Né en 1863 dans l’Hérault, Louis Pastre effectue toute sa carrière d’instituteur laïque dans les Pyrénées-Orientales. Deux siècles et demi après l’annexion du Roussillon à la France, le catalan demeure la langue véhiculaire, surtout pour les classes populaires. Dès la fin du XIXe siècle, et avec des signes avant-coureurs redevables entre autres à l’instituteur public Côme Rouffia (1790-1874), la langue régionale s’inscrit aussi dans la dynamique des renaissances félibréenne et surtout catalane qui irradie depuis Barcelone. Une élite intellectuelle s’organise alors pour préserver le patrimoine régional, dans le cadre de la « grande patrie » soutenue par l’école de la Troisième République. Instituteur public en activité, républicain radical et syndicaliste, pédagogue solidariste et didacticien novateur du français, Louis Pastre fut un efficace membre fondateur de la Société d’Études Catalanes, la première organisation régionaliste de la Catalogne du nord des Pyrénées. On étudie sa trajectoire et ses productions pédagogiques, dans le contexte de son activité professionnelle et militante et de ses relations avec les catalanistes barcelonais, jusqu’à ce qu’il formalise, en 1907, une « méthode mixte ». Cette dernière fut un compromis inédit entre les méthodes directe et de traduction, en faveur de l’apprentissage du français par, et pour, le catalan à l’école primaire. Après avoir remis en question les propositions antérieures de pédagogie régionaliste, face à l’hostilité de l’administration et la tiédeur des instituteurs roussillonnais, Louis Pastre se consacrera, jusqu’à sa mort en 1927, au catalan hors de l’école, avec une oeuvre de linguiste extérieure au cadre de cette étude. / Born in 1863 in Languedoc in the French department of Herault, Louis Pastre carries out his whole carrier as a lay teacher in Roussillon or Pyrenées-Orientales department. Two centuries and a half after Roussillon was annexed to France, Catalan remains a common language, especially to the working class. From the end of the nineteenth century and with harbingers grateful forever to the state teacher Côme Rouffia (1790-1874), the regional language also fits into the process of the dynamics of the Felibrige and especially Catalan revivals which shine from Barcelona. Then, an intellectual elite organises itself to preserve the local heritage as part of the « main motherland » that the 3rd Republic School supports. Active state teacher, radical republican and trade unionist, solidaristic teacher and innovative of French, Louis Pastre was an efficient founder member of the Catalan Studies Society, the first regionalist organization in North Pyrenees Catalonia. His career and his educational production are studied in the context of his professional and militant activity and of his relationship with Barcelonese catalanists, until he makes formal a « mixed method » in 1907. The latter was a completely new compromise between the direct methodology and the methodology of translation, in favour of the teaching of French by and for Catalan in primary school. After challenging the previous suggestions about regionalist teaching, facing the enmity administration shows and the reserve of teachers from Roussillon, Louis Pastre devoted himself to Catalan outside school until 1927 (year of his death), with a linguist work which is outside of the frame of this study. / Nascut el 1863 al baix Llenguadoc, Lluís Pastre passa al Rosselló tota la seva vida professional com a mestre laic de primera ensenyança. Dos segles i mig després de l’annexió a França, a l’antiga província de Rosselló esdevinguda, des de la Revolució francesa, departament dels Pirineus-Orientals, el català és encara la llengua vehicular, sobretot per a les classes populars. D’ençà de finals del segle XIX, i amb senyals precursors atribuïbles, entre d’altres, al mestre públic Cosme Rouffià (1790-1874), la llengua regional segueix també la dinàmica de la renaixença felibrenca, i sobretot de la catalana, que irradia des de Barcelona. Llavors, una elit intel·lectual s’organitza per preservar el patrimoni regional, dins el marc de la « gran pàtria » francesa que el sistema escolar de la Tercera República promou activament. Mestre públic en actiu, republicà radical i sindicalista, pedagog solidarista i promotor d’una didàctica renovada de la llengua francesa, Lluís Pastre fou un eficaç membre fundador de la Société d’Études Catalanes, la primera entitat regionalista de la Catalunya del nord del Pirineu. Estudiem la trajectòria i les produccions pedagògiques de Lluís Pastre en el context de la seva activitat professional i militant, així com de les seves relacions amb els catalanistes barcelonins, fins que ell mateix formalitzi, el 1907, un « mètode mixt ». Aquest fou un compromís inèdit, entre els mètodes directe i de traducció, per a l’aprenentatge del francès, mitjançant el català i també a favor de la introducció del català a l’escola primària. Després d’haver posat en qüestió les propostes anteriors de pedagogia regionalista, i enfront de l’hostilitat de l’administració i la tebior dels mestres rossellonesos, Lluís Pastre es dedicà, fins a la seva mort el 1927, a promoure el català fora de l’escola, amb una obra de lingüista que ultrapassa el marc d’aquest estudi.

