[ES] En esta tesis doctoral se aborda el concepto de la visión caleidoscópica con el fin de reflexionar en esta idea, asumiendo esta mirada en un sentido amplio, es decir, más allá de lo que se observa en un caleidoscopio. En concreto, el objeto de estudio determina la repercusión de esta polivisión caleidoscópica en el arte plástico y animación basada en la movilidad, reiteración simétrica, fragmentación y reintegración. De igual manera, asumiendo este principio se profundiza en la dinámica caleidoscópica, al subvertir los órdenes con la variación de algún elemento. De modo que se expone lo significativo de las disposiciones más singulares de los patrones, incorporando elementos de modificación o ruptura en la desintegración del lenguaje caleidoscópico con la finalidad de desestructurar o deconstruir la distribución de la red al alterar la simetría; o algún componente que visibilice estructuras menos lineales como alternativas a los patrones continuos, uniformes y cerrados, y en este caso se plantea un descentramiento y una abertura mayor. Se verificará en los procesos creativos un conjunto de obras en un contexto contemporáneo puede generar diversas lecturas y facetas que estimulen la creatividad. Por lo tanto, esta repercusión se analizará mediante obras plásticas y filmes de animación significativas, además, es relevante precisar que se analizará a través de métodos alternativos que pueden alterar la estructura convencional. Del mismo modo, se hará un recorrido y contextualización de esta visión en un orden conceptual y formal, junto a una exposición de juguetes ópticos vinculados a la imagen refleja entre los que se encuentra el caleidoscopio, con el fin de analizar la evolución del objeto y de la óptica del mismo, pasando por pequeños y grandes artefactos, analizando los elementos comunes que la conforman y también las diferencias, hasta ver en la actualidad la confluencia de esta óptica con los artefactos de gran formato. Este enfoque tiene el propósito de abrir la mirada y permitir una comprensión más amplia, interconectada y diversa, lo cual expresa aspectos de evolución. A la vez, se puede señalar, cómo finalmente esta óptica en la actualidad se lleva hacia la instalación o intervención artística con innovaciones a la par, es posible verificar cómo no es solo una visión en el arte, sino que esta idea de crecimiento se extiende, a la vida, al relacionarse con el entorno como un tejido de patrones en interacción. En este sentido, se sigue el concepto de "extimidad" (extimité), acuñado por Jacques Lacan en el siglo XX ya que, expresa la interrelación entre exterior e interior en un juego de inversión, donde lo íntimo pasa al exterior y viceversa. Esta noción en la tesis se extrapola al arte del caleidoscopio porque exterioriza algo que está en el interior y también en la visión caleidoscópica, donde se determina una sincronía entre el mundo externo e interno que transmite dicha visión. / [CA] En aquesta tesi doctoral s'aborda el concepte de la visió calidoscòpica amb la finalitat de reflexionar-hi, i s'assumeix aquesta mirada en un sentit ampli, és a dir, més enllà del que s'observa en un calidoscopi. En concret, l'objecte d'estudi determina la repercussió d'aquesta polivisió calidoscòpica en l'art plàstic i l'animació basada en la mobilitat, reiteració simètrica, fragmentació i reintegració. D'igual manera, assumint aquest principi s'aprofundeix en la dinàmica calidoscòpica, en subvertir els ordres amb la variació d'algun element; així s'exposa el significatiu de les disposicions més singulars dels patrons, incorporant elements de modificació o ruptura en la desintegració del llenguatge calidoscòpic amb la finalitat de desestructurar o desconstruir la distribució de la xarxa en alterar la simetria; o algun component que visibilitze estructures menys lineals com a alternatives als patrons continus, uniformes i tancats, i en aquest cas es planteja un descentrament i una obertura major. Es verificaran en els processos creatius un conjunt d'obres [que] en un context contemporani poden generar diverses lectures i facetes que estimulen la creativitat. Per tant, aquesta repercussió s'analitzarà mitjançant obres plàstiques i films d'animació significatives. A més, és rellevant precisar que s'analitzarà a través de mètodes alternatius que poden alterar l'estructura convencional. De la mateixa manera, es farà un recorregut i contextualització d'aquesta visió en un ordre conceptual i formal, al costat d'una exposició de joguets òptics vinculats a la imatge reflexa entre els quals hi ha el calidoscopi, amb la finalitat d'analitzar l'evolució de l'objecte i la seua l'òptica. Passarem per petits i grans artefactes i analitzarem els elements comuns que la conformen i també les diferències, fins a veure en l'actualitat la confluència d'aquesta òptica amb els artefactes de gran format. Aquest enfocament té el propòsit d'obrir la mirada i permetre una comprensió més àmplia, interconnectada i diversa, la qual cosa expressa aspectes d'evolució. Així mateix, es pot assenyalar com finalment aquesta òptica en l'actualitat porta cap a la instal·lació o intervenció artística amb innovacions i alhora, i és possible verificar com no és només una visió en l'art, sinó que la idea de creixement s'estén, a la vida, en relacionar-se amb l'entorn com un teixit de patrons en interacció. En aquest sentit, se segueix el concepte d'extimitat" (extimité), encunyat per Jacques Lacan en el segle XX ja que, expressa la interrelació entre exterior/interior i viceversa, en un joc d'inversió, on l'íntim passa a l'exterior i tots dos estan implicats. Aquesta noció en la tesi, s'extrapola a l'art del calidoscopi perquè exterioritza alguna cosa que està a l'interior i també en la visió calidoscòpica, on es determina una sincronia entre el món extern i intern que transmet la visió. / [EN] This doctoral thesis explores and reflects on the concept of the kaleidoscopic view, assuming this gaze in a broad sense; that is, beyond what is observed in a kaleidoscope. Specifically, the object of study determines the repercussions of this kaleidoscopic polyvision in plastic art and animation, with an image shaped by mobility, symmetrical reiteration, fragmentation and reintegration. Moreover, the kaleidoscopic dynamics are intensified by subverting the orders through the variation of certain elements. In this way, the significance of the most unique patterns is exposed, incorporating elements of modification or rupture in the disintegration of the kaleidoscopic language, with the aim of deconstructing the arrangement of the network by altering the symmetry. Similarly, the focus is shifted to less linear structures as alternatives to the continuous, uniform, closed patterns, through a decentring and greater opening. In the creative processes, a set of works in a contemporary context can generate multiple facets and diverse readings that stimulate creativity. Therefore, this repercussion will be analysed through significant works of plastic art and animation films, and applying alternative methods that can alter the conventional structure. Furthermore, there will be a conceptual and formal exploration and contextualisation of this vision, together with a discussion of optical toys linked to the reflex image, including the kaleidoscope. By so doing, the evolution of the object and its optics are analysed, passing through small and large artefacts, examining both the common elements and the differences, until we reach the confluence of these optics in the present-day large-format artefacts. This approach is intended to open the gaze and allow for a broader, interconnected and diverse understanding, incorporating aspects of evolution. At the same time, it is shown how this optic is nowadays is ultimately applied to installations or innovative artistic intervention. At the same time, it can be seen that it is not only a vision in art, but also the idea of growth extends out to life, relating to the environment as a series of woven, interacting patterns. In this sense, the concept of "extimacy" (extimité), a term coined by Jacques Lacan in the 20th century, is applied, as it expresses the interrelationship between exterior/interior in a game of inversion, where the intimate passes to the exterior and vice versa. In the thesis, this notion is extrapolated to the art of the kaleidoscope because it externalises something that is inside, and within the kaleidoscopic view there is a synchrony between the external and internal world that conveys this vision. / Quiero mostrar gratitud a las entidades financiadoras que han dado soporte a esta investigación por la ayuda de una FPI: Ministerio de Economía y Empresa, Gobierno de España y al Fondo Social Europeo por la cofinanciación recibida en la convocatoria: Ayuda para contrato predoctoral para la formación de Doctores. / Rama Sotos, T. (2021). La visión caleidoscópica en el arte plástico y la animación experimental. La movilidad basada en la reiteración simétrica, fragmentación y reintegración [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/175740

