La tesis destaca el papel fundamental que jugaron los medios de comunicación en su lucha por la libertad de expresión, favoreciendo un cambio total respecto a los años de la dictadura franquista. “Los medios de comunicación, sus profesionales y periodistas, forman parte del entramado social, que hace posible el comienzo, evolución y el buen fin del proceso democratizador†, concluye la tesis, con la que María Pareja ha obtenido la calificación de excelente cum laude por unanimidad. El estudio analiza los artículos de opinión publicados por el periódico Mediterráneo de Castellón desde 1975 a 1982, periodo en el que el periodismo vivió un momento de apogeo en España y, por consiguiente, en la provincia. La tesis concluye que este análisis permite reconstruir la sociedad y la cultura de la Transición Española.

Mediante la lectura de las revistas “Film Ideal” y “Nuestro Cine” y el testimonio de quienes fueron responsables o críticos de ambas, en esta tesis se determinan las características de las tendencias más significativas dentro de la crítica cinematográfica especializada en España durante la década de los 60.

La tesi analitza la relació entre el discurs sobre el cos de la premsa juvenil femenina i el de les lectores. Concretament les revistes investigades són You, Ragazza y Mujer 21. El objecte d'estudi s'aborda des d'un enfocament pluridisciplinar basat en el periodisme especialitzat i de servei, per una part, i en la sociologia de la joventut, del cos i del consum, per una altra. A més de comparar la relació entre el discurs sobre el cos de les revistes i el de les noies, la tesi estudia també la reapropiació simbòlica de significats que les lectores fan dels continguts i el sentit que els confereixen en el procés de construcció de la seva identitat. Per fer-ho es combinen tècniques quantitatives i qualitatives: l'anàlisi de contingut (portada, unitats redaccionals -titulars, textos i il·lustracions- i publicitat directa i indirecta) i l'anàlisi de recepció (grups de discussió i entrevistes en profunditat). / La tesis analiza la relación entre el discurso sobre el cuerpo de la prensa juvenil femenina y el de las lectoras. Concretamente las revistas investigadas son You, Ragazza y Mujer 21. El objeto de estudio se aborda desde un enfoque pluridisciplinar basado en el periodismo especializado y de servicio, por una parte, y en la sociología de la juventud, del cuerpo y del consumo, por otra. Además de comparar la relación entre el discurso sobre el cuerpo de las revistas y el de las chicas, la tesis estudia también la reapropiación simbólica de significados que las lectoras hacen de los contenidos y el sentido que les confieren en el proceso de construcción de su identidad. Para ello se combinan técnicas cuantitativas y cualitativas: el análisis de contenido (portada, unidades redaccionales -titulares, textos e ilustraciones- y publicidad directa e indirecta) y el análisis de recepción (grupos de discusión y entrevistas en profundidad). / This research analyzes the relationship between the discourse on the body of female teen magazines and the discourse of the redears. In concrete the research was done on the spanish magazines You, Ragazza and Mujer 21. The approach to the object of study is multidisciplinary: on one side, specializing journalism and service journalism and, on the other side, sociology of youth, of the body and of consumption. Beside comparing the relation between the discourse on the body of the magazines and that of the girls, the thesis studies also the symbolic reappropriation of meanings that the readers do of the contents and the sense that they award them in the process of construction of their identity. This research combines quantitative and qualitative methodologies: content analysis (front page, text and illustrations, and direct and indirect advertising) and reception analysis (focus group and interviews).

