Enric Prat de la Riba i Sarrà fou un destacat polític català que, en el període comprès entre 1907 i 1917, des de la presidència, primer, de la Diputació provincial de Barcelona i, més endavant, també de la Mancomunitat de Catalunya, impulsà una destacada actuació en els àmbits de les obres públiques, la beneficència i la cultura. L'obra i l'actuació de Prat s'han estudiat des d'una triple orientació: com a home d'idees, que sistematitzà els principis doctrinals del nacionalisme catalanista; com a home de partit, que defensà els objectius polítics del catalanisme; i com a home de govern, que aconseguí dur a la pràctica alguns dels objectius que s'havien formulat des del catalanisme polític. A la nostra recerca ens hem plantejat l'objectiu d'estudiar si l'obra institucional de cultura que impulsà Prat de la Riba com a home de govern, des de la presidència de la Diputació de Barcelona i de la Mancomunitat de Catalunya, va respondre al pensament polític i social que formulà en l'obra que escrigué com a home d'idees i que defensà com a home de partit. Utilitzant com a font de dades primàries, amb un criteri cronològic, el corpus format per l'obra escrita completa de Prat la Riba, es desenvolupen els objectius generals següents:- Conèixer el pensament de Prat de la Riba fins a l'any 1905, en què fou elegit diputat provincial, en referència al marc social i polític, a l'anàlisi que en feia i a les propostes que presentava: és la concreció del plantejament polític i social que Prat formulà com a home d'idees i com a home de partit abans de ser escollit diputat i president de la Diputació provincial de Barcelona.- Conèixer quins eren els objectius que es proposà assolir Prat des de l'actuació política i a través de l'obra institucional que, de 1907 a 1917, promogué des de la presidència, primer, de la Diputació provincial i, més tard, també de la Mancomunitat de Catalunya.- Analitzar si existeix una correspondència directa entre les propostes que presentà, com a home d'idees i com a home de partit, i les realitzacions concretes que impulsà des de les institucions en l'àmbit de la cultura catalana, com a home de govern. Complementàriament, prenent com a referent el marc polític i social del període, es desenvolupen els objectius específics següents:- Presentar els objectius polítics que formulà el catalanisme polític a les sis primeres Assemblees de Delegats que celebrà la Unió Catalanista.- Presentar les demandes de regeneració de la política espanyola que es feren des de Catalunya i la petició d'establir un concert econòmic.- Presentar l'ús que Prat va fer del recurs de l'emissió de deute públic per a poder dur a terme l'obra institucional que impulsà des de la Diputació provincial de Barcelona i des de la Mancomunitat de Catalunya. La tesi s'organitza en una part primera, en què es presenta l'obra de Prat de la Riba publicada en el període anterior a la seva entrada a la vida política activa, fins el març de 1905, obra que per la varietat de les temàtiques tractades i del públic a qui es dirigia tenia una component pedagògica de divulgació de l'ideari catalanista i dels objectius del catalanisme polític; una part segona, en què es presenta l'obra de Prat de la Riba publicada en el període comprés entre la incorporació a la vida política activa i la seva mort, des d'abril de 1905 fins a juliol de 1917, que es correspon amb el desenvolupament de l'obra de cultura; la recapitulació i conclusions de la tesi, la bibliografia i els annexos. / Enrique Prat de la Riba y Sarrá fue un destacado político catalán que, en el período comprendido entre 1907 y 1917, desde la presidencia, primero, de la Diputación provincial de Barcelona y, más tarde, también de la Mancomunidad de Cataluña, impulsó una destacada actuación en los ámbitos de las obras públicas, la beneficencia y la cultura. La obra y la actuación de Prat se han estudiado desde una triple orientación: como hombre de idees, que sistematizó los principios doctrinales del nacionalismo catalanista; como hombre de partido, que defendió los objetivos políticos del catalanismo; y como hombre de gobierno, que consiguió llevar a la práctica algunos de los objetivos que se formularon desde el catalanismo político. En nuestra investigación nos hemos planteado el objetivo de estudiar si la obra institucional de cultura que impulsó Prat de la Riba como hombre de gobierno, des de la presidencia de la Diputación de Barcelona y de la Mancomunidad de Cataluña, se corresponde con el pensamiento político y social que formuló en la obra que escribió y que defendió como hombre de idees y como hombre de partido. Utilizando como fuente de datos primarios, con un criterio cronológico, el corpus formado por la obra escrita completa de Prat la Riba, es desarrollan los objetivos generales siguientes:- Conocer el pensamiento de Prat de la Riba hasta el año 1905, en que fue elegido diputado provincial, en referencia al marco social y político, al análisis que hacía y a las propuestas que presentaba: es la concreción del planteamiento político y social que Prat formuló como hombre de ideas y como hombre de partido antes de ser elegido diputado y presidente de la Diputación provincial de Barcelona.- Conocer cuáles eran los objetivos que se propuso alcanzar Prat desde la actuación política y a través de la obra institucional que, de 1907 a 1917, promovió desde la presidencia, primero, de la Diputación provincial y, más tarde, también de la Mancomunidad de Cataluña.- Analizar si existe una correspondencia directa entre las propuestas que presentó, como hombre de ideas y como hombre de partido, y las realizaciones concretes que impulsó desde las instituciones en el ámbito de la cultura catalana, como hombre de gobierno. Complementariamente, tomando como referencia el marco político y social del período, se desarrollan los objetivos específicos siguientes:- Presentar los objetivos políticos que formuló el catalanismo político en las seis primeras Asambleas de Delegados que celebró la Unión Catalanista.- Presentar las demandas de regeneración de la política española que se presentaron desde Cataluña y la petición de establecer un concierto económico.