“La gestión de museos: análisis de las políticas museísticas en la Península Ibérica” analiza la importancia adquirida por las formas de administrar y gobernar los museos públicos europeos, a partir de la década de los ochenta del siglo XX. Con un especial énfasis y detenimiento en los procedimientos de gestión de las políticas museísticas de España y Portugal, avalados en los últimos años por la creación de redes y sistemas de museos en sus respectivos panoramas museales y desde diferentes vertientes administrativas y territoriales, tanto a escala nacional, regional como local. La tesis doctoral está dividida en dos partes bien diferenciadas, pero complementarias y necesarias. La primera parte (capítulos I-VII) descubre las causas que provocaron el camino hacia la racionalización de la gestión, especialmente en el museo público europeo. Y, en la segunda parte (capítulos VIII-X) son aplicadas todas las anteriores cuestiones conceptuales a la situación museística de la Península Ibérica. / “The Management of Museums: Museum Policy Analysis in the Iberian Peninsula” analyzes the importance acquired by ways of managing and governing European public museums, from the eighties of the twentieth century. With special emphasis and attention in the management procedures of the museum policies of Spain and Portugal, backed up in recent years by the creation of museum networks and systems in their respective museum-panoramas and by its various administrative and territorial aspects, at national, regional as well as local levels. The thesis is divided into two very distinct but complementary and necessary parts. The first part (chapters I-VII) reveals the causes that led the way towards rationalizing management, specifically in the public museum in Europe. And, in the second part (chapters VIII-X) all the above conceptual issues regarding the museum situation of the Iberian Peninsula are applied.

1) Objectives: - To systematically evaluate the effectiveness of pharmacist care compared with usual care (UC) on improving adherence to antidepressants in depressed outpatients. - To evaluate the effectiveness and cost‐effectiveness of a community pharmacist intervention (CPI) compared to UC in the improvement of adherence to antidepressants and patient wellbeing in a primary care population initiating treatment with antidepressants. 2) Methods: A systematic review and meta‐analysis of randomized controlled trials (RCTs) that evaluated the impact of pharmacist interventions on improving adherence to antidepressants was conducted. RCTs were identified through electronic databases and manual search. Methodological quality was assessed and methodological details and outcomes were extracted in duplicate. A RCT comparing patients with depressive disorder receiving a low intensity CPI (87) with patients receiving UC (92) was performed in Barcelona. The intervention consisted of an educational programme focused on improving knowledge about medication, improving patients’ compliance and reducing stigma. Measurements took place at baseline, 3 and 6 months. Adherence was continuously registered from the computerized pharmacy records. Secondary outcomes included clinical severity of depression (PHQ‐9), health‐related quality of life (HRQOL) (EuroQol‐5D) and satisfaction with the treatment received. Direct and indirect costs were assessed using the Client Service Receipt Inventory. Unit costs were derived from official local sources. Quality‐Adjusted Life‐Years (QALYs) were calculated using the EuroQol‐5D Spanish tariffs. 3) Results: Six RCTs were identified in the systematic review; most of them were conducted in the USA. A total of 887 depressed patients who were initiating or maintaining treatment with antidepressants and who received pharmacist care (459 patients) or UC (428 patients) were included in the review. The most commonly reported interventions were patient education and monitoring, monitoring and management of toxicity and side effects and compliance promotion. Overall, no statistical heterogeneity or publication bias was detected. The pooled odds ratio was 1.64 (95% CI 1.24‐2.17). Subgroup analysis showed no statistically significant differences in results. Results from the RCT showed that patients in the CPI group were more likely to remain adherent at 3 and 6‐month follow‐up but the difference was not statistically significant. No statistically significant differences were observed in clinical symptoms or satisfaction with the pharmacy service. However, patients in the CPI group showed greater statistically significant improvement in HRQOL compared to UC patients, both in the ITT and PP analyses. Overall costs were higher in the CPI group than in UC patients, mainly because of differences in productivity losses. There were no statistically significant differences between groups in QALYs. From the societal perspective, the incremental cost‐effectiveness ratio (ICER) for CPI compared with UC was €9,335 per extra adherent patient. The incremental cost‐utility ratio (ICUR) was €38,896 per QALY gained. If willingness to pay (WTP) is €50,000 per one extra adherent patient, per extra remission of symptoms or per QALY, the probability of the CPI being cost‐effective was 0.71, 0.52 and 0.56, respectively. From the healthcare perspective, the ICER was €862 per extra adherent patient. ICUR was €3,542. The probability of the intervention being cost‐effective was 0.75 if WTP is €12,000 for an extra adherent patient and €40,000 for QALY gained. The probability of the CPI being cost‐effective in remission of depressive symptoms was 0.55 for a WTP of €50,000. 4) Conclusions: A pharmacist intervention could be a good strategy to improve patients’ adherence to antidepressants in primary care but evidence supporting the pharmacist intervention in depressed patients is still limited, especially in community pharmacies and outside the USA. A low intensity CPI proved to be ineffective in improving patients’ adherence to antidepressants or clinical symptomatology. However, it was effective in improving the patient’s HRQOL. The CPI was not cost‐effective in comparison with UC in the improvement of adherence, depressive symptoms and QALYs.