[ES] Esta tesis es producto de un trabajo investigativo centrado en la recepción estética de la exposición Metamorfosis: ver en el tiempo, presentada en Valencia - España. La investigación busca apropiarse del mismo arte para examinar, reflexionar y cuestionar el arte contemporáneo en relación con el espectador - sus elecciones, gustos, percepciones, comportamientos e interpretaciones. Las 28 obras plásticas híbridas y performativas fueron creadas, bajo la idea de que, en la actualidad, se ha producido una ruptura de intereses y, consiguientemente, un inevitable distanciamiento entre el espectador y el arte contemporáneo. Esta investigación procura conocer las miradas y los afectos del público no especializado en arte y se propone a reflexionar acerca de los principales aspectos y conexiones existentes entre un artista anónimo, sus obras performativas y su espectador. ¿El arte actual puede ser atractivo y entretenido para el gran público? ¿Puede el artista crear obras contemporáneas más democráticas y menos excluyentes? A partir de una encuesta con los visitantes de la exposición y de un cuestionario realizado con 55 personas, se buscó verificar si el artista había logrado afectar al espectador e inducirlo a cuestionamientos y reflexiones sobre los temas, a saber: arte contemporáneo, transformaciones y tiempo. Los datos recolectados y categorizados fueron comentados a la luz del pensamiento y de la teoría de los afectos del filósofo holandés Baruch Spinoza (2016). Por medio tanto de una metodología cuantitativa como, sobre todo, cualitativa, se pudo verificar y trabajar el concepto de obras-parábola, es decir, obras que pueden ser percibidas de acuerdo con la sensibilidad y potencialidad de cada individuo, dejando trasparecer, al mismo tiempo, sus gustos, afecciones y afectos. La tesis se presenta, en fin, como una forma singular de reflexionar y pensar el arte contemporáneo, por medio de obras que se metamorfosearon durante la muestra, y su experiencia estética por parte del espectador en un momento puntual, sin pretensión de crear ningún análisis, teoría o metodología relacionada con la tríada artista-obra-espectador. / [CA] Aquesta tesi és producte d'un treball d'investigació centrat en la recepció estètica de l'exposició Metamorfosi: veure en el temps, presentada a València - Espanya. La investigació busca apropiar-se del mateix art per a examinar, reflexionar i qüestionar l'art contemporani en relació amb l'espectador - les seues eleccions, gustos, percepcions, comportaments i interpretacions. Les 28 obres plàstiques híbrides i performatives van ser creades, sota la idea que, en l'actualitat, s'ha produït una ruptura d'interessos i, consegüentment, un inevitable distanciament entre l'espectador i l'art contemporani. Aquesta investigació procura conèixer les mirades i els afectes del públic no especialitzat en art i es proposa a reflexionar sobre els principals aspectes i connexions existents entre un artista anònim, les seues obres performatives i el seu espectador. L'art actual pot ser atractiu i entretingut per al gran públic? Pot l'artista crear obres contemporànies més democràtiques i menys excloents? A partir d'una enquesta amb els visitants de l'exposició i d'un qüestionari realitzat amb 55 persones, es va buscar verificar si l'artista havia aconseguit afectar l'espectador i induir-lo a qüestiona ments i reflexions sobre els temes, a saber: art contemporani, transformacions i temps. Les dades recol·lectades i categoritzades van ser comentats a la llum del pensament i de la teoria dels afectes del filòsof holandès Baruch Spinoza (2016). Per mitjà tant d'una metodologia quantitativa com, sobretot, qualitativa, es va poder verificar i treballar el concepte d'obres-paràbola, és a dir, obres que poden ser percebudes d'acord amb la sensibilitat i potencialitat de cada individu, deixant transparentar, al mateix temps, els seus gustos, afeccions i afectes. La tesi es presenta, en fi, com una forma singular de reflexionar i pensar l'art contemporani, per mitjà d'obres que es van metamorfosar durant la mostra, i la seua experiència estètica per part de l'espectador en un moment puntual, sense pretensió de crear cap anàlisi, teoria o metodologia relacionada amb la tríade artista-obra-espectador. / [EN] This thesis is the product of an investigative work centered on the aesthetic reception of the exhibition Metamorphoses: see in time, presented in Valencia - Spain. The research seeks to appropriate the art itself to examine, reflect and question contemporary art regarding the viewer - their choices, tastes, perceptions, behaviors and interpretations.The 28 hybrid and performant plastic artworks were created under the idea that, today, there was a rupture of interests and, consequently, an inevitable distance between the viewer and contemporary art. This research seeks to know the views and affections of the public not specialized in art and aims to reflect on the main aspects and connections existing between an anonymous artist, his performant works and his viewer. Can current art be attractive and fun for the general public? Can the artist create more democratic and less exclusive contemporary works? From a survey with the visitors to the exhibition and a questionnaire carried out with 56 people, we sought to verify whether the artist managed to affect the viewer and induce him to question and reflect on the themes: contemporary art, transformations and time. The collected and categorized data were commented on in the light of the thinking and the theory of affects of the Dutch philosopher Baruch Spinoza (2016). Through a quantitative and, above all, qualitative methodology, it was possible to verify and work on the concept of works-parable, that is, works that can be perceived according to the sensitivity and potential of each individual, while showing, at the same time, their tastes, affections and fondness. Finally, the thesis presents itself as a singular way of reflecting and thinking about contemporary art, through works that metamorphosed during the show, and its aesthetic experience by the viewer in a punctual moment, without the intention of creating any analysis, theory or methodology related to the artist-work-viewer triad. / Oliveira Góes, CE. (2021). Miradas en metamorfosis: una investigación estética sobre la producción puntual de un artista anónimo [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/177356

[ES] La presente tesis lleva por título En la piel de la latexgrafía: una propuesta creativa para la gráfica actual. Investigación en la que se reúnen los aportes diferenciales de la latexgrafía como técnica inédita de grabado y estampación en el campo de la gráfica expandida en el arte contemporáneo. Partimos de la creación artística en relación a la noción del cuerpo, y propiamente de la piel como frontera simbólica entre nuestro ser y el mundo; superficie en cuya huella se registra la memoria gráfica de nuestra existencia e identidad, la misma que gracias a la implementación de nuestra técnica, podemos transmutar en material expresivo, en el marco de un proceso creativo colaborativo entre el público y nosotros. En una primera parte elaboramos una introducción a la técnica de la latexgrafía, su sentido y práctica, contemplando los conceptos más relevantes y la sistematización del proceso a través de la identificación, descripción y justificación de sus variables. Posteriormente estudiamos los antecedentes y ejes teórico-prácticos de los discursos de la gráfica expandida, con los cuales nos identificamos, para finalmente enumerar los aportes diferenciales, que, desde la latexgrafía, hacemos al ámbito artístico actual. En una segunda parte hacemos una