[ES] A mediados del siglo XX inició en el continente europeo, especialmente en Francia y Bélgica, una nueva disciplina denominada Ergonomía Centrada en la Actividad. Esta disciplina está enfocada en el análisis del trabajo con el fin de optimizar las condiciones laborales. El propósito de la intervención ergonómica es mejorar componentes que interactúan en el sistema o en la actividad del trabajo (las personas, la organización, la tecnología y el ambiente), interrelacionando aspectos de salud, seguridad, productividad y calidad. En investigaciones anteriores a la presente el doctorando identificó la necesidad de mejora de las herramientas empleadas por los profesionales para la evaluación de factores de riesgo ergonómico, motivando así el desarrollo de la presente investigación. Inicialmente se analizaron métodos generales empleados por los diseñadores para establecer aquellos susceptibles de mejora con la introducción de nuevas tecnologías. En una segunda fase se identificaron y analizaron dispositivos tecnológicos orientados al rastreo de la actividad humana aplicables en el ámbito de las metodologías de la ergonomía ocupacional para los sectores productivos. Como resultado se concluyó que los sensores RGB-D y el Eye-Tracking (rastreo ocular) son dispositivos aplicables para ayudar a mejorar las condiciones en los puestos de trabajo, el primero para distribuir las áreas de trabajo y el segundo para la mejora de las interfaces del usuario. En esta TD se desarrollaron técnicas y métodos para el empleo de estos dispositivos logrando el diseño ergonómico de puestos de trabajo con aplicación práctica (artículos 2 y 3). Durante la realización de esta TD, bajo las directrices del Programa de Doctorado en Tecnologías para la Salud y el Bienestar de la Universidad Politécnica de Valencia, se publicaron tres artículos en revistas que durante el año de su publicación estuvieron indexadas en el primer cuartil de su categoría en el Journal Citation Report, las cuáles sustentan los resultados de la investigación. En ellos se evidenció cómo los avances tecnológicos implementados en Ergonomía producen cambios importantes en el diseño de los puestos de trabajo, y minimizan los tiempos y los movimientos que se requieren en las diferentes actividades laborales, garantizando así una ubicación óptima del recurso humano en los sistemas de producción y generando a su vez estrategias que disminuyen los Trastornos Músculo Esqueléticos (TMEs). / [CA] A mitjan segle XX es va desenvolupar en el continent europeu, especialment a França i Bèlgica, una nova disciplina denominada Ergonomia Centrada en l'Activitat. Aquesta disciplina està enfocada en l'anàlisi del treball amb la finalitat d'optimitzar les condicions laborals. El propòsit de la intervenció ergonòmica és millorar els components que interactuen en el sistema o en l'activitat del treball (les persones, l'organització, la tecnologia i l'ambient), interrelacionant els aspectes de salut, seguretat, productivitat i qualitat. En investigacions anteriors a la present el doctorand va identificar la necessitat de millora de les eines emprades pels professionals per a l'avaluació de factors de risc ergonòmic, motivant així el desenvolupament de la present investigació. Inicialment es van analitzar els mètodes habituals empleats pels ergónoms per a establir aquells susceptibles de millora amb la introducció de noves tecnologies. En una segona fase es va identificar i analitzar els dispositius tecnològics orientats al monitoratge de l'activitat humana aplicables en l'àmbit de les metodologies de l'ergonomia ocupacional per als sectors productius. Com a resultat es va concloure que els sensors RGB-D i el Eye-Tracking són dispositius aplicables per a ajudar a millorar les condicions en els llocs de treball, el primer per a distribuir les àrees de treball i el segon per a la millora de les interfícies de l'usuari. En aquesta TD es van desenvolupar tècniques i procediments per a l'ús d'aquests dispositius aconseguint el disseny ergonòmic de llocs de treball amb aplicació pràctica (articles 2 i 3). Durant la realització d'aquesta TD, sota les directrius del Programa de Doctorat en Tecnologies per a la Salut i el Benestar de la Universitat Politècnica de València, es van publicar tres articles en revistes, que durant l'any de la seua publicació, van estar indexades en el primer quartil de la seua categoria en el Journal Citation Report, les quals sustenten els resultats de la investigació. En ells es va evidenciar com els avanços tecnològics implementats en Ergonomia produeixen canvis importants en el disseny dels llocs de treball, minimitzen els temps i els moviments que es requereixen en les diferents activitats laborals, garantint així una ubicació òptima del recurs humà en els sistemes de producció i generant al seu torn estratègies que disminueixen els Trastorns Músculesquelètics. / [EN] Around the middle of XX century in Europe, especially in France and Belgium, a new discipline named Activity Focused Ergonomics was developed. This concept is based on the task analysis aiming to optimize working conditions. The purpose of the ergonomic intervention is to improve the components interacting within the system or the work activities (people, organization, technology and environment), correlating all health, safety, productivity and quality facts. In previous research, the ergomists identified the improvement need of those tools used by professionals to assess ergonomic risk factors, enhancing therefore the development of this present research. In the beginning, regular methods used by ergonomics specilists were analized in order to define those that could be improved with the introduction of new technologies. In a second phase, technological devices aimed to monitorize human activity, as well as those applicable for the occupational ergonomics methodologies in productive sectors were identified and analyzed. The conclusion that came as a result was that RGB-D sensors and Eye-Tracking are actual workstations conditions' improving devices, the first one is used to better organize working areas and the second one to optimize the user's interfaces. This Doctoral Thesis develops techniques and procedures to correctly use these devices obtaining workstations ergonomic designs with practical applications (articles 2 and 3). Along the development of this Doctoral Thesis, under the Polytechnic University of Valencia Doctoral School for Health and Wellbeing Technologies program directions, three articles were published in magazines which, throughout their publication year were indexed within its cathegory's first quartile at the Journal Citation Report, supporting the research results. The articles evidenced how the technological progress implemented in Ergonomics produce important changes in the workstations design and minimize times and movements required in different working activities, ensuring human resources' optimal location within the production systems and also developing Musculoskeletal Disorders reduction strategies. / Garzón Leal, DC. (2020). Nuevas tecnologías aplicadas a la ergonomía ocupacional. Empleo de sensores RGBD y EyeTracking en la mejora ergonómica de puestos de trabajo [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/156052 / TESIS

