Τις δύο τελευταίες δεκαετίες ο ρόλος και τα καθήκοντα των διοικητικών οργάνων της εκπαίδευσης και των υποστηρικτικών θεσμών έχουν γίνει αντικείμενο θεμελιωδών αλλαγών και έχουν αποκτήσει εξαιρετική σημασία ως αποτέλεσμα των εξελίξεων εντός και εκτός της εκπαίδευσης. Αντικείμενο της παρούσας εργασίας είναι ο ρόλος, η θέση, τα καθήκοντα και οι αρμοδιότητες των διευθυντών σχολικών μονάδων υποχρεωτικής εκπαίδευσης στο λόγο της Ευρωπαϊκής Ένωσης (Ε.Ε.) και σύγκριση του με τα όσα ισχύουν σε τρεις ευρωπαϊκές χώρες : Ελλάδα – Φινλανδία – Κύπρο, ώστε να περιγραφεί το τοπίο και να αναδειχθούν πιθανές επιρροές, συγκλίσεις ή αποκλίσεις. Υποστηρίζεται ότι ο Νέο-φιλελεύθερος λόγος που αναπτύσσεται τα τελευταία χρόνια επηρεάζει τόσο την Ε.Ε. όσο και τις άλλες υπό εξέταση χώρες σε μικρότερο ή μεγαλύτερο βαθμό ανάλογα με τις ιδιαιτερότητες που παρουσιάζει η καθεμία από αυτές. / The two last decades the role and the duties of administrative bodies of education and supporting institutions have become object of fundamental changes and have acquired exceptional importance as resulting from developments inside and outside the education. Object of present work is the role, the place, the duties and the competences of directors of compulsory education school units in the reason of European Union (EU) and his comparison with that they are in effect in three European countries: Greece - Finland – Cyprus. It is attempted to be described the landscape and to be found possible influences, convergences or divergences. It is supported that the Neoliberal reason that is developed in the past few years, influences in smaller or bigger degree so much the EU as the other under review countries depending on the particularities that it presents each one.

Vitt har länge gått hand i hand med det minimalistiska och enkla, och har en gemensam historia med den estetik och uttryck som återfinns i vår kultur i Sverige. Det gäller för vår arkitektur såväl som vår klädstil och visuella uttryck i den formgivning som skapas. Det vita spelar därför en stor roll för formgivaren precis som reklamtävlingar spelar en stor roll för reklambyråerna i Sverige likväl som internationellt. Det är i dessa som reklambyråerna tävlar om att producera starkast kommunikation och för att marknadsföra sig gentemot nya kunder. Syftet med den här studien är att se om det finns ett samband mellan det vita och reklam genom att undersöka om det vita i printannonser premieras olika i kategorin för tryckta medier mellan den svenska reklamtävlingen Guldägget och de två internationella reklamtävlingarna CLIO Awards och Eurobest. Om så är fallet undersöks också i vilken utsträckning och varför det vita premieras. För att ta reda på detta har mätningar av det vita i samtliga vinnande bidrag i de tre tävlingarna de senaste tio åren genomförts. Utöver detta har intervjuer med nio art directors och creative directors på ledande byråer i Sverige genomförts. De viktigaste slutsatserna av undersökningen är att det är högre andel vitt procentuellt sett i Guldägget jämfört med de internationella tävlingarna, där det vita inte premieras alls. Däremot behöver inte det betyda att det är just det vita som premieras i Guldägget.

