La tesi estudia una de les figures més rellevants del moviment de la Renaixença, per la quantitat i la intencionalitat programàtica de la feina feta durant quasi tres dècades. Es tracta de l'escriptor Francesc Pelai Briz i Fernández, nascut a Barcelona el 1839 i mort en aquesta mateixa ciutat el 1889, dos mesos abans de fer els cinquanta anys. Autor polifacètic (poeta per damunt de tot, però també narrador, novelálista, dramaturg, traductor, folklorista i editor de textos) i prolífic (prop de cinquanta obres publicades en volum i dos centenars de poesies i treballs de prosa dispersos en publicacions, sense comptar la nombrosa obra que deixà inèdita), aquesta tesi s'acara amb voluntat descriptiva i interpretativa a les dues dimensions principals de Briz: d'una banda, a la seva dimensió de creador literari, i de l'altra, a la seva dimensió d'activista cultural en el camp del catalanisme literari de l'època, una militància patriòtica que respon a un fort sentiment d'adhesió a la terra, però també a un ideari "nacionalista" en el terreny literàrio-cultural i també polític ben ambiciós i inèdit en l'època.D'acord amb aquest plantejament, la tesi s'estructura en dues grans parts: en la primera es descriu la trajectòria de Francesc Pelai Briz en el camp de la creació literària (primera secció) i en el de l'activisme cultural catalanista (segona secció), i es tanca amb una tercera secció dedicada als darrers anys de la vida de l'escriptor i a la recepció i pervivència pòstumes de Briz i la seva obra. D'altra banda, la segona part de la tesi és un estudi, a manera de monografies, de les obres més directament lligades a la seva militància patriòtica: les publicacions periòdiques "Calendari Catalá" i "Lo Gay Saber" (primera secció); els reculls folklòrics "Cansons de la terra" i "Endevinalles populars Catalanas" (segona secció); i una darrera secció per a l'estudi de les edicions de textos medievals catalans. La tesi es clou amb unes conclusions sobre la significació literària i cultural del personatge, en les quals es destaca que fou la suma de passió literària i passió patriòtica allò que va fer possible que Briz es convertís, a partir de mitjan anys seixanta del XIX, en un dels homes més actius i sovint determinants de la Renaixença literària. Es tanca definitivament la tesi amb una secció d'apèndixs (relació completa de l'obra de l'autor; relació de les poesies enviades als Jocs Florals de Barcelona; i un breu apèndix amb documents de l'autor la majoria d'ells inèdits)i amb les fonts documentals i la bibliografia emprades per a l'elaboració de la tesi. / The thesis studies one of the figures more important of the movement of the Renaixença for the quantity and the intentionality of the work done during almost three decades. It treats of the writer Francesc Pelai Briz Fernández, been born in Barcelona in the 1839 and death in this same city the 1889, two months before doing the fifty years. Many-sided author (poet above all else, but also narrator, novelist, dramatist, translator, folklorist and publisher of texts) and prolific (near fifty works published in volume and two hundreds of poetries and works of prose disperseds in publications, without counting the numerous work that left not published), this thesis to look into to the two main dimensions of Briz: the one side, to his dimension of literary creator, and of the other, to his dimension of cultural activist in the field of the literary catalanism of the period, a patriotic militancy that answers to a strong feeling of adhesion to the land, but also to a "nationalist" ideology in literary and cultural (also politician) field very ambitious and new in the period. In accordance with this raising the thesis structures in two big parts: in the first describes the path of Francesc Pelai Briz in the ambit the literary creation (first section) and in the one of the cultural activism catalanista (second section), and closes with a third section devoted to the last years of the life of the writer and to the reception and survival posthumous of Briz and his work. On the other hand, the second part of the thesis is a study, to way of monographs, of the works more directly connected to his militancy patriotic: the periodic publications "Calendari Catalá" and "Lo Gay Saber" (first section); the folks collections "Cansons de la terra" and " Endevinalles populars Catalanas" (second section); and a last section for the study of the editions of Catalan mediaeval texts. The thesis closes with some conclusions on the meaning literary and cultural of the writer, in which highlights that it was the sum of literary passion and patriotic passion what did possible that Briz converted, from about de middle of years sixty of the nineteenth century, in one of the most active men and often determinants of the Renaixença literary. It closes definitively the thesis with a section of appendices (complete relation of the work of the author; relation of the poetries sent to the Floral Games of Barcelona; and a brief appendix with documents of the author the majority of them unknow until today) with the documentary sources and the bibliography employed for the elaboration of the thesis.