Sa Calatrava Mon Amour és l'anàlisi de la relació entre els plans de reforma urbanística del barri de Sa Calatrava (Palma, Mallorca) i les formes d'acció col·lectiva dels residents d'aquest barri. Aquesta recerca ve articulada per una triple hipòtesi: (a) el principal objectiu dels plans de reforma urbanística és produir oportunitats de plusvàlua (fonamentalment immobiliària); (b) el procés econòmic pel qual s'augmenta el valor econòmic no s'efectua solament a través de processos estrictament econòmics, sinó de processos simbòlics que atorguen nous significats culturals al lloc; (c) existeix una relació directa entre la voluntat dels plans urbanístics de produir plusvàlues i l'erosió de les formes d'acció col·lectiva, procés que a la tesi s'expressa amb el terme despolitització. L'elecció de Sa Calatrava com a unitat d'anàlisi respon precisament a la voluntat de la recerca d'estudiar els efectes de la globalització neoliberal en contextos heurísticament apropiats per a la investigació qualitativa de matriu antropològica. Sa Calatrava complia aquest perfil. Per una banda, les seves reduïdes dimensions (menys de 2000 habitants) permeteren un treball de camp etnogràfic detallat amb residència in situ que s'estengué durant dos anys. Per l'altra banda, a mitjans dels anys 90 l'Ajuntament de Palma emprèn un gir clar i explícit de caràcter neoliberal de les seves polítiques urbanístiques pel qual el principal objectiu d'aquestes ja no és la satisfacció dels interessos dels residents, sinó la creació d'oportunitats de plusvàlua que puguin atreure fluxos globals de persones i capitals. Aquest gir es fa especialment manifest en aquells barris del centre històric que, com Sa Calatrava, eren objecte de reforma urbanística. En aquests barris la gentrificació és el procés central que permet la realització de la plusvàlua, tenint no obstant en compte que el bessó d'aquesta plusvàlua no es troba en la venda d'un immoble, sinó en el procés pel qual els immobles d'una zona de la ciutat han tingut una revalorització major a la dels la resta de la ciutatPer a dur a terme aquesta revalorització, i més enllà de les renovacions de l'entorn construït i de les ajudes directes i indirectes a la inversió, dos factors, profundament relacionats, han estat fonamentals. Per una banda ens trobem amb la posada en joc d'una retòrica sobre el valor cultural i patrimonial del barri oficialment adreçada a atreure turistes, retòrica que suposa una eufemització, i per tant una ocultació i legitimació, de l'augment del valor econòmic. Per altra banda ens trobem amb l'eradicació d'aquells elements que s'associaven amb la degradació i l'estigma del barri. Més enllà de l'expulsió de determinats residents, aquesta eradicació s'ha dut a terme mitjançant la pacificació de l'espai públic i de les activitats que s'hi duien a terme (reunions informals, mercadillos setmanals, etc.). Aquesta erosió de l'espai públic com a espai de comunicació i relació pels residents en favor d'una concepció de l'espai públic com a lloc de gaudi estètic pels visitants és un element central de la tesi. Així, serà en bona mesura aquesta erosió de l'espai públic la responsable que quan els gentrificadors vagin poblant el barri hi hagi un profund desconeixement entre aquests i els antics veïns, una cesura entre els dos grups demogràficament identificables. Això ens du a la qüestió final i central de la despolitització. Amb aquest terme volem agrupar tres processos que juguen un paper central en el procés de producció de Sa Calatrava com un espai idoni per a l'extracció de plusvàlues: (1) la despolitització d'aquelles instàncies polititzades, com les Associacions de Veïns, que són captades pel poder polític i juguen un paper clau en la legitimació i articulació de l'embelliment i la pacificació del barri. (2) L'erosió de les possibilitats que emergeixi una acció col·lectiva hegemònica, el que s'observa en l'erosió de les dimensions relacionals de l'espai públic, la divisió dins el barri i en la substitució de categories com veí o resident (i dels drets instituïts associats a elles) per d'altres com visitant o propietari. 3) Quan aparegui l'acció col·lectiva serà canalitzada de tal manera que emfasitzi el valor de canvi de l'espai i la possible producció de plusvàlua. Aquest darrer punt s'observa molt carament en el fet que a Sa Calatrava aquells grups que arriben a articular-se contra el desenvolupament dels plans urbanístics acaben apel·lant al valor cultural i patrimonial del barri i a la necessitat que aquest (que no oblidem que és un element legitimador del procés neoliberal de regereneració) sigui preservat. La conclusió final que s'extreu de la tesi és doncs que la despolització no és un efecte o un epifenomen de la voluntat de benefici que guia l'urbanisme neoliberal, sinó un element central d'aquest en dos sentits. En primer lloc aquesta despolitització és un requisit per a què l'extracció de plusvàlua es pugui realitzar de manera eficient (p.e. per a què no hi hagi protestes articulades). En segon lloc és en si mateixa un objectiu de l'urbanisme neoliberal, que d'aquesta manera pot ser considerat no només com una eines econòmica sinó com a un mecanisme de control polític i governamentalitat. Aquesta entenem que és una característica aplicable a tot el procés de neoliberalització, de tal manera que podem considerar-lo com una estratègia classista. / "Sa Calatrava mon amour" is the history of 30 years (from 1975 to the present) of collective action in Sa Calatrava (Majorca, Spain), a neighborhood that during the past fifteen years has been subjected to multiple plans of urban regeneration. Sa Calatrava is a very small neighborhood (around 2000 inhabitants) situated in the eastern part of the seafront of the historical center of Palma, the capital city of Majorca, one of the main tourist destinations in the Mediterranean. My doctoral research, based on a two-year fieldwork, deals with the relationship and coherence between the forms of collective action in Sa Calatrava and the plans of urban regeneration, with their aim to increase the real estate values of the area. The central hypothesis of the research is that the process of neo-liberalization is not only an economic process that imposes a discipline of value but also requires the depoliticization of society. Beyond the depoliticization of grassroots movements and groups, this process of depoliticization is grounded on the loss of control of its own space by inhabitants and consequently the substitution of categories like neighbor/resident by others such as user, buyer or visitor and the erosion of the public and relational dimensions of public space. Gentrification is the way by which real estate surpluses are being obtained in the area, but they are produced somewhere else. It is in the production of Sa Calatrava as a valuable setting through the investment in the built environment (façade refurbishing, street renovations, etc.) and through the creation of a culturally valuable narrative based on heritage and history (officially targeted at attracting tourists) where we must find the social production of a space suitable to the needs of the realtors and constructors. For surplus values to be efficiently extracted the neighborhood must be embellished and pacified, an public space loses its role as a space for communication and sociability. Consistently, conflicts among different groups of residents, as well the loss of control of its own space by inhabitants is not a consequence of the gentrification process, but a consequence of the way space has been produced in order to enhance exchange value. KEYWORDS: economic anthropology, urban anthropology, urban studies, Palma, Majorca, gentrification, neoliberalism, depoliticization, eighbours' Associations, entrepreneurial turn, surplus value, social production of space, neighbourhood, Mediterranean, heritage, tourism, commodification, ethnography, social class, governmentality, pacification, embellishement.

