[ES] Durante los años de revisión crítica de la modernidad, muchos cuestionaron la importancia de la obra americana de Mies van der Rohe. Sus magníficos rascacielos fueron considerados pragmáticos e impersonales, como simple arquitectura corporativa. El sentido de los montantes metálicos que recorrían verticalmente sus fachadas era reducido a una mera representación de la estructura, sin considerar su función en la concepción tectónica del edificio y su valor figurativo. Otros cuestionaron la absoluta modernidad de la obra de Mies, investigando la presencia de gestos clasicistas entre la radicalidad de sus proyectos. Estas ideas han persistido explícita e implícitamente en muchos textos sobre su obra. El objetivo de nuestro trabajo es revisar muchos de esos análisis y ampliar el campo de investigación sobre su contribución al desarrollo arquitectónico de la edificación en altura a partir de un caso concreto, los Promontory Apartments. Su estudio en profundidad, de las dos versiones proyectuales: con envolvente de vidrio y acero o de hormigón y ladrillo, constituye el núcleo de esta tesis. Partiendo de un planteamiento fundamentalmente analítico y conceptual, y no meramente descriptivo o técnico, se profundiza en el pensamiento arquitectónico de Mies y su relación con su concepción de la arquitectura como forma tectónica, estudiando la génesis y el desarrollo de los Promontory. En la tesis se analiza el desarrollo del concepto de envolvente en la obra americana de Mies hasta llegar a la versión de vidrio y acero realizada para el cerramiento de los Promontory. Se investiga el sentido y alcance de los prototipos de cerramiento elaborados durante el proceso de proyecto de los Promontory en la obra posterior del arquitecto. En particular, sobre la conceptualización del cerramiento y la evolución de su relación con la estructura y el desarrollo de una nueva gramática arquitectónica con un marcado carácter tectónico. Se investiga cómo el material y la manera de construir la envolvente es decisiva en su concepción de la arquitectura en la mayoría de sus obras. Solo en algunos de sus proyectos para pabellones y viviendas unifamiliares en América, la estructura alcanza un valor arquitectónico sobresaliente. Mies no es estudiado desde la idea de la estructura como arquitectura en esta tesis, sino que se analiza la convergencia entre la objetividad de la tectónica y la búsqueda de una nueva figuración arquitectónica. Se estudia también, entre otros aspectos de su obra, su nueva aproximación al desarrollo de la vivienda colectiva y el origen de los prototipos de edificio que afinará y repetirá sucesivamente. Esta investigación se fundamenta en sus textos, dibujos y otras fuentes originales, aportando nuevas hipótesis y conclusiones. La evolución de su concepción de la arquitectura en su obra americana conduciría al salto conceptual alcanzado con la casa Farnsworth y con su propuesta de una fachada de acero y vidrio para los Promontory Apartments, cuyo desarrollo culminará con el edificio Seagram en Nueva York. Se explorará la coherencia entre el "pensamiento constructivo" de Mies y la formalización del rascacielos. Se mostrará cómo la imagen de los Promontory no es tanto un hecho figurativamente predeterminado, como la consecuencia de la elaboración de soluciones constructivas y técnicas objetivas. Soluciones cuidadosamente meditadas para converger en una forma final dotada de valores estéticos, a lo que Mies denominó "valores espirituales", trasladando la objetividad tectónica más allá de la construcción, "Bauen", para convertirse en "Baukunst" y, en definitiva, transformarla en arquitectura. / [CA] Durant els anys de revisió crítica de la modernitat, molts van qüestionar la importància de l'obra americana de Mies van der Rohe. Els seus magnífics gratacels van ser considerats pragmàtics i impersonals, percebuts com una simple arquitectura corporativa. El sentit dels montants metàl·lics que recorrien verticalment les seues façanes es va reduir a una mera representació de l'estructura, sense considerar la seua funció en la concepció tectònica de l'edifici. Altres van qüestionar l'absoluta modernitat de l'obra de Mies, investigant la presència de gestos clàssics entre la radicalitat dels seus projectes. Aquestes idees han persistit explícita e implícitament en molts textos sobre la seua obra. L'objectiu del nostre treball és revisar moltes d'aquestes anàlisis i ampliar el camp de recerca sobre la seua contribució al desenvolupament arquitectònic de l'edificació en altura a partir d'un cas concret, els Promontory Apartments. El seu estudi en profunditat, de las dos versions proyectuals: amb envolvent de vidre y acer o de formigó y rajola, constituixen el nucli d'aquesta tesi. Partint d'un plantejament fonamentalment analític i conceptual, i no merament descriptiu o tècnic, s'aprofundeix en el pensament arquitectònic de Mies i la seua relació amb la seua concepció de l'arquitectura com a forma tectònica, estudiant la gènesi i el desenvolupament dels Promontory. En la tesi s'analitza el desenvolupament del concepte d'envolvent en l'obra americana de Mies fins a arribar a la versió de vidre i acer realitzada per a l'envolvent dels Promontory. Es investiga el sentit i abast dels prototypes d'envolvents elaborats durant el procés de projecte dels Promontory en l'obra posterior de l'arquitecte. En particular, sobre la conceptualització de l'envolvent i l'evolució de la seua relació amb l'estructura i el desenvolupament d'una nova gramàtica arquitectònica amb un marcat caràcter tectònic. Es investiga com el material i la manera de construir l'envolvent és decisiva en la seua concepció de l'arquitectura en la majoria de les seues obres. Només en alguns dels seus projectes per a pavellons i habitatges unifamiliars als Estats Units, l'estructura assolix un valor arquitectònic destacat. Mies no és estudiat des de la idea de l'estructura com arquitectura en aquesta tesi, sinó analitzant la convergència entre l'objectivitat de la tectònica i la recerca d'una nova figuració arquitectònica. S'analitza també, entre altres aspectes de la seua obra, la seua nova aproximació al desenvolupament de l'habitatge col·lectiu i l'origen dels prototípus d'edifici que afinarà i repetirà successivament. Aquesta investigació es fonamenta en els seus textos, dibuixos i altres fonts originals, aportant noves hipòtesis i conclusions. L'evolució de la seua concepció de l'arquitectura en la seua obra americana conduiria al salt conceptual assolit amb la casa Farnsworth i amb la seua proposta d'una façana d'acer i vidre per als Promontory Apartments, el desenvolupament del qual culminarà amb l'edifici Seagram a Nova York. La investigació explora la coherència entre el "pensament constructiu" de Mies i la formalització del gratacel. Es mostrarà com la imatge de l'edifici no és tant un fet figurativament predeterminat, com la conseqüència de l'elaboració de solucions constructives i tècniques objectives. Solucions cuidadosament meditades per convergir en una forma final dotada de valors estètics, al que Mies va denominar "valors espirituals", traslladant l'objectivitat tectònica més enllà de la construcció, "Bauen", per a esdevenir en "Baukunst" i, finalment, transformarla en arquitectura. / [EN] During the critical review years of modernity, many questioned the significance of Mies van der Rohe's American work. His magnificent skyscrapers were considered pragmatic and impersonal, seen as mere corporate architecture. The meaning of the vertical metal mullions on his facades was reduced to a mere representation of structure, overlooking their function in the tectonic conception of the building. Others questioned the absolute modernity of Mies's work, investigating the presence of classical gestures amidst the radicalism of his projects. These ideas have persisted explicitly and implicitly in many texts about his work. The aim of this thesis is to revisit many of these analyses and to expand the research field on his contribution to the architectural development of high-rise buildings through a specific case, the Promontory Apartments. Its deep research, of the two project versions: with a steel and glass or concrete and brick enclosure, conforms the core of this thesis. Taking a fundamentally analytical and conceptual approach, rather than merely descriptive or technical, we delve into Mies's