Este estudio tiene por objetivo fundamentar el análisis y la interpretación de la "construcción" y de la trayectoria discursiva, histórica e ideológica del catalanismo o nacionalismo catalán, a partir de la crítica al paradigma existente basado en la dicotomía entre los conceptos de nación y nacionalismo: el étnico-cultural y el cívico-político.A lo largo de este estudio se ha fijado como cuestión central la crítica al paradigma que define que no hay compatibilidad entre nacionalismo cultural y nacionalismo político, sino que hay una dicotomía irreducible entre ellos. Sin embargo, se puede afirmar que en el caso del nacionalismo catalán, su nacionalismo es tanto cultural como político, pues la apelación a una pretendida realidad objetiva y precedente - la nación cultural - como su fundamento y su contenido efectivo - no es incompatible con el carácter voluntarista y proyectivo de su nacionalismo político, con la voluntad política de alcanzar una mayor autonomía para Cataluña.

Aquesta tesi entra fonamentalment dins del marc de la història de les mentalitats i les idees politiques i socials. I l'esperit amb el qual ha estat abordat és un esperit crític. No podia ser d'una altra manera, puix no he cregut mai en la neutralitat de les ciències socials ni de la història. Com han dit tants i tants investigadors, des del mateix Marx fins a E.H. Carr i R.G. Collingwood, per exemple, l'historiador no pot ser un simple relator dels fets. Està obligat a interpretar i a posicionar-se. Això vol dir que en aquest estudi es trobarà una presa de posició devant dels fets, i conseqüentment judicis de valor, moltes vegades materialitzats amb duresa. Els conceptes de "regressió social", de "conservadurisme social" i de "progressió social", tal com els ha definit un científic social tan poc sospitós de radicalisme com Karl Popper, han estat constants en la història de la humanitat. Sense necessitat de remuntar-nos a edats massa pretèrites, puc assenyalar que "regrés", "conservació" i "canvi" són des del meu punt de vista les claus mentals que dominen l'àmbit intel.lectual i social del segle XIX, i que es perllongaran en el segle XX. Centrant-nos en la nostra recerca, l'àmbit històric que hem escollit és el de la realitat espanyola des del 1930 al 1936. Atesa l'amplitud del terreny plantejat, he afegit una estructuració interna que consta de quatre parts. A la "Part I" faig un breu estudi del pensament del polític Francesc Cambó a la vigília de l'adveniment de la II República, per passar a analitzar el partit que liderava, la "Lliga Regionalista" i el seu paper envers la Dictadura primorriverista, que il.lustra les complicitats entre el regionalisme conservador català i el sistema totalitari que governava Espanya. També s'estudia la naturalesa monàrquica del partit i els seus esforços de Cambó per a salvar la Monarquia (diferenciant-la de la Dictadura) amb l'operació del conegut com a "Centro Constitucional". A la "Part II" es vol fer palesa la contrarietat i la incomoditat amb què la Lliga Regionalista va acollir el nou marc institucional republicà. Es recull la gradual opció de posicions accidentalistes, la tasca del periodista Josep Pla com a crític persistent del reformisme que impulsava la II República i l'actitud devant el procés d'elaboració de la Constitució.A la "Part III" s'analitza la labor agitadora del polític i economista Joan Ventosa i Clavell entre els sectors més reaccionaris del pais mitjançant un seguit de conferències. També es recull l'actitud del conservadorisme català devant de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya aprovat el 1932, el rebuig a qualsevol intent reformista per part dels Governs republicans liderats per Azaña, així com l'oposició a la reforma laica de l'ensenyament o a la política agrària seguida per Esquerra Republicana de Catalunya(ERC). També s'analitza la radicalització de la Lliga vers a una posició que es podria definir com d'"esquirolatge polític", en retirar-se del Parlament català el 1934 i buscar l'intervenció del Govern central contra el reformisme agrari propugnat per ERC. Aquest segment acaba amb una breu anàlisi dels fets del 6'octubre de 1934, i que provocaren la suspensió de l'autonomia catalana. A la "Part IV" s'analitza l'acomodació de la Lliga durant el "Bienni Negre" i el seu accés als mecanismes de poder