Partint d’una concepció àmplia de la fraseologia i d'una perspectiva etnolingüística, l’anàlisi es centra en fraseologismes espanyols (especialment, parèmies) per als quals pot establir-se un origen llatí o una motivació en el món grecoromà, analitzant contrastivament les particularitats culturals de dites unitats fraseològiques i dels seus corresponents precedents clàssics. Temàticament, el corpus s’ha limitat a ítems lingüístics que giren al voltant de la concepció clàssica d’ ‘amistat’, entesa com l’harmònic motor de les relacions humanes i socials. La major amplitud semàntica d’aquest concepte crucial de la filosofia antiga implica que en el treball es tractin, a part del tema de l’amistat pròpiament dita, altres temes que en deriven, com ara l’amor, la família i les relacions cíviques entre ciutadans. A banda de les relacions diacròniques entre els més de 10.000 ítems analitzats, la perspectiva d’estudi es centra en la parcialitat de la visió de la realitat presentada per aquests, en particular en el biaix cultural i social que suposen les consideracions que inclouen, presentant com universals apreciacions que, en realitat, són parcials i interessades, com a conseqüència de les relacions de poder que enterboleixen les relacions humanes que s’estudien. / Partiendo de una concepción amplia de la fraseología y de una perspectiva etnolingüística, el análisis se centra en fraseologismos españoles (especialmente, paremias) para los cuales puede establecerse un origen latino o una motivación en el mundo grecorromano, analizando contrastivamente las particularidades culturales de dichas unidades fraseológicas y sus correspondientes precedentes clásicos. Temáticamente, el corpus se ha limitado a ítems lingüísticos que giran en torno a la concepción clásica de ‘amistad’, entendida como el armónico motor de las relaciones humanas y sociales. La mayor amplitud semántica de este concepto crucial de la filosofía antigua implica que en el trabajo se aborden, aparte del tema de la amistad propiamente dicha, otros temas derivados de éste, tales como el amor, la familia y las relaciones cívicas entre ciudadanos. Además de las relaciones diacrónicas entre los más de 10.000 ítems analizados, la perspectiva de estudio se centra en la parcialidad de la visión de la realidad presentada por éstos, en particular en el sesgo cultural y social que suponen las consideraciones que encierran, presentando como universales apreciaciones que, en realidad, son parciales e interesadas como consecuencia de las relaciones de poder que enturbian las relaciones humanas que se estudian. / Starting from a wide conception of Phraseology as a discipline and from an ethnolinguistical perspective, the analysis focus on Spanish set phrases (specially proverbs) whose Latin origin or motivation in Greco-Roman world can be established, carrying out a contrastive analysis of the culturally special features of those Spanish items and the corresponding classical ones. Corpus has been thematically restricted to those which center around the classical conception of ‘friendship’, understood as the driving force of all harmonious human and social relationships. The wider sense of this concept—crucial to classical philosophy—entails the treatment of other topics besides friendship itself, such as love, family or civil relations between citizens. In addition to the diachronic relations between the more than 10 000 items analyzed, this doctoral thesis focus on how partial is the view of reality they show, particularly the cultural and social bias implicit in these linguistic chunks, presenting as universal some assessments that, in fact, are biased, as a result of the power relations that mar the different kinds of relationships which are being analyzed.