En primer lloc, la recerca pretèn dibuixar un retrat sociològic i cultural de l'últim període del segle XX, marcat per la fascinació per la creació col·lectiva i els principis de mutació dels gustos del públic que presagien el declivi d'aquesta pràctica teatral. Intenta donar resposta a la delicada qüestió de saber si aquest canvi d'orientació era fruit d'una voluntat política o d'una evolució del sistema econòmic o simplement el final d'una moda. Remarca que el teatre de creació col·lectiva té un fort lligam amb l'associacionisme que suggereix una via alternativa en el funcionament relacional del món laboral. Per contrarestar la jerarquització, proposa un model igualitari de presa de responsabilitat i l'autogestió dels mitjans econòmics. Cap als anys 90, la influència de l'esperit de l'associacionisme s'ha reduït i en conseqüència la forma teatral que representava els gustos d'aquest moviment social ha perdut ressó. La creació col·lectiva magnifica la figura de l'actor, perquè posar l'executant com a responsable de la creació suposa crear un espectacle partint dels coneixements de l'intèrpret. L'obra s'elabora a l'escenari durant els assaigs a base d'improvisacions i privilegia l'acció i el gest. Les troballes neixen de "l'estat de joc" que l'actor desenvolupa per la pràctica diària. Es busca l'espontaneïtat, entesa com una recerca sobre sí mateix i no com un tot s'hi val. L'impuls de la persona és filtrat pels coneixements de l'actor que domina el seu Art. / En primer lugar, la investigación pretende dibujar un retrato sociológico y cultural del último período del siglo XX, marcado por la fascinación por la creación colectiva y el inicio del cambio de gustos del público que presagian el declive de esta práctica teatral. Intenta dar respuesta a la delicada pregunta de dilucidar si este cambio de orientación fue fruto de una voluntad política, de una evolución del sistema económico, o simplemente el final de una moda. Realza que el teatro de la creación colectiva mantiene un destacable lazo con el sistema asociativo que sugiere una alternativa en el funcionamiento relacional del mundo laboral. Para contrarrestar la imposición de la jerarquía, propone un modelo igualitario y la auto-gestión de los medios económicos. Hacia los años 90, la influencia del sistema asociativo se reduce y en consecuencia la forma teatral que representaba los gustos de este movimiento social pierde fuelle. La creación colectiva magnifica la figura del actor porque otorgar al ejecutante la responsabilidad de la creación presupone crear un espectáculo a partir de los conocimientos del intérprete. La obra se elabora en el escenario, en los ensayos, a base de improvisaciones. Los hallazgos nacen del "estado de juego" que el actor desarrolla con la práctica diaria. Se busca la espontaneidad, entendida como una investigación sobre sí mismo y no como "todo vale". El impulso de la persona se filtra a través de los conocimientos del actor que domina su arte. / First of all, the research tries to draw a sociological and cultural picture of the last period of the XXth Century, characterized by the fascination for collective creation and the beginning of change: the taste of public mutated and this fact foresaw the decline of that theatre practice.The author aims to understand this process and answer a sensitive question: was that change planed by political will or was it the result of an evolution of the economic system, or more simply, was it the end of a state of mood? She remarks that this practice has a link with the encrease of the spirit of association which proposes an alternative way for the relationships in the labour.To counteract the hierarchy, it presents a pattern of equality to take decisions and it suggests the self-management of the economic means. In nineties, spirit of association partly lost its weight and consequently that teatrical aesthetics which stood for the taste of that social movement faded. Collective creation puts the actor in the loop. This one becomes responsible of the creation because he creates the show taking account of his own knowledge of interpretation art. The show moves forward on stage during rehearsals thank to improvisations. Actors discover the findings of the play when they are in a particular state, a playing mood. They develop it throughout the daily practice. They look for spontaneity as a research upon themselves but not everything is accepted. Personal impulse is filtered through actor's skills.

Josep Puig Pujades (1883-1949) fou el principal renovador del republicanisme empordanès que entroncà la vella tradició federal amb el catalanisme progressista del primer terç del segle XX. La seva àmplia producció periodística i literària permeten constatar l’important paper ideològic que va desenvolupar com a intel•lectual en l’objectiu de crear un projecte cívicocultural com a eina transformadora de la societat a través del foment de l’educació i la cultura. Els càrrecs de govern que assumí durant la Segona República i les responsabilitats en l’òrgan directori d’Esquerra Republicana de Catalunya contribuïren a forjar-lo com una de les figures més rellevants del catalanisme republicà anterior a la guerra civil. / Josep Puig Pujades (1883-1949) was key to the revival of Republicanism. This movement was a direct inheritor of the long federalist tradition in Empordà combined with Progressive Catalanism seen in the first part of the twentieth century. His extensive journalistic and literary writings show the important ideological role he played as an intellectual in the creation of a civic-cultural project as a means of transforming society through the promotion of education and culture. The government positions he held during the Second Republic and responsibilities on the board of Esquerra Republicana de Catalunya helped to consolidate him as one of the leading figures of Catalanist Republicanism before the Spanish Civil War.

