• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 170
  • 73
  • 14
  • 13
  • 12
  • 11
  • 9
  • 8
  • 7
  • 5
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • Tagged with
  • 341
  • 108
  • 74
  • 70
  • 56
  • 56
  • 54
  • 54
  • 49
  • 48
  • 47
  • 46
  • 44
  • 35
  • 28
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
331

L'architecture domestique de Rashîd du XVIème siècle au XIXème siécle (Étude comparatives) / Residential Buildinq Pudonq Rashidi

Abou Bakr, Salwa 11 December 2009 (has links)
Après le Caire, Rashîd est l’une des villes d’Égypte ayant gardé un important héritage architectural et urbain. Tout au long de son histoire elle a joué un rôle considérable dans le Delta, notamment pendant la période ottomane. Elle a connu tout le long de cette partie de son histoire un essor économique et commercial intéressant à expliquer les raisons. Elles sont multiples, mais particulièrement sa situation géographique dans la région qui a joué le rôle le plus prépondérant. Le fait qu’elle soit la ville égyptienne la plus proche à la fois d’Istanbul et de l’Europe lui a permis de développer avec celles-ci des relations économiques et commerciales prospères qui ont induit un véritable développement urbain de la ville. Rashîd s'est ainsi dotée d’un style architectural particulier et d’un nombre important de constructions domestiques. / Rashid City is considered once of the richest Egyptian cities in term of Arabian Monuments; it comes second in its monumental wealth after the city of Cairo. Rashid city keeps until this moment a number of monuments which were built during the Ottoman era, on top of which comes a number of monumental houses (20 houses) which are unique in style.Rashaid city had also played a remarkable role in aspects of history, culture, architecture, and art, which had placed such city in high regard among the Arab cities. Arab cities joined Al- rasheed in founding such unique buildings.Building were affected in both shape and essence by geographical, economic, political, cultural, and religious factors found in such era; thus buildings appeared to have mostly similar shapes in some cities, while they appeared to be different in others. Such buildings were also buit using similar materials in some cities, while using different ones in others; however all the buildings were built to provide a shelter for humans in order to achieve their privacy, and protection against any natural or man-made dangers.Thus such unique architecture which took notice of essence rather than appearance – the Arabian housing architecture – had emerged to fulfill all these constant human needs regardless of time or place.Such remaining architectural relics must be placed under athorough historical and technical study, so that we would have the sufficient expertise needed to contribute in preserving such historical buildings.
332

Flautas e maracás = música nas aldeias jesuíticas da América Portuguesa (séculos XVI e XVII) / Flutes and maracas : music in the Jesuit missions of Portuguese America (XVI-XVII)

Wittmann, Luisa Tombini, 1979- 18 August 2018 (has links)
Orientador: John Manuel Monteiro / Tese (doutorado) - Universidade Estadual de Campinas, Instituto de Filosofia e Ciências Humanas / Made available in DSpace on 2018-08-18T12:48:13Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Wittmann_LuisaTombini_D.pdf: 9280509 bytes, checksum: 982a99d42f6dd98f9d11fbf5d1a2848b (MD5) Previous issue date: 2011 / Resumo: Esta pesquisa tem como objetivo o estudo das relações sonoras entre jesuítas e índios no Estado do Brasil e no Estado do Maranhão, durante os séculos XVI e XVII. A análise da documentação histórica, sobretudo jesuítica, atenta, na primeira parte, para as regras da Companhia de Jesus, no que se refere à música, e para suas adaptações e debates em missões na Ásia e na América Portuguesa. Aspectos das culturas nativas possibilitam a passagem das normas às práticas, em três espaços: costa e planalto paulista na metade do século XVI, Amazônia seiscentista e sertão nordestino nas últimas décadas do século XVII. Busca-se, assim, contar uma história de constantes negociações, na qual a música desempenha papéis plurais, onde atores colocam em jogo sonoridades que se revelam indispensáveis ao diálogo religioso entre ameríndios e missionários / Abstract: This thesis explores musical relations between Jesuit missionaries and Amerindian peoples in colonial Portuguese America (Brazil and the State of Maranhão) during the sixteenth and seventeenth centuries. Based mainly on Jesuit sources, this work focuses initially on the musical conventions adopted by the Society of Jesus and on their discussion and adaption within the missionary contexts of Portuguese Asia and America. The thesis then argues that different aspects of native cultures enabled the transition from conventions to practice, with emphasis on three spatial contexts: the sixteenth-century coast and São Paulo plateau, the seventeenth-century Amazon, and the northeastern hinterland. In sum, the thesis develops a story of constant negotiation, where music played multiple roles and where different historical agents exchanged sounds that proved to be indispensible in the religious dialogue between Amerindian peoples and European missionaries / Doutorado / Historia Social / Doutor em História
333

Teologisk normativitet - en vetenskaplig synd? : En komparativ analys angående acceptabel normativitet inom akademisk teologi

Knutsson, Simon January 2019 (has links)
The purpose of this essay is to discuss what kind of normativity can be considered acceptable in academic theology today in Sweden. This I do by critically and comparatively analyze two debates. The first debate is from Sweden and has its origin in the book Den okände Jesus written by Cecilia Wassén och Tobias Hägerland. The second debate is an international debate about Joseph Ratzingers or Benedict XVI book Jesus of Nazareth. For the purpose of comparison I am working with three analytical questions. I am asking the different texts whether the author express any ontological assumptions or if he or she argumenting at a epistemological level, what enables intersubjective verifiability according to the author and what kind of methods does the author see as acceptable to reach historical knowledge? This questions works as a methodological cluster and the answers indicate what the authors think about acceptable normativity in academic theology. After that I identify similarities and divergences and I ́m comparing different positions and arguments. Finally I evaluate the reasonability of these positions and argument. The reader will be lead to the conclusion that intersubjective verifiability in academic theology and exegetic doesn ́t demand naturalistic or empirical points of departure but rather transparency and cognitive understandable argument which includes theological normative arguments and research. An attitude I name as methodological reciprocity.
334