Aquesta tesi doctoral documenta els actors principals i secundaris del fenomen del revisionisme històric i del negacionisme en relació a la història de la persecució política de la llengua catalana i analitza els arguments del revisionisme des de la transició democràtica espanyola fins als nostres dies, amb especial èmfasi en la relativització de la política lingüística de la dinastia borbònica en els segles XVIII i XIX, l’edulcorament de la repressió cultural de la dictadura de Miguel Primo de Rivera i la minimització de l’intent de genocidi cultural franquista. Aquesta anàlisi del discurs revisionista finalitza amb unes conclusions que expliquen el rerefons profund d’aquest fenomen en l’actualitat. / Esta tesis doctoral documenta los actores principales y secundarios del fenómeno del revisionismo histórico y del negacionismo en relación con la historia de la persecución política de la lengua catalana y analiza los argumentos del revisionismo desde la transición democrática española hasta nuestros días, con especial énfasis en la relativización de la política lingüística de la dinastía borbónica en los siglos XVIII y XIX, el edulcoramiento de la represión cultural de la dictadura de Primo de Rivera y la minimización del intento de genocidio cultural franquista. Este análisis del discurso revisionista finaliza con unas conclusiones que explican el trasfondo profundo de este fenómeno en la actualidad. / This thesis documents the leading and supporting protagonists of the historical revisionism and denial phenomenon regarding the history of political persecution of the Catalan language and analyzes the arguments for revisionism from the transition to democracy in Spain until the present day, with special emphasis on the playing down of the language policy of the Bourbon dynasty in the eighteenth and nineteenth centuries, the easing of the cultural repression of the Miguel Primo de Rivera dictatorship and the minimization of the attempted cultural genocide of the Franco regime. This revisionist discourse analysis reaches conclusions to explain the deep background of this phenomenon.

Este trabajo se llevó a cabo en un contexto escolar en el cual una maestra y su grupo clase realizaban actividades cotidianas para aprender a escribir, bajo una perspectiva de utilización funcional de la escritura en la que se enseñan y aprenden de forma integrada el código y los aspectos discursivos y textuales que exige el dominio de la lengua escrita.La actividad concreta objeto de estudio fue la tarea de planificación del texto, de forma colectiva y a través de la interacción oral, en una clase de 5 años, de un colegio público de la ciudad de Castellón.Los textos escritos correspondían a páginas del LIBRO DEL FIN DE SEMANA o a NOTÍCIAS para el PERIÓDICO DE LA CLASE. Son textos breves como corresponde a las dificultades de textualización ­desconocimiento del código en muchos casos, conocimiento escaso en otros- de un grupo de educación infantil, pero poseen algunas de las características de realización de textos de escritores "expertos", es decir que planifican lo que van a escribir. Son nueve sesiones de escritura en las que se ha estudiado la interacción para llevar a cabo la tarea de planificación del texto que debe ser escrito a continuación.

