El pas de pagesos a obrers i ciutadans és, sens dubtes, un dels trets més característics i trascendentals de la història contemporània. Un fenòmen accelerat en els darrers cent anys -de caràcter universal i amb plasmacions i ritmes diferents segons països i àrees geo-polítiques- en el qual el model de creixement urbà-industrial ha imposat la seva lògica econòmica i de relacions socials bo i destruInt el món rural europeu i sacsejant el de la resta del planeta.Catalunya no ha estat, és clar, una excepció d'aquest procés de destrucció del món rural; ans al contrari, ha estat un dels exemples més punyents. El món rural català ha estat espoliat demogràficament, econòmicament, socialment i culturalment. Les dades són prou eloqüents: la població que habitava en municipis de menys de dos mil habitants ha passat de representar gairebé la meitat del total de Catalunya a poc més del sis per cent, els actius agraris han passat del cinquanta-vuit per cent al cinc i escaig per cent, armb una pèrdua neta de prop 370.000. Però encara ho són més, d'eloqüents, les transformacions socials i culturals dels nostres pobles. La cultura urbana s'ha escampat pertot esvanint la frontera inveterada entre la Catalunya rural i la Catalunya urbana. Avui Catalunya és, amb les matisacions corresponents, econòmicament, socialment i culturalment una sola unitat: la "Catalunya-ciutat".Aquesta tesi intenta descriure el procés català a partir de tres grans eixos: primer, el plantejament de llarga durada i l'espai territorial del Principat; segon, la seva inserció dins el context internacional amb un plantejament d'història comparada; tercer, el seu caràcter interdisciplinar i totalitzador. La finalitat, doncs, no era tant l'aportació documental, l'erudició o sistematització d'unes determinades fonts, omplir alguna de les grans llacunes historiogràfiques, sinò la de formular noves preguntes als testimonis, fets i dades, que ja en disposàvem. Defugir les preguntes de sempre i obrir, si més no, nous interrogants. Interpretar, al capdavall, el procés d'industrialització i d'urbanització des de la perspectiva del món que s'esvania, els estralls i els costos socials que ha generat; recuperar, així mateix, els models alternatius que, d'una manera o altra, foren derrotats o marginats.El plantejament de la tesi topava amb dos entrebancs de pes i d'una banda, la historiografia catalana havia renunciat a descriure el procés contemporani del món rural -encara continua capficada en la transició del feudalisme al capitalisme-; de l'altra, l'aportació d'altres estudiosos -geògrafs, economistes, antropòlegs, sociòlegs...- tenien un denominador comú, acadèmic i disciplinari: fragmentaven (alguns, per cert, de forma excel.lent) una realitat complexa i heterogènia. En aquest sentit, les fonts i la metodologia esdevenia el problema central.L'elecció de les fonts i la seva jerarquització depenia en bona mesura del tema tractat més que no d'un plantejament inicial de preferències. Tot amb tot, he utilitzat el cinema com a fil conductor de l'anàlisi dels processos italià, francès i nord-americà. M'interessava subratllar la importància del llenguatge audiovisual en la formació cultural contemporània, així com la necessitat d'inserir-lo de ple en el discurs historiogràfic. Calia, si més no, prevenir la miopia intel.lectual que es produeix quan anem al cinema amb les ulleres de llegir llibres. Sense menyspreu de les fonts tradicionals de la història i els seus lligams, en el millor dels casos, amb la geografia, l'economia i el dret, he maldat per donar peu a d'altres fonts -cinema, literatura, rondalles, arquitectura, urbanisme...- i lligar-les amb el discurs antropològic, literari, artístic, sociològic...A tall de conclussions podem esmentar: primer, el sistema de contractes de conreu -principalment de parceria i rabassa- com a base del desenvolupament del capitalisme al camp català i de les lluites socials entre propietaris i pagesos; segon, la subordinació cada cop més important de l'explotació familiar agrària front el "model californià" de les grans empreses agràries; tercer, l'augment creixent de l'agricultura a temps parcial i de la mà d'obra d'origen africà; quart, l'èxode rural com una forma de vaga (protesta) permanent, individual i a cops col.lectiva; cinquè, la discontinuttat de la cultura de base tradicional en la formació laboral i en les relacions socials dels pagesos, és a dir, l'adopció d'una mentalitat empresarial i unes pautes de comportament urbanes; sisè, la riquesa i pluralitat del sindicalisme agrari -amb la inclusió de tot un seguit de mapes per tal de localitzar la geografia de les diferents organitzacions sindicals i la seva evolució-; setè, l'arrelament i la força del societarisme pagès palesada, entre d'altres exemples, en el desenvolupament del cooperativisme tant en el seu vessant revolucionari-democràtic com en el vessant reformista-burgès; vuitè, els dèficits democràtics respecte el camp, i concretament el sindicalisme agrari, de l'anomenada transició política dels anys setanta; novè, l'exhauriment del model cooperatiu centenari -amb el tancament de moltes cooperatives- i la seva reconversió des del punt de vista empresarial; desè, l'escolarització, el servei militar i el desenvolupament dels mitjans de comunicació i transport de masses com agents del canvi esdevingut.Deu conclussions que es poden resumir en dues grans idees: el pas de pagesos a obrers -en d'altres sectors productius o com agricultors amb mentalitat empresarial, si més no de la racionalitat econòmica capitalista- i el pas de pagesos a ciutadans, amb una cultura plenament urbana mal grat la seva activitat o el nombre d'habitants del seu municipi. Dues idees que es palesran amb molta més rotunditat en els propers anys en la perspectiva del Mercat Únic Europeu de la CEE, amb la jubilació de gairebé la meitat dels actius agraris i la pressió urbanitzadora del sòl agrícola.