L'objectiu principal de la tesi és la descripció del tractament del concepte de pau a la premsa escrita, a partir de 360 notícies seleccionades de la secció internacional de tres diaris: LA VANGUARDIA, EL PAÍS i AVUI. Cada diari té un estil diferent d'enfocar aquest terna i per això es descriu el perfil deis tres diaris. El tractament de la pau obre un ampli camp d'estudi perquè el concepte "pau" ha existit sempre en el transcurs de la historia de la humanitat; s'han fet i es fan esforços per treballar a favor de la pau i per aconseguir-Ia a partir de diferents agents, des deis estaments polítics i ONG fins a la societat civil. Constatem que les accions de pau, que són moltes, són presents en la societat i en el món, però no són notícia prioritària en els mitjans de comunicació. En I'àmbit del periodisme hi ha periodistes i informadors que fan ressaltar el sentit ètic de la professió i de la informació. El periodisme per la pau és considerat com una actitud que hauria d'afavorir una política d'informació promotora de pau, que contemplés els drets humans, i alhora els deures, i contribuís a resoldre molts deis conflictes reconeguts mundialment. Després d'analitzar les notícies, es constata un concepte de pau més ampli, que fa referència a processos de pacificació com ara acords i negociacions de pau, entre d'altres, que han permès detectar els gestos de mediació i les accions concretes a favor de la pau davant deis conflictes. Atesa I'extraordinària complexitat de les noticies seleccionades hem optat per c1assificar-les en set blocs temàtics: Estats Units, Orient Mitja, Àfrica, Amèrica Llatina, Àsia, Europa i Vaticà. Així es mostra una radiografia de les principals àrees relacionades amb els conflictes. A la premsa escrita el concepte de pau apareix, sovint massa simplificat, per això presentem diferents pautes i criteris que contribueixen afer possible un periodisme per la pau. / El objetivo principal de la tesis es la descripción del tratamiento del concepto de paz en la prensa escrita, a partir de 360 noticias seleccionadas de las secciones internacionales de tres periódicos: LA VANGUARDIA, EL PAÍS y AVUI. Cada periódico tiene un estilo diferente de enfocar este tema y por se describe el perfil de los tres periódicos. El tratamiento de la paz abre un amplio campo de estudio porque el concepto "paz" ha existido siempre en el transcurso de la historia de la humanidad; se han hecho y se hacen esfuerzos para trabajar a favor de la paz e intentar conseguirla a partir de diferentes agentes, desde los estamentos políticos y ONG hasta la sociedad civil. Constatamos que las acciones de paz, que son muchas, están presentes en la sociedad y en el mundo, pero no son noticia prioritaria en los medios de comunicación. En el ámbito del periodismo hay periodistas e informadores que hacen resaltar el sentido ético de la profesión y de la información. El periodismo por la paz es considerado como una actitud que debería favorecer una política de información promotora de paz, que contemplara los derechos humanos, y a la vez los deberes, y contribuyera a resolver muchos de los conflictos reconocidos mundialmente. Después de analizar las noticias, se constata un concepto de paz más amplio, que hace referencia a procesos de pacificación como acuerdos y negociaciones de paz, entre otros, que han permitido detectar los gestos de mediación y las acciones concretas a favor de la paz ante los conflictos. Dada la extraordinaria complejidad de las noticias seleccionadas hemos optado clasificarlas en siete bloques temáticos: Estados Unidos, Oriente Medio, África, América Latina, Asia, Europa y Vaticano. Así se muestra una radiografía de las principales áreas relacionadas con los conflictos. En la prensa escrita el concepto de paz aparece, a menudo demasiado simplificado, por eso presentamos diferentes pautas y criterios que contribuyen a hacer posible un periodismo por la paz. / The main objective of the present thesis is the description of the concept of peace in the press, out of 360 news selected from the international sections of three newspapers: LA VANGUARDIA, EL PAÍS and AVUI. Each newspaper has a different style of approaching this issue and the way we describe the profile of the three newspapers. The subject of peace opens a wide range of study, since the concept of "peace" has always existed in the course of the history of mankind; in addition, some efforts have been made and are still made to work for peace and to try to reach it outside of different actors, from political estates and ONG to civil society. We find that peace actions, which are many, are well present in our society and in the world, but they don't make big news in the media. In the field of journalism there are journalists and reporters that emphasize the ethical sense of the profession and the responsible information given to the general public. The journalism on peace issues is regarded as an attitude that should favor a policy to promote peace information, which takes into account the human rights as well as the human obligations that would contribute to resolve many well known worldwide conflicts. After analyzing the news, a broader concept of peace emerges; a concept that refers to pacification processes such as peace agreements and negotiations, among others, and which have identified mediation signs and concrete actions for peace in conflict situations. Given the extraordinary complexity of the selected news we have chosen, we classify them into seven thematic sections: USA, Middle East, Africa, Latin America, Asia, Europe and the Vatican, This just shows a first picture of the main areas related to conflict. In the press the concept of peace often appears oversimplified, for that reason we propose different guidelines and criteria that may contribute to make possible the journalism on peace.

