[EN] Due to the European Higher Education Area, an education system where a cross-cutting issue of every university degree will be given, enhanced and assessed by the teachers, substantially changing the current educational model is proposed. This new model is based, not only on the acquisition of theoretical knowledge, but in the acquisition of cross-cutting skills which are a set of knowledge, skills and attitudes common to all professional profiles. The competency-based curriculum is the currently most demanded by the companies. This Project seeks several aims. On the one hand, to know which of this skills are the most required by the business environment. And on the other hand, which are acquired by the graduate and which are given by the teachers. Through a survey system to this agents involved (teachers, graduates and organizations) it aims to know the transversality of the educational model and to determine if the current study plans weighted these skills in the same way that the industrial environment. Additionally, it should be shown that the needs of the companies and the teaching given go back down the route and don't differ on their interests. In order to focus the project, just one degree of the Universitat Politècnica de València is considered. The degree analyzed is Aeronautical Engineering, recently changed to Aerospace Engineering Degree. The results of the survey to the graduates in Aeronautical Engineering, the companies which accept them and the teachers means to be the subject of study and analysis in this project. Regarding to the conclusions of this report, they should conclude and determine that the given, learned and required skills are equal. Also, they have to be appreciated by the three agents in a similar way. / [ES] Con motivo de la Convergencia Europea en Educación Superior, se plantea un sistema educativo en el que aspectos transversales a todas las titulaciones deberán ser impartidos, potenciados y evaluados por el profesorado, cambiando sustancialmente el modelo educativo actual. Este nuevo modelo está basado, no solo en la adquisición de conocimientos teóricos, sino en la adquisición de competencias transversales que son el conjunto de conocimientos, habilidades y actitudes comunes a todos los perfiles profesionales. El curriculum basado en competencias es el modelo actualmente más demandado por las empresas. Los objetivos perseguidos en esta tesis, serán varios. Por un lado, conocer cuáles de estas competencias son las más requeridas por el entorno empresarial. Cuáles son las adquiridas por el titulado y cuáles son las impartidas por el profesorado. Qué tipo de relación existe entre las empresas y la universidad a la hora de plantear los planes de estudio. Cuál es la tipología de empresas en las que se integran los egresados de la Universitat Politècnica de Valencia. Para centrar el trabajo, se ha escogido una única titulación de la Universitat Politècnica de Valencia. La titulación objeto del estudio es Ingeniería Aeronáutica, la cual ha cambiado recientemente a Grado en Ingeniería Aeroespacial. Mediante un sistema de encuestas a estos tres agentes implicados (profesorado, titulados y empresas), se pretende conocer la transversalidad del modelo educativo, así como determinar si los actuales planes de estudios ponderan de igual manera que el entorno industrial estas competencias. Debería así mismo, quedar demostrado que las necesidades de las empresas y la docencia impartida sigue el mismo camino y no divergen en sus intereses. Los resultados de esta encuesta entre los titulados de Ingeniería Aeronáutica, empresas que los acogen y profesorado que imparte las asignaturas que conforman la carrera, serán objeto de estudio y análisis durante el presente trabajo. Las conclusiones del mismo deberían confluir y determinar que se imparten, se aprenden y se requieren las mismas competencias. Siendo valoradas por los tres agentes de manera semejante. / [CA] Amb motiu de la Convergència Europea en Educació Superior, es planteja un sistema educatiu on aspectes transversals a totes les titulacions hauran de ser impartits, potenciats i avaluats pel professorat, canviant substancialment el model educatiu actual. Este nou model està basat, no sols en l'adquisició de coneixements teòrics, sinó en l'adquisició de competències transversals que són el conjunt de coneixements, habilitats i actituds comuns a tots els perfils professionals. El currículum basat en competències és el model actualment més demandat per les empreses. Els objectius perseguits en esta tesi, seran diversos. D'una banda, conéixer quines d'estes competències són les més requerides per l'entorn empresarial. Quins són les adquirides pel titulat i quins són les impartides pel professorat. Per mitjà d'un sistema d'enquestes a estos tres agents implicats (professorat, titulats i empreses), es pretén conéixer la transversalitat del model educatiu, així com determinar si els actuals plans d'estudis ponderen de la mateixa manera que l'entorn industrial estes competències. Deuria així mateix, quedar demostrat que les necessitats de les empreses i la docència impartida seguix el mateix camí i no divergixen en els seus interessos. Per a centrar el treball, s'ha triat una única titulació de la Universitat Politècnica de València. La titulació objecte de l'estudi és Enginyeria Aeronàutica, la qual ha canviat recentment a Grau en Enginyeria Aeroespacial. Els resultats d'esta enquesta entre els titulats d'Enginyeria Aeronàutica, empreses que els acullen i professorat que impartix les assignatures que conformen la carrera, seran objecte d'estudi i anàlisi durant el present treball. Les conclusions del mateix haurien de confluir i determinar que s'impartixen, s'aprenen i es requerixen les mateixes competències. Sent valorades pels tres agents de manera semblant. / Kubessi Pérez, M. (2016). ANÁLISIS DE COMPETENCIAS TRANSVERSALES REFERIDO AL MODELO EDUCATIVO DE INGENIERÍA AERONÁUTICA EN LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61957

Esta tesis doctoral postula que el programa de las asignaturas, es un indicador de cómo es la docencia universitaria directa del profesor e el aula, por su función preparatoria y reflexiva de la tarea docente. Se han recogido diferentes modelos de confección de programas docentes, confeccionando una guía de los elementos que debe contener un buen programa universitario. Esta guía ha sido evaluada y contrastada tanto por expertos, profesores y alumnos. También se ha realizado una evaluación del instrumento confeccionado utilizando procedimientos cuantitativos y cualitativos de análisis. Se ha llegado a la conclusión de que el programa si bien no es un elemento predictor de la buena docencia si que lo es de la mala docencia.