Amb el present treball d'investigació hem analitzat l'evolució del corporacionisme dels arquitectes catalans, essencialment el radicat a la ciutat de Barcelona, durant el transcurs d'un segle, entre 1874 i 1975. Hem conegut, així, la trajectòria de les diferents corporacions (l'Associació d'Arquitectes de Catalunya, el Sindicat d'Arquitectes i el Col•legi Oficial), les natures que adoptà cada una d'elles i les causes últimes que les determinaren, gairebé sempre una combinació entre el context polític en què nasqueren i la concepció de la professió que predominava entre la classe o la que s'imposà. Així, n'hem historiat l'evolució i les vicissituds organitzatives experimentades i, alhora, la forma d'entendre l'ofici que les condicionà. D'una manera especial, emperò, hem volgut aprofundir en el vessant polític, social i cultural d'aquestes entitats. És a dir, en la manera en què es relacionaren amb el seu marc històric, en com aquest les influí i, sobretot, en l'aportació que en aquests tres àmbits hi va fer la classe d'arquitectes catalans organitzada. Amb això, observem que, més enllà de l'exercici professional de l'Arquitectura - que evidentment no és en absolut asèptic -, els homes que es situaren al capdavant de les diferents corporacions presentaven inquietuds respecte la vida pública que els envoltava i, mitjançant els canals que oferia l'entitat, sentiren la necessitat de prendre-hi part. En termes generals, quan entre les motivacions per posicionar-se hi detectem raons alienes a l'estricta defensa o reglamentació professional, això és una voluntat de bastir una societat més estructurada o de generar coneixements, espais de debat i processos de reflexió, de l'índole que siguin, afirmarem que els agents protagonistes esdevenen intel•lectuals. Aquesta condició l'adoptaren d'una manera marcada en dos períodes molt concrets i alhora diferenciats entre ells. El primer va ser el de la Catalunya republicana, quan tant el COACB com l'AAC s'oferiren sense reserves al servei de la Generalitat autònoma; el segon, a partir de finals de la dècada dels anys cinquanta i sobretot inicis dels seixanta, en què s'aconseguí connectar novament la realitat arquitectònica catalana amb la de la resta del món occidental i es començaren a qüestionar cada cop amb més vehemència els paràmetres del franquisme. Entre totes dues etapes, en la conjuntura de màxima excepcionalitat dels anys bèl•lics, l'organització que ostentà oficialment la representació dels arquitectes catalans ha de ser qualificada de revolucionària i combatent. Per tot plegat, pel valor de les fites culturals assolides i pel nivell de compromís politicosocial adquirit, l'anàlisi de l'evolució del corporacionisme arquitectònic català ens ha fet veure en aquest col•lectiu professional una peça de força rellevància per a la configuració de la Catalunya contemporània, en tant que creadora de coneixements i generadora i difusora d'opinió i debat. A més, els facultatius que més s'hi involucraren trobaren en aquestes entitats una plataforma des d'on sumar al seu rol de tècnics, en ocasions també d'artistes, un activisme en altres vessants, però que a la postre era indestriable de la seva professió, atès que des d'allà interactuaren amb els col•legues i amb el conjunt de la societat, l'inevitable receptor de les seves obres. En aquest sentit, doncs, considerarem el paper que hi exerciren com un element més que els investigadors hauríem de tenir en compte quan avaluéssim les seves trajectòries individuals, puix fou una forma més que tingueren d'entendre i de desenvolupar l'Arquitectura al nostre país, malgrat que menys vistosa i fins ara desconeguda que l'efectuada des de les taules de disseny, a peu d'obra o a les palestres docents. / This research work analyzes the association movement of the Catalan architects, mainly located in Barcelona, during a century, from 1874 to 1975. We have studied the trajectory of the different corporations (the Associació d'Arquitectes de Catalunya, the Sindicat d'Arquitectes de Catalunya and the Col•legi Oficial), their main traits and how they were determined by the historical and political events. In that sense, we have assessed both the corporations' evolution and vicissitudes and the understanding of the profession. We especially have studied the political, social and cultural side of theses entities. Thus, we have observed how the Catalan architects were influenced by their historical context and what kind of contributions they made from their professional fields. In this way, we deduce that during the Second Spanish Republic (1931 – 1936) and in the last decade of Francisco Franco's dictatorship (1964 – 1975), the architects became intellectuals, prioritizing their social vocation to their professional or economic interests. They carried out committed political actions and developed one of the best cultural programmes of Barcelona at the time. We also infer that the collective of the Catalan architects played a major role in shaping contemporary Catalonia, because it was an outstanding creator of knowledge and generator of opinion and debate.

