El foc és una pertorbació natural dels ecosistemes mediterranis que durant milersd'anys ha contribuït a afavorir la dinàmica paisatgística. Alguns estudis suggereixen queel règim actual d'incendis podria causar importants canvis en l'estructura de lescomunitats. La capacitat de les espècies per suportar o beneficiar-se de pertorbacionsdepèn d'una sèrie de característiques específiques que permetin l'ocupació de les zonesafectades. Un grup d'espècies que es beneficia de la presència de zones cremades és elde les aus d'hàbitats oberts, algunes amb especial interès per a la conservació.L'objectiu d'aquesta tesi ha estat la identificació dels factors determinants de lacolonització postincendi de les aus d'hàbitats oberts. Per aconseguir-ho, s'ha creat unabase de dades amb informació avifaunística de totes les zones cremades a Catalunya(NE Espanya) des de l'any 2000 i s'han utilitzat dades de l'Atles d'ocells nidificants deCatalunya 1999-2002, imatges satèl·lit Landsat, paràmetres topogràfics i cartografiadels usos del sòl i de l'inventari forestal nacional. A més a més, per estudiar el patróespacial a escala regional s'han utilitzat dos índexs de connectivitat: l'Índex Integral deConnectivitat (IIC) i la Probabilitat de Connectivitat (PC). Per acabar, s'ha utilitzatinformació ornitològica recollida set anys després d'un incendi que va afectar un boscde pinassa (Pinus nigra) per analitzar l'efecte en la comunitat d'aus de la variabilitat enel patró de regeneració postincendi.Els resultats han mostrat una gran heterogeneïtat temporal i espacial en elspatrons de colonització postincendi de les aus d'hàbitats oberts. A escala temporal, elsresultats suggereixen que processos com l'atracció d'individus conspecíficscontribueixen a explicar el retard que es produeix des de que una zona cremada éspotencialment bona per a la colonització d'espècies d'hàbitats oberts fins que té llocrealment la colonització. A escala espacial, s'ha confirmat la importància en el procésde colonització de factors que actuen en diferents nivells (regional i local), com laconnectivitat i la qualitat de l'hàbitat de la zona cremada i, en menor mesura, la mida del'incendi. A més a més, els canvis en el paisatge induïts per l'escassa capacitatregenerativa de la pinassa després del foc, condueixen al manteniment a llarg termini del'hàbitat adequat per a les espècies d'aus associades a hàbitats oberts. D'altra banda, esdestaca la importància de l'ús d'índexs de connectivitat per predir la resposta en ladistribució d'aquestes espècies a les pertorbacions.Finalment, els resultats suggereixen que els canvis en els usos del sòl produïts enles últimes dècades del segle XX han provocat un canvi en els processos ecològics, elsquals actuen sobre els reservoris en les dinàmiques de les espècies d'hàbitats oberts enla regió mediterrània. S'ha passat d'un conjunt d'hàbitats oberts relativament estàtics(zones agrícoles i pastures) a un mosaic d'hàbitats on els incendis tenen un doble paper;per una banda, els incendis creen l'hàbitat adequat per a la colonització de les espèciesd'hàbitats oberts i, per l'altra, els nostres resultats indiquen que les zones cremadesactuen com a hàbitat font, proporcionant individus als nous hàbitats que sucessivamentapareixen en el paisatge. / El fuego es una perturbación natural de los ecosistemas mediterráneos quedurante miles de años ha contribuido a favorecer la dinámica paisajística. Algunosestudios sugieren que el régimen actual de incendios podría causar importantes cambiosen la estructura de las comunidades. La capacidad de las especies para soportar obeneficiarse de perturbaciones depende de una serie de rasgos específicos que permitenla ocupación de las zonas afectadas. Un grupo de especies que parece beneficiarse de lapresencia de zonas quemadas son las aves de hábitats abiertos, algunas de ellas conespecial interés para la conservación.El objetivo de esta tesis ha sido identificar los factores determinantes de lacolonización postincendio de las aves de hábitats abiertos. Para ello, se ha creado unabase de datos con información avifaunística de todas las zonas quemadas en Cataluña(NE España) desde el año 2000 y se han utilizado datos del Atles d'ocells nidificants deCatalunya 1999-2002, imágenes satélite Landsat, parámetros topográficos y cartografíade los usos del suelo y del inventario forestal nacional. Además, para estudiar el patrónespacial a escala regional se han utilizado dos índices de conectividad: el Índice Integralde Conectividad (IIC) y la Probabilidad de Conectividad (PC). Por último, se hautilizado información ornitológica recogida siete años después de un incendio queafectó un bosque de pino laricio (Pinus nigra) para analizar el efecto en la comunidadde aves de la variabilidad en el patrón de regeneración postincendio.Los resultados mostraron