Esta tesis tiene como finalidad entender cómo determinados instrumentos y procedimientos de aprendizaje, que implican el uso de la lectura y la escritura, son usados como herramientas de aprendizaje en los contextos educativos formales. Concretamente, nos centramos en el estudio de la toma de apuntes, dado que se trata de uno de los instrumentos y procedimientos de aprendizaje más frecuentemente utilizado por los estudiantes en educación superior. Se analizan algunos de los elementos que configuran el uso de este instrumento y procedimiento de aprendizaje y se identifican las posibles relaciones entre determinadas variables implicadas en las condiciones de dicho uso como, por ejemplo, la representación de los estudiantes, el enfoque de aprendizaje, los procesos de anotación que realizan, los usos que hacen de dichas anotaciones y los resultados de aprendizaje que obtienen al abordar una tarea académica concreta. El abordaje metodológico adoptado es de carácter naturalista, observacional, descriptivo y contextual. El análisis detallado tanto de las representaciones que manejan los estudiantes como de los procedimientos de anotación y uso efectivo que llevan a cabo con sus anotaciones en el momento de realizar una tarea académica concreta, junto con el análisis del contexto de enseñanza y aprendizaje en el que se enmarcan dichos aspectos, constituyen la base empírica de nuestro trabajo. Los resultados obtenidos permiten observar algunas tendencias respecto de las relaciones entre el enfoque de aprendizaje de los estudiantes y los procedimientos de anotación y uso de los apuntes que realizan. Concretamente, se observa que en general los estudiantes con enfoque profundo anotan la información preferentemente de forma incompleta, literal y fundamentalmente a partir de la información visual presentada por el docente, mientras que sus compañeros con enfoque superficial utilizan diferentes procedimientos de anotación. Asimismo, los estudiantes con enfoque profundo tienden a parafrasear, en mayor medida que sus compañeros con enfoque superficial, la información contenida en sus apuntes antes de incorporarla en el producto escrito que deben realizar en la situación analizada, y a realizar acciones vinculadas con el control de conformidad, es decir, se aseguran de que el contenido de sus apuntes es coherente con el producto elaborado. Finalmente, se pone de manifiesto que algunos estudiantes, bajo determinadas condiciones y según las características del contexto de enseñanza y aprendizaje, modifican su enfoque de aprendizaje y adoptan conductas más propias de un enfoque diferente al identificado inicialmente. / This thesis sets out to understand how certain learning instruments and procedures involving the use of reading and writing are employed as learning tools in formal educational contexts. In particular, it focuses on the study of note-taking, as this is one of the learning instruments and procedures most frequently used by students in higher education. It examines some of the elements shaping the use of this learning instrument and procedure and identifies the possible relations between certain variables of the conditions under which it is used, such as the students’ representation, learning approach and note-taking processes, the uses the students make of their notes and the learning outcome they achieve in performing a particular academic task. The theoretical approach adopted is naturalistic, observational, descriptive and contextual. The empirical basis for the work is provided by a detailed analysis of the representations held and the note-taking procedures employed by the students, and the actual use they make of their note-taking in carrying out a specific academic task, together with an examination of the teaching and learning context in which all this occurs. The results obtained revealed certain trends regarding the relationship between the students’ learning approach, their note-taking procedures and the use they made of their notes. In particular, it was found that, in general, students with a deep approach tended to note the information literally but incompletely, mostly on the basis of the visual information presented by the teacher, whereas students with a superficial approach employed different note-taking procedures. In addition, students with a deep approach tended to paraphrase the information in their notes before including it in the written product required of them in the situation under study to a greater extent than those with a superficial approach, and performed compliance-checks to ensure that their written products were consistent with the contents of their notes. Lastly, it was found that certain students, in certain conditions depending on the characteristics of the teaching and learning context, modified their learning approach and engaged in behaviours more in keeping with a different approach from the one initially identified.