Al costat de la causa republicana va estar majorment la societat argentina, però el govern es va amagar darrera una política de abstenció amb respecte a la mateixa, primer, i de reconeixement del nou govern espanyol després, encobrint una conducta conservadora que recolzava la causa nacional. El conflicte espanyol va ser un dels fets que majoritàriament va impactar en la societat i política argentina fragmentant partits, produint escissions en els Centres regionals i fent que el govern adoptés mesures opressores a l’oposició, a més de restringir les polítiques migratòries. El refugiat republicà va passar a convertir-se en un refugiat indesitjable. Primer fou la guerra civil, després l’exili provocant que la societat hispano-argentina intensifiqués tot un sistema d’ajudes que havien estat agilitzant des del principi mateix de l’enfrontament, a traves de centenars d’organitzacions i comitès d’auxili pro-republicans. La premsa bonaerense y de Mar del Plata, independent o de partit, a través del seu rol com actriu política i creadora d’opinió pública no fou indiferent a l’esdeveniment espanyol. / A favor de la causa republicana estuvo mayoritariamente la sociedad argentina, sin embargo el gobierno se salvaguardó detrás de una política de prescindencia con respecto a la misma, primero, y de reconocimiento del nuevo gobierno español después, encubriendo una conducta conservadora que apoyaba la causa nacional. El conflicto español fue uno de los sucesos que mayormente impactó en la sociedad y política argentina fragmentando partidos, produciendo escisiones en los Centros regionales y haciendo que el gobierno adoptara medias opresoras a la oposición, además de restringir las políticas migratorias. El refugiado republicano pasó a convertirse en un refugiado indeseable. Primero fue la guerra civil, después fue el exilio provocando que la sociedad hispano-argentina intensificara todo un sistema de ayudas que habían estado agilizando desde el inicio mismo de la contienda, a través de centenares de organizaciones y comités de auxilio pro-republicanos. La prensa bonaerense y de Mar del Plata, independiente o de partido, a través de su rol como actriz política y creadora de opinión pública no fue indiferente al evento español. / Favourable to the republican cause was the Argentinean society, however the government initially chose an abstention’s position and than recognized the new Spanish government, hiding a conservative policy supporting the national cause. The Spanish conflict was one of the events that most had an influence on the Argentinean society and politics dividing parties and Regional Centres. The government passed measures against any possible political extremism and limited the migration policies, as far as possible. Therefore the republican refugees became undesirable exiles. First the Civil War and then the exile pressed the Spanish-Argentinean society to create, and intensify, a system of assistance working through hundreds of pro-republican organizations and committees. The press of Buenos Aires and Mar del Plata, independent or not, through its role as political actor and creator of public opinion was not indifferent to the Spanish event.

El treball es centra en l’estudi de la nova forma d’organització interna amb que s’ha dotat el Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra - MST, representada en el territori per les conegudes com a ‘brigades’; en concret es tracta del cas de la Brigada Salvador Allende, que té el seu radi d’actuació en la Regió Nord-oest de l’estat meridional de Paraná. Els treballs de camp en assentaments i campaments, ens han permès dimensionar de quina manera la nova forma d’organització ha suposat un increment en el grau d’implicació i de participació de les famílies Sense Terra, i com d’aquest fet se’n deriva un augment significatiu en el grau de qualificació dels processos antagonistes que el MST protagonitza contra l’avanç del projecte capitalista per a l’agricultura brasilera. Ambdós models entren en conflicte al intentar implementar, en uns mateixos territoris, els respectius projectes de societat; ja sigui per continuar dedicant grans extensions de terra a la ramaderia bovina i al cultiu de canya de sucre o per reconvertir-les en petites explotacions familiars on es produeix aliments saludables. / El trabajo se centra en estudio de la nueva forma de organización interna con que se ha dotado el Movimiento de los Trabajadores Rurales Sin Tierra - MST, representada en el territorio por las conocidas como ‘brigadas’; en concreto se trata del caso de la Brigada Salvador Allende, que tiene su rayo de actuación en la Región Noroeste del estado meridional de Paraná. Los trabajos de campo en asentamientos y campamentos, nos han permitido dimensionar de que manera la nueva forma de organización ha supuesto un incremento en el grado de implicación y de participación de las familias Sin Tierra, y como de este hecho se deriva un aumento significativo en el grado de cualificación de los procesos antagonistas que el MST protagoniza contra el avance del proyecto capitalista para la agricultura brasileña. Los dos modelos entran en conflicto al intentar implementar, en unos mismos territorios, los respectivos proyectos de sociedad; ya sea para continuar dedicando grandes extensiones de tierra a la pecuaria bovina y al cultivo de caña de azúcar o para reconvertirlos en pequeñas explotaciones familiares donde se producen alimentos saludables. / The work focuses on studying the new form of internal organization that the Movement of Landless Rural Workers – MST has adopted, that is represented in the territory by what is known as the 'brigades', in particular, the case of the Brigade Salvador Allende, which has its strongest performance in the Northwest Region of the southern state of Parana. The field work in settlements and camps, has allowed us to dimensionate which is the new form of organization has led in to an increase in the degree of involvement and participation of landless families, and as of this fact results in a significant increase in the degree of qualification of the adversarial process that the MST stars against the advance of the capitalist project for Brazilian agriculture. The two models are in conflict cause they are trying to implement, in the same territories, the respective projects of society, either to continue to devote large tracts of land to livestock cattle and the cultivation of sugar cane or converting them into small family farms where they produce healthy food.

