This thesis aims at evaluating, in two separate studies, strategies for physiological noise and head motion correction in resting state brain FC-fMRI. In particular, as a general marker of noise correction performance we use the test-retest reproducibility of the DMN. The guiding hypothesis is that methods that improve reproducibility should reflect more efficient corrections and thus be preferable in longitudinal studies. The physiological denoising study evaluated longitudinal changes in a 3T harmonized multisite fMRI study of healthy elderly participants from the PharmaCog Consortium (Jovicich et al., 2016). Retrospective physiological noise correction (rPNC) methods were here implemented to investigate their influence on several DMN reliability measures within and between 13 MRI sites. Each site involved five different healthy elderly participants who were scanned twice at least a week apart (5 participants per site). fMRI data analysis was performed once without rPNC and then with WM/CSF regression, with physiological estimation by temporal ICA (PESTICA) (Beall & Lowe, 2007) and FMRIB's ICA-based Xnoiseifier (FSL-FIX) (Griffanti et al., 2014; Salimi-Khorshidi et al., 2014). These methods differ for their data-based computational approach to identify physiological noise fluctuations and need to be applied at different stages of data preprocessing. As a working hypothesis, physiological denoising was in general expected to improve DMN reliability. The head motion study evaluated longitudinal changes in the DMN connectivity from a 4T single-site study of 24 healthy young volunteers who were scanned twice within a week. Within each scanning session, RS-fMRI scans were acquired once using interleaved and then sequential slice-order acquisition methods. Furthermore, brain volumes were corrected for motion using once rigid-body volumetric and then slice-wise methods. The effects of these choices were then evaluated computing multiple DMN reliability measures and investigating single regions within the DMN to assess the existence of inter-regional effects associated with head-motion. In this case, we expected to find slice-order acquisition effects in reliability estimates under standard volumetric motion correction and no slice-order acquisition effect under 2D slice-based motion correction. Both studies used ICA to characterize the DMN using group-ICA and dual regression procedures (Beckmann et al., 2009). This methodology proved successful at defining consistent DMN connectivity metrics in longitudinal and clinical RS-fMRI studies (Zuo & Xing, 2014). Automatic DMN selection procedures and other quality assurance analyses were made to supervise ICA performance. Both studies considered several test-retest (TRT) reliability estimates (Vilagut, 2014) for some DMN connectivity measurements: absolute percent error between the sessions, intraclass correlation coefficients (ICC) between sessions and multiple sites, the Jaccard index to evaluate the degree of voxel-wise spatial pattern actiavtion overlap between sessions.

Tableau d’honneur de la Faculté des études supérieures et postdoctorales, 2017-2018 / Les Dialexeis de Maxime de Tyr (seconde moitié du IIe siècle ap. J.-C.) sont de courts textes abordant des questions philosophiques avec clarté et élégance. Ce mémoire présente la traduction et le commentaire littéraire de quatre d’entre eux, qui discutent de grands philosophes du passé : le procès de Socrate (Dialexis 3), la querelle d’Homère et de Platon sur la poésie (Dialexis 17), la réconciliation de ces derniers en faisant d’Homère le premier des philosophes (Dialexis 26) et enfin l’éloge de Diogène (Dialexis 36). À la suite d’une traduction annotée, le commentaire cherche à dégager les principaux aspects de la construction d’un idéal du philosophe à partir de micro-analyses textuelles. Le premier chapitre pose le cadre conceptuel de ces portraits : une rhétorique proche de la Seconde Sophistique, marquée par les procédés de l’éloge ; et une définition de la philosophie comme sagesse et vertu poussées à leur paroxysme, s’incarnant au long des siècles dans la succession des sages. Le deuxième chapitre examine les traits caractéristiques de ces philosophes. Socrate et Diogène, tout comme Homère et Platon – les premiers traités comme exempla d’action vertueuse et les derniers comme des enseignants de la sagesse par leurs œuvres – voient leur ethos grandi par la présence de comparants divers. Enfin, le dernier chapitre