Català / Français / La recerca vol ésser una eina que aporti informació sobre l’esperit obert i integrador que els representants institucionals de l’ensenyament superior europeu volen assolir amb la creació de l’EEES. La nova fita educativa es sustenta d’uns principis, intencions, directrius i interessos amb una clara definició europeista de reconeixement, convergència i mobilitat amb l’objectiu d’intentar assolir un tret distintiu i de qualitat en l’ensenyament superior europeu. El present estudi es fonamenta en una metodología qualitativa-interpretativa centrant-se per un costat en la recerca, anàlisi, descripció i interpretació de la documentació oficial que ha anat acompanyant el procés de construcció de l'EEES, comprenent els documents d’origen; la Magna Charta Universitatum, la Declaració de la Sorbona i la Declaració de Bolonya. I, els documents de desenvolupament referents a les diferents conferències ministerials europees dels responsables de l’ensenyament superior, que es dugueren a terme a Praga, Berlín, Bergen, Londres i Louvain, així com dels textos i informes de: UNESCO, ESIB, CRE, EUA, EURASHE, BFUG, ENQA, Comissió Europea, Eurydice, OCDE. Els quals precediren les reunions Ministerials i ajudaren a la seva constitució, que han anat avaluant, modificant i/o consolidant les directrius marcades per la Declaració de la Sorbona i Bolonya amb la finalitat d’assolir l’EEES. Tanamteix s’acompanya el fons documental amb la descripció, anàlisi i interpretació dels principis jurídics (i respectives sentències) que han permès i fonamentat la creació de l’EEES; la mobilitat i el reconeixement formatiu. I per un altre costat, consolidar els objectius de la recerca amb les pertinents entrevistes en profundiatat als principals autoritats, polítiques i acadèmiques que han participat de manera activa en el procés: Dr. Josep Maria Bricall (President de la Conferència Europea de Rectors i membre del Comité de Redacció de la Magna Charta Universitatum), sr. D. Jose Fernández Díaz (Secretari d'estat d'universitat i signatari per Espanya de la Declaració de Bolonya), sr. Guy Haug (impulsor del programa Erasmus i expert assessor de l'ensenyament superior per a la Comissió Europea), Dr. Domenico Lenarducci (President d'Honor de la Direcció General d'Educació de la Comissió Europea), Dr. Eric Froment (President de la Conferència Europea de Rectors i actual responsable de la dimensió Internacional de l’Agència de Qualitat AERES) i el Dr. Màrius Rubiralta (actual Secretari General d’Universitats del Govern d’Espanya). La Tesi s’acompanya de diferents esquemes històrics i d’una àmplia base documental bibliogràfica, tot intentant esdevenir una bona eina de difusió d’una millor comprensió de l'EEES i que alhora possibiliti futures línies d’investigació en aquest i d’altres àmbits vinculats. / La investigación quiere ser una herramienta que aporte información sobre el espíritu abierto e integrador que los representantes institucionales de la educación superior europeo quieren lograr con la creación del EEES. El nuevo hito educativo se sustenta de unos principios, intenciones, directrices e intereses con una clara definición europeísta de reconocimiento, convergencia y movilidad con el objetivo de intentar lograr un disparo distintivo y de calidad en la educación superior europea. El presente estudio se fundamenta en una metodología cualitativa-interpretativa centrándose por un lado en la búsqueda, análisis, descripción e interpretación de la documentación oficial que ha ido acompañando el proceso de construcción de la EEES, comprendiendo los documentos de origen; la Magna Charta Universitatum, la Declaración de la Sorbona y la Declaración de Bolonia. Y, los documentos de desarrollo referentes a las diferentes conferencias ministeriales europeas de los responsables de la educación superior, que se llevaron a término en Praga, Berlín, Bergen, Londres y Lovaina, así como de los textos e informes de: UNESCO, ESIB, CRE, EE.UU., EURASHE, BFUG, ENQA, Comisión Europea, Eurydice, OCDE. Los cuales precedieron las reuniones Ministeriales y ayudaron a su constitución, que han ido evaluando, modificando y/o consolidando las directrices marcadas por la Declaración de la Sorbona y Bolonia con la finalidad d lograr l’EEES. Así mismo se acompaña el fondo documental con la descripción, análisis e interpretación de los principios jurídicos (y respectivas sentencias) que han permitido y fundamentado la creación de l’EEES; la movilidad y el reconocimiento formativo. Y por otro lado, consolidar los objetivos de la investigación con las pertinentes entrevistas en profundidad a los principales autoridades, políticas y académicas que han participado de manera activa en el proceso: Dr. Josep Maria Bricall (Presidente de la Conferencia Europea de Rectores y miembro del Comité de Redacción de la Magna Charta Universitatum), sr. D. Jose Fernández Díaz (Secretario de estado de universidad y signatario por España de la Declaración de Bolonia), Dr. Guy Haug (impulsor del programa Erasmus y experto asesor de la enseñanza superior para la Comisión Europea), Dr. Domenico Lenarducci (Presidente de Honor de la Dirección general de Educación de la Comisión Europea), Dr. Eric Froment (Presidente de la Conferencia Europea de Rectores y actual responsable de la dimensión Internacional de la Agencia de Calidad AERES) y el Dr. Màrius Rubiralta (actual Secretario General de Universidades del Gobierno de España). La Tesis se acompaña de diferentes esquemas históricos y de una amplia base documental bibliográfica, intentando acontecer en una buena herramienta de difusión de una mejor comprensión del EEES y que a la vez posibilite futuras líneas de investigación en este y de otros ámbitos vinculados. / La recherche veut être un outil qu'aborde de l'information sur l'esprit ouvert et intégrateur que les représentants institutionnels de l'éducation supérieur européen volent obtenir avec la création de l'EEES. La nouvelle borne éducative se soutient de principes, des intentions, des directives et des intérêts avec une claire définition européenne de reconnaissance, convergence et mobilité dans le but d'essayer d'obtenir un sceau distinctif et de qualité dans l'éducation supérieure européenne. L’étude se fonde sur une méthodologie qualitative-interprétative en étant axé d'une