Submitted by Nadir Basilio (nadirsb@uninove.br) on 2017-10-16T16:56:28Z No. of bitstreams: 1 Elaine Aparecida da Costa.pdf: 2653373 bytes, checksum: ef2e8a0ea208979191d35879ea59bfb5 (MD5) / Made available in DSpace on 2017-10-16T16:56:28Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Elaine Aparecida da Costa.pdf: 2653373 bytes, checksum: ef2e8a0ea208979191d35879ea59bfb5 (MD5) Previous issue date: 2017-03-23 / This research aims to analyze the strategies used by the school director to optimize the implementation of the school dimensions of Democratic and Participatory Management, Pedagogical Management, Management of Administrative Processes and Management of Teams and People, of a periphery school from São Paulo, with a view to the transformation of educational practices, in order to broaden and improve the quality of education, in accordance with Resolution SE 56/2016. It is a qualitative research, based on the reflections and the description of the actions carried out within the school institution by the director herself, having as reference LIBÂNEO (2004), LÜCK (2008), who consider that the Dimensions of implementation involving democratic and participatory management, pedagogical management, management of administrative processes and management of people and teams, with a direct focus on promoting the learning and training of students with social quality, is the responsibility of the school director. The research describes how the investigated director assumes the responsibility of implementing the mentioned dimensions, skills and competencies established by the Education Department. To do so, it is necessary to present the factors that changed the functions of the school director and some reflections on democratic and participatory management, people management and their implications in the context of democratic management, finally presenting the strategies used by the director. / Esta investigación tiene como objetivo analizar las estrategias utilizadas por la directora de la escuela para optimizar la ejecución de las dimensiones de Gestión Democrática y Participativa, Gestión de la Educación, Gestión de procesos administrativos y Gestión de Equipos y Personas, a las afueras de la escuela de la Red Estatal de Sao Paulo, con miras a la transformación de las prácticas educativas con el fin de ampliar y mejorar la calidad de la enseñanza, de acuerdo con la Resolución SE 56/2016. Se trata de una investigación cualitativa, llevada a cabo por las reflexiones y la descripción de las acciones realizadas dentro de la institución escolar por la propia directora, con referencia LIBÂNEO (2004), LÜCK (2008),, que consideran que las dimensiones de aplicación que implican la gestión democrática y participativa, gestión de la educación, gestión de procesos administrativos y gestión de personas y equipos, con enfoque directo en la promoción del aprendizaje y la formación de los estudiantes con calidad social, es responsabilidad del director de la escuela. La investigación describe cómo la directora investigada asume la responsabilidad de poner en práctica estas dimensiones, las habilidades y las competencias establecidas por la Junta de Educación. Por lo tanto, se presentan los factores que alteran las funciones principales de la escuela y algunas reflexiones sobre la gestión democrática y participativa, gestión de personas y sus implicaciones en el contexto de la gestión democrática, presentando finalmente, las estrategias utilizadas por la directora, y se basan en las interrelaciones de las dimensiones de la gestión escolar para transformar la escuela en un espacio democrático de ejercicio de la ciudadanía, con el objetivo de una práctica exitosa en la gestión de una escuela pública y el compromiso con el aprendizaje significativo de los estudiantes. / Esta investigação tem como objetivo analisar as estratégias utilizadas pela diretora da escola para otimizar a implementação das dimensões escolares da Gestão Democrática e Participativa, Gestão Pedagógica, Gestão de Processos Administrativos e Gestão de Equipes e Pessoas, de uma escola de periferia da Rede Estadual de São Paulo, com vista às transformações das práticas educacionais, de modo a ampliar e melhorar a qualidade do ensino, conforme a Resolução SE 56/2016. Trata-se de uma pesquisa qualitativa, realizada a partir das reflexões e da descrição das ações realizadas no interior da instituição escolar pela própria diretora, tendo como referência LIBÂNEO (2004), LÜCK (2008), os quais consideram que as dimensões de implementação que envolvem estas gestões, com foco direto na promoção da aprendizagem e formação dos alunos com qualidade social, é incumbência do diretor de escola. A pesquisa descreve como a diretora investigada assume a incumbência de implementar as referidas dimensões, as habilidades e competências estabelecidas pela Secretaria da Educação. Para tanto, apresentam-se os fatores que alteraram as funções do diretor de escola e algumas reflexões sobre a gestão democrática e participativa, gestão de pessoas e suas implicações no contexto da gestão democrática, apresentando finalmente, as estratégias utilizadas pela diretora, pautando-se nas inter-relações das dimensões da gestão escolar para transformar a escola num espaço democrático de exercício da cidadania, tendo como meta uma prática bem sucedida na gestão de uma escola pública e compromisso com a aprendizagem significativa dos alunos.