s’intéresse de plus près à la situation d’énonciation interne et externe des Dialexeis, qui se reflète dans la stratégie pédagogique d’une part, et d’autre part dans la confrontation des différentes figures philosophiques – Maxime compris – avec leurs rivaux dans le domaine littéraire et esthétique, sophistes, orateurs, poètes et artistes. Le mémoire conclut sur le caractère protéiforme de la figure du philosophe dans les Dialexeis. / Maximus of Tyre’s Dialexeis (second half of the 2nd century BC) are short lectures dealing with style and clarity with philosophical questions. This study aims at translating and analysing four of them, in which Maximus portrays some famous philosophers of the Greek past. He thus pictures Socrates’ trial (Dialexis 3), Homer and Plato’s quarrelling about poetry (Dialexis 17), tries to reconcile both of them by showing how great a philosopher Homer is (Dialexis 26) and praises Diogenes’ lifestyle (Dialexis 36). The literary comment is based on close readings of the annotated translation, in order to show the author’s ideal picture of the philosopher. The first chapter qualifies Maximus’ style as mainly epidictic, close to the Second Sophistic’s standards, and defines philosophy as virtue and wisdom embodied in the wisemen who succeed in cultivating them along centuries. The second chapter explores the philosopher’s main features. Whereas Socrates and Diogenes are pictured as virtuous exempla, Homer and Plato are rather dealt with as authors and teachers of wisdom. All of them are compared with diverse characters, who add to their ethos. Eventually, the third chapter is a closer look at the Dialexeis’ internal and external enunciative situation: Maximus’ and his philosophical characters’ self-display as wise and virtuous teachers leads them to confront their fellow enemies – sophists, orators, poets and artists – in the literary and aesthetic field. This study concludes on the portray of the philosopher as a man with many turns and faces.

Den svenska skolan skall bl.a. vila på en kristen tradition enligt Lgr 11, men benämner inte närmre vems kristna tradition eller hur denna tradition bör ta sin form i klassrummet. Att tolka den kristna traditionen kan göras på många sätt, men för att exemplifiera problematiken i tolkningar så utgår uppsatsen från att belysa hur mångfacetterat ett resultat kan bli även vid ett par utvalda bibelberättelser från en relativt homogen grupp uttolkare. Syftet för den här konsumtionsuppsatsen är att undersöka vad kvinnliga exegeter belyser när de beskriver hur kvinnor interagerar med Jesus i två utvalda berättelser ur Nya testamentets evangelier. Exegeternas beskrivningar utreds också komparativt för att finna skiljaktigheter och liknelser. Vidare förs det även en didaktisk diskussion kopplat till skolans religionsundervisning om hur tolkningar kring en och samma berättelse som didaktiskt medel kan berika undervisningssammanhang i klassrummet.     Resultatet i uppsatsen visar både hur exegeterna har laborerat fram sina tolkningar och vad dessa tolkningar resulterat i för bibelberättelserna. I ett komparativt arbetssätt utvidgar exegeterna kontexten för bibelberättelserna på macronivå för att understödja den närmre analys de för på micronivå. De finner stöd i bl.a. lingvistik, utombibliska dokument och kulturella företeelser för att understödja deras argumentation om kvinnorna i de bibliska berättelserna. Kvinnorna i de båda bibliska berättelserna porträtteras på ett nytt sätt och utmärks av vissa exegeter till både apostel och lärjunge.     Resultatet för den religionsdidaktiska diskussionen utmynnas i både hur elever och främst lärare bör anamma en reflexivitet för att granska sig själva och hur tolkningar görs i vardagen för att kartlägga mönster där exotifiering och maktförskjutningar sker när religioner behandlas i klassrummet. Religionsdidaktikernas pedagogiska verktyg gynnar elevernas analyserande förmågor och kritiska tänkande vid exempelvis komparativa tolkningsövningar av urkunder. Hos läraren uppmanas en självkännedom genom att aktivt kunna belysa hur tolkningar av religioner förs i klassrummet och ifall det görs på någons bekostnad. Genus förs som en diskussionspunkt i förhållande till uppsatsens val att låta kvinnor ta plats och tolka religion. Genom genus kan en androgyn syn på religionsdidaktik framföras och låta en inkludering ske i religionsdiskursen där kvinnor inte längre är en åtskild minoritet inom religion, utan en aktiv och inkluderande part.