Aquesta tesi presenta l'edició i l'estudi filològic del còdex 122 de l'arxiu del Regne de Mallorca (ARM). El manuscrit és un llibre de comptes o pinqàs d'un jueu prestamista mallorquí de la segona meitat del segle XIV. Es tracta del registre personal d'aquest jueu on hi ha anotats préstecs realitzats majorment a cristians tot i que s'hi registren també préstecs a jueus i a moros. Consta de 137 folis dels quals 180 planes contenen alguna anotació. La llengua del manuscrit és el judeoàrab tot i que els noms de lloc, de persona, els mesos de l'any, mesures i algunes festivitats cristianes apareixen en català i part del lèxic en hebreu. Les dates de les anotacions corresponen al calendari gregorià i els préstecs registrats van des de l'any 1360 fins l'any 1391. Pel que fa a la paleografia l'escriptura emprada és la cursiva sefardí i hi apareixen afegitons de dos escrivans més. La tesi està dividida en dues seccions principals. La primera secció inclou: a) l'estudi i la descripció codicològica i paleogràfica del manuscrit, b) un estudi lingüístic de les tres llengües que hi apareixen (l'hebreu, el català i el judeoàrab), c) una anàlisi del contingut que inclou l'edició d'unes cèdules i un estudi dels préstecs, d) un apartat sobre la metrologia i e) un estudi de l'onomàstica. La segona secció conté l'edició facsímil del manuscrit, la transcripció paleogràfica, els índexs onomàstics i la bibliografia. En un estudi paral•lel al del manuscrit es publiquen unes cèdules en judeoàrab custodiades també a l'ARM i que són contractes d'obligació o de "comanda" de quatre dels préstecs anotats al còdex. El prestamista autor del manuscrit és el mateix, el jueu en Magalluf Mili i els notaris que van custodiar aquestes cèdules foren en Jordi Nadal i en Julià Font Cuberta. En el còdex hi apareixen préstecs realitzats sota la supervisió de 31 notaris cristians tot i que molts són realitzats en obligació al Veguer de la Cort, al Governador o en obligació a la ciutat on són duts a terme. Els prestamistes són 3, en Magalluf Mili, el rabí Se'adià Mili i la dona Havà. Aquests préstecs van ser realitzats a 28 poblacions mallorquines. Aquest treball de tesi presenta una relació de totes les operacions de préstec contingudes al manuscrit i un estudi comparatiu per poblacions. D'aquest es desprèn que més de tres quartes parts del total dels préstecs foren duts a terme a Ciutat de Mallorca on s'hi registren préstecs referents a cabassos de farina, préstecs realitzats a la Llotja del comerç i garanties. De les anotacions s'ha pogut deduir que l'interès que s'aplicava era variable i oscil•lava entre el 10 i el 20%. Pel que fa a l'estudi onomàstic es presenten les principals fonts documentals que havien servit fins ara de base per a l'estudi de l'antroponímia mallorquina del segle XIV i es remarca la importància que representa per aquesta disciplina del cabal d'antropònims aportat pel còdex 122. Un total de 768 noms de cristians, 19 moros i 81 jueus conformen una llista que es presenta als índexs onomàstics amb referències al número de foli on són registrats. El període que reflecteix el manuscrit, la segona meitat del segle XIV, va ser un temps de revoltes que va representar gairebé el final de la comunitat jueva de Mallorca. L'any 1391 van arribar a l'illa els avalots que s'havien estès a les jueries peninsulars. Durant aquests avalots habitants de la part forana de l'illa van arribar a la capital per tal d'alliberar-se dels contractes d'obligació. Van assaltar la jueria i van matar més de 300 jueus. La major part dels supervivents van ser forçats a batejar-se i acceptar el cristianisme. Els nous conversos van ser obligats a declarar davant del Governador i aquesta declaració s'ha conservat en els Pregons de 1391 de l'arxiu de l'antiga Cúria General de Mallorca. Entre les declaracions se'n troben dues que fan referència a l'autor del manuscrit, en Magalluf Mili. Segons aquestes declaracions se suposa que aquest va morir durant els avalots de 1391 deixant vídua a na Vitala, la seva esposa. / This thesis presents the editing and philological study of the codex 122 of the Archive of the Kingdom of Majorca (ARM). The manuscript is a book of accounts or pinqás written by a Jewish Majorcan moneylender in the second half of the fourteenth century. This is the personal record of this Jew where noted loans made mostly to Christians although there are also loans to Jews and Moors. It consists of 137 folios including 180 pages contain some annotation. The language of the manuscript is Judaeo-Arabic although place names, anthroponyms, months of the year, the measures and some Christian festivals are in Catalan and lexicon in Hebrew. The dates registered correspond to the Gregorian calendar and the loans are recorded between 1360 and 1391. In regard to paleography writing is the Sephardic Cursive script and there are additions of two more scribes. The thesis is divided into two main sections. The first section includes: a) the study of the manuscript including a codicological and paleographic description, b) a linguistic study of the three languages that appear (Hebrew, Catalan, and Judaeo-Arabic), c) a content analysis that includes the publication and study of some warranty documents of loans, d) a section on metrology and e) a study of onomastics. The second section contains the facsimile edition of the manuscript, a paleographic transcription, the name indexes and bibliography. Published here are some warranty documents of loans in Judaeo-Arabic that are contracts of obligation or "command" of 4 loans registered in the codex. The lender is the author of the manuscript itself, the Jewish Magalluf Milli. In the codex are registered loans made under the supervision of 31 Christian notaries although many are made in obligation to the Veguer of the Court, the Governor or in obligation to the city in wich they are made. Lenders are 3, Magalluf Milli, Rabbi Seadiah Milli and a woman named Khavah. Loans are made in 28 villages of Mallorca. In the comparative study of the loans it follows that more than 75% were made in the City of Mallorca. From the annotations is also clear that the interest was variable and ranged between 10 and 20%. The codex presents a rich onomastic resource, greatly expanding our knowledge of anthroponomy of the era. The thesis adds this source to the index available from previously documented material. A total of 768 Christians, 19 Muslims and 81 Jews make up a list displayed in the index of names.