de la minvada autonomia catalana, per entrar finalment en la recta del 1936 amb la seva desfeta i la victòria electoral del Front Popular. Tal com assenyala al subtítol de la tesi, el suport documental de la recerca s'ha basat en un buidat metòdic del diari "La Veu de Catalunya", que va exercir de portanveu oficial de la Lliga. En concret s'ha fet un treball de revisió dels números del diari des del 1930 fins al juliol del 1936, que va significar una dedicació de dos anys amb visites prácticament diàries a l'Hemeroteca de Barcelona. Fou un procés laboriós perquè atès el delicat estat de conservació de la col.lecció del diari, no fou possible obtenir-ne fotocòpies directes i va caldre microfilmar tot el material. El resultat ha estat un petit però sòlid volum documental de més de 1.200 articles, que a banda de servir com a base per a la present tesi doctoral, pot tenir un interès especial per a qualsevol persona que vulgui estudiar aquest convuls període de la nostra història recent. De tot aquest material, es va reatlizar una selecció (246 articles) que permetés justificar el tractament i les conclusions objectives de la tesi. Amb el suport d'una bibliografia escaient, i acompanyada d'una bona provisió de notes a peu de pàgina, el treball adquirí el volum final que ara es posa a disposició de tothom mercès a la seva edició digitalitzada, que reprodueix de manera literal la còpia mecanoscrita dipositada en el Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI).

L’étude saisit comment les Catalans réfugiés en France ont pu maintenir, entre 1939 et 1977, une identité politique et culturelle forte, en dépit d’une position minoritaire au sein de l’exil républicain espagnol. Contribution à l’analyse des dynamiques identitaires des exils, la recherche repose sur l’exploitation de sources variées : françaises et catalanes, publiques, privées ou orales. Elle s’organise selon un plan chronologique en trois parties. La première s’attache aux héritages politiques et culturels d’une immigration assez cohérente pour poser les jalons d’une identité républicano-catalaniste auxquels les exilés de 1939 seront redevables. La seconde partie traite de la période 1939-1945, terrible en termes d’expériences et décisive dans la mise à l’épreuve d’une identité républicaine, elle relègue au second plan la singularité strictement catalane et relativise la portée du contentieux catalane-castillan. Le double traumatisme de la défaite et d’u11 accueil hostile marque pour longtemps les exilés et leur représentation de la France. La troisième partie examine comment, avec le retour à la paix et en dépit de la dissipation rapide des espoirs de retour victorieux au pays, l’exil populaire catalan, délesté de sa frange intellectuelle partie en Amérique ou revenue en Espagne, traverse l’épreuve du temps, engagé dans un processus complexe de recomposition identitaire sur fond d’intégration. / The study focuses on how Catalan refugees in France managed to hold a strong political and cultural identity, between the years 1939 and 1977, despite their minority position within the Spanish republican exile. This research is based on the use of varied sources - French and Catalan, public and private, written or oral - aims to contribute to the analysis of the identical dynamics of the exiles. It gets organized according to a chronological plan in three parts. The first one is attached to the political and cultural inheritances of a previous and rather coherent immigration to show the way of a Catalan-republican identity in which the exiles of 1939 will be indebted. The second part deals with period 1939-1945, terrible in terms of experiences and decisive in the testing of a republican identity, it relegates in the background the strictly Catalan peculiarity and puts in perspective the impact of the Catalano-Castillan dispute. The double trauma of the defeat and the hostile reception marks for a long time the exilés and their representation of France. The third part examines how, with return in the peace and in spite of the squandering of the hopes of victorious return in the country, the Catalan popular exile, relieved of its intellectual fringe left for America or returned in Spain, crosses the test of time, launched in a complex process of identity reorganization on an integration background.