Els projectes de cooperació publicoprivada (CPP) són acords de col·laboració entre l’autoritat pública i el sector privat per proveir infraestructures i serveis públics, que s’estan utilitzant cada vegada més arreu del món. L’èxit d’aquests projectes, que és rellevant en si, s’analitza a la literatura principalment des de la perspectiva del cost, el temps i el compliment de les especificacions establertes al projecte. En canvi, la satisfacció dels stakeholders s’hi estudia molt poc, en especial la satisfacció dels usuaris dels serveis públics. L’objectiu d’aquesta recerca ha estat estudiar els factors determinants de l’èxit els CPP, utilitzant la perspectiva de la satisfacció de tres grups de stakeholders: el sector públic, el sector privat i la comunitat. La recerca analitza un projecte de CPP per a la provisió d’aigua i sanejament al sud de Lima, Perú. Aquest tipus de servei, per bé que és important, ha estat molt poc estudiat a la literatura. S’ha seguit un disseny general mixt seqüencial, amb un estudi exploratori qualitatiu i un de quantitatiu. El primer s’ha basat en entrevistes amb profunditat a experts en CPP, per tal d’obtenir-ne les seves percepcions respecte als stakeholders del projecte i els factors determinants de la seva satisfacció. Aquests resultats, junt amb els de la revisió de la literatura, han estat la base per a l’estudi quantitatiu. Aquest segon estudi ha permès recollir informació sobre les prioritats que determinaven la satisfacció dels tres grups de stakeholders del projecte esmentat. El disseny de l’instrument i el processament de les dades s’han basat en la tècnica Best-Worst, apropiada per als casos en què és necessari fer un trade-off entre diverses alternatives. Els resultats de la recerca han permès establir les prioritats entre els factors que determinen la satisfacció dels stakeholders a cada un dels tres grups. El sector públic prioritza els aspectes del servei i la seva qualitat, coincidint amb la comunitat. El sector privat, en canvi, prioritza els aspectes econòmics financers, i també els legals i de l’entorn polític, i insisteix en el compliment dels pagaments pels serveis oferts. S’ha observat tan sols un consens moderat dins de cada grup de stakeholders. La contribució principal d’aquesta recerca és la introducció de la satisfacció dels stakeholders com a criteri per mesurar l’èxit d’un projecte de CPP, particularment la dels usuaris d’aquests serveis. Es presenta el mètode Best-Worst com una forma senzilla i efectiva d’establir les prioritats dels stakeholders. Al final, es discuteixen les implicacions acadèmiques i pràctiques dels resultats d’aquesta recerca. També s’esmenten les limitacions de la recerca i les possibilitats que ofereix per a estudis futurs. / Los proyectos de Cooperación Público Privada (CPP) son acuerdos de colaboración entre la autoridad pública y el sector privado para proveer infraestructura y servicios públicos, que se están utilizando en forma creciente en todo el mundo. El éxito de estos proyectos, tema en sí relevante, es tratado en la literatura, pero principalmente desde la perspectiva de costo, tiempo y cumplimiento de las especificaciones establecidas para el proyecto. La satisfacción de los stakeholders es muy poco estudiada en la literatura, en especial la satisfacción de la comunidad, es decir de los usuarios de los servicios públicos. El objetivo de esta investigación fue estudiar los determinantes del éxito de los proyectos de CPP, usando la perspectiva de la satisfacción de tres grupos de stakeholders: el sector público, el sector privado y la comunidad. La investigación analiza un proyecto de CPP para la provisión de agua y saneamiento ubicado al sur de Lima, Perú. Aunque importante, este tipo de proyectos han sido poco estudiados en la literatura. Se usó un diseño general mixto secuencial, con un estudio exploratorio cualitativo y uno cuantitativo. El primero utilizó entrevistas en profundidad a expertos en CPP de sanemiento, obteniéndose sus percepciones respecto de los stakeholders del proyecto y los determinantes de su satisfacción. Estos resultados, añadidos