Las reducciones de indios: los regímenes de dominio en las comunidades de indios de los valles del distrito judicial de Lima (1560-1620)

Gonzales Escudero, Damian Augusto 13 November 2018 (has links)
Un tópico que ha cobrado notable importancia en la historiografía reciente es el proceso de reducción de indios. Si bien se ha abordado desde diversas perspectivas tanto generales como locales, hace falta analizar el aspecto jurídico-político. Es decir el conjunto de herramientas de poder que sustentaron la política aplicada por la corona hispana. La hipótesis de esta tesis comienza entendiendo al proceso de reducción de indios como una política de la corona cuyo fin fue centralizar el poder real en el Virreinato del Perú. Para lograr tal objetivo, la Corona se sirvió de nociones y herramientas jurídicas, que el ordenamiento puso a su disposición. Una de las instituciones más importantes en este proyecto fue el derecho de dominio, un elemento esencial en la estructura de las comunidades de indios. A partir de los requerimientos establecidos por la corona sobre la población indígena, se constituyeron diversas formas de aprovechamiento de bienes dentro de las nuevas unidades urbanas. Como consecuencia se produjo un escenario plural de regímenes de dominio. En suma, el objetivo del presente proyecto de investigación es descubrir las nociones del derecho de dominio y las herramientas jurídicas empleadas por el poder desde el proceso de reducción de la población indígena hasta el asentamiento y consolidación de las comunidades de indios. / One topic that has gained notable importance in recent historiography is the process of general resettlement of Indians. Although it has been approached from different perspectives both general and local, it is necessary to analyze the legal-political aspect. In other words, the set of power tools that supported the policy applied by the Hispanic crown. The hypothesis of this dissertation begins by understanding the process of resettlement of Indians as a policy of the crown whose purpose was to centralize real power in the Viceroyalty of Peru. To achieve this goal, iii the Crown used notions and legal tools, which the Law put at their disposal. One of the most important institutions in this project was the right of dominio, an essential element in the structure of Indian communities. Based on the requirements established by the crown over the indigenous population, various forms of use of goods were established within the new urban units. As a consequence, there was a plural scenario of dominio regimes. In sum, the objective of this research project is to discover the notions of the right of dominio and the legal tools used by the power from the process of resettlement the indigenous population to the settlement and consolidation of Indian communities. / Tesis
335

De la tabla al lienzo. Evolución técnica del soporte pictórico en la Escuela Valenciana del Renacimiento pleno al naturalismo barroco