This master thesis is carried out in the field of “Human-Computer interaction”, more specifically the area “User-centered system design”. The focus has been on “usability” and useful graphical user interfaces. Current theories and definitions in the field have been considered. Literature studies contain well known authors and organisations in domains mentioned above; Jakob Nielsen, Donald A Norman and International Organization for Standardization ISO to mention some.  Another source for this work from which the theories and way of working have been used is the book “User-Centered System Design” written by Jan Gulliksen and Bengt Göransson.  The work started with a literature study followed by looking at methods to use. The next step was to do task and user analysis which followed by the development phase. The user has been given a central role in this project and, just as recommended, also been involved through the whole cycle. A useful method to get feedback from users, in addition to interviews and workshops, has been the “Heuristic Evaluation”.  The final result and conclusion shows that the user-centered system design is a powerful tool to adapt when designing and developing interactive user interface. / Detta examensarbete har utförts inom området för ”Människa-Datorinteraktion” mer specifikt ”Användarcentrerad Systemdesign”. Fokus har varit på ”användbarhet” och användbart grafiskt användargränssnitt. Aktuella teorier och definitioner har iakttagits. Litteraturstudien har omfattat välkända författare och organisationer i ovannämnda domäner; Jakob Nielsen, Donald A Norman och Internationella standardiseringsorganisationen ISO för att nämna några.  En annan källa vars teorier och arbetssätt har tillämpats i detta arbete är boken ”Användarcentrerad Systemdesign” av författarna Jan Gulliksen och Bengt Göransson.  Arbetet började med en litteraturstudie följd av val av lämplig metod. Nästa steg innebar att utföra uppgifts- och användaranalyser och därefter var det dags för utvecklingsfasen. Användaren har  haft en  central  roll  i  detta  projekt  och har,  precis  som  rekommenderat, involverats i samtliga  moment. En lämplig och nyttig metod för att få återkoppling från användarna, förutom intervjuer och workshop, har varit ”Heuristisk Utvärdering”.  Det slutliga resultatet och slutsatsen visar att användarcentrerad systemdesign är ett kraftfullt verktyg att nyttja när det kommer till design och utveckling av interaktivt användargränssnitt.

