Interaction with digital products and interfaces concern more and more of human decision-making and the problems regarding environmental, financial and social sustainability are consequences much due to our behavior. The issues and goals of sustainable development therefore implies how we have to think differently about digital design. In this paper, we examine the adequacy of influencing sustainable behavior with a data-driven design approach, applying a conversational user interface. A case study regarding the United Nation’s goals of technological development and economic distribution was conducted, to see if a hypothetical business with a proof-of-concept digital product could be effective in influencing where companies base their operations. The test results showed a lack of usability and influence, but still suggested a potential with language-based interfaces. Even though the results could not prove anything, we argue that leveraging data analysis to design for sustainable behavior could be a very valuable strategy. A data-driven approach could enable ambitions of profit and user experience to coincide with those of sustainability, within a business organization.

The recent release of AI tools for public use allows for the development of novel teaching approaches for goals that often present challenges in the classroom, such as the need for personalized learning materials. The current study enlists a four-week ChatGPT-based personalized learning intervention in tandem with a teacher questionnaire and interviews in two upper-secondary schools in Southern Sweden to investigate English teacher perceptions of the benefits and challenges of using AI for personalized language learning. In addition, the intervention investigates the potential effectiveness of personalized learning assignments using ChatGPT on the development of students’ grammar abilities in a specific, local classroom context to both address a local need at the school in question and to serve as a proof of concept for more broad-based, future research on the use of these tools for this purpose. The questionnaire revealed that teachers initially had some concerns regarding the accuracy, reliability, and practical implementation of such tools. However, the intervention was found to significantly reduce grammar errors in student writing, and in follow-up interviews, teachers reported feeling more receptive to such approaches after interacting with the tools and seeing the beneficial results. These findings demonstrate that teachers may be hesitant to implement AI tools, which underscores the importance of training and first-hand use for promoting their successful adoption into pedagogical practices. In addition, the findings suggest that AI-based tools for personalized language learning may also be successful in a broader educational context. Finally, certain limitations, such as the small sample size, are acknowledged which emphasizes that further research is necessary to acquire a more comprehensive understanding of personalized learning using AI-based tools like ChatGPT.

Intelligent conversational agents (ICAs) are artificial intelligence (AI)-enabled systems that can communicate with humans through text or voice using natural language. The first ICA, “Eliza,” appeared in 1966 to simulate human conversation using pattern matching. Commercial ICAs appeared on the AOL and MSN platforms in 2001 and aided in developing advanced AI and Human-Computer Interaction (HCI). Since then, ICAs have progressively appeared in consumer products and services. Their success depends on the user’s experience and attitude towards these services. This research examines customer attitudes towards ICAs through a theoretical framework of integrated Expectation Confirmation Theory (ECT) and Task Technology Fit Theory (TTF). By exploring user experience via an experiment that engages end-users with ICA’s different functions and tasks, this study examines user perception of ICA’s AI capabilities, such as Conversation Ability, Friendliness, Intelligence, Responsiveness, Task Performance, and Trust. This research investigates how customer satisfaction with ICA capabilities and perceived task technology fit influence their intention to use ICAs. A field survey of 380 Canadian end-users utilizing ICAs on the websites of five large Canadian telecom service providers enabled empirical testing of the model. / Thesis / Doctor of Philosophy (PhD)

