Entenem per comunitats jardí aquelles intervencions urbanes que, a partir de la disposició de tipologies edificatòries basades en el jardí privat i amb una utilització estratègica dels espais lliures i els equipaments, cerquen la idea de comunitat en el sí de l'operació. L'estudi s'emplaça en el territori català i abasta des de finals del segle XIX fins el 1960, moment en què l'accés al vehicle privat per part de la societat implica un canvi substancial vers aquesta idea de comunitat i, per tant, d'aquest model projectual.Les comunitats jardí demostren una gran versatilitat per adaptar-se a distints contextes socioculturals, sense perdre els seus trets identificatius principals, un fet que es tradueix en un ampli ventall de resultats projectuals. L'estudi d'aquest escenari ens ha portat a establir un quadre taxonòmic amb quatre models principals, que s'ajusten a períodes temporals específics, amb contextes socioculturals concrets:Fase I: Les comunitats jardí lligades a la producció, fins el 1900.Fase II: Les comunitats jardí vinculades amb l'habitatge burgès, resultat de les iniciatives privades de la classe benestant, des de 1900 fins el 1936.Fase III: Les comunitats jardí compromeses a resoldre el problema de l'habitatge social, de 1939 a 1955.Fase IV: Les comunitats jardí vinculades al turisme en l'àmbit costaner, de la dècada de 1930 i de 1943 fins el 1960.Dins de cada un dels models identificats podem distingir distintes famílies, que comparteixen determinats trets característics, especialment pel que fa a les seves motivacions teòriques. Un quadre taxonòmic ofereix una matriu per situar les comunitats jardí del període estudiat.Per bé que les comunitats jardí vinculades a la producció signifiquen un important precedent, les operacions associades al turisme representen un assaig experimental amb un final suggerent però al mateix temps incert i poc consolidat. Les comunitats jardí vinculades a l'habitatge social i les d'iniciativa burgesa presenten però una major coherència projectual i presten camps d'experimentació més desenvolupats.El model d'habitatge social es basa en espais centrals significatius, singularitzats per volumetries específiques, i empra sovint els equipaments com a elements estructurals de les propostes. Utilitza freqüentment suggerents recursos compositius en la definició volumètrica dels espais i carrers, especialment en els espais lliures centrals, que es delimiten amb una definició espaial tancada o semitancada. És destacable l'aportació de les places porticades que es configuren mitjançant habitatges plurifamiliars amb comerç a les plantes baixes. Presenta així mateix una elevada diversitat tipològica, utilitzant en distintes ocasions i per a objectius diferents l'habitatge unifamiliar aïllat, el bifamiliar, les fileres i els blocs plurifamiliars, amb un resultat arquitectònic molt homogeni.Per la seva part, el model d'habitatge burgès fonamenta la seva estructura urbana a partir del viari, utilitza exclussivament l'habitatge unifamiliar aïllat en els seus projectes amb arquitectures singulars i heterogènies i formalitza els seus espais lliures mitjançant una definició espaial oberta. En conjunt, podem veure com desapareix en aquests casos el potencial dels espais oberts com peces d'interrelació social, el seu percentatge disminueix, i també ho fa la diversitat tipològica, la jerarquia viària i la densitat, augmentant el tamany de la parcel·la i les dimensions dels habitatges.El treball ens ha permès també identificar els trets generals de les comunitats jardí. En aquest sentit, s'han extret conclusions sobre la composició urbana de les intervencions, sobre la seva disposició edificatòria, els seus mecanismes d'agregació, la seva jerarquia viària, així com també s'ha posat de relleu la seva aportació patrimonial. Així mateix, la lectura de la localització de les comunitats jardí respecte els nuclis urbans preexistents ens permet abordar la seva faceta més teòrica, entenent aquests assentaments com a peces urbanes significatives en la construcció de les nostres ciutats. Així podem distingir quatre localitzacions distintes: les situades autònomament sobre el territori, les emplaçades en la perifèria de les ciutats, les ubicades en la ciutat però amb una identitat pròpia i les que formen part d'un teixit.El treball demostra finalment la poca precisió que implica l'utilització del terme "teixit de ciutat jardí" per a referir-nos als conjunts d'habitatges unifamiliars aïllats actuals, on no es parla de límits, de centre urbà, d'estratègia projectual o, en definitiva, de sensació de comunitat, aspecte aquest clau en el que hem anomenat "comunitats jardí".

L’objectiu d’aquesta tesi és avançar en el coneixement de l’ús que els meso-mamífers fan del paisatge mediterrani amb diferents nivells d’urbanització i de quina manera les variacions en aquest s’associen a variacions en el seu comportament, ecologia i, per tant, en la conservació. Tenint en compte el creixement de la població humana en les àrees mediterrànies i el desenvolupament de les infraestructures viàries associat a aquest creixement, l’estudi de les respostes de l’ús del territori en aquests ambients periurbans poden resultar de gran utilitat en un futur, quan gran part dels espais naturals mediterranis es trobaran sota aquestes condicions “periurbanes”. Les diferents característiques de cada espècie estudiada i el comportament esquiu i quasi pràcticament nocturn que presenten, implica la integració de diferents metodologies per al seu estudi. Per tal d’abordar aquesta proposta inicial, l’estudi es planteja a diferents nivells d’anàlisi i des de perspectives diferents. La primera part de la tesi, integrada pels capítols ú al tres, tracta sobre l’organització espacial dels individus, analitzada tant des del punt de vista de l’organització de l’espai, com de la selecció de l’hàbitat. La segona part de la tesi, formada pels capítols quatre i cinc, tracta d’una problemàtica més unida a les característiques periurbanes de Collserola: la incidència del trànsit viari sobre la supervivència de les espècies i la connectivitat de l’àrea amb altres zones perifèriques. Al primer capítol s’analitza de quina manera les diferències en el paisatge s’associen a diferències en el patró espacial en dos poblacions de teixó. Estudiar la mida dels grups, domini vital, àrees de màxima activitat, densitat poblacional i patró de comportament espacial dels teixons als parcs de Collserola i Montserrat mitjançant el marcatge d’individus amb collars radio-emissors. Complementàriament, al segon capítol s’analitza la disponibilitat dels diferents tipus d’hàbitat en la mesura que afecta la situació dels dominis vitals, nuclis d’alimentació i la ubicació dels caus; per a la qual cosa s’ha estudiat la selecció de l’hàbitat dels teixons de Montserrat i Collserola en relació al nivell de domini vital, nuclis d’alimentació, i l’ambient circumdant a les teixoneres. Arrel dels resultats obtinguts amb la selecció de l’hàbitat dels teixons en el capítol anterior, al tercer capítol es va