This thesis contains a usability evaluation of “Barnplay”, a Swedish video-on-demand service targeted at children. The objective of the study was to identify usability issues in the video service and to develop measures on improving the user interface, with special focus on adaptation to the broad target group of 3-11 year olds. The study was conducted by first mapping established practices in designs of VOD-services targeted at children, followed by interviews and usability tests with children between 2-11 concerning their use of “Barnplay”. Based on the initial data collection, a prototype was developed and then evaluated by usability testing and A/B-testing. The main conclusion of the study is the need of better individual adjustment of the video content selection to better appeal to different age segments within the target group. A design proposal, for a list of personal viewing history, was produced for displaying what the user recently had watched. / Detta examensarbete är en användbarhetsutvärdering av SVTs barnanpassade videotjänst, Barnplay. Arbetets mål är att identifiera användbarhetsproblem i videotjänsten och att ta fram åtgärder för att förbättra användargränssnittet, med särskilt fokus på anpassning till den breda målgruppen 3-11 år. Studien utfördes genom kartläggning av praxis vid design av VOD-tjänster riktade till barn, intervjuer och tester med barn mellan 2-11år kring deras användande av Barnplay. Utifrån den inledande datainsamlingen utarbetades en prototyp som utvärderades med användningstest samt A/B-test. Den viktigaste slutsatsen i studien var behovet av individuell anpassning av utbudet i videotjänsten för att bättre tilltala de olika ålderssegmenten inom målgruppen. Designförslaget som togs fram var en personlig historik-lista som visar de senast “tittade” titlarna.

The aim of this master thesis is to study algorithms for automatically tuning antenna parameters to improve the performance of the radio access part of a telecommunication network and user experience. There are four dierent optimization algorithms, Stepwise Minimization Algorithm, Random Search Algorithm, Modied Steepest Descent Algorithm and Multi-Objective Genetic Algorithm to be applied to a model of a radio access network. The performances of all algorithms will be evaluated in this thesis. Moreover, a graphical user interface which is developed to facilitate the antenna tuning simulations will also be presented in the appendix of the report.

La presente investigación busca determinar el impacto del diseño UI de los softwares de gestión para el desarrollo de emprendimientos digitales en Lima Metropolitana. La hipótesis sugiere que el planteamiento de la interfaz de estas herramientas cumple un rol fundamental en la supervivencia de los emprendimientos digitales, ya que, de responder a sus necesidades, se reduciría la inversión de tiempo en prácticas de gestión e impactaría de forma positiva en la estructuración de los procesos de sus negocios. El estudio está dividido en tres muestreos no probabilísticos conformados por: encuestas para los emprendedores digitales de Lima Metropolitana, un análisis de los componentes gráficos de las herramientas más empleadas y tres entrevistas a diseñadores profesionales con nociones en herramientas de gestión.   Como principales resultados observamos que, en el ecosistema de emprendimiento digital limeño, el uso de estas herramientas se instaura conforme sus prácticas se complejizan. Por lo tanto, se prioriza el sentido funcional de la herramienta sobre su valor estético. Asimismo, se requiere de herramientas personalizables, cuya organización gráfica esté supeditada a las metodologías de gestión que emplean y sus componentes aseguren la eficiencia del software.  Por consiguiente, se concluye que el rol del UI de los softwares de gestión es sintetizar, organizar y codificar información según los requerimientos de los emprendedores limeños para facilitar su comprensión y posibilitar la internalización de metodologías ágiles en sus formas de trabajo, lo que repercute en sus niveles de productividad, la gestión del tiempo, la optimización de la comunicación y el seguimiento de objetivos. / This research seeks to determine the impact of IU design of management software for the development of digital enterprises in Lima Metropolitana. The hypothesis suggests that the interface approach of these tools plays a fundamental role in the survival of digital enterprises, since, if they respond to their needs, it would reduce the investment of time in management practices and positively impact the structuring of their business processes. The study is divided into three non-probabilistic samples consisting of: surveys for digital entrepreneurs of Lima Metropolitana, an analysis of the graphical components of the most employed tools and three interviews with professional designers with notions in management tools. As main results we note that, in the digital entrepreneurship ecosystem of Lima, the use of these tools is established as their practices become more complex. Therefore, the functional sense of the tool is prioritized over its aesthetic value. Customizable tools are also required, whose graphical organization is dependent on the management methodologies they employ and their components ensure the efficiency of the software. Therefore, it is concluded that the main role of the UI in Project management software is to synthesize, organize and codify information according to the requirements of the entrepreneurs of Lima to facilitate their understanding and enable the internalization of agile methodologies in their forms of work, what impacts on their productivity levels, time management, better communication and monitoring of objectives. / Trabajo de investigación

