005) e Functional Assesment of Cancer Therapy - Fatigue (FACT-F) (p=0,001) para o GMT em relação ao GC. O Questionário Musicoterapêutico mostrou que 59,3% nada sabiam a respeito da Musicoterapia e para 53,7% ela se constituia em uma atividade de relaxamento. Ao final do processo, por meio do questionário Impressão Subjetiva do Sujeito obteve-se que 98,1% afirmaram que a Musicoterapia fez diferença em sua vida; 96,2% relataram percepção positiva da musicoterapia; 75,5% perceberam melhora quanto à fadiga e 84,9% relataram redução do estresse. CONCLUSÃO: A musicoterapia individual é efetiva para a redução da fadiga relacionada ao câncer e dos sintomas depressivos, assim como para a melhora da qualidade de vida de mulheres com câncer de mama ou ginecológico, submetidas à radioterapia.
182

A musicoterapia na assistência domiciliar aos cuidadores da criança em cuidados paliativos oncológicos / Home care music therapy for family caregivers of children under oncology palliative care

Karst, Lara Teixeira 27 March 2015 (has links)
Submitted by Erika Demachki (erikademachki@gmail.com) on 2015-11-13T19:23:03Z No. of bitstreams: 2 Dissertação - Lara Teixeira Karst - 2015.pdf: 5787814 bytes, checksum: 36f689efd5661110272211b3436617fa (MD5) license_rdf: 23148 bytes, checksum: 9da0b6dfac957114c6a7714714b86306 (MD5) / Approved for entry into archive by Erika Demachki (erikademachki@gmail.com) on 2015-11-13T19:29:28Z (GMT) No. of bitstreams: 2 Dissertação - Lara Teixeira Karst - 2015.pdf: 5787814 bytes, checksum: 36f689efd5661110272211b3436617fa (MD5) license_rdf: 23148 bytes, checksum: 9da0b6dfac957114c6a7714714b86306 (MD5) / Made available in DSpace on 2015-11-13T19:29:28Z (GMT). No. of bitstreams: 2 Dissertação - Lara Teixeira Karst - 2015.pdf: 5787814 bytes, checksum: 36f689efd5661110272211b3436617fa (MD5) license_rdf: 23148 bytes, checksum: 9da0b6dfac957114c6a7714714b86306 (MD5) Previous issue date: 2015-03-27 / Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de Goiás - FAPEG / This study concerns a Master’s research developed in the Post-Graduation Program of Music at the Universidade Federal de Goiás, following the research line of Music, Education, and Health. Considering the need for a multiprofissional action during palliative care, in the present study we seeked broader knowledge of home care music therapy for family caregivers of children under oncology palliative care in the late stages of the disease. The main goal was to know and analyze the sound and musical expressions of caregivers as well as understand the effects of music therapy on these subjects while caring for critically ill children. This is a qualitative research, presented as a study case. Data were collected by the researcher, who is a music therapist, through recordings and transcriptions of the music therapy sessions, which took place in the houses of caregivers of two children undergoing treatment in an oncology hospital in the municipality of Goiânia, GO. In data analysis, the expressions of the subjects were taken into consideration. To accomplish this, the theoretical reference and the analysis of the music therapy were crossed. Based on this study, we observed that music therapy alleviated caregivers’ anguish because it enabled the expression, through musical re-creation, of songs brought by them, and allowed the experience of playful situations together with their children. / Este trabalho refere-se a uma pesquisa de Mestrado desenvolvida no Programa de Pós- Graduação em Música da Universidade Federal de Goiás, na linha de pesquisa Música, Educação e Saúde. Considerando-se a necessidade de uma atuação multiprofissional nos cuidados paliativos, no presente estudo buscou-se ampliar os conhecimentos sobre a musicoterapia na assistência domiciliar aos cuidadores familiares de crianças em cuidados paliativos oncológicos em estágio avançado da doença. Teve-se por objetivo principal conhecer e analisar as expressões sonoro-musicais dos cuidadores e compreender os efeitos da musicoterapia sobre estes sujeitos durante a vivência dos cuidados com crianças gravemente enfermas. Trata-se de uma pesquisa qualitativa, na forma de estudo de caso. A coleta de dados foi realizada pela pesquisadora, que é musicoterapeuta, por meio de gravações e transcrições dos atendimentos musicoterapêuticos ocorridos na casa dos cuidadores de duas crianças em tratamento em um hospital oncológico da cidade de Goiânia, GO. Na análise dos dados, consideraram- se as expressões dos sujeitos. Para tanto, fez-se um cruzamento com o referencial teórico e a análise musicoterapêutica. Com base neste estudo, observou-se que a musicoterapia atuou no alívio das angústias dos cuidadores ao possibilitar a expressão, por meio da recriação musical, de canções trazidas por eles e ao proporcionar a vivência conjunta de situações lúdicas com suas crianças.
183

A musicoterapia na política nacional de assistência social / The music therapy at the national social assistance police