a los de la revisión de la literatura, fueron la base para el estudio cuantitativo. Este último estudio permitió recolectar información acerca de las prioridades que determinaban la satisfacción de los tres grupos de stakeholders del mencionado proyecto. El diseño del instrumento y el procesamiento de los datos se basaron en la técnica Best-Worst, apropiada para los casos cuando es necesario el trade-off entre alternativas. Los resultados de la investigación permitieron establecer las prioridades entre los factores que determinan la satisfacción de los stakeholders en cada uno de los tres grupos. El sector público priorizaba aspectos del servicio y de la calidad del mismo, coincidiendo en este sentido con la comunidad. El sector privado en cambio, priorizaba aspectos económicos y financieros, así como legales y del entorno político, enfatizando el cumplimiento de los pagos por los servicios ofrecidos. Se observó solo moderado consenso dentro de cada grupo de stakeholders. La principal contribución de esta investigación es la introducción de la satisfacción de los stakeholders como criterio para medir el éxito de los proyectos CPP, particularmente la de los usuarios de estos servicios. Se presenta el método Best-Worst como una forma sencilla y efectiva para establecer las prioridades de los stakeholders. Al final, se discuten las implicancias académicas y prácticas de los resultados de esta investigación. Asimismo, se discuten las limitaciones de la investigación y las posibilidades para futuros estudios. / Public-Private-Partnership (PPP) projects are agreements between the public authorities and the private entities to provide infrastructures and utilities, which are being used increasingly worldwide. The success of these projects, a relevant issue by itself, is treated in the literature, but mostly from cost, time and project specification compliance perspectives. The satisfaction of the stakeholders is not studied often in the literature, in particular aspects related to the satisfaction of public services end users. The objective of this research was to study the determinants of success using the satisfaction perspective, for three groups of stakeholders: the public sector, the private sector and the community. The research analyzes a PPP project for the provision of water and sanitation services located south of Lima, Peru. Although important, this type of service has not been often studied in the literature. A sequential mixed overall design is used, with a qualitative and a quantitative study. The first study used in-depth interviews of PPP experts, to obtain their perceptions of who the project stakeholders are, as well as the determinants of their satisfaction. These results, added to those of the literature review, were the basis for the quantitative study. This latter study allowed the collection of information about the priorities that determined the satisfaction of the three groups of stakeholders of this project. The instrument design and data processing were based on Best-Worst technique, considered appropriate for cases when it is necessary to have a trade-off between alternatives. The research results allow the establishment of priorities among the factors that determine satisfaction of each group of stakeholders. The public sector prioritized aspects of the service and its quality; these results were in agreement with that of the community. The private sector prioritized economic and financial as well as legal and political environment aspects, emphasizing the fulfillment of payments for services rendered. Moderate consensus within each group of stakeholders was observed. The main contribution of this research is the introduction of stakeholder satisfaction as a criterion for measuring the success of a PPP project, in particular that of the users of these services. Best-Worst method is presented as a simple and effective way to obtain stakeholder priorities. Finally, academic and practical implications of the results of this research are discussed. Also, research limitations and possibilities for future studies are discussed.