- Presentar el uso que Prat hizo del recurso de la emisión de deuda pública para poder llevar a cabo la obra institucional que impulsó desde la Diputación provincial de Barcelona y desde la Mancomunidad de Cataluña. La tesis se organiza en una parte primera, en que se presenta la obra de Prat de la Riba publicada en el período anterior a su entrada en la vida política activa, hasta marzo de 1905, obra que por la variedad de las temáticas tratadas y del público a quien se dirigía tenia una componente pedagógica de divulgación del ideario catalanista y de los objetivos del catalanismo político; una parte segunda, en que se presenta la obra de Prat de la Riba publicada en el período comprendido entre la incorporación a la vida política activa y su muerte, desde abril de 1905 hasta julio de 1917, que se corresponde con el desarrollo de la obra de cultura; la recapitulación y conclusiones de la tesis, la bibliografía y los anexos. / Enric Prat de la Riba i Sarrà was a very important catalan politician. Since 1907 to 1917 he was the president (firstly in the provintial Deputation of Barcelona and later in the Catalonia Union, too). He stimulated a emphasized actuation in the public works, the charity an the culture fields. In the culture field Prat de la Riba worked on an extensive whole of actions that treated about the ortographic normalization of catalan language and the creation of institutions as, for example, the Catalan Studies Intitute, the Catalonia Library, the Popular Libraries, the Theatre Institute, the Industrial School and the Work School. Prat's work and action have been studied from a triple point of view: as an ideas' man (systematizing the doctrinal points of catalan nationalism), as a party-s man (defending the politic catalanism objectives) and as a government's man (he attained to lead to practice some objectives that had been formulated from politic catalanism). In our searching we have proposed the objective to study if the culture insitutional work that Prat de la Riba carried out as a government man (from the provintial Deputation of Barcelona and the Catalonia Union presidency) answered to the political and social thought that formulated in the work that wrote as an ideas man and he defended as a party man. The corpus shaped by the complete writen work of Prat de la Riba has been used as a mainly source. The following objectives are developed:- To know the Prat de la Riba thought until 1905, when he was elected provincial delegate, in reference to the social and political framework, to the analysis that he did and the proposals that he show: this is the summary of the political and social exposition that Prat designed as a ideas man and as a party man before been elected delegate and president of the provincial Deputation of Barcelona.- To know the objectives that Prat de la Riba was thinking on since the politic action and trough the institutional work that, since 1907 to 1917, promoted from the presidence (firtsly, from provincial Deputation of Barcelona and later from Catalonia Union).- To analyze if exists a direct correspondence between the proposal that he shows, as an ideas man and as a party man, and the concrete accomplishments that he carried out from the institutions in the catalan culture field, as a government man. In addition, using as a reference the social and politic framework of the period, the following specific objectives are developed:- To show the politic objectives that politic catalanism formulated to the six first ones Delegate Assemblies that celebrated the Catalanism Union.- To show the regeneration requests of the Spanish politic that were done from Catalonia and the request to stablish an economic agreement.- To show the use that Prat did from the emission's resort of the public debt to be able to carry out the institutional work that he did from the provincial Deputation of Barcelona and from the Catalonia Union. The thesis is organized in two parts. The first one shows the work of Prat de la Riba published in the previous period to his active political life, until the March of 1905. The work pedagogic component of Catalanist ideology and the objectives of the Catalanist politic were caused by the extent topics treated and the public. The second one, shows the Prat de la Riba's work published in the period between the insertion in the active politic life and his death, from April of 1905 to June of 1917, that corresponds to the culture work development. Finally, the recapitulation and the thesis' conclusions, the bibliography and the annexe.

Aquesta tesi vol respondre a dos preguntes fonamentals en l'àrea de recerca de la migració transnacional: s'impliquen els immigrants en el transnacionalisme polític? I, quins són els factors determinants del seu activisme polític transnacional ? Per respondre a la primera qüestió, comparo el nivell d'activisme polític transnacional d'una mostra d'associacions de diferents orígens immigrants a Barcelona. Per contestar a la segona, centro l'atenció en possibles factors determinants a dos nivells, meso i macro. La tesis demostra que l'activisme polític transnacional no està generalitzat entre totes les associacions a Barcelona, que presenta un nivell relativament baix de regularitat, i que generalment es desenvolupa al nivell nacional. També demostra que la necessitat d'examinar l'efecte del context de sortida i, més en concret, l'estructura d'oportunitats polítiques del país d'origen sobre el transnacionalisme polític de les associacions d'immigrants. Altres determinants a nivell meso, com les xarxes socials o les fonts de finançament semblen explicar la variació en l'activisme polític transnacional de les associacions d'immigrants. / This thesis addresses two fundamental questions in the transnational migration research field: whether or not all immigrants engage in political transnationalism? And which are the main determinants of their transnational political activism? To answer the first research question, I specifically compare different degrees of transnational political engagement of various national/ethnic origin immigrant associations in Barcelona. To answer the second research question, I focus on meso- and macro- levels determinants. The thesis demonstrates that transnational political engagement is not generalised among all immigrant associations in Barcelona, presents a relatively low level of regularity, and is generally nationally based. It also demonstrates the importance of studying the effect of the exit context and, in particular, of the political opportunity structure in home country on the political transnationalism of immigrant associations. Meso- level determinants like social networks and sources of funds also seem to explain the variance in immigrant associations' transnational political engagement.

