[pt] Em reação aos problemas causados pelo crescimento da urbanização mundial, o movimento da agricultura urbana vem se expandindo e consolidando como infraestrutura verde capaz de gerar novas alternativas para o ambiente urbano e a segurança alimentar, tanto no Norte como no Sul Global. Majoritariamente implantadas em espaços residuais, as hortas urbanas comunitárias promovem dinamismo na produção do espaço e ações de impacto socioambiental que podem contribuir para sustentabilidade e resiliência urbanas. O objeto de estudo desta dissertação é o programa de agricultura urbana comunitária da prefeitura do Rio de Janeiro – Hortas Cariocas, que, desde 2006, viabiliza a produção de alimentos orgânicos em favelas, escolas e vazios urbanos. Buscou-se cruzar o referencial teórico com dados do programa, visitas, entrevistas e aplicação de questionários para analisar o Programa Hortas Cariocas e verificar suas contribuições para a cidade e a Agenda 2030 como vetor de desenvolvimento sustentável no contexto urbano. / [en] Reacting to the problems caused by the growth of world urbanization, the urban agriculture movement has been expanding and consolidating as a green infrastructure able to generate new alternatives for the urban environment and food security, regardless of climate or city location – North or Global South. Mostly implemented in residual spaces, community urban gardens promote dynamism in space production and socioenvironmental impact that can also contribute to urban sustainability and resilience.The object of study of this dissertation is the communal urban agriculture program of the city of Rio de Janeiro – Hortas Cariocas, which since 2006 produces organic food in slums, schools and urban voids. This research aimed to cross the theoretical framework with data from the program, visits, interviews and application of questionnaires to analyze Hortas Cariocas and verify its contributions to the city and 2030 Agenda as a sustainable development vector in the urban context.

Im Jahr 2015 wurde die Agenda 2030 erlassen, welche insgesamt 17 Ziele in Form von Sustainable Development Goals (SDGs) umfasst. Inhalt dessen stellen menschliche sowie planetare und politische Absichten im Bereich der Nachhaltigkeit dar, an welchen 169 Länder beteiligt sind. Das Ziel dieser Arbeit ist es, die Vergleichbarkeit und Verfügbarkeit der Indikatoren aus den Sustainable Development Goals zu prüfen. Zur Umsetzung wurden die Länder Deutschland, Brasilien und Norwegen hinsichtlich ihrer Messdaten näher betrachtet. Diesbezüglich ist im Rahmen der Gegenüberstellung eine Auflistung der jeweiligen Fortschritte der einzelnen SDGs erfolgt. Zudem werden die Indikatoren bezüglich ihrer Messbarkeit und Verlässlichkeit auf Basis nationaler Berichte analysiert. Deutlich wurde dadurch, dass ein Vergleich des Fortschritts der Sustainable Development Goals nicht eindeutig möglich ist. / In 2015, the Agenda 2030 was adopted, which comprises a total of 17 goals in the form of Sustainable Development Goals (SDGs). The SDGs represent human as well as planetary and political intentions in the field of sustainability, in which 169 countries are involved. The aim of this work is to examine the comparability and availability of indicators from the Sustainable Development Goals. For the implementation, the countries Germany, Brazil and Norway were examined more closely with regard to their measurement data. In this context, a listing of the respective progress of the individual SDGs has been made as part of the comparison. In addition, the indicators are analyzed in terms of their measurability and reliability on the basis of national reports. Evidently, a comparison of the progress of the Sustainable Development Goals is not clearly possible.