ChatGPT är inte en vanlig AI-chatbot; det är ett kraftfullt verktyg som har tränats för att skapa naturligt språk och kan tillämpas inom högre utbildning. Genom sin förmåga att kunna generera text och svara på frågor kan det vara en ovärderlig tillgång för lärare. Att artificiell intelligens påverkar den högre utbildning kan innebära problematik, eftersom det kräver anpassning av lärares användning av teknik i sitt arbete. AI-chatbots som ChatGPT har potentialen att förbättra undervisningen genom att stödja lärare. Trots fördelar medför ChatGPT även utmaningar, inklusive möjligheten till felaktiga svar, vilket kräver en kontroll av kvalitet. Problematiken med fördomar i AI-verktyg kan resultera i orättvisa bedömningar av studenter. För att hålla jämna steg med den teknologiska utvecklingen måste lärare utveckla nya kompetenser. Syftet med den kvalitativa studien är att djupgående undersöka vilka möjligheter och utmaningar som uppstår när lärare inom högre utbildning använder ChatGPT i undervisningsarbetet. Upptäckterna från studien visar att användningen av ChatGPT inom högre utbildning öppnar upp både möjligheter och utmaningar för lärare. När det kommer till möjligheterna är det ett verktyg som är tids- och energisparande främst inom användningsområdena, planering och förberedelse av undervisningen. Dessutom främjas analys, jämförelse och kritiska tänkande hos studenter samt möjliggör det för skapandet av unika uppgifter och automatiserad bedömning inom examination och bedömning. Trots dessa fördelar framkom det också utmaningar som är kopplade till användningen av ChatGPT inom högre utbildning. Lärare står inför juridiska och etiska dilemman när det gäller verktygets användning inom examination och bedömning. Det finns också en risk för att generera inkorrekt information och bristande kompetens. För att hantera dessa utmaningar är det avgörande att lärare behåller sin expertis och prioriterar mänsklig interaktion för att skapa en engagerande och meningsfull lärandemiljö. Genom att hitta en balans mellan teknik och pedagogik kan lärare säkerställa att ChatGPT blir ett kraftfullt hjälpmedel i deras undervisningsstrategier. / ChatGPT is not just an ordinary AI chatbot; it is a powerful tool that has been trained to generate natural language and can be used in higher education. By being able to generate text and provide answers to questions, it can be an invaluable asset for teachers. The impact of artificial intelligence on higher education can pose challenges, as it requires adaptation of how instructors use technology in their work. AI chatbots like ChatGPT have the potential to enhance education by supporting teachers. Despite advantages, ChatGPT also presents challenges, including the possibility of inaccurate responses, necessitating quality control. The issue of biases in AI tools can result in unfair student evaluations. To keep pace with technological advancements, teachers must develop new competencies. The purpose of the qualitative study is to deeply investigate the opportunities and challenges that arise when educators in higher education use ChatGPT in their teaching practices. The purpose of this qualitative study is to thoroughly examine the use of ChatGPT as a tool for teachers in higher education to facilitate their teaching work. The findings from the study reveal that the use of ChatGPT in higher education presents both opportunities and challenges for teachers. In terms of opportunities, it is a time- and energy- saving tool, particularly in the areas of lesson planning and preparation. Additionally, it promotes analysis, comparison, and critical thinking among students, and enables the creation of unique assignments and automated assessment in examination and evaluation. Despite these advantages, there are also challenges associated with the use of ChatGPT in higher education. Teachers face legal and ethical dilemmas when it comes to utilizing the tool in examination and assessment. There is also a risk of generating inaccurate information and lacking expertise. To address these challenges, it is crucial for teachers to maintain their expertise and prioritize human interaction to create an engaging and meaningful learning environment. By finding a balance between technology and pedagogy, teachers can ensure that ChatGPT becomes a powerful tool in their teaching strategies. This study is written in the Swedish language

Chatbots are computer programs that interact with users utilizing natural language. Businesses benefit from using chatbots as they can provide a better and more satisfactory customer experience. This thesis investigates differences in user satisfaction with two types of e-commerce chatbots: a keyword-based chatbot and a GPT-based chatbot. The study focuses on user interactions with IKEA's chatbot "Billie" compared to a prototype GPT-based chatbot designed for similar functionalities. Using a within-subjects experimental design, participants were tasked with typical e-commerce queries, followed by interviews to gather qualitative data about each participants experience. The research aims to determine whether a chatbot based on GPT technology can offer a more intuitive, engaging and empathetic user experience, compared to traditional keyword-based chatbots in the realm of e-commerce. Findings reveal that the GPT-based chatbot generally provided more accurate and relevant responses, enhancing user satisfaction. Participants appreciated the GPT chatbot's better comprehension and ability to handle natural language, though both systems still exhibited some unnatural interactions. The keyword-based chatbot often failed to understand user intent accurately, leading to user frustration and lower satisfaction. These results suggest that integrating advanced AI technologies like GPT-based chatbots could improve user satisfaction in e-commerce settings, highlighting the potential for more human-like and effective customer service.