Castelló Palacios, Amparo 22 February 2021 (has links)
[ES] Por considerarse un periodo crucial dentro de la pintura de la escuela valenciana, es digno de una rigurosa investigación el estudio de la transición entre soportes pictóricos en el paso de la tabla al lienzo. La contribución de un abanico de pintores a esta evolución técnica en el panorama artístico valenciano marcará la producción de los siglos posteriores, perpetuando una nueva forma de pintar sobre lienzo que no terminará de reemplazar por completo a la tradicional pintura sobre tabla. Una serie de particularidades técnicas y matéricas acompañarán este cambio, ya que en su afán por abrazar los nuevos recursos pictóricos, los maestros de la pintura valenciana del siglo XVI y dos primeros tercios del XVII introducirán nuevos procedimientos y materiales en sus obras. A su vez, la sensibilidad artística del momento virará desde la enraizada tradición juanesca plenamente renacentista, hacia el naturalismo y la búsqueda de la realidad inmediata que surgiría en València con la llegada de Juan Sariñena y Francisco Ribalta. Profundizar en el conocimiento de la magnitud de este cambio técnico y estilístico desde varios enfoques pero principalmente desde el científico, gracias al acceso a un conjunto de pinturas que abarcan la producción de Juan de Juanes hasta la de Jerónimo Jacinto de Espinosa, ha permitido reconstruir la manera de trabajar de los principales talleres de pintura de este periodo. En efecto, el alcance de este estudio no habría sido posible sin una extensa labor de revisión de la literatura artística, siendo los tradicionales tratados, manuales y recetarios de pintura referencias clave en la interpretación de los datos que el método científico ofrece. Las aportaciones que brinda esta investigación no solo confirman el esplendor de esta etapa de la pintura valenciana, sino que a su vez se constituyen como un apoyo sólido sobre el que fundamentar nuevas autorías y atribuciones y la puesta en valor por la conservación de nuestro patrimonio pictórico. / [EN] For being considered a crucial period inside the painting of the Valencian school, the study of the transition between pictorial supports in the step of the wooden panel to the canvas is worthy of a rigorous research. The contribution of a range of painters to this technical evolution in the Valencian artistic panorama will mark the production of later centuries, perpetuating a new way of painting on canvas that will not finish completely replacing the traditional painting on panel. A series of technical and material particularities will accompany this change, since in their eagerness to embrace the new pictorial resources, the masters of Valencian painting of the 16th century and two first thirds of the 17th will introduce new procedures and materials in their masterpieces. At the same time, the artistic sensibility of the moment will veer from the fully Renaissance Juanes'deep-rooted tradition, towards naturalism and the search for the immediate reality that arose in València with the arrival of Juan Sariñena and Francisco Ribalta. Deepen the knowledge of the magnitude of this technical and stylistic change from several approaches but mainly from the scientific one, thanks to access to a set of paintings that include the production from Juan de Juanes to that of Jerónimo Jacinto de Espinosa, has allowed to reconstruct the way of working of the main painting workshops of this period. Indeed, the scope of this study would not have been possible without extensive work review of the artistic literature, being the traditional treatises, manuals and recipe books of painting key references in the interpretation of the data that scientific method offers. The contributions that provide this research not only confirm the grandeur of this stage of Valencian painting, but at once they constitute themselves as a solid support on which to base new authorships and attributions and make the enhancement for the conservation of our pictorial heritage. / [CA] Per considerar-se un període crucial dins la pintura de l'escola valenciana, és digne d'una rigorosa investigació l'estudi de la transició entre suports pictòrics en el pas de la taula al llenç. La contribució d'un ventall de pintors a aquesta evolució tècnica en el panorama artístic valencià marcarà la producció dels segles posteriors, i perpetuarà una nova forma de pintar sobre llenç que no terminarà de reemplaçar per complet la tradicional pintura sobre taula. Una sèrie de particularitats tècniques i matèriques acompanyaran aquest canvi, ja que en el seu afany per abraçar els nous recursos pictòrics, els mestres de la pintura valenciana del segle XVI i dos primers terços del XVII introduiran nous procediments i materials en les seues obres. Alhora, la sensibilitat artística del moment virarà des de l'arrelada tradició joanesca plenament renaixentista, cap al naturalisme i la cerca de la realitat immediata que sorgirà a València amb l'arribada de Joan Sarinyena i Francesc Ribalta. Profunditzar en el coneixement de la magnitud d'aquest canvi tècnic i estilístic des de diversos enfocaments però principalment des del científic, gràcies a l'accés a un conjunt de pintures que comprenen la producció des de Joan de Joanes fins a la de Jeroni Jacint d'Espinosa, ha permés reconstruir la manera de treballar dels principals tallers de pintura d'aquest període. En efecte, l'abast d'aquest estudi no hauria sigut possible sense una extensa labor de revisió de la literatura artística, sent els tradicionals tractats, manuals i receptaris de pintura referències clau en la interpretació de les dades que el mètode científic ofereix. Les aportacions que brinda aquesta investigació no sols confirmen l'esplendor d'aquesta etapa de la pintura valenciana, sinó que alhora es constitueixen com un suport sòlid sobre el que fonamentar noves autories i atribucions i la posada en valor per la conservació del nostre patrimoni pictòric. / La tesis doctoral que aquí se presenta fue llevada a término gracias a una serie de ayudas que han sido indispensables para esta investigación. En primer lugar, la concesión de una beca de carácter predoctoral con una duración máxima de tres años (01/07/2014 - 30/06/2017) integrada dentro de las Ayudas para la contratación de personal investigador de carácter predoctoral, programa VALi+d (DOCV núm. 7081/02.08.2013) financiadas por la Consellería de Educación, Cultura y Deporte de la Generalitat Valenciana. Por otra parte, los estudios analíticos derivados de este trabajo se incluyen en el marco del proyecto de investigación del Ministerio de Economía, Industria y Competitividad (MINECO) CTQ2014-53736-C3-01-P sobre la Aplicación de las técnicas nanoelectroquímicas y biotecnologías en el estudio y conservación del patrimonio en metal, cofinanciado con fondos FEDER y adscrito al Programa Estatal de Fomento de la Investigación Científica y Técnica de Excelencia, Subprograma Estatal de Generación del Conocimiento. / Castelló Palacios, A. (2021). De la tabla al lienzo. Evolución técnica del soporte pictórico en la Escuela Valenciana del Renacimiento pleno al naturalismo barroco [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/162071
336

Los primeros Templos Renacentistas en la Ribera Alta del Júcar, S. XVI. El primitivo templo parroquial de San Lorenzo de Alberic