aproximación a las reflexiones poéticas que desde la práctica latexgráfica hemos tejido alrededor de los conceptos del cuerpo, su imagen y las metáforas de la piel, desde una perspectiva interdisciplinar conjugando tanto los aportes de los referentes artísticos como las aproximaciones que desde la filosofía, sociología, antropología y medicina se dan a los conceptos en cuestión, desde mediados del siglo XX a nuestros días en occidente. Finalmente, la tercera parte la dedicamos a la investigación artística comprendida en el corpus de obra propia, donde presentamos los resultados obtenidos a partir del proyecto Embodied Memory, exposición individual conceptualizada y ejecutada en el marco de esta tesis, así como los últimos avances alcanzados en relación a la latexgrafía, en las piezas desarrolladas en el transcurso del año 2021. / [CA] La present tesi porta per títol En la pell de la latexgrafía: una proposta creativa per a la gràfica actual. Investigació en la qual es reuneixen les aportacions diferencials de la latexgrafía com a tècnica inèdita de gravat i estampació en el camp de la gràfica expandida en l'art contemporani. Partim de la creació artística en relació a la noció del cos, i pròpiament de la pell com a frontera simbòlica entre el nostre ésser i el món; superfície en la petjada de la qual es registra la memòria gràfica de la nostra existència i identitat, la mateixa que gràcies a la implementació de la nostra tècnica, podem transmutar en material expressiu, en el marc d'un procés creatiu col·laboratiu entre el públic i nosaltres. En una primera part elaborem una introducció a la tècnica de la latexgrafía, el seu sentit i pràctica, contemplant els conceptes més rellevants i la sistematització del procés a través de la identificació, descripció i justificació de les seues variables. Posteriorment estudiem els antecedents i eixos teoricopràctics dels discursos de la gràfica expandida, amb els quals ens identifiquem, per a finalment enumerar les aportacions diferencials, que, des de la latexgrafía, fem a l'àmbit artístic actual. En una segona part fem una aproximació a les reflexions poètiques que des de la pràctica latexgráfica hem teixit al voltant dels conceptes del cos, la seua imatge i les metàfores de la pell, des d'una perspectiva interdisciplinària conjugant tant les aportacions dels referents artístics com les aproximacions que des de la filosofia, sociologia, antropologia i medicina es donen als conceptes en qüestió, des de mitjan segle XX als nostres dies en occident. Finalment, la tercera part la dediquem a la investigació artística compresa en el corpus d'obra pròpia, on presentem els resultats obtinguts a partir del projecte Embodied Memory, exposició individual conceptualitzada i executada en el marc d'aquesta tesi, així com els últims avanços aconseguits en relació a la latexgrafía, en les peces desenvolupades en el transcurs de l'any 2021. / [EN] This thesis is entitled In the skin of latexgraphy: a creative proposal for current graphics. Research that brings together the differential contributions of latexgraphy as a unique printmaking technique in the field of expanded graphics in contemporary art. We start from the artistic creation in relation to the notion of the body, and properly of the skin as a symbolic border between our being and the world; surface in whose imprint the graphic memory of our existence and identity is recorded, the same that thanks to the implementation of our technique, we can transmute into an expressive material, within the framework of a collaborative creative process between the public and us. In the first part, we elaborate an introduction to the technique of latexgraphy, its meaning and practice, contemplating the most relevant concepts and the systematization of the process through the identification, description and justification of its variables. Later we study the antecedents and theoretical-practical axes of the discourses of expanded graphics, with which we identify our research, to finally list the differential contributions that, from latexgraphy, we make to the current artistic field. In a second part we make an approach to the poetic reflections that from latexgraphic practice we have woven around the concepts of the body, its image and the metaphors of the skin, from an interdisciplinary perspective combining both the contributions of artistic references and the approaches that from philosophy, sociology, anthropology and medicine are given to the concepts in question, from the mid-twentieth century to the present day in the West. Finally, the third part is dedicated to the artistic research included in the corpus of own work, where we present the results obtained from the Embodied Memory project, an individual exhibition conceptualized and executed within the framework of this thesis, as well as the latest advances made in relation to latexgraphy, in the pieces developed during the year 2021. / Romero Cubero, P. (2021). En la piel de la latexgrafía: una propuesta creativa para la gráfica actual [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/180179

[ES] En los últimos años, la fabricación aditiva a través de la extrusión de materiales ha experimentado un desarrollo y adopción acelerados gracias a la amplia disponibilidad de máquinas y materiales de bajo costo. El tamaño de estas máquinas se ha reducido del tamaño del taller al tamaño del escritorio, lo que permite su uso en configuraciones de oficina o en el hogar. Este cambio ha permitido la adopción de la tecnología por la gama más amplia de usuarios que nunca, con o sin experiencia en diseño de ingeniería. Este nuevo paradigma ha creado el desafío de cómo habilitar que estos nuevos usuarios aprovechen las capacidades proporcionadas por esta tecnología. Esta tecnología permite la creación de geometrías complejas y productos personalizados con un coste inferior a los procesos de fabricación convencionales. Además, la gran cantidad de usuarios dispuestos a compartir sus diseños permite encontrar soluciones de diseño desde otros diseñadores. Sin embargo, la amplia gama de configuraciones de máquina, parámetros y materiales requiere brindar soporte para obtener resultados exitosos para cualquier combinación. Esta tesis aborda este desafío identificando las características de diseño y fabricación a considerar e investigando las consideraciones mecánicas y de pos procesamiento. Se propone y evalúa un nuevo marco de diseño que permite a los nuevos usuarios aprovechar las capacidades y considerar las limitaciones. Esta investigación encuentra que es posible crear un conjunto de herramientas de diseño que permita a los usuarios no capacitados diseñar productos utilizando la complejidad habilitada por la tecnología al tiempo que garantiza la funcionalidad y la capacidad de fabricación del producto. / [CA] En els últims anys, la fabricació additiva a través de l'extrusió de materials ha experimentat un desenvolupament i adopció accelerats gràcies a l'àmplia disponibilitat de màquines i materials de baix cost. La grandària d'aquestes màquines s'ha reduït de la grandària del taller a la grandària de l'escriptori, la qual cosa permet el seu ús en configuracions d'oficina o en a casa. Aquest canvi ha permés l'adopció de la tecnologia per la gamma més àmplia d'usuaris que mai, amb o sense experiència en disseny o enginyeria. Aquest nou paradigma ha creat el desafiament de com habilitar que aquests nous usuaris aprofiten les capacitats proporcionades per aquesta tecnologia. Aquesta tecnologia permet la creació de geometries complexes i productes personalitzats amb un cost inferior als processos de fabricació convencionals. A més, la gran quantitat d'usuaris disposats a compartir els seus dissenys permet trobar solucions de disseny des d'altres dissenyadors. No obstant això, l'àmplia gamma de configuracions de màquina, paràmetres i materials requereix brindar suport per a obtindre resultats reeixits per a qualsevol combinació. Aquesta tesi aborda aquest desafiament identificant les característiques de disseny i fabricació a considerar i investigant les consideracions mecàniques i de post processament. Es proposa i avalua un nou marc de disseny que permet als nous usuaris aprofitar les capacitats i considerar les limitacions. Aquesta investigació troba que és possible crear un conjunt d'eines de disseny que permeta als usuaris no capacitats dissenyar productes