Esta tesis doctoral analiza la dimensión gnoseológica del periodismo informativo, es decir, su capacidad de generar conocimiento sobre la realidad, para lo cual aplica al periodismo la reflexión epistemológica de la filosofía y de la historiografía. El objetivo es constatar las posibilidades gnoseológicas del periodismo con el fin de delimitar una definición de la profesión periodística acorde con su capacidad para conocer. Para ello, configura el objeto de estudio a partir de las alusiones epistemológicas halladas en textos que describen la actividad periodística: libros de estilo, códigos deontológicos, manuales prácticos y estudios teóricos sobre el periodismo. Con ello se busca configurar una visión panorámica de las prácticas profesionales de los periodistas, así como revisar la reflexión desarrollada desde el propio periodismo sobre las implicaciones epistemológicas de su trabajo. A ese objeto de estudio se le ha aplicado el aparato conceptual de la epistemología para plantear en el periodismo un debate epistemológico en términos conmensurables con los de la reflexión gnoseológica de la filosofía y de la historiografía. El resultado es la definición del proceso gnoseológico del periodismo, en el que se distinguen dos fases: a) la perceptiva, asociada al uso de las fuentes informativas y que permite el contacto con la realidad; y b) la atribución de significado a los resultados de la percepción, que es la fase en la que se dirime la discusión sobre la verdad de los enunciados periodísticos. En la primera fase se analizan las situaciones en las que el periodista captura hechos de la realidad, a través de las fuentes, y se llega a la conclusión de que el punto de partida del proceso gnoseológico es el relato de la percepción de un hecho, no la realidad en sí, puesto que siempre aparece un intermediario –el testigo– entre la realidad y la percepción de la realidad. En la segunda fase se analiza el paradigma gnoseológico imperante en el periodismo –el objetivismo–, para concluir que dicho paradigma relega al periodismo a la recolección de hechos, con lo que se niega la función gnoseológica del periodista al situar la atribución de significado –la interpretación– fuera del ámbito de actuación del periodista. En contraposición, se analizan propuestas epistemológicas que asumen como ineludible la intervención del sujeto a la hora de otorgar significado a los hechos, a partir de la naturaleza narrativa inherente a la noticia. En ese sentido, situar al periodista en el centro de la actividad periodística aparece como la única posibilidad de justificar la condición gnoseológica del periodismo, y con ella su capacidad de explicar hechos, sobre todo en un momento como el actual en el que las tecnologías de información están poniendo en cuestión aspectos clave del periodismo, desde la singularidad de la profesión periodística hasta su capacidad de generar enunciados gnoseológicos de la realidad. / Aquesta tesi doctoral analitza la dimensió gnoseològica del periodisme informatiu, és a dir, la seva capacitat per a generar coneixement de la realitat, aplicant al periodisme la reflexió epistemològica de la filosofia i de la historiografia. L'objectiu és constatar les possibilitats gnoseològiques del periodisme amb la finalitat de delimitar una definició de la professió periodística d'acord amb la seva capacitat per a conèixer. Per això, s'ha configurat l'objecte d'estudi de la tesi a partir de les al•lusions epistemològiques trobades en textos que descriuen l'activitat periodística: llibres d'estil, codis deontològics, manuals pràctics i estudis teòrics sobre el periodisme. Amb això es busca tenir una visió panoràmica de les pràctiques professionals dels periodistes, així com revisar la reflexió desenvolupada des del mateix periodisme sobre les implicacions epistemològiques de la seva feina. Un cop configurat l'objecte d'estudi, se li ha aplicat l'aparell conceptual de l'epistemologia per tal de plantejar en el periodisme un debat epistemològic en termes commensurables amb els de la reflexió gnoseològica de la filosofia i de la historiografia. El resultat és la definició del procés gnoseològic del periodisme, en el qual es distingeixen dues fases: a) la perceptiva, associada a l'ús de les fonts informatives i que permet el contacte amb la realitat; i b) l'atribució de significat als resultats de la percepció, que és la fase en la qual es dirimeix la discusió sobre la veritat dels enunciats periodístics. A la primera fase s'analitzen les situacions en les quals el periodista captura fets de la realitat, mitjançant les fonts, i s'arriba a la conclusió que el punt de partida del procés gnoseològic és el relat de la percepció d'un fet, no el fet en sí, ja que sempre apareix un intermediari –el testimoni– entre la realitat i la percepció de la realitat. A la segona fase es revisa el paradigma gnoseològic que impera en el periodisme –l'objetivisme– per a concloure que aquest paradigma relega el periodisme a la recol•lecció de fets, amb la qual cosa es nega la funció gnoseològica del periodista en situar l'atribució de significat –la interpretació– fora de l'àmbit d'actuació del periodista. En contraposició, s'analitzen propostes epistemològiques que assumeixen com a ineludible la intervenció del subjecte a l'hora d'atorgar significat als fets, a partir de la naturalesa narrativa inherent a la notícia. En aquest sentit, situar el periodista al centre de l'activitat periodística apareix com l'única possibilitat de justificar la condició gnoseològica del periodisme, i amb ella