Tesis por compendio / [ES] El mundo es testigo de nuevos avances tecnológicos que afectan significativamente a las organizaciones en diferentes departamentos. La inteligencia artificial (IA) es uno de estos avances, visto como una tecnología revolucionaria en la gestión de recursos humanos (RRHH). Profesionales y académicos han discutido el brillante papel de la IA en RRHH. Sin embargo, el análisis profundo de esta tecnología en el proceso de RRHH es aún escaso. Con todo ello, el objetivo principal de esta tesis es investigar el estado de la IA en RRHH y así identificar factores clave de implementación concretos. Primero, construyendo un marco académico para la IA en RRHH; segundo, analizar las aplicaciones de IA más utilizada en los procesos de RRHH; tercero, identificar las formas óptimas de transferir el conocimiento en los procesos de implementación de IA. La metodología utilizada para la investigación combina la revisión sistemática de la literatura y técnicas de investigación cualitativa. Como base y medida preparatoria para abordar las preguntas de investigación, se llevó a cabo un extenso análisis de la literatura en el campo AI-RRHH, con un enfoque particular en las publicaciones de algoritmos de IA en HRM, análisis de HR-Big data, aplicaciones/soluciones de IA en HRM e implementación de IA. En la misma línea, el autor publicó artículos en varias conferencias que contribuyeron a mejorar la madurez de las preguntas de investigación. Con base en este conocimiento, los estudios publicados ilustraron la brecha entre la promesa y la realidad de la IA en RRHH, teniendo en cuenta los requisitos técnicos de la implementación de la IA, así como las aplicaciones y limitaciones. Posteriormente, se entrevistó a expertos en recursos humanos y consultores de IA que ya habían adquirido experiencia de primera mano con los procesos de recursos humanos en un entorno de IA para descubrir la verdad de la aplicación de la IA dominante en el proceso de RRHH. Los principales hallazgos de esta tesis incluyen la derivación de una definición completa de IA en RRHH, así como el estado de las estrategias de adopción de aplicaciones de IA en RRHH. Como resultado adicional, se explora la utilidad y las limitaciones de los chatbots en el proceso de contratación en la India. Además, factores clave para transferir el conocimiento del proceso de implementación de IA a los gerentes y empleados de recursos humanos. Finalmente, se concluye identificando desafíos asociados con la implementación de IA en el proceso de recursos humanos y el impacto de COVID-19 en la implementación de IA. / [CA] El món és testimoni de nous avanços tecnològics, que afecten significativament les organitzacions en diferents departaments. La intel·ligència artificial (IA) és un d'aquests avanços que s'anuncia àmpliament com una tecnologia revolucionària en la gestió de recursos humans (HRM). Professionals i acadèmics han discutit el brillant paper de la IA en HRM. No obstant això, encara és escàs l'anàlisi profund d'aquesta tecnologia en el procés de HRM. Per tant, l'objectiu principal d'aquesta tesi és investigar l'estat de la IA en HRM i derivar factors clau d'implementació concrets. Primer, construint un marc acadèmic per a la IA en HRM; segon, analitzar l'aplicació de IA més utilitzada en el procés de recursos humans; tercer, identificar les formes òptimes de transferir el coneixement dels processos d'implementació de IA. La metodologia utilitzada per a la investigació es combina entre una revisió sistemàtica de la literatura i una tècnica d'investigació qualitativa. Com a base i mesura preparatòria per a abordar les preguntes d'investigació, es va dur a terme una extensa anàlisi de la literatura en el camp IA-HRM, amb un enfocament particular en les publicacions d'algorismes de IA en HRM, anàlisis de HR-Big data, aplicacions/soluciones de IA en HRM i implementació de IA. En la mateixa línia, l'autor va publicar articles en diverses conferències que van procedir a millorar la maduresa de les preguntes d'investigació. Amb base en aquest coneixement, els estudis publicats van illustrar la bretxa entre la promesa i la realitat de la IA en HRM, tenint en compte els requisits tècnics de la implementació de la IA, així com les aplicacions i limitacions. Posteriorment, es va entrevistar experts en recursos humans i consultors de IA que ja havien adquirit experiència de primera mà amb els processos de recursos humans en un entorn de IA per a descobrir la veritat de l'aplicació de la IA dominant en el procés de recursos humans. Les principals troballes d'aquesta tesi són la derivació d'una definició completa de IA en HRM, així com l'estat de les estratègies d'adopció