utilitzant la complexitat habilitada per la tecnologia al mateix temps que garanteix la funcionalitat i la capacitat de fabricació del producte. / [EN] In recent years, additive manufacturing through material extrusion has experienced accelerated development and adoption thanks to the wide availability of low-cost machines and materials. The size of these machines has been reduced from shop floor to desktop size, enabling their usage in office setups or at home. This change has allowed the adoption of the technology by the broadest range of users than ever, with or without an engineering design background. This new paradigm has created the challenge of how to enable these novel users to leverage the capabilities provided by this technology. This technology allows the creation of complex geometry and customised products with a cost lower than conventional manufacturing processes. Furthermore, the large number of users willing to share their designs allows finding design solutions from other designers. However, the wide range of machine configurations, parameters and materials requires providing support to obtain successful results under any combination. This thesis addresses this challenge by identifying the design and manufacturing characteristics to be considered and investigating the mechanical and post-processing considerations. A new design framework that enables new users to leverage the capabilities and consider the limitations is proposed and evaluated. This research finds that it is possible to create a design toolkit that enables untrained users to design products using the complexity enabled by the technology whilst ensuring the product's functionality and manufacturability. / Fernández Vicente, M. (2022). Analysis to Support Design for Additive Manufacturing with Desktop 3D Printing [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/185344

[ES] La participación de las micro, pequeñas y medianas empresas (MiPymes), es vital para el crecimiento y desarrollo sostenido de la economía de un país, en el Ecuador representan el 99,51% del total de empresas, por lo que se busca entender y difundir la importancia que tiene la integración del diseño en la estructura empresarial ecuatoriana para generar productos con valor agregado, que puedan llegar a mercados internacionales, ya que, a pesar de ser una actividad reconocida por muchas Pyme, todavía existe desconocimiento de lo que es, significa y aporta realmente el diseño ya que constituye un campo poco explorado y difundido en el contexto ecuatoriano. La investigación tiene un enfoque cualitativo. Los datos secundarios corresponden a un análisis bibliográfico referente al Diseño, la Gestión y la Innovación. Mientras que, los datos primarios se recolectaron en primera instancia a través de una encuesta realizada a 14 MiPymes del sector manufacturero de alimentos y bebidas de la Zona 9 - Distrito Metropolitano de Quito, que se encuentran exportando en la actualidad entre una y cuatro líneas de productos de manera permanente, con el objetivo de entender la perspectiva de la empresa frente al diseño y su nivel de integración; posterior a ello se hizo un acercamiento mediante una entrevista en profundidad que permitió conocer datos particulares respecto de las líneas de productos que se desarrollan, los productos que se exportan y las modificaciones que se implementan a fin de llegar a los diferentes lugares de destino. De igual manera se contó con la colaboración de la Subsecretaría de MiPymes y Artesanías del Ministerio de Producción Comercio Exterior Inversiones y Pesca, quienes asesoran a las MiPymes en su proceso de internacionalización y facilitaron datos técnicos respecto a las normativas alimentarias vigentes es los diferentes países. La presente tesis propone una lista de factores que se consideran idóneos para implementarse en los productos alimenticios que buscan ser exportados, a fin de generar valor agregado y favorecer la competitividad en el mercado. Es vital el conocimiento y aplicación de las normativas de etiquetado, así como la vinculación permanente del diseño en la estructura de la empresa ya que en la actualidad no se considera una actividad primordial dentro de la organización, y sólo se emplea al final del proceso productivo para la resolución de la parte estética del producto. / [CA] La participació de les micro, petites i mitjanes empreses (MiPymes), és vital per al creixement i desenvolupament sostingut de l'economia d'un país, a l'Equador representen el 99,51% del total d'empreses, per la qual cosa es busca entendre i difondre la importància que té la integració del disseny en l'estructura empresarial equatoriana per a generar productes amb valor agregat, que puguen arribar a mercats internacionals, ja que, malgrat ser una activitat reconeguda per moltes Pime, encara existeix desconeixement del que és, significa i aporta realment el disseny ja que constitueix un camp poc explorat i difós en el context equatorià. La investigació té un enfocament qualitatiu. Les dades secundàries corresponen a una anàlisi bibliogràfica referent al Disseny, la Gestió i la Innovació. Mentre que, les dades primàries es van recol·lectar en primera instància a través d'una enquesta realitzada a 14 MiPymes del sector manufacturer d'aliments i begudes de la Zona 9 - Districte Metropolità de Quito, que es troben exportant en l'actualitat entre una i quatre línies de productes de manera permanent, amb l'objectiu d'entendre la perspectiva de l'empresa enfront del disseny i el seu nivell d'integració; posterior a això es va fer un acostament mitjançant una entrevista en profunditat que va permetre conéixer dades particulars respecte de les línies de productes que es desenvolupen, els productes que s'exporten i les modificacions que s'implementen a fi d'arribar als diferents llocs de destinació. D'igual manera es va comptar amb la col·laboració de la Sotssecretaria de MiPymes i Artesanies del Ministeri de Producció Comerç Exterior Inversions i Pesca, els qui assessoren les MiPymes en el seu procés d'internacionalització i van facilitar dades tècniques respecte a les normatives alimentàries vigents és els diferents països. La present tesi proposa una llista de factors que es consideren idonis per a implementar-se en els productes alimentosos que busquen ser exportats, a fi de generar valor agregat i afavorir la competitivitat en el mercat. És vital el coneixement i aplicació de les normatives d'etiquetatge, així com la vinculació permanent del disseny en l'estructura de l'empresa ja que en l'actualitat no es considera una activitat primordial dins de l'organització, i només s'empra al final del procés productiu per a la resolució de la part estètica del producte. / [EN] The participation of micro, small and medium-sized enterprises (MSMEs) is vital for the sustained growth and development of a country's economy. In Ecuador they represent 99.51% of the total number of companies, so we seek to understand and disseminate the importance of integrating design in the Ecuadorian business structure to generate value-added products, Despite being an activity recognized by many SMEs, there is still a lack of knowledge about what design is, what it means and what it really contributes, since it is a field that has been little explored and disseminated in the Ecuadorian context. The research has a qualitative approach. The secondary data corresponds to a bibliographic analysis on Design, Management and Innovation. While, the primary data were collected in the first instance through a survey of 14 MSMEs in the food and beverage manufacturing sector of Zone 9 - Metropolitan District of Quito, which are currently exporting between one and four product lines on a permanent basis, in order to understand the company's perspective on design and its level of integration; after that, an in-depth interview was carried out in order to know particular data regarding the product lines that are developed, the products that are exported and the modifications that are implemented in order to reach the different destinations. The Undersecretariat of MSMEs and Handicrafts of the Ministry of Production, Foreign Trade, Investment and Fishing also collaborated with the company, advising MSMEs in their internationalization process and providing technical data on the food regulations in force in the different countries. This thesis proposes a list of factors that are considered ideal to be implemented in food products that seek to be exported, in order to generate added value and promote competitiveness in the market. It is vital the knowledge and application of labeling regulations, as well as the permanent linking of design in the structure of the company since at present it is not considered a primary activity within the organization, and it is only used at the final of the productive process for the resolution of the aesthetic part of the product. / Bravo Donoso, D. (2022). La importancia del diseño en el desarrollo de productos con valor agregado para su internacionalización, en el sector manufacturero - alimentos y bebidas - de la Zona 9 del distrito metropolitano de Quito (Ecuador) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/186302