la seva capacitat d'explicar fets, sobretot en el moment actual, quan les tecnologies de la informació estan posant en crisi aspectes claus del periodisme, des de la singularitat de la professió periodística fins a la seva capacitat de generar enunciats gnoseològics de la realitat. / This doctoral thesis looks into the gnoseological dimension of informative journalism, that is, its capacity to produce knowledge about reality. To do so, journalism is analysed along the lines of the epistemological reflection of philosophy and historiography. The aim is to examine the gnoselogical possibilities of journalism in order to establish a definition of the profession of journalism in accordance with its capacity to get to know the real world. In order to do that, it sets the subject of study from the epistemological references as found in texts describing the activity of journalism: books of style, deontological codes, manuals and theoretical studies about journalism. It seeks to get a general view of the professional practices of journalists, as well as reviewing the reflections made from journalism itself about the epistemological implications of the discipline. An epistemological approach has been used to analyse the subject of study so as to put forward an epistemological discussion —in similar terms as those used in the gnoseological reflection on philosophy and historiography. The upshot is the definition of the epistemological process in journalism, in which we can pinpoint two stages: a) the perceptual stage, which is associated with the use of information sources and which allows contact with reality; b) the attribution of meaning to the results of perception: the stage in which one settles the discussion about the truth of journalistic statements. In the first stage, we look into situations in which the journalist captures events from sources, and we reach the conclusion that the starting point of the epistemological process is the account of the perception of an event, not reality itself, since there emerges always an intermediary —the witness— between reality and the perception of reality. In the second stage we examine the gnoseological paradigm in journalism —objectivism—, and we infer that such a paradigm degrades journalism to the mere recollection of facts, and hence the journalist is stripped of their epistemological function because the attribution of meaning —the interpretation— is beyond the scope of the journalist’s task. In contrast, we examine epistemological approaches that deem inevitable the subject’s intervention when it comes to attributing meaning to facts, based on the inherent narrative nature of a news story. In that sense, placing the journalist at the centre of the journalistic activity seems to be the only possibility to justify the epistemological condition of journalism, and therewith its capacity to report facts, particularly nowadays when information technologies are calling into question key aspects of journalism, such as the unique nature of journalism and also its capacity to produce gnoseological statements about reality.

Entre 1960 i 1978 Manuel Vázquez Montalbán assoleix una primera identitat professional a la premsa. Estudia Periodisme i treballa a dues publicacions del 'Movimiento', però una estada a la presó per un delicte polític l'obliga a començar de nou el 1965. A continuació s'acosta a l'anàlisi de la informació Internacional (Siglo20, Tele/eXpres) i evoluciona, segons ho permet l'incert ambient polític, cap a la columna (Triunfo, Arreu, Mundo Diario), l'espai periodístic on s'instal.larà a la transició (La Calle, El Periódico). L'eina fonamental d'aquest trànsit professional és l'humor (Hogares Modernos, Triunfo, Por Favor, Interviú), el reportatge d'ordre sociològic (Triunfo) i el domini de la ficció, els recursos amb què Vázquez Montalbán treballa durant els primers anys 70, quan opina en boca de personatges i signaturas inventades, fins que finalment pot fer-ho sense embuts, un cop derogada la llei de Premsa de 1966. Passa el dia a les redaccions, participa dels problemes i les tensions de la professió i fins i tot dirigeix algunes revistes. A partir de 1979, en guanyar el premi Planeta, redueix la dedicació al periodisme per deixar espai a la narrativa de ficció. / Between 1960 and 1978 Manuel Vázquez Montalbán starts to make a professional name for himself in the press. He studies journalism and works in two publications of the Movement', but a stay in prison for a political crime forces him to start over again in 1965. On leaving prison he chooses to analyse international information (Siglo20, Tele/eXpres) and in the uncertain political environment of late francoism moves towards working as a political columnist (Triunfo, Arreu, Mundo Diario) and those newspaper that established themselves during the transition period (La Calle, El Periódico). Humour is the common denominator during this phase (Hogares Modernos, Triunfo, Por Favor, Interviú), sociological stories (Triunfo) and the prevalence of fiction, the resources with which Vázquez Montalbán works during the early 70s, when he speaks through invented characters and false signatures until he could eventually do so with no holds barred once the 1966 Press Law is repealed. He lives journalism to the full spending all day in newsrooms and being fully involved in all the problems and stresses of the profession and even edits some magazines. After 1979, after winning the Planeta Prize he reduces his commitment to journalism to make space for narrative fiction.