L'objectiu d'aquesta tesi és analitzar com s'han de concebre les polítiques fiscals i monetàries en un context en què els polítics tenen problemes de credibilitat. Es desenvolupen metodologies i aplicacions per mostrar com diferents graus de credibilitat de les institucions polítiques afecten la determinació d'impostos, deute públic, instruments monetaris i, en general, els resultats econòmics. En el primer capítol - Loose commitment (Compromís Dèbil) -, s'introdueix una nova metodologia per resoldre problemes de política òptima tenint en compte que els polítics podrien no complir les seves promeses, i analitza els efectes de la credibilitat sobre la imposició sobre el capital i sobre el treball. El segon capítol - Political Disagreement Lack of Commitment and the Level of Debt (Desacord Polític, Falta de Compromís i el Nivell de Deute) - considera un cas en què la credibilitat es limitada per el fet d'haver-hi alternança entre polítics amb objectius diferents. En particular, es mostra com l'alternança política i la falta de compromís afecten el nivell de deute públic. Finalment, el tercer capítol - The Macroeconomic Effects of Unstable Monetary Policy Objectives (Els Efectes Macroeconòmics de la Inestabilitat dels Objectius de Política Monetària) - analitza com la possibilitat de canvis en els objectius influeixen en les decisions de política monetària. / El objetivo de esta tesis es analizar cómo se deben concebir las políticas fiscales y monetarias en un contexto en que los políticos tienen problemas de credibilidad. Se desarrollan metodologías y aplicaciones para mostrar cómo diferentes grados de credibilidad de las instituciones políticas afectan la determinación de impuestos, deuda pública, instrumentos monetarios y, en general, los resultados económicos. En el primer capítulo - Loose commitment (Compromiso Débil)-, se introduce una nueva metodología para resolver problemas de política óptima tomando en cuenta que los políticos podrían no cumplir con sus promesas, y analiza los efectos de la credibilidad sobre la imposición sobre el capital y el trabajo. El segundo capítulo - Political Disagreement Lack of Commitment and the Level of Debt (Desacuerdo Político, Falta de Compromiso y el Nivel de Deuda) - considera un caso en que la credibilidad está limitada por el hecho de que hay alternancia entre políticos con distintos objetivos. En particular, se muestra cómo la alternancia política y la falta de compromiso afectan el nivel de deuda pública. Por último, el tercer capítulo - The Macroeconomic Effects of Unstable Monetary Policy Objectives (Los Efectos Macroeconómicos de la Inestabilidad de los Objetivos de Política Monetaria) - analiza cómo la posibilidad de cambios en los objetivos influye en las decisiones de política monetaria. / The purpose of this thesis is to analyze how fiscal and monetary policies should be designed in a context where policymakers have credibility problems. Methodologies and applications are developed to show how different degrees of policymakers' credibility affect the determination of policy choices, such as taxes or monetary instruments, and more generally the economic outcomes.The first chapter - Loose Commitment -, introduces a new methodology to solve optimal policy problems taking into account that policymakers may not fulfill their promises, and analyzes the effects of policymakers' commitment on capital and labor taxation. The second chapter - Political Disagreement, Lack of Commitment and the Level of Debt - considers a case where commitment is limited by the fact that policymakers with different objectives alternate in office. In particular, it is shown how lack of commitment and political turnover affect the level of public debt. Finally, the third chapter - The Macroeconomic Effects of Unstable Monetary Policy Objectives - analyzes how the possibility of changes in policy objectives influences monetary policy choices.