una gran heterogeneidad temporal y espacial en lospatrones de colonización postincendio de las aves de hábitats abiertos. A escalatemporal, nuestros resultados sugieren que procesos como la atracción deconespecíficos contribuyen a explicar el retraso que se produce entre que una zonaquemada es potencialmente buena para la colonización de especies de hábitats abiertosy el momento en el que tiene lugar la colonización. A escala espacial, se ha confirmadola importancia en el proceso de colonización postincendio de factores que actúan adiferentes niveles (regional y local), como la conectividad y la calidad del hábitat de lazona quemada y, en menor medida, el tamaño del incendio. Además, los cambios en elpaisaje inducidos por la escasa capacidad regenerativa del pino laricio después delfuego, conducen al mantenimiento a largo plazo del hábitat adecuado para las especiesasociadas a hábitats abiertos. Por otra parte, se destaca la importancia del uso de índicesde conectividad para predecir la respuesta en la distribución de estas especies a lasperturbaciones.Por último, nuestros resultados sugieren que los cambios en los usos del sueloproducidos en las últimas décadas del siglo XX, han provocado un cambio en losprocesos ecológicos que actúan sobre los reservorios en las dinámicas de las especies dehábitats abiertos en la región mediterránea. Se ha pasado de un conjunto de hábitatsabiertos relativamente estáticos (zonas agrícolas y prados) a un mosaico de hábitatsdonde los incendios juegan un doble papel; por una parte, los incendios crean el hábitatadecuado para la colonización de las especies de hábitats abiertos y por otra parte,nuestros resultados indican que las zonas quemadas actúan como hábitat fuente,proporcionando individuos a los nuevos hábitats que sucesivamente aparecen en elpaisaje. / Fire is a natural disturbance in Mediterranean ecosystems that has contributed tofavor landscape dynamics over millennia. Some studies suggest that the current fireregime may cause important shifts in community structure and composition. Species'capability to withstand or profit from disturbances, such as fires, depend on a series ofspecific traits allowing the effective occupation of burned areas. A group of species thatseems to benefit from the occurrence of fires are bird species occupying open-habitats,some of which are threatened.The general objective of this thesis has been to identify factors determiningcolonisation process of open-habitat bird species after fire in Mediterranean landscapes.For this purpose, a database has been created with bird information on all burned areasin Catalonia (NE Spain) since 2000 and data from the Atles d'ocells nidificants deCatalonia 1999-2002, Landsat satellite images, topographic parameters and cartographyof the land-uses and the Spanish National Forest Inventory has been used. In addition,in order to study the spatial pattern at a regional scale two connectivity indexes havebeen used: the Integral Index of Connectivity (IIC) and the Probability of Connectivity(PC). Lately, bird data collected seven years after a fire occurred in a Black Pine (Pinusnigra) forested area has been used to analyze the effect of variability in post-fireregeneration patterns on the bird community.Our results showed a large temporal and spatial heterogeneity in the post-firecolonization patterns of the open-habitat bird species. At a temporal scale, processessuch as conspecifics attraction may explain the delay between when habitat ispotentially adequate for species colonization and when colonization process really takesplace. At a spatial scale, the results confirmed the importance in the post-firecolonisation of factors acting at different levels (regional and local), such as thelandscape connectivity and the quality of the burnt area and, to a lesser extent, the firesize. In addition, landscape changes induced by the low regeneration capacity of theBlack Pine after fire may lead to large temporal maintenance or increase of habitatsuitable for species linked to open habitats. On the other hand, our results highlightedthe importance of using connectivity indexes for predicting species distribution changesin response to disturbances.Finally, the results suggest land use changes in recent decades have produced ashift in the ecological processes acting in the reservoirs for open-habitat bird speciesdynamics in Mediterranean areas: from a more permanent habitat network constitutedby relatively static open habitats (grassland and farmland) to a shifting mosaic of habitatpatches where fires plays a double role; on one hand, fires create an adequate habitat foropen-habitat bird colonisation and, on the other hand, our results indicate that theburned areas may act as source habitats, providing individuals to the new habitats thatappear on the landscape.

