The dissertation analyzes the scope and limits of democracy both historically and normatively. It has two main goals. First, it historically explains how a number of institutional devices that had been traditionally seen as limits on the scope of democracy turned out to be seen not only as consistent with democracy but actually as necessary for any good-working democratic system. Second, it normatively analyzes two outstanding cases in which the scope of democracy is heavily limited—constitutional constraints on legislatures and decision-making within the firm, a domain that is usually taken to be beyond the scope of democracy. Part I historically analyzes a two-fold shift in the concept of democracy in the Early American Republic. First, the increasing acceptance of the idea of democracy— along with the institutional devices traditionally attached to it—due to the acceptance of disagreement as a legitimate feature of the American society and the subsequent crisis of the theory of virtual representation, according to which the society is an organic entity with a shared set of interests that ought to be insulated from democratic struggle and partisanship. Second, the shift in the very concept of democracy, by which many of the institutional devices that had been traditionally seen as constraints on democracy turned out to be seen not only as consistent with democracy but also as necessary for any good-working democratic system. In a nutshell, democracy gained acceptability as long as the scope of democratic decision-making was downsized. The remainder of the dissertation normatively analyzes two outstanding cases in which the scope of democracy is clearly constrained—namely, constitutionalism and decision-making within firms. Part II addresses several normative theories of constitutionalism—and, notably, of constitutional rigidity and judicial review—and shows that they all fail to justify constitutional constraints from a democratic standpoint. Three prominent types of theories are analyzed— pure instrumentalist, precommitment-based, and proceduralist. Even though a number of problems are identified, a common and central problem is that they all fail to address adequately the fact of disagreement and thus fall into new forms of organicism. Finally, Part III analyzes another sphere that is usually taken to be beyond the scope of democracy—namely, the workplace. It addresses the core arguments for and against extending democratic decision-making to the workplace and develops a novel, republican case for workplace democracy based on incomplete (labour) contract theory. Finally, bargaining power asymmetries and moral hazard problems arising from the formal separation of ownership and control rights in democratic firms are analyzed. / La tesis analiza el alcance y los límites de la democracia de forma histórica y normativa. Tiene dos objetivos principales. Primero, explicar históricamente cómo una serie de instituciones que habían sido tradicionalmente consideradas como límites a la democracia fueron incorporadas al concepto de democracia, hasta el punto de ser consideradas necesarias para su correcto funcionamiento. Segundo, analizar dos casos especialmente relevantes en los que el alcance de la democracia está fuertemente limitado: el constitucionalismo y la toma de decisiones en las empresas. La Primera Parte analiza históricamente el concepto de democracia, y su alcance, en los Estados Unidos de América en el periodo revolucionario y postrevolucionario. Se halla un doble desplazamiento. Primero, un incremento en la aceptación de la idea de democracia debido a la aceptación del desacuerdo político como un fenómeno legítimo y la consiguiente crisis de la teoría de la representación virtual, según la cual la sociedad es una entidad orgánica con un conjunto de intereses compartidos que deben ser aislados de la política democrática y el partidismo. Segundo, un desplazamiento del concepto de democracia, según el cual muchos de los mecanismos institucionales que habían sido tradicionalmente vistos como límites al alcance de la democracia pasaron a ser considerados no sólo consistentes con la democracia sino de hecho necesarios para su correcto funcionamiento. En resumen, la democracia ganó aceptación en la medida en que su alcance quedó reducido. El resto de la tesis analiza normativamente los límites al alcance de la democracia en relación a dos casos especialmente relevantes: el constitucionalismo y la toma de decisiones en la empresa. La Segunda Parte analiza las principales teorías normativas del constitucionalismo —y, concretamente, de la rigidez constitucional y la revisión judicial de las leyes— y muestra que todas ellas resultan insuficientes para justificar los límites constitucionales desde un punto de vista democrático. Se analizan tres tipos de teorías: instrumentalistas, basadas en precompromisos y procedimentales. Aunque se identifica toda una serie de problemas, es común a todas ellas su incapacidad para acomodar adecuadamente el desacuerdo político en materia constitucional, incurriendo así en diversas formas de organicismo. Finalmente, la Tercera Parte analiza la toma de decisiones en las empresas, un ámbito que es generalmente considerado ajeno al alcance de la democracia. Se analizan los principales modelos de democracia en la empresa —cooperativismo y codeterminación—, así como los principales argumentos a favor y en contra de la extensión de la toma de decisiones democrática a las empresas. Por último, se presenta un argumento original, de raíz republicana y apoyado en la teoría de los contratos (laborales) incompletos, a favor de la democracia en las empresas. Así mismo, se analizan las asimetrías negociadoras y los problemas de riesgo moral derivados de la separación formal entre control y propiedad en las empresas democráticas.