This doctoral thesis deals with the intellectual biography of the writer and journalist Manuel Brunet (Vic, 1889, Figueres, 1956). It reconstructs the life and professional studies of the author, and the most important facets of his literature and journalism. In addition, it examines his literary texts. A special emphasis has been placed on the study of journalistic production of Brunet and on the analysis of the professional profile of the author. Examination and assessment of its production has been accurate, including a classification of the items and a comparison of his journalistic style with that of other contemporary authors, both Catalan (Josep Pla and Joseph M. de Sagarra), French (Charles Maurras and Léon Daudet) and English (GK Chesterton and Hilaire Belloc). The latter part of the work analysises the condition of "victor won" of Manuel Brunet after the Spanish Civil War, and how this author is an example of a whole generation of conservative Catalan nationalist witers who lived a difficult situation after the conflict. / Aquesta tesi doctoral aborda la biografia intel•lectual de l’escriptor i periodista Manuel Brunet (Vic, 1889-Figueres 1956). Reconstrueix la trajectòria vital i professional de l’autor i estudia les facetes més rellevants de la seva producció literària i periodística. A més s’hi analitzen els seus textos literaris. S’ha posat especial èmfasi en l’estudi de la producció periodística de Brunet, així com en l’anàlisi del perfil professional de l’autor. L’examen i valoració de la seva producció ha estat detinguda, amb l’agrupació dels articles per àmbits temàtics i la comparació del seu estil amb el d’altres autors contemporanis, tant catalans (Josep Pla i Josep M. de Sagarra) com francesos (Charles Maurras i Léon Daudet) i anglesos (G. K. Chesterton i Hilaire Belloc). A l’última part del treball, s’aborda l’anàlisi de la condició de “vencedor vençut” de Manuel Brunet després de la guerra, i la forma com aquest autor és exemple de tota una generació d’escriptors catalanistes conservadors que van viure una situació complicada després del conflicte.

La presente investigación sociológica se centra en los valores y actitudes de la práctica enfermera actual, del día a día de mujeres y hombres que tomaron la decisión de iniciar la trayectoria profesional enfermera. El objetivo esencial de la presente investigación es la comprensión de la práctica enfermera actual a través del estudio de los valores y actitudes profesionales. Su estudio permite analizar, desde la Sociología, los valores y actitudes de ese grupo profesional, así como el grado de adhesión y jerarquización, para comprender la realidad social de una profesión inserta en el ámbito sanitario cuyas aportaciones a la sociedad son fundamentales porque revierten en la salud y bienestar de las personas. La base teórica que da soporte a la investigación la constituye la Sociología de las profesiones, los estudios sobre valores sociales y profesionales y la revisión crítica de diversos aspectos relevantes de la práctica profesional. La aproximación que se realiza en la presente investigación es cualitativa debido al carácter del tema de estudio, ya se trata de profundizar en la comprensión global y contextualizada del sentido social del fenómeno. Para conseguirlo, la tesis analiza distintas trayectorias profesionales de enfermeras y enfermeros. Se trata de unas trayectorias que se comienzan cuando la persona, influida por su contexto social y/o particular, toma la decisión de iniciar su formación como profesional de la enfermería. Una segunda etapa sería la que transcurre entre la Escuela y los centros asistenciales, mientras que la tercera etapa profesional se centraría en los primeros años de actividad laboral, cuando las enfermeras/os noveles asumen su responsabilidad. Finalmente,la cuarta etapa correspondería a quienes llegan a su madurez profesional. El periodo estudiado comprende las décadas de la década de los años sesenta del siglo XX hasta el años 2004. En base a los referentes teóricos de la presente investigación, se identifican las actitudes que el colectivo profesional desarrolla con más intensidad. También es importante señalar que, si bien la realidad social de ese colectivo profesional no es única, sí existen algunos rasgos generales que ayudan a identificar el proceso de profesionalización. Al tratarse de un colectivo mayoritariamente femenino, mostramos el proceso paralelo de la evolución social de las mujeres en España. Al inicio del siglo XXI, y según constatan los resultados de la presente investigación, la profesión enfermera mantiene unos rasgos identitarios débiles, si bien se registran importantes avances en el proceso de profesionalización que se ha producido en las décadas estudiadas. A través de estos elementos facilitadores (como por ejemplo un marco legal adecuado) las enfermeras/os pueden ser capaces de generar un proceso de reafirmación ideológica, que consiga elevar el estatus del colectivo profesional dentro de la sociedad. La profesión enfermera en el siglo XXI puede avanzar en la excelencia ofreciendo a la sociedad un servicio óptimo, a través del esfuerzo, del rigor y de la conciencia profesional. / The present sociological investigation is focused on the values and attitudes of current nursing practice on the day-to-day activities of the women and men who have made the decision to undertake professional careers in