architectural thinking and its relation to his conception of architecture as tectonic form, studying the genesis and development of the Promontory Apartments. The thesis analyzes the evolution of the envelope's concept in Mies's American work, leading to the glass and steel version created for the envelope of the Promontory. The sense and scope of the envelope prototypes developed during the Promontory design process are investigated in the architect's later works particularly focusing on the conceptualization of enclosure and the evolution of its relationship with the structure, shaping a new architectural grammar with a distinct tectonic character. The research explores how the material and construction method of the envelope are crucial in his conception of architecture in most of his works. Only in some of his projects for pavilions and single-family homes in America does the structure reach outstanding architectural value. This thesis does not study Mies from the idea of structure as architecture but rather analyzes the convergence between the objectivity of tectonics and the pursuit of a new architectural figuration. It also examines, among other aspects of his work, his new approach to the development of collective housing and the origin of building prototypes that he would refine and repeat successively. This research is grounded in his texts, drawings, and other original sources, introducing new hypotheses and conclusions. The evolution of his architectural conception in his American work would lead to the conceptual leap achieved with the Farnsworth House and his proposal for a steel and glass facade for the Promontory Apartments, culminating in the Seagram Building in New York. The investigation will explore the coherence between Mies's "constructive thinking" and the formalization of the skyscraper. It will show how the skyscrapser's image is not so much a figuratively predetermined fact but the consequence of developing objective constructive and technical solutions. Carefully considered solutions converge into a final form endowed with aesthetic values, what Mies referred to as "spiritual values," transcending tectonic objectivity beyond construction, "Bauen", to turn it into "Baukunst" and, finally, becoming architecture. / Blat Tatay, A. (2024). Permanencia y cambio en la obra de Mies van der Rohe: los Promontory Apartments como campo de experimentación [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/207533

[EN] Small dwelling and urban form. German modern city bases. Small dwelling and urban form are the main concepts in which this research is based. The intention is to determine the characteristics of the German city where the modern architecture of Neues Bauen is developed. The small dwelling, as a new type lacking in an immediate historical precedent, arises from the need to house a new class of the industrial proletariat. The urban form as a different configuration which the city acquires. This is a result of the transformations that its growth demands in order to adapt to a new social reality. In Germany, as in the rest of Europe, the origin of the small dwelling came from the need to improve the living conditions of the worker. A reaction that was produced mainly from philanthropy but also as a guarantee in keeping some established social conditions. The movement for housing reform, set out by private initiatives, effectively solves new forms for a small, hygienic and functional dwelling that was accessible to a part of the working masses, establishing solid and functional criteria that would be maintained as the principles of a typology in the configuration of the modern dwelling at the beginning of the 20th century. The great German city, represented mainly by Berlin in this research, outlines its expansion through an imported urban idea that has, as its main interest, the monumental expression of the urban space. With a system originated in the interior reform processes of the French city, it outlines the exterior expansion of the German city as a continued imposing construction, in which the small dwelling only constitutes a dense internal filling. This "petrous sea", as Muthesius defines a city that extends concentrated to its limits, would be seen as incompatible with the small dwelling that was needed. Once this inconsistency was recognized and with a new scientific approach to the construction of the city, a transformation process was begun towards a new urban model that took into consideration the need for a small and healthy dwelling and returns to the citizen the contact with nature, a sense that is a deeply ingrained in German people. From the ideas and actions of the leading figures in this process, gathered in original documents, the research advances in the recognition of the typical and essential characteristics of a German city, that, at the start of the third decade of the 20th century, bases its modern quality in common criteria relative to the separation of urban functions, the insertion of green in the city and the value of public space. On this modern German city of first post-war Europe, the specific solution of the architecture of Neues Bauen will be built. / [ES] Vivienda pequeña y forma urbana. Fundamentos de la ciudad moderna alemana. Vivienda pequeña y forma urbana son los conceptos sobre los que se fundamenta esta investigación que quiere determinar las características de la ciudad alemana en la que se desarrolla la arquitectura moderna del Neues Bauen. La vivienda pequeña como un nuevo tipo carente de un antecedente histórico inmediato, que surge de la necesidad de alojar a la nueva clase del proletariado industrial. La forma urbana como la distinta configuración que adquiere la ciudad, consecuencia de las transformaciones que exige su crecimiento para adecuarse a una nueva realidad social. En Alemania, como en el resto de los países de Europa, la vivienda pequeña tiene su origen al reconocerse la necesidad de mejora de las condiciones de vida del trabajador. Una reacción que se produce desde la filantropía principalmente, pero también como garantía del mantenimiento de unas condiciones sociales establecidas. El movimiento para la reforma de la vivienda, planteado desde iniciativas particulares, resuelve de manera eficaz nuevas formas para una vivienda pequeña, higiénica, funcional y accesible a una parte de esta masa obrera, estableciendo sólidos criterios funcionales que se mantienen como principios de una tipología en la configuración de la vivienda moderna en los comienzos del siglo XX. La gran ciudad alemana, representada en esta investigación por Berlín principalmente, plantea su expansión sobre una idea urbana importada, que tiene en la expresión monumental del espacio urbano su mayor interés. Con un sistema originado en los procesos de reforma interior de la ciudad francesa, se traza la ampliación exterior de la ciudad alemana como un continuo edificado imponente, en el que la vivienda pequeña sólo constituye un relleno interior denso. Este "mar pétreo", como define Muthesius a una ciudad que se extiende concentrada hasta su límite, se mostrará incompatible con la vivienda pequeña que se necesita. Desde el reconocimiento de esta incoherencia y con una nueva aproximación científica a la construcción de la ciudad, se inicia el proceso de transformación hacia un nuevo modelo urbano que considere la necesidad de la vivienda pequeña saludable y retorne al ciudadano el contacto con la naturaleza, un sentimiento vernáculo de gran arraigo en el pueblo alemán. A partir del estudio de las ideas y actuaciones de los protagonistas de este proceso, recogidas en documentos originales, la investigación avanza en el reconocimiento de las características propias y fundamentales de una ciudad alemana que, en el comienzo de la tercera década del siglo XX, basa su cualidad de moderna en criterios comunes relativos a la separación de las funciones urbanas, la inserción del verde en la ciudad y el valor del espacio público. Sobre esta ciudad moderna alemana de la primera posguerra europea se construirá la específica solución de la arquitectura del Neues Bauen. / [CA] Habitatge petit i forma urbana. Fonaments de la ciutat moderna alemanya. Habitatge petit i forma urbana són els conceptes sobre els quals es fonamenta aquest treball de recerca, que vol determinar les característiques de la ciutat alemanya