En el primer capítol - 1. El liberalisme peculiar de John Stuart Mill - es fa un recorregut per les interpretacions més significatives sobre l'obra de Mill subratllant la consternació i perplexitat que provoca en les files del liberalisme les suposades desviacions d'aquest pensador.El segon capítol - 2. Reforma i revolució: el paper de la història - està dedicat a l'estudi de la concepció milleana de la història a partir dels estereotips i prejudicis dels seus compatriotes contemporanis. En el capítol es segueix les mostres d'interès de Mill respecte les revolucions a França (XVIII i XIX). Aquestes demostracions es comparen amb les reaccions que les mateixes susciten entre els polítics i intel·lectuals anglesos.En el tercer capítol -3. Mill: Politeia vs democràcia- s'argumenta la manera com Mill atribueix un paper fonamental a l'interès general en una línia totalment diferent a l'argumentada pels denominats, respectivament, liberalisme polític i liberalisme lliurecanvista (econòmic o de mercat). Mill es situa amb el seu "interès general" en l'àmbit de la tradició moderna republicana iniciada amb les repúbliques renaixentistes italianes, i s'argumentarà que actualitzades a les condicions sociològiques d'una societat industrial. També en aquest capítol, es dóna a conèixer la teoria de la democràcia de Mill anunciant els perills de la "falsa" democràcia representativa basada en el sufragi universal per elecció de majories numèriques com a fórmula per garantir la identificació d'interessos entre els ciutadans i els governants. Aquest apartat tracta, també, dels perills que poden resultar d'una cultura política negativa, la qual prepara l'escenari per a una confrontació ideologista basada en interessos de classe.En el quart capítol - 4. La llibertat - es busca mostrar les diferencies de Mill respecte els tòpics del liberalisme ideològic emergent en el XIX. S'argumentarà que Mill defensa una teoria de la llibertat en la que la defensa d'igualtat n'és una part fonamental. La vinculació d'aquests dos valors presentats pel liberalisme jeràrquicament, primer la llibertat i després la igualtat, és revisada per Mill a partir de la seva teoria de la diversitat dels individus els quals es construeixen sempre socialment. La llibertat serà entesa a la manera republicana com procés d'alliberament de les constriccions i dominacions exercides des de la pròpia societat.En el cinquè capítol - 5. Política i autoritat - es du l'argumentació de la interpretació republicana de Mill a l'àmbit de la noció d'autoritat. Es traça aquí el vincle entre la concepció de Maquivel de la virtut cívica que exerceix el lideratge patriòtic envers a una societat cohesionada i participativa amb la de Mill quan reclama la necessitat del lideratge d'una classe del coneixement, cívica, posant èmfasi en la convicció intel·lectual compartida abans mencionada. Aquest capítol serveix per tancar el recorregut iniciat amb la defensa de Mill de la necessitat d'una nova cultura política i el paper protagonista en les circumstàncies dictades per l'època moderna per a un grup social històric dirigent - el "príncep" o la classe del coneixement segons Mill. També, en aquest capítol, s'analitza el concepte de poder i el d'autoritat en Mill ubicant-lo dins de la tradició republicana.Finalment, en el darrer capítol, - 6. Conclusions -, primer, es defensa la confirmació de les hipòtesis marcades en els objectius generals i construïdes capítol a capítol; segon, es contextualitza el "fracàs" milleà en els esdeveniments polítics històrics i debats ideològics del darrer segle en el marc de la hipòtesi general segons la qual segueix pendent encara avui, a) la progressió d'una nova cultura política de caràcter cívic i constitucionalista i, b) s'afirma la consolidació en termes culturals d'allò que Mill anunciava com la gran amenaça per a la democràcia que és "l'opinió pública". / The departing point of this thesis is to find out why Mill arouses so many suspicions and is subject to so many nuances, not only among traditional socialist thinkers and conservatives in all its variants, but especially among those who come from the liberal currents. The response will be to work on the assumption that Mill was not the representative of the renewal of liberalism in the nineteenth century as it has often been said but a continuator of the republican thought and one of the last political thinkers