Grâce à la présence et à l'instrumentalisation de la Mare de Déu, l'abbaye et le massif de Montserrat sont devenus, au fil des siècles, un symbole religieux et un bastion du christianisme, puis les gardiens des traditions, de la culture et de l'identité catalanes. Le mythe fondateur religieux, lié à la Vierge de Montserrat, est associé au mythe fondateur de la Catalogne, lié au comte de Barcelone Guifré le Velu, de sorte que religion et identité nationale sont étroitement imbriquées dès la fin du Moyen Âge. Beaucoup d'autres légendes sont élaborées à cette époque, mais la relation entre les Catalans et la Mare de Déu de Montserrat prend une orientation particulière et s'exerce dans un cadre à part.L'universalité de la pensée mythique permet une instrumentalisation politico-religieuse de l'image mariale tout au long de l'histoire de la Catalogne, jusqu'à aujourd'hui. Le XIXe siècle marque une étape majeure dans l'instrumentalisation de la Moreneta et sa liaison avec le sentiment identitaire. Le massif de Montserrat devient le symbole de la patrie catalane et la Vierge de Montserrat se transforme en Vierge de la Patrie. Le régime franquiste signifie une rupture profonde. La Moreneta, dans un premier temps, protège l'action de suppléance intellectuelle et culturelle accomplie par les Bénédictins de Montserrat, puis l'engagement politique devient total. Avec l'arrivée de la démocratie, la Catalogne se réapproprie son passé, et un nouveau rôle se dessine pour la Mare de Déu de Montserrat.

Josep Puig Pujades (1883-1949) fou el principal renovador del republicanisme empordanès que entroncà la vella tradició federal amb el catalanisme progressista del primer terç del segle XX. La seva àmplia producció periodística i literària permeten constatar l’important paper ideològic que va desenvolupar com a intel•lectual en l’objectiu de crear un projecte cívicocultural com a eina transformadora de la societat a través del foment de l’educació i la cultura. Els càrrecs de govern que assumí durant la Segona República i les responsabilitats en l’òrgan directori d’Esquerra Republicana de Catalunya contribuïren a forjar-lo com una de les figures més rellevants del catalanisme republicà anterior a la guerra civil. / Josep Puig Pujades (1883-1949) was key to the revival of Republicanism. This movement was a direct inheritor of the long federalist tradition in Empordà combined with Progressive Catalanism seen in the first part of the twentieth century. His extensive journalistic and literary writings show the important ideological role he played as an intellectual in the creation of a civic-cultural project as a means of transforming society through the promotion of education and culture. The government positions he held during the Second Republic and responsibilities on the board of Esquerra Republicana de Catalunya helped to consolidate him as one of the leading figures of Catalanist Republicanism before the Spanish Civil War.