Torres Caballero, Armando 28 June 2021 (has links)
[ES] La Investigación llevada a cabo, la desarrollamos sobre la Iglesia Parroquial de San Lorenzo de Alberic, partiendo de unos restos encontrados en una reforma de los años ochenta del siglo pasado. Hemos utilizado la técnica del levantamiento mediante escáner láser en algunos de los edificios, y en otros el levantamiento manual, mediante medición directa para posteriormente proceder a su estudio. Para poder llevar a cabo la investigación la hemos encuadrado en la época histórica en que se llevó a cabo la construcción del templo cristiano en Alberic, sobre la mezquita existente con anterioridad, añadiendo diferentes hipótesis que refuerzan nuestra propuesta. La época histórica, a la que dedicamos también nuestra investigación, será la comprendida entre el año 1489, fecha en que el Cardenal Pedro González de Mendoza adquiere la baronía de Alberic, junto con la población de Ayora en el Reino de Valencia, y cerraremos el período histórico estudiado en el año 1554, fecha en la que muere Mencía de Mendoza, nieta del Cardenal, y que debido a su falta de descendencia, sus posesiones pasarán a su hermana María de Mendoza, casada con el Duque del Infantado, y a partir de éste momento la baronía de Alberic y Ayora, así como todas las posesiones que poseía el Marqués de Zenete, pasarán a formar parte de esta casa nobiliaria. Como podremos ver a lo largo de la investigación, lo que en principio hemos tratado como un edificio local, veremos que debido a las diferentes personalidades, adquiere relevancia internacional, tanto el Cardenal como su hijo primogénito Rodrigo de Mendoza, y finalmente su nieta, mantendrán relacio-nes a nivel internacional, con diferentes Reyes, Papas y también se vincularán familiarmente con nobles que vendrán junto al Emperador Carlos desde Flandes. En concreto el Conde Enrique III de Nassau, que casará con Mencía, y que durante nuestra investigación hemos podido comprobar que fue el promotor de los templos religiosos de la baronía de Alberic, que comprende en ésa época los núcleos de población de Alcocer, Alàsquer, Gavarda, Benifaraig, y algu-nos más con menor población. Además veremos que dada la importancia de esta familia, serán unos mecenas en las artes, abarcando desde la pintura hasta la arquitectura, y siendo los introductores del Renacimiento en los diferentes reinos de la Peninsula Ibérica, trasladando su influencia hasta los Países Bajos. Junto con el apartado histórico, estudiamos los diferentes templos parroquiales que bajo nuestro criterio pueden estar relacionados, influidos, o levantados en época similar o me-diante los mismos maestros, de manera que mediante la comparación, podamos arrojar luz, sobre ese primer edificio religioso cristiano, levantado sobre la mezquita existente en la población de Alberic, durante el siglo XVI. / [CA] La Investigació portada a terme, la desenvolupem sobre l'Església Parroquial de Sant Llorenç d'Alberic, partint d'unes restes trobades en una reforma dels anys 80 del segle passat. Hem utilitzat la tècnica de l'aixecament, mitjançant escàner làser en alguns dels edificis, i en uns altres l'aixecament manual, mitjançant mesurament directe per a posteriorment procedir al seu estudi. Per a poder dur a terme la investigació l'hem enquadrada en l'època històrica en què es va dur a terme la construcció del temple cristià a Alberic, sobre la mesquita existent amb ante-rioritat, afegint diferents hipòtesis que reforcen la nostra proposta. L'època històrica, a la qual dediquem també la nostra investigació, serà la compresa entre l'any 1489, data en què el Cardenal Pedro González de Mendoza adquireix la baronia d'Al-beric, juntament amb la població d'Aiora en el Regne de València, i tancarem el període històric estudiat l'any 1554, data en la qual mor Mencía de Mendoza, néta del Cardenal, i que a causa de la seua falta de descendència, les seues possessions passaran a la seua germana María de Mendoza, ca-sada amb el Duc del Infantado, i a partir d'aquest moment la baronia d'Alberic i Aiora, així com totes les possessions que posseïa el Marquès de Zenete, passaran a formar part d'a-questa casa nobiliària. Com podrem veure al llarg de la investigació, lo que en principi hem tractat com un edifici local, veurem que a causa de les diferents personalitats, adquireix rellevància internacional, tant el Cardenal com el seu fill primogènit Rodrigo de Mendoza, i finalment la seua néta, mantindran relacions a nivell in-ternacional, amb diferents reis, papes i també es vincularan familiarment amb nobles que vindran al costat de l'Emperador Carles des de Flandes. En concret el Comte Enric III de Nassau, que casarà amb Mencía, i que durant la nostra investigació hem pogut compro-var que va ser el promotor dels temples religiosos de la baro-nia d'Alberic, que comprèn en aquesta època els nuclis de població de Alcosser, Alàsquer, Gavarda, Benifaraig, i alguns més amb menor població. A més veurem que donada la importància d'aquesta família, seran uns mecenes en les arts, abastant des de la pintura fins a l'arquitectura, i sent els introductors del Renaixement en els diferents regnes de la Peninsula Ibèrica, traslladant la seua influència fins als Països Baixos. Juntament amb l'apartat històric, estudiem els diferents tem-ples parroquials que sota el nostre criteri poden estar relacio-nats, influïts, o alçats en època similar o mitjançant els ma-teixos mestres, de manera que mitjançant la comparació, puguem llançar llum, sobre aqueix primer edifici religiós cristià, construït sobre la mesquita existent en la població d'Alberic, durant el Segle XVI. / [EN] The research carried out, we developed from the Parish Church of San Lorenzo de Alberic, starting from a few remains found in a reform of the 80s the last century. We have used the lifting technique by means of laser scanner in some of the buildings, and in others the manual survey, by means of direct measurement to later proceed to its study. In order to carry out the research we have framed it in the historical epoch in which the construction of the Christian temple was carried out in Alberic, on the existing mosque previ-ously, adding different hypotheses that reinforce our proposal. The historical epoch, to which we also dedicate our research, will be that between the year 1489, the date on which Cardinal Pedro González de Mendoza acquired the barony of Alberic, together with the town of Ayora in the Kingdom of Valencia, and we will close the historical period studied in the year 1554, date in which Mencía de Mendoza dies, granddaughter of the Cardinal, and that due to his lack of offspring, his possessions will pass to his sister María de Mendoza, married to the Duque del Infantado, From this moment the barony of Alberic and Ayora, as well as all the possessions that the Mar-quis of Zenete possessed, will become part of this noble house. As we can see throughout the investigation, what we have originally treated as a local building, we will see that due to the different personalities, the Cardinal and his first-born son Rodrigo de Mendoza acquire international relevance, and finally his granddaughter , they will maintain relations at the interna-tional level, with different Kings, and will also be linked famil-iarly with nobles who will come with Emperor Carlos de Flan-des. In particular Count Henry III of Nassau, who will marry Mencía, and during our research we have seen that he was the promoter of the religious temples of the barony of Alberic, which comprises at that time the population centers of Alcocer, Alàsquer, Gavarda, Benifaraig, and some more with smaller popula-tion. In addition we will see that given the importance of this family, they will be patrons in the arts, ranging from painting to architecture, and being the initiators of the Renaissance in the different kingdoms of the Iberian Peninsula, transferring their in-fluence to the Netherlands. Along with the historical section, we study the different parochial temples that under our criterion may be related, influenced, or raised in a similar time or by the same teachers, so that by comparison, we can shed light on that first Christian religious edifice, raised on the existing mosque in the town of Alberic, during the sixteenth century. / Torres Caballero, A. (2021). Los primeros Templos Renacentistas en la Ribera Alta del Júcar, S. XVI. El primitivo templo parroquial de San Lorenzo de Alberic [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/168449
337

Arte y mística en el siglo XXI. La creación artística como una aproximación a la espiritualidad