A) RESUMEN GENERAL:El aprovisionamiento de vivienda, entendido como un proceso que se prolonga en el tiempo más allá del mero acceso, es un aspecto de las prácticas económicas cotidianas relevantes para la reproducción social. En él se pone de manifiesto la interrelación entre la producción, la distribución y el consumo, así como la influencia de las dinámicas de poder y los procesos de acumulación del capital. Incluso en las sociedades donde la economía está muy penetrada por el mercado -como es el caso de las sociedades occidentales capitalistas en general y la alemana en particular- se detecta, no obstante, la existencia de esferas en las que este aprovisionamiento se produce de acuerdo con lógicas no mercantiles, tales como la reciprocidad. Una exploración de estas esferas nos permite completar el panorama de los recursos y estrategias que las personas tienen a su alcance para procurarse un espacio donde habitar. Estudiar estas cuestiones en Berlín Este requiere, además, tener en cuenta las transformaciones históricas vividas a raíz de la transición sistémica del socialismo al capitalismo.B) RESUMEN POR CAPíTULOSCapítulo A:Situación de la etnografía, descripción breve del barrio de Friedrichshain, explicitación de la metodología, toma de partido epistemológica, delimitación del objeto de estudio, presentación del marco teórico en torno al concepto de mercantilización y, finalmente, formulación de las preguntas e hipótesis que vertebran la tesis.Capítulo B:Recorrido por la historia de la vivienda en el barrio y en la ciudad a partir de la historia de vida de un vecino y con un énfasis final en los procesos más recientes de privatización, restitución de las propiedades y transformación del mercado inmobiliario.Capítulo C:Caracterización del mercado inmobiliario de Friedrichshain, señalando algunos factores demográficos y sociales de su población, enumerando los actores relevantes y los tipos de propiedad, describiendo la legislación vigente, las políticas de vivienda, el negocio inmobiliario y las diferentes modalidades residenciales que se encuentran en este contexto.Capítulo D:Sobre exclusión residencial. A partir de los casos de tres vecinas, se aborda el papel asistencial del Estado, del problema de las personas sin hogar y de los factores de precariedad residencial más allá del poder adquisitivo. El capítulo acaba proponiendo un continuum de la exclusión residencial.Capítulo E:Sobre los procesos de rehabilitación de los edificios residenciales en el barrio. A partir del caso concreto de dos edificios, se subraya la importancia de las entidades mediadoras entre propietarios e inquilinos. Finalmente, se considera la vinculación causal entre las rehabilitaciones y la mercantilización de las viviendas.Capítulo F:Sobre disidencias residenciales. También a partir de casos empíricos, se habla de las okupaciones que tuvieron lugar en los años noventa, las experiencias de las cooperativas y de los colectivos de habitación (Hausprojekte) y también de las prácticas de autoconstrucción (bauliche Selbsthilfe). Al final, se presentan las ambigüedades de la relación entre el Estado, el mercado y estas iniciativas comunitarias.Capítulo G:Conclusiones. Se retoma la idea de la mercantilización gradual del aprovisionamiento, argumentando la existencia de tensiones y conflictos en torno a este proceso, y también de esferas de la vida social donde imperan lógicas no mercantiles, como la provisión estatal y las formas domésticas y comunitarias de provisión. Por último, se analiza y critica la naturaleza de estos límites de la mercantilización. / The provision of housing, as a long-term process that goes beyond the initial access to a dwelling by households, comprises some economic practices which are crucial for social reproduction. On this arena, the intertwining between production, distribution and consumption is highlighted, as well as power dynamics and capital accumulation processes. Even in societies where the economy is deeply penetrated by the market -as this is the case in Western capitalist economies in general and thus also in Germany-, the existence of some spheres where this provisioning takes place in another manner, for example on a reciprocity basis, becomes apparent. An exploration of these spheres allows us to complete the whole landscape of the resources and strategies available for people to access a dwelling. In order to examine these issues in East Berlin, the historical transformations derived from the transition from socialism to capitalism need to be taken into account.