en la qual es desenvolupa l'arquitectura moderna del Neues Bauen. L'habitatge petit com un nou tipus mancat d'un antecedent històric immediat, que sorgeix de la necessitat d'allotjar la nova classe del proletariat industrial. La forma urbana com la diferent configuració que adquireix la ciutat, conseqüència de les transformacions que exigeix el creixement d'aquesta per a adequar-se a una nova realitat social. A Alemanya, com a la resta dels països d'Europa, l'habitatge petit té l'origen en el reconeixement de la necessitat de millora de les condicions de vida dels treballadors. Una reacció que es produeix principalment des de la filantropia, però també com a garantia del manteniment d'unes condicions socials establides. El moviment per a la reforma de l'habitatge, plantejat des d'iniciatives particulars, resol de manera eficaç noves formes per a un habitatge petit, higiènic, funcional i accessible a una part d'aquesta massa obrera, i estableix uns criteris funcionals sòlids que es mantenen com a principis d'una tipologia en la configuració de l'habitatge modern en els inicis del segle xx. La gran ciutat alemanya, representada en aquest treball per Berlín principalment, es planteja l'expansió sobre una idea urbana importada que té el major interès en l'expressió monumental de l'espai urbà. Amb un sistema originat en els processos de reforma interior de la ciutat francesa, l'ampliació exterior de la ciutat alemanya es traça com un contínuum edificat imposant, en el qual l'habitatge petit només constitueix un farciment interior dens. Aquesta "mar pètria", com Muthesius defineix una ciutat que s'estén concentrada fins al límit, es mostrarà incompatible amb l'habitatge petit que es necessita. Des del reconeixement d'aquesta incoherència i amb una nova aproximació científica a la construcció de la ciutat, s'inicia el procés de transformació cap a un nou model urbà que considere la necessitat de l'habitatge petit saludable i retorne al ciutadà el contacte amb la natura, un sentiment vernacle de gran arrelament en el poble alemany. A partir de l'estudi de les idees i actuacions dels protagonistes d'aquest procés, recollides en documents originals, la recerca avança en el reconeixement de les característiques pròpies i fonamentals d'una ciutat alemanya que, al començament de la tercera dècada del segle xx, basa la seua qualitat de moderna en criteris comuns relatius a la separació de les funcions urbanes, la inserció del verd a la ciutat i el valor de l'espai públic. Sobre aquesta ciutat moderna alemanya de la primera postguerra europea es construirà la solució específica de l'arquitectura del Neues Bauen. / Bosch Abarca, J. (2016). Vivienda pequeña y forma urbana. Fundamentos de la ciudad moderna alemana [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61453

[ES] Desde la aparición de la figura de taller a principios del siglo XX en Viena y el afianzamiento de las propuestas de la Bauhaus como modelo ideal de enseñanza, una variedad de estrategias para abordar el proyecto arquitectónico ha aparecido intentando responder a problemas contextuales, políticos y culturales. Sin embargo, muchas siguen apegadas a lógicas que demandan una actualización que incluya propuestas transdisciplinares centradas en los estudiantes. Esta investigación, preocupada por la pedagogía del proyecto plantea que para proponer didácticas de proyecto más eficientes y actualizadas estas deben ser abordadas no solamente desde las lógicas de la investigación proyectual sino que además deben cruzarse con los estudios de la creatividad y los procesos cognitivos que la psicología ha encontrado como relevantes para detonarla, y con la voz de los estudiantes, sus preocupaciones y sus maneras de aprender, pues se considera que la enseñanza es un engranaje complejo que se construye en las relaciones entre actores y sus variables contextuales. En consecuencia y para atender los frentes mencionados, la investigación se estructuró sobre tres pilares cuyas hipótesis surgieron a medida que era desarrollado tanto el Estado de la Cuestión como el Caso de Estudio. Primero, se hizo una exploración de los estudios de la creatividad para definir en dónde se enmarca la producción arquitectónica, llegando a la conclusión que esta se ciñe a un sistema interdependiente que la valida y resignifica, y que en Arquitectura es imperante la construcción de los problemas por parte del diseñador para garantizar propuestas originales y de calidad. Segundo, a la luz de la investigación proyectual se analizaron algunos modelos y tipologías de proceso, concluyendo que, por un lado, los modelos vinculados al Paradigma Científico están contraindicados para las disciplinas proyectuales y por el otro que la enseñanza del proyecto necesita un cambio fundamental y la figura de taller debe ser revaluada y rediseñada. Para apoyar estos hallazgos, surge el tercer pilar de esta investigación que fue un Caso de Estudio que se desarrolló en la Pontificia Universidad Javeriana (Bogotá) en el que participaron cerca de 2000 estudiantes del Programa de Arquitectura, quienes fueron entrevistados, encuestados, testeados y observados por un período de dos semestres. Todas las fuentes documentales fueron analizadas según los lineamientos de la Teoría Fundamentada y después de tres ciclos de análisis y conceptualización se llega a la conclusión de que hay cinco factores que sugieren cambios relevantes en la pedagogía del proyecto y que, coherente a la propuesta inicial, responde tanto a la investigación proyectual, como a los procesos cognitivos asociados a la creatividad y la voz de los estudiantes. Estos factores sintetizan todos los hallazgos fruto del análisis y su interpretación, y sugieren cambios que promoverán aprendizajes más profundos y motivados desde: las dimensiones de planificación de la enseñanza, el clima escolar, los modelos Conjetura-Análisis, la construcción de problemas y la diferenciación de las estrategias didácticas por niveles de enseñanza. / [CA] Des de l'aparició de la figura de taller a principis del segle XX a Viena i el fiançament de les propostes de la Bauhaus com a model ideal d'ensenyament, una varietat d'estratègies per a abordar el projecte arquitectònic ha aparegut intentant respondre a problemes contextuals, polítics i culturals, no obstant això, moltes segueixen apegades a lògiques que demanden una actualització que incloga propostes transdisciplinars centrades en els estudiants. Aquesta investigació, preocupada per la pedagogia del projecte planteja que per a proposar didàctiques de projecte més eficients i actualitzades aquestes han de ser abordades no solament des de les lògiques de la investigació projectual sinó que a més han de creuar-se amb els estudis de la creativitat i els processos cognitius que la psicologia ha trobat com a rellevants per a detonar-la, i amb la veu dels estudiants, les seues preocupacions i les seues maneres d'aprendre, perquè es considera que l'ensenyament és un engranatge complex que es construeix en les relacions entre actors i les seues variables contextuals. En conseqüència i per a atendre els fronts esmentats, la investigació es va estructurar sobre tres pilars les hipòtesis dels quals van sorgir a mesura que era desenvolupat tant l'Estat de la Qüestió com el Cas d'Estudi. Primer, es va fer una exploració dels estudis de la creativitat per a definir on s'emmarca la producció arquitectònica, arribant a la conclusió que aquesta se cenyeix a un sistema interdependent que la valguda i resignifica, i que en Arquitectura és imperant la construcció dels problemes per part del dissenyador per a garantir propostes originals i de qualitat. Segon, a la llum de la investigació projectual es van analitzar alguns models i tipologies de procés, concloent que, d'una banda, els models vinculats al Paradigma Científic estan contraindicats per a les disciplines projectuals i per l'altre que l'ensenyament del projecte necessita un canvi fonamental i la figura de taller ha de ser revaluada i redissenyada. Per a donar suport a aquestes troballes, sorgeix el tercer pilar d'aquesta investigació que va ser un Cas d'Estudi que es va desenvolupar en la Pontifícia Universitat Javeriana (Bogotà) en la qual van participar prop de 2000 estudiants del Programa d'Arquitectura, els qui van ser entrevistats, enquestats, testats i observats per un període de dos semestres. Totes les fonts