Mañas García, Alejandro, Navalón Blesa, Natividad 06 November 2017 (has links)
Art and mysticism in the 21st century. Artistic creation as an approach to spirituality is the result of a deep study carried out from the point of view of artistic creation. A study based on mysticism, on the mystics of the 16th and 17th centuries and on the associated symbology and its influence in the art of the 21st century. A research work that takes as reference an endless range of fields such as philosophy, psychology, theology, history, aesthetics and art among others, to go in depth into mysticism, mystery and spirituality. The main objective of the work is the study of mysticism and its influence in art, focusing more intensely on the process of creation of the artistic project that has been carried out for this thesis. From references such as Santa Teresa de Jesus and San Juan de la Cruz, it has been developed a whole poetic and symbolic universe that has been used to generate the proposed sculptural resources. Starting from this analysis, the concepts of spirituality and contemplation, dialogue, pain and silence have been taken to make each one of the personal artistic proposals. In our case this process has helped us, on the one hand, to discover our own inside, our being, in order to search for the absolute and, on the other hand, to propose new methods of creation, new ways of dealing with art itself. A whole field of concepts and references that have helped us to build our own artistic and plastic discourse. This study serves to demonstrate the influence of these authors, themes and symbologies in contemporary art. Good evidence of this are the exhibitions that reveal these concepts, as well as the artists who make use of them. This Doctoral Thesis is a place for reflection on methods of creation and it allows us to appreciate the similarities of the creative process between the mystic and the artist. Both paths bring us closer to our inner world and show that both art and mysticism imply a transforming dimension in mankind. / Arte y mística en el siglo XXI. La creación artística como una aproximación a la espiritualidad es la consecuencia de un profundo estudio, llevado a cabo desde el punto de vista de la creación artística, sobre la mística, sobre los místicos del siglo XVI y XVII y sobre la simbología asociada, y su influencia en el arte del siglo XXI. Una investigación que toma como referente un sin fin de campos como la filosofía, la psicología, la teología, la historia, la estética y el arte, entre otros, para adentrarse en la mística, en el misterio y en la espiritualidad. El trabajo tiene como objetivo principal el estudio de la mística y su influencia en el arte, centrándose, más intensamente, en el proceso de creación del proyecto artístico que se ha realizado para esta tesis. A partir de referentes como santa Teresa de Jesús y san Juan de la Cruz, se ha elaborado todo un universo poético y simbólico que ha servido para generar los recursos plásticos propuestos. Partiendo de este análisis, se han tomado los conceptos de espiritualidad y contemplación, diálogo, dolor y silencio, para elaborar cada una de las propuestas artísticas personales. En nuestro caso, este proceso, nos ha ayudado, por un lado, a descubrir nuestro propio interior, nuestro ser, con el fin de la búsqueda de lo absoluto y, por otro, a plantear nuevos métodos de creación, nuevas maneras de enfrentarse al hecho artístico. Todo un campo de conceptos y referentes que nos han servido para construir nuestro propio discurso artístico y plástico. Este estudio sirve para evidenciar la influencia de estos autores, estas temáticas y estas simbologías en el arte contemporáneo, prueba de ello son las exposiciones que ponen de manifiesto actualmente estos conceptos, así como los artistas que hacen uso de ellos. Esta Tesis Doctoral supone un lugar para la reflexión sobre métodos de creación y nos permite apreciar las semejanzas del proceso creativo entre el místico y el artista. Ambos caminos nos acercan a nuestro mundo interior y ponen de manifiesto, que tanto el arte como la mística conllevan una dimensión transformadora en el hombre. / Art i mística al segle XXI. La creació artística com una aproximació a l'espiritualitat és la consequ¿ència d'un profund estudi, dut a terme des del punt de vista de la creació artística, sobre la mística, sobre els místicos del segle XVI i XVII i sobre la simbologia associada, i la seva influència en l'art del segle XXI. Una recerca que pren com a referent un sense fi de camps com la filosofia, la psicologia, la teologia, la història, l'estètica i l'art, entre uns altres, per endinsar-se en la mística, en el misteri i en l'espiritualitat. El treball té com a objectiu principal l'estudi de la mística i la seua influència en l'art, centrant-se, més intensament, en el procés de creació del projecte artístic que s'ha realitzat per a aquesta tesi. A partir de referents com a Santa Teresa de Jesús i Sant Joan de la Creu, s'ha elaborat tot un univers poètic i simbòlic que ha servit per generar els recursos plàstics proposats. Partint d'aquesta anàlisi, s'han pres els conceptes d'espiritualitat i contemplació, diàleg, dolor i silenci, per elaborar cadascuna de les propostes artístiques personals. En el nostre cas, aquest procés, ens ha ajudat; d'una banda, a descobrir el nostre propi interior, el nostre ésser; amb la finalitat de la cerca de l'absolut i, per un altre, a plantejar nous mètodes de creació, noves maneres d'enfrontar-se al fet artístic. Tot un camp de conceptes i referents que ens han servit per construir el nostre propi discurs artístic i plàstic. Aquest estudi serveix per evidenciar la influència d'aquests autors, aquestes temàtiques i aquestes simbologies en l'art contemporani. Prova d'això són les exposicions, que posen de manifest actualment aquests conceptes, així com els artistes que fan ús d'ells. Aquesta Tesi Doctoral suposa un lloc per a la reflexió sobre mètodes de creació i ens permet apreciar les semblances del procés creatiu entre el místic i l'artista. Tots dos camins ens acosten al nostre món interior i posen de manifest, que tant l'art com la mística comporten una dimensió transformadora en l'home. / Mañas García, A.; Navalón Blesa, N. (2017). Arte y mística en el siglo XXI. La creación artística como una aproximación a la espiritualidad [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90530
338