The aim of this thesis was to describe inequalities in the use of different health care services according to socioeconomic position (SEP) in Catalonia, Spain and Europe. In addition, we intended to assess whether the public coverage of the services, in particular dental health care, has an influence on the magnitude of inequalities in the use of such services. Finally, we aimed to determine the influence of population-based female cancer screening programmes on the prevalence of screening and on the extent of inequality. To accomplish these objectives four studies were carried out. The sources of information of the four studies were, respectively: several editions of the Catalan Health general practitioner (GP) services are equitable or manual classes use them to a greater extent. However, there are marked SEP inequalities in the use of outpatient specialist services, especially in dental care. Socioeconomic inequalities in use of dental care services exist throughout Europe, but they are larger in countries in which dental care is not covered at all by the public health care system than in countries in which dental care is partially covered. In Europe, socioeconomic inequalities in breast and cervical cancer screening are not found in countries with population-based screening programmes but they are found in those countries with only regional or pilot programmes and in those countries with opportunistic screening. / L'objectiu d'aquesta tesi era descriure les desigualtats en l'ús de diferents serveis sanitaris segons la posició socioeconòmica a Catalunya, Espanya i a Europa. A més a més, es volia avaluar si la cobertura pública dels serveis, en particular la dels serveis dentals, infuencia la magnitud de les desigualtats socioeconòmiques en l'ús d'aquests serveis. Finalment, es va voler determinar la influència dels programes poblacionals de cribratge dels càncers de mama i cèrvix en la prevalença de cribratge i en la magnitud de les desigualtats. Per tal d'assolir aquests objectius es van dur a terme 4 estudis. Les fonts d'informació d'aquests estudis van ser, respectivament: diferents edicions de l'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), diferents edicions de l'Enquesta Nacional de Salut d'Espanya (ENS), l'Enquesta de Salut, Envelliment i Jubilació a Europa (SHARE) 2006 i dades dels països europeus que van participar a l'Enquesta Mundial de la Salut de l'OMS l'any 2002. Els dos primers estudis eren estudis de tendències mentre que els dos últims van ser transversals. En tots els estudis les desigualtats socioeconòmiques es van mesurar mitjançant índexos relatius (RII) i absoluts (SII) de desigualtat. Els resultats d'aquests estudis mostren que a Catalunya i a Espanya els serveis d'atenció primària són equitatius o fins i tot les persones de classes manuals en presenten una major proporció d'ús. Tanmateix, hi ha marcades desigualtats en visites a l'especialista, en especial en les visites al dentista. Les desigualtats socioeconòmiques en la utilització dels serveis dentals existeixen a tota Europa, però són més grans en aquells països on l'atenció dental no està coberta pel sistema públic de salut que en aquells països on aquesta està parcialment coberta. A Europa, no es troben desigualtats socioeconòmiques en el cribratge dels càncers de mama i cèrvix en aquells països amb programes poblacionals de cribratge, però sí que es troben en aquells països amb programes pilot o regionals o amb només cribratge oportunista.

En les societats industrialitzades la desocupació és una contingència que tot govern pretén evitar, per la qual cosa, tradicionalment, s'han articulat diverses mesures per tal de reduir-lo. No obstant això, malgrat que l'aturés una situació indesitjable, l'ocupació no pot mantenir-se a qualsevol preu. Sota el títol "L'estabilitat en l'ocupació: la prevenció davant la contingència de l'atur- un estudi des de les perspectives de la dogmàtica jurídica i de l'anàlisi econòmica del dret", s'analitza com l'ordenació jurídica espanyola ha tractat de donar resposta a aquest conflicte.L'estabilitat en l'ocupacióés la projecció jurídica dels intents de la societat per fer front a aquest risc. Tanmateix, la doctrina laboral ve defensant que l'estabilitat en l'ocupacióés un concepte que està en decadència (afirmant, fins i tot, que es tracta d'un plantejament que "està mort"). L'objecte del treballd'investigació consisteix precisament en la voluntat de donar llum sobre aquesta qüestió, doncs, davant aquesta concepció generalitzada, la realitat normativa evidencia que les principals institucions que promouen la continuïtat del contracte de treball pràcticament han romàs inalterades durant dècades. De fet, en el present treballes pretén demostrar que l'estabilitat en l'ocupacióno solament no és un concepte en decadència, sinó que es troba en una fase expansiva.L'estudi, dividit en dues parts, analitza en primer lloc, l'estabilitat en l'ocupaciódes de la perspectiva de la dogmàtica jurídica. A partir de la distinció clàssica de la Teoria General de les normes, en una primera fase, es tracta de demostrar que en l'ordenació jurídica espanyola l'estabilitat en l'ocupacióopera com un principi jurídic, dedicant-se, a més, especial atenció a la determinació del seu contingut jurídic. En una segona fase, a partir de l'estudi de les normes jurídiques, es tracta de determinar la intensitat amb què el sistema jurídic promou la continuïtat del contracte de treball. Objectiu que, com a tasca prèvia, es desenvolupa mitjançant la configuració d'una matriu conceptual que permeti un estudi sistematitzat de totes les dimensions implicades.En la segona part de l'estudi, es pretén avaluar si el sistema jurídic en el seu conjunt (i, especialment, el relatiu a l'extinció del contracte - com a manifestació privilegiada de l'estabilitat en l'ocupació), assoleix satisfactòriament els seus objectius, és a dir, si s'aconsegueix influir adequadament en el comportament dels individus persuadint-los a actuar fins al nivell de risc que la societat està disposada a assumir. Davant les limitacions de la ciència jurídica per esbrinar aquesta incògnita, la metodologia analítica de l'economia s'erigeix (malgrat les seves limitacions) en un poderós instrument per avaluar si el conjunt de normes dirigides a prevenir la contingència de l'aturés eficient, si val el preu que costa i, sobretot, si es pot plantejar alternatives millors a les existents (manifestades en propostes de lege ferenda). / En las sociedades industrializadas el desempleo es una contingencia que todo gobierno pretende evitar, por lo que, tradicionalmente, se han articulado diversas medidas con el objeto de reducirlo. No obstante, a pesar de que el paro es una situación indeseable, el empleo no puede mantenerse a cualquier precio. Tras el título "La estabilidad en el empleo: la prevención frente a la contingencia del paro - un estudio desde las perspectivas de la dogmática jurídica y del análisis económico del derecho", se analiza