Las empresas o personajes públicos que tuvieron una crisis reputacional/imagen han logrado impactar de manera positiva o negativa en la experiencia del consumidor. Dentro de esta problemática, se encuentra el fundador de una institución privada, quien ha sido portada en medios de comunicación desde que anunció su postulación en el 2016 a las elecciones presidenciales del Perú. Por ello, el propósito de la investigación es comprender y describir la experiencia universitaria de los alumnos frente a los escándalos de su fundador. Para ello, se harán entrevistas a profundidad a 15 estudiantes de la universidad privada, quienes estuvieron durante el periodo del 2015-2016 en adelante. / Companies or public figures that have had a reputation/image crisis have managed to impact positively or negatively on the consumer experience. Within this problem, there is the founder of a private institution, who has been on the front page of the media since he announced his candidacy in the 2016 presidential elections in Peru. Therefore, the purpose of the research is to understand and describe the university experience of students in the face of the scandals of its founder. To this end, 15 students from the private university will be interviewed in depth and will be present during the period 2015-2016 onwards. / Trabajo de investigación

Most services today are developed with a microservice architecture where each component is deployed with multiple replicas on servers all over the world. When requests go between service components, the role of a load balancer is to route each request to the least loaded instance of the target component. There are many algorithms that evaluate different parameters and select an instance from those. One approach is to optimize for latency, i.e., choose the instance that will result in the lowest latency. However, this approach does not take into consideration the geographical distribution of servers, or when requests have to cross networking boundaries, i.e., go from one physical data center to another. Crossing networking boundaries comes with an increased cost as connecting two data centers far apart is an expensive task. Therefore, the cloud computing provider will charge this traffic more than when just sending traffic within a single data center. This study set out to use Google Traffic Director, a service mesh that has information about the whole system and can, therefore, offer locality-aware load-balancing that tries to minimize the amount of traffic that crosses networking boundaries. This is compared to a latency-based algorithm without a service mesh architecture, namely Expected Latency Selector. The study was set up to evaluate how the different approaches performed in terms of cost, latency, and resilience. This evaluation was performed by setting up two testing environments where both load-balancing algorithms could run and relevant metrics were collected. This was then tested in three different scenarios: no disturbance, random delay in a zone, and the final being a zone failing all requests. Results show that in a perfect environment, a locality-aware approach with Traffic Director can reduce the networking cost to an optimal level by only sending a negligible amount of requests cross-zone, while still performing equally well as the latency-based approach in terms of latency. However, when a delay or failure is introduced, Traffic Director, in our setup, keeps the same behavior of prioritizing the locality instead of distributing requests to other zones to even out the latency and circumvent the faulty servers. / De flesta online tjänsterna idag är utvecklade med en mikrotjänst arkitektur där varje komponent är distribuerad med många kopior på servrar över hela världen. När en förfrågan går mellan en tjänsts komponenter, är en lastbalanserares roll att dirigera en förfrågan till den minst belastade instansen av målkomonenten. Det existerar många algoritmer som evaluerar olika parametrar och väljer en instanser på det sättet. Ett tillvägagångssätt är att optimera för latens d.v.s. välja den instansen som kommer att ge lägst latens. Detta tillvägagångssätt kommer däremot inte ta den geografiska distributionen av servrar eller när en förfrågan behöver korsa nätverksgränser i åtanke. Att korsa nätverksgränser kommer med en öka kostnad eftersom att förbinda två datacenter är omständigt och dyrt. Därav kommer molntjänstleverantören att ta mer betalt för denna typ av nätverkstrafik än trafik som håller sig inom ett datacenter. Denna studie använde sig därav av Googles Traffic Director, en service mesh som erbjuder lokalitets-medveten lastbalansering som försöker minimera mängden trafik som korsar nätverksgränser, och jämför det med en latens-baserad algorithm kallad Expected Latency Selector. Studie evaluerar hur de två olika tillvägagångsätten presterar sett till kostnad, latens och resiliens. Evalueringen genomfördes genom att sätta upp två testmiljöer där båda algoritmerna kunde köras och relevant data samlades. Detta kördes sedan under tre olika scenarion: ingen störning, slumpmässig fördröjning och en zon där varje förfrågan misslyckas. Resultaten indikerar att in en perfekt miljö kan ett lokalitets-medvetet tillvägagångssätt med Traffic Director reducera nätverkskostnaden till en optimal nivå genom att endast skicka en försumbar mängd förfrågan till andra zoner, och samtidigt prestera ekvivalent med latens-baserade tillvägagångssättet sett till latens. Däremot, när en fördröjning eller misslyckande av förfrågan introduceras kommer Traffic Director att behålla samma beteende av att prioritera lokalitet istället för att distribuera förfrågningar till andra zoner för att jämna ut latensen och kringgå felaktiga servrar.