Santana, Fabrícia Santos 11 April 2016 (has links)
Submitted by Jaqueline Silva (jtas29@gmail.com) on 2016-08-29T20:46:34Z No. of bitstreams: 2 Dissertação - Fabrícia Santos Santana - 2016.pdf: 2820868 bytes, checksum: 3328a8ed5c3548ee26b1eeaebcc665da (MD5) license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) / Approved for entry into archive by Jaqueline Silva (jtas29@gmail.com) on 2016-08-29T20:46:45Z (GMT) No. of bitstreams: 2 Dissertação - Fabrícia Santos Santana - 2016.pdf: 2820868 bytes, checksum: 3328a8ed5c3548ee26b1eeaebcc665da (MD5) license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) / Made available in DSpace on 2016-08-29T20:46:45Z (GMT). No. of bitstreams: 2 Dissertação - Fabrícia Santos Santana - 2016.pdf: 2820868 bytes, checksum: 3328a8ed5c3548ee26b1eeaebcc665da (MD5) license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) Previous issue date: 2016-04-11 / Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de Goiás - FAPEG / The National Policy for Social Assistance - PNAS is a Rights Policy to Social Security, regulated in 2004 as a new model of management and social protection under the responsibility of the three levels of government and materialized by the Sistema Único de Assistência Social (Unified Social Assistance System, in literal translation) - SUAS (BRAZIL, 2013). It is a right of Brazilian citizens guaranteed by the Constitution of 1988. The participation of the music therapist, as a professional also active in public policy, boosted this study, where it aimed to understand the process of integration and performance of music therapist in PNAS, seeking approaches to Social Music Therapy and Community Music Therapy. This is an exploratory and descriptive research with a qualitative approach. The project was approved by the Research School of Music and Performing Arts of the Federal University of Goiás - EMAC / UFG, subsequently approved by the Research Ethics Committee - CEP / UFG, with the number 926,839. By applying the inclusion and exclusion criteria, the screening of participants was made by the State of Music Therapy States Associations and by indications. It were participants of this research were music therapists who work with Social Assistance. The data were collected through face / virtual semi-structured interviews recorded in audio, in the total number of ten participants. The analysis of the interviews were conducted using the content analysis methodology proposed by Bardin (1977), through the categorical analysis technique, with the help of ATLAS.ti software. The results of the interviews show that the performance of music therapy occurs in all SUAS protection levels, being held in social assistance services and space management and social control. The insertion of the music therapist is still precarious, requiring more effectuation by public tender and the fulfillment of what advocates the Basic Operational Norm of Human Resources - NOB-RH / SUAS for recovery workers. The music therapy practice is developed with reference in the fundaments of music therapy and the musical experiences described by Bruscia (2000). From the analysis and forward discussions the speeches of music therapists in the study is apprehended that the professional who works in SUAS, and be flexible and tolerant, must continually develop your clinical musicality and ability to work with groups, in addition to knowing the legislation advocated by PNAS. Although the history of music therapy in social assistance is considered a recent achievement, the present study demonstrated that their integration and performance have reached the main performance spaces of social welfare policy, where music has been used in equipment / spaces host and listening as instrument of social transformation and reflection / reinterpretation of life stories. It was concluded that the work being developed by music therapists in the SUAS has as references both Social Music Therapy as Community Music Therapy and is still an ongoing process. / A Política Nacional de Assistência Social - PNAS apresenta-se como uma Política de Direitos à Seguridade Social, regulamentada em 2004, como um novo modelo de gestão e proteção social sob a responsabilidade dos três níveis de governo e materializada pelo Sistema Único de Assistência Social - SUAS (BRASIL, 2013). Trata-se de um direito do cidadão brasileiro garantido pela Constituição Federal, de 1988. A participação do musicoterapeuta, como profissional também atuante nas Políticas Públicas, impulsionou o presente estudo, onde se objetivou compreender o processo de inserção e atuação do musicoterapeuta na PNAS, buscando aproximações com a Musicoterapia Social e a Musicoterapia Comunitária. Trata-se de uma pesquisa exploratória e descritiva, com abordagem qualitativa. O projeto foi aprovado pela Comissão de Pesquisa da Escola de Música e Artes Cênicas da Universidade Federal de Goiás - EMAC/UFG, sendo posteriormente autorizado pelo Comitê de Ética em Pesquisa - CEP/UFG, sob o parecer de nº 926.839. Aplicando-se os critérios de inclusão e exclusão, a triagem dos participantes foi realizada por meio das Associações Estaduais de Musicoterapia e por indicações. Foram participantes da pesquisa musicoterapeutas que atuam na área da Assistência Social. Os dados foram coletados por meio de entrevistas semiestruturadas presenciais/virtuais gravadas em áudio, totalizando o número de dez participantes. As análises das entrevistas foram realizadas utilizando-se a metodologia de Análise de Conteúdo proposta por Bardin (1977), através da técnica da análise categorial, com auxílio do software ATLAS.ti. Os resultados da pesquisa demonstram que a atuação da Musicoterapia ocorre em todos os níveis de proteção do SUAS, sendo realizada nos serviços socioassistenciais e nos espaços de gestão e controle social. A inserção do musicoterapeuta ainda ocorre de forma precária, necessitando de maior efetivação por concurso público e o cumprimento do que preconiza a Norma Operacional Básica de Recursos Humanos - NOB-RH/SUAS para a valorização dos trabalhadores. A prática musicoterapêutica é desenvolvida com referência nos fundamentos da Musicoterapia e nas experiências musicais descritas por Bruscia (2000). A partir das análises e discussões frente aos discursos dos musicoterapeutas participantes do estudo apreendeu-se que o profissional que atua no SUAS, além de ser flexível e tolerante, precisa desenvolver continuamente sua musicalidade clínica e sua habilidade para o trabalho com grupos, além de conhecer a legislação vigente preconizada pela PNAS. Embora a trajetória da Musicoterapia na assistência social seja considerada uma conquista recente, o presente estudo demonstrou que a sua inserção e atuação têm alcançado os principais espaços de execução da política de assistência social, onde a música tem sido utilizada nos equipamentos/espaços de acolhimento e escuta, como instrumento de transformação social e de reflexão/ressignificação de histórias de vida. Concluiu-se que o trabalho que vem sendo desenvolvido pelos musicoterapeutas no SUAS tem como referências tanto a Musicoterapia Social como a Musicoterapia Comunitária, sendo ainda um processo em construção.
184