nursing. Nurses are a professional group, made up mostly of women, who provide a unique and essential service toward the recovery and well-being of people. Nurses build the nursing profession through their practice of it. The primary aim of the present investigation is to arrive at an understanding of current nursing practice by studying values and professional attitudes. The theoretical underpinning providing support to the investigation includes the sociology of professions, studies on social and professional values, and a critical review of diverse aspects relevant to professional practice. The approximation made toward the values and attitudes of nurses that make up their professional identity is of a qualitative nature. The period covered by the study runs from the 1970s through the year 2004. The study is based on the idea that attitudes may be identified in professional behavior, and they in turn are symbolic of certain values. On the basis of the theoretical referents of the present study, the attitudes which nurses develop with the greatest intensity are identified. Current nursing practice, in Spain and in Catalonia, is based on two fundamental values: altruism and human dignity. The capacity of the values to generate convictions leads to the adoption of attitudes. As the results of the present study demonstrate, at the beginning of the 21st century the nursing profession has weak identifying characteristics despite the singular advances made in the process of professionalization during the time period covered by the study. The positive point is that this process is an active one, with no signs of reverse. There are indeed factors present that can help bring about greater professionalization. Examples of these include the law that institutionalizes the responsibilities of nurses, the implementation of progressive career levels in healthcare institutions, and the recognition, widening, and consolidation of the nursing discipline in the universities. By means of these enabling elements nurses may be capable of setting in motion a process of ideological reaffirmation that will elevate their status as a group within society. In the 21st century, the nursing profession, through effort, rigor, and professional consciousness, may well advance in excellence, offering society optimal service.

El objeto de esta investigación es visibilizar la presencia femenina en las dinámicas de cambio social acaecidas en las islas occidentales del Archipiélago Canario durante la II República, la Guerra Civil y la dictadura franquista. El presente trabajo inicia el camino para cubrir un vacío en la historia reciente de nuestras islas: la presencia histórica de las mujeres durante la Segunda República y la Dictadura franquista, ya que los estudios feministas y de género sobre estas cuestiones son, en las islas, todavía muy escasos y además parciales al tratar sobre cuestiones muy diversas, de manera que el conocimiento sobre la labor de las mujeres de la provincia de Santa Cruz de Tenerife en este periodo histórico no había sido tratado de manera general. Nuestra investigación abarca tanto la construcción socio-cultural de los diferentes modelos de feminidad existentes en Canarias en el periodo estudiado como el modo de comprender el impacto de las dinámicas políticas, sociales y económicas en la concepción social de la mujer canaria. Profundizando en algunos aspectos más específicos y determinantes en la vida cotidiana de la población femenina; aspectos como la violencia de género, la presencia de las mujeres en el ámbito laboral, la religiosidad, la educación, etc. Gracias a estos elementos analizados se pueden establecer diferentes parámetros que explican las ideas de feminidad existentes en las islas, las modificaciones que sufren y las actuaciones socio-políticas más destacadas de las mujeres isleñas en las etapas históricas estudiadas. Algunos de los parámetros destacados en el estudio fueron: el alto índice de analfabetismo, la existencia de una rígida moral sexual frente a la supervivencia de determinadas conductas culturalmente más laxas en lo referente al sexo fuera del matrimonio, el aumento de la presión social y moral al imponerse el ultracatolicismo de la España franquista, el machismo confrontado con la emigración masiva de hombres a América Latina, la infravaloración del trabajo de las isleñas, la de la participación activa de las mujeres en las revueltas sociales en la etapa republicana, la destrucción tras el golpe de estado del 18 de julio de los logros alcanzados por las mujeres durante la República, la represión sistemática a las mujeres que cuestionaban el orden político o social impuesto por las fuerzas franquistas, etc. Este trabajo se divide en dos grandes etapas: la II República y su impacto entre las mujeres de las islas (realizamos un análisis comparando cuatro tipologías ideales que representan cuatro maneras de entender la feminidad: mujeres modernas, obreras, católicas y falangistas) y la dictadura franquista desde el golpe militar del 36, momento en que se configura el nuevo régimen en el archipiélago. Para completar la realidad femenina del periodo histórico investigado se estudia a aquellas mujeres que quedaron al margen en su paso por la prisión provincial de Santa Cruz de Tenerife. Para la elaboración del presente trabajo de investigación se han consultado diversos archivos y fuentes: el Archivo Histórico Provincial