La fita principal d'aquesta tesi doctoral és oferir un estudi històric i comparatiu dels verbs de tercera radical dèbil en hebreu bíblic masorètic i mostrar, en aquells casos que pugui ser possible, l'origen etimològic d'aquest determinatiu radical sufixat a l'arrel verbal protosemítica. S'ha pretès, doncs, reconstruir etimològicament aquestes arrels verbals protosemítiques i detectar-ne morfològica i semànticament el determinatiu radical.Aquesta tesi doctoral es divideix en dues parts principals i que a la vegada es complementen. La primera (§§1-5) va encaminada a explicar, des d'un punt de vista històric, l'origen i la formació de les arrels verbals semítiques, uns capítols que ens han semblat imprescindibles per poder dur a terme la segona part de la nostra recerca. La segona (§§6 i 7) se centra bàsicament en l'estudi etimològic i comparatiu dels verba tertiae infirmae de l'hebreu bíblic masorètic per una banda (§6) i en la catalogació etimològica d'aquests verbs per l'altra (§7). Les reconstruccions etimològiques s'han basat en el testimoni de les llengües semítiques més antigues documentades, en el funcionament intern d'aquest tipus de verbs de cada llengua i, cas que l'arrel verbal pugui ser remuntada a l'àmbit camito-semita, en el testimoni de les llengües afro-asiàtiques. Les llengües semítiques que hem utilitat per realitzar el comentari són les antigues, en concret, les llengües epigràfiques nord-occidentals (i.e., hebreu epigràfic, arameu antic i oficial, fenici, etc.), l'ugarític, l'arameu antic, el bíblic i el rabínic, el siríac, l'accadi, l'antic sudaràbic epigràfic (sabeu), l'àrab clàssic i el geez. Aquesta part comparativa ha estat imprescindible per arribar a conclusions de caràcter etimològic. En la part comparativa, doncs, hem volgut oferir sempre els paral·lels semítics del verb tertiae infirmae així com també les formes còncaves o de primera dèbil, les pll i les reduplicades que hi poguessin estar emparentades, així com també els substantius. En el capítol següent (§7) oferim la catalogació etimològica de tots aquests verbs per donar-li una visió de conjunt. El darrer capítol de la nostra tesi se centra, doncs, en les conclusions argumentals i etimològiques que hem fet derivar de l'estudi etimològic dels verba tertiae infirmae (v") de l'hebreu bíblic masorètic realitzat en el capítol anterior.La detecció morfològica d'aquests sufixos radicals ha estat un pas important per a entendre històricament la formació i l'estructura de l'arrel verbal protosemítica (i afroasiàtica). Els resultats que s'han obtingut d'aquest estudi han estat molt satisfactoris i interessants, perquè ajuden a definir des d'un punt de vista històric l'estructura de l'arrel protosemítica i afroasiàtica. / The aim of this doctoral dissertation is to offer an etymological and comparative study of the third weak radical verbs (*y and *w) in Proto-Semitic and to show, in those cases where it would be possible, the etymological origin of the root-determinative suffixed to the Semitic verbal root.This doctoral thesis can be divided into two parts. The first one (§1-5) explains from a historical point of view the origin and formation of the verbal (and nominal) roots in Semitic. The second part (§§ 6 and 7) centres basically on the etymological and comparative study of masoretic biblical Hebrew tertiae infirmae.The etymological and reconstructive work has been based fundamentally on the comparative study of the Semitic languages. The comparative task of this dissertation has always offered the parallel Semitic forms of weak verbs (tertiae infirmae, secundae infirmae, primae infirmae, secundae geminatae (type pll) and the reduplicated ones (type plpl) that could be in contact with the third radical *y or *w verbs.The Semitic languages that are used to reconstruct the Proto-Semitic system are the most ancient: Akkadian, Ugaritic, Old Epigraphic South Arabic (Sabaean dialect), Classical Arabic, Geˁez (Ethiopic), north-western epigraphic languages, Hebrew (biblical and rabbinic), Aramaic (biblical and rabbinic) and Syriac.It is interesting to mention that the morphological and semantical identification of this root-determinative has been an important step to understand the historical formation of the verbal root in Proto-Semitic. The results obtained in this project have been very satisfactory and interesting for our discipline, as a tool to define from a historical point of view the structure of the Proto-Semitic and Afro-Asiatic verbal and nominal root. KEY WORDS:Historical linguisticsProto-SemiticAfro-AsiaticWeak verbsRoot-determinative