cómo el ordenamiento jurídico español ha tratado de dar respuesta a este conflicto. La estabilidad en el empleo es la proyección jurídica de los intentos de la sociedad para hacer frente a este riesgo. Sin embargo, la doctrina jurídico-laboral viene defendiendo que la estabilidad en el empleo es un concepto que está en decadencia (afirmándose, incluso, que se trata de un planteamiento que "está muerto"). El objeto del trabajo de investigación consiste precisamente en la voluntad de dar luz sobre esta cuestión, pues, frente a esta concepción generalizada, la realidad jurídico-normativa evidencia que las principales instituciones que promueven la continuidad del contrato de trabajo prácticamente han permanecido inalteradas durante décadas. De hecho, en el presente trabajo se pretende demostrar que la estabilidad en el empleo no sólo no es un concepto en decadencia, sino que se halla en una fase expansiva. El estudio, dividido en dos partes, analiza en primer lugar, la estabilidad en el empleo desde la perspectiva de la dogmática jurídica. A partir de la distinción clásica de la Teoría General de las normas, en una primera fase, se trata de demostrar que en el ordenamiento jurídico español la estabilidad en el empleo opera como un principio jurídico, dedicándose, además, especial atención a la determinación de su contenido jurídico. En una segunda fase, a partir del estudio de las normas jurídicas, se trata de determinar la intensidad con la que el sistema jurídico promueve la continuidad del contrato de trabajo. Labor que, como tarea previa, se desarrolla mediante al configuración de una matriz conceptual que permita una estudio sistematizado de todas las dimensiones implicadas. En la segunda parte del estudio, se pretende evaluar si el sistema jurídico en su conjunto (y, especialmente, el relativo a la extinción del contrato - como manifestación privilegiada de la estabilidad en el empleo), alcanza satisfactoriamente sus objetivos, es decir, si consigue influir adecuadamente en el comportamiento de los individuos persuadiéndolos a actuar dentro del nivel de riesgo que la sociedad está dispuesta a aceptar. Frente a las limitaciones de la ciencia jurídica para dar respuesta a esta incógnita, la metodología analítica de la economía se erige (pese a sus limitaciones) en un poderoso instrumento para evaluar si el conjunto de normas dirigidas a prevenir la contingencia del paro es eficiente, si vale el precio que cuesta y, sobretodo, si cabe plantear alternativas mejores a las existentes (manifestadas en propuestas de lege ferenda). / In the industrialized societies the unemployment is a contingency that any government tries to avoid, by what, traditionally, diverse measures have been articulated in order to reduce it. Nevertheless, in spite of the fact that the unemployment is an undesirable situation, the employment cannot be kept to any price. The study, titled "Job stability: prevention of the unemployment contingency - a study from the juridical dogmatist and the law and economics perspectives", focuses on how the juridical Spanish system has tried to give response to this conflict.Job stability is the juridical projection of the attempts of the society to face to this risk. Nevertheless, the juridical - labor doctrine defends that this concept is in decadence (even, some authors defend that it is a "dead concept"). On the other hand, opposite to this widespread conception, we can observe that the main normative institutions that promote the continuity of work contract practically have remained unaltered during decades. Taking into account this scenario, the research pretends demonstrate that job stability not only is not a concept in decadence, but it is in an expansive phase. The study divided in two parts, analyzes first, the stability in the employment from the legal perspective. From the classic distinction of the General Theory of Norms, the study, in a first phase, tries to demonstrate that in the juridical Spanish system job stability operates as a juridical principle, and, at the same time, tries to define its juridical content. In a second phase, considering the study of the legal institutions, the analysis tries to determine the intensity which the juridical system promotes the continuity of work contract. The second part of the study, evaluates if the juridical system (specially, the work of contract legal regulation - as privileged manifestation of the stability in the employment) achieve satisfactorily its goals (which inspired its creation), that is, if it influences adequately on the individuals behavior. Taking into account the juridical science limitations to reveal these aspects, the analytical methodology of the economy raised (in spite of its limitations) as a powerful instrument to evaluate if the legal framework created to protect the employment is efficient, if it cost its price and, overcoat, if it possible to identify better alternatives to the existing ones.

Los ensayos clínicos son a menudo muy costosos y pueden tener una duración considerable. Un error en el diseño de un ensayo clínico puede implicar la imposibilidad de verificar la hipótesis que se pretendía probar por falta de significación estadística de los resultados, lo que supondrá una pérdida de recursos y un retraso en el proceso de introducción del nuevo producto farmacéutico en el mercado.En esta tesis se plantea el diseño de un ensayo clínico de medicamentos como un problema económico de optimización. El criterio de optimización concreto puede variar según la perspectiva y el marco de decisión. Desde una perspectiva empresarial de maximización del beneficio, el ensayo clínico puede verse como una inversión con unos costes relativamente predecibles y unos beneficios futuros mucho más inciertos. Objetivos e hipótesis de la tesis El objetivo principal de este trabajo es el análisis y desarrollo de modelos de simulación para la optimización del diseño de los ensayos clínicos. Con este fin se desarrollan diferentes estructuras de modelos estocásticos asistidos por ordenador que permiten representar adecuadamente el ensayo clínico y simular los resultados con diseños e hipótesis alternativas antes de su realización. Con ello se pretende determinar el diseño que optimiza el coste y el tiempo de desarrollo de un ensayo clínico, analizando los resultados hipotéticos antes de su realización real.La hipótesis que se pretende probar es que el desarrollo y la aplicación de los modelos de simulación propuestos permiten alcanzar de forma más eficiente los objetivos de los ensayos clínicos, es decir, obtener con una determinada probabilidad de éxito los resultados buscados -lo que en el caso de nuevos productos es una condición necesaria para su comercialización- en un periodo de tiempo y con un coste óptimos. Metodología El modelo conceptual general para la optimización de un ensayo clínico que proponemos en esta tesis consiste en dos sub-modelos: un sub-modelo de reclutamiento de pacientes y de asignación