desenvolupar un altre treball sobre la selecció de l’hàbitat de tres espècies més de mamífers del parc de Collserola: guineus, gats mesquers i porcs senglars, per tal d’esbrinar els hàbitats importants per a cada espècie i observar si hi ha un patró general per al conjunt d’espècies. D’altra banda, a la segona part de la tesi, al quart capítol, s’analitzen algunes de les variables que poden afectar la localització, estacionalitat i distribució dels atropellaments de mamífers al parc de Collserola, per tal de trobar algun patró general o específic de cada espècie que ajude a minvar parcialment les morts de fauna salvatge per atropellament, alhora que es redueix la sinistralitat vial en zones perifèriques a espais naturals. Finalment, al cinquè capítol es realitza una comparativa que té com a objectiu analitzar les diferències i similituds entre zones quant a composició d’espècies mitjançant una aplicació de la teoria de la informació per tal d’esbrinar si l’aïllament del Parc de Collserola i la manca de connectivitat ha tingut ja algun efecte sobre la distribució d’alguna de les espècies en les zones estudiades. Mitjançant la realització d’una campanya de transectes lineals en cerca de rastres d’algunes espècies de meso-mamífer, s’ha comparat la composició específica en tres zones perifèriques del parc, en tres dels parcs circumdants més propers (Montserrat, St.Llorenç del Munt i l’Obac, i Serra Marina), i finalment en les tres zones intermèdies entre Collserola i els tres parcs de destí (“corredors”). / The aim of the present doctoral thesis is to advance in the knowledge of the relationship between the meso-mammals’ landscape use in Mediterranean habitats and the degree of urbanization and urban development. Furthermore the thesis is also focused in the way this variations are associated to variations in animal behaviour, ecology, and then conservation. Considering the human demographic increase in Mediterranean areas, and the consequent road communication network development, the study of these responses would be very useful for future scenarios in most of the Mediterranean protected areas, which would become suburban areas in the near future. The different characteristics of the studied species and their nocturnal and elusive behaviour, requires the combination of different methodologies to achieve experimental data. In order to deal with the initial proposal the study was planned under different levels of analysis and from different perspectives. The first part, composed by the chapters one to three, is about individual spatial organization analyzed from both points of view, the spatial organization itself and also from the view of the habitat selection. From the other hand, the second part, composed by chapters four and five, deals with the controversial characteristics of an antropogenic park: the incidence of traffic road over species survival and habitat connectivity with neighboring protected areas.

La presente tesis doctoral es un estudio biogeográfico de la vegetación de una zona de la sierra de la Albera (Pirineo Oriental). La investigación se realiza desde una perspectiva espacial, en donde se analizan las dos vertientes: la sur o española y la norte o francesa, a fin de establecer las asimetrías y las disimetrías existentes entre las dos exposiciones, así como los factores que inciden en la distribución de las especies, ya que nos hallamos dentro del mundo mediterráneo subhúmedo y húmedo. El Paisaje vegetal, la riqueza florística y la biodiversidad de taxones es excepcional. La zonación de las distintas formaciones es de especial relevancia y de gran complejidad: desde las vertientes inferiores (alcornocales y encinares) contrasta con el de las vertientes superiores (castañedos, robledales y hayedos).La razón de esta biodiversidad hay que buscarla en la combinación de la multiplicidad de factores o condicionantes físicos y climáticos, de siglos de intervención humana, que han modificado el paisaje, el funcionamiento y estructura de la sierra, y en particular de este espacio, propiciando una profunda alteración en su fisonomía, estratificación, composición florística y en la distribución fitogeográfica de las comunidades vegetales y de los taxones de las mismas.Se ha estudiado la composición florística, estructura, dinámica y se han identificado las comunidades vegetales que recubren la sierra.La clasificación se ha efectuado utilizando la tipología fitosociológica de la escuela Sigmatista, para ello se han localizado áreas homogéneas de cada comunidad, y se han llevado a cabo diferentes inventarios. Para el muestreo se ha utilizado la retícula UTM de 1 km2, de este modo se puede detectar la distribución y abundancia de los taxones por cada km inventariado. La investigación se centra en la corología, en el catálogo florístico de las plantas vasculares, en las tablas de inventarios, así como la interpretación de cada comunidad, con sus perfiles correspondientes de la Albera.Se explican y establecen las características fundamentales de la dinámica y la evolución de la vegetación en relación con los principales factores físicos y humanos. Finalmente, se incluyen unas propuestas de planificación, gestión y ordenación del territorio y las conclusiones.La tesis se ha dividido en 19 secciones o apartados:El apartado primero corresponde al resumen y estructura de la tesis en lengua castellana e inglesa, el titulo, la dedicatoria, agradecimientos y el índice.El apartado segundo engloba los capítulos 1 al 13 y en ella se desarrollan la introducción-presentación, los objetivos, la metodología, el ámbito biogeográfico y los principales factores físicos y humanos que afectaron e inciden en la actualidad en la sierra de la Albera.El apartado tercero corresponde a los capítulos 14 y 15, en donde se describen los principales dominios vegetales y las distintas formaciones vegetales de la zona de estudio de la sierra.Los apartados del cuarto al dieciséis, corresponden a la descripción-explicación de las distintas formaciones vegetales, las tablas de inventarios y los perfiles:Apartado 4 - los hayedos.Apartado 5 - los robledales. Apartado 6 - los encinares. Apartado 7 - los alcornocales y las brollas.Apartado 8 - las formaciones boscosas mixtas.Apartado 9 - las formaciones boscosas de ribera.Apartado 10 - las plantaciones o formaciones secundarias boscosas. Apartado 11 - los zarzales u orlas espinosas y herbazales.Apartado 12 - las landas y prados. Apartado 13 - los prados y landas.Apartado 14 - las comunidades de fuentes y de los humedales.Apartado 15 - la vegetación rupícola. Apartado 16 - la vegetación ruderal y arvense. El apartado diecisiete corresponde a los capítulos del 29 al 31 en los que se incluye un esquema de las comunidades vegetales y se exponen unas propuestas de planificación, ordenación y gestión del territorio. El apartado dieciocho corresponde al capítulo 32, que consiste en un catálogo florístico de las especies halladas en la zona de estudio de la sierra de la Albera. El apartado diecinueve corresponde a la bibliografía.