Les espaces du catholicisme francais contemporain : dynamiques communautaires polarisées et recompositions d’un paysage religieux éclaté : (1980-2013) / The aeras of contemporary French catholicism : polarized community dynamics and recompositions of a fragmented religious scene : (1980-2013) / Espacios del catolicismo contemporáneo francés : recomposiciones y dinamicas de un paisaje religioso fragmentado : (1980-2013)

Herbinet, Vincent 03 July 2018 (has links)
Cette thèse vise à analyser dans la contemporanéité (1980-2013) la trajectoire du catholicisme, dans le sillage de la microhistoire, par l’étude de ses acteurs, de ses territoires et de ses communautés, des modes de gouvernement ecclésial. Nous mettrons en lumière le paradoxe du tissu de l’Eglise locale qui se dilate et se morcelle, mais aussi se contracte et se polarise, obligeant l’Ordinaire, dans son gouvernement, à penser un changement de paradigme : passer du défi de la proximité à celui de l’unité, compte tenu de la pluralité des communautés et des territoires associés. Nous étudierons, pour appuyer nos analyses, les diocèses de Rennes, Autun et Fréjus-Toulon. Un glissement de la logique d’enclos à la dynamique de pôles centralisateurs sera appréhendé, parfois en tensions, par les acteurs d’Eglise, à la lumière de quatre enjeux structurant l’argumentation : le « biotope » (rural/urbain), la diversité communautaire, le militantisme et la question de l’identité (statuts des clercs, coresponsabilité, modalités de l’évangélisation, communautarisme…).L’histoire et la géographie sociale permettront de renouveler les problématiques de l’appartenance spatiale et religieuse en partant d’interrogations sur le territoire selon des indicateurs précis : réseaux de fidèles et des militants, apport des nouvelles communautés (effectifs, choix pastoraux, gouvernement), options épiscopales en faveur de tel territoire ou tel groupe ecclésial… Pour l’historien, l’espace peut être considéré comme un outil heuristique, dans lequel des changements d’échelle se sont imposés dans le temps court. En délimitant nos recherches (1980-2013), nous voulons nous attarder à l’intérieur d’espaces qui ne possèdent plus la relative homogénéité que l’histoire leur prêtait avant le XXème siècle.Nos recherches s’inscrivent dans une structure en trois parties. La première partie se veut avant tout contextuelle, à la lumière de la postmodernité et de la sécularisation qui modifient les modes d’appartenance à une religion déclarée par beaucoup en soins palliatifs. Nous analyserons les liens étroits entre le catholicisme et ses modes d’insertion territoriale (rural/urbain) à partir de nos diocèses de référence. Nous présenterons les dé/recompositions des formes de militantisme dans le diocèse de Rennes, terreau d’Action catholique de plus en plus stérile et laissant la place à une militance familialiste très urbaine.La seconde partie de la thèse abordera les enjeux de la gouvernance ecclésiale dans les trois diocèses d’étude. Nous étudierons, dans le temps court, l’évolution du « munus regendi » des évêques et des prêtres avec le croisement des générations, avec le principe de coresponsabilité et le développement différencié selon les diocèses du diaconat permanent et des laïcs en mission ecclésiale. Nous développerons tout particulièrement le cas toulonnais pour lequel peu d’études approfondies ont été réalisées.Enfin, la troisième partie mettra l’accent sur la problématique du développement croissant d’un catholicisme attestataire polarisé en quête de visibilité. Nous analyserons la genèse du Renouveau et sa trajectoire dans le diocèse de Rennes. Nous nous pencherons particulièrement sur la communauté de l’Emmanuel, sur sa promotion de la nouvelle évangélisation et l’intégralisme de ses modes pastoraux. Ensuite, fort d’une certaine fécondité sacerdotale et d’un dialogue chaotique avec Rome (Motu proprio en 1988 et 2007), la galaxie traditionaliste très hétéroclite reste le cadre de mutations contemporaines que nous étudierons dans les diocèses de Rennes et d’Autun. Enfin, nous changerons d’échelle en nous focalisant sur la ville-sanctuaire de Paray-le-Monial, pôle militant et laboratoire incubateur d’un « nouveau catholicisme », sur l’articulation entre les différents territoires (ville, sanctuaire, paroisse) et les acteurs en place. / This thesis aims at analysing, in the contemporary world (1980-2013), the trajectory of catholicism, in the wake of microhistory, through the study of its actors, its territories and its communities, the modes of ecclesial government. We will highlight the paradox of the fabric of the local Church which expands and fragments, but also contracts and polarizes, forcing the Ordinary, in his government, to think of a paradigm shift: from the challenge of proximity to the one of unity, taking into account the plurality of communities and associated territories. To support our analyses, we will study the dioceses of Rennes, Autun and Frejus-Toulon. A shift from the logic of enclosures to the dynamics of a centralizing pole will be apprehended, sometimes in tension, by Church actors, in the light of four issues structuring the argument: « biotope » (rural/urban), community diversity, activism and the question of identity (status of clerics, co-responsibility, modalities of evangelization, communautarism...).History and social geography will enable us to renew the problems of spatial and religious belonging by starting from questions about the territory according to precise indicators: networks of the faithful and militants, the contribution of new communities (numbers, pastoral strategies, government), episcopal options in favour of a particular territory or ecclesial group... For the historian, space can be considered as a heuristic tool, in which changes of scale have been imposed in short time. By delimiting our research (1980-2013), we want to focus on the interior of aeras that no longer possess the relative homogeneity that history lent them before the 20th century.Our research are presented in a three-part structure. The first part is intended above all to be contextual, in the light of postmodernity and secularization, which modify the modes of belonging to a religion declared by many in palliative care. We will analyse the close links between Catholicism and its modes of territorial integration (rural/urban) from our dioceses of reference. We will present the recompositions of the forms of militancy in the diocese of Rennes, a breeding ground for Catholic Action that is increasingly sterile and leaving room for very urban familyist militancy.The second part of this thesis will address the issues of ecclesial governance in our three dioceses of study. We will study, in the short time, the evolution of the « munus regendi » of bishops and priests with the crossing of generations; with the principle of co-responsibility and the differentiated development according to the dioceses of the permanent diaconate and of the laity in ecclesial mission. We will particularly develop the Toulon case for which few in-depth studies have been carried out.Finally, the third part will focus on the problem of the growing development of a polarized Catholic witness in search of visibility. We will analyze the genesis of the Renewal and its trajectory in the diocese of Rennes. We will look particularly at the Emmanuel community, its promotion of the new evangelization and the fundamentalism of its pastoral modes. Then, with a certain priestly fruitfulness and a chaotic dialogue with Rome (Motu proprio in 1988 and 2007), the very heterogeneous traditionalist galaxy remains the framework of contemporary mutations that we will study in the dioceses of Rennes and Autun. Finally, we will change scale by focusing on the city-sanctuary of Paray-le-Monial, militant pole and laboratory incubator of a « new Catholicism », on the articulation between the various territories (city, sanctuary, parish) and the actors in place. / La modernidad desafía "parroquia civilización". Los cambios en espacial e institucional llevada a cabo por la Iglesia católica, entre ellos diócesis, son simples adaptaciones renovadas o por el contrario, inauguran un proceso de desarrollo en el centro de nuevas áreas de distribución, en particular con el creciente impacto de los nuevos jugadores? Las iglesias se vacían todas partes en Francia, pero las comunidades y diócesis han recuperado algunos lugares para hacer los pilares de las nuevas formas de práctica religiosa, si es posible, la supervivencia no sólo de la institución, sino también la transmisión de la fe. ¿Cuál es el proceso? ¿Es sostenible en el tiempo? ¿Con qué herramientas?
339