d'aplicacions de IA en HRM. Com a resultat addicional, explore la utilitat i les limitacions dels chatbots en el procés de contractació a l'Índia. A més, factors clau per a transferir el coneixement del procés d'implementació de IA als gerents i empleats de recursos humans. També es van concloure els desafiaments associats amb la implementació de IA en el procés de recursos humans i l'impacte de COVID-19 en la implementació de IA. / [EN] The world is witnessing new technological advancements, which significantly impacts organizations across different departments. Artificial intelligence (AI) is one of these advancements that is widely heralded as a revolutionary technology in Human Resource Management (HRM). Professionals and scholars have discussed the bright role of AI in HRM. However, deep analysis of this technology in the HR process is still scarce. Therefore, the main goal of this thesis is to investigate the status of AI in HRM and derive concrete implementation key factors. Through, first, building an academic framework for AI in HRM; second, analyzing the most commonly used AI applications in HR process; third, identifying the optimal ways to transfer the knowledge of AI implementation processes. The methodology used for the investigation combines a systematic literature review and a qualitative research technique. As a basis and preparatory measure to address the research questions, an extensive literature analysis in the AI-HRM field was carried out, with a particular focus on publications of AI in HRM, HR-Big data analysis, AI applications/solutions in HRM and AI implementation. Along similar lines, the author published papers in several conference proceedings to improve the maturity of research questions. Based on this work, the published studies illustrate the gap between the promise and reality of AI in HRM, taking into account the requirements of AI implementation as well as the applications and limitations. Subsequently, HR experts and AI consultants, who had already gained first-hand experience with HR processes in an AI environment, were interviewed to find out the truth of the dominant AI's application in HR process. The main findings of this thesis are the derivation of a complete definition of AI in HRM as well as the status of the adoption strategies of AI applications in HRM. As a further result, it explores the usefulness and limitations of chatbots in the recruitment processes in India. In addition, derived the key factors to transfer the knowledge of AI implementation process to HR managers and employees. Challenges associated with AI implementation in the HR process and the impact of COVID-19 on AI implementation were also concluded. / Tuffaha, M. (2022). Adoption Factors of Artificial intelligence in Human Resource Management [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/185909 / Compendio

The topic of this thesis is AI recruitment chatbots, digital discrimination, and data feminism (D´Ignazio and F.Klein 2020), where I aim to critically analyze issues of bias in these types of human-machine interaction technologies. Coming from a professional background of theatre, performance art, and drama, I am curious to analyze how using AI and social robots as hiring tools entails a new type of “stage” (actor’s space), with a special emphasis on social acting. Humans are now required to adjust their performance and facial expressions in the search for, and approval of, a new job. I will use my “theatrical glasses” with an intersectional lens, and through a methodology of cultural analysis, reflect on various examples of conversational AI used in recruitment processes. The silver bullet syndrome is a term that points to a tendency to believe in a miraculous new technological tool that will “magically” solve human-related problems in a company or an organization. The captivating marketing message of the Swedish recruitment conversational AI tool – Tengai Unbiased – is the promise of a scientifically proven objective hiring tool, to solve the diversity problem for company management. But is it really free from bias? According to Karen Barad, agency is not an attribute, but the ongoing reconfiguration of the world influenced by what she terms intra-actions, a mutual constitution of entanglement between human and non-human agencies (2003:818). However, tech developers often disregard their entanglement of human-to-machine interferences which unfortunately generates unconscious bias. The thesis raises ethical questions of how algorithmic measurement of social competence risks holding unconscious biases, benefiting those already privileged or those acting within a normative spectrum.