part sur la recherche, analyse, description et interprétation de la documentation officielle qui a continué à accompagner le processus de construction de l'EEES, en comprenant les documents d'origine ; la Magna Charta Universitatum, la Déclaration de la Sorbonne et la Déclaration de Bologne. Et, les documents de développement relatifs aux différentes conférences ministérielles européennes des responsables de l'éducation supérieure, qu'ont emportée à terme à Prague, Berlin, Bergen, Londres et Louvaine, aussi bien que des textes et rapports de : UNESCO, ESIB, CRE, U.S.A., EURASHE, BFUG, ENQA, Commission Européenne, Eurydice, OCDE. Qui ont précédé les réunions Ministérielles et ont aidé à sa constitution, qu'elles ont continué à évaluer, en modifiant et/ou en consolidant les directives marquées par la Déclaration de la Sorbonne et Bologne avec la finalité d'obtenir l'EEES. De même s'accompagne le fond documentaire avec la description, analyse et interprétation des principes juridiques (et de respectives sentences) qu'ils ont permis et fondé la création de l'EEES; la mobilité et la reconnaissance formative. Et d'autre part, consolider les objectifs de la recherche avec les pertinentes entrevues en profondeur aux délégants des autorités, politiques et académiques qui ont partagé manière active dans le processus: Dr. Josep Maria Bricall (Président de la Conférence Européenne de Recteurs et membre du Comité de Rédaction de la Magna Charta Universitatum), sr. D. Jose Fernández Díaz (Secrétaire d'État d'université et signataire par l'Espagne de la Déclaration de Bologne), Dr. Guy Haug (promoteur du programme Erasmus et expert de conseil de l'enseignement supérieur pour la Commission Européenne), Dr. Domenico Lenarducci (Président d'Honneur de Direction Générale d'Éducation de la Commission Européenne), Dr. Eric Froment (Président de la Conférence Européenne de Recteurs et actuel responsable de la dimension Internationale de l'Agence de Qualité AERES) et le Dr. Màrius Rubiralta (actuel Secrétaire Général d'Universités du Gouvernement de l'Espagne). La Thèse est accompagnée de différents schémas historiques et d'une étendue base documentaire bibliographique, en essayant d'arriver dans un bon outil de diffusion d'une meilleure compréhension de l'EEES et qui à la fois facilite de futures lignes de recherche dans celui-ci et d'autres domaines liés.

L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és analitzar el llegat jurídic de Ramon Martí d'Eixalà, especialment els seus manuals de dret mercantil i dret civil. En aquest sentit, cal recordar que Ramon Martí d'Eixalà va viure en el segle XIX, moment en el qual s'havien iniciat una sèrie de canvis econòmics i socials profunds. El seu manual de dret mercantil, Instituciones de derecho mercantil de España fou molt més reconegut que el Tratado elementar del derecho civil romano y español. Doncs, el manual de dret mercantil fou recomanat com a llibre de text pels estudis de Jurisprudència durant varis anys, mentre que el manual de dret civil mai va formar part del llistat de manuals elaborat pel govern. A més, la filosofia britànica ocupa una part important de la investigació, ja que Ramon Martí d'Eixalà coneixia el pensament britànic i va introduir la filosofia del sentit comú a Catalunya. / The aim of this research is to analyse Ramon Martí d'Eixalà's civil and commercial law works. Ramón Martí de Eixalá lived in the 19th century, at a time when a series of deep economic and social changes had begun. His work in commercial law, "Instituciones de derecho mercantil de España", was much more recognized that the "Tratado elementar del derecho civil romano y español". Therefore, his work was recommended as the textbook for Studies in jurisprudence for several years. In contrast, his civil law work never formed part of the textbook list recommended by the Government. Additionally, the British philosophy has become an important part of this research because Ramon Martí d'Eixalà knew about British thought and introduced the Common Sense philosophy in Catalonia.

La tesi estudia la repressió a la universitat espanyola duta a terme pel règim encapçalat pel general Francisco Franco. Primer s'analitzen els esforços republicans per consolidar la democràcia a partir de l'educació, amb l'oposició de l'Església catòlica i les classes conservadores que veuen perillar el seu control i privilegis. La guerra civil converteix la violència verbal en física i es desencadena una contundent repressió que en el cas del funcionariat -i el professorat particularment es disfressa com a depuració professional. El mèrit acadèmic dóna pas al mèrit polític i s'inicia una purga política contra tot docent sospitós o no prou compromès. A diferència de la depuració republicana defensiva i respectuosa amb la legalitat, la franquista escapça l'escalafó amb contundents i generalitzades sancions -assassinats, cessaments, empresonaments, trasllats, inhabilitacions i jubilacions forçoses . A més, la ciència queda sotmesa a la ideologia nacional-catòlica i les vacants esdevenen botí de guerra pels addictes. / This work studies the repression suffered by the Spanish university during the first years of Franco's dictatorship. First of all, the efforts of the Republican government to consolidate the democracy from the bases of the education are analyzed, together with the opposition exerted by both the Spanish Catholic Church and the conservative class, who feared about the loss of power and privileges. The civil war transforms the oral violence into physical violence and triggers the burst of a fierce repression, which in the particular case of teachers, is dressed-up as a professional depuration. Political merits and a political purge against any suspicious professor -or even against professors that are not enough engaged with the new regimen substitute the excellence in the academic records. Contrary to the republican depuration, which was defensive and respectful with the legacy effective, the Francoist depuration beheads the university roster with general and merciless punishments -murders, dismisses, imprisonments, transfers and forced retirements . Moreover, science starts to be ruled by the national-catholic ideology and the available positions become booty for those who prove to be followers of the new regimen.