Idag utförs renmärkningen för att hålla koll på vilka renar som hör till vilken renägare. För att identifiera och särskilja renarna, räknas dem manuellt, alltså genom att personer går in i inhägnaden och prickar av renarna i en bok. Processen för att märka kalvarna kan ta upp mot två dagar beroende på om alla renarna har kommit in i inhägnaden, processen blir då lång och utdragen. Detta kommer vara utgångspunkterna i projektet, att identifiera renarna på ett mer effektivt och hållbart sätt. Detta är ett examensarbete för Högskoleingenjör Teknisk design vid Luleå tekniska universitet, som ska utveckla ett hållbart koncept genom att underlätta för renskötarna och effektivisera identifiering och dokumentering av renar. Genom att förena traditionell renmärkning med modern teknik tas ett hållbart koncept fram, som även minskar påfrestningen på renarna. Att kunna koppla ihop rätt kalv med rätt vaja och samla informationen på ett gemensamt ställe som är enkelt att hantera är ett krav på lösningen. Arbetet har följt IDEO:s trefasprocess för användarcentrerad design. Under faserna inspiration, ideation och implementation har olika metoder använts för att nå slutresultatet. Dessa metoder är exempelvis semistrukturerad intervju, benchmark, persona, workshops, Wireframes och simulering. Dessa metoder utgör en bra grund till arbetet och slutresultatet. Genom att ha återkommande kontakt med användaren har projektet genererat en lösning som är baserad på användarens behov. Resultatet blev en ny digitaliserad arbetsprocess innehållande RFID-chip som möjliggör automatisk hopparning och digital dokumentering. Denna arbetsprocess förenar den traditionella renmärkningen men effektiviserar de aktiviteter som idag tröttar ut renskötarna och renarna. Genom att ha bättre koll på renarna och deras avelsträd, gör att rätt ren i slutändan blir slaktad. Alltså renarna som är äldst eller har sämst förutsättningar. Det kan också bidra till att ekonomin blir stabilare då samma mängder renar slaktas varje år. Ur ett hållbarhetsperspektiv gynnar detta ekonomisk hållbarhet. Social hållbarhet gynnas genom att skapa transparens inom samebyn och möjliggör att fler kan vara delaktiga under processen. Genom att hopparningen sker automatisk behöver inte renen stressas upp av människor som går omkring i hagen. Eftersom renens välbefinnande är en del i naturens ekologi bidrar det till ekologisk hållbarhet. / Today, reindeer marking is performed to keep track of which reindeer belong to which reindeer owner. To identify and distinguish the reindeer, they are counted manually, i.e., by people entering the enclosure and dotting the reindeer in a book. The process for marking the calves can take up to two days depending on whether all the reindeer have entered the enclosure, the process then becomes long and drawn out. This will be the starting points in the project, to identify the reindeer in a more efficient and sustainable way.  This work is for a bachelor’s thesis in industrial design engineering at Luleå University of Technology, which will develop a sustainable concept by making it easier for reindeer herders and make the identification and documentation of reindeer more effective. By combining traditional reindeer marking with modern technology, a sustainable solution is developed that also reduces the strain on the reindeer. Being able to connect the right calf with the right sway and gather the information in a common place that is easy to handle is a requirement for the solution.  The work has been followed by IDEO's three-phase process for user-centered design. During the phases inspiration, ideation and implementation, different methods have been used to achieve the end result. These methods are, for example, semi-structured interview, benchmark, persona, workshops, Wireframes and simulation. These methods form a good basis for the work and the end result. By having regular contact with the user, the project has generated a solution that is based on the user's needs.  The result was a new digitized work process containing RFID chips that enables automatic pairing and digital documentation. This work process unites the traditional reindeer marking but make the activities that today tire out the reindeer herders and reindeer more effective. By having a better look at the reindeer and their breeding trees, the right reindeer will eventually be slaughtered. That is, the reindeer that are the oldest or have the worst conditions. It can also contribute to a more stable economy as the same quantities of reindeer are slaughtered every year. From a sustainability perspective, this benefits economic sustainability. Social sustainability is benefited by creating transparency within the Sami village and enabling more people to be involved during the process. Because the connection takes place automatically, the reindeer do not have to be stressed by people walking around in the enclosure. Since the reindeer's well-being is part of nature's ecology, it contributes to ecological sustainability.

The challenges faced by mathematics education reflect the more immense difficulties of the schooling system as a whole. This thesis investigates such challenges in the light of an ethical learning foundation and aims for a transformation through the use of technologies as learning tools.  Interaction design methods are used to craft constructivist learning kits that aim to move mathematics students from passive receivers of knowledge to active learners. The proposed tools modify new technologies by adapting them to teachers’ and learners’ needs to be best suited for mathematics classroom adoption. Additionally, social, political, and economic issues that may hinder the adoption of constructivist learning are presented and critically discussed.  Finally, this thesis paves the way for future designers who aim to design mathematics educational kits by providing a design framework based on the learning theory and the design process presented in this thesis.