Face aux défis environnementaux actuels, les industriels ont mis en œuvre de nouveaux matériaux recyclables et permettant une réduction significative de la masse. Le développement de la résine thermoplastique Elium par ARKEMA s’inscrit dans cette problématique. L’utilisation de cette résine pour la fabrication de pièces composites qui peuvent être sujettes à des dommages d’impact, nécessite au préalable des études, dans le but de comprendre leurs mécanismes de ruine sous ce type de sollicitation. Ainsi, la présente thèse propose une contribution à l’analyse multi-échelle de la tenue à l’impact des composites stratifiés à base de la résine Elium. Une étude expérimentale préliminaire a permis de confirmer la meilleure résistance à l’impact des composites à matrice Elium acrylique, comparativement à celles des composites thermodurcissables conventionnels. Ensuite, les performances à l’impact des composites stratifiés ont été améliorées par l’introduction de copolymères à blocs dans la matrice. Ces derniers sont capables de former des micelles de tailles nanométriques et ainsi d’améliorer la ténacité de la matrice acrylique. Les effets de l’énergie d’impact, de la température et de la composition en nanocharges sur la réponse du matériau composite ont été analysés. Afin de proposer un outil d’aide à la prédiction de la réponse à l’impact des matériaux fibres de verre/Acrylique, deux stratégies de modélisation ont été retenues. La première modélisation (macroscopique) considère le pli tissé du stratifié comme un matériau homogène tandis que la seconde (mésoscopique) utilise une description géométrique de l’ondulation et de l’entrecroisement des torons noyés dans la résine Elium. Ces deux modèles considèrent des zones cohésives à l’interface entre les plis adjacents pour simuler le délaminage interlaminaire. Des essais de délaminage (expérimentaux et numériques) ont permis d’alimenter le modèle d’endommagement de l’interface interplis. D’autre part, des essais de caractérisation du comportement mécanique et de l’endommagement du matériau couplés à l’homogénéisation multi-échelle des matériaux par la Mécanique du Génome de Structure ont permis d’identifier les paramètres du modèle macroscopique. A l’échelle mésoscopique, le modèle géométrique a été réalisé grâce au logiciel Texgen. Ce logiciel permet d’obtenir une description approchée mais réaliste de l’ondulation des torons de fibres. La même description a servi à l’homogénéisation numérique multi-échelle des stratifiés étudiés. La simulation numérique de l’impact basse vitesse a été effectuée au moyen du logiciel d’éléments finis ABAQUS/Explicit. Les modèles de comportement du matériau ont été implémentés via la routine utilisateur VUMAT. Les résultats obtenus offrent une bonne corrélation avec les données expérimentales / In the race for light materials able of meeting modern environmental challenges, an acrylic resin (Elium) has been developed. Elium is a thermoplastic resin able to replace thermosetting matrices, which are widespread nowadays in the industrial world. The present study aims to evaluate the impact resistance and to understand the failure mechanisms of composite laminates based on acrylic matrix under impact loading. We provide a contribution to the multiscale analysis of the impact resistance of laminated composite.First, the impact resistance and the damage tolerance of the acrylic resin based composites were compared with those of conventional composites. Then, the impact performance of the laminated composites has been enhanced by adding copolymer blocks to the liquid acrylic resin. These copolymers are able to form micelles of nanometer sizes, which lead to the improvement of both the acrylic matrix fracture toughness and the impact resistance. The effects of the impact energy, temperature, and composition in nano-copolymers have also been investigated.In order to provide a numerical tool for the prediction of the impact response of the glass fiber/Acrylic laminates, two strategies have been analyzed. The first one, performed at the macroscopic scale, considers the woven ply of the laminate as homogeneous material, and the second one (at the mesoscopic scale), deals with a realistic geometrical description of the yarns undulation. Both models use cohesive zones at the interface between the adjacent plies, to simulate the delamination. For this purpose, experimental and numerical delamination tests were performed to feed the inter-ply damage model. Mechanical tests for material characterization were also performed on specimens in order to identify the ply-damage model parameters. The Mechanics of Structure Genome (MSG) and a finite element based micromechanics approaches were then conducted to evaluate the effective thermomechanical properties of the yarns and the plain woven composite laminate. The realistic topological and morphological textures of the composite were accounted through Texgen software. These numerical impact simulations were performed using the finite element software ABAQUS/Explicit. Both models were implemented through a user material subroutine VUMAT. The obtained results appear in a good agreement with the experimental data and confirm the relevance of the proposed approach.