Bakgrund: Jämställdhet definieras av Jämställdhetsmyndigheten (2022) som att “...kvinnor och män har samma rättigheter, skyldigheter och möjligheter”. En första jämställdhetslag antogs i Sverige år 1979 som ett första steg i att främja kvinnors rättigheter. Vidare har ytterligare lagar och initiativ tillkommit för att fortsatt driva jämställdhetsarbetet i rätt riktning, däribland diskrimineringslagen och Agenda 2030. I dagens lagstiftning finns inte tydliga riktlinjer kring vad företag ska rapportera om i sin hållbarhetsrapport. I och med de vaga riktlinjerna togs ramverket GRI fram i syfte att hjälpa företagen förstå och kommunicera rätt information vad gäller hållbarhetsrapportering. Tidigare forskning har studerat hur mansdominerade branscher presenterar sitt jämställdhetsarbete. Däremot har studier inte fokuserat på en kvinnodominerad bransch och inte heller jämförelsen mellan branscherna. Därav kommer denna studie genomföras på totalt sex svenska företag inom en kvinnodominerad bransch och en mansdominerad bransch. Syfte: Syftet med denna studie är att bidra med kunskap om hur svenska företag redovisar deras jämställdhetsarbete i års- och hållbarhetsrapporter, inom en mansdominerad och en kvinnodominerad bransch. Vidare syftar studien till att identifiera skillnader vad gäller redovisning av jämställdhetsarbete mellan dessa två branscher. Metod: Studiens forskningsstrategi har varit kvalitativ med kvantitativa inslag. Datainsamlingen har genomförts med en innehållsanalys via sex företagens års- och hållbarhetsrapporter för räkenskapsåret 2021. Vidare har data analyserats med hjälp av ett kodschema och en kodmanual som inspirerats av tidigare forskning på området. Kodmanualen har innefattat både kvantitativa och kvalitativa frågor för att kunna besvara studiens frågeställning. Resultat och slutsats: Studien kan visa på att skillnader vad gäller jämställdhetsrapportering förekommer mellan den mansdominerade branschen och den kvinnodominerade branschen. Båda branscherna är medvetna i hög grad om den ojämna könsfördelningen inom branschen. Dock kan studien konstatera att den mansdominerade branschen har fler initiativ för att förändra branschen medan detta inte kan identifieras inom den kvinnodominerade branschen. Vidare kan studien påvisa att den kvinnodominerade branschen nämner jämställd tidigare än den mansdominerade branschen samt har en jämnare frekvens av begreppet jämställd inom den kvinnodominerade branschen. / Background: Equality is defined as “…women and men have the same rights, obligations and opportunities” (Jämställdhetsmyndigheten 2022). A first equality law was adopted in Sweden in the year 1979 as a first step to encourage women's rights. Moreover, additional laws and initiatives have been added to continue to drive gender equality work in the right direction, including the law against any discrimination and 2030 Agenda. In today's legislation, there are no clear guidelines regarding what companies must report on in their sustainability report. With the vague guidelines, the GRI framework was developed with the aim of helping companies understand and communicate the right information regarding sustainability reporting. Previous research has studied how male-dominated industries present their gender equality work. However, studies have not focused on a female-dominated industry, nor the comparison between the industries. Hence, this study will be focusing on a total of six Swedish companies within a female-dominated industry and a male-dominated industry. Aim: The aim of this study is to contribute with knowledge of how Swedish companies report about gender equality in their annual and sustainability reports, in a male dominated industry and a female dominated industry. Furthermore, the study aims to identify the differences in the reporting of gender equality between the two industries. Method: The study's research strategy has been qualitative with a quantitative element. Data collection has been made with a content analysis of six companies annual and sustainability reports for the financial year 2021. Furthermore, has the data been analyzed with a code scheme and a code manual inspired by previous research. The code manual includes both quantitative and qualitative questions to enable an answer to the research questions. Results and conclusion: This study can show that differences in terms of equality reporting occur between the male-dominated industry and the female-dominated industry. Both industries are well aware of the uneven gender distribution within the industry. However, this study can state that the male-dominated industry has more initiatives to change the industry, while this cannot be identified within the female-dominated industry. Furthermore, can this study demonstrate that the female-dominated industry mentions equality earlier than the male-dominated industry and has a more even frequency of the concept of equality within the female-dominated industry.

The City of Stockholm has declared that it will be leading in the implementation of Agenda 2030. The study is based on interviews with political parties, representatives from the administration and civil society actors in the City of Stockholm. It explores how concepts within and the relation between Agenda 2030 and human rights are perceived. The results of the study are based on four themes: to leave no one behind, politics, language and practice, and partnership. A tension between human rights and Agenda 2030 is found, but also commonalities. The study shows that in local administration, Agenda 2030 and the Sustainable Development Goals are often regarded as more practical than human rights. Yet, respondents believe that human rights can strengthen Agenda 2030. Across all respondent groups, the study finds that there are expectations of Agenda 2030 breaking silos, uniting actors and offering a framework that is stable over policy shifts

The Rights of Nature is a relatively new approach to sustainable development, promoting that current environmental legislation is insufficient to protect Nature from human harm. The Rights of Nature movements emphases the importance of recognizing other living entities in our legal system. Ecuador was the first country in the world to incorporate the Rights of Nature into its Constitution in 2008. Based on semi-structured interviews, this study aims to investigate the awareness of the Rights of Nature among the inhabitants of the Equatorian small-town of Esperie and how they perceive and relate to the Rights of Nature in practice and whether the implementation has brought about any changes in their lives and community. The central findings of the study demonstrate that the majority of the respondents are aware of the Rights of Nature, also led to changes in society but also in respondents' lives and environment. The results also revealed various challenges that have arisen in the implementation of the Rights of Nature in practice and Due to stricter environmental laws and pressure from the people, the authorities have started to take measures to protect and respect Nature.