[ES] En el momento en que decidí dedicarme académicamente al mundo de la comunicación empecé a ser consciente del poder que el ámbito de la información y la comunicación poseen a diferentes niveles. En aquel momento las tecnologías empezaban a despuntar en su gran evolución y revolución que vivimos a día de hoy, pero todavía no éramos conscientes, al menos del todo, de los resultados que pueden provocar determinadas informaciones poco rigurosas, más todavía, debido a su gran difusión y elevadas posibilidades de transmisión a gran velocidad a día de hoy. Dentro de esta tesis se analiza la evolución y revolución que las tecnologías digitales de la información y la comunicación han aportado al ámbito de los medios y como han logrado cambiar de paradigma. Se analiza como la ciudadanía cambia su rol de ser un agente pasivo que recibe informaciones a ser activo y con responsabilidades al poder ser también creador y transmisor de informaciones. Se realiza un análisis de las técnicas y estrategias que utilizan los profesionales de los medios de comunicación en el tratamiento de los hechos y datos para poder transformarlos en informaciones y como muchas veces este tratamiento se utiliza con intereses ocultos para favorecer objetivos políticos, económicos o bien de opinión social. Se concluye en esta tesis con una propuesta de currículum docente para poder llevar a cabo una educación en información y comunicación que nos ayude a facilitar el aprendizaje hacia una futura ciudadanía para que posea un pensamiento crítico ante cualquier tipo de información que reciba desde cualquier tipo de medio de comunicación y transmisión de la información. / [CA] En el moment en què vaig decidir dedicar-me acadèmicament al món de la comunicació vaig començar a ser conscient del poder que l'àmbit de la informació i la comunicació posseeixen a diferents nivells. En aquell moment les tecnologies començaven a despuntar en la seva gran evolució i revolució que vivim avui dia, però encara no érem conscients, almenys del tot, dels resultats que poden provocar determinades informacions poc rigoroses, més encara, a causa de la seva gran difusió i elevades possibilitats de transmissió a gran velocitat avui dia. Dins d'aquesta tesi s'analitza l'evolució i revolució que les noves tecnologies de la informació i la comunicació han aportat a l'àmbit dels mitjans i com han aconseguit canviar de paradigma. S'analitza com la ciutadania canvia el seu rol de ser un agent passiu que rep informacions a ser actiu i amb responsabilitats en poder ser també creador i transmissor d'informacions. Es realitza una anàlisi de les tècniques i estratègies que utilitzen els professionals dels mitjans de comunicació en el tractament dels fets i dades per a poder transformar-los en informacions i com moltes vegades aquest tractament s'utilitza amb interessos ocults per a afavorir objectius polítics, econòmics o bé d'opinió social. Aquesta tesi conclou amb una proposta de currículum docent per a poder dur a terme una educació en informació i comunicació que ens ajudi a facilitar l'aprenentatge cap a una futura ciutadania perquè posseeixi un pensament crític davant qualsevol mena d'informació que rebi des de qualsevol mena de mitjà de comunicació i transmissió de la informació. / [EN] When I decided to dedicate myself academically to the world of communication, I began to be aware of the power that the field of information and communication has at different levels. At that time, technologies were still to emerge in their great evolution and revolution that we are living today, but we were not yet aware, at least not fully, of the results certain less rigorous information can cause, even more so, due to its wide dissemination and high possibilities of transmission at high speed today. This thesis analyzes the evolution and revolution that the new information and communication technologies have brought to the media and how they have changed the paradigm. It analyzes how citizens change their role from being passive agents who receive information to being active and with responsibilities as they can also be creators and transmitters of information. An analysis is made of the techniques and strategies used by media professionals in the treatment of facts and data in order to transform them into information and how this treatment is often used with hidden interests to favor political, economic or social opinion objectives. This thesis concludes with a proposal for a teaching curriculum in order to carry out an education in information and communication that helps us to facilitate learning towards a future citizenry that possesses critical thinking in the face of any type of information received from any type of media and information transmission. / Climent Ferrer, JJ. (2022). Educación en información comunicación: análisis y propuesta para capacitar el consumo responsable de la información [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/185505