de Santa Cruz de Tenerife (fondo de la Sección Femenina, expedientes de reclusas de la prisión provincial, series del Gobierno Civil, expedientes del Tribunal de Represión de la Masonería y el Comunismo, etc.) / Thesis title: WOMEN AND SOCIAL CHANGE IN THE PROVINCE OF SANTA CRUZ DE TENERIFE.1931-1975. HOUSEWIVES, COMRADES AND MARGINALIZED. The purpose of this research is to demonstrate the presence of women in the dynamics of social change that occurred in the western islands of the Canary Archipelago during the Second Republic, the Civil War and the Francoist dictatorship. We studied the presence of women in the province of Santa Cruz de Tenerife between 1931 and 1975. There are two main stages: in the first place the Second Republic, and its impact among women in the islands (performing an analysis comparing four ideal types representing four understandings of femininity, modem women, working c1ass, Catholics and Falangists) and in the second place the Francoist dictatorship since the military coup of 36, at which time the new regime is set in the archipelago (studying women's participation in various associations, standing out one called Sección Femenina). To complete the feminine reality of the studied historical period, we investigated women who were marginalized (government opponents, prostitutes, etc.) on their way through the provincial prison of Santa Cruz de Tenerife. Special attention is paid to the socioeconomic asymmetries existing in the Canary Islands population of the first half of the twentieth century, to understand the reality of multiple and variable inequalities faced by the island women in this historical period, characterized by profound social conflicts and major changes within the sphere of politics, economics and socio-culture. It also discusses the presence of women at different social classes, the development of patriarchy within a chieftainship system and increasingly repressive (especially after the military uprising of 1936) and, therefore, the inequality and violence of a kind on another, exercising their power of repression and domination over all the women. For the preparation of this research have been consulted various sources in the Provincial Historic Archive of Santa Cruz de Tenerife (collection of the "Sección Femenina", records of inmates in the provincial prison, series of civil government, court records for the Repression of Freemasonry and Communism, etc..) municipal and parish archives, insular press, and so on.

Aquesta tesi entra fonamentalment dins del marc de la història de les mentalitats i les idees politiques i socials. I l'esperit amb el qual ha estat abordat és un esperit crític. No podia ser d'una altra manera, puix no he cregut mai en la neutralitat de les ciències socials ni de la història. Com han dit tants i tants investigadors, des del mateix Marx fins a E.H. Carr i R.G. Collingwood, per exemple, l'historiador no pot ser un simple relator dels fets. Està obligat a interpretar i a posicionar-se. Això vol dir que en aquest estudi es trobarà una presa de posició devant dels fets, i conseqüentment judicis de valor, moltes vegades materialitzats amb duresa. Els conceptes de "regressió social", de "conservadurisme social" i de "progressió social", tal com els ha definit un científic social tan poc sospitós de radicalisme com Karl Popper, han estat constants en la història de la humanitat. Sense necessitat de remuntar-nos a edats massa pretèrites, puc assenyalar que "regrés", "conservació" i "canvi" són des del meu punt de vista les claus mentals que dominen l'àmbit intel.lectual i social del segle XIX, i que es perllongaran en el segle XX. Centrant-nos en la nostra recerca, l'àmbit històric que hem escollit és el de la realitat espanyola des del 1930 al 1936. Atesa l'amplitud del terreny plantejat, he afegit una estructuració interna que consta de quatre parts. A la "Part I" faig un breu estudi del pensament del polític Francesc Cambó a la vigília de l'adveniment de la II República, per passar a analitzar el partit que liderava, la "Lliga Regionalista" i el seu paper envers la Dictadura primorriverista, que il.lustra les complicitats entre el regionalisme conservador català i el sistema totalitari que governava Espanya. També s'estudia la naturalesa monàrquica del partit i els seus esforços de Cambó per a salvar la Monarquia (diferenciant-la de la Dictadura) amb l'operació del conegut com a "Centro Constitucional". A la "Part II" es vol fer palesa la contrarietat i la incomoditat amb què la Lliga Regionalista va acollir el nou marc institucional republicà. Es recull la gradual opció de posicions accidentalistes, la tasca del periodista Josep Pla com a crític persistent del reformisme que impulsava la II República i l'actitud devant el procés d'elaboració de la Constitució.A la "Part III" s'analitza la labor agitadora del polític i economista Joan Ventosa i Clavell entre els sectors més reaccionaris del pais mitjançant un seguit de conferències. També es recull l'actitud del conservadorisme català devant de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya aprovat el 1932, el rebuig a qualsevol intent reformista per part dels Governs republicans liderats per Azaña, així com l'oposició a la reforma laica de l'ensenyament o a la política agrària seguida per Esquerra Republicana de Catalunya(ERC). També s'analitza la radicalització de la Lliga vers a una posició que es podria