Estudio bibliométrico de artículos científicos de Psicología sobre la Musicoterapia en el ámbito psicológico recogidos de la base de datos EBSCOhost en el periodo 2005-2020 / Bibliometric study of scientific articles in Psychology on Music Therapy in the psychological field collected from the EBSCOhost database in the period 2005-2020

Armas Núñez, Claudia Graciela, Castro Chirinos, Gianfranco, Espil Martínez, Luis Enrique, Lagos Canchanya, Mavelly Yoselyn Milagros, Sarmiento Juarez, Sol de María 01 December 2020 (has links)
El objetivo del presente estudio fue realizar un análisis bibliométrico de las investigaciones relacionadas a la musicoterapia en el ámbito psicológico, revisadas en la base de datos EBSCOHost. Por este motivo, se realizó una búsqueda en dicha base, de todas las investigaciones que tuvieron como eje central la aplicación de la musicoterapia, encontrándose en total 50 estudios. Después de pasar por revisiones estandarizadas, se seleccionaron 21 de estas investigaciones, cuyo enfoque fue la aplicación de la musicoterapia en diversos ámbitos psicológicos, conformando así la muestra total. De esta manera, se procedió con el análisis de datos y de la información recabada, los cuales brindaron como resultados que doce investigaciones formularon el planteamiento de objetivos, diecinueve de ellas presentaron resumen y solo cuatro de los veintiún estudios formularon hipótesis. Cabe destacar que, en todas las investigaciones se brindó especial énfasis a la observación y conducta. En conclusión, la presente investigación bibliométrica contribuyó a la revisión de la información de los estudios analizados. / The aim of the study was to carry out a bibliometric analysis of the research related to music therapy in the psychological field, reviewed in the EBSCOhost database. For this reason, a search was carried out in this database, of all the investigations that had the application of music therapy as their central axis, finding a total of 50 studies. After going through standardized reviews, 21 of these investigations were selected whose focus was the application of music therapy in various psychological fields, thus making up the total sample. Subsequently, a data analysis and the information collected were applied, which provided as results that twelve investigations formulated objectives, nineteen of them presented a summary and only four of the twenty-one studies formulated hypotheses. It should be noted that, in all the investigations, special emphasis was placed on observation and behavior. In conclusion, the present bibliometric investigation contributed to the reviews of the information of the analyzed studies. / Trabajo de investigación
185

[pt] UMA FORÇA ESTRANHA QUE ME LEVA A CANTAR: A CLÍNICA DA PSICOSE ENTREMEADA POR CANÇÕES: UM ESTUDO ENTRE PSICANÁLISE, MÚSICA E MUSICOTERAPIA / [fr] UNE FORCE ÉTRANGE QUI M AMÈNE À CHANTER: LA CLINIQUE DE LA PSYCOSE ENTREMÊLÉE DES CHANSONS: UNE ÉTUDE ENTRE PSYCHANALYSE, MUSIQUE ET MUSICOTHÉRAPIE

BIANCA BRUNO BARBARA 14 January 2021 (has links)
[pt] As interlocuções entre os campos da psicanálise, da música e da musicoterapia são pensadas a partir do uso da canção como recurso clínico para o manejo à psicose. Destaca-se a canção como imbricação de texto, arranjo e voz, o que leva-nos a tratar da voz na psicanálise lacaniana: voz enquanto objeto a, presença vocal do Outro. Pensa-se a canção em algumas vias: na materialidade do significante, como recurso ao discurso do psicótico; na possibilidade de emprestar-se como enquadramento diante do mar vocal de Outro com o qual o psicótico se encontra; e, por fim, a canção como o que pode operar sobre alguma reordenação pulsional: reverberações da canção que fazem um corpo, literalidade de um canto que escreve, para o psicótico, uma existência. / [fr] Les interlocutions entre les champs de la psychanalyse, de la musique et de la musicothérapie sont pensées à partir de l utilisation de la chanson comme ressource clinique pour la manipulation de la psycose. On distingue la chanson comme imbrication de texte, arrangement et voix, ce qui nous amène à traiter la voix dans la psychanalyse lacanienne: voix en tant qu objet a, présence vocale de l Autre. On pense la chanson dans certains sens: dans la matérialité du signifiant, comme la ressource au discours du psychotique; dans la possibilité de se prêter comme cadre devant la mer vocale de l Autre avec laquelle se trouve le psychotique; et, enfin, la chanson comme celle qui peut agir sur une certaine réorganisation pulsionnelle: réverbérations de la chanson qui font un corps, littéralité d un chant qui écrit, pour le psychotique, une existence.
186

La música clásica en directo y la respuesta frente a la enfermedad y su evolución en pacientes con tratamiento de hemodiálisis

