Des origines de l'écologie politique à nos jours, beaucoup d'écologistes pensent qu'ils participent à la réalisation d'une transformation politique et sociale de leur univers social, ainsi que de l'univers scientifique, cela dépasse les limites d'un pays et d'un continent, mais cela recouvre aussi certaines particularités au niveau national. Nous nous proposons d'étudier les spécificités de l'écologie politique française en la mettant en relation avec l'écologie politique américaine, puis en insistant sur le rôle des acteurs radicaux pour redéfinir une écologie radicale moins consensuelle que l'écologie institutionnalisée. Au XXIe siècle, l'intensité du besoin social d'un courant politique et d'une science écologique s’accroît avec la multiplication des catastrophes humaines et naturelles et avec l'augmentation de leur visibilité dans les médias. L'écologie radicale se propose de répondre à ces nouveaux défis. Nous pouvons en dégager une spécificité de l'écologie politique française placée à la fois à proximité des acteurs politiques conventionnels acceptant les règles du jeu existant et à la fois à la lisière, ainsi qu'à l'écoute, des marges politiques. / From the origins of the political ecology to now days, many ecologists think they are involved in the process of political and social transformation of their social and scientific universes. But it exceeds national borders and also continental limits. We will study the specificity of the French political ecology and outlook it with the American political ecology and, then, we will incite on the role of radical actors to redefine a radical ecology less consensual that the institutionalized ecology. In the 21st century the social need for a political stream and an ecological science increases trough the multiplication of human and natural disasters and the rise of their visibility in medias. Radical ecology suggests answers to those new challenges. We could then draw the specificity of the French political ecology which is, at the same time, close to conventional political actors by accepting the rules of the political field, at its frontiers, and, finally in touch with political margins.

The United Nations member states adopted and signed the Sustainable Development Goals in 2015, establishing a framework for global discussion on sustainable development. The inclusion of 'Economic Growth' in these goals begs the question of what constitutes sustainable economic growth in the eyes of the UN. This insight, in conjunction with the ongoing debate about the growth paradigm, growthism, and the limits to growth, is, to put it mildly, fascinating and worth examining. Numerous studies conducted on this issue reveal that conventional economic growth is unsustainable and that alternative strategies must be used to bring about a paradigm shift. The purpose of this research is to determine whether traits of a competing discourse known as 'Degrowth' may be detected in the United Nations' discourse of sustainable economic growth. Whilst sustainable development has been a prominent topic for decades, Degrowth can be perceived as a more recent, less mainstream, and even radical discourse. The discourse emphasizes the limits to growth and advocates for democratically-led shrinking in production and consumption with the goal of achieving equality, justice and ecological sustainability. In order to accomplish the research project’s objective, the discourse and key characteristics of Degrowth are explored.  The study was conducted as a qualitative case study (design) using document analysis as the method. The analysis was guided by the theoretical lens combining Dryzek’s discourse analysis approach and Cosme et al.’s framework. By examining solely documents produced by the UN itself, this analysis concluded that while there are some parallels between the UN’s discourse of sustainable economic growth and Degrowth, there is a distinct difference between the two. The SDGs represent the traditional understanding of sustainable development, a discourse in which it is believed that economic growth can and will be decoupled from ecological degradation and that growth, in fact, is the key to poverty eradication, whereas Degrowth represents a school of thought in which the capitalistic system is viewed as the culprit to a majority of issues at hand and that decoupling economic growth from environmental degradation has been declared as debunked.