La tesi estudia l'activisme lingüístic de la Lliga Regionalista, el principal partit polític de la Catalunya del primer quart del segle XX. En primer lloc, mostra com els regionalistes van impulsar tant la codificació del català com l'ús d'aquesta llengua en àmbits com l'administració pública, l'escola o els tribunals. A més, analitza l'oposició dels sectors polítics i intel·lectuals castellanistes a l'ús oficial del català, i recull algunes de les polèmiques lingüístiques més rellevants del període. Finalment, relata el desmantellament de l'obra lingüística de la Lliga per part de la Dictadura de Primo de Rivera. Es tracta, en suma, d'una visió de conjunt del que va ser el primer assaig global de política lingüística de la Catalunya contemporània. / La tesis estudia el activismo lingüístico de la Lliga Regionalista, el principal partido político de la Cataluña del primer cuarto del siglo XX. En primer lugar, muestra como los regionalistes impulsaron tanto la codificación del catalán como el uso de esta lengua en ámbitos como la administración pública, la escuela o los tribunales. La tesis da cuenta también de la oposición de los sectores políticos y intelectuales castellanistas al uso oficial del catalán, y recoge algunas de las polémicas lingüísticas más relevantes del período. Finalmente, relata el desmantelamiento de la obra lingüística regionalista por parte de la Dictadura de Primo de Rivera. Se trata, en suma, de una visión de conjunto del que constituyó el primer ensayo global de política lingüística de la Cataluña contemporánea. / The thesis studies the linguistic activism of the Lliga Regionalista, the main political party in Catalonia in the first quarter of the XXth century. Firstly, it shows how the regionalists led the work of codification of the Catalan language and promoted its use in official areas such as the civil service, the education system or the judicial system. It also describes the opposition of the castilianist groups (politicians, civil servants, intellectuals) to the official use of Catalan, and reports some of the most relevant linguistic polemics of the period. Finally, it narrates the dismantling of the regionalist linguistic policy by Primo de Rivera's dictatorship. In short, the thesis offers a comprehensive view of what constituted the first global attempt of language planning in modern Catalonia.

La tesi doctoral Josep Tarradellas (1899-1936). Dels orígens a la Guerra Civil aborda els anys de joventut i de formació política del qui va ser president de la Generalitat de Catalunya (1954-1980). El treball presenta com la progressió i experiència professional de Tarradellas, com a dependent de comerç, viatjant i petit empresari, va influir en la seva actuació política posterior. Situant les habilitats organitzatives apreses en els seus negocis com la base d’una política de gestió, planificació o pragmàtica. Apareixent, en aquest sentit, amb un perfil més propi dels self-made men nord-americans esdevinguts polítics que no pas amb el dels dirigents catalans i espanyols que li eren contemporanis. La tesi s’atura en el moment en que aquesta etapa de formació acaba en començar la Guerra Civil, quan Tarradellas esdevé una figura central del període i ja es pot considerar un polític ‘adult’. El treball també planteja com el testimoni del propi Tarradellas sobre el seu passat, en els anys 1977-1988, va configurar un relat de la seva etapa de formació, comunament acceptat per manca d’un estudi crític, que no es correspon amb l’esdevingut. En aquest sentit, la tesi planteja que aquesta alteració, lluny de ser fruit de la desmemòria, és el resultat de la recerca de la legitimitat com a President i la voluntat de lligar la seva figura amb la del president Francesc Macià (1931-1933) per aconseguir-la. / The thesis Josep Tarradellas (1899-1936). From Origins to the Civil War explores the youth of the President of the Generalitat de Catalunya (1954-1980) and the period of his political education. The research shows how the development and professional experience of Tarradellas, as a shop assistant, sales representative and business man, influenced his later political action. It argues that Tarradellas used the organizational skills learned in his job as the basis of his management, planning and pragmatic policies and appears in this respect, to share a profile more closely related to American businessmen that became politicians, than to his Catalan and Spanish political contemporaries. The thesis stops at the beginning of the Spanish Civil War, when the training of Tarradellas as a politician ends and when he becomes a central figure of the new period as an ‘adult’ politician. The work also argues that Tarradellas set up a false narrative on his youth, during the period 1977-1988, which has been commonly accepted. The thesis suggests that this alteration, far from being the result of forgetfulness, was done with the aim of searching for legitimization as a President in order to tie his image to that of President Francesc Macià (1931-1933).