Serrano Soliva, Miriam 14 March 2025 (has links)
Tesis por compendio / [ES] Esta tesis representa una parte de lo que ha sido un minucioso y extenso trabajo de investigación entre dos grandes disciplinas, música y medicina, que se han abrazado para intentar aliviar y mejorar la salud de los pacientes. Parte de una visión general de la importancia de la música en el ámbito sanitario y se focaliza en el estudio del impacto que tiene al ser administrada como adyuvante en el tratamiento del enfermo renal, con el propósito de aportar nuevos datos al objetivo principal de la tesis: verificar el efecto que produce sobre los pacientes con insuficiencia renal crónica, la música clásica escuchada en directo en el hospital, como ayuda al tratamiento durante los procesos de hemodiálisis. Se realiza una revisión de la literatura actual para identificar y clasificar estudios que utilizan la música en vivo en hospitales, con el objetivo de ofrecer un análisis de la relevancia que tiene al ser aplicada como ayuda en diferentes tratamientos médicos. Comprobamos si los niveles de ansiedad y depresión del paciente renal, mejoran después de escuchar música en directo mientras reciben el tratamiento. Los resultados se plasman con la publicación de dos artículos: "Hemodiálisis musical para mejorar la ansiedad y depresión". Itamar. Revista de investigación musical: territorios para el arte. Y "Effect of live music on anxiety and depression in haemodialysis patients: a randomised clinical trial pilot study". Psychology of Music. En paralelo y de manera complementaria se lleva a cabo una segunda investigación que pretende verificar si estas intervenciones de música clásica en directo e "in situ" durante el tratamiento de Hemodiálisis tienen efectos sobre la Calidad de Vida de los pacientes. Estos resultados se publican en un tercer artículo "Estudio de intervención para comprobar el efecto de la música clásica en directo durante hemodiálisis sobre la calidad de vida de pacientes con enfermedad renal crónica". Nefrología. Para cerrar la tesis se inicia la discusión del valor que aporta la música en vivo en los hospitales, se identifican y clasifican todos los estudios revisados con el objetivo de determinar el valor que aportan. Los resultados se recogen en una cuarta publicación "El valor de la música en vivo en los hospitales: Revisión bibliográfica de alcance". Revista musical Chilena. / [CA] Aquesta tesi representa una part del que ha sigut un minuciós i extens treball de recerca entre dues grans disciplines, música i medicina, que s'han abraçat per a intentar alleujar i millorar la salut dels pacients. Part d'una visió general de la importància de la música en l'àmbit sanitari i es focalitza en l'estudi de l'impacte que té en ser administrada com a adjuvant en el tractament del malalt renal, amb el propòsit d'aportar noves dades a l'objectiu principal de la tesi: verificar l'efecte que produeix sobre els pacients amb insuficiència renal crònica, la música clàssica escoltada en directe a l'hospital, com a ajuda al tractament durant els processo d'hemodiàlisis. Es realitza una revisió de la literatura actual per a identificar i classificar estudis que utilitzen la música en viu en hospitals, amb l'objectiu d'oferir una anàlisi de la rellevància que té en ser aplicada com a ajuda en diferents tractaments mèdics. Comprovem si els nivells d'ansietat i depressió del pacient renal, milloren després d'escoltar música en directe mentre reben el tractament. Els resultats es plasmen amb la publicació de dos articles: "Hemodiálisis musical para mejorar la ansiedad y depresión". Itamar. Revista de investigación musical: territorios para el arte. Y "Effect of live music on anxiety and depression in haemodialysis patients: a randomised clinical trial pilot study". Psychology of Music. En paral¿lel i de manera complementària es duu a terme una segona investigació la qual pretén verificar si aquestes intervencions de música clàssica en directe i "in situ" durant el tractament d'Hemodiàlisi tenen efectes sobre la Qualitat de Vida dels pacients. Aquests resultats es publiquen en un tercer article "Estudio de intervención para comprobar el efecto de la música clásica en directo durante hemodiálisis sobre la calidad de vida de pacientes con enfermedad renal crónica". Nefrología. Per a tancar la tesi s'inicia la discussió del valor que aporta la música en viu als hospitals, s'identifiquen i classifiquen tots els estudis revisats amb l'objectiu de determinar el valor que aporten a l'àmbit hospitalari. Els resultats es recullen en una quarta publicació "El valor de la música en vivo en los hospitales: Revisión bibliográfica de alcance". Revista musical Chilena / [EN] This thesis represents a part of a meticulous and extensive research work between two great disciplines, music and medicine, which have embraced each other to try to alleviate and improve patients' health. It starts from a general vision of the importance of music in the health field and focuses on the study of its impact when administered as an adjuvant in the treatment of kidney patients to provide new data for the main objective of the thesis. : verify the effect that classical music listened to live in the hospital has on patients with chronic kidney failure as an aid to treatment during hemodialysis processes. A review of the current literature is carried out to identify and classify studies that use live music in hospitals, with the aim of offering an analysis of the relevance it has when applied as an aid in different medical treatments. We check whether the kidney patient's anxiety and depression levels improve after listening to live music while receiving treatment. The results are reflected in the publication of two articles: "Hemodiálisis musical para mejorar la ansiedad y depresión". Itamar. Revista de investigación musical: territorios para el arte. Y "Effect of live music on anxiety and depression in haemodialysis patients: a randomised clinical trial pilot study". Psychology of Music. In parallel and complementary a second investigation is carried out which aims to verify whether these live and "in situ" classical music interventions during Hemodialysis treatment have effects on the patients' Quality of Life. These results are published in a third article "Estudio de intervención para comprobar el efecto de la música clásica en directo durante hemodiálisis sobre la calidad de vida de pacientes con enfermedad renal crónica". Nefrología. To close the thesis, the discussion of the value that live music provides in hospitals begins. All the studies reviewed are identified and classified to determine the value they contribute to the hospital environment. The results are collected in a fourth publication "El valor de la música en vivo en los hospitales: Revisión bibliográfica de alcance". Revista musical Chilena / Serrano Soliva, M. (2024). La música clásica en directo y la respuesta frente a la enfermedad y su evolución en pacientes con tratamiento de hemodiálisis [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/203528 / Compendio
187

Música e invocação: uma oficina terapêutica com crianças com transtornos de desenvolvimento / Music and invocation: a therapeutic workshop with children with developmental disorders