För att lösa hållbarhetsproblem krävs fokus på mer självförsörjande samhällen som kräver ett lägre behov av konsumtion, energi och transporter då människans nuvarande livsstil och samhällsmål inte går att kombinera med hållbart, klimatvänligt och rättvist. Vår livsstil är dock inte bara orsaken utan även lösningen på hållbarhetsutmaningar. Forskare och medlemmar av gemenskaper menar på att den miljömässigt fördelaktiga livsstil som förknippas med ekobyar och kollektivboenden kan bidra till att uppnå hållbarhetsmål, samt att gemenskaps-baserade initiativ har potential att utgöra en mer hållbar livsstil i jämförelse med konventionella samhällen. En litteraturöversikt och tre intervjuer genomfördes med syftet att undersöka hur ekobyar, som en avsiktlig gemenskap, kan hjälpa oss att leva innanför planetens gränser och vilka sociala utmaningar som ekobyar möter. Resultaten analyserades med hjälp av planetära gränser, donut-ekonomi och nerväxt som en del av emergent normteorin. Studien visar att ekobyar som en avsiktlig gemenskap kan hjälpa oss att leva innanför planetens gränser och bidra till en miljömässigt hållbar utveckling inom sex kategorier: ekologiska system, ekologisk arkitektur, energisystem, transportsystem, matsystem och miljövänligt beteende Sociala utmaningar som upptäcktes i ekobyar är otydliga normer och regler, brist på deltagande och egenemang, ledarskap, beslutsfattande, kommunikation, odelade visioner och mål, ojämn maktbalans, etiska frågor, arbetslöshet, organisering och olika bakgrunder. / To solve sustainability problems we need to pay more attention to self sustainable societies with demand for less consumption, energy and transport as our lifestyle can not be combined with sustainability, climate-friendly and fair. Researchers and members of communities believe that the environmentally beneficial lifestyle that is associated with ecovillages and collective housing can contribute to reaching sustainable development goals and a sustainable lifestyle. A literature review and interviews were carried out with the purpose to investigate how ecovillages can help us live within the planetary boundaries and which social challenges ecovillages face. The results showed that ecovillages can help us to live within the planetary boundaries within six categories: ecological systems, ecological architecture, energy systems, transport systems, food systems and environmental friendly behaviour. Social challenges in ecovillages were leadership, decision making, undivided visions and goals, uneven balance of power, ethical questions, unemployment, organisation and different backgrounds.

Ett av vår tids största utmaning är klimatkrisen och hur vi ställer om till ett hållbarare samhälle. Många menar att problematiken ligger i att dagens samhälle verkar i ett tillväxtparadigm som förhindrar omställning, och nedväxtrörelsen menar att detta måste lämnas och istället tänka nedväxt. I denna uppsats intresserar jag mig för hur nedväxtrörelsen ser på klimatomställningen, hur den ska gå till, vilka visioner om framtider vi bör sträva mot och nedväxtrörelsens syn på planeringens roll i dessa visioner.  Studiens har utformats i form av en mixed-method design där en litteraturstudie står i fokus och där forskningslitteratur inom nedväxt har utgjort den huvudsakliga empirin. Empirin har samlats in genom dokumentstudier och intervjuer där urvalet har gjort med hjälp av snöbollsmetoden. Materialet har analyserats utifrån teorin om planeringstänkandet objekt (det som planeras) och subjekt (det som planerar).  Studien kan ur ett nytt perspektiv delvis bekräfta tidigare dragna slutsatser om nedväxtrörelsen visioner om det gemensamma, delande, och lokalt deltagande samhället som deltar via direktdemokrati. Vidare visar studien att detta även genomsyrar synen på planeringsprocessen och planeringens roll. För planeringen förespråkas en kollaborativ och deltagande process där de lokala invånarna är lika mycket experter som planeraren. Dock visar studien också på att det inte endast finns en bild om planeringsobjektet och en bild om planeringssubjektet utan det råder delade meningar inom nedväxtrörelsen, bland annat vilken bebyggelsestruktur som bäst går i linje med nedväxtrörelsens grundidéer. Detta visar på en levande debatt bland aktivister och forskare.

The impact of fashion industry on the environment is evident and manifest in its sheer numbers. The industry accounts for 17–20 percent of global industrial water pollution (Kant 2012). It also contributes between four and ten percent of global carbon emissions (Sadowski et al. 2021). The fashion industry can therefore be labeled as a ‘climate killer’ whose overproduction is consuming our resources on a global scale.

The Paris Agreement has stipulated global lowering of carbon emission to reach the 1.5°C target by 2030. The Intergovernmental Panel on Climate Change has suggested several scenarios with rapid innovation and downscaling of energy usage. Against this background, this thesis analyzes the productive capacity of Sweden to reach the corresponding carbon emission target. A product-byindustry input-output-model of the economy to study different re-allocations of production is used. The effect of these re-allocations on the output as well as carbon dioxide emissions from domestic production are considered. Linear optimization is used to achieve efficient re-allocations. Two scenarios are considered: one called the “basic case”, and one called the “efficient export case”. The basic case uniformly rescales the output. The efficient export case internalizes the export and allows it to be uniformly rescaled by the optimization up to trade balance as well. The data is from 2016 as it is the latest data with the necessary information. The result for the basic case shows that the 1.5°C target in 2016 can be reached without downscaling the output. The total employment shrinks by 2%, while some sectors of the economy are significantly changed. The result of the efficient export case has a similar result while total employment shrinks by 11%. The basic case releases 2% less than the reported carbon emissions, and the efficient export case 24% less where the efficient export case downscales the gross domestic product with 13%. The dynamics of innovation, negative impacts on production, and population growth are not accounted for in these estimates. Further studies need to internalize more constraints and develop more detailed models to provide more accurate policy guidance.