La present tesi doctoral estudia la biografia del metge i dirigent catalanista Bartomeu Robert Yarzábal.Figura destacada de la Catalunya de finals del segle XIX i començaments del XX, el doctor Robert va ser considerat com un dels metges més prestigiosos de la seva època i com un excel·lent professor universitari. Cal destacar, també, el seu paper com a renovador de les infrastructures hospitalaries i docents catalanes.Tanmateix, si per alguna raó ha passat a la posteritat el doctor Robert, és gràcies a la seva transcendental activitat política. Erigit en un convençut partidari de la regeneració política després del desastre del 98, el doctor Robert es nomenat alcalde de Barcelona l'any 1899. El seu pas per l'alcaldia serà breu, però la seva lluita contra el caciquisme i la seva obra en favor de la depuració del cens electoral el convertiran en una figura política molt respectada.L'any 1901, Robert, que ja s'ha convertit en un símbol del catalanisme polític, serà elegit primer president de la Lliga Regionalista, partit polític fundat aquell any i que ha estat considerat com la primera formació política moderna i catalanista en la història política catalana.Elegit diputat a Corts el maig de 1901 en representació d'aquest partit, el doctor Robert farà sentir la veu del catalanisme polític en el Congrés dels Diputats de Madrid.La seva mort, esdevinguda l'abril de 1902, es convertirà en una multitudinària manifestació de dol popular, i posarà de manifest que Robert havia estat un dels metges i una de les figures polítiques més estimades del seu temps. / La presente tesis doctoral estudia la biografía del médico y dirigente catalanista Bartolomé Robert Yarzábal.Figura destacada de la Cataluña de finales del siglo XIX y principios del XX, el doctor Robert fué considerado cómo uno de los médicos más prestigiosos de su época y cómo un excelente profesor universitario. Cabe destacar, también, su papel como renovador de las infraestructuras hospitalarias y docentes catalanas.Sin embargo, si por alguna razón ha pasado a la posteridad el doctor Robert, es por su transcendental actividad política. Erigido en un firme partidario de la regeneración política tras el desastre del 98, el doctor Robert es nombrado alcalde de Barcelona en 1899. Su paso por la alcaldía será breve, pero su lucha contra el caciquismo y su obra en favor de la depuración del censo electoral le convertiran en una figura política muy respetada.En 1901, Robert, que ya se ha convertido en un símbolo del catalanismo político, será elegido primer presidente de la Liga Regionalista, partido político fundado aquel año y que ha sido considerado cómo la primera formación política moderna y catalanista en la historia política catalana.Elegido diputado a Cortes en mayo de 1901 en representación de éste partido, el doctor Robert hará sentir la voz del catalanismo político en el Congreso de los Diputados de Madrid.Su muerte, acaecida en abril de 1902, se convertirá en una multitudinaria manifestación de duelo popular, y pondrá de manifiesto que Robert había sido uno de los médicos y una de las figuras políticas más queridas de su tiempo.

Made available in DSpace on 2014-07-29T14:44:41Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Dissertacao Luciano Rogerio do Espirito Santo Abrao.pdf: 3624894 bytes, checksum: f9587da07a9487394d1021de40ae359c (MD5) Previous issue date: 2011-08-17 / The occupation of Brazilian territory, since the portuguese invasion, has always been a state project built without taking into account the needs of the working classes, which participation was limited to pure physical effort. In Brazil social inequalities have historical roots. The process of appropriation of space, in all its stages, was directed toward such rooting, both in the colonial phase, as in the State phase (Empire and Republic). Such inequalities challenge the Social Sciences and Humanities to develop researches in order to understand them, and, even, in some cases, to present subsidies to its overcoming. During most of the political history of brazilian State people of social working classes were officially ignored, which resulted in the non-adoption of public policies of combat the inequalities. In fact, the republican Brazil comes to the present day with an immense social debt as a result of territorial rootedness of social inequalities. Debt that presents itself notorious when studied from the spatial area of the Brazilian municipalities. Instance of local Government, is in the City where people live, that the socio-spatial inequalities are identified in a more explicit way because of a greater proximity between the government and the citizen. It is also in the City that the weaknesses of political and administrative practices of combat the inequalities acquire greater visibility. In this research was proposed an exegesis of the historical-geographical process and legal of rooting of social inequalities in Brazil, of the spatialization and effectiveness of programs to combat them in the City of Catalão (GO), in order to understand the territorialization of social inequalities, the sócio-political fundamentals of its genealogy, the legitimating assumptions, as well as the policies of public assistance, identifying in the city of Catalão which are, where are and how live the beneficiaries of such policies. The research methodology included: a) theoretical research, in which was made the survey of the main references on the subject; b) documentary research, as well as the research in public agencies and database of public and private institutions; c) field research, made possible through interviews with public authorities of the administrative area related to the research and people linked to the civilian entities who are active in the social field, and, by sampling, with holders of benefits of Bolsa Família Program PBF, in a universe of 2,658 families assisted by the same in the City of Catalão GO. / A ocupação do território brasileiro, desde a invasão portuguesa, sempre foi um projeto de Estado construído sem levar em consideração as necessidades das classes trabalhadoras, cuja participação se limitou ao puro esforço físico. No Brasil as desigualdades sociais têm raízes históricas. O processo de apropriação espacial, em todas as suas etapas, foi direcionado no sentido de tal enraizamento, tanto na fase colonial, quanto na de Estado (Império e República). Tais desigualdades desafiam as Ciências Sociais e Humanas a desenvolverem pesquisas com o objetivo de compreendê-las, e, até, em alguns casos, apresentar subsídios para a sua superação. Durante a maior parte da história política do Estado brasileiro as pessoas das classes sociais trabalhadoras foram oficialmente desprezadas, o que redundou na não adoção de políticas públicas de combate às desigualdades. Na realidade, o Brasil republicano chega aos dias atuais com uma dívida social imensa face ao enraizamento territorial das desigualdades sociais. Dívida esta que se apresenta notória quando estudada a partir do recorte espacial dos Municípios brasileiros. Instância de Poder local, é no Município que as pessoas vivem, nele as desigualdades sócio-espaciais são identificadas de uma maneira mais explícita por causa de uma maior proximidade entre o poder e o cidadão. É também no Município que as fragilidades das práticas político-administrativas de combate as desigualdades adquirem uma visibilidade maior. Nesta pesquisa se propôs uma exegese do processo histórico-geográfico e jurídico de enraizamento das desigualdades sociais no Brasil, da espacialização e eficácia dos Programas de combate às mesmas no Município de Catalão (GO), com o objetivo de compreender a territorialização das desigualdades sociais, os fundamentos sociopolíticos de sua genealogia, os pressupostos legitimadores, bem como, as políticas públicas assistenciais, identificando no Município de Catalão quais são, onde estão e como vivem os beneficiários de tais políticas. A metodologia da pesquisa compreendeu: a) pesquisa teórica, na qual foi feito o levantamento das principais referências sobre o tema; b) pesquisa documental, bem como a pesquisa em órgãos públicos e banco de dados de instituições públicas e privadas; c) Pesquisa de campo, viabilizada por meio de entrevistas com autoridades públicas da área administrativa relacionada à pesquisa e pessoas ligadas às entidades civis que militam no campo social, e, por amostragem, com titulares de benefícios do Programa Bolsa Família PBF, em um universo de 2.658 famílias assistidas pelo mesmo no Município de Catalão GO.