Lima, Tiago de Moraes Tavares de 25 May 2012 (has links)
A presente pesquisa visa acompanhar os efeitos de uma oficina de música sobre um grupo de crianças com transtornos de desenvolvimento. O objetivo foi o de estabelecer algumas hipóteses sobre a compreensão que a atenção à dimensão da musicalidade pode fornecer sobre esses casos, bem como que tipo de contribuição é capaz de proporcionar em termos de tratamento. Diversas pesquisas constataram que há, na primeira infância, uma relação do bebê com o outro, cuidador, da qual é possível depreender certas qualidades musicais. Além disso, pela via da psicanálise, é desenvolvida a tese de que a voz e a música podem ser abordadas como uma porta de entrada para a relação arcaica entre o sujeito e o Outro, em especial através da noção de pulsão invocante termo cunhado por Jacques Lacan, mas aprofundado principalmente por autores posteriores. A leitura de alguns trabalhos em torno dessa questão conduziu a uma consideração sobre a importância da musicalidade da voz, bem como da sincronia temporal na relação entre o infans e o outro, para a constituição do sujeito. Apesar da potência invocadora da música, o circuito da pulsão invocante não se completa enquanto a dimensão diacrônica e a alternância entre presença/ausência não engendrarem a falta cujo destino na constituição do sujeito for o do recalque originário. O que coloca a questão de se, em primeiro lugar, em casos de psicose e autismo, a sensibilidade à musicalidade está preservada e, em segundo lugar, se uma intervenção terapêutica pela via da música produziria efeitos positivos na qualidade do laço social estabelecido por essas crianças. Os resultados obtidos na pesquisa alinham-se com os de outras pesquisas que mostram que a sensibilidade ao manhês e à musicalidade está preservada em casos de autismo. Os efeitos que a dimensão de surpresa envolvida na música produz em diferentes crianças apresentaram uma aproximação possível com as hipóteses diagnósticas e com a orientação da intervenção no tratamento desses casos. Por fim, pareceu-nos que a atenção à dimensão musical, seja presente na fala ou nos movimentos, é profícua para o trabalho com crianças com distúrbios de desenvolvimento como o autismo e a psicose, seja num enquadre institucional em grupo ou não / The present dissertation aims to verify the effects of a music workshop on a group of children with developmental disorders. The goal was to establish some hypotheses related to what an attention to the dimension of musicality may provide in terms of understanding to these cases, as well as the kind of contribution it may offer in terms of treatment. Several researches have established that there is, in early childhood, a relationship of the infans with the caring other from which it is possible to infer musical qualities. Furthermore, through psychoanalytical theory, we develop the thesis that voice and music may represent a doorway to the archaic relationship between the subject and the Other, specially through the notion of invocative drive a term coined by Jacques Lacan, but which was further developed by subsequent authors. The reading of some works related to this issue has lead to a reflection on the importance of the musicality of voice, as well as the temporal synchrony present in the relationship between infans and other, to the subjects constitution. Despite the invocative power of music, the circuit of the invocative drive cannot complete itself as long as the diachronic dimension and the alternating cycle of presence/absence produce the lack that is, in the constitution of the subject, destined for the original repression. Which raises the question, first of all, if the sensibility to music is preserved in cases of autism and child psychosis and, secondly, if a therapeutic intervention based on music would produce any positive effects in the quality of the social bonds established by these children. The results obtained line up with other researches which show that the sensibility to the motherese and musicality is preserved in cases of autism. Also, the effects that the surprise inherent to music have on different children present us with a possible approach to the diagnostic hypotheses and to the orientation of intervention in the treatment of these cases. Finally, we had indications that the attention to the musical qualities present in speech or movement is fertile in work with children with developmental disorders such as autism and psychosis, whether in an institutional context or not
188

O caminho noético o canto e as danças circulares como veículos da saúde existencial no cuidar / The Noetic Path: The singing and the circular dances as vehicles of the existential health in care

Leonardi, Juliana 20 July 2007 (has links)
Esta pesquisa teve por objetivo compreender os sentidos e valores para a existência atribuídos por portadores de transtornos mentais em um CAPS a partir de um processo musicoterapêutico centrado nas vivências do canto e das danças circulares à luz da análise existencial-humanista de Viktor Frankl. Foi montado um grupo de estudo com 10 usuários do CAPS semi-internação de Ribeirão Preto ao longo de 4 meses de atuação e intervenção. O trabalho de campo contou com a participação de dois musicoterapeutas, sendo um observador e outro assistente. Enquanto procedimento realizamos entrevistas individuais iniciais com os sujeitos da pesquisa, levantamento do histórico sonoro-musical dos participantes e registro dos depoimentos dos mesmos ao longo dos 4 meses de intervenção e atuação. As produções de sentidos dos portadores a partir deste processo revelaram a importância da experiência de ser e conviver em grupo como parte dos valores de saúde mais significativos e urgentes na vida dos usuários. Os valores e sentidos de vida compartilhados e mencionados pelos portadores como necessários para o resgate da saúde mental foram: a) existir e ser reconhecido, em seu valor e vida, por outro ser humano; b) relações humanas solidárias como possibilidade concreta de acesso à uma dimensão real de saúde; c) o sentido de saúde mencionado é entendido como vivência e partilha de amizade, amor e encontro genuíno entre dois seres humanos; d) a busca das relações e do outro como o desejo mais profundo dos portadores no resgate da sua saúde mental e, finalmente e) a vivência do canto e das danças circulares como importantes veículos da saúde existencial e de valores noéticos na vida dos portadores. / This research aimed to understand the meanings and values attributed to the existence by patients with mental disorders in a CAPS (Psychosocial Support Center) from a music therapeutic process focused on the experiences of singing and circular dancing based on the existential-humanist analysis of Viktor Frankl. A group of study with ten users in semi hospitalization in a CAPS in Ribeirão Preto was composed along the four months of acting and intervention. Two music therapists, one observer and an assistant participated in the field work. Initial individual interviews were performed; the participants sonorous-musical history was evaluated and the discourses reported during the four months of intervention and acting were recorded. The production of the patients meanings from this process revealed the importance of the experience of being and living in a group as part of the most significant and vital health values in the users lives. The values and life meanings shared and reported by the patients as necessary for the recovery of mental health were: a) existing and being recognized, in one\'s value and life, by other human being; b) reciprocal human relations as concrete possibility of accessing a real dimension of health; c) the meaning of health mentioned is understood as experiencing and sharing friendship, love and genuine encounter between two human beings; d) the search for relationships and for the other as the patients profound desire in the recovery of mental health and finally, e) the experience of the singing and the circular dances as important vehicles of the existential health and of noetic values in the patient\'s lives.
189