Tesis por compendio / [ES] Esta tesis doctoral presentada como un compendio de artículos académicos compuesta por seis artículos seleccionados, en dónde, el primer artículo titulado "La aplicación de las políticas gubernamentales para la difusión del patrimonio inmaterial: Un estudio de casos en Latinoamérica", se muestra como un antecedente de esta investigación. Los siguientes artículos aportan nuevos datos y conocimientos en función de los objetivos planteados en la investigación doctoral. Es así, que el siguiente artículo identifica las leyendas principales o más reconocidas de Latinoamérica a través de una revisión documental sistemática y el criterio de un grupo de personas con amplio conocimiento respecto al tema. El tercer artículo determina cuáles son las producciones animadas basadas en La leyenda de la Llorona creadas en Latinoamérica en la década 2010-2020, Además, compara las versiones producidas en formato serie de la leyenda la Llorona, mediante el análisis de las similitudes y diferencias de su estructura narratológica. El cuarto artículo toma dos relatos literarios y los compara a través de orientaciones metodológicas y teóricas de la narratología con la versión animada del largometraje de La Leyenda de la Llorona, para determinar similitudes y diferencias. Asimismo, analiza ciertos elementos del lenguaje cinematográfico que tienen concordancia con las obras literarias para entender que los vuelve diferentes y específicos. El siguiente artículo analiza los principios de animación utilizados en las representaciones visuales animadas de la leyenda de la Llorona para conocer la vigencia de los principios animados y su aplicación en una serie animada. El sexto artículo determina si las producciones animadas son un medio eficaz para transmitir las tradiciones orales en niños de 6 a 10 años generando interés en ellos como público objetivo. Finalmente, la leyenda de la Llorona y varias otras forman parte de la identidad cultural latinoamericana, han logrado sobrevivir a lo largo de varias generaciones y además traspasar fronteras, adaptarse y permanecer en la memoria colectiva de los latinoamericanos, que ven en ellas otro rasgo que unifica a una región tan diversa y llena de cultura. Asimismo, han tomado los nuevos medios y tecnología como una herramienta para permanecer y diseminarse en los niños y jóvenes. / [CAT] Aquesta tesi doctoral presentada com un compendi d'articles acadèmics composta per sis articles seleccionats, on el primer article titulat "L'aplicació de les polítiques governamentals per a la difusió del patrimoni immaterial: Un estudi de casos a Llatinoamèrica", es mostra com un antecedent d'aquesta investigació. Els articles següents aporten noves dades i coneixements en funció dels objectius plantejats en la investigació doctoral. És així que el següent article identifica les llegendes principals o més reconegudes de Llatinoamèrica a través d'una revisió documental sistemàtica i el criteri d'un grup de persones amb coneixement ampli respecte del tema. El tercer article determina quines són les produccions animades basades en La llegenda de la Llorona que hagin estat creades a Llatinoamèrica a la dècada 2010-2020. A més, compara les versions produïdes en format sèrie de la llegenda la Llorona, mitjançant l'anàlisi de les similituds i diferències de la seva estructura narratològica. El quart article pren dos relats literaris i els compara mitjançant orientacions metodològiques i teòriques de la narratologia amb la versió animada del llargmetratge de La Llegenda de la Llorona, per determinar similituds i diferències. Així mateix, analitza certs elements del llenguatge cinematogràfic que tenen concordança amb les obres literàries per entendre que els torna diferents i específics. El següent article analitza els principis d'animació utilitzats a les representacions visuals animades de la llegenda de la Llorona per conèixer la vigència dels principis animats i la seva aplicació en una sèrie animada. El sisè article determina si les produccions animades són un mitjà eficaç per transmetre les tradicions orals en nens de 6 a 10 anys generant-hi interès com a públic objectiu. Finalment, la llegenda de la Llorona i diverses altres formen part de la identitat cultural llatinoamericana, han aconseguit sobreviure al llarg de diverses generacions ia més traspassar fronteres, adaptar-se i romandre en la memòria col·lectiva dels llatinoamericans, que hi veuen un altre tret que unifica una regió tan diversa i plena de cultura. Així mateix, han pres els nous mitjans i tecnologia com una eina per romandre i disseminar-se en els infants i els joves. / [EN] This doctoral thesis is presented as a compendium of academic articles composed of six selected articles, where the first article entitled "The application of government policies for the dissemination of intangible heritage: A case study in Latin America", is shown as a background of this research. The following articles provide new data and knowledge according to the objectives set out in the doctoral research. Thus, the following article identifies the main or most recognized legends of Latin America through a systematic documentary review and the criteria of a group of people with extensive knowledge on the subject. The third article determines which are the animated productions based on the legend of la Llorona that have been created in Latin America in the decade 2010-2020. It also compares the versions produced in series format of the legend of la Llorona, by analyzing the similarities and differences of its narratological structure. The fourth article takes two literary stories and compares them through methodological and theoretical orientations of narratology with the animated version of the feature film La Leyenda de la Llorona, to determine similarities and differences. Likewise, it analyzes certain elements of the cinematographic language that are consistent with the literary works to understand what makes them different and specific. The next article analyzes the principles of animation used in the animated visual representations of the legend of la Llorona in order to know the validity of the animated principles and their application in an animated series. The sixth article determines whether animated productions are an effective means of transmitting oral traditions to children from 6 to 10 years of age, generating interest in them as a target audience. Finally, the legend of la Llorona and several others are part of the Latin American cultural identity, have managed to survive over several generations and also cross borders, adapt and remain in the collective memory of Latin Americans, who see in them another feature that unifies a region so diverse and full of culture. Likewise, they have taken the new media and technology as a tool to remain and spread among children and young people. / Pomaquero Yuquilema, ML. (2023). Representaciones visuales animadas de leyendas latinoamericanas. La leyenda de la Llorona [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/191963 / Compendio