[ES] El objetivo de esta tesis es evaluar la política de innovación en los países en desarrollo tratando de comprender el sistema de innovación. Para ello se investigaron los factores clave que determinan la innovación en las empresas examinando la idoneidad de los agentes de la innovación (universidad, empresas y ministerios), los instrumentos de política (subvenciones públicas, leyes y reglamentos) y las actividades de innovación (investigación y desarrollo interno y externo, capacitación, adquisición de equipo) en las empresas con resultados de innovación. Se ha propuesto un modelo que vincula todas estas dimensiones. Para ponerlo a prueba, aplicamos las técnicas de Partial Least Square (PLS) y nos inspiramos en la Encuesta de "Integrated Business Statistics Program (IBSP) Survey of Innovation and Business Strategy" del Canadá de 2017 y en el cuestionario de la Encuesta de "The Community Innovation Survey" (CIS) de 2014. El estudio abarcó una muestra de 67 empresas farmacéuticas argelinas. Este estudio no se limitó al análisis de las dimensiones principales, sino que fue más allá al detectar cada factor clave aportado por cada uno de los componentes. El análisis del sector farmacéutico muestra que las políticas públicas argelinas relativas a este sector no han abordado la cuestión de la promoción de la innovación o el desarrollo de nuevos productos farmacéuticos específicos en el país.Los resultados obtenidos confirman la importante contribución de la formación y la investigación a la innovación. / [CAT] L'objectiu d'esta tesi és avaluar la política d'innovació en els països en desenvolupament tractant de comprendre el sistema d'innovació. Per a això es van investigar els factors clau que determinen la innovació en les empreses examinant la idoneïtat dels agents de la innovació (universitat, empreses i ministeris) , els instruments de política (subvencions públiques, lleis i reglaments) i les activitats d'innovació (investigació i desenrotllament intern i extern, capacitació, adquisició d'equip) en les empreses amb resultats d'innovació. S'ha proposat un model que vincula totes estes dimensions. S'ha proposat un model que vincula totes estes dimensions. Per a posar-ho a prova, apliquem les tècniques de Vaig partiral Least Square (PLS) i ens inspirem en l'Enquesta de "Integrated Business Statistics Program (IBSP) Survey of Innovation and Business Strategy"; del Canadà de 2017 i en el qüestionari de l'Enquesta de "The Community Innovation Survey" (CIS) de 2014. L'estudi va comprendre una mostra de 67 empreses farmacèutiques algerianes. Este estudi no es va limitar a l'anàlisi de les dimensions principals, sinó que va ser més enllà al detectar cada factor clau aportat per cada un dels components. L'anàlisi del sector farmacèutic mostra que les polítiques públiques algerianes relatives a este sector no han abordat la qüestió de la promoció de la innovació o el desenrotllament de nous productes farmacèutics específics en el país. Los resultats obtinguts confirmen la important contribució de la formació i la investigació a la innovació. / [EN] The objective of this thesis is to evaluate innovation policy in developing countries by trying to understand the innovation system. This was done by researching the key factors that determine innovation within firms by examining the adequacy of innovation actors (university, firms and ministries), policy instruments (government subsidies, laws and regulations) and innovation activities (internal and external research and development, training, equipment acquisition) within firms with innovation outcomes. A model linking all these dimensions has been proposed. To test it, we applied Partial Least Square (PLS) techniques and were inspired by the 2017 Canadian survey "Integrated Business Statistics Program (IBSP) Survey of Innovation and Business Strategy" and the 2014 questionnaire "The Community Innovation Survey" (CIS). The study covered a sample of 67 Algerian pharmaceutical companies. This study did not stop at the analysis of the main dimensions only but went further by detecting each key factor contributed by each of the components. The analysis of the pharmaceutical sector shows that Algerian public policies towards this sector have not addressed the issue of promoting innovation or the development of specific new pharmaceutical products in the country. The results obtained confirm the important contribution of training and research to innovation. / Ahmadouche, N. (2020). Évaluation de la politique d'innovation sur un echantillon d'entreprises algeriennes [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/158565