L'objectiu central del nostre treball ha estat, d'una banda, descriure i analitzar allò que s'esdevé quan s'incorporen les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en un model formatiu d'ensenyament superior presencial; de l'altra, observar el procés d'interacció didàctica durant la incorporació progressiva de les TIC a l'ensenyament superior, explicar el procés de desenvolupament i construcció d'una plataforma telemàtica i, consegüentment, ser motors de canvi i millora des de la praxi del procés d'interacció didàctica amb el suport de les TIC a l'ensenyament superior presencial.Atesa la naturalesa del que es volia investigar, doncs, hem volgut aproximar-nos metodològicament a un enfocament científic emergent o multiparadigmàtic. Per tant, aquesta recerca se centra en l'avaluació, en la descripció i en l'anàlisi de la mostra observada, alhora que ens apropa en un nou escenari didàctic dins l'ensenyament superior basat en la bimodalitat presencial. Una bimodalitat presencial entesa a partir de les sinergies entre una varietat multimetodològica d'activitats i dinàmiques presencials a l'aula i una extensió de la mateixa presència, a partir del complement i del suport de les TIC. / El objetivo central de nuestro trabajo ha sido, en primer lugar, describir y analizar lo que sucede cuando se incorporan las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en un modelo formativo presencial de enseñanza superior; en segundo lugar, observar el proceso de interacción didáctica durante la progresiva incorporación de las TIC en la enseñanza superior; en tercer lugar, explicar el proceso de construcción de una plataforma telemática y, consecuentemente, ser motores de cambio y mejora desde la misma práctica educativa del proceso didáctico mediante el soporte de las TIC en la enseñanza superior presencial.Dada la naturaleza de lo que se quería investigar, nos hemos aproximado metodológicamente a un enfoque emergente o multiparadigmático.Esta investigación se centra en la evaluación, descripción y análisis de la muestra observada y se aproxima a un nuevo escenario didáctico en la enseñanza superior basado en la Bimodalidad presencial.Bimodalidad presencial que se entiende a partir de las interacciones entre una diversidad multimetodológica de actividades y dinámicas presenciales en clase y de una extensión de la misma presencia, a partir del complemento y soporte de las TIC. / The central objective of my thesis has been, in the first place, to describe and to analyse what happens when ICT is incorporated into a formative presence model of higher education; secondly, to observe the didactic interaction process during the progressive incorporation of the ICT into higher education; thirdly, to explain the process of construction of a web learning platform, consequently, to be the motor of change and improvement from the practice of the didactic process with the support of the ICT into higher education.Given the nature of this kind of research, we have come closer, methodologically, to emergent or multiparadigmatic approach. This research is based in the evaluation, description and analysis of the observed sample and it deepens into a new didactic scene in higher education based on the "Bimodalidad presencial". By this term, we mean a set of interactions between a multimethodologic diversity of dynamic activities in the class-room plus an extension of distance learning, through the use of the ICT.

Enric Prat de la Riba i Sarrà fou un destacat polític català que, en el període comprès entre 1907 i 1917, des de la presidència, primer, de la Diputació provincial de Barcelona i, més endavant, també de la Mancomunitat de Catalunya, impulsà una destacada actuació en els àmbits de les obres públiques, la beneficència i la cultura. L'obra i l'actuació de Prat s'han estudiat des d'una triple orientació: com a home d'idees, que sistematitzà els principis doctrinals del nacionalisme catalanista; com a home de partit, que defensà els objectius polítics del catalanisme; i com a home de govern, que aconseguí dur a la pràctica alguns dels objectius que s'havien formulat des del catalanisme polític. A la nostra recerca ens hem plantejat l'objectiu d'estudiar si l'obra institucional de cultura que impulsà Prat de la Riba com a home de govern, des de la presidència de la Diputació de Barcelona i de la Mancomunitat de Catalunya, va respondre al pensament polític i social que formulà en l'obra que escrigué com a home d'idees i que defensà com a home de partit. Utilitzant com a font de dades primàries, amb un criteri cronològic, el corpus format per l'obra escrita completa de Prat la Riba, es desenvolupen els objectius generals següents:- Conèixer el pensament de Prat de la Riba fins a l'any 1905, en què fou elegit diputat provincial, en referència al marc social i polític, a l'anàlisi que en feia i a les propostes que presentava: és la concreció del plantejament polític i social que Prat formulà com a home d'idees i com a home de partit abans de ser escollit diputat i president de la Diputació provincial de Barcelona.- Conèixer quins eren els objectius que es proposà assolir Prat des de l'actuació política i a través de l'obra institucional que, de 1907 a 1917, promogué des de la presidència, primer, de la Diputació provincial i, més tard, també de la Mancomunitat de Catalunya.- Analitzar si existeix una correspondència directa entre les propostes que presentà, com a home d'idees i com a home de partit, i les realitzacions concretes que impulsà des de les institucions en l'àmbit de la cultura catalana, com a home de govern. Complementàriament, prenent com a referent el marc polític i social del període, es desenvolupen els objectius específics següents:- Presentar els objectius polítics que formulà el catalanisme polític a les sis primeres Assemblees de Delegats que celebrà la Unió Catalanista.- Presentar les demandes de regeneració de la política espanyola que es feren des de Catalunya i la petició d'establir un concert econòmic.- Presentar l'ús que Prat va fer del recurs de l'emissió de deute públic per a poder dur a terme l'obra institucional que impulsà des de la Diputació provincial de Barcelona i des de la Mancomunitat de Catalunya. La tesi s'organitza en una part primera, en què es presenta l'obra de Prat de la Riba publicada en el període anterior a la seva entrada a la vida política activa, fins el març de 1905, obra que per la varietat de les temàtiques tractades i del públic a qui es dirigia tenia una component pedagògica de divulgació de l'ideari catalanista i dels objectius del catalanisme polític; una part segona, en què es presenta l'obra de Prat de la Riba publicada en el període comprés entre la incorporació a la vida política activa i la seva mort, des d'abril de 1905 fins a juliol de 1917, que es correspon amb el desenvolupament de l'obra de cultura; la recapitulació i conclusions de la tesi, la bibliografia i els annexos. / Enrique Prat de la Riba y Sarrá fue un destacado político catalán que, en el período comprendido entre 1907 y 1917, desde la presidencia, primero, de