En esta tesis se presenta un estudio sobre la evolución de paisajes mediterráneos continentales a partir de varios registros polínicos procedentes de sectores meridionales de Guadalajara y del Llano Occidental Catalán. El término paisaje es entendido en este trabajo como el resultado de las interacciones entre sociedad humana y medio. Los cambios reflejados en el paisaje a partir del registro polínico ponen de manifiesto, por tanto, las prácticas humanas, la historia ambiental, los usos del suelo y la variabilidad climática. El uso de datos paleoambientales de dos sectores geográficos diferentes permite su intercomparación. Esta estrategia de investigación permite la identificación de tendencias comunes y divergencias, lo que permite determinar el papel humano en el cambio paisajístico a lo largo del tiempo. Tres registros polínicos fueron obtenidos en Guadalajara: Somolinos α (174 cm comprendiendo desde 1600 cal aC. hasta época actual), Somolinos PAS (380 cm cubriendo desde 800 cal aC hasta 700 cal dC) y Cañamares (250 cm depth cubriendo desde 450 cal aC hasta época actual). En el Llano Occidental Catalán se obtuvieron dos registros polínicos: Ivars (415 cm cubriendo desde 800 cal aC hasta 1500 cal dC) y Els Vilars d’Arbeca (yacimiento arqueológico con algunas muestras datadas en el s. IV cal aC). El análisis de los registros de Guadalajara ha permitido determinar que el Macizo de Pela estuvo forestado durante el I milenio aC. Este sector experimentó una transformación paisajística importante en el s. I cal aC, resultado de la administración romana del territorio y de la extensión de las actividades agropecuarias. Durante el período visigótico y andalusí (s. V a XI dC) las actividades antrópicas se desintensificaron, aunque el medio permaneció abierto. Posteriormente, durante la expansión cristiana, las actividades humanas y el bosque experimentaron un avance. Entre los s. XVI y XIX dC, el sector asiste a una extensión de los pastizales vinculados al desarrollo de una importante actividad transhumante. En el Llano Occidental Catalán los registros polínicos evidencian la existencia de un paisaje abierto y la presencia de vegetación adaptada a condiciones de semiaridez desde el s. IX cal aC. En este momento se constatan evidencias de actividades antrópicas, especialmente de ganadería. Episodios puntuales de aridez parecen incidir en el sector en torno a ca. 700 cal aC. No obstante, desde ca. 450 cal aC estos episodios podrían haberse acentuado, pudiendo haber ocasionado una desecación parcial de la laguna e impidiendo la conservación polínica. Este período seco pudo estar vinculado al abandono del asentamiento de Els Vilars d’Arbeca. No obstante, otros asentamientos ibéricos continuaron ocupados entre el s. V aC y el II aC, lo cual podría sugerir la existencia de diferentes estrategias adaptativas a la variabilidad ambiental por parte de estas comunidades de la Edad del Hierro. Las actividades antrópicas fueron escasas durante época romana bajoimperial. En este momento, el bosque experimentó un avance. No obstante, en s. V cal dC, durante el período visigótico, se detectan importantes deforestaciones. Bajo el desarrollo de la administración andalusí en el sector se constata la extensión de las actividades agrícolas. Posteriormente, el área se establece como una región fronteriza entre los condados cristianos septentrionales y los reinos musulmanes meridionales, ofreciendo escasas evidencias de explotación territorial. Posteriormente, el sector experimentó un desarrollo importante de la agricultura durante la Baja Edad Media. En este momento se constata, además, el desarrollo de la actividad ganadera, probablemente vinculada al desarrollo de rutas trashumantes establecidas entre las llanuras leridanas y las cordilleras montañosas septentrionales. Este trabajo ha permitido documentar diferentes respuestas al cambio ambiental en la Península Ibérica, vinculadas a los diferentes factores políticos, económicos y sociales que predominaron en los diferentes territorios. Por otra parte, los datos paleoambientales ponen de manifiesto la relevancia del papel humano en el cambio paisajístico de los sectores de media montaña peninsular durante época romana. / "Evolution of Mediterranean continental landscapes in Lleida and Guadalajara during the last 3000 years on the basis of Ivars, Somolinos and Cañamares pollen sequences." Abstract: The evolution of landscapes through time has been studied in this work by the analysis of several pollen records from two Mediterranean continental areas of the Iberian Peninsula: the Northern Guadalajara area and the Western Plain of Catalonia. Landscapes are understood in this work as a result of the relationship between human societies and the environment. Subsequently, the changes in landscape reported by pollen record reflect the evolution of the human practices, environmental history, land-use, climate variability. The use of palaenvironmental data from two areas enables a comparison between sites. !is approach has allowed to identify convergence/divergence trends and, in consequence, to assess the role of human agency in the evolution of landscape through time. Three pollen records were obtained in Guadalajara area: Somolinos α (174 cm depth covering from 1600 cal AD to present time), Somolinos PAS (380 cm depth covering from 9th century cal BC to 8th century cal AD) and Cañamares (250 cm depth covering from 5th century cal AD to present time). Two pollen records were obtained in the Western Plain of Catalonia: Ivars (415 cm depth covering from 9th cal century BC to 15th century cal AD) and Els Vilars d’Arbeca archaeological site, of which some sedimentary samples were dated at 4th century cal BC). The analysis of the Guadalajara records has allowed to clarify that the Pela Massif was formerly forested during the 1st millennium BC. !is sector experienced a major landscape transformation in the 1st century cal BC, as a result of the onset of Roman administration at Tiermes and the widespread of extensive farming and grazing through the land. During the Visigothic and Andalusian periods (5th to 11th century AD) human activities reduced, but the area still remained as an open landscape. Later on, after the expansion of the northern Christian kingdoms towards the South, both the forest and the human activities recovered in this area. Between the 16th and 19th centuries the area transformed into pastures linked to the development of transhumance activities. In the Western Plain of Catalonia the pollen records has evidenced an open landscape and the presence of semi-arid vegetation since 9th century cal BC. At this time, evidences of human activities, specially of grazing, are reported. Episodes of droughts seemed to be recurrent in ca. 700 cal BC, however, a major dry period started in ca. 450 cal BC and involved the interruption of the pollen preservation, resulting from a possible dissecation of the Ivars lake. !is dry period could be linked to the abandonment of Els Vilars archaeological site. However, other Iberian villages still remained occupied between 5th and 2nd century BC, which may suggest different adaptative strategies to environmental variability of these Iron Age societies. Human activities were reduced in late roman times, the period when the pollen record is resumed. At this point, the forest had recovered, however, major deforestations occurred during the Visigothic times in 5th century cal AD. With the development of Andalusian administration, a slight development of agriculture is witnessed. Later on, the area remained as a boundary between northern Christian and southern Muslim kingdoms, with no evidences of land exploitation. Nevertheless, in late medieval times the area experienced a major spread of farming and also grazing, which was probably linked to the establishment of transhumace routes between the Lleida Plains and the high mountain ranges in the North. This work has documented diverse responses to climate change in the Iberian Peninsula, which are linked to the different economic, social and political factors prevailing in several territories. At this respect, alaeoenvironmental data highlights the strong capacitiy to modify the landscape by Roman people in entral areas of Iberia.