En els darrers anys l'estudi del paisatge, entès com a sistema, s'ha mostrat com una via de gran fertilitat per fer avançar la recerca històrica des d'una perspectiva que incorpori la comprensió de la complexitat i la integració de les diverses fonts històriques: documentals, arqueològiques, estudis paleoambientals, geoarqueològics, etc. El territori que identifiquem com a comtat de Barcelona reuneix un seguit de condicions, tant en el seu propi procés històric com en relació als plantejaments d'aquesta recerca, que ens van fer considerar-lo com un àmbit adequat. L'elecció respon a l'interès per l'ús de recursos informàtics en el tractament de la informació, en un propòsit de cercar resposta a com fer-ho i com, de la mateixa manera que ha estat possible en altres ciències, afrontar el processament de grans quantitats d'informació en la recerca històrica, tot fent possible extreure informació de dades que aparentment, per aïllades, podien semblar poc rellevants. El sistema de treball emprat es basa en un seguit de conceptes que permeten la gestió integrada de la informació. Unitat d'informació serà:Qualsevol indicació que permeti conèixer la composició, l'estat, les variacions i les interelacions de i entre els elements que constitueixen un sistema.Cada unitat d'informació pot pertànyer exclusivament a una de les dues úniques classes de representació d'unitats d'informació amb les quals treballarem: Unitats Topogràgiques [UT] i Actors [AC]. Unitat Topogràfica [UT]:Entenem Unitat Topogràfica [UT] com l'indicador d'una acció o situació que es pot ubicar en l'espai i en el temps, independentment de l'especificitat de la font d'informació i del seu origen biòtic, abiòtic o antròpic. Actor [AC]:Entenem per Actor [AC] el protagonista individual o corporatiu d'una acció.Operativament, es sistema de gestió de la informació que hem desenvolupat funciona sobre un sistema de gestió de bases de dades i un sistema d'informació geogràfica.El SGBD està integrat per diverses bases de dades, tant per a la introducció d'informació com per a tasques de validació de dades o auxiliars. Els recursos del SIG s'articulen sobre les bases cartogràfiques de suport, indispensables per a la referenciació geogràfica de les dades gestionades pel SGBD. A aquesta capacitat de georeferenciació cal afegir la de generació automàtica de cartografia d'UT. La combinació d'aquestes dues capacitats és la que ens permetrà generar els suports cartogràfics necessaris en cada moment segons el període i el fenomen objecte d'estudi, sempre a partir d'un ús integrat de les fonts.És a partir d'aquest punt que ens hem plantejat l'estudi de l'evolució del paisatge en l'àmbit del comtat de Barcelona, analitzant les pervivències de les estructures territorials anteriors; la forma com aquestes han condicionat els models posteriors; el procés d'implantació dels castells termenats i de les sagreres i la seva relació sobre la redistribució de les zones d'hàbitat; la distribució i densitat dels diferents cultius en relació a les zones d'hàbitat, la xarxa viària i les àrees de consum; la configuració dels nuclis urbans, etc.L'objectiu últim no és pas l'automatització de la producció cartogràfica històrica, sinó possibilitar la gestió integrada de la informació, prenent en consideració la seva significació territorial i identificar aquesta realitat territorial per a cada moment en estudi, prèviament a endinsar-nos en l'anàlisi territorial. L'explotació i l'anàlisi de les dades constitueix la darrera fase d'un procés complex al qual ens ajuden les eines informàtiques, però aquestes no en són l'objectiu. / During the last years, the study of the landscape, as a system, has shown a very fertile way to move forward the historical research, from a point of view that includes to understand the complexity and to integrate the various historical sources: documents, archaeology, paleo-environmental studies, geo-archaeology, etc.The territory that we identify as a county of Barcelona collects many conditions, not only in its own historical process, but also related to the approach to this research, which made us to consider it as a suitable area.The studied territory includes an area of approximately 4.500 km2, with a length of about 125 km. and a width average of 40 km., in a strip parallel to the Mediterranean coast. The choice has been planned and responds to the interest in using the computer science resources when dealing with the information. It is a serious aim to look for an answer to the way of handling it, as well as how to face the data processing of huge amounts of information in the historic research, as it has been possible in other fields of the science. In an operative way, this developed management system of information, works on a system of data base management and a system of geographical information.From this situation, we have decided to study the evolution of the landscape in the county of Barcelona, analysing the remains of the previous territorial structures; the way that these ones have determined later models; the process of implementation of the bounded castles and the sacraria, as well as their relationship about the re-distribution of the habitat areas; the distribution and density of the crops related to the areas of habitat; the road network and the consumer areas; the building of urban settlements, etc.