[ES] Los públicos de las orquestas sinfónicas son la parte fundamental que da sentido y que permite la continuidad de estas entidades culturales. Esta investigación pretende analizar a los públicos interesados en las propuestas culturales que interpretan las orquestas sinfónicas, así como a las propias entidades respecto a la gestión y comunicación que desarrollan sus responsables mediante acciones que propician la conexión entre entidad y público. El análisis que se presenta se enfoca desde tres aspectos fundamentales de estudio: las características, gustos y preferencias de los públicos de las orquestas sinfónicas, el personal responsable de la gestión de las entidades y las iniciativas que diseñan en relación con la programación y la comunicación. De este modo, se pretende responder a la pregunta de si los responsables de gestionar las orquestas sinfónicas conocen a sus públicos y llevan a cabo la gestión de la entidad teniendo en cuenta ese conocimiento. Si bien los públicos de las orquestas sinfónicas es un concepto muy amplio y puede hacer referencia a multitud de posibilidades, en este estudio se hace referencia únicamente a los públicos de la cultura como principales interesados en disfrutar de propuestas de diversa índole cultural y los abonados de las propias entidades como asistentes habituales a las propuestas que se programan cada temporada. El estudio se concentra en dos grandes bloques, en el primero de éstos se lleva a cabo un análisis descriptivo de la orquesta sinfónica, el público musical, la situación de la música clásica en España y la comunicación cultural. Y en el segundo bloque se realiza un trabajo empírico que busca recabar información acerca de los públicos de la cultura y abonados de las orquestas sinfónicas, la programación de estas entidades culturales respecto a una temporada musical, los equipos de gestión y personal que las forman, el punto de vista de expertos en los públicos de la cultura y comunicación cultural y la comunicación que realizan estas organizaciones. / [CA] Els públics de les orquestres simfòniques són la part fonamental que dona sentit i que permet la continuïtat d'aquestes entitats culturals. Aquesta investigació pretén analitzar als públics interessats en les propostes culturals que interpreten les orquestres simfòniques, així com a les pròpies entitats respecte a la gestió i comunicació que desenvolupen els seus responsables mitjançant accions que propicien la connexió entre entitat i públic. L'anàlisi que es presenta s'enfoca des de tres aspectes fonamentals d'estudi: les característiques, gustos i preferències dels públics de les orquestres simfòniques, el personal responsable de la gestió de les entitats i les iniciatives que dissenyen en relació amb la programació i la comunicació. D'aquesta manera, es pretén respondre a la pregunta de si els responsables de gestionar les orquestres simfòniques coneixen als seus públics i duen a terme la gestió de l'entitat tenint en compte aqueix coneixement. Si bé els públics de les orquestres simfòniques és un concepte molt ampli i pot fer referència a multitud de possibilitats, en aquest estudi es fa referència únicament als públics de la cultura com a principals interessats a gaudir de propostes de diversa índole cultural i els abonats de les pròpies entitats com a assistents habituals a les propostes que es programen cada temporada. L'estudi es concentra en dos grans blocs, en el primer d'aquests es duu a terme una anàlisi descriptiva de l'orquestra simfònica, el públic musical, la situació de la música clàssica a Espanya i la comunicació cultural. I en el segon bloc es fa un treball empíric que busca recaptar informació sobre els públics de la cultura i abonats de les orquestres simfòniques, la programació d'aquestes entitats culturals respecte a una temporada musical, els equips de gestió i personal que les formen, el punt de vista d'experts en els públics