[ES] La destacada evolución tecnológica que ha vivido la sociedad española en las últimas dos décadas ha tenido claras consecuencias en los periódicos españoles. La implantación de internet en todo el territorio nacional junto con la generalización del uso de los teléfonos inteligentes ha obligado a los medios de comunicación a adaptarse a la nueva manera en la que los lectores acceden a la información que tradicionalmente ofrecían en papel. Este cambio también ha supuesto una gran transformación en la estructura de las secciones de los periódicos y en los perfiles de algunos de los profesionales que las componen como es el caso de los creadores de infografías que ahora son más técnicos y se les exige el domino de múltiples herramientas digitales. En esta investigación profundizaremos en la evolución que ha vivido la infografía periodística y los propios departamentos de infografía en los principales diarios nacionales. Para ello analizaremos las tipologías, tamaños, y tendencias de los trabajos publicados en el medio impreso durante los últimos 20 años (1999-2019); haremos diferentes entrevistas a profesionales de primer nivel que han vivido en primera persona las diversas transformaciones acaecidas en sus respectivas empresas informativas; haremos un análisis de los premios internacionales Malofiej, (los más prestigiosos a nivel mundial) en su categoría de infografías en versión digital; y también definiremos las características clave que deben contener las infografías periodísticas digitales en la actualidad (2022). Finalmente, presentaremos una metodología específica para la realización de historias visuales, que contengan infografías periodísticas descriptivas ilustradas, y diseñadas exclusivamente para formato digital. Esta metodología propuesta tendrá como objetivo organizar las fases de trabajo necesarias para este tipo de proyectos, determinar las principales características que deben contener en cuanto a estructura, diseño y enfoque periodístico. En definitiva, servir de punto de referencia para otros profesionales a la hora de trabajar en el ámbito de la infografía digital. / [CA] La destacada evolució tecnològica que ha viscut la societat espanyola en les últimes dues dècades ha tingut clares consequències en els periòdics espanyols. La implantació d'internet en tot el territori nacional juntament amb la generalització de l'ús dels telèfons intel·ligents ha obligat els mitjans de comunicació a adaptar-se a la nova manera en la qual els lectors accedeixen a la informació que tradicionalment oferien en paper. Aquest canvi també ha suposat una gran transformació en l'estructura de les seccions dels periòdics i en els perfils d'alguns dels professionals que les componen com és el cas dels creadors d'infografies que ara són més tècnics i se'ls exigeix el domine de múltiples eines digitals. En aquesta investigació aprofundirem en l'evolució que ha viscut la infografia periodística i els propis departaments d'infografia en els principals diaris nacionals. Per a això analitzarem les tipologies, grandàries, i tendències dels treballs publicats en el mitjà imprés durant els últims 20 anys (1999- 2019); farem diferents entrevistes a professionals de primer nivell que han viscut en primera persona les diverses transformacions esdevingudes en les seues respectives empreses informatives; farem una anàlisi dels premis internacionals Malofiej, (els més prestigiosos a nivell mundial) en la seua categoria d'infografies en versió digital; i també definirem les característiques clau que han de contindre les infografies periodístiques digitals en l'actualitat (2022). Finalment, presentarem una metodologia específica per a la realització d'històries visuals, que continguen infografies periodístiques descriptives il·lustrades, i dissenyades exclusivament per a format digital. Aquesta metodologia proposada tindrà com a objectiu organitzar les fases de treball necessàries per a aquesta mena de projectes, determinar les principals característiques que han de contindre quant a estructura, disseny i enfocament periodístic. En definitiva, servir de punt de referència per a altres professionals a l'hora de treballar en l'àmbit de la infografia digital. / [EN] The remarkable technological evolution that Spanish society has undergone in the last two decades has had clear consequences for Spanish newspapers. The implementation of the Internet throughout the country, together with the widespread use of smartphones, has forced the media to adapt to the new way in which readers access the information they traditionally offered on paper. This change has also meant a great transformation in the structure of newspaper sections and in the profiles of some of the professionals who compose them, as is the case of infographics creators, who are now more technical and are required to master multiple digital tools. In this research we will delve into the evolution of journalistic infographics and the infographics departments themselves in the main national newspapers. To do so, we will analyze the typologies, sizes, and trends of the works published in the print media during the last 20 years (1999-2019); we will conduct different interviews with top professionals who have experienced first-hand the various transformations that have occurred in their respective news companies; we will analyze the international Malofiej awards (the most prestigious worldwide) in the category of digital infographics; and we will also define the key characteristics that digital journalistic infographics should contain today (2022). Finally, we will present a specific methodology for the realization of visual stories, containing illustrated descriptive journalistic infographics, and designed exclusively for digital format. This proposed methodology will aim to organize the necessary work phases for this type of projects, determine the main characteristics that they should contain in terms of structure, design and journalistic approach. In short, to serve as a point of reference for other professionals when working in the field of digital infographics. / Jiménez Mayordomo, P. (2023). Evolución de la infografía periodística en España (1999-2021). Análisis teórico y metodología para infografías periodísticas en versión digital [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/195735

[ES] La presente tesis doctoral propone un acercamiento metodológico para conceptualizar y diseñar proyectos de comunicación gráfica en exposiciones bajo criterios de sostenibilidad, accesibilidad e inclusión, teniendo en cuenta a las personas usuarias en todas las fases de desarrollo del proyecto. En primer lugar, se analiza la evolución del museo y sus funciones, atendiendo a los cambios sociales y tecnológicos acontecidos en las últimas décadas, que suponen un nuevo paradigma en la relación entre estos espacios culturales y sus audiencias, especialmente por la irrupción de las redes sociales y las técnicas de participación, que ofrecen interesantes posibilidades a nivel didáctico. Posteriormente, la investigación aborda la importancia de tener en cuenta la diversidad humana para promover instalaciones y discursos adaptados a todo tipo de audiencias, independientemente de sus características físicas, cognitivas, edad, formación o cualquier otro condicionante. Teniendo en cuenta estas premisas, se aborda la materialización del diseño museográfico bajo criterios de diseño para todas las personas, que se combina con los principios teóricos de la interpretación gráfica para asegurar una comunicación efectiva de los discursos. Finalmente, y ante la actual crisis climática, se ahonda en el diseño y producción sostenible de exposiciones, realizando un profundo estudio teórico aplicado a este ámbito. A partir de casos de estudio innovadores y un exhaustivo análisis de materiales, se proponen alternativas a la producción tradicional y diversas soluciones creativas a partir de la reutilización y circularidad de los materiales. La aportación se completa con entrevistas a profesionales de reconocido prestigio para ahondar en los retos a los que se enfrenta la museografía del futuro. Desde estas tres ópticas o líneas teóricas, lejos de concebir un método de forma estanca, la investigación sugiere concebir el diseño museográfico como un proceso de mejora continua para promover proyectos de comunicación significantes, inclusivos y sostenibles. / [CAT] La present tesi doctoral proposa un apropament metodològic per a conceptualitzar i dissenyar projectes de comunicació gràfica en exposicions sota criteris de sostenibilitat, accessibilitat i inclusió, tenint en compte a les persones usuàries en totes les fases de desenvolupament del projecte. En primer lloc, s'analitza l'evolució del museu i les seues funcions, atesos els canvis socials i tecnològics esdevinguts en les últimes dècades, que suposen un nou paradigma en la relació entre aquests