[ES] Esta investigación formó parte del proyecto concedido por el Ministerio de Economía y Competitividad, del Gobierno de España, con referencia FFI2016-77941-P, liderado por la Dra. María Luisa Carrió-Pastor, investigadora, catedrática y directora del Departamento de Lingüística Aplicada, de la Universitat Politècnica de València, España. Se investigó, analizó, reconoció y comparó las estrategias metadiscursivas presentes en los discursos políticos de Lenín Moreno, de Ecuador y de Pedro Sánchez, de España. El estudio identificó patrones metadiscursivos contenidos en el lenguaje político y examinó los mecanismos discursivos de persuasión que apelaban al ethos, pathos y logos, con los que se quería incidir de modo directo o indirecto en las audiencias. El objeto del estudio era determinar la función que cumplían los marcadores del metadiscurso, a nivel retórico-argumentativo, en los discursos utilizados por los políticos referidos para argumentar sus puntos de vista. Se recopiló manualmente discursos presidenciales que abarcaron los años 2017, 2018, 2019 y 2020. Se generó el CORPUS ECU-ES que agrupó 967.382 palabras. El 51% correspondió a Ecuador y el 49% a España. En el primer caso, se observó un período de 34 meses; y, en el segundo, 21 meses. El CORPUS ECU-ES se dividió en dos sub-corpus: el CORPUS ECU con 495.617 palabras (discursos de Lenín Moreno, de Ecuador); y, el CORPUS ES con 471.765 palabras (discursos de Pedro Sánchez, de España). Se utilizó el programa informático "METOOL", diseñado por el Research Institute for Information and Language Processing, of the University of Wolverhampton, del Reino Unido, y se etiquetó e identificó los patrones metadiscursivos. Se asumió como referencia la taxonomía propuesta por Hyland (2005) quien agrupa a los marcadores del metadiscurso en dos grandes categorías: textuales e interpersonales. Para el análisis de los datos, se adoptó la metodología de investigación cuantitativa-cualitativa. Se parametrizó, reconoció, delimitó, diferenció, comparó y correlacionó los patrones metadiscursivos y las diferentes variables obtenidas en el proceso investigador. El estudio determinó que los marcadores metadiscursivos reforzaron los mecanismos persuasivos a nivel retórico-argumentativo en los discursos políticos. Se estableció la concurrencia de variaciones en los patrones metadiscursivos utilizados por los políticos de Ecuador y España. La investigación reveló el uso de patrones metadiscursivos similares y diferentes, según la taxonomía de (Hyland 2005). El estudio estimó relevante contribuir y ampliar los marcos comprensivos de los estudios del metadiscurso, a partir de aportes investigativos, que consideran otros contextos comunicativos, en los estudios intralingüísticos de estilos diferentes del discurso político dentro de una misma lengua: el español. / [CA] Aquesta investigació va formar part del projecte concedit pel Ministeri d'Economia i Competitivitat, del Govern d'Espanya, amb referència FFI2016-77941-P, liderat per la Dra. María Luisa Carrió Pastor, investigadora, catedràtica i, directora de Departament de Lingüística Aplicada, de la Universitat Politècnica de València, Espanya. Es va investigar, analitzar, reconèixer i comparar les estratègies metadiscursivas presents en discursos polítics de l'Equador i Espanya. L'estudi va identificar patrons metadiscursius continguts en el llenguatge polític; i, va examinar els mecanismes discursius de persuasió que apel·laven a l'ethos, pathos i logos, amb els quals es volia incidir de manera directa o indirecte en les audiències. L'objecte de l'estudi era determinar la funció que complien els marcadors del metadiscurs, a nivell retòric-argumentatiu, en els discursos utilitzats pels polítics en Espanya i Equador per argumentar els seus punts de vista. Es va recopilar manualment discursos presidencials que van abastar els anys 2017, 2018, 2019 i 2020. Es va generar el CORPUS ECU-ES que va agrupar 967.382 paraules. El 51% va correspondre a l'Equador i el 49% a Espanya. En el primer cas, es va observar un període de 34 mesos; i, en el segon, 21 mesos. L'CORPUS ECU-ES es va dividir en dos sub-corpus: el CORPUS ECU amb 495.617 paraules (discursos de Lenín Moreno, de l'Equador); i, el CORPUS ÉS amb 471.765 paraules (discursos de Pedro Sánchez, d'Espanya). Es va utilitzar el programa informàtic "METOOL", dissenyat pel 'Research Institute for Information and Language Processing, of the University of Wolverhampton, del Regne Unit, i es va etiquetar i va identificar els patrons metadiscursius. Es va assumir com a referència la taxonomia proposada per Hyland (2005) qui agrupa els marcadors del metadiscurs en dos grans categories: textuals i interpersonals. Per a l'anàlisi de les dades es va adoptar la metodologia d'investigació quantitativa-qualitativa. Es va parametritzar, reconèixer, delimitar, diferenciar, comparar i correlacionar els patrons metadiscursius i les diferents variables obtingudes en el procés investigador. L'estudi va determinar que els marcadors metadiscursius van reforçar els mecanismes persuasius a nivell retòric-argumentatiu en els discursos polítics. Es va establir la concurrència de variacions en els patrons metadiscursius utilitzats pels polítics de l'Equador i Espanya. La investigació va revelar l'ús de patrons metadiscursius similars i diferents, segons la taxonomia de (Hyland 2005). L'estudi va estimar rellevant contribuir i ampliar els marcs comprensius dels estudis del metadiscurs, a partir d'aportacions investigadores, que consideren altres contextos comunicatius, en els estudis intralingüístics d'estils diferents del discurs polític dins d'una mateixa llengua: el castellà. / [EN] This research was part of the project granted by the Ministry of Economy and Competitiveness, of the Government of Spain, with reference FFI2016-77941-P, led by Dr. María Luisa Carrió Pastor, researcher, professor, and director of the Department of Applied Linguistics, of the Polytechnic University of Valencia, Spain. The metadiscursive strategies present in political discourses by Lenín Moreno from Ecuador and Pedro Sánchez from Spain were investigated, analyzed, recognized, and compared. The study identified metadiscursive patterns contained in political language and it has examined the discursive mechanisms of persuasion that appealed to ethos, pathos, and logos, with which was intended to influence the audiences directly or indirectly. The object of the study was to determine the function of metadiscourse markers, at the rhetorical-argumentative level, in the speeches used by the politicians referred to argue their points of view. Presidential speeches covering the years 2017, 2018, 2019 and 2020 were collected manually. The CORPUS ECU-ES was generated, grouping 967,382 words. 