Den här studien undersöker vad som påverkar beslutsfattandet för svenska högskolestudenter ur Generation Z när de gör inköp av kläder, samt vilka konsekvenser det leder till gällande konsumtionen av second hand och fast fashion. Studien undersöker även hur miljömedvetenhet påverkar dessa beslut. Studien är baserad på en enkätundersökning, där frågorna är baserade på teorierna Theory of Planned Behaviour och the Value-Action gap. Med hjälp av enkäten undersöks attityder till olika val samt hur deltagarna agerar. Studien utgår även från tillgänglig litteratur, bestående av vetenskapliga källor och rapporter. Resultaten visar att miljömedvetenhet har en stor inverkan på hur konsumenter agerar, samt att pris, tillgänglighet, kvalitet, storleksutbud och hållbarhet är avgörande när konsumenten fattar sina beslut. En jämförelse mot hållbarhetsmål 12 ur FN:s Agenda 2030, som anses aktuellt för studien, visar på att svenska högskolestudenter ur Generation Z konsumerar förhållandevis hållbart och ligger relativt bra i linje med de uppsatta målen. Resultaten visar även att den generella inställningen till fast fashion är negativ, och inställningen till second hand generellt är positiv. Detta ser lovande ut inför framtiden, och resultaten tyder även på att större medvetenhet kring miljöfrågor leder till mer hållbara val och konsumtionsmönster. / This study examines factors influencing decision-making among Swedish university students from Generation Z when purchasing clothing, as well as the consequences this has on the consumption of second hand and fast fashion. The study also explores how environmental awareness affects these decisions. The study is based on a survey, in which the questions are based on Theory of Planned Behaviour and Value-Action Gap. The survey explores attitudes towards different choices and how participants act. The study also draws from available literature, consisting of scientific sources and reports. The results show that environmental awareness has a significant impact on consumer behaviour, and that price, availability, quality, size range, and sustainability are crucial when consumers make their decisions. The results were compared with several sub-goals of Sustainable Development Goal 12 from the UN's Agenda 2030, which are considered relevant to the study. The results also indicate that the general attitude towards fast fashion is negative, and the attitude towards second hand is generally positive. This looks promising for the future, and the results also suggest that greater awareness of environmental issues leads to more sustainable choices and consumption patterns.

Tesis por compendio / [ES] El emprendimiento sostenible (ES) se ha convertido en un tema central de interés en diversos sectores, como academia, sector privado, sector público y la sociedad civil. Este enfoque emerge de la necesidad de crear entornos donde las personas, el planeta, puedan prosperar de manera sostenible, integrando aspectos económicos, sociales, ambientales, políticos y culturales. La definición de ES varía según autor e intereses de investigación (Belz, 2013). Autores como Cohen & Winn (2007) sostienen que el ES conduce a una economía más sostenible a largo plazo a través de oportunidades de negocio, Mientras que Moya et al. (2019) enfatizan la importancia de modelo de negocio que generen ingresos y, al mismo tiempo, preserven el medio ambiente y promueven el bienestar de la sociedad. En el 2015, la Asamblea General de las Naciones Unidas aprobó la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible, que incluye 17 Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) (UN, 2015). Estos ODS, se agrupan en cinco ejes principales: personas, planeta, prosperidad, paz y alianzas, que busca promover el bienestar de las actuales y futuras generaciones de manera inclusiva, equitativa y sostenible, al mismo tiempo que se garantiza la preservación del medio ambiente. La presente tesis doctoral propone aplicar un modelo de emprendimiento sostenible fundamentado en los ODS, como una estrategia para garantizar la perdurabilidad de los emprendimientos sostenibles en el tiempo. Para ello se identificaron seis criterios característicos clave: innovación, oportunidad, responsabilidad, calidad, creatividad y capacidad, que se asocian a diferentes variables para construir la estrategia sostenible. La investigación se divide en tres etapas. En la primera etapa, se realiza una revisión bibliográfica exhaustiva de los constructos ES y ODS. En la segunda etapa, se lleva a cabo un análisis de los avances y desafíos de los ODS, partimos analizando 23 países de América Latina y el Caribe, así como 38 a países miembros de la OCDE, con el objetivo de identificar grupos homogéneos de países en función de cada uno de los cinco ejes de los