The tourism industry has been faced with immense growth worldwide. Due to the industry being resource-heavy, this development has been problematic in terms of sustainable development. This has resulted in overtourism becoming the reality of multiple destinations, which have then faced ecological and social degradation. Therefore, it is important to explore alternative pathways toward sustainable development that do not prioritise growth. The pathway that will be explored in this thesis is degrowth. In the past, degrowth has been under-researched within tourism studies, especially in terms of practical solutions. This research aims to fill that research gap by exploring the compatibility of Icelandic tourism lifestyle entrepreneurs running small to medium -sized businesses in rural Iceland. But Iceland has been one of the destinations that have been faced with overtourism. This research is conducted by using an exploratory research design where data was collected through eight in-depth interviews with tourism lifestyle entrepreneurs across Iceland. The findings of this thesis suggest that while Icelandic tourism lifestyle entrepreneurs are compatible with the degrowth concept, it is important for the sake of sustainable tourism development to re-shift the focus away from growth and more towards well-being.

Global raw material extraction has accelerated since the 1950s, causing resource depletion, ecosystem degra- dation, pollution, and climate change. To reduce such impacts, the economic drivers of material use must be addressed. Although economic growth often drives material use to increase, this increase can be counter- acted by dematerialization. This study explores whether dematerialization can achieve sustainable material footprints in Sweden by 2050, considering different scenarios of economic growth. Environmentally extended multi-regional input-output analysis was used to calculate the Swedish material footprint from 1995 to 2011. Structural decomposition analysis was used to quantify how much dematerialization, economic growth, con- sumption and trade patterns, and population drove the changes in the material footprint. Based on previous literature, 6 tons of materials per person was used as a sustainability target in three backcasting scenarios, reflecting degrowth, growth, and growth with ambitious shifts towards less material intensive consumption and trade patterns, respectively. The Swedish material footprint increased from 211 to 279 Mt from 1995 to 2011. While relative dematerialization did occur, economic growth caused material use to grow. If the economy degrows, the 2050 target can be reached with dematerialization rates of 0.7 times the previous rates. To reach the target under continued economic growth, dematerialization rates must increase by a factor of 1.8-2.7, depending on the extent of shifts to less material intensive consumption and trade patterns. Although further research is needed to examine whether such unprecedented rates of dematerialization are feasible, the results suggest that degrowth must be considered. / Råvaruutvinningen i världen har ökat kraftigt sedan 1950-talet, vilket leder till resursbrist, degraderade ekosystem, föroreningar och klimatförändringar. För att minska den miljöpåverkan behöver drivkrafterna bakom samhällets materialanvändning angripas. Ekonomisk tillväxt driver på råvaruutvinningen, men resurseffektivisering kan minska den. Den här studien undersöker hur resurseffektivisering,dematerialization på engelska, kan uppnå en hållbar materialanvändning i Sverige 2050, beroende på hur den ekonomiska tillväxten utvecklas. Data på nationella och internationella ekonomiska flöden och deras miljöeffekter, environmentally extended multi-regional input-output data på engelska, användes för att räkna ut Sveriges materialanvändning ur ett konsumtionsperspektiv från 1995 till 2011. Strukturell dekomponering användes för att kvantifiera hur mycket resurseffektivisering, ekonomisk tillväxt, konsumtions- och handelsmönster och befolkningsstorlek drev förändringarna i materialanvändningen. Baserat på den befintliga litteraturen användes 6 ton material per person som ett hållbarhetsmål i tre scenarier, som representerade nerväxt, tillväxt och tillväxt där konsumtionen samtidigt blir mindre materialintensiv. Den svenska materialanvändningen ökade från 211 till 279 Mt mellan 1995 och 2011. En viss resurseffektivisering skedde under perioden, men den ekonomiska tillväxten bidrog till att materialanvändningen ändå ökade. Om ekonomins storlek minskar kan hållbarhetsmålet nås 2050 med en resurseffektiviseringstakt som är 0,7 gånger takten från 1995 till 2011. För att nå målet med ekonomisk tillväxt behöver takten i resurseffektiviseringen öka med en faktor mellan 1,8 och 2,7, beroende på hur stora skiftena till mindre materialintensiva konsumtions- och handelsmönster är. Mer forsknings behövs för att undersöka huruvida en så snabb resurseffektiviseringstakt är realistisk, men resultaten visar att nerväxt kan vara ett alternativ.