documentals van ser analitzades segons els lineamientos de la Teoria Fonamentada i després de tres cicles d'anàlisis i conceptualització s'arriba a la conclusió que hi ha cinc factors que suggereixen canvis rellevants en la pedagogia del projecte i que, coherent a la proposta inicial, respon tant a la investigació projectual, com als processos cognitius associats a la creativitat i la veu dels estudiants. Aquests factors sintetitzen totes les troballes fruit de l'anàlisi i la seua interpretació, i suggereixen canvis que promouran aprenentatges més profunds i motivats des de les dimensions de planificació de l'ensenyament, el clima escolar, els models Conjectura-Anàlisi, la construcció de problemes i la diferenciació de les estratègies didàctiques per nivells d'ensenyament. / [EN] Since the appearance of the studio figure at the beginning of the 20th century in Vienna and the consolidation of the Bauhaus proposals as the ideal teaching model, a variety of strategies to approach the architectural project have appeared trying to respond to contextual, political, and cultural problems. However, many strategies remain attached to logics that demand an update that includes transdisciplinary proposals focused on students. This research, concerned with the pedagogy of the project, suggests that to propose more efficient and up-to-date project didactics, these must be approached not only from the logics of project research but also must intersect with the studies of creativity, and the voice of the students, their concerns and their ways of learning, since it is considered that teaching is a complex gear that is built in the relationships between actors and their contextual variables. Consequently, and to address the aforementioned fronts, the research was structured on three pillars whose hypotheses emerged as both the State of the Art and the Study Case were developed. First, an exploration of creativity studies was made to define where the architectural production is framed concluding that it lyes on an interdependent system, and that problem construction is needed to guarantee original and quality proposals. Second, in the light of project research, some models and process typologies were analyzed, concluding that the models linked to the Scientific Paradigm are contraindicated for project disciplines and, that the studio teaching needs a fundamental change. Third and to support these findings, a Stuy Case was developed at the Pontificia Universidad Javeriana (Bogota) with the participation of about 2000 students of the Architecture Program. They were interviewed, surveyed, tested, and observed for a year. All sources were analyzed according to the Grounded Theory guidelines and after three cycles of analysis and conceptualization, it is concluded that there are five factors that suggest relevant changes in the pedagogy of the project and that, consistent with the initial proposal. These factors synthesize all the findings resulting from the analysis and their interpretation and suggest changes that will promote deeper and motivated learning from: the dimensions of teaching planning, the school climate, the Conjecture-Analysis models, the construction of problems, and the differentiation of teaching strategies. / Granados Manjarrés, MB. (2021). Creatividad y estrategias didácticas para la práctica académica del ejercicio proyectual [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/172233

[ES] Robert Venturi y Denise Scott Brown no sólo fueron transgresores con sus teorías en los años 60, también con sus obras. La Guild House fue una de ellas, "ordinaria" y "extraordinaria" a la vez. Un edificio de transición, ni sólo moderno, ni sólo posmoderno, sino complejo y contradictorio, que fue más allá de las convenciones del Movimiento Moderno, transgrediéndolo y apostando por su superación, sin dirigir la mirada a los grandes maestros, sino al presente y el futuro. Un ejercicio de experimentación en un edificio de viviendas sociales para personas mayores con pocos recursos, que incluye un programa complejo, repleto de simbolismos históricos y ordinarios a favor de la semántica de los elementos convencionales, las distorsiones y los distintos tipos de ornamento, con el que volvieron su mirada hacia el pasado para mirar al futuro, acercándose a la realidad social a través de la aceptación de los gustos populares americanos. Apoyados en la ironía, promovieron una arquitectura aparentemente ordinaria, aunque compleja y culta en esencia, arquetipo de la arquitectura de "lo feo y lo ordinario" frente a lo "heroico y original", manifiesto del "decorated shed", y probablemente, el primer gran edificio "posmodernista". / [CA] Robert Venturi i Denise Scott Brown no només van ser transgressors amb les seves teories en els anys 60, també amb les seves obres. La Guild House va ser una d'elles, "ordinària" i "extraordinària" alhora. Un edifici de transició, ni només modern, ni només postmodern, sinó complex i contradictori, que va anar més enllà de les convencions del Moviment Modern, transgredint-lo i col¿laborant en la seva superació, sense dirigir la mirada als grans mestres, sinò al present i el futur. Un exercici d'experimentació en un edifici d'habitatges socials per a gent gran amb pocs recursos, que inclou un programa complex, ple de simbolismes històrics i ordinaris a favor de la semàntica dels elements convencionals, les distorsions i els diferents tipus d'ornament, amb el qual van tornar la seva mirada cap al passat per mirar al futur, acostant-se a la realitat social a través de l'acceptació dels gustos populars americans. Recolzats en la ironia, van promoure una arquitectura aparentment ordinària, encara que complexa i culta en essència, arquetip de l'arquitectura de "el lleig i l'ordinari" davant el "heroic i original", manifest del "decorated shed", i probablement, el primer gran edifici "postmodernista". / [EN] Robert Venturi and Denise Scott Brown were not only transgressors with their theories in the 1960s, but also with their works. The Guild House was one of them, "ordinary" and "extraordinary" at the same time. A transitional building, neither only modern nor only postmodern, but complex and contradictory, that went beyond the conventions of the Modern Movement, transgressing it and collaborating in its overcoming, without looking to the great masters, but to the present and the future. An exercise of experimentation in a social housing building for old people with few resources, which includes a complex program, full of historical and ordinary symbolism in favor of the semantics of conventional elements, distortions and different types of ornamentation, with which they turned their gaze to the past to look to the future, approaching social reality through the acceptance of popular American tastes. Supported by irony, they promoted an apparently ordinary architecture, although complex and cultured in essence, an archetype of the architecture of "the ugly and the ordinary" as opposed to the "heroic and original", a manifesto of the "decorated shed", and probably, the first great "post-modernist" building. / Arnau Orenga, PI. (2022). GUILD HOUSE. La idea de transgresión en la arquitectura de Venturi, Rauch & Scott Brown [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/181230

