Bakgrunden till detta självständiga arbete ligger i mina erfarenheter av instrumentalundervisning i den svenska kulturskolan tillsammans med mitt intresse för interaktion mellan lärare och elev i likväl en-till-en-undervisning som gruppundervisning. Kulturskolan har gått igenom många förändringar genom historien. Ett tämligen färskt exempel på detta är en statlig utredning (SOU,2016:69) där gruppundervisning rekommenderas som norm för all musikundervisning i kulturskolan till skillnad från den mer traditionellt använda en-till-en-undervisningen.Studien syftar till att belysa hur instrumentalundervisning i kulturskolan kan ta sig uttryck och hur det kan förstås ha för betydelse för den enskilde elevens lärande. Genom ett kvalitativt metodval i observation och stimulerad intervju, framgår hur interaktionsmönster och iscensättning av instrumentalundervisning kan förstås påverka elevers lärande. Även uppfattningar om grupp- och enskild undervisning och iscensättandet av dessa undervisningsformer lyfts fram. Med socialsemiotiska begrepp och modeller som analysverktyg framgår av studiens resultat hur läraren i detta fall är den som styr lektionerna till i hög grad och elevernas påverkan och utrymme för eget initiativ är liten. Lektionerna var fokuserade kring att lära sig stycken på fiol enligt lärarens instruktioner och riktande av uppmärksamhetsfokus, med noter som huvudsakliga utgångspunkt. Lärarens verbala kommunikation var den betydande delenav all kommunikation som skedde under lektionerna och elevernas interaktion med varandra var nedtonad. Av lärarens beskrivningar framgår uppfattningar om att utveckling av elevernas analytiska förmåga när det kommer till inlärning via notläsning och speltekniska färdigheter är av stor vikt. Av resultatet framgår även uppfattningar om att kravet på gruppundervisning kan vara hämmande både för lärare och elever och en önskan om en kombination av enskild- och gruppundervisning framgår. Resultaten av föreliggande arbete liknar generellt andra studiers resultat om enskild- och gruppundervisning i kulturskolan och uppfattningar om hur kulturskolans mål påverkar praktiken. I vidare forskning föreslås att större vikt läggs vid elevernas perspektiv på detta ämne för att få en bättre förståelse och uppfattning om deras upplevelser och tankar. / The background to this thesis lies in my experiences of instrumental teaching in the Swedish voluntary cultural school (Kulturskolan) along with my interest in teacher-student interaction in both one-to-one-teaching and group teaching. The cultural school has been through a lot of changes historically. A recent example of this is a governmental investigation (SOU, 2016:69) recommending group teaching as a norm as opposed to the traditional one-to-one-teaching.The study aims to shed light on how instrumental teaching in the cultural school can take formand how it can be understood to have significance for the individual student's learning. Through qualitative methods as observation and stimulated recall interview, it is made clear in the results how patterns of interaction and design of the lessons can be understood to affect students' learning. Perceptions and comparisons of group teaching and one-to-one-teaching are also highlighted. With social semiotic concepts and models as analysis tools, it is clear from the results of the study how the teacher in this case is the one who primarily controls the lessons and the students' influence and the scope for their own initiative is minimal. The lessons were focused around learning pieces on the violin according to the teacher's instructions and directions of the students focus of attention, with sheet music as the main point of focus. Regarding interaction the results showed how the teacher’s verbal communication appeared to dominate communicationduring the lessons and the students' interaction with each other was downplayed. The teacher's descriptions show perceptions that developing the students' analytical ability when it comes to learning via music reading and playing technique skills are of great importance. The results also show the teacher’s opinions of how the requirement for group teaching can be inhibiting for both teachers and students and a desire for a combination of individual and group teaching is evident. The results of the present work are similar to general results of other studies on individual and group teaching in the culture school, and opinions and experiences of how the goals of the culture school affect teaching in a real-world scenario. In further research, it is suggested and emphasized that students' perspectives on this subject are considered in order to gain a better understanding and perception of their experiences and thoughts.