Aquesta investigació suposa una contribució al desenvolupament de metodologies queamplien l'aplicabilitat dels sistemes d'informació geogràfica (SIG), la teledetecció i lesbases de dades en l'anàlisi del territori. En concret, la investigació es centra en l'anàlisi deles relacions sòl-paisatge, de les propietats dels sòls y dels processos d'erosió hídrica,particularment els processos d'erosió per xaragalls i barrancs. La investigació se porta aterme en les comarques de l'Alt Penedès y l'Anoia (Catalunya), una àrea on la vinya per ala producció de vins d'alta qualitat i caves és el principal cultiu, però on la forma actual del'ús i maneig del sòl, amb escasses mesures de conservació, condiciona la sostenibilitatfutura dels usos agrícolas presents.Un dels resultats principals de la investigació és el sistema d'informació de sòls (SIS),desenvolupat a una escala semidetallada a nivell de tota l'àrea d'estudi. Aquest SIS hapermès analitzar la distribució espacial dels principals tipus de sòl, les seves propietats i elseu comportament davant l'acció dels processos erosius i de les actuacions antròpiques.També constitueix l'estructura sobre la qual es poden desenvolupar bases de dadesespacials de sòls més detallades.Una altra aportació és el conjunt de metodologies basades en l'anàlisi multitemporal defotografies aèries, de models digitals d'elevacions (MDE), i també en la classificaciómultiespectral d'imatges de satèl·lit i en les operacions d'anàlisi espacial mitjançant SIG,que conduexen a l'anàlisi de processos d'erosió per xaragalls i barrancs. L'aplicaciód'aquestes metodologies a l'àrea de l'Alt Penedès - Anoia confirma la important influènciade l'acció antròpica en l'acceleració dels processos d'erosió actual. Aquesta acceleraciódels processos erosius es reflecteix principalment en:a) les propietats dels sòls, amb la posada en superfície de materials d'horitzontssubjacents, rics en carbonat càlcic, calcilutites o arenisques,b) 1' anàlisi morfomètric i morfogràfic de les geoformes, que mostra un modelat delpaisatge amb vessants complexes i barrancs, i una alta densitat de xaragallsincipients,c) l'anàlisi de les taxes d'erosió per xaragalls i barrancs, que han estat particularmentelevades des de la deforestació generalitzada amb roturació de terres per a laplantació de vinya, a partir del segle XVI, sobretot, a partir de la mecanització delscultius.La investigació realitzada confirma la importancia de combinar tècniques de camp ilaboratori amb tècniques de teledetecció per a l'adquisició de dades i coneixement delsprocessos d'erosió, i amb tècniques de SIG amb finalitat de modelització. / La presente investigación supone una contribución al desarrollo de metodologías queamplíen la aplicabilidad de los sistemas de información geográfica (SIG), la teledeteccióny las bases de datos al análisis del territorio. En concreto, la investigación se centra en elanálisis de las relaciones suelo-paisaje, de las propiedades de los suelos y de los procesosde erosión hídrica, particularmente los procesos de erosión por cárcavas y barrancos. Lainvestigación se desarrolla en las comarcas de l'Alt Penedès y l'Anoia (Cataluña), un áreadonde la viña para producción de vinos de alta calidad y cavas es el principal cultivo, perodonde la forma actual de los usos y manejo del suelo, con escasas medidas deconservación, condiciona la sostenibilidad futura de los presentes usos agrícolas.Uno de los resultados principales de la investigación es el sistema de información de suelos(SIS), desarrollado a una escala semidetallada a nivel de toda el área de estudio. Este SISha permitido analizar la distribución espacial de los principales tipos de suelo, suspropiedades y su comportamiento frente a la acción de los procesos erosivos y actuacionesantrópicas. También, constituye la estructura sobre la cual poder desarrollar bases de datosespaciales de suelos más detalladas.Otra de las aportaciones es el conjunto de metodologías, basadas en el análisismultitemporal de fotografías aéreas y de modelos digitales de elevaciones (MDE), en laclasificación multiespectral de imágenes de satélite y en operaciones de análisis espacialmediante SIG, conducentes al análisis de procesos de erosión por cárcavas y barrancos. Laaplicación de estas metodologías al área del Alt Penedès - Anoia ha permitido confirmar laimportante influencia de la acción antrópica en la aceleración de los procesos de erosiónactual, que se ve reflejada principalmente en:a) las propiedades de los suelos, con la puesta en superficie de materiales dehorizontes subyacentes ricos en carbonato calcico, calcilutitas o areniscas,b) el análisis morfométrico y morfográfico de las geoformas, que muestra unmodelado del paisaje con vertientes complejas y barrancos, y una alta densidad decárcavas,c) el análisis de las tasas de erosión por cárcavas y barrancos, que han sidoparticularmente elevadas a partir de la deforestación generalizada con roturación detierras para la plantación de viña a partir del siglo XVI, y sobre todo a partir de lamecanización de los cultivos.La investigación realizada confirma la importancia de combinar técnicas de campo ylaboratorio con las técnicas de teledetección para la adquisición de datos y conocimientode los procesos de erosión, y con las técnicas de SIG con fines de modelización. / This research represents a contribution to the development of methodologies to extend theapplicability of geographical information systems (GIS), remote sensing and spatialdatabases to terrain analysis, particularly soil-landscape relationships, soil properties andhydric erosion processes, and more specifically gully erosion processes. The research iscarried out in the l'Alt Penedès y l'Anoia (Catalonia), an area where vineyards for highquality and "cava" production are the main crop, but where the present manner of soil useand management, with few control measures, determines the future sustainability of thepresent agricultural uses.One of the main results of the present research is the soil information system (SIS), thatcontains semi-detailed scale information about the soils of the study area. It allowed theanalysis of the spatial distribution of the main soil types, their properties and theirbehaviour in front of the actuation of erosion processes and anthropic transformations.Also, it constitutes the basic structure from which more detailed soil spatial databases canbe developed.Another contribution is the set of methodologies, based on the multitemporal analysis ofaerial photographs and digital elevation models (DEM), multispectral classification ofsatellite images and GIS spatial analysis, that is addressed to the analysis of gully erosionprocesses. The application of those methodologies to the Alt Penedès - Anoia arearevealed the important influence of the anthropic factor in the acceleration of the presenterosion processes, that is observed through:a) the soil properties, with the presence on surface of materials that are rich in calciumcarbonate, calcilutites or sandstones from subsurface layers,b) the morphometric and morphographic analysis of the geoforms, which shows ashape of the landscape with complex slopes and large gullies, and a high density ofgullies,c) the analysis of the rates of gully erosion, that have been particularly high since thegeneralised deforestation to plant vineyards in the XVI Century and, above all,since the advent of mechanisation.This research confirms the importance of combining field and laboratory techniques withremote sensing techniques for data acquisition and knowledge concerning the occuringerosion processes, and with GIS techniques for modelling.