Enric Prat de la Riba i Sarrà fou un destacat polític català que, en el període comprès entre 1907 i 1917, des de la presidència, primer, de la Diputació provincial de Barcelona i, més endavant, també de la Mancomunitat de Catalunya, impulsà una destacada actuació en els àmbits de les obres públiques, la beneficència i la cultura. L'obra i l'actuació de Prat s'han estudiat des d'una triple orientació: com a home d'idees, que sistematitzà els principis doctrinals del nacionalisme catalanista; com a home de partit, que defensà els objectius polítics del catalanisme; i com a home de govern, que aconseguí dur a la pràctica alguns dels objectius que s'havien formulat des del catalanisme polític. A la nostra recerca ens hem plantejat l'objectiu d'estudiar si l'obra institucional de cultura que impulsà Prat de la Riba com a home de govern, des de la presidència de la Diputació de Barcelona i de la Mancomunitat de Catalunya, va respondre al pensament polític i social que formulà en l'obra que escrigué com a home d'idees i que defensà com a home de partit. Utilitzant com a font de dades primàries, amb un criteri cronològic, el corpus format per l'obra escrita completa de Prat la Riba, es desenvolupen els objectius generals següents:- Conèixer el pensament de Prat de la Riba fins a l'any 1905, en què fou elegit diputat provincial, en referència al marc social i polític, a l'anàlisi que en feia i a les propostes que presentava: és la concreció del plantejament polític i social que Prat formulà com a home d'idees i com a home de partit abans de ser escollit diputat i president de la Diputació provincial de Barcelona.- Conèixer quins eren els objectius que es proposà assolir Prat des de l'actuació política i a través de l'obra institucional que, de 1907 a 1917, promogué des de la presidència, primer, de la Diputació provincial i, més tard, també de la Mancomunitat de Catalunya.- Analitzar si existeix una correspondència directa entre les propostes que presentà, com a home d'idees i com a home de partit, i les realitzacions concretes que impulsà des de les institucions en l'àmbit de la cultura catalana, com a home de govern. Complementàriament, prenent com a referent el marc polític i social del període, es desenvolupen els objectius específics següents:- Presentar els objectius polítics que formulà el catalanisme polític a les sis primeres Assemblees de Delegats que celebrà la Unió Catalanista.- Presentar les demandes de regeneració de la política espanyola que es feren des de Catalunya i la petició d'establir un concert econòmic.- Presentar l'ús que Prat va fer del recurs de l'emissió de deute públic per a poder dur a terme l'obra institucional que impulsà des de la Diputació provincial de Barcelona i des de la Mancomunitat de Catalunya. La tesi s'organitza en una part primera, en què es presenta l'obra de Prat de la Riba publicada en el període anterior a la seva entrada a la vida política activa, fins el març de 1905, obra que per la varietat de les temàtiques tractades i del públic a qui es dirigia tenia una component pedagògica de divulgació de l'ideari catalanista i dels objectius del catalanisme polític; una part segona, en què es presenta l'obra de Prat de la Riba publicada en el període comprés entre la incorporació a la vida política activa i la seva mort, des d'abril de 1905 fins a juliol de 1917, que es correspon amb el desenvolupament de l'obra de cultura; la recapitulació i conclusions de la tesi, la bibliografia i els annexos. / Enrique Prat de la Riba y Sarrá fue un destacado político catalán que, en el período comprendido entre 1907 y 1917, desde la presidencia, primero, de la Diputación provincial de Barcelona y, más tarde, también de la Mancomunidad de Cataluña, impulsó una destacada actuación en los ámbitos de las obras públicas, la beneficencia y la cultura. La obra y la actuación de Prat se han estudiado desde una triple orientación: como hombre de idees, que sistematizó los principios doctrinales del nacionalismo catalanista; como hombre de partido, que defendió los objetivos políticos del catalanismo; y como hombre de gobierno, que consiguió llevar a la práctica algunos de los objetivos que se formularon desde el catalanismo político. En nuestra investigación nos hemos planteado el objetivo de estudiar si la obra institucional de cultura que impulsó Prat de la Riba como hombre de gobierno, des de la presidencia de la Diputación de Barcelona y de la Mancomunidad de Cataluña, se corresponde con el pensamiento político y social que formuló en la obra que escribió y que defendió como hombre de idees y como hombre de partido. Utilizando como fuente de datos primarios, con un criterio cronológico, el corpus formado por la obra escrita completa de Prat la Riba, es desarrollan los objetivos generales siguientes:- Conocer el pensamiento de Prat de la Riba hasta el año 1905, en que fue elegido diputado provincial, en referencia al marco social y político, al análisis que hacía y a las propuestas que presentaba: es la concreción del planteamiento político y social que Prat formuló como hombre de ideas y como hombre de partido antes de ser elegido diputado y presidente de la Diputación provincial de Barcelona.- Conocer cuáles eran los objetivos que se propuso alcanzar Prat desde la actuación política y a través de la obra institucional que, de 1907 a 1917, promovió desde la presidencia, primero, de la Diputación provincial y, más tarde, también de la Mancomunidad de Cataluña.