[ES] Constituye el objeto de esta tesis establecer un proceso de reflexión sobre determinados conceptos naturalizados históricamente por la ciencia urbanística y ambiental, de tal manera que pueda llevarse a cabo una revisión de los mismos -y, consecuentemente, de la legislación que los adopta filosóficamente- en el sentido de, frente a la situación de cambio climático y depredación territorial, permitirnos proceder a cuestionar un sistema que establece el desarrollo como un elemento de progreso económico en términos de crecimiento ilimitado, y proponer la posibilidad real de establecer un desarrollo en equilibrio con el medio. Para ello, se define el contexto evolutivo de la formación del concepto Ordenación Territorial, llegándose a la conclusión de que el significante tradicionalmente aceptado resulta más propio de un modelo basado en la generación de plusvalías, que en la determinación de su propia ordenación, derivada ésta de sus determinaciones intrínsecas, para poder, posteriormente, generar la planificación de los usos y actividades que sobre éste deben o pueden llevarse a cabo. Se trata de reflexionar en cómo considerar el territorio como un recurso ya ordenado en sí mismo, constituido por lo que denominamos sus invariantes, el cual va a ser utilizado por la sociedad -desordenándolo necesariamente-, para poder extraer respetuosamente de él los beneficios que precisa para el propio desarrollo social, todo ello alternativamente al modelo de explotación económica -corregida en base a criterios de «sostenibilidad»- tratado como un mero tablero de actuación, sobre el que planificar usos y actividades. Esta mencionada «sostenibilidad» viene instrumentalizada por el denominado Desarrollo Sostenible, término al que calificamos de oxímoron, por cuanto «desarrollo» -obviamente, en nuestro contexto, desarrollo económico- es un término que se contrapone a «límite», indicador que se debe considerar inherente al concepto de sostenibilidad. Entenderemos, por tanto, que la Ordenación Territorial vinculada a criterios de Desarrollo Sostenible implica la incapacidad, en la evolución territorial, de considerar el equilibrio necesario para poder recuperar y mantener aquellos elementos territoriales, sus recursos, para considerar unos niveles de bienestar aceptables. Consecuentemente, cualquier evolución hacia el límite, que no implique recuperación de lo agostado, con mayor o menor celeridad -desarrollo en «sostenibilidad» -, implicará, indefectiblemente, aproximación a la depleción definitiva. Revisar un sistema basado en el crecer por crecer, implementando un sistema de Estabilidad Continuada, que, en la situación de exaltación de políticas expansivas, sólo será alcanzable mediante un proceso de decrecimiento, senda de reversión hacia posiciones intralímite. Es así, por tanto, como se proponen nuevas figuras territoriales previas a la planificación urbanística basadas en lo que denominamos Capacidades Funcionales de Acogida, figura que vinculamos a la naturaleza intrínseca del territorio y su capacidad para mantenerse en un cierto equilibrio. Capacidades que vienen vinculadas para su activación a la real y verificable Necesidad Social, sin la cual carece de sentido la transformación del patrimonio común. Ello implica, por otro lado, instrumentos básicos limitativos a implementar en la legislación, de manera que el criterio vire hacia posiciones no expansionistas: desterrar la clase de suelo urbanizable; considerar el suelo rural, con sus diferentes aptitudes desarrollables, como alternativa; desclasificación, descalificación e, incluso, desurbanización, ante el expansionismo; determinaciones como ciudad cuidadora, ciudad mediterránea, compacta, mixta, cohesionada, localizabilidad de los recursos; el derecho al aprovechamiento, con recuperación social de plusvalías reales; renaturalización, revegetación y desmovilidad -movilidad no motorizada, proximidad- como ítem proyectual, serían incorporados como proceso cultural de decrecimiento. / [CA] Constitueix l'objecte d'aquesta tesi establir un procés de reflexió al voltant de determinats conceptes naturalitzats històricament per la ciència urbanística i ambiental, de tal manera que puga dur-se a terme una revisió dels mateixos -i, conseqüentment, de la legislació que els adopta filosòficament- en el sentit de, enfront de la situació de canvi climàtic i depredació territorial, permetre'ns procedir a qüestionar un sistema que estableix el desenvolupament com un element de progrés econòmic en termes de creixement il·limitat, i proposar la possibilitat real d'establir un desenvolupament en equilibri amb el medi. Per a això, es defineix el context evolutiu de la formació del concepte Ordenació Territorial, arribant-se a la conclusió que el significant tradicionalment acceptat resulta més propi d'un model basat en la generació de plusvàlues, que en la determinació de la seua pròpia ordenació, derivada esta de les seues determinacions intrínseques, per