[ES] Esta tesis doctoral se ha centrado en la cartografía como dispositivo discursivo para interpretar el espacio habitado. Por tanto, en esta dirección se ha profundizado en el estado de la identidad del paisaje local de la zona periférica norte de la ciudad de Valencia, a través del trayecto de una de las ocho acequias históricas de la ciudad, en concreto, la denominada Rascanya. De tal forma, este estudio del paisaje ha contemplado una parte práctica constituida por ocho cartografías formalizadas en aplicaciones interactivas, donde la reflexión se ha incentivado a través de la contraposición de datos y material del pasado con elementos contemporáneos. En base a estas premisas, la exploración se ha quedado estructurado con un bloque de cartografía histórica, ya que se destacó la riqueza y diversidad de los componentes gráficos, pues representaban todo un verdadero relato interpretativo de la zona seleccionada para el trabajo, estos elementos gráficos desvelaban claramente la vinculación con el espacio en cada momento histórico. Por otro lado, se ha realizado una catalogación de cartografía artística, donde además, ha tomado especial protagonismo aquellas cartografías subjetivas, donde prevalecían las experiencias vividas por los individuos en un entorno determinado, por encima de la representación oficial del territorio. De igual modo, las cartografías colaborativas y compuestas con múltiples voces han cobrado interés en este bloque de la cartografía personal, con la finalidad de combatir las directrices dominantes, y además ofrecer otras alternativas de visión y creación de espacio. En otro bloque de contenidos se ha realizado un balance de las tendencias contemporáneas de representación, concretamente, en base a las visualizaciones de datos, la tendente datificación de la información representada en el espacio. Esta actual vertiente de comunicación ha dado como resultado el desarrollo de nuevas cartografías de significados. Asimismo, en esta parte también se ha analizado los cambios tecnológicos en los últimos tiempos, la incidencia del lenguaje gráfico y digital de los medios de comunicación en la sociedad vigente. En consecuencia, se elaboraron unos ensayos prácticos con estas influencias en los modos de lectura vigente y con material multimedia. Por otro lado, un bloque de investigación sobre la evolución del espacio urbano en las ciudades durante las últimas décadas, donde la expansión acelerada de la urbanización y los efectos de la globalización como modelo económico en una escala planetaria han influido paulatinamente, en la pérdida de los elementos locales en las urbes. En esta parte temática, se elaboró un ensayo práctico que cartografió la calidad de los elementos patrimoniales distribuidos por el trayecto de la acequia histórica. En última instancia, se cierra con un bloque temático sobre el binomio histórico entre la huerta y la ciudad, la evolución de su relación y su estado en la actualidad. De este modo, esta parte además contiene otros ensayos prácticos donde se intentó profundizar en la actividad productiva de la huerta, acompañado con una especulación de la cantidad de beneficios y oportunidades que podría proveer, sobre las necesidades y problemáticas de sostenibilidad existentes en el entramado urbano actual. En definitiva, con todas estas vertientes cartográficas se ha intentado ampliar y reivindicar la noción de nuestro paisaje local, de tan incuestionable valor cultural para la historia de la ciudad de Valencia, como es l'Horta Nord. / [CA] Esta tesi doctoral s'ha centrat en la cartografia com a dispositiu discursiu per a interpretar l'espai habitat. Per tant, en esta direcció s'ha aprofundit en l'estat de la identitat del paisatge local de la zona perifèrica nord de la ciutat de València, a través del trajecte d'una de les huit séquies històriques de la ciutat, en concret, la denominada Rascanya. De tal forma, este estudi del paisatge ha contemplat una part pràctica constituïda per huit cartografies formalitzades en aplicacions interactives, on la reflexió s'ha incentivat a través de la contraposició de dades i material del passat amb elements contemporanis. Basant-se en estes premisses, l'exploració s'ha quedat estructurat amb un bloc de cartografia històrica, ja que es va destacar la riquesa i diversitat dels components gràfics, perquè representaven tot un verdader relat interpretatiu de la zona seleccionada per al treball, estos elements gràfics desvelaven clarament la vinculació amb l'espai en cada moment històric. D'altra banda, s'ha realitzat una catalogació de cartografia artística, on a més, ha pres especial protagonisme aquelles cartografies subjectives, on prevalien les experiències viscudes pels individus en un entorn determinat, per damunt de la representació oficial del territori. De la mateixa manera, les cartografies col·laboratives i compostes amb múltiples veus han cobrat interés en este bloc de la cartografia personal, amb la finalitat de combatre les directrius dominants, i a més oferir altres alternatives de visió i creació d'espai. En un altre bloc de continguts s'ha realitzat un balanç de les tendències contemporànies de representació, concretament, basant-se en les visualitzacions de dades, la tendent datificación de la informació representada en l'espai. Este actual vessant de comunicació ha donat com resultat el desenrotllament de noves cartografies de significats. Així mateix, en esta part també s'ha analitzat els canvis tecnològics en els últims temps, la incidència del llenguatge gràfic i digital dels mitjans de comunicació en la societat vigent. En conseqüència, es van elaborar uns assajos pràctics amb estes influències en els modes de lectura vigent i amb material multimèdia. D'altra banda, un bloc d'investigació sobre l'evolució de l'espai urbà en les ciutats durant les últimes dècades, on l'expansió accelerada de la urbanització i els efectes de la globalització com a model econòmic en una escala planetària han influït gradualment, en la pèrdua dels elements locals en les urbs. En esta part temàtica, es va elaborar un assaig pràctic que va cartografiar la qualitat dels elements patrimonials distribuïts pel trajecte de la séquia histórica. En última instància, es tanca amb un bloc temàtic sobre el binomi històric entre l'horta i la ciutat, l'evolució de la seua relació i el seu estat en l'actualitat. D'esta manera, esta part a més conté altres assajos pràctics on es va intentar aprofundir en l'activitat productiva de l'horta, acompanyat amb una especulació de la quantitat de beneficis i oportunitats que podria proveir, sobre les necessitats i problemàtiques de sostenibilitat existents en l'entramat urbà actual. En definitiva, amb tots estos vessants cartogràfics s'ha intentat ampliar i reivindicar la noció del nostre paisatge local, de tan inqüestionable valor cultural per a la història de la ciutat de València, com és l'Horta Nord. / [EN] This doctoral thesis has focused on cartography as a discursive