51% corresponded to Ecuador and 49% to Spain. In the first case, a period of 34 months was observed and, in the second, 21 months. The CORPUS ECU-ES was divided into two sub-corpuses: the CORPUS ECU with 495,617 words (speeches by Lenín Moreno, from Ecuador) and, the CORPUS ES with 471,765 words (speeches by Pedro Sánchez, from Spain). The "METOOL" software, designed by the Research Institute for Information and Language Processing, of the University of Wolverhampton, UK, was used and the metadiscursive patterns were tagged and identified. The taxonomy proposed by Hyland (2005) was assumed as a reference, who groups the metadiscourse markers into two large categories: textual and interpersonal. For data analysis, the quantitative-qualitative research methodology was adopted. The metadiscursive patterns and the different variables obtained in the research process were parameterized, recognized, delimited, differentiated, compared, and correlated. The study has determined that the metadiscursive markers reinforced persuasive mechanisms at the rhetorical-argumentative level in political speeches. The concurrence of variations in the metadiscursive patterns used by the politicians of Ecuador and Spain was established. The research revealed the use of similar and different metadiscursive patterns, according to the taxonomy of (Hyland 2005). The study deemed it relevant to contribute and expand the comprehensive frameworks of metadiscourse studies, based on research contributions that consider other communicative contexts, in intralinguistic studies of different styles of political discourse within the same language: Spanish. / Aguinaga Aillón, DJ. (2022). Análisis comparativo de las estrategias metadiscursivas utilizadas en los discursos políticos en Ecuador y España [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/182401

Tesis por compendio / [ES] En la actualidad, el mundo político tiene tanto o más impacto en la sociedad que ésta en el mundo político. Los líderes o representantes de partidos políticos hacen uso de su poder en los medios de comunicación, para modificar posiciones ideológicas y llegar al pueblo con el objetivo de ganar popularidad en las elecciones gubernamentales.A través de un lenguaje engañoso, los textos políticos pueden contener sesgos partidistas y sociales que minan la percepción de la realidad. Como resultado, los seguidores de una ideología, o miembros de una categoría social, se sienten amenazados por otros grupos sociales o ideológicos, o los perciben como competencia, derivándose así una polarización política con agresiones físicas y verbales. La comunidad científica del Procesamiento del Lenguaje Natural (NLP, según sus siglas en inglés) contribuye cada día a detectar discursos de odio, insultos, mensajes ofensivos, e información falsa entre otras tareas computacionales que colindan con ciencias sociales. Sin embargo, para abordar tales tareas, es necesario hacer frente a diversos problemas entre los que se encuentran la dificultad de tener textos etiquetados, las limitaciones de no trabajar con un equipo interdisciplinario, y los desafíos que entraña la necesidad de soluciones interpretables por el ser humano. Esta tesis se enfoca en la detección de sesgos partidistas y sesgos sociales, tomando como casos de estudio el hiperpartidismo y los estereotipos sobre inmigrantes. Para ello, se propone un modelo basado en una técnica de enmascaramiento de textos capaz de detectar lenguaje engañoso incluso en temas controversiales, siendo capaz de capturar patrones del contenido y el estilo de escritura. Además, abordamos el problema usando modelos basados en BERT, conocidos por su efectividad al capturar patrones sintácticos y semánticos sobre las mismas representaciones de textos. Ambos enfoques, la técnica de enmascaramiento y los modelos basados en BERT, se comparan en términos de desempeño y explicabilidad en la detección de hiperpartidismo en noticias políticas y estereotipos sobre inmigrantes. Para la identificación de estos últimos, se propone una nueva taxonomía con fundamentos teóricos en sicología social, y con la que se etiquetan textos extraídos de intervenciones partidistas llevadas a cabo en el Parlamento español. Los resultados muestran que los enfoques propuestos contribuyen al estudio del hiperpartidismo, así como a identif i car cuándo los ciudadanos y políticos enmarcan a los inmigrantes en una imagen de víctima, recurso económico, o amenaza. Finalmente, en esta investigación interdisciplinaria se demuestra que los estereotipos sobre