del tratamiento y un sub-modelo de seguimiento que describe la evolución de la variable o variables de proceso del ensayo clínico y las variables finales de respuesta. La validación del modelo conceptual es interdisciplinaria y es necesaria para comprobar que los objetivos y las hipótesis se corresponden con los establecidos en el protocolo. Resultados de la investigación Los resultados de esta tesis se han aplicado a un ensayo clínico de lipodistrofia en el tratamiento con antiretrovirales (ARV). Por ello, se ha construido, validado y seleccionado un modelo estadístico cuyos resultados se ajustan lo mejor posible a los resultados del ensayo clínico de lipodistrofia. Posteriormente, se aplica este modelo para la optimización del diseño de un ensayo clínico futuro. Comentarios e investigaciones futuras La revisión realizada de la literatura ha permitido constatar que la mayoría de los enfoques que se aplican en la actualidad al diseño de ensayos clínicos, incluyendo los que utilizan modelos de simulación, no tienen en cuenta todos los aspectos relevantes para la optimización del diseño conjuntamente. Lo que propone precisamente esta tesis como principal aportación es integrar todos estos aspectos en un modelo general de simulación para la optimización del diseño de un ensayo clínico según criterios y supuestos explícitos. Este enfoque permite desarrollar el modelo general de optimización en el que se plantee el diseño óptimo en términos de maximización del beneficio neto esperado. Según el promotor, los beneficios serían: o bien el beneficio económico, o bien los beneficios en salud, que podrían, eventualmente, expresarse en unidades monetarias mediante el método de la disponibilidad a pagar u otros enfoques habituales en evaluación económica. / Clinical trials are frequently very expensive and can last quite long. An error in the design of a clinical trial can imply the impossibility of confirming the hypothesis because of the fact results are lacking in statistical significance. This will mean to incur losses in resources and a delay in the introduction of the new pharmaceutical product into the market.In this thesis the clinical trial design is conceived as an economic optimisation problem. The concrete optimisation criterion might depend on the approach and the decision context. From the market point of view that seeks maximising benefits, clinical trials can be seen as an investment with relatively predictable costs but a much more uncertain future benefits. Objectives and hypothesis of this thesis The main objective of this work is analysing and developing simulation models for the optimisation of clinical trial design. We have thus developed different computer-assisted stochastic models structures which allow conveniently to represent the clinical trial and simulate the results with alternative designs and hypothesis before carrying it out. The ultimate goal is determining which design optimises cost and clinical trial duration, by analysing hypothetical results before they are actually put into practice.The hypothesis wanted to be proved is that the development and application of the proposed simulation models allow more efficiently achieve the objectives formulated in a clinical trial, i.e. to obtain the sought results with a given success probability -what, as far as new pharmaceutical products is concerned, is a necessary condition before their commercialisation- with optimal cost and time span. Methods The general conceptual model to optimise a clinical trial we proposes in this thesis consists in two sub-models: a recruitment of patients and treatment assignment sub-model and a follow-up sub-model, which describes the evolution of the clinical trial process and end-point variable or variables. The validation of the conceptual model is interdisciplinary and it is necessary to verify that the objectives and the hypothesis to correspond closely to those established in the protocol. Research results The results of this thesis have been applied to a clinical trial of lipodystrophy in the antrretroviral treatment (ARV). It has been build up, validated and selected a statistic model which results adjust as good as possible to the results of clinical trial of lipodystrophy. Afterwards, this same model is applied for the design optimisation of a future clinical trial. Discussion and future research The review of literature has allowed us to realise that most of the approaches applied nowadays to the design of clinical trials, including those that use simulation models, do not take into account the relevant aspects for the optimisation of the design altogether. What this thesis suggests precisely as main contribution is integrating all these aspects in a general simulation model for the design optimisation of a clinical trial according to explicit criteria and assumptions. This approach allows developing a general model of optimisation where the optimal design is seen in terms of maximisation of the expected net benefit. According to the sponsor, the benefits would be: the economic benefit, or the benefits to health, which could, eventually, be expressed in monetary units based on the willingness to pay method or other usual economic evaluation methods.

DE LA TESI:Aquesta tesi parteix de la base de considerar que, des de començaments del segle XX i fins al 1939, a Barcelona i a Catalunya s'havien anat forjant una ciutat industrial i un proletariat urbà entés com a protagonista modern de la història, amb el lògic desenvolupament del moviment sindical-polític dels treballadors urbans i l'existència igualment important d'una sèrie d'intel.lectuals capaços de reflexionar sobre aquest tema. És important remarcar, però, que cap d'aquests pressupòsits es donaria sense la existència prèvia d'un projecte político-econòmic per a transformar Barcelona en ciutat industrial-capitalista. Aquest projecte centrarà el primer objecte d'aquest treball; nogensmenys, la primera part de la tesi du el títol "De la Gross-Barcelona a la Catalunya-Ciutat". Efectivament, a partir d'un cert moment (posem vora el 1920) existirà un projecte per a la formació d'una veritable "Gross-Stadt" amb un abast territorial que abraçarà l'espai català central. El subtítol d'aquest primer volum és "News from No-where", fent esment a la cita de la coneguda utopia de William Morris, que justament en aquella època serà traduïda pel Consell de Pedagogia de la Diputació de Barcelona. Això ens serveis per a assenyalar el carácter utòpic (però d'arrel capitalista) de bona part d'aquest projecte. Aquest títol secundari ens condueix, però, a la segona part d'aquest treball que es titula "La crisi de la ciutat capitalista". Sense aquesta crisi -les causes de la qual caldrà esbrinar- tindria poc sentit parlar de "ciutat roja" o de "ciutat pàl·lida".Si la segona part d'aquest treball inclou l'estudi d'algunes respostes a la crisi (com, per exemple, les anàlisis del Regional Planning i del Pla Macià), serà la tercera part la