[ES] La ciudad nos regala un sinfín de situaciones, paisajes y contactos que van construyendo el espacio de lo vivido. En este tejido espacial, deambulan, habitan e interactúan los diversos cuerpos que, en su heterogeneidad de formas, orientaciones, tiempos, van orquestando la condición viva del tejido urbano. El considerar la espacialidad del cuerpo como protagonista, nos enfrenta de inmediato a dos problemáticas que se convierten simultáneamente en los ejes principales sobre los que se desarrolla la siguiente investigación: La primera, sobre el cómo construir un discurso "encarnado" del espacio, desde una disciplina donde mayoritariamente el desarrollo de ésta está mermado al hecho de "hacer" objetos para la contemplación y regocijo del pensamiento. Y la segunda, sobre el cómo representar dicho discurso, en cuanto a expresar mediante palabras e imágenes el alcance de lo que se quiere postular. La presente tesis doctoral tiene como fin explorar los recursos conceptuales, metodológicos y representacionales que colaboren en la visibilización e impacto de las relaciones reversibles de los cuerpos en el tejido urbano. Y, por tanto, que permitan construir un discurso arquitectónico centrado en la experiencia de las personas, y en específico, en el análisis y representación de las espacialidades que producen y reproducen sus cuerpos en el territorio. / [CA] La ciutat ens regala una infinitat de situacions, paisatges i contactes que van construint l'espai del viscut. En aquest teixit espacial, deambulen, habiten i interactuen els diversos cossos que, en la seua heterogeneïtat de formes, orientacions, temps, van orquestrant la condició viva del teixit urbà. El considerar l'espacialitat del cos com a protagonista, ens enfronta immediatament a dues problemàtiques que es converteixen simultàniament en els eixos principals sobre els quals es desenvolupa la següent investigació: La primera, sobre el com construir un discurs "encarnat" de l'espai, des d'una disciplina on majoritàriament el desenvolupament d'aquesta està minvat al fet de "fer" objectes per a la contemplació i gaubança del pensament. I la segona, sobre el com representar aquest discurs, quant a expressar mitjançant paraules i imatges l'abast del que es vol postular. La present tesi doctoral té com a fi explorar els recursos conceptuals, metodològics i representacionals que col·laboren en la visibilització i impacte de les relacions reversibles dels cossos en el teixit urbà. I, per tant, que permeten construir un discurs arquitectònic centrat en l'experiència de les persones, i en específic, en l'anàlisi i representació de les espacialitats que produeixen i reprodueixen els seus cossos en el territori. / [EN] The city gives us an endless number of situations, landscapes and contacts that build the space of what has been lived. In this spatial fabric, the various bodies wander, inhabit and interact which, in their heterogeneity of forms, orientations, times, orchestrate the living condition of the urban fabric. Considering the spatiality of the body as the protagonist, immediately confronts us with two problems that simultaneously become the main axes on which the following research is developed: The first, on how to build an "embodied" discourse of space, from a discipline where the development of it is mostly reduced to the fact of "making" objects for contemplation and rejoicing of thought. And the second, on how to represent said discourse, in terms of expressing through words and images the scope of what is to be postulated. This doctoral thesis aims to explore the conceptual, methodological and representational resources that collaborate in the visibility and impact of the reversible relationships of bodies in the urban fabric. And, therefore, that allow the construction of an architectural discourse focused on the experience of people, and specifically, on the analysis and representation of the spatialities that their bodies produce and reproduce in the territory. / La presente tesis ha sido beneficiada con la Beca Crea Chile 2019 del Ministerio de las Artes, el Patrimonio y las Culturas del Gobierno de Chile / Diaz Vera, MA. (2022). El cuerpo en la ciudad. Hacia estrategias de análisis de encorporamiento espacial [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/186918

[ES] Los temas de recuperación, reciclaje y reutilización están en el centro de los desafíos que la sociedad global del siglo XXI está llamada a enfrentar. Los nuevos marcos económicos y sociales junto con las necesidades de contención energética y sostenibilidad ambiental marcan, de hecho, desde hace varios años, un punto de no retorno en todas las estrategias de intervención en la zona. Al mismo tiempo, más de dos tercios de la población mundial vive en ciudades, proponiendo que estas últimas jueguen un papel central en el futuro cercano. Por esta razón, la búsqueda de una metodología capaz de orientar las intervenciones de reurbanización dentro de la ciudad histórica parece, hoy, de sumo interés. La presente investigación parte del estado del arte actual de los centros históricos, sólo en tiempos muy recientes, objeto de atención por parte de toda la comunidad arquitectónica; se prestará especial atención al caso del centro histórico de la ciudad de Valencia, el estudio abarca diversos campos de investigación que irán desde la observación de la evolución del mercado inmobiliario, hasta el análisis jurídico-legislativo del marco normativo que regula intervenciones dentro de la ciudad histórica, con el objetivo de generar una propuesta de proyecto completa, capaz de brindar una herramienta importante, un formato estratégico, válido y aplicable a todas las intervenciones dentro del tejido histórico. El estudio tiene como objetivo llevar el debate a un terreno común, no hacia declaraciones duras y rápidas o reglas específicas, sino que busca desarrollar un modelo de evaluación que pueda usarse para determinar la coherencia de la expresión arquitectónica de la nueva adición en relación con el histórico. carácter de lo existente. El objetivo no es dirigir al arquitecto proporcionando un conjunto de reglas, sino ayudar a recordar los criterios que pueden formar una base para las decisiones de diseño a través del análisis y la evaluación de ejemplos reales. Por lo tanto, el objetivo de este estudio es desarrollar un método de evaluación para construir la relación entre una intervención contemporánea, especialmente una nueva adición externa, y el tejido histórico. El estudio se enfoca en discutir los problemas de diseño de nuevas adiciones exteriores en contextos históricos. / [CA] Els temes de recuperació, reciclatge i reutilització estan en el centre dels desafiaments que la societat global del segle XXI està cridada a enfrontar. Els nous marcs econòmics i socials juntament amb les necessitats de contenció energètica i sostenibilitat ambiental marquen, de fet, des de fa diversos anys, un punt de no retorn en totes les estratègies d'intervenció en la zona. Al mateix temps, més de dos terços de la població mundial viu en ciutats, proposant que aquestes últimes juguen un paper central en el futur pròxim. Per aquesta raó, la cerca d'una metodologia capaç d'orientar les intervencions de reurbanització dins de la ciutat històrica sembla, hui, de summe interés. La present investigació part de l'estat de l'art actual dels centres històrics, només en temps molt recents, objecte d'atenció per part de tota la comunitat arquitectònica; es prestarà especial atenció al cas del centre històric de la ciutat de València, l'estudi abasta diversos camps d'investigació que aniran des de l'observació de l'evolució del mercat immobiliari, fins a l'anàlisi jurídica-legislativa del marc normatiu que regula intervencions dins de la ciutat històrica, amb l'objectiu de generar una proposta de projecte completa, capaç de brindar una eina important, un format estratègic, vàlid i aplicable a totes les intervencions dins del teixit històric. L'estudi té com a objectiu portar el debat a un terreny comú, no cap a declaracions dures i ràpides o regles específiques, sinó que busca desenvolupar un model d'avaluació que puga usar-se per a determinar la coherència de l'expressió arquitectònica de la nova addició en relació amb l'històric. caràcter de l'existent. L'objectiu no és dirigir a l'arquitecte proporcionant un conjunt de regles, sinó ajudar a recordar els criteris que poden formar una base per a les decisions de disseny a través de l'anàlisi i l'avaluació d'exemples reals. Per tant, l'objectiu d'aquest estudi és desenvolupar un mètode d'avaluació per a construir la relació entre una intervenció contemporània, especialment una nova addició externa, i el teixit històric. L'estudi s'enfoca a discutir els problemes de disseny de noves addicions exteriors en contextos històrics. / [EN] The themes of recovery, recycling and reuse are at the heart of the challenges that the global society of the 21st century is called to face. The changed economic and social frameworks, together with the needs of energy containment and environmental sustainability have, in fact, for several years, marked a point of no return in all intervention strategies in the area. At the same time, more than two-thirds of the world's population lives in cities, proposing the latter to play a central role in the near future. For this reason, the search for a methodology capable of guiding redevelopment interventions within the historic city appears, today, of