ODS. En la tercera etapa, se desarrolla la base de datos, integrando variables relacionadas con los indicadores de innovación, los ODS, la actividad y actitud empresarial y las condiciones del marco empresarial. Estas variables se utilizan para examinar la relación entre la estrategia sostenible y la perdurabilidad de los emprendimientos sostenibles a través del indicador propiedad empresarial establecida, utilizando un modelo de datos panel desbalanceado de efectos fijos para 48 países durante el periodo 2015 al 2021. Los resultados de la investigación confirman la importancia de la aplicación de las variables de la estrategia sostenible para la implementación del modelo de ES fundamentado en los ODS. Se observa una relación significativa entre las variables relacionadas con la actividad empresarial y las condiciones del marco empresarial con la perdurabilidad de la propiedad empresarial establecida (EBO). Además, se identifica una relación positiva entre los ODS y la perdurabilidad de la EBO. Sin embargo, en el modelo las variables relacionadas con los indicadores de innovación no muestran una relación significativa con la perdurabilidad de la EBO. Esto sugiere que el impacto de la innovación en la perdurabilidad de la EBO podría ser más complejo y dependa de otros factores contextuales, como nivel de desarrollo económico del país o del sector de actividad económica. En conclusión, la investigación proporciona importantes contribuciones a la literatura y la práctica: Proporcionando herramientas y enfoques para orientar y evaluar el impacto de políticas y programas relacionados con emprendimiento, ES, ODS, el espíritu empresarial, entre otros, que facilitan la toma de decisiones más informadas. Esta investigación permitirá abordar los desafíos de la sostenibilidad de manera efectiva y contribuir al desarrollo sostenible en beneficio de todos. / [CA] L'emprenedoria sostenible (ÉS) s'ha convertit en un tema central d'interés en diversos sectors, com a acadèmia, sector privat, sector públic i la societat civil. Este enfocament emergix de la necessitat de crear entorns on les persones, el planeta, puguen prosperar de manera sostenible, integrant aspectes econòmics, socials, ambientals, polítics i culturals. La definició de ÉS varia segons autor i interessos d'investigació (Belz, 2013). Autors com Cohen & Winn (2007) sostenen que l'ÉS conduïx a una economia més sostenible a llarg termini a través d'oportunitats de negoci, Mentres que Moya et al. (2019) emfatitzen la importància de model de negoci que generen ingressos i, al mateix temps, preserven el medi ambient i promouen el benestar de la societat. En el 2015, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que inclou 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) (UN, 2015). Estos ODS, s'agrupen en cinc eixos principals: persones, planeta, prosperitat, pau i aliances, que busca promoure el benestar de les actuals i futures generacions de manera inclusiva, equitativa i sostenible, al mateix temps que es garantix la preservació del medi ambient. La present tesi doctoral proposa aplicar un model d'emprenedoria sostenible fonamentada en els ODS, com una estratègia per a garantir la perdurabilitat de les emprenedories sostenibles en el temps. Per a això es van identificar sis criteris característics clau: innovació, oportunitat, responsabilitat, qualitat, creativitat i capacitat, que s'associen a diferents variables per a construir l'estratègia sostenible. La investigació es dividix en tres etapes. En la primera etapa, es realitza una revisió bibliogràfica exhaustiva dels constructes ÉS i ODS. En la segona etapa, es duu a terme una anàlisi dels avanços i desafiaments dels ODS, partim analitzant 23 països d'Amèrica Llatina i el Carib, així com 38 a països membres de l'OCDE, amb l'objectiu d'identificar grups homogenis de països en funció de cadascun dels cinc eixos dels ODS. En la tercera etapa, es desenvolupa la base de dades, integrant variables relacionades amb els indicadors d'innovació, els ODS, l'activitat i actitud empresarial i les condicions del marc empresarial. Estes variables s'utilitzen per a examinar la relació entre l'estratègia sostenible i la perdurabilitat de les emprenedories sostenibles a través de l'indicador propietat empresarial establida, utilitzant un model de dades panell desbalanceado d'efectes fixos per a 48 països durant el període 2015 al 2021. Els resultats de la investigació confirmen la importància de l'aplicació de les variables de l'estratègia sostenible per a la implementació del model de fon ÉS amentat en els ODS. S'observa una relació significativa entre les variables relacionades amb l'activitat empresarial i les condicions del marc empresarial amb la perdurabilitat de la propietat empresarial establida (EBO). A més, s'identifica