dedicada, íntegrament, a l'estudi de la sortida d'aquesta crisi, al que és anomenat, aleshores, "nova economia urbana". Els nexes entre el projecte industrialista i el de la nova economia urbana es manifesta a molts nivells, però n'hi ha dos particularment interessants: a) El nivell de la planificació urbana territorial, i b) El nivell del pensament econòmic. Pel que fa al primer nivell, el que s'ha anomentar molt correctament "economia urbana" no s'ha consolidat a nivell universitari fins a dates molt recents. Tots els especialistes en la matèria assenyalen que es tracta d'una disciplina en ple desenvolupament, mancada de models teòrics prou desenvolupats. Per què? Perque fins al període que inicia la primera guerra mundial, la demanda social d'economia ha estat escassa, car una hàbil combinació de laissez-faire a l'espai i intervencions tècniques (higiene i vialitat) suficients, al vult-cents. Les dificultats per a analitzar la política econòmica urbana des d'una òptica disciplinar són, doncs, molt grans. A aquest fet, a més, caldria afegir-hi, el caràcter esotèric, reservat a uns pretesos experts, de la intervenciósobre l'espai, de l' "urbanisme". Pel que fa al segon nivell, és important assenyalr que sense un estudi del pensament econòmic (i dels seus lligams amb la política urbana i territorial), el nostre treball seria clarament insatisfactori. Perquè? Perqué el camp ideològic i científic serà, és clar, un camp especialmente "ocupat" pels intel.lectuals lligats al "partit industrial", que assajaran, fins i tot, de donar lliçons als sindicalistes, tot explicant el carácter utòpic/ucrònic de les seves alternatives o, situats més tard a la segona trinxera, assenyalaran les distorsions internes dels models alternatius. En definitiva, l'estudi del pensament -i del pensament econòmic que n'és la mèdul·la- esdevé, així, inexcusable. De la influència de Schmoller o Wagner a la de Marshall, de la de Kropotkin o Reclus a la de Karl Marx, cal refer la història dels economistes catalans del segle XX. "Amb Marx" -va escriure molt aviat Gramsci (1918, in 1970)- "la història segueix essent domini de les idees, de l'esperit, de l'activitat consciente dels individus aïllats o associats. Però les idees,l'esperit, es realitzen, perden la seva arbitrarietat, ja no són fictícies abstraccions religioses o sociològiques. La substància que amaguen es troba a l'economia, a l'activitat pràctica, en els sistemes i les relacions de producció i de canvi". L'estudi de la política econòmica esdevé difícil sense una anàlisi del pensament econòmic general que l'inspira. Per això proposem estudiar les relacions entre el pensament econòmic polític i econòmic, en un marc espaial-temporal determinat: la Catalunya del primer terç del segle XX. Com que el punt de partida és la formació social catalana, l'estudi de la política econòmica tindrà, aquí, un doble vessant; caldrà, en una direcció, conèixer els efectes de la política econòmica generada per un Estat que, com és el cas de l'Estat espanyol, ha representat sovint classes socials i fraccions de classe alienes a la formació social catalana; en un altre sentit, caldrà esgratinyar papers i actituds econòmiques col.lectives per a descobrir els projectes i les realitzacions político-econòmiques produïdes dins de l'àrea catalana. En el període que analitzem (1901-1939) aquests projectes tenen una característica doble: un àmbit geogrltic petit en relació al conjunt català (el terme municipal de Barcelona i la "província" de Barcelona: en dos moments -Mancomunitat, Generalitat- una part molt important dels Països Catalans, Catalunya, podrà ésser objecte d'un plantejament de conjunt) i, al mateix temps, la política econòmica generada des de qualsevol unitat econòmico-política de la tormació social catalana tindrà etectes, sovint positius, per a la reconstrucció de les desballestades estructures. d'aquesta tormació. En aquest sentit, la política econòmica catalana tindrà, gairebé per definició, un clar caràcter de política territorial a diferents escales espaials i en diferents àmbits sectorials.S'esdevé que, dins del conjunt català -i dins de l'Estat espanyol- la ciutat de Barcelona, juga, com a eina, un paper polític fonamental. Aleshores, la política territorial a Barcelona (de Barcelona, contra Barcelona, sobre Barcelona), és a dir, la política urbana que s'aplica i/o que sorgeix de Barcelona ha de tenir, a nivell d'hipòtesi, un espai conceptual rellevant. Així, per a estudiar dialècticament el pensament econòmic i la política econòmica a la Catalunya del primer terç del segle XX, pot ésser útil estudiar les relacions entre pensament econòmic i política urbana i territorial.Si ens aboquem -perque cal- a un examen de la literatura econòmica i no-econòmica existent, les aportacions són inqüestionables. Pel que fa a la política econòmica urbana i territorial del període 1901-1939 hom pot trobar en els papers contemporanis de Pierre Vilar (1929, 1934, 1936), suggeriments valuosos, dins d'una síntesi (Vilar 1929) no superada. l, és clar, en la reelaboració posterior de Vilar (1964) hipòtesis i informaoions es multipliquen. Ara bé, en tots aquests casos, la qüestió de les localitzacions i la història econòmica del que és definit oom a "regió de Barcelona" són els eixos dominants. A partir de 1968-69, es produeix un canvi dins la literatura. La nova escala en la que cal plantejar definitivament els problemes del sistema urbà de Barcelona i el ressorgiment dels moviments socials a la ciutat amb l'inici de la lluita urbana (Alibés 1975), susciten un bon nombre d'estats de la qüestió, de síntesis ràpides que, com és lògic, han d'acarar-se amb la política seguida en el període del segle XX anterior a la guerra civil. Així, hom pot trobar-hi referències a papers del Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (1970), de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona (Martorell 1970), del Cercle d'Economia (1973), dels serveis d'estudis d'alguns bancs (per exemple: SEBUB 1973), dels col.legis professionals (a publicacions com "Cuademos de arquitectura y urbanismo" o "Novatécnica), dels experts aplegats al Laboratori d'Urbanisme de Barcelona (Solà, 1974), etc.Per la banda de la literatura sobre el pensament econòmic espanyol -i català- del segle XX, les aigües romanen tranquiles pel moment. Hi ha uns esquemes que han envellit tot sols, però els darrers estats de qüestió no permeten parlar de grans progressos pel que fa al coneixement del pensament econòmic. Falten reedcions crítiques i estudis de fons, síntesis globalitzadores, i el que és més greu encara, no existeix cap pla de recerques elaborat i en marxa. Algunes iniciatives com la sorgida del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de València o el Diccionari de Ciències Socials de la Fundació Jaume Bofill de Barcelona han iniciat, des de 1971, una tasca que, si no hi ha cap daltabaix, pot esdevenir productiva, sempre, és clar, que els "francotreballadors" no desapareguin de l'escena intel.lectual.