"Les interjeccions en un corpus audiovisual: descripció i representació lexicogràfica" aborda l'estudi de les interjeccions en un corpus audiovisual de comèdies de situació originals i doblades de l'anglès al català. En la tesi es descriuen les interjeccions des de diferents perspectives i, després d'analitzar-ne la representació als diccionaris, es proposa una aplicació lexicogràfica electrònica bilingüe. / "Les interjeccions en un corpus audiovisual: descripció i representació lexicogràfica", PhD studies interjections in an audiovisual corpus of sitcoms, both original and dubbed from English into Catalan. Interjections are described from different perspectives and, after analysing their representation in dictionaries, a bilingual electronic lexicographical tool is proposed.

Aquest estudi investiga la pèrdua (attrition) del castellà com a llengua estrangera en estudiants Erasmus holandesos i alemanys. S’investiguen tres tipus de dades: orals, lingüístiques i psicolingüístiques recollides de tres grups d’attriters i un grup de referència, a més de 5 persones de les quals s’han recollit dades longitudinals pel període d’un any. També s’ha explorat la importància de factors com el contacte amb la llengua, la longitud del període de pèrdua, l’actitud i la motivació i la competència inicial. Com a indicis de pèrdua de la llengua s’han trobat la reducció de la fluïdesa i de la diversitat lèxica i l’augment de les pauses plenes situades abans d’elements lèxics (substantius, verbs) en les dades orals; major temps de reacció i menor percentatge de respostes correctes en la tasca psicolingüística (picture naming). La competència inicial va ser la variable més important per a la predicció de retenció de llengua. / The present study explores the retention/attrition of Spanish as a foreign language in Dutch and German Erasmus students. Data from three different modes is analysed: oral, linguistic and psycholinguistic. In addition to cross sectional data, consisting of three attriting groups and a baseline group, it studies longitudinal data for 5 participants over the span of one year. The role of background and personal factors such as length of attrition, contact with the language, attitude and motivation and initial proficiency on the process of attrition is also investigated. Evidence for attrition is found at both linguistic (an increased number of disfluency markers, reduced lexical diversity and higher incidence of disfluency markers preceding lexical items in speech) and psycholinguistic level (slower reaction times and lower percent correct responses in a picture naming task). Although the results for the background variables are mixed, initial proficiency is established as the strongest predictor of retention/attrition.