una relació positiva entre els ODS i la perdurabilitat de l'EBO. No obstant això, en el model les variables relacionades amb els indicadors d'innovació no mostren una relació significativa amb la perdurabilitat de l'EBO. Això suggerix que l'impacte de la innovació en la perdurabilitat de l'EBO podria ser més complex i depenga d'altres factors contextuals, com a nivell de desenvolupament econòmic del país o del sector d'activitat econòmica. En conclusió, la investigació proporciona importants contribucions a la literatura i la pràctica: Proporcionant ferramentes i enfocaments per a orientar i avaluar l'impacte de polítiques i programes relacionats amb emprenedoria, ÉS, ODS, l'esperit empresarial, entre altres, que faciliten la presa de decisions més informades. Esta investigació permetrà abordar els desafiaments de la sostenibilitat de manera efectiva i contribuir al desenvolupament sostenible en benefici de tots. / [EN] Sustainable entrepreneurship (SE) has become a central topic of interest in various sectors, such as academia, the private sector, the public sector and civil society. This approach emerges from the need to create environments where people, the planet, can thrive in a sustainable way, integrating economic, social, environmental, political and cultural aspects. The definition of SE varies according to author and research interests (Belz, 2013). Authors such as Cohen & Winn (2007) argue that SE leads to a more sustainable economy in the long term through business opportunities, while Moya et al. (2019) emphasise the importance of business models that generate income and, at the same time, preserve the environment and promote the well-being of society. In 2015, the United Nations General Assembly adopted the 2030 Agenda for Sustainable Development, which includes 17 Sustainable Development Goals (SDGs) (UN, 2015). These SDGs are grouped into five main axes: people, planet, prosperity, peace and partnerships, which seek to promote the well-being of current and future generations in an inclusive, equitable and sustainable manner, while ensuring the preservation of the environment. This doctoral thesis proposes the application of a sustainable entrepreneurship model based on the SDGs as a strategy to ensure the permanence of sustainable enterprises over time. To this end, six key characteristic criteria were identified: innovation, opportunity, responsibility, quality, creativity and capacity, which are associated with different variables to build the sustainable strategy. The research is divided into three stages. In the first stage, a comprehensive literature review of the SE and SDG constructs is conducted. In the second stage, an analysis of the progress and challenges of the SDGs is carried out, starting with an analysis of 23 countries in Latin America and the Caribbean, as well as 38 OECD member countries, with the aim of identifying homogeneous groups of countries according to each of the five axes of the SDGs. In the third stage, the database is developed, integrating variables related to innovation indicators, the SDGs, entrepreneurial activity and attitude, and business framework conditions. These variables are used to examine the relationship between sustainable strategy and the permanence of sustainable ventures through the established business ownership indicator, using an unbalanced fixed effects panel data model for 48 countries over the period 2015 to 2021. The research results confirm the importance of the application of sustainable strategy variables for the implementation of the SDG-based SE model. A significant relationship is observed between variables related to entrepreneurial activity and business framework conditions with the permanence of established business ownership (EBO). Furthermore, a positive relationship is identified between the SDGs and the permanence of EBO. However, in the model the variables related to innovation indicators do not show a significant relationship with EBO permanence. This suggests that the impact of innovation on EBO permanence might be more complex and depend on other contextual factors, such as the level of economic development of the country or the sector of economic activity. In conclusion, the research provides important contributions to literature and practice: Providing tools and approaches to guide and assess the impact of policies and programmes related to entrepreneurship, SE, SDGs, entrepreneurship, among others, facilitating more informed decision-making. This research will enable to address sustainability challenges effectively and contribute to sustainable development for the benefit of all. / Benavides Sánchez, EP. (2024). Propuesta de un modelo de emprendimiento sostenible fundamentado en los objetivos de desarrollo sostenible [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206836 / Compendio