device to interpret inhabited space. Therefore, in this direction, the state of the identity of the local landscape of the northern peripheral area of the city of Valencia has been deepened, through the route of one of the eight historical ditches of the city, specifically, the so-called Rascanya. In this way, this study of the landscape has contemplated a practical part made up of eight formalized cartographies in interactive applications, where reflection has been encouraged through the contrast of data and material from the past with contemporary elements. Based on these premises, the exploration has been structured with a block of historical cartography, since the richness and diversity of the graphic components were highlighted, since they represented a true interpretive account of the area selected for the work, these graphic elements they clearly revealed the link with space in each historical moment. On the other hand, a cataloging of artistic cartography has been carried out, where in addition, subjective cartographies have taken a special role, where the experiences lived by individuals in a given environment prevailed, over the official representation of the territory. Similarly, collaborative and composite cartographies with multiple voices have gained interest in this block of personal cartography, in order to combat the dominant guidelines, and also offer other alternatives for vision and space creation. In another block of contents, a balance has been made of contemporary trends in representation, specifically, based on data visualizations, the tending dataification of the information represented in space. This current aspect of communication has resulted in the development of new cartographies of meanings. Likewise, this part has also analyzed technological changes in recent times, the incidence of graphic and digital language of the media in current society. Consequently, practical tests were developed with these influences in current reading modes and with multimedia material. On the other hand, a research block on the evolution of urban space in cities during the last decades, where the accelerated expansion of urbanization and the effects of globalization as an economic model on a planetary scale have gradually influenced the loss of local elements in cities. In this thematic part, a practical test was prepared that mapped the quality of the heritage elements distributed along the route of the historic canal. Ultimately, it closes with a thematic block on the historical binomial between the garden and the city, the evolution of their relationship and their current state. In this way, this part also contains other practical tests where an attempt was made to deepen the productive activity of the orchard, accompanied by a speculation of the amount of benefits and opportunities that it could provide, on the existing sustainability needs and problems in the urban fabric. current. In short, with all these cartographic aspects, an attempt has been made to expand and defend the notion of our local landscape, of such unquestionable cultural value for the history of the city of Valencia, as is l'Horta Nord. / Gutiérrez González, MJ. (2022). La cartografía como estrategia para rescatar las pérdidas de identidad en el paisaje [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/182250

RESUM ESTRUCTURA: Capítol 1. Metodologia i fonts. S’exposen les bases teòriques que emmarquen l’objecte d’estudi a partir dels inventaris de patrimoni etnogràfic i les recerques posteriors. Capítol 2. Evolució del paisatge agrari de la Plana de Vic. Es presenten set mirades sobre el paisatge agrari de la zona que van des de l’any 1787 a l’any 2004. Capítol 3. Fer de pagès a la Plana de Vic: masos i masoveries. Es presenten les característiques dels cicles de rotació de conreus practicats i la seva relació amb els diversos tipus de contractes de masoveria. Es posa l’exemple d’un mas en concret, el mas El Colomer de Taradell, singular pel seu origen, evolució i els conjunts patrimonials que conserva. Capítol 4. Les eines de pagès. S’estudia la importància de la força de tracció animal en l’agricultura de la Plana de Vic i com la mecanització accelerada va fer desaparèixer els animals de treball de la comarca. Es consideren també com a eines que el pagès ha de saber manejar, les terres, les llavors, els fertilitzants i altres productes utilitzats en el conreu de les terres, en funció dels efectes derivats dels agents atmosfèrics. Es fa referència als oficis menestrals que fornien els pagesos de les eines necessàries per a les labors agrícoles. Capítol 5. Les feines dels conreus. Es pren com a referència un dels models més estesos entre els sistemes de rotació agrícola, anomenat trènit , utilitzat durant la primera meitat del segle XX a la Plana de Vic. Seguint el cicle de rotació que recull aquest autor, es descriuen les feines realitzades manualment i les feines realitzades amb ajuda de força animal o bé mecanitzada que havia de realitzar el pagès a fi d’aconseguir bones collites. Per descriure les feines dels conreus s’aplica l’etnografia retrospectiva, reconstruint de forma narrativa amb fonts documentals juntament amb fonts orals, una per una, les feines de l’any agrícola de la rotació quadriennal de conreus del trènit, especificant per a cada conreu de la rotació la relació de les feines que s’hi ha de fer, detallant la descripció tècnica de la feina, l’època de l’any en que es realitza, les persones i les eines que hi intervenen, l’esforç i el temps emprat la valoració econòmica i el procés de modernització. JUSTIFICACIÓ: . Aproximació etnogràfica pionera en l’estudi de l’ofici de pagès a la Plana de Vic. . Creixent interès social sobre la sostenibilitat en el món dels pagesos i els oficis menestrals. . Pràctica de l’etnografia retrospectiva en l’estudi del món rural. . Oferir un visió de l’evolució de la tecnologia agrícola a la Plana de Vic. METODOLOGIA: . Investigació empírica mitjançant el treball de camp. . Entrevistes en profunditat . Contextualització i acotació de l’objecte d’estudi mitjançant teories i metodologies pròpies de la història i l’antropologia. RECOPILACIÓ DE FONTS PRIMÀRIES: . Publicacions, imatge històrica, eines i feines. . Fonts orals i materials . Fonts documentals: llibres, revistes, articles i fullets d’agrònoms i veterinaris, memòries de pagesos i menestrals, llibretes de comptes dels propis pagesos dels arxius particulars de les masies . Suport fonogràfic i videogràfic. CONCLUSIONS: Corroborar les aportacions més rellevants sobre l’ofici de pagès Fixar les etapes de canvi tecnològic Explorar línies de futur en la recerca etnogràfica i la seva difusió. . La memòria de l’ofici de pagès i els oficis menestrals . Els canvis agrícoles a la Plana de Vic . Descripció i reproducció del trènit . L’etnografia retrospectiva BIBLIOGRAFIA CONSULTADA: Obres genèriques. Obres específiques de la Plana de Vic d’història, geografia i etnografia.