extreme interest. The present research starts from the current state of the art of historical centres, only in very recent times, the object of attention by the entire architectural community; particular attention will be paid to the case of the historic centre of the city of Valencia, the study covers various fields of investigation that will range from observations of the trend of the real estate market, to legal-legislative analysis of the regulatory framework that regulates interventions within the city historical, with the aim of generating a complete project proposal, able to provide an important tool, a strategic format, valid and applicable to all interventions within the historical fabric. The study aims to bring the debate onto common ground, not towards hard-and-fast statements or specific rules, but rather seeks to develop an evaluation model that can be used to determine the coherence of the new addition's architectural expression in relation to the historic character of the existing. The goal is not to direct the architect by providing a set of rules, but to help recall criteria that can form a basis for design decisions through analysis and evaluation of real examples. Therefore, the aim of this study is to develop an evaluation method to build the relationship between a contemporary intervention, especially a new external addition, and the historic fabric. The study focuses on discussing the design issues of new exterior additions in historical contexts. / [IT] I temi del recupero, del riciclo e del riuso sono al centro delle sfide che la società globale del XXI secolo è chiamata ad affrontare. I mutati quadri economico - sociali unitamente alle esigenze del contenimento energetico e della sostenibilità ambientale hanno, infatti, da diversi anni, segnato un punto di non ritorno in tutte le strategie d’intervento sul territorio. Contemporaneamente, più dei due terzi della popolazione mondiale abita nelle città candidando queste ultime a giocare un ruolo centrale nel prossimo futuro. Per questa ragione la ricerca di una metodologia capace di guidare gli interventi di riqualificazione all’interno della città storica appare, oggi, di estremo interesse. La presente ricerca parte dall’attuale stato dell’arte dei centri storici, solamente in tempi molto recenti, oggetto di attenzione da parte di tutta la comunità architettonica; particolare attenzione sarà posta sul caso del centro storico della città di Valencia, lo studio copre diversi campi d’indagine che spazieranno dalle osservazioni dell’andamento del mercato immobiliare, ad analisi giuridico – legislativo del quadro normativo che regola gli interventi all’interno della città storica, col fine di generare una proposta progettuale completa, in grado di fornire un importante strumento, un format strategico, valido e applicabile a tutti gli interventi all’interno del tessuto storico. Lo studio mira a portare il dibattito su un terreno comune, non verso dichiarazioni rigide o regole specifiche, ma piuttosto cerca di sviluppare un modello di valutazione che può essere utilizzato per determinare la coerenza dell’espressione architettonica della nuova aggiunta in relazione a il carattere storico dell’esistente. L’obiettivo non è quello di dirigere l’architetto fornendo un insieme di regole, ma di aiutare a richiamare i criteri che possono costituire una base per le decisioni di progettazione attraverso l’analisi e la valutazione di esempi reali. Pertanto, lo scopo di questo studio è quello di sviluppare un metodo di valutazione per costruire la relazione tra un intervento contemporaneo, in particolare una nuova aggiunta esterna, e il tessuto storico. Lo studio si concentra sulla discussione dei problemi di progettazione di nuove aggiunte esterne in contesti storici. / Emmi, G. (2023). Definizione di un format strategico per gli interventi di riqualificazione urbana all'interno dei centri storici. Il caso del centro storicodella cittá di Valencia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/192110

[EN] ABSTRACT This work aims to compile and to study school buildings which were designed and constructed in Valencia and its province, between the year 1920 and 1939. The period begins in 1920 when the Oficina Técnica de Construcción de Escuelas was founded, given that this measure -together with others of the same moment- supposed a very important change in the mechanisms that the State arranged for the construction of school buildings. The temporary period of this study finishes in 1939, moment in which Spanish II Republic falls. The present work raises five thematic core issues (nudos temáticos) able to establish a framework capable to centering the context from where the school production was developed The second part of this work consists on the specific study of all the schools compiled in Valencia, by means of a systematic analysis, which uses defined variables distilled from the above mentioned core issues. This analysis will allow us to explain some circumstances in a relatively trustworthy way, that is to say we will be able to extract founded conclusions. To be able to study the school buildings in Valencia and to understand the school buildings production in our environment, there has been compiled a great quantity of information about the school buildings designed and constructed, gathered in four annexes in this work. / [ES] RESUMEN Este estudio se plantea como objetivo la recopilación y estudio de los grupos escolares proyectados y construidos en Valencia y su provincia, entre los años 1920 y 1939. El ámbito temporal se inicia en 1920 con la creación de la Oficina Técnica de Construcción de Escuelas, puesto que esta medida junto con otras del mismo momento, suponen un cambio muy importante en los mecanismos que el Estado dispone para la construcción de edificios escolares. El periodo temporal de estudio finaliza en 1939, momento en que cae la II República El estudio plantea cinco nudos temáticos que establecen una trama capaz de centrar el contexto sobre el que se desarrolló la producción escolar. La segunda parte de este trabajo consiste en el estudio específico de todas las escuelas recopiladas en Valencia, mediante un análisis sistemático, destilado de los nudos temáticos a través de las variables definidas. El análisis nos permitirá explicar algunas circunstancias de una manera relativamente fiable, es decir extraeremos conclusiones fundadas. Para poder realizar el estudio de las escuelas en Valencia y entender la producción escolar en nuestro entorno, se ha recopilado una gran cantidad de información sobre los edificios escolares proyectados y construidos, recogida en los cuatro anexos de este trabajo. / [CA] RESUM Aquest treball es planteja com a objectiu la recopilació i estudi dels grups escolars projectats i construïts a València i la seua província, entre els anys 1920 i 1939. El període temporal s'inicia en 1920 amb la creació de la Oficina Técnica de Construcción de Escuelas, ja que aquesta mesura juntament amb unes altres del mateix moment, suposen un canvi molt important en els mecanismes que l'Estat disposa per a la construcció d'edificis escolars. El estudi finalitza en 1939, moment en què cau la II República. El treball planteja cinc nusos temàtics que estableixen una trama capaç de centrar el context sobre el qual es va desenvolupar la producció escolar. La segona part d'aquest treball consisteix en l'estudi específic de totes les escoles recopilades a València, mitjançant una anàlisi sistemàtica, destil¿lat dels nusos temàtics a través de les variables definides. L'anàlisi ens permetrà explicar algunes circumstàncies d'una manera relativament fiable, és a dir extraurem conclusions fonamentades. Per a poder realitzar l'estudi de les escoles a València i entendre la producció escolar en el nostre entorn, s'ha recopilat una gran quantitat d'informació sobre els edificis escolars projectats i construïts, recollida en els quatre annexos d'aquest treball. / Gómez Alfonso, CJ. (2016). CONSTRUCCIONES ESCOLARES EN VALENCIA. 1920-1939 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62170