L'aplicació de la musicoteràpia en el col·lectiu de les dones maltractades: dos estudis de cas únic i un exemple de retorn

Parra Peñafiel, Clara 23 October 2008 (has links)
L'objectiu d'aquesta tesi doctoral ha estat conèixer l'efecte que pot tenir una intervenció de musicoteràpia en tres dones maltractades, mitjançant tres casos únics (Cas A, B i C), integrats per dues parts cadascun (Estudi 1 i 2). En l'Estudi 1, sobre l'eficàcia de la intervenció en cada cas, s'ha utilitzat el mètode quantitatiu per mesurar les variables autoestima, depressió i assertivitat abans i després del tractament amb qüestionaris estandaritzats (Autoconcepto Forma 5, AF-5, García i Musitu, 2001; Escala de Habilidades Sociales, EHS, Gismero, 2002; i Cuestionario Estructural Tetradimensional para la Depresión, Forma Breve y Escala para el seguimiento CETDE, Alonso-Femández, 1995) i amb fulls de seguiment diaris. En l'Estudi 2, de procés, s'ha utilitzat el mètode qualitatiu de la Grounded Theory (Glaser i Strauss, 1967), amb el qual s'han observat les dimensions sobre el maltractament sorgides de la conversa entre terapeuta i pacient, i la relació entre aquestes dimensions i les tècniques de musicoteràpia utilitzades per a cada cas. També s'ha analitzat el procés portat a terme per les dimensions al llarg del tractament, per a cadascun dels casos. La intervenció la integra un protocol de dotze sessions d'una hora de durada en les quals es va fer ús de diferents tècniques de musicoteràpia. La dona del Cas A, en va rebre 13; la del Cas B, 8 i la del Cas C, tres sessions, després de les quals va retornar al domicili conjugal. Per a l'Estudi 1, els resultats mostren millores en el Cas A, autoestima: 20,24% (qüestionari); 31,11% (full de seguiment); depressió: 41,38% i 10,64%; assertivitat: 11,2% i 21,93%. En el Cas B s'ha observat una millora en la variable depressió: 33,33% (qüestionari, en el seguiment); 3,83% (full de seguiment), però no s'han pogut mesurar els canvis en el post test per a l'autoestima i l'assertivitat. En el Cas C no s'han obtingut mesures en el post test de cap de les tres variables.L'Estudi 2 ha ofert sis dimensions relacionades amb el maltractament, per als tres casos: dimensió corporal, espiritual, metacomunicació relació terapèutica, interpersonal, socio-cultural i emocional/cognitiva i s'ha observat una evolució positiva de les verbalitzacions de les pacients al llarg de las sessions, en els Casos A i B. Per al Cas C s'ha observat cert retrocés en els temestractats, ja que suposa un exemple de retorn al domicili conjugal, després de tres sessions. Quant a les tècniques de musicoteràpia es ressalta, en els tres casos, la relació entre 1'ús de les escenificacions i el sorgiment de la dimensió corporal; 1'ús de la imaginació guiada i el dibuix amb la dimensió espiritual; i l'ús de l'audició amb la dimensió metacomunicació relació terapèutica. Es justifica la tria de les tres variables i l'enfocament de la teràpia en el marc de la Psicologia Humanista i el constructe de la Intel·ligència Emocional i s'exposen les limitacions i els suggeriments de futur d'aquest tipus d'intervenció en el col·lectiu de les dones maltractades. / El objetivo de esta tesis doctoral ha sido conocer el efecto que puede tener una intervención de musicoterapia en tres mujeres maltratadas, mediante tres casos únicos (Caso A, B Y C), integrados por dos partes cada uno (Estudio I y 2). En el Estudio 1, sobre la eficacia de la intervención en cada caso, se ha utilizado el método cuantitativo para medir las variables autoestima, depresión y asertividad antes y después del tratamiento con cuestionarios estandarizados (Autoconcepto Forma 5, AF-5, García y Musitu, 200 1; Escala de Habilidades Sociales, EHS, Gismero, 2002; y Cuestionario Estructural Tetradimensional para la Depresión, Forma Breve y Escala para el seguimiento CET-DE, Alonso-Femández, 1995) y con hojas de seguimiento diarias. En el Estudio 2, de proceso, se ha utilizado el método cualitativo de la Grounded Theory (Glaser y Strauss, 1967), con el que se han observado las dimensiones sobre el maltrato surgidas de la conversación entre terapeuta y paciente, y la relación entre estas dimensiones y las técnicas de musicoterapia utilizadas. También se ha analizado el proceso llevado a cabo por las dimensiones a 10 largo del tratamiento, para cada uno de los casos. La intervención la integra un protocolo de doce sesiones de una hora de duración en las que se utilizaron diferentes técnicas de musicoterapia. La mujer del Caso A, recibió 13 sesiones; la del Caso B, 8 Y la del Caso C, tres, después de las cuales retomó al domicilio conyugal. Para el Estudio 1, los resultados muestran mejoras en el Caso