la Diputación provincial de Barcelona y, más tarde, también de la Mancomunidad de Cataluña, impulsó una destacada actuación en los ámbitos de las obras públicas, la beneficencia y la cultura. La obra y la actuación de Prat se han estudiado desde una triple orientación: como hombre de idees, que sistematizó los principios doctrinales del nacionalismo catalanista; como hombre de partido, que defendió los objetivos políticos del catalanismo; y como hombre de gobierno, que consiguió llevar a la práctica algunos de los objetivos que se formularon desde el catalanismo político. En nuestra investigación nos hemos planteado el objetivo de estudiar si la obra institucional de cultura que impulsó Prat de la Riba como hombre de gobierno, des de la presidencia de la Diputación de Barcelona y de la Mancomunidad de Cataluña, se corresponde con el pensamiento político y social que formuló en la obra que escribió y que defendió como hombre de idees y como hombre de partido. Utilizando como fuente de datos primarios, con un criterio cronológico, el corpus formado por la obra escrita completa de Prat la Riba, es desarrollan los objetivos generales siguientes:- Conocer el pensamiento de Prat de la Riba hasta el año 1905, en que fue elegido diputado provincial, en referencia al marco social y político, al análisis que hacía y a las propuestas que presentaba: es la concreción del planteamiento político y social que Prat formuló como hombre de ideas y como hombre de partido antes de ser elegido diputado y presidente de la Diputación provincial de Barcelona.- Conocer cuáles eran los objetivos que se propuso alcanzar Prat desde la actuación política y a través de la obra institucional que, de 1907 a 1917, promovió desde la presidencia, primero, de la Diputación provincial y, más tarde, también de la Mancomunidad de Cataluña.- Analizar si existe una correspondencia directa entre las propuestas que presentó, como hombre de ideas y como hombre de partido, y las realizaciones concretes que impulsó desde las instituciones en el ámbito de la cultura catalana, como hombre de gobierno. Complementariamente, tomando como referencia el marco político y social del período, se desarrollan los objetivos específicos siguientes:- Presentar los objetivos políticos que formuló el catalanismo político en las seis primeras Asambleas de Delegados que celebró la Unión Catalanista.- Presentar las demandas de regeneración de la política española que se presentaron desde Cataluña y la petición de establecer un concierto económico.- Presentar el uso que Prat hizo del recurso de la emisión de deuda pública para poder llevar a cabo la obra institucional que impulsó desde la Diputación provincial de Barcelona y desde la Mancomunidad de Cataluña. La tesis se organiza en una parte primera, en que se presenta la obra de Prat de la Riba publicada en el período anterior a su entrada en la vida política activa, hasta marzo de 1905, obra que por la variedad de las temáticas tratadas y del público a quien se dirigía tenia una componente pedagógica de divulgación del ideario catalanista y de los objetivos del catalanismo político; una parte segunda, en que se presenta la obra de Prat de la Riba publicada en el período comprendido entre la incorporación a la vida política activa y su muerte, desde abril de 1905 hasta julio de 1917, que se corresponde con el desarrollo de la obra de cultura; la recapitulación y conclusiones de la tesis, la bibliografía y los anexos. / Enric Prat de la Riba i Sarrà was a very important catalan politician. Since 1907 to 1917 he was the president (firstly in the provintial Deputation of Barcelona and later in the Catalonia Union, too). He stimulated a emphasized actuation in the public works, the charity an the culture fields. In the culture field Prat de la Riba worked on an extensive whole of actions that treated about the ortographic normalization of catalan language and the creation of institutions as, for example, the Catalan Studies Intitute, the Catalonia Library, the Popular Libraries, the Theatre Institute, the Industrial School and the Work School. Prat's work and action have been studied from a triple point of view: as an ideas' man (systematizing the doctrinal points of catalan nationalism), as a party-s man (defending the politic catalanism objectives) and as a government's man (he attained to lead to practice some objectives that had been formulated from politic catalanism). In our searching we have proposed the objective to study if the culture insitutional work that Prat de la Riba carried out as a government man (from the provintial Deputation of Barcelona and the Catalonia Union presidency) answered to the political and social thought that formulated in the work that wrote as an ideas man and he defended as a party man. The corpus shaped by the complete writen work of Prat de la Riba has been used as a mainly source. The following objectives are developed:- To know the Prat de la Riba thought until 1905, when he was elected provincial delegate, in reference to the social and political framework, to the analysis that he did and the proposals that he show: this is the summary of the political and social exposition that Prat designed as a ideas man and as a party man before been elected delegate and president of the provincial Deputation of Barcelona.- To know the objectives that Prat de la Riba was thinking on since the politic action and trough the institutional work that, since 1907 to 1917, promoted from the presidence (firtsly, from provincial Deputation of Barcelona and later from Catalonia Union).- To analyze if exists a direct correspondence between the proposal that he shows, as an ideas man and as a party man, and the concrete accomplishments that he carried out from the institutions in the catalan culture field, as a government man. In addition, using as a reference the social and politic framework of the period, the following specific objectives are developed:- To show the politic objectives that politic catalanism formulated to the six first ones Delegate Assemblies that celebrated the Catalanism Union.- To show the regeneration requests of the Spanish politic that were done from Catalonia and the request to stablish an economic agreement.- To show the use that Prat did from the emission's resort of the public debt to be able to carry out the institutional work that he did from the provincial Deputation of Barcelona and from the Catalonia Union. The thesis is organized in two parts. The first one shows the work of Prat de la Riba published in the previous period to his active political life, until the March of 1905. The work pedagogic component of Catalanist ideology and the objectives of the Catalanist politic were caused by the extent topics treated and the public. The second one, shows the Prat de la Riba's work published in the period between the insertion in the active politic life and his death, from April of 1905 to June of 1917, that corresponds to the culture work development. Finally, the recapitulation and the thesis' conclusions, the bibliography and the annexe.