before the idealogisation of the social and political thought of modernity. In this thesis we will prove that only from this supposition we can re-interpret Mill's democratic theory. From this perspective, it has largely been discussed whether Mill was an elitist, a democratic participacionist, a democrat without convictions, an authoritarian or simply incoherent. Defending this thesis we will state that this discussion today has no more sense. Coherent thinker in the essential aspects of his political theory, it is argued that it is not possible to disassociate his notion of democracy from the historical facts (from the revolution, from the reforms and the social sciences they study) and the theory of culture inherent to his philosophy. Mill had a qualitative and not a quantitative conception of politics. Politics was, for Mill, "politeia" and not "leviathan". And therefore the name of republic thinker acquires in this case a clear democratic ingredient, more than that of a liberal. For Mill the view is that democracy has more to do with the general interest, and from this general interest, with freedom. In this text, we will argue that for Mill no human society can afford to dispense, in whatever degree, of the reflection on the power and realization of it, what we mean by "the exercise of authority", and we will provide reasons to bring out the differences between, on the one hand, the liberal conception of power and authority and, on the other, the concept Mill has of them.

Josep Puig Pujades (1883-1949) fou el principal renovador del republicanisme empordanès que entroncà la vella tradició federal amb el catalanisme progressista del primer terç del segle XX. La seva àmplia producció periodística i literària permeten constatar l’important paper ideològic que va desenvolupar com a intel•lectual en l’objectiu de crear un projecte cívicocultural com a eina transformadora de la societat a través del foment de l’educació i la cultura. Els càrrecs de govern que assumí durant la Segona República i les responsabilitats en l’òrgan directori d’Esquerra Republicana de Catalunya contribuïren a forjar-lo com una de les figures més rellevants del catalanisme republicà anterior a la guerra civil. / Josep Puig Pujades (1883-1949) was key to the revival of Republicanism. This movement was a direct inheritor of the long federalist tradition in Empordà combined with Progressive Catalanism seen in the first part of the twentieth century. His extensive journalistic and literary writings show the important ideological role he played as an intellectual in the creation of a civic-cultural project as a means of transforming society through the promotion of education and culture. The government positions he held during the Second Republic and responsibilities on the board of Esquerra Republicana de Catalunya helped to consolidate him as one of the leading figures of Catalanist Republicanism before the Spanish Civil War.

La present tesi doctoral demostra la influència que l'ètica utilitarista va exercir en el pensament obrerista català del darrer terç del segle XIX. L'utilitarisme clàssic havia quedat definit entre finals del segle XVIII i principis del XIX per obra del filòsof i jurisconsult anglès Jeremy Bentham, qui havia recollit el pensament dels moralistes anglesos i dels enciclopedistes francesos que el precediren, especialment Helvètius i D'Holbach. A Espanya el pensament utilitarista ─resumit en la màxima moral el major bé pel major nombre─, va ser molt ben rebut en el periode liberal, i el propi Bentham va ser consultat pels constitucionalistas de Cadis. Tot i així, el prestigi del jurisconsult anglès va ser efímer, ja que cap a mitjan anys quaranta, coincidint amb l'ascens d'una llarga etapa moderada a la política espanyola, i amb l'oposició del catolicisme i del romanticisme, l'autoritat de Bentham va quedar eclipsada. Fins aquí l'opinió establerta, però la tesi defensa que el pensament utilitarista no va desparèixer del tot, ja que es podrà trobar tot l'esperit utilitarista en el pensament i l'obra dels nuclis republicans posteriors més propers a l'obrerisme, com ara el moviment cooperativista o l'icarianisme. I, per damunt de tot, que l'ètica l'utilitarista clàssica va ressorgir amb tota la força dins del grup anarquista barceloní que va rebre la Primera Internacional.Entre els anarquistes de primera hora, la utilitat pública