<p dir="ltr">Infographics are increasingly used as visual communication tools for conveying health information to diverse audiences. However, research is lacking on how specific infographic design factors influence learning outcomes. This study aimed to determine the comparative effectiveness of automatically advanced (Group A) versus manually advanced (Group B) infographics for promoting breast cancer awareness and knowledge. A mixed-methods quasi-experimental pretest-posttest design was utilized. The sample comprised 42 participants for analysis. Of these, the majority, 41 persons self-reported as female, with one participant indicating their gender as 'other.' Participant ages ranged from 25 to 55 years (M = 40.5, SD = 7.62). Most participants were well-educated, with graduate degrees or other advanced education beyond a bachelor's degree. Participants were randomly assigned to either the automatically advanced infographic group (Group A) or the manually advanced infographic group (Group B). Results indicated that Group B had significantly higher scores on the knowledge post-test compared to Group A, suggesting improved recall and comprehension of key information. There were no significant differences in cognitive load ratings or viewing duration between the groups. Qualitative feedback from participants suggested that Group B's manually advanced infographic facilitated better self-pacing and absorption of content. While the study's findings provide preliminary evidence supporting the efficacy of manually advanced infographics in learning complex health information, limitations are acknowledged. The research contributes to the design of patient education materials and underscores the necessity for further investigations across varied populations and health topics to understand the impact of infographic design more comprehensively on learning and behavior.</p>

Tesis por compendio / [ES] Esta tesis se centra en explotar las posibilidades de la Realidad Aumentada (RA) basada en SLAM (localización y mapeo simultáneos) para la evaluación de la memoria espacial. El objetivo principal fue desarrollar nuevas técnicas de localización en interiores en el ámbito de la RA, aprovechando los avances tecnológicos, y validarlas mediante la construcción de frameworks y aplicaciones orientadas a la evaluación de la capacidad de localización espacial en adultos; y estudiar el aumento perceptivo en los canales visual y táctil. En esta tesis, para cumplir con este objetivo principal, se desarrolló un framework para el desarrollo de aplicaciones de autor para utilizar en el estudio de la memoria espacial aprovechando la RA basada en SLAM. Nuestro framework permite utilizar diferentes motores/SDKs de RA. Existen diferentes interfaces incorporadas en el framework a través de las cuales se puede acceder a los diferentes módulos de RA. Esto permite un uso modular e independiente del motor de RA para los desarrolladores. El funcionamiento general de las aplicaciones desarrolladas en esta tesis consta de tres fases. En una primera fase, el supervisor selecciona el número de objetos virtuales a memorizar y los propios objetos virtuales, que coloca en los lugares deseados del entorno. En la segunda fase, el usuario recorre el entorno y memoriza las ubicaciones de los objetos virtuales en el entorno real. En la tercera fase, el usuario debe colocar los objetos virtuales en las ubicaciones que tenían en la fase anterior. Hasta donde sabemos, este es el primer trabajo que utiliza la RA basada en SLAM para la evaluación de la memoria espacial, implicando el movimiento físico del usuario, y considerando estímulos visuales y táctiles. Para la validación, se realizaron tres estudios centrados en investigar la viabilidad del uso de las aplicaciones en entornos de pequeñas y grandes dimensiones, así como el uso de estímulos visuales y táctiles. El rendimiento de nuestras aplicaciones se comparó con los métodos tradicionales. También se evaluaron las variables subjetivas. En el primer estudio (N=55) se consideraron los estímulos visuales y los entornos de pequeñas dimensiones. Los participantes se dividieron en dos grupos: ARGroup (memorización mediante RA) y el NoARGroup (memorizaron mirando fotografías). El segundo estudio (N=46) consideró los estímulos visuales y los entornos de grandes dimensiones. Se evaluó el rendimiento de los participantes en una tarea verbal de recuerdo de objetos, una tarea de colocación en mapas y una tarea de orientación espacial con lápiz y papel. También se evaluó la importancia de las distintas estrategias espaciales de orientación y los niveles de ansiedad. En el tercer estudio (N=53) se comparó el rendimiento con estímulos visuales y táctiles y se utilizaron entornos de pequeñas dimensiones. Del desarrollo y de los tres estudios realizados se extrajeron las siguientes conclusiones generales: 