La present tesi doctoral estudia la biografia del metge i dirigent catalanista Bartomeu Robert Yarzábal.Figura destacada de la Catalunya de finals del segle XIX i començaments del XX, el doctor Robert va ser considerat com un dels metges més prestigiosos de la seva època i com un excel·lent professor universitari. Cal destacar, també, el seu paper com a renovador de les infrastructures hospitalaries i docents catalanes.Tanmateix, si per alguna raó ha passat a la posteritat el doctor Robert, és gràcies a la seva transcendental activitat política. Erigit en un convençut partidari de la regeneració política després del desastre del 98, el doctor Robert es nomenat alcalde de Barcelona l'any 1899. El seu pas per l'alcaldia serà breu, però la seva lluita contra el caciquisme i la seva obra en favor de la depuració del cens electoral el convertiran en una figura política molt respectada.L'any 1901, Robert, que ja s'ha convertit en un símbol del catalanisme polític, serà elegit primer president de la Lliga Regionalista, partit polític fundat aquell any i que ha estat considerat com la primera formació política moderna i catalanista en la història política catalana.Elegit diputat a Corts el maig de 1901 en representació d'aquest partit, el doctor Robert farà sentir la veu del catalanisme polític en el Congrés dels Diputats de Madrid.La seva mort, esdevinguda l'abril de 1902, es convertirà en una multitudinària manifestació de dol popular, i posarà de manifest que Robert havia estat un dels metges i una de les figures polítiques més estimades del seu temps. / La presente tesis doctoral estudia la biografía del médico y dirigente catalanista Bartolomé Robert Yarzábal.Figura destacada de la Cataluña de finales del siglo XIX y principios del XX, el doctor Robert fué considerado cómo uno de los médicos más prestigiosos de su época y cómo un excelente profesor universitario. Cabe destacar, también, su papel como renovador de las infraestructuras hospitalarias y docentes catalanas.Sin embargo, si por alguna razón ha pasado a la posteridad el doctor Robert, es por su transcendental actividad política. Erigido en un firme partidario de la regeneración política tras el desastre del 98, el doctor Robert es nombrado alcalde de Barcelona en 1899. Su paso por la alcaldía será breve, pero su lucha contra el caciquismo y su obra en favor de la depuración del censo electoral le convertiran en una figura política muy respetada.En 1901, Robert, que ya se ha convertido en un símbolo del catalanismo político, será elegido primer presidente de la Liga Regionalista, partido político fundado aquel año y que ha sido considerado cómo la primera formación política moderna y catalanista en la historia política catalana.Elegido diputado a Cortes en mayo de 1901 en representación de éste partido, el doctor Robert hará sentir la voz del catalanismo político en el Congreso de los Diputados de Madrid.Su muerte, acaecida en abril de 1902, se convertirá en una multitudinaria manifestación de duelo popular, y pondrá de manifiesto que Robert había sido uno de los médicos y una de las figuras políticas más queridas de su tiempo.