[EN] From the nineteenth century, the growth of cities will be extended over its municipal limits. Such a growth will leave the municipal approach for planning and henceforth it will be metropolitan. The contemporary urban planning will use high denominator scales for implement a rational scientific-technical point of view that could be useful to think the metropolis. From the typical farsightedness of the urban planners -which are used to think global- the local rules of coherence which are included in old settlements are invisible. Some of these pre-existences are gathered together in historic urban complexes. The production of their spaces is usually based on a timeless construction guided by a particular know-how which put into relation urban morphology and population. It is responsible for the evolution of both identities within a cultural continuum which ensures the conservation of their inherited characteristics according to the specific nature of their urban structure. Looking at the current cartography of the municipality of Valencia from a global approach, it is easy to distinguish some urban fabrics which have a particular morphology compared with the rest. In fact, if we compare those maps with historic cartographies, these particular morphologies usually correspond with the historic centre of several old independence municipalities. From the point of view of the farsightedness of the urban planners -who are generally focus on achieving goals of metropolitan scale in their reports- the response to the presence of these settlements is solved by mechanisms as e.g. defining a limit for protecting the area. This approach vilifies the local rules of coherence previously mentioned, and thus morphology is simply reduced to an object more or less picturesque. In addition, by forgetting the population and its characteristics, the cultural continuum fails and future transformations in the urban fabric can increase the risk of extinction of the pre-existences that explain the urban structure. Firstly, the extinction of these urban fabrics affect directly to their inhabitants but after that also affect to the social memory of the whole city due to their historical value. The aim of this research is to propose a new way of read the context of those historic urban settlements: by arguing these urban structures from themselves, linking spatiality, historicity and sociability -from compatible scales- with their reality as fragments of the city. This particular point of view can be complementary to a global approach: no one pretends to replace farsightedness by nearsightedness, the point is how to develop corrective lenses to focus local values from a global view and vice versa. In other words, this thesis aims to be an useful tool for the transformation of the physical and social identity of historic urban areas, through keeping their inherited characteristics at the same time they assume a major role in solving urban problems in a city scale, as for instance in the city of Valencia. The different characteristics of these historic settlements in the metropolitan area led to particularize the proposed methodology. This research will analyze one of these historic urban complexes: one which has been threatened for 76 years by the idea -supported by city government and by some urban planners- of completing a project called 'Paseo al Mar'. This project was proposed as an urban link between the historic city and the municipality of Pueblo Nuevo del Mar -current neighbourhood of El Cabanyal- after its annexation in 1897. / [ES] A partir de mediados del siglo XIX, el crecimiento de las ciudades desbordará sus respectivos términos municipales. El ámbito del planeamiento de ese crecimiento dejará de ser el municipio y será metropolitano. El urbanismo de la época empleará escalas de alto denominador para implementar una racionalidad científico-técnica útil para pensar globalmente la metrópoli. Las reglas locales de coherencia interna de las preexistencias, serán invisibles para la mirada hipermétrope característica de los planificadores de las reglas de la escala global. Algunas de estas preexistencias se agrupan en conjuntos urbanos. La producción del espacio en esas preexistencias generalmente fundamentada en un modo intemporal de construir, ha sido regulada por un hacer arquitectónico que relaciona morfología y pobladores, y es responsable de la transformación de la identidad de ambos dentro de un continuum cultural que asegura las permanencias que definen su ser en sí idéntico, su característica estructura urbana. Desde la escala de lo global, es fácil distinguir en la cartografía actual del municipio de Valencia, determinadas morfologías que se diferencian de las de su entorno. Si comparamos esta cartografía con otras históricas, se comprende que dichas morfologías se corresponden con los núcleos urbanos de antiguos municipios independientes. Desde la hipermetropía de los planificadores, asociada a los documentos urbanísticos de escala metropolitana, su presencia queda resuelta al delimitar su perímetro y calificarlos como conjuntos históricos protegidos. De esta forma, se vilipendian las mencionadas reglas de coherencia interna de producción del espacio que han regulado su evolución y las estructuras urbanas de las preexistencias quedan reducidas a morfologías, objetos valorables por sus atractivos físicos más o menos pintorescos. Al obviar a sus pobladores y sus características, se quiebra el continuum cultural y las transformaciones futuras ponen en riesgo de extinción las permanencias que habían definido su estructura urbana, su ser en sí idéntico. Su extinción afecta en primer lugar a sus pobladores, pero la historicidad de esos conjuntos hace que afecte también a la memoria social de los ciudadanos de la metrópoli. En esta investigación se propone una lectura de esos conjuntos históricos, argumentando su estructura urbana desde sí misma, relacionando espacialidad, historicidad y sociabilidad desde escalas compatibles con su realidad como un fragmento de ciudad. Esta lectura desde lo particular se concibe previa, pero complementaria a la global y en cooperación con ésta: no se trata de sustituir hipermetropía por miopía, sino de utilizar las pertinentes lentes correctoras que permitan a la mirada global enfocar lo local y viceversa, una lectura útil para la transformación de la identidad física y social que no ponga en peligro las características de la estructura urbana de los conjuntos históricos y potencie su papel en la resolución de los problemas urbanos que afectan a la totalidad de Valencia. Las diferentes características de los distintos conjuntos históricos del área metropolitana, hace necesaria sendas particularizaciones de la metodología propuesta. En la investigación analizará uno de estos conjuntos históricos cuya estructura urbana ha estado amenazada durante 76 años por la idea, sustentada por las sucesivas corporaciones municipales y reforzada por los planificadores, de prolongar la traza del Paseo al Mar, concebido a finales del siglo XIX como elemento estructurador del enlace entre la ciudad histórica y el municipio Pueblo Nuevo del Mar, actual barrio de El Cabanyal tras su anexión en 1897. / [CA] A partir de mitjan del segle XIX, el creixement de les ciutats desbordarà els seus respectius termes municipals. L'àmbit del planejament d'eixe creixement deixarà de ser el municipi i serà metropolità. L'urbanisme de l'època emprarà escales d'alt denominador per a implementar una racionalitat cientificotècnica útil per a pensar globalment la metrópoli. Les regles locals de coherència interna de les preexistències, seran invisibles per a la mirada hipermètropa característica dels planificadors de les regles de l'escala global. Algunes d'estes preexistències s'agrupen en conjunts urbans. La producció de l'espai en eixes preexistències generalment fonamentada en un mode atemporal de construir, ha sigut regulada per un fer arquitectònic que relaciona morfologia i pobladors, i és responsable de la transformació de la identitat d'ambdós dins d'un continuum cultural que assegura les permanències que definixen el seu ser en si idèntic, la seua característica estructura urbana. Des de l'escala del global, és fàcil distingir en la cartografia actual del municipi de València, determinades morfologies que es diferencien de les del seu entorn. Si comparem esta cartografia amb altres històriques, es comprén que les dites morfologies es corresponen amb els nuclis urbans d'antics municipis independents. Des de la hipermetropia dels planificadors, associada als documents urbanístics d'escala metropolitana, la seua