definir com d'"esquirolatge polític", en retirar-se del Parlament català el 1934 i buscar l'intervenció del Govern central contra el reformisme agrari propugnat per ERC. Aquest segment acaba amb una breu anàlisi dels fets del 6'octubre de 1934, i que provocaren la suspensió de l'autonomia catalana. A la "Part IV" s'analitza l'acomodació de la Lliga durant el "Bienni Negre" i el seu accés als mecanismes de poder de la minvada autonomia catalana, per entrar finalment en la recta del 1936 amb la seva desfeta i la victòria electoral del Front Popular. Tal com assenyala al subtítol de la tesi, el suport documental de la recerca s'ha basat en un buidat metòdic del diari "La Veu de Catalunya", que va exercir de portanveu oficial de la Lliga. En concret s'ha fet un treball de revisió dels números del diari des del 1930 fins al juliol del 1936, que va significar una dedicació de dos anys amb visites prácticament diàries a l'Hemeroteca de Barcelona. Fou un procés laboriós perquè atès el delicat estat de conservació de la col.lecció del diari, no fou possible obtenir-ne fotocòpies directes i va caldre microfilmar tot el material. El resultat ha estat un petit però sòlid volum documental de més de 1.200 articles, que a banda de servir com a base per a la present tesi doctoral, pot tenir un interès especial per a qualsevol persona que vulgui estudiar aquest convuls període de la nostra història recent. De tot aquest material, es va reatlizar una selecció (246 articles) que permetés justificar el tractament i les conclusions objectives de la tesi. Amb el suport d'una bibliografia escaient, i acompanyada d'una bona provisió de notes a peu de pàgina, el treball adquirí el volum final que ara es posa a disposició de tothom mercès a la seva edició digitalitzada, que reprodueix de manera literal la còpia mecanoscrita dipositada en el Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI).

Davant les dificultats que des del camp de la historiografia i altres ciències socials s'han donat per entendre l'acció col·lectiva de la pagesia conservadora durant els segles XIX i XX, sobretot pel que fa a la seva actitud de deferència de classe respecte a les corresponents elits locals, plantejam l'estudi de la seva veu com a subjecte històric, per a aprofundir amb les motivacions que els ha dut a optar per determinades pràctiques socials al llarg de la història. La tesis parteix de les base que les viles rurals d'Europa Occidental han disposat de mecanismes culturals que els han permès aglutinar-se sota una sola veu representativa i reproduir-se com a subjectes històrics. En la investigació plantejam la tradició dels "arguments" que es canten per les festes de sant Antoni a la Vila d'Artà com un d'aquests mecanismes a partir dels quals al llarg del segle XX s'ha esdevingut la reproducció de la subjectivitat històrica de la mateixa vila. Els "arguments" són llargues cançons en vers sobre els principals fets esdevinguts a la vila d'Artà durant tot l'any. Són cantats el dia de les festes de sant Antoni i composts per un "glosador", considerat tradicionalment portaveu popular. Així, en la nostra recerca examinam com els processos de modernització en termes de reforma de la cultura popular i aculturació urbana del món rural han afectat aquesta tradició de configuració de la identitat i subjectivitat locals, avaluant si això ha suposat la seva pèrdua de pes i significació social.La formulació de les nostres hipòtesis s'ha d'entendre en el marc de la teoria del discurs de Michel Foucault, i a partir del principi d'experiència col·lectiva d'Edward P. Thompson, que ens permet entendre els subjectes socials com a fenòmens històrics. La metodologia a partir de la qual interrogam les fonts és una anàlisi de la tradició dels arguments com a mercat lingüístic en termes de Pierre Bourdieu. Igualment, seguint les tesis de Roger Chartier, amb l'objectiu d'avaluar si la tradició dels arguments ha esdevingut i ha persistit en el temps com a mecanisme de reproducció de la subjectivitat històrica de la vila d'Artà, hem analitzat la dinàmica històrica de les normes i convencions que el caracteritzen com a gènere literari i de comunicació. Això ha suposat per una banda, una anàlisi de l'evolució de les festes de sant Antoni com a ritual social i els diferents intents de domesticació dels seus actes, entre els quals destaca la tradició dels arguments. Per altra banda, també s'ha traduït en una anàlisi de l'evolució de la figura dels glosadors que han compost arguments a partir dels prototipus mítics de caràcter fundacional, així com l'anàlisi de l'impacte de la difusió dels mitjans escrits en una tradició eminentment oral. Finalment, també ha suposat l'anàlisi del text dels arguments amb relació a certes constants discursives que han esdevingut la norma en la seva composició. Una d'aquestes constants consisteix en la reproducció de les representacions de la reciprocitat social pròpies de les economies morals de subsistència, a partir de la qual s'ha sostingut el dret dels més pobres a la supervivència en caos d'escassetat extrema per damunt del benefici privat. L'altra constant discursiva que esdevé norma en el text dels arguments és la concepció cíclica de la història com una successió d'èpoques de carestia i etapes d'abundància, a partir de la qual s'expliquen les crisis de subsidència com a conseqüència de les actituds malbaratadores i la relaxació moral de les èpoques de