Este trabajo fue motivado por el creciente número de crisis financieras internacionales que se habían producido durante la última década (1995-2005) y por la ausencia de un modelo de referencia que pudiera explicar dichos fenómenos. El hecho básico es que estos son consecuencia de decisiones tomadas por agentes económicos. Cualquier decisión no sólo está basada en unos criterios estrictamente económicos sino que incorpora aspectos institucionales.Este trabajo ha tenido como propósito realizar un estudio sobre la incidencia de las instituciones (en el sentido definido por Douglass North) durante la resolución y gestión de una crisis financiera de origen cambiario. Este estudio se inscribe dentro de una corriente de investigaciones en del campo de la Economía Política de las crisis financieras y pretende ser una aportación que permita ampliar el conocimiento actual adentrándose en el terreno institucional y en la toma de decisiones.El análisis ha consistido en un estudio de caso con las siguientes premisas: tres momentos históricos distintos, y por tanto unas instituciones distintas, tanto a nivel mundial (existencia de tres órdenes distintos) como a nivel interno; tres regímenes de tipo de cambio distintos, aunque compartan como característica principal un grado de fijación considerable; y que han sido sacudidos por tres crisis financieras diferentes. Esas características comunes conducían a circunscribir la investigación a un determinado territorio. La elección recayó sobre un país "eternamente fascinante": Argentina.La conclusión principal es que el Sistema Monetario Internacional ha funcionado relativamente bien cuando todos los actores se atenían las mismas instituciones informales. Si se daba este requisito, las sucesivas crisis se superaban elaborando nuevas instituciones formales u organizaciones y el enforcement no era necesario. En el caso contrario, la creación de nuevas instituciones formales u organizaciones no tenían efecto alguno y toda la presión del mundo no frenaba la crisis, a lo sumo, la retardaba con los consecuentes efectos negativos sobre la economía real. Por tanto, las instituciones informales son un elemento fundamental en su influencia sobre los regimenes de tipo de cambio.

La present tesi doctoral estudia la biografia del metge i dirigent catalanista Bartomeu Robert Yarzábal.Figura destacada de la Catalunya de finals del segle XIX i començaments del XX, el doctor Robert va ser considerat com un dels metges més prestigiosos de la seva època i com un excel·lent professor universitari. Cal destacar, també, el seu paper com a renovador de les infrastructures hospitalaries i docents catalanes.Tanmateix, si per alguna raó ha passat a la posteritat el doctor Robert, és gràcies a la seva transcendental activitat política. Erigit en un convençut partidari de la regeneració política després del desastre del 98, el doctor Robert es nomenat alcalde de Barcelona l'any 1899. El seu pas per l'alcaldia serà breu, però la seva lluita contra el caciquisme i la seva obra en favor de la depuració del cens electoral el convertiran en una figura política molt respectada.L'any 1901, Robert, que ja s'ha convertit en un símbol del catalanisme polític, serà elegit primer president de la Lliga Regionalista, partit polític fundat aquell any i que ha estat considerat com la primera formació política moderna i catalanista en la història política catalana.Elegit diputat a Corts el maig de 1901 en representació d'aquest partit, el doctor Robert farà sentir la veu del catalanisme polític en el Congrés dels Diputats de Madrid.La seva mort, esdevinguda l'abril de 1902, es convertirà en una multitudinària manifestació de dol popular, i posarà de manifest que Robert havia estat un dels metges i una de les figures polítiques més estimades del seu temps. / La presente tesis doctoral estudia la biografía del médico y dirigente catalanista Bartolomé Robert Yarzábal.Figura destacada de la Cataluña de finales del siglo XIX y principios del XX, el doctor Robert fué considerado cómo uno de los médicos más prestigiosos de su época y cómo un excelente profesor universitario. Cabe destacar, también, su papel como renovador de las infraestructuras hospitalarias y docentes catalanas.Sin embargo, si por alguna razón ha pasado a la posteridad el doctor Robert, es por su transcendental actividad política. Erigido en un firme partidario de la regeneración política tras el desastre del 98, el doctor Robert es nombrado alcalde de Barcelona en 1899. Su paso por la alcaldía será breve, pero su lucha contra el caciquismo y su obra en favor de la depuración del censo electoral le convertiran en una figura política muy respetada.En 1901, Robert, que ya se ha convertido en un símbolo del catalanismo político, será elegido primer presidente de la Liga Regionalista, partido político fundado aquel año y que ha sido considerado cómo la primera formación política moderna y catalanista en la historia política catalana.Elegido diputado a Cortes en mayo de 1901 en representación de éste partido, el doctor Robert hará sentir la voz del catalanismo político en el Congreso de los Diputados de Madrid.Su muerte, acaecida en abril de 1902, se convertirá en una multitudinaria manifestación de duelo popular, y pondrá de manifiesto que Robert había sido uno de los médicos y una de las figuras políticas más queridas de su tiempo.