Genom Agenda 2030 skapades Sveriges 16 miljömål och ett av dessa miljömål uppnås inte i dagsläget är målet Levande skogar. Trots befintliga åtgärder har miljömålet en fortsatt negativ utveckling, för att bevara skogens biologiska och kulturella värden krävs förstärkta åtgärder och styrmedel. En kommunal nivå är viktig för implementeringen av miljömålet genom samhällsplanering. Syftet med studien är att skapa förståelse för hur Sunne och Karlstad kommun prioriterar och värderar skogen i deras samhällsplanering genom att genomföra en jämförande fallstudie och analysera utifrån en syntetisk top-down/bottom-up teoretisk implementeringsmodell och även granska likheter och skillnader mellan detaljplanerna. Uppsatsens frågeställningar följer: • Reflekteras de politiska argumenten angående miljömålet levande skogar genom implementeringsprocessen inom stadsplanering? • Finns ett tydligt arbete i planeringsprocessen i Sunne och Karlstad kommun som strävar efter att uppnå miljömålet levande skogar?  • Vilka prioriteringar inom samhällsplanering görs i förmån till skogen i Sunne och Karlstad kommun? Studiens resultat visar att implementeringsprocessen inom stadsplanering påverkas av de politiska argumenten angående miljömålet Levande skogar. Samarbetet mellan olika nivåer inom implementeringen som involverar organisationer och aktörer från ett beslutande av en policy till genomförandet på lokal nivå är viktigt för hur det sedan implementeras i samhällsplaneringen. Policyn för Levande skogar diskuteras inte specifikt i någon av detaljplanerna, men flera delar av planerna berör ändå detta policyområde. Det finns flera likheter och skillnader mellan detaljplanerna i Sunne och Karlstad kommun när det gäller arbetet med frågor kopplade till natur och skog. I Sunne kommun finns det en tydlig prioritering av att bevara skogen och dess naturvärden. I Karlstad kommun genomförs skogliga åtgärder för att utveckla trygghet, upplevelse, funktion och trivsel för människor, djur och växtlighet i tätortsnära skog enligt kommunen. / Through Agenda 2030, Sweden developed 16 environmental goals. One of these environmental goals that are currently not reached is the Living Forests goal. Despite existing measures, the goal has continued negative development. To preserve the forest's biological and cultural values, strengthened measures and instruments are required. The municipal level is essential for implementing the environmental objective through community planning. The case study's intent is to develop a deeper understanding of how the municipalities of Sunne and Karlstad prioritize and value the forest in their urban planning. Conducting a comparative case study and analysing based on a synthetic top-down/bottom-up theoretical implementation model and reviewing similarities and differences between the detailed plans. The case study's questions follow:  • Are the political arguments regarding the environmental goal of living forests reflected through the implementation process in urban planning? • Is the work evident in the planning process in Sunne and Karlstad municipalities that strive to achieve the environmental goal of living forests?  • What priorities in urban planning are made in favour of the forest in Sunne and Karlstad municipalities? The results show that the implementation process in urban planning is influenced by the political arguments regarding the environmental goal of Living Forests. The cooperation between different levels within the implementation that involves organizations and actors, from the decision of a policy to the implementation at the local level, is essential for how it implements in community planning. The Living Forests policy is not addressed in any of the detailed plans, but several parts of both plans still touch on this policy area. There are several similarities and differences between the detailed planning documents in both municipalities regarding the work with topics connected to nature and forests. Sunne municipality has a clear priority to preserve the forest and its natural values. In Karlstad municipality, forestry measures are carried out to develop safety, experience, function, and well-being for people, animals, and vegetation in forests close to urban areas, according to the municipality.