Ett diadem och dess ikonografi : En studie av kejsarinnan Josephines pärl- och kamédiadem i porträtt mellan 1812 och 2010 / A Diadem and its Iconography : A Study of Empress Josephine’s Pearl and Cameo Diadem in Portraits between 1812 and 2010

af Klinteberg, Kristina January 2021 (has links)
The main purpose of this study of a pearl and cameo diadem, given by Napoleon to his first wife Josephine in 1809, is to follow its representation in portraiture from Paris in 1812 to Stockholm in 2010, and explore how the iconography develops during these 200 years. From the earlier years, the diadem is found only in miniatures, then after coming to the new royal family in Sweden, the Bernadottes, it is given a role of an heirloom representing history and families in grand paintings, arriving to the present well-known wedding hairpiece, covered by modern media, where the diadem is more of a crown than the open, forehead-covering piece of fashion jewellery it was during the Napoleonic era in France. The portraits from 1812, 1814, 1836, 1837, 1877, 1976, 2000/2003 and 2010 also portray a development of the female role model of its time. Just like the hair piece attains an iconography which comprises not only the highest dress codes but also a possibility of status transformation for the people involved in ceremony, the role of the country’s First Lady is about to change into a higher, more egalitarian position of present days.
340

Von den Ähnlichkeiten und Differenzen: Ehre und Drama des 16. und 17. Jahrhunderts in Italien und Spanien