1) La RA basada en SLAM es adecuada para desarrollar tareas de evaluación de la memoria espacial, pudiéndose utilizar en cualquier entorno y sin necesidad de añadir elementos reales al entorno para su registro; 2) Las aplicaciones desarrolladas en esta tesis permiten la personalización de la tarea y el almacenamiento de las variables de rendimiento; 3) Estas aplicaciones han permitido una evaluación ecológica; 4) Estas aplicaciones y otras herramientas similares podrían utilizarse para evaluar y entrenar la memoria espacial como alternativa a los métodos tradicionales; 5) Los estímulos táctiles son estímulos válidos que pueden beneficiar la evaluación de la memoria de las asociaciones táctiles-espaciales, pero la memoria de las asociaciones visuales-espaciales es dominante; 6) Las aplicaciones desarrolladas en esta tesis y otras herramientas similares podrían ayudar en el diagnóstico de las alteraciones de la memoria espacial. / [CA] Aquesta tesi se centra en explotar les possibilitats de la Realitat Augmentada (RA) basada en SLAM (localització i mapeig simultanis) per a l'avaluació de la memòria espacial. L'objectiu principal va ser desenvolupar noves tècniques de localització en interiors en l'àmbit de la RA, aprofitant els avanços tecnològics, i validarles mitjançant la construcció de frameworks i aplicacions orientades a l'avaluació de la capacitat de localització espacial en adults; i estudiar l'augment perceptiu en els canals visual i tàctil. En aquesta tesi, per a complir amb aquest objectiu principal, es va desenvolupar un framework per al desenvolupament d'aplicacions d'autor per a utilitzar en l'estudi de la memòria espacial aprofitant la RA basada en SLAM. El nostre framework permet utilitzar diferents motors/SDKs de RA. Hi ha diferents interfícies incorporades en el framework a través de les quals es poden connectar els diferents mòduls de RA. Això permet un ús modular i independent del motor de RA per als desenvolupadors. El funcionament general de les aplicacions desenvolupades en aquesta tesi consta de tres fases. En una primera fase, el supervisor selecciona el nombre d'objectes virtuals a memoritzar i els propis objectes virtuals, que col·loca en els llocs desitjats de l'entorn. En la segona fase, l'usuari recorre l'entorn i memoritza les ubicacions dels objectes virtuals en l'entorn real. En la tercera fase, l'usuari ha de col·locar els objectes virtuals en les ubicacions que tenien en la fase anterior. Fins on sabem, aquest és el primer treball que utilitza la RA basada en SLAM per a l'avaluació de la memòria espacial, implicant el moviment físic de l'usuari, i considerant estímuls visuals i tàctils. Per a la validació, es van realitzar tres estudis centrats en estudiar la viabilitat de l'ús de les aplicacions en entorns de xicotetes i grans dimensions, així com l'ús d'estímuls visuals i tàctils. El rendiment de les nostres aplicacions es va comparar amb els mètodes tradicionals. També es van avaluar les variables subjectives. En el primer estudi (N=55) es van considerar els estímuls visuals i els entorns de xicotetes dimensions. Els participants es van dividir en dos grups: ARGroup (memorització mitjançant RA) i el NoARGroup (memorització mirant fotografies). El segon estudi (N=46) va tindre en compte els estímuls visuals i els entorns de grans dimensions. Es va avaluar el rendiment dels participants en una tasca verbal de record d'objectes, una tasca de col·locació en mapes i una tasca d'orientació espacial amb llapis i paper. També es va avaluar la importància de les diferents estratègies espacials d'orientació i els nivells d'ansietat. En el tercer estudi (N=53) es va comparar el rendiment amb estímuls visuals i tàctils i es van utilitzar entorns de xicotetes dimensions. Del desenvolupament i dels tres estudis realitzats es van extraure les següents conclusions generals: 1) La RA basada en SLAM és adequada per a desenvolupar tasques d'avaluació de la memòria espacial, podent-se utilitzar en qualsevol entorn i sense necessitat d'afegir elements reals a l'entorn per al seu registre; 2) Les aplicacions desenvolupades en aquesta tesi permeten la personalització de la tasca i l'emmagatzematge de les variables de rendiment; 3) Aquestes aplicacions han permés una avaluació ecològica; 4) Aquestes aplicacions i altres ferramentes similars podrien utilitzar-se per a avaluar i entrenar la memòria espacial com a alternativa als mètodes tradicionals; 5) Els estímuls tàctils són estímuls vàlids que poden beneficiar l'avaluació de la memoria de les associacions tàctils-espacials, però la memòria de les associacions visualsespacials és dominant; 6) Les aplicacions desenvolupades en aquesta tesi i altres ferramentes similars podrien ajudar en el diagnòstic de les alteracions de la memòria espacial. / [EN] This thesis focuses on exploiting the possibilities of Augmented Reality (AR) based