de la cultura i comunicació cultural i la comunicació que realitzen aquestes organitzacions. / [EN] The audiences of symphony orchestras are the fundamental part that gives meaning and allows the continuity of these cultural entities. This research aims to analyze the audiences interested in the cultural proposals performed by symphony orchestras, as well as the entities themselves with respect to the management and communication developed by their leaders through actions that promote the connection between the entity and the audience. The analysis presented here is approached from three fundamental aspects of study: the characteristics, tastes and preferences of the audiences of symphony orchestras, the personnel responsible for the management of the entities and the initiatives they design in relation to programming and communication. In this way, the aim is to answer the question of whether those responsible for managing symphony orchestras know their audiences and carry out the management of the entity taking this knowledge into account. Although the audiences of symphony orchestras is a very broad concept and can refer to a multitude of possibilities, in this study reference is made only to cultural audiences as the main ones interested in enjoying proposals of different cultural nature and the subscribers of the entities themselves as regular attendees to the proposals programmed each season. The study is concentrated in two large blocks, in the first of which a descriptive analysis of the symphony orchestra, the musical public, the situation of classical music in Spain and cultural communication is carried out. And in the second block an empirical work is carried out that seeks to gather information about the cultural audiences and subscribers of symphony orchestras, the programming of these cultural entities with respect to a musical season, the management teams and personnel that form them, the point of view of experts in cultural audiences and cultural communication and the communication carried out by these organizations. / Oropesa Mateos, C. (2023). Los públicos de las orquestas sinfónicas españolas: un estudio sobre el vínculo entre entidad y públicos [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/200380

This thesis comprises three empirical studies that investigate the effects of director networks and corporate governance mechanisms on firm performance and CEO compensation. The first empirical study (chapter three) describes the extent of board networks among non-financial FTSE 350 firms listed on the London Stock Exchange during 2007-2010. We use the concept of the “centrality” from social network analysis to examine whether board networks are related to firm performance. We find that firms whose directors are more central in a network are associated with better financial performance. Consistent with the “Reputation Hypothesis” (Fama and Jensen, 1983), the number of director connections may proxy for director reputation. Directors are motivated to improve their reputation since they can use their directorships to signal to the market that they are good at decision-making, and at providing advice and monitoring management. The second empirical study (chapter four) investigates the effects of director networks on CEO compensation among non-financial FTSE 350 firms listed on the London Stock Exchange between 2007 and 2010, while controlling for CEO characteristics, corporate governance characteristics and firm characteristics. We first examine the impact of CEO networks (individual level) and second board networks (firm level) comprising all board members. We examine not only the total remuneration of the CEO but also two important components of the remuneration package, i.e. basic salary, and long term incentive plans (LTIPs). At the individual level, we find that a well-connected CEO measured by “centrality” receives higher