Syfte: Byggindustrin kommer framförallt att påverkas av hållbarhetsutvecklingens framfart. FN har satt hållbarhetsmål presenterade i Agenda 2030 och för att möta dessa mål måste hållbarhet stå i fokus för både yrkesverksamma och intressenter. Betong är ett material som består av ballast, vatten och cement som hårdnar över tiden och används världen över inom byggindustrin. År 2014 uppskattades betongproduktionen stå för hela fem procent av alla antropogena koldioxidutsläpp. Syftet med studien är att undersöka miljöpåverkan från olika betongkvaliteter mätt i koldioxidekvivalenter och använda resultatet för att påvisa om konstruktörer kan göra någon skillnad via sina kravspecifikationer på betong. Metod: En litteraturstudie genomfördes inledningsvis för att säkerställa studiens relevans samt skapa kunskap kring området. LCA och dokumentanalys av EPD möjliggjorde jämförelse av klimatpåverkan och data kunde sammanställas. Resultat: Sammanställd och jämförd data från LCA och dokumentanalys tyder på att konstruktörer kan minska klimatpåverkan genom att föreskriva högre vct och lägre exponeringsklass. Detta möjliggör att en större andel cement kan bytas ut mot tillsatsmaterial. Litteraturstudie tyder på att konstruktörens arbete för att minska klimatpåverkan från betong kan direkt kopplas till mål 13 i Agenda 2030. Mål 13 verkar bland annat för att Sverige inte skall ha några nettoutsläpp av växthusgaser 2045. Konsekvenser: Om konstruktörer i den mån det är möjligt föreskriver högre vct och lägre exponeringsklasser tyder studien på att de kan minska klimatpåverkan från betong. Att föreskriva högre vct och lägre exponeringsklasser är dock inte alltid möjligt med hänsyn till hållfasthet och omgivning. Studien bidrar till att skapa förståelse för hur stora skillnader gällande klimatpåverkan som kan uppstå beroende på betongkvalitet. Begränsningar: Betong erhåller många egenskaper och en uppsjö av parametrar som påverkar dessa egenskaper. Genom att avgränsa studien och bortse från en del parametrar finns risk för orättvisa resultat. Data som används är publicerad data samt data som betongleverantören vill tillge vilket ger ett bristande verklighetsperspektiv. Majoriteten av betongkvaliteterna som analyserades är av en klimatförbättrad betong och har därmed en lägre klimatpåverkan än vad som vanligen används på plats om inte krav finns. På grund av omgivning och andra förhållanden är det inte alltid möjligt för konstruktören att föreskriva högre vct och lägre exponeringsklass. Studiens fokus ligger på klimatpåverkan vilket begränsar möjligheten att koppla resultatet till flera miljömål. / Purpose: The construction industry will be fundamentally impacted by sustainable development progression. The United Nations have set goals outlined in the 2030 Agenda for sustainable development. To meet this desired progression, these goals must stand in focus for construction professionals and industry stakeholders. Concrete is a composite material made from aggregates, fluids and cement which hardens over time and is widely used in the construction industry. In 2014 it was estimated to account for more than five percent of all anthropogenic carbon dioxide emissions. The purpose of this study is to investigate the climate impact of various concrete mixtures measured as carbon dioxide equivalents and use this to inform whether construction designers can make a difference through the specifications of concrete mixtures. Method: A literature review was conducted to ensure relevance of the study and establish a knowledge base regarding the subject. LCA and a document analysis of EPDs made it possible to compare climate impacts and data could be compiled. Findings: Data from LCA and document analysis indicates that construction designers can reduce the climate impact through their specifications by subscribing higher w/c ratios and lower exposure classes. This enable a bigger amount of the cement to be traded by additives. A literature study indicates that reducing the climate impact of concrete can directly be related to goal 13 in Agenda 2030. In Sweden, goal 13 is to reach no net emissions of greenhouse gases by 2045. Implications: If construction designers specify higher w/c ratio and lower exposure classes, they can reduce the climate impact from concrete. To specify higher w/c ratio and lower exposure class is not always possible depending on the structural requirements. The study adds to an understanding of the climate impact depending on concrete mixtures. Limitations: Concrete obtains many characteristics which is affected by multiple parameters. Limiting the study data and ignoring some parameters increases the risk of deceptive results. Publicly available concrete certifications and data from concrete professionals is combined in this study. Most of the concrete mixtures selected for analysis are climate friendly types and therefore the results would differ if regular concrete was used. Because of structural requirements and other conditions, it is not always possible for the construction designer to specify higher w/c ratio and lower exposure class. This study focuses on climate impacts which limits the possibility to make connections to multiple sustainable development goals.