Focusing on personalized grammar tasks, this study dives into the integration of Generative Artificial Intelligence into English as a Second Language education. By utilizing a mixed methods approach, incorporating both qualitative and quantitative analyses the study explores how personalized learning can be improved by employing ChatGPT. Results from the study indicate that GAI-driven personalization significantly enhances student engagement and motivation. This offers a promising path for tailoring education to individual learner needs toward a more inclusive classroom. A central outcome of this study is the proposal of a new theoretical framework the Personalization-Motivation Integration Framework (PMIF). This framework clarifies the synergistic effects of integrating content and topic personalization to significantly boost student motivation and reach a more inclusive learning environment. This adds to the growing research about AI's potential in education as it indicates that these technologies can significantly enhance teaching and offer a more tailored and inclusive learning environment.

Digitala läromedel blir ett vanligare inslag i skolgången då ny teknologi erbjuder tidigare okända pedagogiska möjligheter. Denna uppsats undersöker hur elever som använder ett digitalt läromedel i form av en virtuell lärmiljö för matematiklärande upplever denna lärmiljö. Dessutom undersöks elevernas prestation i lärmiljöns matematiska uppgifter. Skillnader mellan elever i olika årskurser samt elever som är matematiskt låg- eller högpresterande studeras. Matematisk prestation beskrivs utifrån Goods (1981) passivitetsmodell som innebär att lågpresterande elever är mindre risktagande i klassrumsmiljön. Elevernas upplevelse av digitala läromedel studerades i en virtuell lärmiljö bestående av två moduler, en spelmodul och en modul för skriven dialog. Upplevelsen av lärmiljön undersöktes genom att studera hur intressant eleverna tyckte att spelet var, huruvida eleverna tyckte att agenten gjorde att de brydde sig mer när de spelade, samt om de gillade den skrivna dialogen. Tidigare insamlad data från elever i årskurs 6-8 som använt den virtuella lärmiljön undersöktes med kvasiexperimentell metod och analyserades med ANOVA. Analysen påvisade en skillnad mellan låg- och högpresterande elever i hur mycket de tycker att en pedagogisk virtuell agent engagerar dem i en virtuell lärmiljö. Matematiskt högpresterande elever anser att agenten gör dem mer engagerade än vad matematiskt lågpresterande elever anser. Detta kan tyda på att lågpresterande elevers passivitet utöver traditionell klassrumspedagogik också påverkar elevernas upplevelse av digitala läromedel. I vidareutvecklingen av den virtuella lärmiljön och skapandet av andra virtuella lärmiljöer är det viktigt att se till att elever både lär sig och engageras av lärmiljön. Utvecklare bör också ta hänsyn till de skillnader som finns mellan låg- och högpresterande elevers upplevelse av lärmiljön. Detta kan exempelvis ske genom att den virtuella lärmiljön görs anpassningsbar för att passa elever oberoende av prestationsnivå. Detta är en viktig målsättning för att se förbättra lågpresterande elevers möjligheter i skolan, något som virtuella lärmiljöer och digitala läromedel i allmänhet kan utgöra ett kraftfullt medium för.