Even before the spread of COVID-19 video conferencing software has seen a steady rise in use. Due to their convenient way of offering a way of seeing the other participants live while talking to them, it is quite easy to see why this kind of software became more and more used throughout the years. Now, during the pandemic, video conferencing software is more used than ever before, especially in learning environments. Nevertheless, studies show that student engagement is rather low with university students who take part in online learning. Throughout this paper, we venture into discovering the reasons behind this lack of engagement and how it can be improved from a User Experience Design standpoint. With findings resulted from several previous studies and identified student problems and needs from those papers we created a prototype to test which features and design elements affected student engagement.

La presente investigación tiene como propósito explicar el diseño interactivo en la experiencia de usuario y así en la construcción del flujo de navegación de sitios web de las pymes del rubro de cómputo en el Perú. Para llegar a ello, se analizaron de manera descriptiva y objetiva la gráfica en dos páginas web pioneras del rubro C&C Computers y MemoryKings. Así mismo, se realizaron entrevistas a usuarios familiarizados en el tema, a un experto en UI&UX y diseño web, encuesta y escala likert para los usuarios que conozcan del rubro y además una ficha de análisis por cada sitio web. Entre los resultados se encontró que los conceptos teóricos de usabilidad, affordances y UI&UX son pilares fundamentales para su construcción y responden mediante el diseño a las necesidades del usuario. También, se pudo concluir que tanto los elementos gráficos, los conceptos teóricos y prácticos, así como el diseño centrado en el usuario trabajan de manera conjunta y mantienen al usuario informado sobre lo que sucede mediante la retroalimentación adecuada en un periodo de tiempo razonable. / The purpose of this research is to explain the interactive design in the user experience and thus in the construction of the navigation flow of websites of Pymes in the computer industry in Peru. To achieve this, we analyzed in a descriptive and objective way the graphics in two pioneering web pages of the category, C&C Computers and MemoryKings. Likewise, interviews were conducted with users familiar with the subject, an expert in UI&UX and web design, a survey and likert scale for users who know the field and also an analysis sheet for each website. Among the results it was found that the theoretical concepts of usability, affordances and UI&UX are fundamental pillars for its construction and respond through design to the user's needs. Also, it could be concluded that both the graphic elements, the theoretical and practical concepts, as well as the user-centered design work together and keep the user informed about what is happening through appropriate feedback in a reasonable period of time / Trabajo de investigación

The method an individual uses to handle their passwords is an important measure to be able to protect their sensitive information from data intrusion. The amount of passwords a person uses is increasing rapidly, this leads to the individual having problems with remembering all of them. Using a password manager that stores all passwords, as well as creating unique strong passwords for different websites is a common solution for this problem.  This study aims to deepen the understanding of the individual's password management. Apple’s own password manager iCloud Keychain has been used as the platform of study. This study aims to seek answers on how secure the common user feels towards iCloud Keychain, as well as user experience point of views. How user friendly is the program and what challenges do users experience?  The study is primarily based on a questionnaire, which forms the basis for in-depth interviews with both a selected focus group as well as an expert interview.  The results show divided opinions about the level of security the users feel towards iCloud Keychain, and where connections can be seen based on users previous knowledge in the field. The conclusion includes that iCloud Keychain is quite a strong candidate on the market for password management but it has some issues when it comes to the overall user experience. Areas for development to create an even stronger candidate include amongst others, opening for use on a wider number of platforms, that is; unlocking the program from Apple's ecosystem. / Individens hantering av sina lösenord är en viktig åtgärd för att kunna skydda sin känsliga information från dataintrång. I dagsläget använder människor sig av ett större antal lösenord, vilket gör det svårare att komma ihåg dem. Att använda sig av en lösenordshanterare som samlar alla lösenord, samt även skapar unika lösenord för varje hemsida gör det säkrare för individen.  I denna studie fördjupas förståelsen för individens hantering av lösenord och dess användning av just Apples egna lösenordshanteringsprogram iCloud Nyckelring. Frågor kring användarens känsla av säkerhet gentemot programmet undersöks. Även användarvänligheten och utmaningar med användandet är några av huvudsakerna som undersöks.  Studien bygger framförallt på en enkät, som lägger grunden till en fördjupad intervju med en fokusgrupp samt en expertintervju.  Resultaten påvisar delade meningar kring säkerheten med iCloud Nyckelring, där samband kan dras utifrån om användaren har tidigare kunskap inom området eller inte. Slutsatsen inkluderar att iCloud Nyckelring är en ganska stark kandidat på marknaden för lösenordshantering, men den har vissa problem när det kommer till den övergripande användarupplevelsen. Utvecklingsområden för att skapa en ännu starkare kandidat är till exempel att öppna för användning på ett större antal plattformar, det vill säga; låsa upp programmet från Apples ekosystem.