a poder, posteriorment, generar la planificació dels usos i activitats que sobre aquell deuen o poden dur-se a terme. Es tracta de reflexionar en com considerar el territori com un recurs ja ordenat en si mateix, constituït pel que denominem les seues invariants, el qual serà utilitzat per la societat -desordenant-ho necessàriament-, per a poder extreure respectuosament d'ell els beneficis que precisa per al propi desenvolupament social, tot això alternativament al model d'explotació econòmica -corregida sobre la base de criteris de «sostenibilitat»- tractat com un simple tauler d'actuació, sobre el qual planificar usos i activitats. Esta esmentada «sostenibilitat» ve instrumentalitzada pel denominat Desenvolupament Sostenible, terme al qual qualifiquem d'oxímoron, doncs que «desenvolupament» -òbviament, en el nostre context, desenvolupament econòmic- és un terme que es contraposa a «límit», indicador que s'ha de considerar inherent al concepte de sostenibilitat. Entendrem, per tant, que l'Ordenació Territorial vinculada a criteris de Desenvolupament Sostenible implica la incapacitat, en l'evolució territorial, de considerar l'equilibri necessari per a poder recuperar i mantenir aquells elements territorials, els seus recursos, per a considerar uns nivells de benestar acceptables. Conseqüentment, qualsevol evolució cap al límit, que no implique recuperació d'allò ja agostat, amb major o menor celeritat -desenvolupament en «sostenibilitat» -, implicarà, indefectiblement, aproximació a la depleció definitiva. Revisar un sistema basat en el créixer pel créixer, implementant un sistema d'Estabilitat Continuada, que, en la situació d'exaltació de polítiques expansives, només serà assolible mitjançant un procés de decreixement, senda de reversió cap a posicions intralímit. És així, per tant, com es proposen noves figures territorials prèvies a la planificació urbanística basades en allò que denominem Capacitats Funcionals d'Acolliment, figura que vinculem a la naturalesa intrínseca del territori i la seua capacitat per a mantenir-se en un cert equilibri. Capacitats que venen vinculades per a la seua activació a la real i verificable Necessitat Social, sense la qual manca de sentit la transformació del patrimoni comú. Això implica, d'altra banda, instruments bàsics limitatius a implementar en la legislació, de manera que el criteri vire cap a posicions no expansionistes: bandejar la classe de sòl urbanitzable; considerar el sòl rural, amb les seues diferents aptituds desenvolupables, com a alternativa; desclassificació, desqualificació i, fins i tot, desurbanización, davant l'expansionisme; determinacions com a ciutat cuidadora, ciutat mediterrània, compacta, mixta, cohesionada, localizabilitat dels recursos; el dret a l'aprofitament, amb recuperació social de plusvàlues reals; renaturalització, revegetació i desmovilidad -mobilitat no motoritzada, proximitat- com a ítem projectual, serien incorporats com a procés cultural de decreixement. / [EN] The object of this thesis is to establish a process of reflection on certain concepts historically naturalized by urban and environmental science, in such a way that a review of them can be carried out -and, consequently, of the legislation that adopts them philosophically- in the sense of, in the face of the situation of climate change and territorial predation, allowing us to proceed to question a system that establishes development as an element of economic progress in terms of unlimited growth, and to propose the real possibility of establishing development in balance with the territorial environment. To get this, the evolutionary context of the formation of the Territorial Planning concept is defined, reaching the conclusion that the traditionally accepted signifier is more typical of a model based on the generation of capital gains, than on the determination of its own planning, derived from this of its intrinsic determinations, in order to subsequently generate the planning of the uses and activities that must or can be carried out on it. It is about reflecting on how to consider the territory as a resource already ordered in itself, made up of what we call its invariants, which will be used by society -necessarily disordering it-, in order to respectfully extract from it the benefits it needs. for social development itself, all of this alternatively to the economic exploitation model -corrected based on "sustainability" criteria- treated as a mere action board, on which to plan uses and activities. This aforementioned "sustainability" is instrumentalized by the so-called Sustainable Development, a term that we describe as oxymoron, since "development" -obviously, in our context, economic development- is a term that is opposed to "limit", an indicator that must be considered inherent to the concept of sustainability. We will understand, therefore, that Territorial Planning linked to Sustainable Development criteria implies the