espais culturals i les seues audiències, especialment per la irrupció de les xarxes socials i les tècniques de participació, que ofereixen interessants possibilitats en l'àmbit didàctic. Posteriorment, la investigació aborda la importància de tindre en compte la diversitat humana per a promoure instal·lacions i discursos adaptats a tota mena d'audiències, independentment de les seues característiques físiques, cognitives, edat, formació o qualsevol altre condicionant. Tenint en compte aquestes premisses, s'aborda la materialització del disseny museogràfic sota criteris de disseny per a totes les persones, que es combina amb els principis teòrics de la interpretació gràfica per a assegurar una comunicació efectiva dels discursos. Finalment, i davant l'actual crisi climàtica, s'aprofundeix en el disseny i producció sostenible d'exposicions, realitzant un profund estudi teòric aplicat a aquest àmbit. A partir de casos d'estudi innovadors i una exhaustiva anàlisi de materials, es proposen alternatives a la producció tradicional i diverses solucions creatives a partir de la reutilització i circularitat dels materials. L'aportació es completa amb entrevistes a professionals de reconegut prestigi per a aprofundir en els reptes als quals s'enfronta la museografia del futur. Des d'aquestes tres òptiques o línies teòriques, lluny de concebre un mètode de manera estanca, la investigació suggereix concebre el disseny museogràfic com un procés de millora contínua per a promoure projectes de comunicació significants, inclusius i sostenibles. / [EN] This doctoral thesis proposes a methodological approach to conceptualise and design graphic communication projects in exhibitions under the criteria of sustainability, accessibility, and inclusion, while considering users in all phases of project development. Firstly, the evolution of the museum and its functions is analysed, taking into consideration the social and technological changes that have taken place in recent decades. This represents a new paradigm in the relationship between these cultural spaces and their audiences, mainly due to the irruption of social networks and participation techniques, which offer interesting possibilities at a didactic level. Furthermore, the research addresses the importance of considering human diversity: promoting facilities and discourses which are adapted to all audiences, regardless of their physicality, cognitive function as well as age, education or other conditioning factors. Considering these premises, the materialisation of museum design is addressed under the criteria of Design For All. This is then combined with the theoretical principles of graphic interpretation to ensure effective communication of discourse. Finally, due to the current climate crisis, the sustainable design and production of exhibitions is explored in depth by carrying out a rigorous theoretical study applied to this field. Based on innovative case studies and an exhaustive analysis of materials, the thesis proposes alternatives to traditional production and various creative solutions based on the reuse and circularity of materials. The academic contribution is completed with interviews with renowned professionals to delve into the challenges facing the future of Museography. From these three points of view or theoretical lines, far from conceiving a watertight method, the research suggests conceiving Museography Design as a continuous improvement process to promote significant, inclusive, and sustainable communication projects. / Lleonart García, M. (2023). Diseño y producción de exposiciones. Un acercamiento a la comunicación efectiva en museografía bajo parámetros de accesibilidad, inclusión y sostenibilidad [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/196014

[ES] La presente tesis aborda el proceso estandarizado de producción de una serie de animación 2D vectorial para televisión. Su objetivo principal es proporcionar información fundamental y específica para la realización de proyectos de series 2D, desde la concepción de la idea hasta la emisión televisiva, centrándose en la técnica digital vectorial. La animación 2D conlleva un proceso técnico-artístico desde sus inicios hasta la actualidad. Su evolución técnica es clave para comprender su perfeccionamiento que se da hasta la actualidad. Se ha realizado un análisis breve de los momentos claves en la creación de producciones con un contenido o personajes seriados. En el apartado dedicado a la creación de una serie 2D, se expone el desarrollo de cada fase basándose en la técnica vectorial. La investigación empírica llevada a cabo, fundamentada en el análisis y la experiencia en producciones, proporciona información práctica y efectiva sobre las metodologías y procesos utilizados en proyectos de animación 2D para series de televisión. Esta tesis hace hincapié en las fases de producción de una serie de animación, mediante la investigación y análisis de un caso de estudio concreto: "El asombroso mundo de Gumball", una exitosa producción de Cartoon Network a nivel internacional. A través de esta serie, se evidencian los procesos de producción analizados, destacando las ventajas de realizar proyectos de series en animación vectorial 2D. Con esta investigación, se contribuye y complementa la bibliografía existente con nuevos datos. Además, se cubre la falta de información y material en lengua castellana sobre el proceso de animación 2D enfocado en la creación de series de televisión. Por lo tanto, esta tesis puede servir como guía para la creación de series de animación 2D vectorial en el sector profesional y como punto de partida para futuras investigaciones en este ámbito. / [CA] La present tesi aborda el procés estandarditzat de producció d'una sèrie d'animació 2D vectorial per a televisió. El seu objectiu principal és proporcionar informació fonamental i específica per a la realització de projectes de sèries 2D, des de la concepció de la idea fins a l'emissió televisiva, centrant-se en la tècnica digital vectorial. L'animació 2D comporta un procés tècnic-artístic des dels seus inicis fins a l'actualitat. La seua evolució tècnica és clau per a comprendre el seu perfeccionament que es dona fins a l'actualitat. S'ha realitzat una anàlisi breu dels moments claus en la creació de produccions amb un contingut o personatges seriats. En l'apartat dedicat a la creació d'una sèrie 2D, s'exposa el desenvolupament de cada fase basant-se en la tècnica vectorial. La investigació empírica duta a terme, fonamentada en l'anàlisi i l'experiència en produccions, proporciona informació pràctica i efectiva sobre les metodologies i processos utilitzats en projectes d'animació 2D per a sèries de televisió. Aquesta tesi posa l'accent en les fases de producció d'una sèrie d'animació, mitjançant la investigació i anàlisi d'un cas d'estudi concret: "El sorprenent món de Gumball", una reeixida producció de Cartoon Network a nivell internacional. A través d'aquesta sèrie, s'evidencien els processos de producció analitzats, destacant els avantatges de realitzar projectes de sèries en animació vectorial 2D. Amb aquesta investigació, es contribueix i complementa la bibliografia existent amb noves dades. A més, es cobreix la falta d'informació i material en llengua castellana sobre el procés d'animació 2D enfocat en la creació de sèries de televisió. Per tant, aquesta tesi pot servir com a guia per a la creació de sèries d'animació 2D vectorial en el sector professional i com a punt de partida per a futures investigacions en aquest àmbit. / [EN] This thesis presents the standardized production process of a 2D vector animation series for television. The main objective of this thesis has been to provide fundamental and specific information for the realization of a 2D series project, from its conceptualization to its television broadcast, focusing on digital vector technique. 2D animation involves a technical-artistic process from its early stages to the present day. Its technical evolution is key to understanding its ongoing refinement. A brief analysis has been conducted on key moments in the creation of serialized productions with content or characters. In the section on the creation of a 2D series, the development of each phase is presented, based on vector technique. An empirical investigation has been conducted, based on analysis and experience in participating in productions. This allows for the practical and effective presentation of methodologies and processes used in 2D vector animation projects for television series. This thesis emphasizes the production phases of an animation series, with the analysis and study of a case study. The selected series is "The Amazing World of Gumball", a successful international production by Cartoon Network. Through this series, the standardized production processes are confirmed, highlighting the advantages of undertaking a 2D vector animation series project. With this research, we contribute new data and complement existing literature references. It also addresses the lack of information and materials on production in the Spanish language specifically focused on the 2D animation process for television series creation. Thus, this thesis can serve as a guide for creating a series in the professional sector or as a starting point for further research in this field. / Rodríguez Valdunciel, S. (2023). Animación 2d vectorial en la producción de una serie de televisión [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/198102