A, autoestima: 20,24% (cuestionario); 31, II% (hoja de seguimiento); depresión: 41,38% y 10,64%; asertividad: 11,2% y 21,93%. En el Caso B se ha observado una mejora en la variable depresión: 33,33% (cuestionario, en el seguimiento); 3,83% (hoja de seguimiento), pero no se han podido medir los cambios en el post test para la autoestima y la asertividad. En el Caso C no se han obtenido medidas en el post test de ninguna de las tres variables. El Estudio 2 ha ofrecido seis dimensiones relacionadas con el maltrato, en los tres casos: dimensión corporal, espiritual, metacomunicación relación terapéutica, interpersonal, socio-cultural y emocional/cognitiva y se ha observado una evolución positiva de las verbalizaciones de las pacientes a 10 largo de las sesiones, en los Casos A y B. Para el Caso C se ha observado cierto retroceso en los temas tratados, ya que supone un ejemplo de retorno al hogar conyugal, después de tres sesiones. En cuanto a las técnicas de musicoterapia se resalta, en los tres casos, la relación entre el uso de las escenificaciones y el surgimiento de la dimensión corporal; el uso de la imaginación guiada y el dibujo con la dimensión espiritual; y el uso de la audición con la dimensión metacomunicación relación terapéutica. Se justifica haber escogido las tres variables y el enfoque de la terapia en el marco de la Psicología Humanista y el constructo de la Inteligencia Emocional y se ofrecen las limitaciones y sugerencias de futuro de este tipo de intervención en el colectivo de las mujeres maltratadas. / The purpose of this doctoral dissertation was to determine the possible effect that a music therapy intervention can have on three battered women, through three case studies (Case A, B, and C). In Study 1, which main purpose was to determine the effect of the intervention for each of the case studies, quantitative methodology was used to measure the variables of self-esteem, depression and assertivity, before and after the treatment through standardized questionnaires (Autoconcepto Forma 5, AF-5, García i Musitu, 2001; Escala de Habilidades Sociales, EHS, Gismero, 2002; and Cuestionario Estructural Tetradimensional para la Depresión, Forma Breve and Escala para el seguimiento CET-DE, Alonso-Fernández, 1995). AIso, observation fonns and diaries were used for daily follow-up. In Study 2, which looked at the process, qualitative methodology was used, specifically the Grounded Theory method (Glaser i Strauss, 1967) which has allowed to observe the dimensions on the maltreatment that carne out from the conversations between therapist-patient, and the relationship between these dimensions and the specific music therapy techniques used. Also, the process followed by de dimensions throughout the treatment, for each of the case studies, was analyzed. The intervention included a total of 12 l-hour sessions in which several music therapy techniques were used. The subject of case study A received a total of 13 sessions; the subject of case study B, 8, and the subject of case study C, 3, after which the subject returned to the intimate partner's home. Results of Study l showed improvements for Case A, self-esteem: 20, 24% (test); 31,11% (observation form); depression: 41,38% and 10,64%; assertivity: 11,2% and 21,93%. For Case B, improvements were observed in the depression variable: 33,33% (test in the follow-up); 3,83% observation form. However, it was not possible to measure changes in the post-test for self-esteem and assertivity. For Case C, no post-test measures were obtained for any of the three variables. Study 2 offered six dimensions related to the maltreatment for the three cases: body, spiritual, metacomunication therapeutic relation, interpersonal, social-cultural and emotional cognitive, and a positive evolution was observed in the patients' verbalizations throughout the sessions, in Cases A and B. In Case C, a certain regression was observed in the aspects treated since it was an example of a return to the intimate partner's home after three sessions. In regards to the music therapy techniques used, it is stressed for the three cases, the relationship between the use of role-playing and the appearance of the body dimension; the use of guided imagery with drawing with the emergence of the spiritual dimension; and the use of music auditions with the dimension of metacomunication therapeutic relation. The choice of the three variables and the focus of the therapy within the Humanistic Psychology paradigm and the construct of Emotional Intelligence is argumented, and the limitations of the study as well as suggestions for future interventions and research studies with this population are stated.
190