- Analizar si existe una correspondencia directa entre las propuestas que presentó, como hombre de ideas y como hombre de partido, y las realizaciones concretes que impulsó desde las instituciones en el ámbito de la cultura catalana, como hombre de gobierno. Complementariamente, tomando como referencia el marco político y social del período, se desarrollan los objetivos específicos siguientes:- Presentar los objetivos políticos que formuló el catalanismo político en las seis primeras Asambleas de Delegados que celebró la Unión Catalanista.- Presentar las demandas de regeneración de la política española que se presentaron desde Cataluña y la petición de establecer un concierto económico.- Presentar el uso que Prat hizo del recurso de la emisión de deuda pública para poder llevar a cabo la obra institucional que impulsó desde la Diputación provincial de Barcelona y desde la Mancomunidad de Cataluña. La tesis se organiza en una parte primera, en que se presenta la obra de Prat de la Riba publicada en el período anterior a su entrada en la vida política activa, hasta marzo de 1905, obra que por la variedad de las temáticas tratadas y del público a quien se dirigía tenia una componente pedagógica de divulgación del ideario catalanista y de los objetivos del catalanismo político; una parte segunda, en que se presenta la obra de Prat de la Riba publicada en el período comprendido entre la incorporación a la vida política activa y su muerte, desde abril de 1905 hasta julio de 1917, que se corresponde con el desarrollo de la obra de cultura; la recapitulación y conclusiones de la tesis, la bibliografía y los anexos. / Enric Prat de la Riba i Sarrà was a very important catalan politician. Since 1907 to 1917 he was the president (firstly in the provintial Deputation of Barcelona and later in the Catalonia Union, too). He stimulated a emphasized actuation in the public works, the charity an the culture fields. In the culture field Prat de la Riba worked on an extensive whole of actions that treated about the ortographic normalization of catalan language and the creation of institutions as, for example, the Catalan Studies Intitute, the Catalonia Library, the Popular Libraries, the Theatre Institute, the Industrial School and the Work School. Prat's work and action have been studied from a triple point of view: as an ideas' man (systematizing the doctrinal points of catalan nationalism), as a party-s man (defending the politic catalanism objectives) and as a government's man (he attained to lead to practice some objectives that had been formulated from politic catalanism). In our searching we have proposed the objective to study if the culture insitutional work that Prat de la Riba carried out as a government man (from the provintial Deputation of Barcelona and the Catalonia Union presidency) answered to the political and social thought that formulated in the work that wrote as an ideas man and he defended as a party man. The corpus shaped by the complete writen work of Prat de la Riba has been used as a mainly source. The following objectives are developed:- To know the Prat de la Riba thought until 1905, when he was elected provincial delegate, in reference to the social and political framework, to the analysis that he did and the proposals that he show: this is the summary of the political and social exposition that Prat designed as a ideas man and as a party man before been elected delegate and president of the provincial Deputation of Barcelona.- To know the objectives that Prat de la Riba was thinking on since the politic action and trough the institutional work that, since 1907 to 1917, promoted from the presidence (firtsly, from provincial Deputation of Barcelona and later from Catalonia Union).- To analyze if exists a direct correspondence between the proposal that he shows, as an ideas man and as a party man, and the concrete accomplishments that he carried out from the institutions in the catalan culture field, as a government man. In addition, using as a reference the social and politic framework of the period, the following specific objectives are developed:- To show the politic objectives that politic catalanism formulated to the six first ones Delegate Assemblies that celebrated the Catalanism Union.- To show the regeneration requests of the Spanish politic that were done from Catalonia and the request to stablish an economic agreement.- To show the use that Prat did from the emission's resort of the public debt to be able to carry out the institutional work that he did from the provincial Deputation of Barcelona and from the Catalonia Union. The thesis is organized in two parts. The first one shows the work of Prat de la Riba published in the previous period to his active political life, until the March of 1905. The work pedagogic component of Catalanist ideology and the objectives of the Catalanist politic were caused by the extent topics treated and the public. The second one, shows the Prat de la Riba's work published in the period between the insertion in the active politic life and his death, from April of 1905 to June of 1917, that corresponds to the culture work development. Finally, the recapitulation and the thesis' conclusions, the bibliography and the annexe.