total compensation. Although we find a positive relationship between basic salary and CEO networks, we do not find evidence of a relationship between LTIP compensation and CEO networks. The relationship between board networks and CEO compensation is also examined at the firm level. The results show that board networks have a positive and significant effect on total compensation and LTIP compensation but not on basic salary compensation. The third empirical study (chapter five) examines the effects of directors’ business networks, directors’ social networks and corporate governance mechanisms on firm performance. Previous studies have considered only business networks (directorships), while this study explores both business networks and social networks, such as current and past employment, education background, and other types of social activities (membership of golf clubs, membership of charity organizations, universities alumni, etc). We find that well-connected directors seem to use their networks to improve firm performance and in line with the interest of their shareholders. We further split the effects of board networks into business and social networks. We find that social networks play a more important role than business networks in improving firm performance, consistent with social capital theory (Coleman, 1990) which argues that networks of social connections can provide firms with valuable resources and information. Overall, this thesis provides empirical evidence that director networks and corporate governance mechanisms play an important role in affecting CEO remuneration and firm financial performance. The findings of this thesis suggest that regulators, firms and individuals should not only pay attention to business networks but also to social networks.

現代工商企業之經營，需要極其龐大資金，其資金來源，每難為少數個人所能完全供 應，其最理想之途徑莫過於籌集社會大眾閒置之資金，將其導入生產企業，股份有限 公司乃隨之應運而生，唯其因係以聚集多數人資金，以形成大資本為目的、股東人數 眾多且變動無常，是不宜將公司業務執行重任置於股東之上，而須專設法定必備之業 務執行機關以負責推展公司業務，此即所謂企業所有與企業經營分離之原則，乃股份 有限公司本質之所在。 在企業所有與經營分離之原則下；為貫徹加強董事會職權，及縮減股東會職權之旨意 ，在此二者權限分配上，即採取列舉股東會權限，而將未列舉之事項，全數劃歸董事 會，足見董事會實已為股份有限公司組織中最重要機構，且掌握公司經營大權。又現 行公司法開於公司業務固係採董事會集體執行制，但其構成份子仍為董事，因其有權 參與公司業務之決議。就此點而言，董事顯為董事會中個別的業務執行機關。且徒有 董事會之決策不足以自行，仍須有賴於個別董事加以貫徹，是董事於公司業務不唯參 與決策且負實際之執行工作，其地位尤其重要，且其權亦日趨擴張，唯有權者必然有 濫權之虞，是公司法在強化董事會及董事職權之餘，亦同時課以各種相當之義務，以 明確界定其權責，俾使業務之執行納入正軌，發揮企業管理與經營之高度效能，以因 應商場上之瞬息萬變，藉求發展，而股東亦得均霑其利益。 本文共八章，先就董事在組織上之定位乃至董事之各種義務與責任，逐章討論，最後 以董事責任之救濟作結。茲就各章要點簡述如下： 第一章 緒論 就董事在股份有限公司組織上之定位，董事與公司之法律關係，以及 董事對公司應盡之各種義務、先作介紹。 第二章 股份有限公司之組織 股份有限公司為法人，其本身不能為任何行為，如有 為行為之必要，則須藉助自然人之行為，此自然人即屬公司機關，股份有限公司之常 設機關有三，即股東會、董事會及監察人，其中又以董事會最為重要，本章即就董事 會制度之建立，董事之職權，略加介紹，並就其與股東會及監察人之關係，一併說明 ，最後論及企業所有與經營分離之原則。 第三章 董事之注意義務與責任 董事與公司間，因屬有償委任關係，是其在執行業 務、依法應負較高之善良管理人之注意義務，亦即以有相當思慮經驗之人為標準、在 日常生活中注意週到之程度，另董事基於董事會成員之地位，對於其他董事執行公司 業務之妥當與否，亦應以善良管理人之注意負監督之責。否則，董事若未盡此等注意 義務致生損害於公司或他人，應負損害賠償責任。唯董事若忠實地為公司謀利，且己 盡相當之注意，仍不免因判斷錯誤，致生損害於公司，則不宜遽以未盡注意義務為由 ，令董事負賠償責任，以免對董事經營行為造成不當限制，有礙公司之營展。 第四章 董事之忠實義務與責任 董事之忠實義務，在我國公司法並無明文規定，該 國學者見解亦未盡一致，通說則持肯定董事忠實義務為獨立義務類型，且有其存在重 要性。其內容主要係指服從監督義務、導守法令義務以及積極公開義務。 第五章 董事之競業禁止義務與責任 董事參與公司業務之執行，對公司之營業狀況 知之甚詳，為避免董事個人與公司利益衝突並保障公司股東利益，對董事從事與公司 之營業項目相近之競業行為，自應予限制，唯董事從事競業行為並無損於公司利益之 虞，且徵得股東會許可，既對社會整體經濟有益，自無強加限制必要。是現行法仿多 數法例，對董事競業行為採股東會許可為其合法化之條件，本章就違法競業行為之要 件、股東會之許可乃至違法行為之效果，遂項討論。 第六章 董事之說明義務與責任 董事經股東會選任，負責執行公司業務，獨攬公司 之經營權，其經營之損益情形，關係股東權益至鉅，股東自有權關心與了解、董事為 取信於股東會，對公司之財務與營業情形，負有說明義務，發現公司有受重大損害之 虞，並應立即向監察人報告。另公司營業會計處理上均有其一致性原則，非有正當理 由，不得任意變更，俾使公司會計制度建全，避免董事藉利益操作圖利私人，或圖隱 藏其經營責任，是此會計一致性原則若有變更之必要，須向股東會說明變更理由，否 則，其違法變更或未盡說明義務，致生損害、應向公司負損害賠償責任。 第七章 公司經營者之社會責任 公司固以追求利潤為目的，唯就社會整體經濟之觀 點、公司既取之於社會者多，自應有所回饋於社會大眾，以善盡其社會一份子之責任 ，在積極面、創造社會更多之財富，消極方面，則應避免製造諸如環境污染、物價上 漲及工廠噪音等社會問題，本章即就其社會責任分經濟與非經濟，法律上及道德上之 責任，並就其範圍，分別以其對股東、債權人、勞動者、消費者以及對地域住民等之 責任，遂一加以探討。 第八章 結論