on SLAM (Simultaneous Localization and Mapping) for the assessment of spatial memory. The main objective was to develop new indoor localization techniques in the field of AR, taking advantage of technological advances, and to validate them by building frameworks and applications oriented to the assessment of spatial location ability in adults; and studying perceptual augmentation in the visual and tactile channels. In this thesis, to fulfill this main objective, a framework was developed for the development of author applications to use in the study of spatial memory taking advantage of AR based on SLAM. Our framework enables using different AR engines or SDKs. There are different interfaces incorporated in the framework through which the different AR modules can be connected. This enables a modular and independent use of the AR engine for developers. The general functioning of the applications developed in this thesis consists of three phases. In a first phase, the supervisor selects the number of virtual objects to be memorized and the virtual objects themselves, which she/he places at desired locations in the environment. In the second phase, the user walks through the environment and memorizes the locations of the virtual objects in the real environment. In the third phase, the user must place the virtual objects in the locations they were in the previous phase. To our knowledge, this is the first work using SLAM-based AR for the assessment of spatial memory, involving physical movement of the user, and considering visual and tactile stimuli. For the validation, three studies were carried out that focused on studying the feasibility of using the applications in small and large environments, as well as the use of visual and tactile stimuli. The performance of our applications was compared with traditional methods. Subjective variables were also assessed. The first study considered visual stimulus and small environments. This study involved 55 users. Participants were divided into two groups: ARGroup (participants memorized the location of virtual objects in the real world in a memorization phase using AR) and the NoARGroup (participants memorized the location of virtual objects by looking at photographs of the augmented environment using the device). The second study considered visual stimulus and large environments. This study involved 46 young adults. The participants had to go through a two-story building and memorize the position of a total of eight virtual objects. Participants' performance was also evaluated in a verbal object recall task, a pencil and paper spatial orientation task and a map-pointing task. The importance of different spatial strategies for orientation and anxiety levels were also evaluated. The third study compared the performance using visual versus tactile stimuli and used small environments. This study involved 53 subjects. The participants were divided into two groups: Visual, which used visual stimuli, and Tactile, which used tactile stimuli. The following general conclusions were extracted from the development and the three studies carried out: 1) SLAM-based AR is suitable for developing spatial memory assessment tasks, working in any environment and without the need to add real objects to the environment for registration; 2) The applications developed in this thesis allow task customization and storage of performance variables; 3) These applications have allowed an ecological assessment; 4) These applications and similar tools could be used to assess and train spatial memory as an alternative to traditional methods; 5) Tactile stimuli are valid stimuli that can help the assessment of memory of tactile-spatial associations, but memory of visual-spatial associations is dominant; 6) The applications developed in this thesis and similar tools could help in the diagnosis of spatial memory impairments. / Muñoz Montoya, FM. (2023). Augmented Reality through Various Sensory Channels and its Application to Orientation and Spatial Localization Processes [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/195733 / Compendio

The classical search engine result page is used for many interactions with search results. While these are effective at communicating relevance, they do not present the context well. By giving the user an overview in the form of a spatialized display, in a domain that has a physical analog that the user is familiar with, context should become pre-attentive and obvious to the user. A prototype has been built that takes public medical information articles and assigns these to parts of the human body. The articles are indexed and made searchable. A visualization presents the coverage of a query on the human body and allows the user to interact with it to explore the results. Through usage cases the function and utility of the approach is shown.