inmigrantes son usados como estrategia retórica en contextos políticos. / [CA] Avui, el món polític té tant o més impacte en la societat que la societat en el món polític. Els líders polítics, o representants dels partits polítics, fan servir el seu poder als mitjans de comunicació per modif i car posicions ideològiques i arribar al poble per tal de guanyar popularitat a les eleccions governamentals. Mitjançant un llenguatge enganyós, els textos polítics poden contenir biaixos partidistes i socials que soscaven la percepció de la realitat. Com a resultat, augmenta la polarització política nociva perquè els seguidors d'una ideologia, o els membres d'una categoria social, veuen els altres grups com una amenaça o competència, que acaba en agressions verbals i físiques amb resultats desafortunats. La comunitat de Processament del llenguatge natural (PNL) té cada dia noves aportacions amb enfocaments que ajuden a detectar discursos d'odi, insults, missatges ofensius i informació falsa, entre altres tasques computacionals relacionades amb les ciències socials. No obstant això, molts obstacles impedeixen eradicar aquests problemes, com ara la dif i cultat de tenir textos anotats, les limitacions dels enfocaments no interdisciplinaris i el repte afegit per la necessitat de solucions interpretables. Aquesta tesi se centra en la detecció de biaixos partidistes i socials, prenent com a cas pràctic l'hiperpartidisme i els estereotips sobre els immigrants. Proposem un model basat en una tècnica d'emmascarament que permet detectar llenguatge enganyós en temes polèmics i no polèmics, capturant pa-trons relacionats amb l'estil i el contingut. A més, abordem el problema avaluant models basats en BERT, coneguts per ser efectius per capturar patrons semàntics i sintàctics en la mateixa representació. Comparem aquests dos enfocaments (la tècnica d'emmascarament i els models basats en BERT) en termes de rendiment i les seves solucions explicables en la detecció de l'hiperpartidisme en les notícies polítiques i els estereotips d'immigrants. Per tal d'identificar els estereotips dels immigrants, proposem una nova tax-onomia recolzada per la teoria de la psicologia social i anotem un conjunt de dades de les intervencions partidistes al Parlament espanyol. Els resultats mostren que els nostres models poden ajudar a estudiar l'hiperpartidisme i identif i car diferents marcs en què els ciutadans i els polítics perceben els immigrants com a víctimes, recursos econòmics o amenaces. Finalment, aquesta investigació interdisciplinària demostra que els estereotips dels immigrants s'utilitzen com a estratègia retòrica en contextos polítics. / [EN] Today, the political world has as much or more impact on society than society has on the political world. Political leaders, or representatives of political parties, use their power in the media to modify ideological positions and reach the people in order to gain popularity in government elections. Through deceptive language, political texts may contain partisan and social biases that undermine the perception of reality. As a result, harmful political polarization increases because the followers of an ideology, or members of a social category, see other groups as a threat or competition, ending in verbal and physical aggression with unfortunate outcomes. The Natural Language Processing (NLP) community has new contri-butions every day with approaches that help detect hate speech, insults, of f ensive messages, and false information, among other computational tasks related to social sciences. However, many obstacles prevent eradicating these problems, such as the dif f i culty of having annotated texts, the limitations of non-interdisciplinary approaches, and the challenge added by the necessity of interpretable solutions. This thesis focuses on the detection of partisan and social biases, tak-ing hyperpartisanship and stereotypes about immigrants as case studies. We propose a model based on a masking technique that can detect deceptive language in controversial and non-controversial topics, capturing patterns related to style and content. Moreover, we address the problem by evalu-ating BERT-based models, known to be ef f ective at capturing semantic and syntactic patterns in the same representation. We compare these two approaches (the masking technique and the BERT-based models) in terms of their performance and the explainability of their decisions in the detection of hyperpartisanship in political news and immigrant stereotypes. In order to identify immigrant stereotypes, we propose a new taxonomy supported by social psychology theory and annotate a dataset from partisan interventions in the Spanish parliament. Results show that our models can help study hyperpartisanship and identify dif f erent frames in which citizens and politicians perceive immigrants as victims, economic resources, or threat. Finally, this interdisciplinary research proves that immigrant stereotypes are used as a rhetorical strategy in political contexts. / This PhD thesis was funded by the MISMIS-FAKEnHATE research project (PGC2018-096212-B-C31) of the Spanish Ministry of Science and Innovation. / Sánchez Junquera, JJ. (2022). Detecting Deception, Partisan, and Social Biases [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/185784 / Compendio