El nostre treball de recerca té dues parts: una part teòrica inicial i l’estudi empíric que presentem a continuació. Obrim el bloc teòric amb un capítol dedicat a l’objecte d’estudi que centra la nostra investigació: la presència de l’L1 a l’aula de llengües estrangeres, en el qual abordem el tema des dels diferent àmbits que hi conflueixen: mètodes d’aprenentatge i teories lingüístiques; teories d’adquisició i d’aprenentatge, la sociolingüística i l’anàlisi conversacional (codeswitching). En el següent capítol ens centrem en la teoria del desenvolupament cognitiu des de l’òptica de la qual ens situem per al tractament del tema d’estudi: la Teoria Sociocultural, les bases de la qual se situen en l’obra de Vigotski. N’explicarem els orígens i els postulats principals que tenen una repercussió directa tant en la interpretació que hem donat a les nostres dades, com en el disseny que hem triat per a la nostra recerca, així com en els mètodes de recollida i d’anàlisi de dades que hem emprat. En el tercer capítol aprofundim en un dels aspectes més importants de la teoria vigotskiana, directament relacionat amb el nostre estudi: el llenguatge en tant que instrument mediador per al desenvolupament cognitiu humà. De totes les implicacions que es deriven d’aquesta idea, ens centrem en el paper mediador fonamental del discurs privat en l’autoregulació. Finalment, recollim en el darrer capítol del bloc teòric una revisió dels treballs més importants en l’àmbit de la recerca en l’aprenentatge de segones llengües, que observen el discurs dels aprenents des d’una perspectiva sociocultural i que s’han centrat en la incidència del discurs privat i/o de l’L1. Estudis que han estat referències directes per al plantejament i el desenvolupament de la nostra recerca, així com per a la interpretació que hem fet de les nostres dades.

La tesis analiza un corpus de 74 cederrones dedicados a la enseñanza del español como lengua extranjera fechados mayoritariamente entre los años 1997 y 2007 con los siguientes objetivos: a) determinar el panorama de este tipo de soporte a partir de sus características intrínsecas, de acuerdo con las teorías de las adquisición de segundas lenguas y, especialmente, las de enseñanza de lenguas asistida por ordenador. b) establecer el eventual rendimiento de esos materiales didácticos concretos en ese soporte en el proceso de enseñanza / aprendizaje del ELE a partir de sus características intrínsecas. c) diseñar, en relación con lo anterior, unos instrumentos de análisis didáctico y también de valoración. d) finalmente, subordinado a los resultados del análisis, proponer una serie de recomendaciones didácticas (y en menor medida técnicas) para el diseño, implantación y uso de estos materiales en este u otros soportes análogos.

S'estudia l'obra filològica d' Antoni de Bastero i Lledó (1675-1737), des d'una perspectiva de conjunt, per tal de concretar I'activitat d'aquest estudiós en els camps de la lingüística, la filologia o la crítica literària, i fer-ne una valoració adequada als coneixements actuals sobre I'exercici d'aquestes disciplines durant la primera meitat del segle XVIII. La tesi inclou un estudi biogràfic, absolutament necessari per establir moltes de les circumstancies vitals del canonge Bastero, que ens resultaven obscures i que són decisives per explicar el propi interès per la filologia, les relacions amb determinats cercles acadèmics, la datació aproximada dels diversos projectes iniciats, la interpretació correcta de la seva activitat. S'inclou, així mateix, un catàleg exhaustiu de tots els manuscrits conservats d'Antoni de Bastero i que tenen alguna relació amb el seu treball filològic. En total es tenen en compte 69 volums manuscrits, actualment escampats per diversos arxius i biblioteques de Barcelona i Girona, alguns dels quals eren fins ara desconeguts. D'aquests 69 volums, 48 contenen pròpiament obres de Bastero o altres materials publicables, i la resta són materials de treball. En conseqüència, l' obra filològica del canonge es pot concretar en: la producció d'una gramàtica italiana i d'una gramàtica francesa, en català, que va deixar inacabades; la realització de La Crusca provenzale, un magne diccionari etimològic i d'autoritats que recull una gran quantitat d'hipotètics provençalismes italians -només es va publicar el primer volum d'aquesta obra a Roma, l'any 1724, però n'he localitzat pràcticament tot el contingut; l'elaboració d'una extensa antologia de poesies trobadoresques, copiades amb gran rigor d'alguns còdexs de la Biblioteca Vaticana; el plantejament d'una Història de llengua catalana, que havia de ser una gran compilació dels mèrits i les excel·lències d'aquesta llengua -que l'autor identifica amb la provençal- i la seva literatura, i que es va poder desenvolupar nomes de forma parcial. Precisament, la part central de la tesi l'ocupa l'estudi particular i l'edició crítica de les parts redactades d'aquesta obra, que suposa la concreció de la particular percepció lingüística i literària que Bastero havia anat perfilant al llarg dels seus anys d'estudi. Es tracta d'una edició molt complexa, perquè