Comparación del efecto de una intervención con musicoterapia para mujeres con cáncer de mama durante la sesión de quimioterapia: un análisis cuantitativo y cualitativo

Serra Vila, Mireia 21 March 2013 (has links)
Aquest estudi avalua els efectes de la musicoteràpia en dones amb càncer de mama que reben tractament de quimioteràpia adjuvant sobre simptomatologia d’ansietat, depressió, qualitat de vida i fa una anàlisi qualitativa basada en els informes de les pacients sobre l’experiència musicoterapèutica. Investigació experimental. Es separa en grups consecutius a tractament de quimioteràpia i musicoteràpia (GE) o tractament de quimioteràpia estàndard (GC) a 88 dones diagnosticades amb càncer de mama en diferents estadis que reben quimioteràpia. És un disseny simple de pre-post test (cicles 1,2 i 3) i seguiment (cicle 4). La musicoteràpia consisteix en tres sessions de musicoteràpia individuals, durant el tractament. Els instruments de mesura són: escales HADS (ansietat i depressió) i EORTC QLQ C-30 (qualitat de vida) en els cicles 1 i 4; termòmetre de distrès i pregunta oberta de manera pre-post en els cicles 1,2 i 3. L’anàlisi qualitativa del discurs es realitza mitjançant el programa Atlas.Ti (5.2). Completen les dades 69 pacients. En distrès psicològic (HADS), l’ansietat es redueix significativament en el GE (p<.0001) i baixa en depressió (p=0.2189). El GC es manté estable o augmenta significativament. La qualitat de vida global (EORTC QLQ C-30) millora en el GE (p=0.1960), amb diferència significativa en subescales de rol (p=0.0073), funcionament emocional (p=0.0006) i cognitiu (p=0.0483), mentre que el GC empitjora significativament. En termòmetre del distrès, el GE frega la diferència significativa en quasi tots els cicles en ansietat i l’assoleix en depressió. L’anàlisi del discurs del GE reflecteix benefici de la musicoteràpia en una major relaxació, tranquil•litat i millora de l’estat d’ànim. La musicoteràpia modifica la percepció del temps durant la sessió. Les pacients del GE reporten menys simptomatologia d’ansietat i depressió post sessió. També més capacitat i recursos d’afrontament actiu, capacitat de fer/crear música i gaudir en l’ara i aquí, que les del GC. La musicoteràpia és percebuda com un recurs per a les pacients del GE i es recomana la seva aplicació. Conclusions: Els nostres resultats recolzen l’ús de la musicoteràpia com a eina de suport i tractament complementari durant el tractament amb quimioteràpia. La combinació de metodologia quantitativa i qualitativa complementa i reforça els resultats. / Este estudio evalúa los efectos de la musicoterapia en mujeres con cáncer de mama que reciben tratamiento de quimioterapia adyuvante sobre sintomatología de ansiedad, depresión, calidad de vida y hace un análisis cualitativo basado en los informes de las pacientes sobre la experiencia musicoterapéutica. Investigación experimental. Se separa en grupos consecutivos a tratamiento de quimioterapia y musicoterapia (GE) o tratamiento de quimioterapia estándar (GC) a 88 mujeres diagnosticadas con cáncer de mama en diferentes estadios que reciben quimioterapia. Es un diseño simple de pre-post test (ciclos 1 a 3) y seguimiento (ciclo 4). La musicoterapia consiste en tres sesiones de musicoterapia individuales, durante el tratamiento. Los instrumentos de medida son: escalas HADS (ansiedad y depresión) y EORTC QLQ C-30 (calidad de vida) en los ciclos 1 y 4; termómetro de distrés y pregunta abierta de manera pre-post en los ciclos 1, 2 y 3. El análisis cualitativo del discurso se realiza mediante el programa Atlas.Ti (5.2). Completan los datos 69 pacientes. En distrés psicológico (HADS), la ansiedad se reduce significativamente en el GE (p<.0001) y baja en depresión (p=0.2189). El GC se mantiene estable o aumenta significativamente. La calidad de vida global (EORTC QLQ C-30) mejora en el GE (p=0.1960), con diferencia significativa en subescalas de rol (p=0.0073), funcionamiento emocional (p=0.0006) y cognitivo (p=0.0483), mientras que el GC empeora significativamente. En termómetro de distrés, el GE roza la diferencia significativa en casi todos los ciclos en ansiedad y la consigue en depresión. El análisis del discurso del GE refleja beneficio de la musicoterapia en mayor relajación, tranquilidad y mejora del estado de ánimo. La musicoterapia modifica la percepción del tiempo durante la sesión en el GE. Las pacientes del GE reportan menos sintomatología de ansiedad y depresión post sesión. También más capacidad y recursos de afrontamiento activo, capacidad de hacer/crear música y disfrutar en el aquí y ahora, que las del GC. La musicoterapia es percibida como un recurso para las pacientes del GE y se recomienda su aplicación. Conclusiones: Nuestros resultados apoyan el uso de la musicoterapia como herramienta de apoyo y tratamiento complementario durante el tratamiento con quimioterapia. La combinación de metodología cuantitativa y cualitativa complementa y refuerza los resultados. / This study evaluates the effects of music therapy in women with breast cancer receiving adjuvant chemotherapy treatment on symptomatology of anxiety and depression, quality of life, and qualitative analysis based on the patient’s report of music therapy experience. Experimental research with a simple design of pre-post test (cycles 1,2,3) and follow-up (cycle 4). Groups were consecutively completed to chemotherapy treatment and music therapy (EG) or treatment of standard chemotherapy (CG) to 88 women diagnosed with cancer of breast in different stadiums who receive chemotherapy. It is a simple design of pre-post test (cycles 1 to 3) and follow-up (cycle 4). Music therapy consisted of three individual sessions during the chemotherapy treatment. Symptomatology of anxiety and depression measured with HADS and quality of life with EORTC QLQ C-30, at cycles 1 and 4. Pre-post distress (anxiety and depression) measured with Thermometer of Distress) and an open question at cycles 1, 2 and 3. Qualitative data categorized using Atlas.Ti software. 69 patients completed data collection. Experimental group (EG) decreased significant on anxiety (p <.0001) and low depression level (p=0.2189) measured with HADS, whereas control group (CG) kep stable or increased significant. Global quality of life (EORTC QLQ C-30) improved in the GE (p=0.1960) and obtained significant difference in role (p=0.0073), emotional function (p=0.0006) and cognitive function subscales (p=0.0483), whereas the GC deteriorated significant. With Thermometer of distrés, GE rubed the significant difference in almost all cycles in anxiety and obtained it in depression. The narrative of patients in music therapy group related more relaxation, tranquility and improvement of mood. There’s a different perception on time during the session. They reported also less symptomatology of anxiety and depression post session. Compared with patients of control group, patients of music therapy group tended to have more resources of active confrontation, capacity to enjoy making music and being in present (here and now). They emphasized that music therapy had been a useful resource and recommended his application. Conclusions: Our results support music therapy as a helpful tool and a complementary treatment during chemotherapy. The combination of quantitative and qualitative methodology complements reinforce the results.

Page generated in 0.035 seconds