<div> <p>Despite its location in the rain shadow of the southern Sierra Nevada, the Panamint Range within Death Valley National Park, CA hosts a complex aquifer system that supports numerous springs. These springs, in turn, support unique groundwater-dependent ecological communities. Spring emergences range in elevation from 2434 m above sea level (within the mountain block) to 77 m below sea level (in the adjacent basins). Waters were collected from representative Panamint Range springs and analyzed for environmental isotopes and geochemical tracers to address the following questions: 1) What is the primary source of recharge for the springs? How much recharge occurs on the Panamint Range? 2) What groundwater flowpaths and geologic units support springflow generation? and 3) What are the residence times of the springs? The stable isotopic composition (δ¹⁸O and δ²H) of spring water and precipitation indicate that localized high-elevation snowmelt is the dominant source of recharge to these perennial springs, though recharge from rainfall is not wholly insignificant. Geochemical evolution was evaluated using principle component analysis to compare the concentrations of all major spring cations and anions in a multidimensional space and group them according to dominant geochemical signatures. These resulting geochemical groups are controlled primarily by topography. The Noonday Dolomite and other carbonate units in the range are identified as the water-bearing units in the mountain block based on the ⁸⁷Sr/⁸⁶Sr of spring waters and rock samples. These units also offer higher hydraulic conductivities than other formations and are chemically similar. Radiocarbon- and ³H derived residence times of these spring waters range from modern to approximately 1840 years, with the shortest residence times at higher altitudes and Hanaupah Canyon and increasing residence times with decreasing altitude. This residence time-altitude relationship is likewise likely topography-driven though there are significant disparities in mountain block storage between the various canyons of the range resulting in variable residence times between drainages. Lower Warm Springs A and B, however, are the exceptions to this trend as they emerge at lower altitudes (750m above sea level) and are likely driven by the transport of groundwater to the surface along faults which increases both the temperature and groundwater residence times of waters from these springs. Benthic macroinvertebrates and benthic and planktonic microbes were also sampled for each spring studied. BMI and microbial community structure in the Panamint Range is likewise topography-controlled with more tolerant communities at lower elevations (within more chemically evolved waters) and less tolerant species in the unevolved waters at higher elevations.</p></div>

<p>Börsnoterade företag, belägna inom EU, är sedan den 1 januari år 2005 tvingade till att upprätta sina koncernredovisningar i enlighet med normgivaren IASB:s utfärdade regelverk, IAS/IFRS. Grundtanken med det nya regelverket är att kunna skapa en ökad jämförbarhet i redovisningsrapporteringen mellan företag som har sitt säte beläget i olika nationer. På motsvarande sätt finns även målsättningar att stärka konkurrenssituationen hos unionens börsnoterade företag. Uppsatsen syftar till att undersöka tillämpningen av IAS 36 i ett börs-noterat företag. Där standarden IAS 36 behandlar och reglerar nedskrivning av goodwill vid situationer då ett uppkommet nedskrivningsbehov föreligger. Regeln framhåller uttryckligen att ett företag som besitter förvärvad goodwill varje år skall genomföra åtminstone en nedskrivningsprövning och vid behov skriva ned goodwillvärdet, om det är redovisat till ett för högt värde. Undersökningen har utförts genom intervju med en kvalitativ ansats.</p><p>Resultatet av undersökningen påvisar att företaget genom subjektiva bedömningar kan förskjuta en eventuell goodwillnedskrivning framåt i tiden. Detta beror på att företaget genomför sina rörelseförvärv med ansatsen att aldrig avyttra dem, men även genom en alltför optimistisk framtidstro kan undgå nedskrivning. Undersökningen påvisar även att standarden IAS 36 är en regel som kan skapa ökade fluktuationsförändringar i börsens konjunkturförlopp, eftersom nedskrivningar på förvärvad goodwill oftast genomförs under rådande lågkonjunkturer. Därmed kan regeln IAS 36 resultera i att försämra företags redan försvagade resultat. En tillbakagång till de gamla redovisningsreglerna, med en årlig avskrivning på goodwillvärdet, skulle reducera dessa problem, vilket även intervjuobjektet bekräftar.</p>

Börsnoterade företag, belägna inom EU, är sedan den 1 januari år 2005 tvingade till att upprätta sina koncernredovisningar i enlighet med normgivaren IASB:s utfärdade regelverk, IAS/IFRS. Grundtanken med det nya regelverket är att kunna skapa en ökad jämförbarhet i redovisningsrapporteringen mellan företag som har sitt säte beläget i olika nationer. På motsvarande sätt finns även målsättningar att stärka konkurrenssituationen hos unionens börsnoterade företag. Uppsatsen syftar till att undersöka tillämpningen av IAS 36 i ett börs-noterat företag. Där standarden IAS 36 behandlar och reglerar nedskrivning av goodwill vid situationer då ett uppkommet nedskrivningsbehov föreligger. Regeln framhåller uttryckligen att ett företag som besitter förvärvad goodwill varje år skall genomföra åtminstone en nedskrivningsprövning och vid behov skriva ned goodwillvärdet, om det är redovisat till ett för högt värde. Undersökningen har utförts genom intervju med en kvalitativ ansats. Resultatet av undersökningen påvisar att företaget genom subjektiva bedömningar kan förskjuta en eventuell goodwillnedskrivning framåt i tiden. Detta beror på att företaget genomför sina rörelseförvärv med ansatsen att aldrig avyttra dem, men även genom en alltför optimistisk framtidstro kan undgå nedskrivning. Undersökningen påvisar även att standarden IAS 36 är en regel som kan skapa ökade fluktuationsförändringar i börsens konjunkturförlopp, eftersom nedskrivningar på förvärvad goodwill oftast genomförs under rådande lågkonjunkturer. Därmed kan regeln IAS 36 resultera i att försämra företags redan försvagade resultat. En tillbakagång till de gamla redovisningsreglerna, med en årlig avskrivning på goodwillvärdet, skulle reducera dessa problem, vilket även intervjuobjektet bekräftar.