l'obra ens ha arribat només en un esborrany, que presenta múltiples correccions i esmenes i evidencia diferents estadis redaccionals; els manuscrits inclouen, així mateix, nombrosos papers amb anotacions o fragments que, o no pertanyen al cos de l'obra, o bé s'han hagut de resituar en el lloc que els correspon. EI resultat és, tanmateix, un text prou coherent que comprèn quasi la totalitat del Llibre primer -sobre l'origen, el naixement i els diversos noms de la llengua, i sobre el nom de Catalunya- i un capítol del Llibre tercer -sobre la primitiva extensió del català per tot Espanya. EI més rellevant d'aquesta obra és el fet que s'hi basteix una original teoria sobre la formació de les diverses llengües romàniques que té el català com a eix central -proposa la identificació del català provençal amb la lingua romana dels documents alt medievals, en una operació que s'avança quasi cent anys a François Raynouard, que propugnava això mateix, referint-se nomes al provençal, amb un àmplia aprovació de la comunitat científica del seu temps. Destaquen també un excepcional rigor històric i documental, i una notable sensibilitat vers l'oralitat lingüística, que és objecte d'algunes anotacions ben interessants. Tanquen la tesi un seguit d'annexos documentals on es transcriuen diversos documents relacionats amb els aspectes tractats anteriorment. / The philological works of Antoni de Bastero i Lledó (1675-1737) are studied from the perspective of the whole, in order to specify this scholar's studies in the fields of linguistics, philology and literary criticism, and to make an evaluation based on the knowledge of the day in regards to the exercise of these disciplines during the first half of 17th century. The thesis includes a biographical study, absolutely necessary in order to establish the many vital circumstances surrounding Bastero, which were unclear yet decisive in the explanation of his own interest in philology, in his relationships with specific academic circles, in the approximate dating of his varied initial projects and in the correct interpretation of his activities. Included, also, is an exhaustive catalogue of all of Antoni de Bastero's conserved manuscripts which bear any relevance to his philological work. In total there are sixty-nine series of manuscripts scattered in different archives and libraries in Barcelona and Girona, some of which were unknown until now. Of these sixty-nine volumes, forty-eight contain works attributed to Bastero or other publishable material. The rest are working drafts. Consequently, the Canon's philological works can be specified as: the production of both an Italian and French grammar, in Catalan, which were left unfinished; the completion of La Crusca provenzale, a grand etymological and authoritative dictionary which brings together a large number of hypothetical Italian Provençalisms -only the first volume of this work was published in Rome in I724 although we have located almost the entire contents; the elaboration of an extended anthology of troubadour poetry, copied with great rigor from codices found in the Vatican library; the consideration of a Historia de la llengua catana, which was to be a great compilation of the merits and excellencies of this language -which the author identifies with Provençal- and its literature, and which was only partially completed. It is precisely the specific study and critical edition of these completed parts, which presumes the concretization of the particular linguistic and literary perceptions that Bastero was outlining throughout the many years of his studies, witch occupy the central theme of this thesis. The edition in question is quite complex, keeping in mind that this particular work was available only in its draft form, complete with multiple corrections, rectifications and evidence of differing sages of writing; the manuscripts include, in this manner, numerous annotated or fragmented papers which, either do not belong to the body of the text, or have been restored to their corresponding places in the text. The result is, nevertheless, a quite coherent text which comprises almost the entire First Book -regarding the origin, the birth and various names of the language, and regarding the name Catatonia- and a chapter of Book Three -regarding the early diffusion of Catalan throughout Spain. The most noteworthy aspect of this work is that it offers an original theory of the formation of the various Romance languages with Catalan as the centre axis - proposing the identification of Catalan-Provençal with the Iingua romana of late medieval documents, in an operation that precedes, by almost a hundred years, Francoise Raynouard, who proposes the same idea, but with reference only to Provençal, and was highly supported by the scientific community of his day. His exceptional documentational and historical rigor and a notable sensitivity to linguistic orality are also noteworthy and make for some very interesting annotations. The thesis ends with a series of annexed documentation with the transcriptions of various documents related to previously discussed aspects.