bonança. / Faced with the difficulties we use to have in order to understand collective action of conservative peasantry during the 19th and 20th century from the historiographical field and other social sciences, we propose studying its own voice. This way, we want to go deeply into the knowledge of the subjective motivations which brought peasant collectives to do some kind of social practices through history. The doctoral thesis is based on the idea that rural villages in Western Europe disposed of some cultural mechanisms which allowed them to crowd together under a singular representative voice and reproduce themselves as historical subjects. In our investigation we study the "arguments" which used to be sung on the Sant Antoni day in Artà, as a kind of these mechanisms through which this village had been able to reproduce itself as a historical subject along the 20th century. As a kind of oral poetry, the "arguments" were long songs about the main events happened in the village along the whole past year. They used to be composed by a "glosador", an oral poet traditionally considered a popular spokesperson. In our research we examined how modernisation, as a reform process of the carnivalesque popular culture and the urban assimilation of the rural as well, affected this tradition of configuration of the local identity and subjectivity. At the same time, we have evaluated if modernisation supposed the lost of its social weight and signification. The formulation of our hypothesis are to be understood in the Michel Foucault's theory of discourse, in addition the E. P, Thompson's notion of collective experience that allow us to understand social subjects as historical categories. Following the Roger Chatier's thesis about popular culture and reception, the methodology we interrogate the documentation through, was an analysis of the tradition of the "argument" as a linguistic market, in terms of Pierre Bourdieu.

Grande parte da arte pública do Estado Novo compreendia monumentos e estátuas destinados a mostrar ao povo determinadas passagens ou personagens representativas da história nacional. A Escultura foi a expressão plástica mais solicitada para materializar o discurso do regime nos espaços públicos das cidades portuguesas. O Estado Novo considerava a estatuária pública como o veículo privilegiado para tornar perene, em largos, praças e edifícios, determinados símbolos da nação, produtos derivados da proposta estética que fôra mediatizada na Exposição do Mundo Português. Em Lisboa, actuaram principalmente o Ministério das Obras Públicas e a Câmara Municipal, que possuíam uma dotação própria para as encomendas dirigidas aos espaços públicos, uma iniciativa, na altura, presente em outros estados autoritários ou democráticos, que promoviam projectos associados às Obras públicas – eram os casos de Itália, Espanha ou EUA, com a iniciativa Public Works Art Project (1933). A encomenda de arte pública estava alicerçada num conjunto de procedimentos, enquadrados pelas Administrações Local e Central, que se designam, nesta investigação, como sistemas de encomenda de arte pública. Estes procedimentos eram assistidos por conselhos consultivos e comissões de estética, destinados a velar pela homogeneidade da encomenda pública. Apoiando-se nestes sistemas de arte pública, as Administrações Central e Local vieram não só promover a encomenda de monumentos, estátuas e motivos decorativos, como também a travar iniciativas em curso e a impedir novas propostas estranhas ao poder vigente. Pairando sobre a rotina que caracterizava os sistemas de encomenda de arte pública estava Oliveira Salazar, capaz de interferir nos sistemas e manobrar, desviar ou cessar o curso das encomendas de monumentos e estátuas. Palavras-chave: sistemas de encomenda de arte pública, Estado Novo, Lisboa / Public Art of Central and Local Administration of the New State in Lisbon: Systems of public art orders of Lisbon City Council and of the Ministry of Public Works (1938-1960) Much of the public art of the New State were mainly statues and monuments which were produced to represent images of the nation historical past. Sculpture was then the suitable artistic expression to portray such nationalist subjects into public spaces all over the country. In Lisbon, the Ministry of the Public Works and the City Council had a specific budget for public art orders, as in many totalitarian or democratic states promoting Public Works of Arts project funding. Public art orders were conducted, within the framework of Local and Central Administration, through sets of procedures meant to control and standardize it accordingly to the political and ideological speech of the New State. These sets of procedures are named in this thesis as systems of public art orders. They were promoted by advisory boards and aesthetical commissions whose role was to ensure homogeneity of public orders. Based on these systems of public art orders, Local and Central Administration not only promoted orders for monuments, statuary and decorative motifs but managed to prevent any kind of state initiatives not aligned with the political regime. Oliveira Salazar effectively overviewed the procedures inherent to the systems of public art. He was able to interfere at every level in the procedures, stir out of course or simply halt the orders of monuments and statues. Key-words: systems of public art orders, New State, Lisbon