AbstractProblemområdeFlertalet elever med diagnos utvecklingsstörning som är mottagna i grundsärskolan är i behov av stöd i lärande och kommunikationen med andra människor. Hjälpmedlen kan vara av olika slag bland annat i form av en lärplatta. Hur upplever elever, tolv till femton års ålder, i grundsärskolan interaktionen i mötet och sitt lärande vid teknikanvändning av lärplattor med mobila applikationer i klassrummet?SyfteStudiens syfte är att delge tankar och erfarenheter ur ett elevperspektiv gällande interaktionen i mötet samt elevens uppfattning om lärande vid användande av mobila applikationer i sin lärplatta. Frågeställningarna var följande:När används mobila applikationer av eleven i klassrummet?På vilket sätt upplever eleven mötet med klasskamrater vid användning av lärplattans mobila applikationer i klassrummet?På vilket sätt upplever eleven lärande i klassrummet i det digitala mötet vid användning av lärplattans mobila applikationer?Teoretisk ramStudien utgår från både Erving Goffmans dramaturgiska perspektiv på social interaktion och Lev S. Vygotskys sociokulturella perspektiv på idéer om mänsklig utveckling. Inom den sociokulturella teoriramen diskuteras artefaktens betydelse för människans lärande. Utifrån Goffmans dramaturgiska perspektiv diskuteras intagande av roller och agerande i gruppen.MetodStudien bygger på en kvalitativ fallstudie med rötter i etnografi i vilken metodtriangulering används. Metoderna som används är en kombination av observationer, fältanteckningar och halvstrukturerade intervjuer inkluderat stimulated recall teknik.ResultatGenom ovan nämnda metoder framkommer det att studiens deltagande elever finner arbetet i skolan mer lustfyllt när de använder sin lärplatta. Det framkommer även att eleverna tycker att ett lärande infinner sig vid användandet av mobila applikationer. De har svårigheter i att sätta ord på sitt lärande och sin utveckling och har en tendens att jämföra lärande med görande. Eleverna som observeras och intervjuas använder sig av mobila applikationer för att underlätta mötet med andra elever. Dessa möten kan vara av olika karaktär men alla möten är av betydelse för eleverna.ImplikationerElever med diagnos utvecklingsstörning kan behöva stöd i såväl skolarbete som i mötet med andra människor. Lärare måste finna de sätt som individuellt fungerar bäst. För den aktuella undersökningsgruppen visar det sig att bland annat mobila applikationerna ger dem det stödet. Eleverna berättar i denna studie att användandet av mobila applikationerna gör lärandet mer lustfyllt och att möten i olika former underlättas.SlutsatsStudien visar att urvalet tycker skolarbetet är mer lustfyllt då de använder sig av lärplattans mobila applikationer. Andra synpunkter från eleverna är att de använder lärplattan som en artefakt både som hjälpmedel och i interaktionen med andra människor. I dessa påpekanden finns en samsyn hos eleverna.Nyckelordappropriering, artefakter, elevperspektiv, främre och bakre regioner, interaktion, mediering, performance (framträdande) och rollgestaltningar.