Submitted by Andréa Vasconcellos (andreavasconcellos.arq@gmail.com) on 2018-07-18T14:06:09Z No. of bitstreams: 1 VASCONCELLOS_A_DISSERTACAO MAP_2018.pdf: 1858630 bytes, checksum: dc774167c754f93f9f1c1d976d048442 (MD5) / Approved for entry into archive by ÁUREA CORRÊA DA FONSECA CORRÊA DA FONSECA (aurea.fonseca@fgv.br) on 2018-07-19T19:59:32Z (GMT) No. of bitstreams: 1 VASCONCELLOS_A_DISSERTACAO MAP_2018.pdf: 1858630 bytes, checksum: dc774167c754f93f9f1c1d976d048442 (MD5) / Made available in DSpace on 2018-07-25T12:41:00Z (GMT). No. of bitstreams: 1 VASCONCELLOS_A_DISSERTACAO MAP_2018.pdf: 1858630 bytes, checksum: dc774167c754f93f9f1c1d976d048442 (MD5) Previous issue date: 2018-06-13 / Objetivo: Esta pesquisa pretende investigar as contribuições da Fundação Oswaldo Cruz (Fiocruz), enquanto instituição federal de pesquisa em saúde pública de referência nacional e internacional, para as políticas públicas voltadas à redução do risco de desastres no contexto das mudanças climáticas no horizonte da Agenda 2030 para o Desenvolvimento Sustentável. Metodologia: A pesquisa utilizou o método descritivo analítico com pesquisa e análise documental para a investigação dos marcos referencias das políticas públicas globais e nacionais para os quatro conceitos-chave abordados no referencial teórico: mudança climática, redução do risco de desastres, saúde e clima e desenvolvimento sustentável; e também para as análises da Agenda 2030, como plataforma para as políticas públicas de redução dos riscos de desastres, e da contribuição da Fiocruz para essas políticas. Adicionalmente, foram utilizadas as entrevistas semiestruturadas para a coleta de dados de dois dispositivos da Fiocruz, Observatório de Clima e Saúde e CEPEDES, selecionados como os de maior contribuição institucional à temática dos desastres no contexto das mudanças climáticas. Resultados: Foi constatado que a Fiocruz contribui para as políticas públicas de redução do risco de desastres, nacionais e locais, e que a redução do risco de desastres está inserida na Agenda 2030 e que sua temática é transversal à cinco Objetivos para o Desenvolvimento Sustentável (ODS). Além disso, concluiu que a Estratégia Fiocruz para Agenda 2030 ainda é muito incipiente e que deve incluir em suas ações as contribuições do Observatório de Clima e Saúde e do CEPEDES e, com isso, trabalhar a saúde na Agenda para além do ODS 3. Limitações: A incerteza dos indicadores dos ODS trabalhados na Agenda 2030 brasileira serem os definitivos, por esta ainda estar em processo de interiorização e ter aprofundado a análise da contribuição da Fiocruz para as políticas de redução do risco de desastres apenas para dois dispositivos institucionais. Aplicabilidade do trabalho: A pesquisa estruturou as metas e indicadores da Agenda 2030 relacionados à redução do risco de desastres e identificou a necessidade de melhoria de alguns indicadores e mesmo a criação de novos mais efetivos para a apropriação da Agenda 2030 para as políticas públicas para redução do risco de desastres. Contribuições para a sociedade: A pesquisa confirmou a importância do envolvimento do setor saúde no enfrentamento da redução dos riscos de desastres e apresentou seus principais impactos sobre a saúde humana. Originalidade: Relacionar os impactos dos desastres e da mudança climática sobre a saúde com os Objetivos do Desenvolvimento Sustentável (ODS) da Agenda 2030 brasileira. / Purpose: This research intends to investigate the contributions of the Oswaldo Cruz Foundation (Fiocruz), as a federal public health research institution of national and international reference, for public policies aimed at reducing the risk of disasters in the context of climate change under Agenda 2030 for Sustainable Development. Methodology: The research used the analytical descriptive method with research and documentary analysis to investigate the benchmarks of global and national public policies for the four key concepts addressed in the theoretical framework: climate change, disaster risk reduction, health and climate and sustainable development; and also for the analysis of Agenda 2030, as a platform for public policies to reduce disaster risks, and Fiocruz's contribution to these policies. In addition, semi-structured interviews were used to collect data from two devices from Fiocruz, Climate and Health Observatory and CEPEDES, selected as the ones with the greatest institutional contribution to the issue of disasters in the context of climate change. Findings: It has been shown that Fiocruz contributes to public policies for national and local disaster risk reduction and that disaster risk reduction is part of Agenda 2030 and that this theme is transversal to the five Sustainable Development Objectives (ODS). In addition, it concluded that the Fiocruz Strategy for Agenda 2030 is still very incipient and that it should include in its actions the contributions of the Climate and Health Observatory and CEPEDES and, should work on health in the Agenda beyond ODS 3. Research limitations: The uncertainty of the ODS indicators worked on in the Brazilian Agenda 2030 are the definitive ones, as it is still in the process of internalization and has deepened the analysis of the contribution of Fiocruz to the policies of disaster risk reduction only for two institutional devices. Practical implications: The research structured the goals and indicators of Agenda 2030 related to disaster risk reduction and identified the need for improvement of some indicators and even the creation of new ones more effective for the appropriation of Agenda 2030 for public policies for disaster risk reduction. Social implications: The research confirmed the importance of the involvement of the health sector in addressing disaster risk reduction and presented its main impacts on human health. Originality: Relate the impacts of disasters and climate change on health with the Sustainable Development Objectives (ODS) of the Brazilian Agenda 2030.