va ser l'argument cabdal que esgrimiren per demostrar la necessitat de la revolució social i ètica que demandaven. La premsa internacionalista catalana més important (La Federación, La Revista Social) va repetir incansablement que l'element més útil de la societat era l'obrer; que la resta de classes eren inútils i paràsites del seu treball i, per tant supèrflues; que l'educació havia d'estar dirigida a ensenyar coses útils; que l'oci burgès era immoral, o que l'art havia de tenir una funció útil i moral, ja que allò que només era bell no produïa cap mena de progrès. Fins i tot un text clàssic de l'utilitarisme, La moral universal, de l'enciclopedista baró D'Holbach, va ser publicat (anònimament) a les planes de La Revista Social com a guia de comportament ètic per a tots els treballadors. En definitiva, hem d'afirmar que la utopia social que pretengué assolir l'anarquisme català del darrer terç del segle XIX es fonamentà en el criteri ètic de la utilitat. / The present doctoral thesis demonstrates the influence that the utilitarian ethics exerted in the Catalan working thought of the last third of XIX century. The classic utilitarianism, which had been defined between the end of 18th century and principles of the 19th century, by the work of the English philosopher Jeremy Bentham, was very well received in the Spanish liberal circles. In spite of this, according to the established opinion, in the middle of century the influence of Bentham had practically disappeared under the pressure of the Catholicism and the romanticism.Nevertheless, the thesis defends that the utilitarianism far from disappearing resurged closest in the Catalan republican thought to the working-class movement and, mainly, in the later anarchist group who received the First International. For the anarchists the workers were the only useful and indispensable element of the society, and the concept of public utility became the argument that repeated constantly to demand the social revolution. Even an important working newspaper as La Revista Social published the classic utilitarian text of Baron D'Holbach, "The Universal Moral", to serve as ethical guide for the workers. In sort, the anarchism wanted to design a new society based on the utility criterion.

El País Valencià fou ocupat per les tropes franquistes en dues etapes: la primera l'abril-juny de 1938 quan s'arribà a la Mediterrània i fins el front de Nules; la segona, amb el final de la guerra que suposà l'ocupació de la resta del territori. En aquest treball analitzem la instauració del nou règim als territoris que corresponen a les províncies de València i de Castelló de la Plana. L'estudi repassa les principals institucions (ajuntaments, diputacions, governs civils, FET i de les JONS locals i provincials, CIIM núm. 3 i cambres de Comerç, Indústria i Navegació) per veure quina fou la seua actuació i qui foren les persones que ocuparen els seus càrrecs. A través d'aquesta anàlisi podrem comprovar quines foren les diferències arran de l'ocupació en dos temps, a més d'aprofundir en les relacions entre les diferents faccions de la dreta (fonamentalment carlistes versus falangistes), en els conflictes entre institucions i en la influència dels poders centrals. I tot plegat ens serveix per entendre alguna cosa més sobre la naturalesa del mateix règim. / The Valencian Country was occupied by Franco's troops in two stages: the first in April-June 1938, when they reached the Mediterranean sea and along it to the front of Nules; the second, with the end of the war which meant the occupation of the rest of the territory. This paper analyzes the new regime's instauration in the provinces of València and Castelló de la Plana. The study looks at the major institutions (town councils, provincial councils, governs civils, the local and provincial structures of FET i de les JONS, CIIM no. 3 and chambers of Commerce, Industry and Navigation) to see what was their practice and who were the people who occupied their main posts. Through this analysis we will see what were the differences due to the two-time occupation. We will also explore the relations between the different right wing factions (especially Carlists versus Falangist), the institutional conflicts and the central powers' influence (especially Ramon Serrano Suñer). All of which will helps us to understand a bit more on the regime's fascist nature.