La present tesi doctoral estudia la biografia del metge i dirigent catalanista Bartomeu Robert Yarzábal.Figura destacada de la Catalunya de finals del segle XIX i començaments del XX, el doctor Robert va ser considerat com un dels metges més prestigiosos de la seva època i com un excel·lent professor universitari. Cal destacar, també, el seu paper com a renovador de les infrastructures hospitalaries i docents catalanes.Tanmateix, si per alguna raó ha passat a la posteritat el doctor Robert, és gràcies a la seva transcendental activitat política. Erigit en un convençut partidari de la regeneració política després del desastre del 98, el doctor Robert es nomenat alcalde de Barcelona l'any 1899. El seu pas per l'alcaldia serà breu, però la seva lluita contra el caciquisme i la seva obra en favor de la depuració del cens electoral el convertiran en una figura política molt respectada.L'any 1901, Robert, que ja s'ha convertit en un símbol del catalanisme polític, serà elegit primer president de la Lliga Regionalista, partit polític fundat aquell any i que ha estat considerat com la primera formació política moderna i catalanista en la història política catalana.Elegit diputat a Corts el maig de 1901 en representació d'aquest partit, el doctor Robert farà sentir la veu del catalanisme polític en el Congrés dels Diputats de Madrid.La seva mort, esdevinguda l'abril de 1902, es convertirà en una multitudinària manifestació de dol popular, i posarà de manifest que Robert havia estat un dels metges i una de les figures polítiques més estimades del seu temps. / La presente tesis doctoral estudia la biografía del médico y dirigente catalanista Bartolomé Robert Yarzábal.Figura destacada de la Cataluña de finales del siglo XIX y principios del XX, el doctor Robert fué considerado cómo uno de los médicos más prestigiosos de su época y cómo un excelente profesor universitario. Cabe destacar, también, su papel como renovador de las infraestructuras hospitalarias y docentes catalanas.Sin embargo, si por alguna razón ha pasado a la posteridad el doctor Robert, es por su transcendental actividad política. Erigido en un firme partidario de la regeneración política tras el desastre del 98, el doctor Robert es nombrado alcalde de Barcelona en 1899. Su paso por la alcaldía será breve, pero su lucha contra el caciquismo y su obra en favor de la depuración del censo electoral le convertiran en una figura política muy respetada.En 1901, Robert, que ya se ha convertido en un símbolo del catalanismo político, será elegido primer presidente de la Liga Regionalista, partido político fundado aquel año y que ha sido considerado cómo la primera formación política moderna y catalanista en la historia política catalana.Elegido diputado a Cortes en mayo de 1901 en representación de éste partido, el doctor Robert hará sentir la voz del catalanismo político en el Congreso de los Diputados de Madrid.Su muerte, acaecida en abril de 1902, se convertirá en una multitudinaria manifestación de duelo popular, y pondrá de manifiesto que Robert había sido uno de los médicos y una de las figuras políticas más queridas de su tiempo.