La tesi doctoral "LA VILA DE BERGA A L'EDAT MITJANA. LA FAMÍLIA DELS BERGA" consta de tres volums. Al primer hi ha el redactat de la tesi; el segon conté l'apèndix documental i el tercer el constitueix l'apèndix gràfic, amb fotografies i plànols.L'objectiu més important que persegueix aquesta tesi és el coneixement de la vila de Berga a la Baixa Edat Mitjana, des de finals del segle XIV a mitjans del XV. Com a objectiu secundari trobaríem una aproximació a l'estudi dels Berga, una família de la petita noblesa rural catalana que va senyorejar la vila del mateix nom entre els segles XII i XIII.La documentació que ha servit de base per al treball s'ha extret fonamentalment de l'Arxiu de la Parròquia de Santa Eulàlia de Berga. També s'ha consultat documentació d'altres arxius tals com l'Arxiu de la Corona d'Aragó, l'Arxiu Comarcal del Berguedà i l'Arxiu dels Franciscans de Catalunya, entre altres.Els aspectes més importants que es tracten en aquesta tesi són l'estudi del paisatge que envolta la vila, la seva estructura urbana, qui eren els seus pobladors, com es vivia el dia a dia, com s'estructuraven les famílies, quins camins conduïen a la vila i quines activitats econòmiques s'hi portaven a terme.L'estudi de tots aquests aspectes ens ha permès fer un retrat de com era Berga en l'època esmentada: una vila reial situada al Prepirineu, de dimensions mitjanes, de carrers estrets i poques places, poblades per un ampli ventall humà que aniria des dels rics mercaders fins als esclaus, passant per un bon nombre de gent dels oficis més diversos. La vila estava relativament ben comunicada amb l'exterior per camins rals que la unien amb ciutats importants, com Barcelona, i per tota una xarxa de camins secundaris que portaven fins als nuclis poblats més propers. La principal activitat econòmica de Berga baixmedieval era la manufactura de teixits de llana i relacionada amb aquesta trobem un gran nombre de paraires, teixidors, tintorers i sastres.La tesi deixa Berga a mitjans segle XV quan, a les portes de l'Edat Moderna, la vila iniciarà una llarga etapa de decadència de la qual no es recuperarà fins a principis del segle XIX amb la substitució de la manufactura de la llana per la del cotó. / The doctoral thesis "LA VILA DE BERGA A L'EDAT MITJANA. LA FAMÍLIA DELS BERGA" is composed of three volumes. In the first one, there is the worded of the thesis; the second one contains the documentary appendix and the third one includes the graphical appendix with pictures and maps.The main goal which this thesis pursues is the knowledge of Berga in the Early Middle Ages, from late 14th century since middle 15th one. As a secondary goal we find an approach to the study of the family called Berga, member of the Catalan rural nobility which lord over the village between 12th and 13th centuries.The documentation used as a base for this work has been basically extracted from Berga's Parochial Archive. Documentation from other archives as the Corona d'Aragó Archive, the Local Berguedà Archive and the Franciscans from Catalonia Archive has been also consulted.The more important aspects treated in this thesis are the study of the landscapes which surrounded the village, its urban structure, who its inhabitants were, how the everyday life was, how the families were structured, which paths lead to the village and which economic activities were carried out. The study of all these subjects has allowed us to make a picture of how was Berga in the period mentioned above: a royal village located in the Pre-Pyrenees, medium-sized, with narrow streets and few squares, peopled with a wide range of characters going from the rich merchants to the slaves through an important amount of people working in very different trades. The village was more or less well communicated with the outside by paths which linked it to the important cities like Barcelona and by a network of secondary paths which drove to the nearer populated villages. The main economic activity during the Early Middle Ages in Berga was the manufacture of woollen clothes and related to it we find a great number of weavers, dyers and tailors.The thesis ends in the middle of 15th century when Berga starts a long period of decline of which will not overcome until early 19th century with the replace of woollen for cotton.

No description available.

La present recerca poa les fonts literàries i epigràfiques gregues i llatines que aporten dades útils per al coneixement de la llengua de les antigues poblacions nord-africanes que els autors antics anomenaven genèricament Libyes, Mauri, Numidae, Gaetuli i Mazices. Vuit capítols de la tesi analitzen i classifiquen per regions antigues (I. Egipte, II. Cirenaica, III. Tripolitània, IV. Fazània i Sàhara Central, V. Zeugitana i Bizacena, VI. Numídia, VII. Mauretània Cesariana, VIII. Mauretània Tingitana i Sàhara Occidental) les dades filològiques (aplegades en apèndix en un corpus establert cronològicament) i epigràfiques, a partir de les quals són descrites la situació sociolingüística i la distribució geogràfica de la llengua dels maures en relació amb les llengües en contacte: egipci, grec, púnic, llatí, llengües txàdiques, nilosaharianes, mandaiques