[pt] A presença da pluralidade cultural como parte integrante do cotidiano dos Estados democráticos de Direito é um fato irreversível da realidade social. A multiplicidade de culturas que dividem em conjunto um mesmo espaço social torna as sociedades contemporâneas dos países ocidentais verdadeiros desafios compostos de mosaicos de crenças, com visões de mundo e comportamentos culturais distintos e muitas vezes, conflitantes.Surge, com isso, um novo desafio. Novas realidades socais demandam novos comportamentos sociais, novas perspectivas e propostas teóricas cujo processo de instalação detêm uma complexidade capaz de resultar muitas vezes em imobilidade por parte tanto das instituições sociais quanto do próprio conjunto normativo que ordena os espaços sociais.É necessário, portanto, constituir novas maneiras de se pensar a pluralidade cultural, incorporando novas perspectivas que, subsidiando o direito, auxiliam de maneira importante para a formulação de novas proposição jurídicas.Nossa problemática principal está centrada no desafio de responder a seguinte pergunta: como poderemos melhor acomodar as minorias culturais, protegendo seu direito fundamental à cultura, dentro dos Estados liberais democráticos? Desta questão principal surgem, por sua vez, dois novos questionamentos. O primeiro dele procura identificar qual teoria política é a mais apropriada para responder nossa questão principal no Brasil e na França, países analisados por este trabalho. O segundo questionamento preocupa-se essencialmente em perceber e apontar como a contribuição do direito neste processo pode potencializar esta acomodação entre as maiorias e as minorias culturais dentro desses Estados. Nosso esforço está, portanto, em confeccionar uma razão jurídica que, fundada nos direitos humanos, se utiliza e incorpora chaves teóricas procedentes da filosofia política normativa. Esta razão jurídica, por sua vez, tem um único objetivo principal: ela pretende constituir propostas substanciais para que as minorias culturais de ambos os Estados possam ser incluídas e acomodadas em suas sociedades ao mesmo tempo que seus direitos fundamentais são protegidos. Em suma, esse trabalho objetiva oferecer proposições jurídicas que permitam que as mais distintas culturas possam, uma vez dividindo o mesmo espaço geográfico, viver de uma maneira onde o diálogo intercultural seja o principal instrumento de comunicação social. Paralelamente pretendemos propiciar subsídios normativos para que os Estados possam garantir a seus cidadãos um espaço democrático onde o fato da pluralidade cultural não impeça a afirmação da autonomia individual, proveniente do exercício da herança cultural pertencente a cada ser humano, para que, por fim, possamos experimentar uma acomodação social promotora da dignidade de todo e qualquer indivíduo independente de sua origem cultural. / [fr] La présence de la diversité culturelle comme une partie intégrante des États démocratiques de Droit est un fait irréversible de la réalité sociale. La multiplicité des cultures qui partagent ensemble le même espace social rend les sociétés contemporaines des pays occidentaux de véritables défis composés de mosaïques de croyances avec de différents comportements culturels et des visions du monde souvent contradictoires. De nouvelles réalités sociales exigent de nouveaux comportements sociaux et de nouvelles perspectives et propositions théoriques. Le processus d organisation de cette complexité sociale vers le droit peut mener les institutions sociales qui ordonnent les espaces sociaux à l immobilité. Il est donc nécessaire d établir de nouvelles façons de penser la diversité culturelle, par l intégration de nouvelles perspectives thoriques qui peuvent aider le droit de manière significative à développer de nouvelles propositions juridiques. Notre principal problème est axé sur le défi de répondre à la question: comment pouvons-nous accueillir au mieux les minorités culturelles en respectant leur droit fondamental à la culture au sein des États démocratiques libéraux? Cette question principale pose, à son tour, deux nouvelles questions. La première est identifier la théorie politique qui est la plus appropriée pour répondre à notre question principale au Brésil et en France, pays cités dans ce travail. La deuxième question concerne essentiellement à remarquer et à souligner combien la contribution de la loi dans ce processus peut améliorer cet établissement entre les cultures majoritaires et minoritaires au sein de ces États. Notre effort est donc de préparer une raison juridique, fondée sur les droits humains, qui utilise et intègre des clés t héoriques provenant de la philosophie politique normative contemporaine. Cette raison juridique, à son tour, a un objectif principal: elle veut faire des propositions substantielles de sorte que les minorités culturelles des deux pays soient inclues et les accommoder dans leurs sociétés, tout en protégeant leurs droits fondamentaux. En bref, ce traval vise à fournir des propositions juridiques qui permettent aux cultures distinctes mai qui partagent le même espace géographique, de vivre d une manière dont le dialogue interculturel est le principal instrument de communication sociale. Dans le même temps, nous avons l intention de fournir des subventions normatives pour les États pour garantir à leurs citoyens un espace démocratique où le fait de la diversité culturelle n empêche pas l affirmation de l autonomie individuelle, de l exercice du patrimoine culturel appartenant à chaque être humain, de sorte que finalement, nous puissions essayer une expérience sociale provenant de la dignité individuelle de chaque personne, indépendamment de leur origine culturelle.