I uppsatsen utreds vad försäkring är samt vad affärsrisker är och hur de försäkras inom ramen för ansvarsförsäkringen. Viktiga frågor är var, och varför, gränsen för affärsriskers försäkringsbarhet dras som den gör, samt huruvida en ny struktur och systematik kan ge upphov till en mer ändamålsenlig gränsdragning. För att kunna förstå och argumentera kring behandlingen av affärsrisker i ansvarsförsäkringen, samt för att kunna omfamna ämnessfären med ett helhetsgrepp, måste först en relation till försäkringens väsen byggas. Kunskapen om vad försäkring är och varför försäkring finns utgör oumbärliga fundament i argumentationen om affärsriskers försäkringsbara vara eller icke vara. De försäkringsrättsliga principerna och den normativa bas som bygger upp rättsområdet synliggör ramen för försäkringsavtalsparternas förhållande och rekvisiten för försäkringsbarheten. Dessa principer och normer utgör sedermera bakgrunden som affärsriskerna ses emot i analysen. Ansvarsförsäkringen täcker den försäkrades skadeståndsansvar. En uppdelning kan göras mellan hur täckning sker av kontraktuella skadestånds- och ersättningsansvar respektive utomobligatoriska skadeståndsansvar. I och med att professions- och rådgivningsansvaret behandlas annorlunda än ansvaret i andra tjänsteverksamheter finns det en principiell vinst i att belysa det separat. Affärsriskerna leder fram till ett eventuellt ansvar och hur de behandlas kan ses i de omfattnings- och undantagsvillkor som återfinns i den vanliga ansvarsförsäkringen och i GLI-försäkringen. I uppsatsen genomgås följande utvidgande och undantagande villkor: undantaget för ren förmögenhetsskada, undantaget för omhändertagen egendom, undantaget för garantier och utfästelser, undantaget för förutsebar skada, undantaget för skada på levererad egendom, tillägget för ren förmögenhetsskada, återkallelsetillägget, tillägget för ingrediens- och komponentskada, åtkomst- och återställandetillägget samt goodwilltillägget. Gränsdragningen för täckning av affärsrisker i ansvarsförsäkringen är spretig och förefaller inte utgå ifrån en bakomliggande systematik. De gemensamma nämnarna analyseras dock, vilket ger en uppfattning av de syften som försäkringsbranschen vill uppnå med avgränsningen mot vissa affärsrisker. Med erfarenheter från vad försäkringens väsen är, hur och varför gränsdragningen görs samt dess, ur ändamålssynpunkt, inte helt tillfredställande resultat, kan en ny struktur och systematik föreslås. Förhoppningsvis leder det till en mer genomtänkt och förståelig hantering av affärsrisker i ansvarsförsäkringsfrågor. / In this thesis, I examine what insurance is, together with what business risk is and how business risks are insured in the context of liability insurance. Important questions are where, and why, the boundaries of the insurability of business risks are set as they are, and also whether a new structure and systematics could give rise to a more suitable delimitation. To be able to understand and argue about how business risks are treated in the context of liability insurance, and also to be able to approach the sphere of the subject holistically, a relation to the essence of insurance must first be built. The knowledge about what insurance is and why it exists is an indispensable foundation for the argumentation around the insurability of business risks. The principles and the normative base that make up the legal area of insurance law reveal the framework of the relationship between the parties of the insurance contract and the requirements of insurability. These principles and norms subsequently form the background against which the business risks are seen in the analysis. The liability insurance covers the liability of the insured. A distinction can be made between how the insurance covers contractual liability and non-contractual liability. Since professional liability, such as the liability of advisors, is treated differently from the liability of other service businesses, there is a principal benefit in elucidating it separately. The business risks lead to a potential liability, and how they are treated can be seen in the regular and global liability insurance policies. In this thesis, the following expanding and excluding policies are covered. Exclusion of pure financial loss, property in trust, promise or guarantee, foreseeable damage and damage to delivered property. Addition of pure financial loss, recall, claims due to ingredients or components, access and restoration costs, and goodwill. The boundary of coverage of business risks in the context of liability insurance is fuzzy and does not appear to be set based upon any underlying systematics. The common denominators are, however, analyzed which gives an idea of the ends that the insurance industry wants to achieve through the delimitation against certain business risks. With knowledge of what constitutes the essence of insurance, of how and why the boundaries are set as they are and of their, from a purpose-oriented point of view, not entirely satisfactory results, a new structure and systematics can be proposed. Hopefully, it leads to a more thought-out and comprehensible treatment of business risks in matters regarding liability insurance.