Toro, Alfonso de 08 June 2022 (has links)
Die Untersuchung 'Von den Ähnlichkeiten und Differenzen. Ehre und Drama des XVI. und XVII. Jahrhunderts in Italien und Spanien' stellt ein Standardwerk sowie den bisher stärksten und gründlichsten Beitrag zu einem der meistdiskutierten Themen der Hispanistik, zur Ehre und zum Drama des 16. und 17. Jahrhunderts unter Berücksichtigung Italiens dar, das im Rahmen eines kulturtheoretischen, semiotisch-epistemologischen Konzepts ein umfassendes Interpretations- und Erklärungsmodell für die interkulturelle und intertextuelle Behandlung der Gebiete Drama, Poetik, Ehre, Ethik, Rechtsphilosophie, Moraltheologie, Strafgesetze entwickelt. Die Arbeit gliedert sich in zwei große Abteilungen: die erste beschäftigt sich gleichermaßen mit dem Ehr-begriff, der Rache, der Ehe und dem Ehebruch in der Ethik und Jurisprudenz in Italien und Spanien. (Hier greift er auf die römische, germanische und spanische Rechtsprechung des Mittelalters, auf die Moraltheologie, auf die Bücher der Beichtväter und Prediger, auf Sammlungen von Sprichworten und Anekdoten zurück.) Auf Grundlage dieses Materials werden die Wesenszüge, die Ähnlichkeiten und Differenzen, zwischen beiden Systemen. Im zweiten Teil der Analyse der Tragödie und der Tragikomödie in Italien und Spanien des XVI. und XVII. Jahrhundert mit über dreihundert Dramen gewidmet, wird Ein vergleichbares Verfahren, das der Ähnlichkeiten und Differenzen, bei den historisch-typologischen Untersuchung (Poetiken) der dramatischen Gattungen in beiden Ländern verwendet womit ein System zur Verfügung gestellt wird, das die Ehrendramen erklärt und interpretiert. Die Arbeit schließt mit einem Modell für die epistemologische (von den Ursprüngen des Ehrdiskurses und seiner Konstituenten im entsprechenden Epistem der Epoche) und zeichenhafte Interpretation (in ihrer Konkre-tisierung in semantische, pragmatische und syntaktische ‚Marken‘). / La investigación 'De las Similitudes y Diferencias. Honor y Drama de los siglos XVI y XVII en Italia y España' es una obra fundamental y la contribución más importante y completa en el contexto de un sistema semiótico-epistemológico de la teoría de la cultura desarrolla un amplio modelo de interpretación para los campos del drama, del honor, de la ética, de la teología moral, de la jurisprudencia, de las leyes penales, etc. El trabajo se divide en dos grandes partes: la primera se ocupa del concepto de honor, venganza, matrimonio, adulterio etc. en la ética, en la jurisprudencia (recurriendo aquí a la jurisprudencia romana, germana y a la española medieval, a la teología moral, a los libros de confesores y predicadores, a colecciones de refranes y de anecdotarios tanto en Italia como en España. Partiendo de este material se establecen las características fundamentales, de las similitudes y diferencias, entre ambos sistemas. En la segunda parte dedicada al análisis dramático de la tragedia, y tragicomedia en Italia y España de los siglos XVI y XVII se emplea el mismo procedimiento, de las similitudes y diferencias para el estudio histórico-tipológico de los géneros dramáticos (y poéticas) en ambos países desarrollando un sistema explicativo e interpretativo para los dramas de honor. El trabajo concluye con un modelo para la interpretación epistemológica (del origen del discurso del honor y sus constituyentes en la respectiva episteme de la época) y sígnica (de su concretización en ‘marcas’ semánticas, pragmáticas y sintácticas). / La ricerca 'De le Similitudini e Differenze. Onore e dramma nel Cinquecento e nel Seicento in Italia e in Spagna' è un’opera fondamentale e il contributo più importante e completo nel contesto di un sistema semioti-co-epistemologico di teoria della cultura, che sviluppa un ampio mo-dello interpretativo per i campi del dramma, dell’onore, dell'etica, della teologia morale, della giurisprudenza, del diritto penale, ecc. L’opera è divisa in due parti principali: la prima tratta il concetto di onore, vendetta, matrimonio, adulterio, ecc. nell'etica, nella giurisprudenza (attingendo alla giurisprudenza romana, tedesca e spagnola medievale, alla teologia morale, ai libri di confessori e predicatori, alle raccolte di proverbi e aneddoti sia in Italia che in Spagna). Sulla base di questo materiale, vengono stabilite le caratteristiche fondamentali, le similitudini e le differenze tra i due sistemi. Nella seconda parte, dedicata all’analisi drammatica della tragedia e della tragicommedia in Italia e in Spagna nei secoli XVI e XVII, lo stesso procedimento viene utilizzato per lo studio storico-tipologico dei generi drammatici (e delle poetiche) in entrambi i paesi, sviluppando un sistema esplicativo e interpretativo dei drammi d’onore. Il lavoro si conclude con un modello di interpretazione epistemologica (dell’origine del discorso dell’onore e dei suoi costituenti nella rispettiva episteme del tempo) e di segni (della sua concretizzazione in ‘segni’ semantici, pragmatici e sintattici). / The Study 'On Similarities and Differences. Honour and Drama of the Sixteenth and Seventeenth Centuries in Italy and Spain' is a standard work and the strongest and most thorough contribution to date to one of the most discussed topics in Hispanic Studies, Honour and drama in the sixteenth and seventeenth centuries, taking Italy into account. It develops a comprehensive model of interpretation and explanation for the intercultural and intertextual treatment of the fields of drama, honour, ethics, legal philosophy, moral theology and penal laws within the framework of a cultural-theoretical, semiotic-epistemological concept. The work is divided into two large sections: the first deals equally with the concept of honour, revenge, marriage and adultery in ethics and jurisprudence in Italy and Spain. (Here he draws on Roman, Greek and Spanish jurisprudence of the Middle Ages, on moral theology, on the books of the confessors and preachers, on collections of proverbs and anecdotes). On the basis of this material, the traits, the similarities and differences, between the two systems are analysed. In the second part, dedicated to the analysis of tragedy and tragicomedy in Italy and Spain in the 16th and 17th centuries, with over three hundred dramas, a comparable method, that of similarities and differences, is used in the historical-typological study (poetics) of the dramatic genres in both countries, providing a system that explains and interprets the dramas of honour. The work concludes with a model for the epistemological (from the origins of the discourse of honour and its constituents in the corresponding episteme of the period) and sign-like interpretation (in its concretisation in semantic, pragmatic and syntactic ‘marks’). / La recherche 'Des Similitudes et Différences. Honneur et drame aux XVIe et XVIIe siècles en Italie et en Espagne' est un ouvrage fondamental et la contribution la plus importante et la plus complète dans le cadre d’un système sémiotique-épistémologique de la théorie de la culture. Ici on développe un vaste modèle d’interprétation pour les domaines du drame, de l’honneur, de l’éthique, de la théologie morale, de la jurispru-dence, du droit pénal, etc. L’ouvrage est divisé en deux grandes parties: la première traite du concept d’honneur, de vengeance, de mariage, d’adultère, etc. dans l'éthique, la jurisprudence (en s’appuyant ici sur la jurisprudence romaine, alle-mande et espagnole médiévale, la théologie morale, les livres des confesseurs et des prédicateurs, les recueils de proverbes et d’anecdotes en Italie et en Espagne). Sur la base de ce matériel, les caractéristiques fondamentales, les similitudes et les différences entre les deux systèmes sont établies. Dans la deuxième partie consacrée à l'analyse dramatique de la tragédie et de la tragi-comédie en Italie et en Espagne aux XVIe et XVIIe siècles, la même procédure de similitudes et de différences est utilisée pour l’étude historico-typologique des genres dramatiques (et de poétiques) dans les deux pays, en développant un système explicatif et interprétatif pour les drames d’honneur. L’œuvre conclue avec un modèle d’interprétation épistémologique (de l’origine du discours de l’honneur et de ses constituants dans l’épistème respectif de l’époque) et de l’interprétation des signes (de sa concrétisation en ‘marques’ sémantiques, pragmatiques et syntaxiques).

Page generated in 0.0648 seconds