inability, in territorial evolution, to consider the necessary balance to be able to recover and maintain those territorial elements, their resources, to consider acceptable levels of well-being. Consequently, any evolution towards the limit, which does not imply recovery of what has been exhausted, with greater or lesser speed -development in "sustainability"- will inevitably imply an approach to definitive depletion. Review a system based on growth by growth, implementing a system of Permanent Stability, which, in the situation of exaltation of expansive policies, will only be achievable through a process of decrease, a path of reversion towards intra-limit positions. This is, therefore, how new territorial figures are proposed prior to urban planning based on what we call Functional Acceptance Capabilities, a figure that we link to the intrinsic nature of the territory and its capacity to maintain a certain balance. Capacities that are linked for their activation to the real and verifiable Social Need, without which the transformation of the common heritage is meaningless. This implies, on the other hand, basic limiting instruments to be implemented in the legislation, so that the criterion turns towards non-expansionist positions: banishing the type of developable land; consider rural land, with its different developable abilities, as an alternative; disclassification, disqualification and even disurbanization, in front of expansionism; determinations such as caring city, mediterranean city, compact, mixed, cohesive, localizability of resources; the right to get urban benefits, with social recovery of real capital gains; renaturalization, revegetation and demobility -non-motorized mobility, proximity- as a project item would be incorporated as a cultural process of degrowth. / Pérez Lores, LD. (2024). Ordenación del territorio y sostenibilidad. Análisis del concepto en el ámbito cultural occidental interpelación legislativa para un nuevo modelo en el caso valenciano [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/203401

Né au début des années 2000, le militantisme pour la décroissance est une forme d'engagement revendiquée par celles et ceux qui cherchent à rompre avec les logiques de la croissance économique. Partant du principe qu'une croissance infinie n'est pas possible dans un monde fini, les militants décroissantistes se positionnent en rupture vis-à-vis des injonctions à consommer formulées par l'ensemble des promoteurs de la « société de consommation ». Prenant ses racines dans la production intellectuelle émise par les anticonformistes des années 1930 et à leur suite les écologistes de la « première heure » et autres opposants à la « société de consommation », l'engagement pour la décroissance trouve aujourd'hui à s'exprimer au travers de groupements militants variés, du parti politique labellisé au collectif local le plus informel. Mais, quand bien même ces espaces sont à appréhender comme des lieux où il devient possible de militer, c'est davantage dans l'incarnation d'un mode de vie spécifique que cet engagement trouve à s'exprimer. Dès lors, vivre selon ses convictions afin de favoriser un haut niveau de cohérence susceptible de maintenir les contours de son identité devient un enjeu fondamental pour les militants.Aussi, cet engagement à plusieurs niveaux (idéologique, politique, pratique) doit être appréhendé dans sa globalité. C'est pourquoi, la construction d'une généalogie des idées décroissantistes se révèle tout aussi indispensable que l'analyse des pratiques militantes, l'une permettant alors d'éclairer l'autre et vice versa. / Born in the early 2000s, activism for degrowth is a form of commitment demanded by those who seek to break with the logics of economic growth. Assuming that infinite growth is not possible in a finite world, the degrowth activists are in opposition with the injunctions to consumption formulated by all the promoters of the "consumer society".Taking root in the intellectual production formulated by the anti-conformists of the 1930s and then by the ecologists of the "first hour" and other opponents of the "consumer society", the commitment to degrowth is being expressed nowadays through various activist groups, from the labeled political party to the most informal local collective. But even if these spaces are to be understood as places where it becomes possible to militate, it is more in the embodiment of a specific way of life that this commitment finds expression. From then on, living according to one's convictions in order to promote a high level of coherence likely to maintain the contours of one's identity becomes a fundamental issue for activists.This commitment at several levels (ideological, political, practical) must be understood in its entirety. Therefore, the construction of a genealogy of the ideas for degrowth is just as indispensable as the analysis of activists practices, the one enlightening the other and vice versa.