El carácter aplicado y estratégico del estudio de los Riesgos Naturales justifica el interés de abordar este tema desde el punto de vista global e integrador que caracteriza a la ciencia geográfica. En este campo, la comparación de las políticas desarrolladas en diferentes países, así como en la Unión Europea como ente supranacional, resulta muy valiosa para diseñar estrategias efectivas que puedan aplicarse a la mejora del sistema de gestión de riesgos naturales desarrollado en España. El fin último, el correcto ensamblaje entre las distintas fases de intervención y los organismos implicados, obedece al esfuerzo por comprender y reducir las inadaptaciones entre el ser humano y el medio en el que se inscriben sus actividades, contribuyendo de este modo a minimizar el impacto, tanto económico como social, de las catástrofes naturales. / The applicability and the strategic nature of Natural Risks investigation justify the interest to approach this subject from the global and binding point of view which characterizes Geography science. In this area, the comparison between policies that have been developed in different countries, as well as in the European Union as a higher body, could be extremely valuable in the design of effective strategies that might be applied to improve the Spanish natural risks management system. The final goal is to get the correct correlation between the different intervention phases and the organisms involved, in order to understand and reduce the failures in adaptation between human beings and the environment in which they live and act. This would contribute to minimize the economic as well as social impact of natural disasters.

Se trataba de explorar la realidad de las personas mayores, recoger sus opiniones, actitudes, vivencias y valoraciones sobre su participación social, desde los parámetros que ofrece la educación social, alejados del asistencialismo. La metodología utilizada es cualitativa, a través de entrevistas semiestructuradas a los mayores. Pretendiendo una utilidad práctica de la investigación desde el trabajo de los educadores sociales. Todo ello enmarcado en las grandes transformaciones que este colectivo está experimentando en nuestra sociedad, tanto cuantitativa como cualitativamente, y del que sin duda, acontecerá en las próximas décadas. Se pretende desmontar falsos estereotipos tradicionales acerca de los mayores, contemplando esta etapa como una más en la vida de los individuos, con sus potencialidades, concibiendo la educación como la gran posibilitadora para una óptima integración social y realización personal. Terminamos presentando unas conclusiones que sintetizan l a labor realizada a la vez que formula unas orientaciones para el trabajo socioeducativo con los mayores. / We tried to explore the reality of older people, gather opinions, attitudes, experiences and evaluations of their social participation, since the parameters offered by social education, away from welfarism.The methodology that have been used is qualitative, through semi-structured interviews for the eldery. Pretending a practical uses of research from the work of social educators. All of this in the great changes that this group is experiencing in our society, both quantitatively and qualitatively, and which undoubtedly will happen in the coming decades.The aim is to remove false stereotypes about the elderly, contemplating this stage as one more in the lives of individuals, with their potential, conceiving education as the great enabler for social integration and optimal personal development.Ending with some conclusions that summarize the work done while formula guidelines for social educational work with adults.