台灣證券交易所於2002年2月22日發佈規定，於發佈日後之申請上市公司，需聘任2席獨立董事與1席獨立監察人，櫃臺買賣中心亦於2002年2月25日發佈相同規定。對台灣上市櫃公司而言，獨立董監事制度之正面效益尚未明確，且可能使公司內部資訊流入外人手中，稀釋最終控制者之決策影響力。本研究從財務特性及最終控制者特性兩觀點，探討影響台灣上市櫃公司自願性設置獨立董監事之因素。另外，本研究認為獨立董監事應可發揮功能，增進公司營運效，故接著探討設置獨立董監事後，對公司後續營運績效是否有正面效益。 在影響台灣上市櫃公司自願性設置獨立董監事因素之分析，多變量迴歸實證結果發現，資訊電子業者、營運規模較小、獨立董監事設置年度前三年之平均股東權益報酬率較高及盈餘分配權與董監席次控制權偏離程度較小之公司，傾向於自願性設置獨立董監事之比例較高。 本研究以營業收益、淨利及持續性淨利衡量樣本公司之股東權益報酬率及資產報酬率，形成六種營運績效變數，探討獨立董監事對公司績效是否有正面效益。單變量實證結果發現獨立董監事對前期績效表現不佳之公司，並無明顯幫助。多變量迴歸分析結果則顯示，獨立董監事之設置與否或比例高低對公司績效，不一定具有關連性，因績效衡量變數方式不同，而有不同結果。本研究認為其可能原因有三，第一為融資決策之影響，第二為後期績效涵蓋期間太短，第三為獨立董監事並未具有足夠之獨立性或專業性。 本研究另測試獨立董監事對員工分紅與董監酬勞佔淨利程度之影響。多變量分析結果顯示，獨立董監事設置與否與所佔比例，與員工分紅與董監酬勞佔淨利之前後期變動程度無關。此結果之可能原因為，本研究所蒐集設置獨立董監事後之期間僅涵蓋2002年及2003年，即使公司有設置獨立董監事，短期間內亦難以改變公司存在已久之董監酬勞與員工分紅制度。

<p>Energy Director is a control and measuring system for energy consumption and is part of the product portfolio of E.ON AG for more efficient use of energy, offered to business customers. As of today, the system has only one parameter of control, namely power, and the objective of this essay has been to investigate whether other ones could be added. The emphasis is on the environmental perspective, which is why carbon dioxide has served as an example for this parameter in question.</p><p>Parallel with the study of Energy Director electricity on the margin, calculations of carbon dioxide equivalents and also the Swedish trade of electricity have all been highlighted. Results indicate that when reductions in energy are made it is endorsed to omit from electricity on the margin rather than some mean distributed electricity, under certain conditions, and in addition the calculations of the reductions should be modified regarding the efficiency of the power stations fuelled by lignite and bituminous coal. Sweden practices trade with the Nordic countries as well as Poland and Germany. Import and export represents essential factors in the discussion of electricity on the margin but they can nonetheless today be included in calculations concerning savings in emission of carbon dioxide.</p><p>The development of Energy Director is suggested to follow a model that includes the total emissions of carbon dioxide at each installation. Contributions are descended from local sources at the site, which are continuously measured, and from the energy that is obtained, where the equivalent amount of carbon dioxide has to be theoretically estimated. The total carbon dioxide limit control is then accomplished by means of controlling the obtained energy.</p> / <p>EnergiDirigent är ett styr- och mätsystem som ingår i E.ON:s produktsortiment för effektivare energianvändning. I dagsläget har systemet en styrparameter, uttagen effekt, och syftet med detta arbete har varit att undersöka om ytterligare styrparametrar kan infogas. Fokus för arbetet har varit att undersöka vilken potential EnergiDirigent har att bli miljövänlig. Styrparameter som tjänat som exempel för utredning har varit koldioxid.</p><p>Marginalel, det svenska elutbytet samt beräkning av koldioxidekvivalenter har behandlats parallellt med arbetet med EnergiDirigent. Arbetsgången har varit teoretisk med litteraturstudier, studiebesök och intervjuer. Resultat visar att vid en miljövärdering av el är det befogat att utgå ifrån marginalel vid besparingar, dock under vissa villkor, och att beräkningarna av besparingarna bör modifieras genom att verkningsgraden för kolkraftverk revideras. Sverige bedriver mycket handel med Norden samt Polen och Tyskland varför de har inkluderats i handelssystemet. Import och export är viktiga faktorer i behandling av marginalel men resurser saknas idag för att implementera faktorerna på ett adekvat sätt i besparingsuträkningar.</p><p>Utvecklingen av EnergiDirigent bör följa en modell som inkluderar det totala utsläppet av koldioxid vid varje installation. Bidrag till det totala utsläppet kommer ifrån lokala källor hos installationen, som hela tiden mäts, samt från den mängd energi som införskaffas, där motsvarande mängd koldioxid uppskattas teoretiskt. En styrgräns sätts på de totala utsläppen och följs sedan genom styrning på den inkommande energin.</p>