Els ocells forestals exerceixen un paper funcional clau en els ecosistemes forestals i esrelacionen amb les característiques del bosc, les seves dinàmiques i la gestió a diferents escalesespacials. Per tant, la determinació de les respostes quantitatives dels ocells forestals als factorsambientals dels sistemes forestals i als seus patrons de canvi pot contribuir a entendre com lagestió forestal pot mitigar els impactes del canvi global en la biodiversitat forestal a laMediterrània.Aquesta tesis pretén valorar els factors determinants de la riquesa, distribució i dinàmiquesdels ocells forestals a diferents escales espacials en Catalunya (NE d'Espanya) amb l'objecte deproporcionar recomanacions de gestió forestal sostenible. Per tal d'això s'han analitzat diversesbases de dades sobre biodiversitat i caracterització ambiental i forestal disponibles en la regiód'estudi, com el Segon i Tercer Inventari Forestal Nacional i el Primer i Segon Atles dels OcellsNidificants de Catalunya.Els resultats van mostrar que la riquesa d'espècies d'ocells forestals, particularment la delsocells especialistes, està principalment afavorida per la disponibilitat de tessel·les de boscpresentant diferents graus d'obertura de l'estrat arbori (evitant el predomini de fraccions decabuda coberta molt elevades), i per boscos amb estats de desenvolupament avançats i unaelevada diversitat d'espècies arbòries (principalment al nord-oest i sud, respectivament).Comparativament, la riquesa d'espècies d'ocells forestals es va associar menys a la configuraciódel paisatge forestal, tot i que la irregularitat de formes va tenir un efecte més destacat que elpatró de fragmentació. Els incendis van tenir un efecte relativament dèbil però negatiu en lariquesa dels ocells forestals, particularment per als ocells especialistes.Les dinàmiques del bosc ocorregudes a escala regional (maduració i expansió del bosc),principalment relacionades amb l'abandonament rural, es van mostrar com a favorables per al'expansió espacial dels ocells forestal en les dues últimes dècades del segle XX i semblen havercontrarestat els impactes potencialment negatius dels incendis forestals en la distribució de lesespècies. La colonització dels ocells forestals especialistes en expansió es va relacionarindirectament amb les dinàmiques del bosc ocorregudes en localitats veïnes i no tant amb elspropis canvis en les zones colonitzades, probablement com a resultat de dinàmiques fontembornali patrons de connectivitat dels paisatges analitzats.La gestió forestal no sembla haver afectat negativament als patrons de canvi de ladistribució dels ocells forestals especialistes en expansió, suggerint-se el seu paper clau per amitigar els esperats grans impactes del canvi global en els patrons de biodiversitat forestal. Per afomentar la diversitat ornítica forestal, la gestió forestal a escala de paisatge deuria promoure ladisponibilitat de hàbitat més que una determinada configuració espacial i evitarl'homogeneïtzació i densificació dels rodals que poden impedir la transició a estats dedesenvolupament més avançats i l'establiment d'una major varietat d'espècies arbòries. Lagestió forestal requereix d'un enfocament a escala de paisatge per a desenvolupar estratègiesefectives que promoguin la biodiversitat i la sostenibilitat dels ecosistemes forestals i mitigar elsefectes del canvi climàtic i socioeconòmic, i també deuria integrar-se amb altres tipus deplanificació territorial i plans de conservació de la biodiversitat.Els resultats obtinguts són valuosos per a entendre les relacions entre la composició iestructura del bosc i les comunitats d'ocells forestals i com les interaccions entre la gestió i lesdinàmiques del paisatge forestal poden influir en la distribució i dinàmiques futures dels ocellsforestals. També és necessari realitzar futurs estudis per a ampliar la metodologia i generalitatdels resultats obtinguts, estenent les anàlisis a altres grups taxonòmics i escales espacials, aixícom per a contribuir a predir els patrons de biodiversitat forestal en futurs escenaris de paisatgeforestal i canvi global. / Las aves forestales ejercen un papel funcional clave en los ecosistemas forestales y serelacionan con las características del bosque, sus dinámicas y gestión a diferentes escalasespaciales. Por lo tanto, la determinación de las respuestas cuantitativas de las aves forestales alos factores ambientales de los sistemas forestales y a sus patrones de cambio puede contribuir aentender cómo la gestión forestal puede mitigar los impactos del cambio global en labiodiversidad forestal en el Mediterráneo.Esta tesis pretende valorar los factores determinantes de la riqueza, distribución y dinámicasde las aves forestales a diferentes escalas espaciales en Cataluña (NE de España) con el objetode proporcionar recomendaciones de gestión forestal sostenible. Para ello se han analizadodiversas bases de datos sobre biodiversidad y caracterización ambiental y forestal disponibles enla región de estudio, tales como el Segundo y Tercer Inventario Forestal Nacional y el Primer ySegundo Atlas de las Aves Nidificantes de Cataluña.Los resultados mostraron que la riqueza de especies de aves forestales, particularmente la delas aves especialistas, estuvo principalmente favorecida por la disponibilidad de teselas debosque presentando diferentes grados de apertura del dosel arbóreo (evitando la dominancia defracciones de cabida cubierta muy elevadas), y por bosques con estados de desarrollo avanzadosy una elevada diversidad de especies arbóreas (principalmente en el noroeste y sur,respectivamente). Comparativamente, la riqueza de especies de aves forestales estuvo menosasociada a la configuración del paisaje forestal, aunque la irregularidad de formas tuvo un efectomás destacado que el patrón de fragmentación. Los incendios tuvieron un efecto relativamentedébil pero negativo en la riqueza de aves forestales, particularmente para las especialistas.Las dinámicas del bosque ocurridas a escala regional (maduración y expansión del bosque),principalmente relacionadas con el abandono rural, se mostraron como favorables para laexpansión espacial de las aves forestales en las dos últimas décadas del siglo XX y parecenhaber contrarrestado los impactos potencialmente negativos de los incendios forestales en ladistribución de las especies. La colonización de las aves forestales especialistas en expansión