[EN] The image of the Colombian people has been built up in the Spanish press over the past decades. The atmosphere creating the image and the lexical universe is limited to certain themes and this has meant that the discourse used in the Spanish newspapers follows concrete patterns, mainly related to immigration, crime, hired killers and drug trafficking.. The continuous publication of these themes highlights characteristics and manifestations with a clearly negative tendency, where as the argumentation is based on political instability and delinquency. Thus, the national Spanish newspapers focus their publications mainly on criminal activities carried out by Colombians in Spain, from theft to murder, and on the situation in Colombia, relating topics like poverty and extreme violence, generating a direct reaction in the imagination of the readers and spreading the representation of Columbians as delinquents, poor people and outcast victims of an internal conflict and as criminals and drug traffickers. This link has made it possible to have a clear concept with concrete characteristics. That image, embedded in their way of thinking, allows for a specific concept about the Colombians, even in news topics where the nationality of the person concerned has not been specified. The governmental politics concerning immigration, concealed in the media, has managed to establish a sense of fear and rejection towards Colombians. Therefore, the transmission of information focused mainly on criminal activities, in combination with the arguments of the Spanish government, has dominated national public opinion. Within this framework, the present study examines the image of the Colombian people, recreated in the Spanish press through the lexical and thematic content in their publications during the year 2011. The study centers on the keywords that represent the focus group, abbreviated here as C5: Colombia, colombiano, colombiana, colombianos and colombianas, and that conjure up a specific idea in the imagination of the readers. The objective of the present study is to identify, by means of a quantitative and qualitative analysis of the discourse, the patterns that lead to the creation of a partial image of the Colombian people, as well as to highlight the continuity of the same patterns, contrasting with the results of previous investigation about the C5. To achieve this goal, the corpus of the news articles (821,321 words) was compiled, extracted from the digital newspaper archives, these being amongst the diaries with the highest circulation in the Spanish territory. All the news articles were published between the 1st of January and the 31st of December of the year 2011. This corpus allowed us to analyze the contents of 1491 articles that mentioned in some way or another the variants of the C5. The analysis used methods appropriate in corpus linguistics as well as tools and approaches of content analysis (quantitative) and critical discourse analysis (qualitative). The theoretic framework is based mainly on studies about the role of journalism, the principal theories of Agenda Setting, Frame Theory, Relevance Theory, Language and Power, persuasion tools, control and manipulation, discourses that form ideologies, Operation LUDECO, stereotypes and critical discourse analysis. According to the study of the basic systems of shared beliefs, the organization of the representation of the Colombian people, with the connotation as mentioned before, in the imagination of the readers is still going on. In this sense, this may indicate the power the mass media exerts, the control and authority that are reflected in a discursive manner in the products of communication, and that this represents a way of direct reproduction of the power of the elite, of its control and abuse of power. / [ES] Desde hace más de dos décadas la imagen del pueblo colombiano se ha venido construyendo gota a gota. La atmosfera que ha encerrado su imagen y el universo léxico delimitado a temáticas especificas, han dictado el referente discursivo en los diarios españoles con patrones concretos, vinculados principalmente a la inmigración, crimen, sicariato y narcotráfico. Las constantes publicaciones de estas temáticas tendieron a resaltar características y manifestaciones de referente claramente negativo, donde la argumentación se elaboró desde la inestabilidad y la delincuencia. De esta forma, los diarios nacionales españoles centraron sus publicaciones, en su mayoría, a sucesos delictivos de colombianos en España que iban desde el robo hasta el asesinato, y de Colombia desde la pobreza hasta la violencia extrema, provocando una reacción directa en los imaginarios de los lectores y diseminando la representación de este colectivo como delincuentes, pobres y marginados víctimas de la guerra interna y victimarios por ser los narcotraficantes. La adjetivación y el señalamiento posibilitaron tener un referente claro con características concretas. Esta imagen acuñada en sus pensamientos permitió tener un referente de este colectivo, incluso en noticias donde no se señaló la nacionalidad del implicado. Las políticas de gobierno con referente a la inmigración, disimuladas a través de los medios, lograron instaurar un sentido de miedo y rechazo hacia el colectivo colombiano. De esta manera, la transmisión de información enfocada principalmente en hechos delictivos y bajo el argumento de los organismos de estado, se transformó en opinión pública nacional. Desde este marco referencial, el presente trabajo de investigación examina la imagen del pueblo colombiano recreado en los diarios españoles a través del uso léxico y temático de sus publicaciones en el 2011. El estudio se centra en palabras clave que representan a este pueblo (C5: Colombia, colombiano, colombiana, colombianos y colombianas) que concretan la idea en los imaginarios de los receptores. El análisis tiene como meta identificar, mediante el análisis discursivo cuantitativo y cualitativo, patrones que ayudan a la creación de una imagen parcializada del colombiano, como también resaltar la continuidad de los mismos patrones contrastando los resultados de los análisis con anteriores investigaciones realizadas