o atlàntiques, segons les regions. El capítol IX descriu la fonologia i la morfologia del paleoamazic a partir de les dades filològiques i epigràfiques analitzades als capítols precedents i estableix un corpus lèxic de 107 mots comuns paleoamazics, que constitueixen un agafador formal més sòlid per a la descripció gramatical del paleoamazic que els més d'un miler d'antropònims (a més de dades toponímiques i etnonímiques parcialment explotades) aplegats als capítols precedents. Són aquestes anàlisis fonològiques, morfològiques i lexicològiques les que menen a la conclusió que els testimoniatges espigolats a les fonts antigues gregues i llatines (amb el suport addicional també tingut en compte de l'epigrafia líbica i púnica, principalment) referits a la llengua dels maures constitueixen efectivament un estadi antic de la llengua amaziga (o berber). Les dades antroponímiques aporten singularment alguns noms propis recurrents diatòpicament (en diverses regions de l'Àfrica del Nord antiga) i diacrònicament (a través de l'edat mitjana i fins a l'actualitat). En aquest mateix capítol IX es tracta la delicada qüestió de l'expansió amaziga i el problema de la cronologia protoamaziga; s'hi rebaten les tesis migracionistes de gran abast (no corroborades pels estudis paleodemogràfics més fiables) i esdevenimentals de fets puntuals com a causes de la forja del protoamazic; en canvi, s'hi acullen originalment com a factors determinants el propi funcionament intern de la societat tribal paleoamaziga, basat en mecanismes de segmentarietat i reduplicació, així com en institucions vertebradores d'un espai comunicatiu comú, com podien ser les rutes de caravanes transsaharianes, els mercats i les fires rurals, els aplecs i festes patronals i altres fenòmens que amb prou feines han deixat empremtes arqueològiques i testimoniatges literaris i epigràfics però que poden haver estat igualment rellevants en la cristal·lització d'una koinè composicional paleoamaziga esdevinguda protollengua de l'entramat dialectal amazic tal com el coneixem d'èpoques més ben conegudes. La present recerca posa de manifest el rol mitjancer, gràcies al control de les rutes de caravanes transsaharianes, de les poblacions paleoamazigues (entre les quals podem esmentar els garamants, els nasamons i els getuls, com més endavant, a partir de l'edat mitjana, ibadites, almoràvits, almohades i tuaregs) en les innovacions tecnològiques, econòmiques, agràries, religioses i d'altra mena vehiculades per poblacions mediterrànies a través de llengües com l'egipci, el púnic, el grec i, sobretot, el llatí, a poblacions saharianes i sahelianes parlants de llengües nilosaharianes, txàdiques, mandaiques i atlàntiques. El capítol X exposa les conclusions de la tesi. Finalment, un annex de cartografia lingüística consistent en 17 làmines il·lustra les distribucions geogràfiques de les llengües parlades a l'Àfrica del Nord a l'antiguitat segons es desprèn de les dades sotmeses a anàlisi. Els índexs finals (de matèries, geogràfic, etnonímic, de personatges antics i medievals, d'autors moderns i de figures) faciliten la consulta d'aquest extens treball monogràfic. / According to Greek and Latin literary and epigraphic sources, the present research analyses evidences of the language of the North African populations that ancient authors called Libyes, Mauri, Numidae, Gaetuli and Mazices. Eight chapters analyse and classify through old regions (I. Egypt, II. Cyrenaica, III. Tripolitania, IV. Phazania and Central Sahara, V. Zeugitana and Bizacena, VI. Numidia, VII. Mauretania Caesariensis, VIII. Mauretania Tingitana and Western Sahara) philological (gathered as appendix in a corpus established on chronological grounds) and epigraphic data useful for the description of the sociolinguistic situation and geographic distribution of the language of the Mauri in relation with languages in contact. Chapter IX describes the phonology and morphology of Paleo-Amazigh according to the philological and epigraphic data analysed in the precedent chapters and brings forward a lexical corpus of 107 items of Paleo-Amazigh common names. These phonological, morphological and lexical analyses are the basis to state that, as a matter of fact, the evidences of the language of the Mauri collected from Greek and Latin sources reflect Old Amazigh. Some anthroponymic recurrences through the ages and through distant North African regions have also been brought forward according to a rich corpus of more than a thousand items. The complicated question of the correlate between Amazigh spread and Proto-Amazigh chronology is also dealt with in chapter IX. A major contribution of the present research is the well attested role of Paleo-Amazigh speaking populations as mediators between Mediterranean populations (speakers of such languages as Egyptian, Punic, Greek and specially Latin) and Saharan and Sahelian populations (speakers of Nilo-Saharan, Chadic, Mande and Atlantic languages). The conclusions are set forth in chapter X. An annex of 17 plates of linguistic cartography illustrate the geographical distribution of the languages spoken in North Africa in antiquity. The work contains detailed indexes as well.