[ES] Esta tesis doctoral investiga la potencialidad de la práctica artística en el espacio público como acción transgenerizante. Partiendo de un análisis de literatura y obras de artistas trans*, se presenta la práctica artística transgénero como un desbordamiento epistémico que posibilita la generación de cuerpos y espacios que se desmarcan del régimen cisnormativo. Estxs artistas emplean estrategias como la búsqueda de la ilegibilidad, la producción de figuras monstruosas y la reivindicación de ser imposible para generar obras que son simultáneamente una propuesta desidentificativa, una experimentación corporal y una construcción de mundos propios. El espacio se aborda como un constructo social producido por un sistema cisnormativo hegemónico. Desde esta perspectiva, el espacio funciona como un dispositivo de control y vigilancia de los cuerpos que lo atraviesan además de como una tecnología de refuerzo del discurso cisnormativo, como se expone en el ejemplo de los aseos públicos. Sin embargo, el hecho de que los espacios sean producto de los cuerpos que los atraviesan también posibilita que los cuerpos disidentes puedan apropiárselos y transformárselos a través de gestos transgenerizantes. Aunque estos espacios desidentificados lo son de manera efímera, se defiende que todo espacio puede ser transgenerizado si se perturban los dispositivos de control social desde los que se activa. Para ello se proponen cuatro gestos transgenerizantes (okupar, pasar, tocar y hackear) que desbordan la percepción, el uso, las trayectorias y los protocolos sociales en dichos espacios. Estos gestos, así como la propuesta del potencial transgenerizador del espacio emergen del análisis de mi práctica artística del dibujo in situ, así como de las anotaciones, observaciones y recuerdos de los efectos de estos trabajos en el espacio y en lxs visitantes. Para este análisis se han seleccionado y estudiado cuatro obras de mi corpus: Genderpoo (2008-), Ver o No Ver (2019), A Hole so Big it Became the Sky (2019), Trans* Camp (2023). La última, Trans* Camp o Campamento Trans* es una pieza creada exprofeso para corroborar la eficacia de estas acciones, así como explorar la materialización y formalización de estos, y el contacto con el público. Se discute aquí, desde el análisis de la práctica, la experiencia de investigación, la producción y la exposición, de qué manera este proceso de transgenerización se ha activado en el espacio / [CA] Aquesta tesi doctoral s'investiga la potencialitat de la pràctica artística en l'espai públic com a acció transgeneritzant. Partint d'una anàlisi de literatura i obres d'artistes trans*, es presenta la pràctica artística transgènere com un desbordament epistèmic que possibilita la generació de cossos i espais que es desmarquen del règim cisnormatiu. Estxs artistes emprenen estratègies com la cerca de la il.legibilitat, la producció de figures monstruoses i la reivindicació de ser impossible per a generar obres que són simultàniament una proposta desidentificativa, una experimentació corporal i una construcció de mons propis. L'espai s'aborda com un constructe social produït per un sistema cisnormatiu hegemònic. Des d'aquesta perspectiva, l'espai funciona com un dispositiu de control i vigilància dels cossos que el travessen a més de com una tecnologia de reforç del discurs cisnormatiu, com s'exposa en l'exemple dels lavabos públics. No obstant això, el fet que els espais siguen producte dels cossos que els travessen també possibilita que els cossos dissidents se'ls puguen apropiar i transformar a través de gestos transgeneritzants. Encara que aquests espais desidentificats ho són de manera efímera, es defensa que tot espai pot ser transgeneritzat si es pertorben els dispositius de control social des dels quals s'activa. Per a això es proposen quatre gestos transgeneritzants (okupar, passar, tocar i hackejar) que desborden la percepció, l'ús, les trajectòries i els protocols socials en aquests espais. Aquests gestos, així com la proposta del potencial transgeneritzador de l'espai emergeixen de l'anàlisi de la meua pràctica artística del dibuix in situ, així com de les anotacions, observacions i records dels efectes d'aquests treballs en l'espai i en els/les visitants. Per a aquesta anàlisi s'han seleccionat i estudiat quatre obres del meu corpus: Genderpoo (2008-), Ver o No Ver (2019), A Hole so Big it Became the Sky (2019), Trans* Camp (2023). L'última, Trans* Camp o Campamento Trans* és una peça creada ex professo per a corroborar l'eficàcia d'aquestes accions, així com explorar la materialització i formalització d'aquests, i el contacte amb el públic. Es discuteix ací, des de l'anàlisi de la pràctica, l'experiència d'investigació, la producció i l'exposició, de quina manera aquest procés de transgenerització s'ha activat en l'espai. / [EN] This doctoral thesis investigates the potential of artistic practice in public space as a transgenderinzing, or transing, action. Drawing from a literature analysis and works by trans* artists, transgender artistic practice is presented as an epistemic overflow that enables the generation of bodies and spaces that deviate from the cisnormative regime. These artists employ strategies such as seeking illegibility, producing monstrous figures, and claiming impossibility to generate works that are simultaneously a proposal for disidentification, bodily experimentation, and the construction of their own worlds. Space is approached as a social construct produced by a hegemonic cisnormative system. From this perspective, space functions as a device for controlling and surveilling the bodies that traverse it, as well as reinforcing cisnormative discourse, as exemplified in the case of public restrooms. However, the fact that spaces are products of the bodies that traverse them also allows dissenting bodies to appropriate and transform them through transing gestures. Although these disidentified spaces are ephemeral, it is argued that any space can be transgenderized by disrupting the social control devices from which they are activated. To this end, four transgenerative gestures (occupy, pass, touch, and hack) are proposed to disrupt the perception, use, trajectories, and social protocols in such spaces. These gestures, as well as the proposal of the transing potential of space, emerge from the analysis of my artistic practice of on-site drawing, as well as from annotations, observations, and memories of the effects of these works on the space and its visitors. For this analysis, four works from my corpus have been selected and studied: Genderpoo (2008-), To See or Not To See (2019), A Hole so Big it Became the Sky (2019), and Trans* Camp (2023). The latter, Trans* Camp or Campamento Trans*, is a piece created specifically to confirm the effectiveness of these actions, as well as to explore their materialization and formalization, and interaction with the public. Here, the activation of this transing process in space is discussed from the analysis of practice, research experience, production, and exhibition. / Guzmán Martín, E. (2024). La práctica artística y su potencial transgenerizador: análisis de espacialidades y procesos de transgenerización desde la práctica del dibujo in-situ [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/205787