hacia el C5. Para lograr este objetivo, el corpus de noticias periodísticas está constituído con unas 821,321 palabras, extraídas de las hemerotecas digitales de éstos dos diarios que están entre los de mayor tirada en el territorio español. Todas las noticias fueron publicadas entre el 1 enero y el 31 de diciembre de 2011. Este corpus nos permitió analizar las publicaciones de 1491 artículos donde se mencionó de alguna forma a las variantes de C5. Para concretar el fin, el método de análisis utilizó elementos de la lingüística del corpus, así como herramientas y enfoques propios del análisis de contenido (cuantitativo) y del análisis crítico del discurso (discursivo). El marco teórico se basó principalmente en estudios sobre el papel del periodismo, ideas principales de la Agenda setting, Teoría del encuadre (Frame), Teoría de la relevancia, Lengua y poder, Herramientas de persuasión, control y manipulación, Discurso formador de ideología, Operación LUDECO, Estereotipo, y del Análisis crítico del discurso. Conforme al estudio de los sistemas básicos de creencias compartidas, todavía se continúan organizando en el imaginario de los receptores la representación del colombiano enmarcado dentro de la connotación descrita anteriormente. En este sentido, esto sería solo una forma de indicar que el poder de los medios de comunicación ejerce un control y dominio que se refleja en lo discursivo en el trabajo de los productos comunicativos, y que podría representar una forma de reproducción directa del poder de la / [CA] Des de fa més de dos dècades la imatge del poble colombià s'ha construït gota a gota. L'atmosfera que ha tancat la seua imatge i l'univers lèxic delimitat a temàtiques específiques, han dictat el referent discursiu en els diaris espanyols amb patrons concrets, vinculats principalment a la immigració, crim, sicariat i narcotràfic. Les constants publicacions d'estes temàtiques van tendir a ressaltar característiques i manifestacions de referent clarament negatiu, on l'argumentació es va elaborar des de la inestabilitat i la delinqüència. D'esta manera, els diaris nacionals espanyols van centrar les seues publicacions, majoritàriament, a successos delictius de colombians a Espanya que anaven des del robatori fins a l'assassinat, i de Colòmbia des dela pobresa fins a la violència extrema, provocant una reacció directa en els imaginaris dels lectors i disseminant la representació d'este col.lectiu com a delinqüents, pobres i marginats víctimes de la guerra interna i victimaris per ser els narcotraficants. L'adjectivació i l'assenyalament van possibilitar tindre un referent clar amb característiques concretes. Estaimatge encunyada en els seus pensaments va permetre tindre un referent d'este col.lectiu, fins i tot en notícies on no es va assenyalar la nacionalitat de l'implicat. Les polítiques de govern amb referent a la immigració, dissimulades a través dels mitjans, van aconseguir instaurar un sentit de por i rebuig cap al col.lectiu colombià. D'aquesta manera, la transmissió d'informació enfocada principalment en fets delictius i sota l'argument dels organismes d'estat, es va transformar en opinió pública nacional. Des d'este marc referencial, el present treball d'investigació examina la imatge del poble colombià recreat als diaris espanyols a través de lús lèxic i temàtic deles seues publicacions en el 2011. L'estudi es centra en paraules clau que representen a este poble (C5: Colòmbia, colombià, colombiana, colombians i colombianes) que concreten la idea en els imaginaris dels receptors. L'anàlisi té com a meta identificar, mitjançant l'anàlisi discursiu quantitatiu i qualitatiu, patrons que ajuden a la creació d'una imatge parcialitzada del colombià, com tambéressaltar la continuïtat dels mateixos patrons contrastant els resultats de les anàlisis amb anteriors investigacions realitzades cap al C5. Per a aconseguir este objectiu, el corpus de notícies periodístiques està constituït amb unes 821,321 paraules, extretes de les hemeroteques digitals d'estos dos diaris que estan entre els de major tirada al territori espanyol. Totes les notícies van ser publicades entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 2011. Este corpus ens va permetre analitzarles publicacions de 1491 articles on es va mencionar d'alguna manera a les variants de C5. Per a concretar el fi, el mètode d'anàlisi va utilitzar elements de la lingüística del corpus, així com ferramentes i enfocaments propis de l'anàlisi de contingut (quantitatiu) ide l'anàlisi crític del discurs (qualitatiu). El marc teòric es va basar principalment en estudis sobre el paper del periodisme, idees principals de l'Agenda setting, Teoria de l'enquadre (Frame), Teoria de la relevància, LLengua i poder, Ferramentes de persuasió, control i manipulació, Discurs formador de ideologia, Operació LUDECO, Estereotipus, i de l'Anàlisi crític del discurs. Conforme a l'estudi dels sistemes bàsics de creences compartides, encara es continuen organitzant en l'imaginari dels receptors la representació del colombià emmarcat dins de la connotació descrita anteriorment. En este sentit, açò seria només una forma d'indicar que el poder dels mitjans de comunicació exercix un controli domini que es reflexa en allò que és discursiu en el treball dels productes comunicatius, i que podria representar una forma de reproducció directa del poder de les elits, de domini i abús de poder. / Quijano Urreste, JF. (2016). Análisis de la imagen del pueblo colombiano en la prensa nacional española a través del léxico [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/68504