La present tesi doctoral té com a objectiu l’anàlisi de la commemoració televisiva de la Victòria sobre l’Alemanya nazi a la Rússia post-soviètica. En particular, l’anàlisi es centra en la retransmissió de la desfilada militar del 9 de maig a la Plaça Roja de Moscou, el gran media event de la Rússia de Putin i Medvédev, i segueix el cami encetat per Dayan i Katz en l’estudi dels grans esdeveniments mediàtics. Tal i com indica el subtítol de la tesi, aquesta anàlisi és transversal; a part de la retransmissió de l’acte central de la commemoració, també s’ocupa d’analitzar els discursos presidencials dels darrers onze anys (2000-2010), utilitzant la metodologia de la semiòtica narrativa, així com l’anàlisi de les programacions del dia 9 de maig entre 1964 i 2010 del principal canal de televisió rus, i de l’agenda temàtica dels noticiaris de les principals televisions del país del 19 d’abril al 16 de maig de 2010. L’objectiu final de la tesi és posar de manifest les diferents estratègies que fan de la commemoració de la Victòria un esdeveniment mediàtic hegemònic a la Rússia actual i com a través d’aquest esdeveniment es constitueixen les bases de la identitat de la Rússia post-soviètica que converteix els seus ciutadans en soldats de la memòria històrica de la Victòria. / This thesis aims to analyze the TV celebration of the Victory over Nazi Germany in post-Soviet Russia. In particular, the analysis focuses on the broadcast of the military parade of 9 May in Moscow’s Red Square, the great media event in Putin’s and Medvedev’s Russia, and follows the path begun by Dayan and Katz in the study of media events. As indicated in the subtitle of the thesis, this analysis is cross-sectional; in addition to the broadcast of the main event of the commemoration, it also analyzes the presidential speeches from 2000 to 2010 —using narrative semiotics methods—, the programming on 9 May of Russia’s main television channel from 1964 to 2010 and the agenda of the main television news programmes in the country from April 19 to May 16 in 2010. The goal of this thesis is to highlight the different strategies that turn the commemoration of Victory into a hegemonic media event in present Russia, and how through this event the basis of post-Soviet Russian identity is constructed, turning the Russian citizen into a soldier of the historical memory of Victory.

La tesi doctoral és un estudi de l'evolució del paisatge de les closes de l'Alt Empordà entre els anys 1957 i 2001. Dins el marc teòric s'hi explora el concepte de paisatge cultural agrari tradicional, es fa una introducció de les aportacions que fa la geografia històrica a l'estudi de les closes arreu d'Europa i es presenten els fonaments de l'ecologia del paisatge. La recerca es basa en la fotointerpretació de fotografies aèries ampliades i l'aplicació d'índexs espacials propis de l'ecologia del paisatge per a l'anàlisi de l'evolució de l'estructura del paisatge. Es complementa amb la realització d'entrevistes personals als gestors del paisatge per tal de conèixer com han dut a terme la gestió de les closes al llarg del període estudiat. Es combinen ambdós tipus d'informació a través de la tècnica estadística de la regressió logística multinomial per tal de descobrir el funcionament de les interaccions entre aquests àmbits. / The dissertation is a study of the evolution of the hedgerow landscape in the Alt Empordà between years 1957 and 2001. Within the theoretical frame the concept of traditional agrarian cultural landscape is explored, we provide an introduction to the main contributions that geographical history does to the study of hedgerow landscapes in Europe and the foundations of landscape ecology are presented. The research is based on the photointerpretation of enlarged aerial photographs and the calculation of landscape ecology metrics for the analysis of the landscape structure. This is complimented with personal interviews with the managers of the landscape in order to know how they have managed the landscape along the period studied. These two types of information are combined through the statistical tool of multinomial logistic regression to uncover how the interactions between these two areas work.

Davant les dificultats que des del camp de la historiografia i altres ciències socials s'han donat per entendre l'acció col·lectiva de la pagesia conservadora durant els segles XIX i XX, sobretot pel que fa a la seva actitud de deferència de classe respecte a les corresponents elits locals, plantejam l'estudi de la seva veu com a subjecte històric, per a aprofundir amb les motivacions que els ha dut a optar per determinades pràctiques socials al llarg de la història. La tesis parteix de les base que les viles rurals d'Europa Occidental han disposat de mecanismes culturals que els han permès aglutinar-se sota una sola veu representativa i reproduir-se com a subjectes històrics. En la investigació plantejam la tradició dels "arguments" que es canten per les festes de sant Antoni a la Vila d'Artà com un d'aquests mecanismes a partir dels quals al llarg del segle XX s'ha esdevingut la reproducció de la subjectivitat històrica de la mateixa vila. Els "arguments" són llargues cançons en vers sobre els principals fets esdevinguts a la vila d'Artà durant tot l'any. Són cantats el dia de les festes de sant Antoni i composts per un "glosador", considerat tradicionalment portaveu popular. Així, en la nostra recerca examinam com els processos de modernització en termes de reforma de la cultura popular i aculturació urbana del món rural han afectat aquesta tradició de configuració de la identitat i subjectivitat locals, avaluant si això ha suposat la seva pèrdua