[EN] Social mediation of art in the public space. Now, then, never . The present work is an itinerary that begins with crossing the constituting layers of contemporary society' s global nature. At the same time, the work analyses how this ideology impacts on representations engaging with social and political issues and taking place in the public space and, furthermore, it examines how the urban environment is being conformed. In this context, it addresses projects and experiences channelled through emerging contemporary art that serve as a mediator between society and certain issues that have been analysed in terms of critical thinking. The key to mediation is the will of the parties involved, as a result of free decision-making in which everyone acknowledges each other' s autonomy. Within the field of public art, there is a certain type of artistic practice which seeks to establish a dialogue with the society, exploring forms of communication that boost people's critical position. The purpose of these practices is to encourage the capacity for thought and drafting of public opinion, validating the ability of new artistic forms as a stimulant link facing efficient marketing strategies that promote a global construction of a standardized collective worldview. The research refers to a period comprised between 1998 and 2015. The experiences and artistic practices that receive major attention at the core of the research are part of projects that I have conducted or curated -depending on the specific case- and as such they have become practical applications of theoretical approaches which I defend when interpreting the symbolic meaning of public space. In my opinion the way in which the city serves a binding function, not only of individuals but also of ways of living and of social models, is of great interest. Equally important is the fact that the city under the conditions of a particular ideology translates into different forms of urban settings and into different artistic interventions. Similarly, the research was drawn from the premise of understanding that art in it's condition of a human expression cannot ignore the drifts of its own time, in the same way that the artists' work cannot fail to respond to the reality that surrounds it. Thus, the social aspect, understood as the translation of the codes of a given space-time, can and should be an important part of the signifier of current artistic practice, as it has been -in one way or another- over the course of centuries. / [ES] La mediación social del arte en el espacio público. Ahora, después, nunca El presente trabajo es un recorrido que se inicia a través de algunas de las capas que configuran el carácter global de la sociedad contemporánea, a la vez que analiza la repercusión de ese ideario en la representación que tiene lugar en el espacio público y la conformación del entorno urbano. En este contexto se abordan proyectos y experiencias en las que el arte contemporáneo de última creación sirve de cauce, de mediador, entre la sociedad y algunos asuntos analizados desde ámbitos de pensamiento crítico. El elemento clave en la mediación es que exista la voluntad de las partes, como resultado de una libre toma de decisión en la que cada cual reconoce su autonomía. Cierto tipo de expresiones artísticas en el espacio público persiguen esa función de entrar en diálogo con la ciudadanía, experimentando formas de comunicación que favorecen la activación de resortes de posición crítica en las personas. El propósito, en todos los casos, es estimular la capacidad de reflexión y la elaboración de opinión en la ciudadanía, validando la capacidad de las nuevas expresiones artísticas como nexo estimulante, frente a las eficaces estrategias de mercadotecnia que fomentan la construcción global de imaginarios colectivos estandarizados. La investigación se centra en el período 1998-2015. En el núcleo de la investigación se dedica una atención principal a las experiencias y prácticas artísticas resultantes de esos proyectos que he dirigido o comisariado, según los casos, que se han convertido en aplicaciones prácticas de los planteamientos teóricos que defiendo a la hora de interpretar el sentido simbólico del espacio público. Considero de gran interés el modo en la que la ciudad ejerce una función aglutinadora no sólo de personas, sino de formas de vida y de modelos sociales, a la vez que traduce en el espacio público una determinada ideología que se plasma mediante la configuración de distintas formas urbanas y también a través de diferentes tipos de intervenciones artísticas. De igual manera, se parte de la premisa de entender que el arte, como expresión humana, no puede permanecer ajena a las derivas de su tiempo, ni que los artistas puedan mostrarse en sus trabajos indiferentes a la realidad que los rodea. Por ello, el aspecto social, como traducción de los códigos de un determinado espacio-tiempo, puede y debe ser una parte importante del significante de las creaciones artísticas actuales, como lo ha sido -de un modo u otro- a lo largo de los siglos. / [CA] La mediació social de l'art en l'espai públic. Ara, després, mai El present treball és un recorregut que s'inicia a través d'algunes de les capes que configuren el caràcter global de la societat contemporània, alhora que analitza la repercussió d'aquest ideari en la representació que té lloc a l'espai públic i en la conformació de l'entorn urbà. En aquest context s'aborden projectes i experiències en les quals l'art contemporani d'última creació serveix de via, de mediador, entre la societat i alguns assumptes analitzats des d'àmbits de pensament crític. L'element clau en la mediació és que hi haja la voluntat de les parts, com a resultat d'una lliure presa de decisió on cadascú reconeix la seua autonomia. Cert tipus d'expressions artístiques a l'espai públic persegueixen eixa funció d'entrar en diàleg amb la ciutadania, experimentant formes de comunicació que afavoreixen l'activació de ressorts de posició crítica en les persones. El propòsit, en tots els casos, és estimular la capacitat de reflexió i l'elaboració d'opinió en la ciutadania, validant la capacitat de les noves expressions artístiques com a nexe estimulant, enfront de les eficaces estratègies de màrqueting que fomenten la construcció global d'imaginaris col·lectius estandarditzats. La investigació se centra en el període 1998-2015. En el nucli de la investigació es dedica una atenció principal a les experiències i pràctiques artístiques resultants dels projectes que he dirigit o comissariat, segons els casos, que s'han convertit en aplicacions pràctiques dels plantejaments teòrics que defenc a l'hora d'interpretar el sentit simbòlic de l'espai públic. Considere de gran interés la manera en què la ciutat exerceix una funció aglutinadora no sols de persones, sinó de formes de vida i de models socials, alhora que tradueix a l'espai públic una determinada ideologia que es plasma mitjançant la configuració de diferents formes urbanes i també a través de diferents tipus d'intervencions artístiques. D'igual manera, es parteix de la premissa d'entendre que l'art, com a expressió humana, no pot romandre alié a les derives del seu temps, ni que els artistes puguen mostrar-se en els seus treballs indiferents a la realitat que els envolta. Per això l'aspecte social, com a traducció dels codis d'un determinat espai-temps, pot i ha de ser una part important del significant de les creacions artístiques actuals, com ho ha sigut -d'una manera o una altra- al llarg dels segles. / Pérez Pont, JL. (2015). La mediación social del arte en el espacio público. Ahora, después, nunca [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59456 / Premios Extraordinarios de tesis doctorales