Does the individual really matter in the post-modern world, brimming with countless signs and signifiers? My main objective in this writing is to demonstrate how this happens in Verhoeven's films, exploring his central themes and subtext and doing what science fiction does: hold a mirror up to the contemporary world and critique it, asking whether our species' current trajectory is beneficial or hazardous.; Dutch director Paul Verhoeven is a polarizing figure. Although many of his American made films have received considerable praise and financial success, he has been lambasted on countless occasions for his gratuitous use of sex, violence, and contentious symbolism--1995s Showgirls was overwhelmingly dubbed the worst film of all time and 1997s Starship Troopers earned him a reputation as a fascist. Regardless of the controversy surrounding him, his science fiction films are a move beyond the conventions of the big blockbuster science fiction films of the 1980s (E.T. and the Star Wars trilogy are prime examples), revealing a deeper exploration of both sociopolitical issues and the human condition. Much like the novels of Philip K. Dick (and Verhoeven's 1990 film Total Recall--an adaptation of a Dick short story), Verhoeven's science fiction work explores worlds where paranoia is a constant and determining whether an individual maintains any liberty is regularly questionable. In this thesis I am basically exploring issues regarding power. Although I barely bring up the term power in it, I feel it is central. Power is an ambiguous term; are we discussing physical power, state power, objective power, subjective power, or any of the other possible manifestations of the word? The original Anglo-French version of power means "to be able," asking whether it is possible for one to do something. In relation to Verhoeven's science fiction work each demonstrates the limitations placed upon an individual's autonomy, asking are the protagonists capable of independent agency or rather just environmental constructs reflecting the myriad influences surrounding them.

The desire to enhance and make ourselves better is not a new one and it has continued to intrigue throughout the ages. Individuals have continued to seek ways to improve and enhance their well-being for example through nutrition, physical exercise, education and so on. Crucial to this improvement of their well-being is improving their ability to remember. Hence, people interested in improving their well-being, are often interested in memory as well. The rationale being that memory is crucial to our well-being. The desire to improve one’s memory then is almost certainly as old as the desire to improve one’s well-being. Traditionally, people have used different means in an attempt to enhance their memories: for example in learning through storytelling, studying, and apprenticeship. In remembering through practices like mnemonics, repetition, singing, and drumming. In retaining, storing and consolidating memories through nutrition and stimulants like coffee to help keep awake; and by external aids like notepads and computers. In forgetting through rituals and rites. Recent scientific advances in biotechnology, nanotechnology, molecular biology, neuroscience, and information technologies, present a wide variety of technologies to enhance many different aspects of human functioning. Thus, some commentators have identified human enhancement as central and one of the most fascinating subject in bioethics in the last two decades. Within, this period, most of the commentators have addressed the Ethical, Social, Legal and Policy (ESLP) issues in human enhancements as a whole as opposed to specific enhancements. However, this is problematic and recently various commentators have found this to be deficient and called for a contextualized case-by-case analysis to human enhancements for example genetic enhancement, moral enhancement, and in my case memory enhancement (ME). The rationale being that the reasons for accepting/rejecting a particular enhancement vary depending on the enhancement itself. Given this enormous variation, moral and legal generalizations about all enhancement processes and technologies are unwise and they should instead be evaluated individually. Taking this as a point of departure, this research will focus specifically on making a case for ME and in doing so assessing the ESLP implications arising from ME. My analysis will draw on the already existing literature for and against enhancement, especially in part two of this thesis; but it will be novel in providing a much more in-depth analysis of ME. From this perspective, I will contribute to the ME debate through two reviews that address the question how we enhance the memory, and through four original papers discussed in part three of this thesis, where I examine and evaluate critically specific ESLP issues that arise with the use of ME. In the conclusion, I will amalgamate all my contribution to the ME debate and suggest the future direction for the ME debate.