de pes i significació social.La formulació de les nostres hipòtesis s'ha d'entendre en el marc de la teoria del discurs de Michel Foucault, i a partir del principi d'experiència col·lectiva d'Edward P. Thompson, que ens permet entendre els subjectes socials com a fenòmens històrics. La metodologia a partir de la qual interrogam les fonts és una anàlisi de la tradició dels arguments com a mercat lingüístic en termes de Pierre Bourdieu. Igualment, seguint les tesis de Roger Chartier, amb l'objectiu d'avaluar si la tradició dels arguments ha esdevingut i ha persistit en el temps com a mecanisme de reproducció de la subjectivitat històrica de la vila d'Artà, hem analitzat la dinàmica històrica de les normes i convencions que el caracteritzen com a gènere literari i de comunicació. Això ha suposat per una banda, una anàlisi de l'evolució de les festes de sant Antoni com a ritual social i els diferents intents de domesticació dels seus actes, entre els quals destaca la tradició dels arguments. Per altra banda, també s'ha traduït en una anàlisi de l'evolució de la figura dels glosadors que han compost arguments a partir dels prototipus mítics de caràcter fundacional, així com l'anàlisi de l'impacte de la difusió dels mitjans escrits en una tradició eminentment oral. Finalment, també ha suposat l'anàlisi del text dels arguments amb relació a certes constants discursives que han esdevingut la norma en la seva composició. Una d'aquestes constants consisteix en la reproducció de les representacions de la reciprocitat social pròpies de les economies morals de subsistència, a partir de la qual s'ha sostingut el dret dels més pobres a la supervivència en caos d'escassetat extrema per damunt del benefici privat. L'altra constant discursiva que esdevé norma en el text dels arguments és la concepció cíclica de la història com una successió d'èpoques de carestia i etapes d'abundància, a partir de la qual s'expliquen les crisis de subsidència com a conseqüència de les actituds malbaratadores i la relaxació moral de les èpoques de bonança. / Faced with the difficulties we use to have in order to understand collective action of conservative peasantry during the 19th and 20th century from the historiographical field and other social sciences, we propose studying its own voice. This way, we want to go deeply into the knowledge of the subjective motivations which brought peasant collectives to do some kind of social practices through history. The doctoral thesis is based on the idea that rural villages in Western Europe disposed of some cultural mechanisms which allowed them to crowd together under a singular representative voice and reproduce themselves as historical subjects. In our investigation we study the "arguments" which used to be sung on the Sant Antoni day in Artà, as a kind of these mechanisms through which this village had been able to reproduce itself as a historical subject along the 20th century. As a kind of oral poetry, the "arguments" were long songs about the main events happened in the village along the whole past year. They used to be composed by a "glosador", an oral poet traditionally considered a popular spokesperson. In our research we examined how modernisation, as a reform process of the carnivalesque popular culture and the urban assimilation of the rural as well, affected this tradition of configuration of the local identity and subjectivity. At the same time, we have evaluated if modernisation supposed the lost of its social weight and signification. The formulation of our hypothesis are to be understood in the Michel Foucault's theory of discourse, in addition the E. P, Thompson's notion of collective experience that allow us to understand social subjects as historical categories. Following the Roger Chatier's thesis about popular culture and reception, the methodology we interrogate the documentation through, was an analysis of the tradition of the "argument" as a linguistic market, in terms of Pierre Bourdieu.

La evolución de Lj latina hacia el fonema /x/ del español actual ha sido descrita con gran detalle en la bibliografía especializada en diacronía. Sin embargo, en ella no se aportan razones fonéticas que permitan entender el porqué de este cambio. Por este motivo, en el presente trabajo se ha acudido a las obras de Lindblom, Ohala o Blevins (entre otros), quienes defienden que el estudio de la variación fonética sincrónica permite una extrapolación a los datos antiguos y, por lo tanto, una aproximación y posible explicación de los procesos históricos. Así pues, con el objetivo de dar cuenta tanto de las razones del cambio como de su difusión, se ha partido del análisis fonético experimental del habla y de los datos obtenidos del estudio dialectal de /l/ y /ʎ/. Los resultados obtenidos permiten comprender cómo pudo producirse la evolución que ha llevado a la aparición del fonema /x/. / There has been plenty of papers which offered a description of the historical change from Lj in Latin to /x/ in current Spanish but most of them lack an explanation of its inner reasons. As a consequence, this investigation follows the theories held by authors like Lindblom, Ohala or Blevins, who suggest that the analysis of sinchronic phonetic variation may explain the nature of diachronic sound change. In order to account for the palatalization of the lateral sound in the last stages of Latin due to the arising of the glide and its evolution to /x/, we used empirical data from experimental phonetics and from dialectal studies. The combination of both makes possible to understand that the palatalization processes are attributable to inherent driving forces of the Spanish phonological system.