presència queda resolta al delimitar el seu perímetre i qualificar-los com a conjunts històrics protegits. D'esta manera, es vilipendien les mencionades regles de coherència interna de producció de l'espai que han regulat la seua evolució i les estructures urbanes de les preexistències queden reduïdes a morfologies, objectes valorables pels seus atractius físics més o menys pintorescos. A l'obviar als seus pobladors i les seues característiques, es trenca el continuum cultural i les transformacions futures posen en risc d'extinció les permanències que havien definit la seua estructura urbana, el seu ser en si idèntic. La seua extinció afecta en primer lloc als seus pobladors, però la historicitat d'eixos conjunts fa que afecte també la memòria social dels ciutadans de la metrópoli. En esta investigació es proposa una lectura d'eixos conjunts històrics, argumentant la seua estructura urbana des de si mateixa, relacionant espacialitat, historicitat i sociabilitat des d'escales compatibles amb la seua realitat com un fragment de ciutat. Esta lectura des del particular es concep prèvia, però complementària a la global i en cooperació amb esta: no es tracta de substituir hipermetropia per miopia, sinó d'utilitzar les pertinents lents correctores que permeten a la mirada global enfocar el local i viceversa, una lectura útil per a la transformació de la identitat física i social que no pose en perill les característiques de l'estructura urbana dels conjunts històrics i potencie el seu paper en la resolució dels problemes urbans que afecten la totalitat de València. Les diferents característiques dels distints conjunts històrics de l'àrea metropolitana, fa necessària sengles particularitzacions de la metodologia proposada. En la investigació analitzarà un d'estos conjunts històrics l'estructura urbana del qual ha estat amenaçada durant 76 anys per la idea, sustentada per les successives corporacions municipals i reforçada pels planificadors, de prolongar el traçat del Passeig al Mar, concebut a finals del segle XIX com a element estructurador de l'enllaç entre la ciutat històrica i el municipi Poble Nou de la Mar, actual barri d'El Cabanyal després de la seua annexió en 1897. / Herrero García, LF. (2016). El Cabanyal: permanencias y transformación [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62201

[ES] La investigación desarrollada para la tesis doctoral ha estado ligada con el proyecto de investigación ROBIM (Robótica autónoma para inspección y evaluación de edificios existentes con integración BIM) y tiene como objetivo general el desarrollo de una tecnología automatizada, activa y multidisciplinar de inspección, evaluación y diagnóstico de la composición, estado de conservación y eficiencia energética de los cerramientos del patrimonio inmueble, que facilite la obtención de información fiel y suficientemente detallada de los sistemas constructivos y lesiones que afectan a la envolvente de los edificios. Para llevar a cabo todos los objetivos planteados, se ha desarrollado un trabajo de 4 años con un equipo multidisciplinar que ha tomado las decisiones en función de los distintos avances desarrollados por la investigación de cada uno de los componentes del equipo. En el caso que ocupa esta investigación, se ha desarrollado una metodología de inspección exprofeso, teniendo como horizonte final el colectivo de técnicos en inspección que tienen que proponer soluciones para la rehabilitación de edificios. Estos técnicos en la mayoría de ocasiones no tienen un protocolo claro a seguir para afrontar la inspección y diagnóstico de un proyecto de rehabilitación, esto ha motivado el desarrollo de esta metodología que de manera semiautomática es capaz de aunar las diferentes etapas bajo un mismo formato para ordenar y facilitar la inspección completa. / [CA] La investigació desenvolupada per a la tesi doctoral ha estat lligada amb el projecte d'investigació ROBIM (Robótica autónoma per a inspecció i avaluació d'edificis existents amb integració BIM) i té com a objectiu general el desenvolupament d'una tecnologia automatitzada, activa i multidisciplinària d'inspecció, avaluació i diagnòstic de la composició, estat de conservació i eficiència energètica dels tancaments del patrimoni immoble, que facilite l'obtenció d'informació fidel i prou detallada dels sistemes constructius i lesions que afecten l'envolupant dels edificis. Per a dur a terme tots els objectius plantejats, s'ha desenvolupat un treball de 4 anys amb un equip multidisciplinari que ha pres les decisions en funció dels diferents avanços desenvolupats per la investigació de cadascun dels components de l'equip. En el cas que ocupa esta investigació, s'ha desenvolupat una metodologia d'inspecció ex-profeso, tenint com a horitzó final el col·lectiu de tècnics en inspecció que han de proposar solucions per a la rehabilitació d'edificis. Estos tècnics en la majoria d'ocasions no tenen un protocol clar a seguir per a afrontar la inspecció i diagnòstic d'un projecte de rehabilitació, això ha motivat el desenvolupament d'esta metodologia que de manera semiautomàtica és capaç de conjuminar les diferents etapes sota un mateix format per a ordenar i facilitar la inspecció completa. / [EN] The research carried out for the doctoral thesis has been linked to the ROBIM research project ROBIM (Autonomous Robotics for Inspection and Evaluation of Existing Buildings with BIM Integration) and its general objetive is the development of an automated, active and multidisciplinary technology for the inspection, evaluation and diagnosis of the composition, state of conservation and energy efficiency of building envelopes, which facilitates obtaining accurate and sufficiently detailed information on the construction systems and injuries that affect the building envelop. In order to achieve all the objectives, set out, work has been carried out over four years with a multidisciplinary team that has taken decisions based on the different advances developed by the research of each of the members or the team. In the case of this research, an ex profeso inspection methodology has been developed, having as a final horizon the group of inspection technicians who have to propose solutions for the rehabilitation of buildings. In most cases, these technicians do not have a clear protocol to follow the dealing with the inspection and diagnosis of a refurbishment project. This has motivated the development of this methodology which, in a semi-automatic way, is capable of bringing together the different stages under a single format in order to organize and facilitate the complete inspection / Sánchez Gómez, S. (2024). Diseño adaptado de técnicas de examen no destructivas para su implementación en sistemas robotizados en inspección de fachadas [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202737

La presente investigación se inscribe en el ámbito de la intervención en el patrimonio arquitectónico en España e Italia en el cambio de siglo, y presta especial atención a los monumentos con espacios abovedados con pérdidas parciales que han sido intervenidos para adaptarlos a las nuevas necesidades. Se plantea como objetivo principal la reflexión sobre las diferentes maneras de abordar estas intervenciones mediante un análisis de los criterios de intervención y de actuaciones extraídas de los críticos y arquitectos del ámbito de estudio, espacial y temporal indicado. La investigación se completa con un análisis profundo de cuatro casos de gran relevancia en el marco de actuación, con la intención de extraer conocimientos aplicables a futuras actuaciones. Las conclusiones deducidas tras todo este proceso de reflexión ponen de relevancia la importancia de la sensibilidad arquitectónica del proyectista, entendida como un amplio y profundo compendio de conocimientos, que abarcan tanto la arquitectura particular sobre la que se interviene y su entorno como la arquitectura en general a lo largo de la historia, y como una extraordinaria habilidad en la elaboración creativa de nuevos proyectos sobre antiguos restos, atentos a estos conocimientos. / Bosch Roig, L. (2013). Reproponer el Vacío. La intervención en el patrimonio arquitectónico en el cambio de siglo en España e Italia. Estudio sobre la recomposición de la pérdida en espacios abovedados [Tesis doctoral]. Editorial Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/30310