serelacionó indirectamente con las dinámicas del bosque ocurridas en localidades vecinas y notanto con los propios cambios en las zonas colonizadas, probablemente como resultado dedinámicas fuente-sumidero y patrones de conectividad de los paisajes analizados.La gestión forestal no parece haber afectado negativamente a los patrones de cambio de ladistribución de las aves forestales especialistas en expansión, sugiriéndose su papel clave paramitigar los esperados grandes impactos del cambio global en los patrones de biodiversidadforestal. Para fomentar la diversidad ornítica forestal, la gestión forestal a escala de paisajedebería promover la disponibilidad de hábitat más que una determinada configuración espacial yevitar la homogenización y densificación de los rodales que puede impedir la transición aestados de desarrollo del bosque más avanzados y el establecimiento de una mayor variedad deespecies arbóreas. La gestión forestal requiere un enfoque a escala de paisaje para desarrollarestrategias efectivas que promuevan la biodiversidad y la sostenibilidad de los ecosistemasforestales y mitigar los efectos del cambio climático y socioeconómico, y debería integrarse conotros tipos de planificación territorial y planes de conservación de la biodiversidad.Los resultados obtenidos son valiosos para entender las relaciones entre la composición yestructura del bosque y las comunidades de aves forestales y cómo las interacciones entre lagestión y las dinámicas del paisaje forestal pueden influir en la distribución y dinámicas futurasde las aves forestales. También es necesario realizar futuros estudios para ampliar lametodología y generalidad de los resultados obtenidos, extendiendo los análisis a otros grupostaxonómicos y escalas espaciales, así como para contribuir a predecir los patrones debiodiversidad forestal en futuros escenarios de paisaje forestal y cambio global. / Forest birds play a functional key functional role in forest ecosystems and have been shownto be related with forest features, management and their associated dynamics at different spatialscales. Thus, determining quantitative responses of forest birds to environmental factorsoccurring in forest systems and their patterns of change may help to understand how forestmanagement can contribute to the mitigation of global change impacts on forest biodiversity inthe Mediterranean.This thesis aims at assessing the determinants of forest bird species richness, distributionand dynamics at different spatial scales in Catalonia (NE Spain) in order to provide adequatesustainable forest management guidelines. For this purposes, large biodiversity and forestdatabases available in the region, such as the Second and Third Spanish National ForestInventory and the First and Second Catalan Breeding Bird Atlas, were analysed.Results showed that forest bird species richness, particularly for specialist species, wasmainly favoured by the availability of forest patches presenting different degrees of forestcanopy cover (avoiding the dominance of closed or nearly closed tree canopies), and withforests with advanced development stages and a mixture of tree species (mainly in the northwesternand southern areas, respectively). Comparatively, forest bird species richness was lessrelated to forest landscape configuration, but shape irregularity appeared to have a moreprominent effect than pattern fragmentation. Forest fires had a relatively weak but negativeeffect on species richness, particularly for specialists.Forest dynamics occurring at the regional scale (forest maturation and expansion), mainlyrelated to rural land abandonment, appeared to favour the spatial expansion of bird species inthe two last decades of the 20th century and to have largely overridden the potential negativeeffects of forest fires on forest bird species' distribution. Colonization events of expandingspecialist forest birds appeared to be indirectly related to forest dynamics occurring inneighbouring localities rather than on colonized ones, probably as a result of source-sinkdynamics and connectivity constraints at the landscape scale.Forest management did not appear to negatively affect the patterns of distribution change ofexpanding specialist forest birds and is suggested to be a major opportunity to mitigate theexpected large impacts of global change on forest biodiversity patterns. Forest landscapemanagement can enhance the forest avian diversity by focusing on forest habitat availabilityrather than on a particular spatial configuration and avoiding landscape homogenization andstand densification that may impede the transition to more developed stages and theestablishment of a variety of forest species. Forest management requires from a landscapeperspective to develop effective strategies aimed at promoting biodiversity and ensure thesustainability of forest ecosystem services and to mitigate the effects of climate andsocioeconomic changes, and should be integrated as well with other kinds of landscapemanagement and conservation biodiversity plans.The results obtained are valuable for understanding the relationships between forestcomposition and structure and avian communities and how interactions between managementand ongoing landscape dynamics can shape future forest bird distribution and dynamics. Furtherresearch efforts are needed to broaden the methodological approach and generality of the resultsby extending the analyses to a broader set of taxonomical groups and spatial scales, as well as tocontribute to forecast future biodiversity dynamics under different forest and global changescenarios.

This thesis is a research project that aims to build, in the first instance, a historical, theoretical, and methodological frame of reference and protection of cultural property, and more precisely of the territorial cultural heritage. The starting point is the analysis of the concepts of culture, heritage, landscape and territory, in addition to others such as management, tourism, social heritagization and development, all this through a detailed study starting from the perspective of the human sciences and culture, with the aim to approach to the positions on these ideas that are being debated today. The ultimate objective is the design of an instrument that serves to make readings of landscapes and in the same way, as a platform to design strategies in favour of the enhancement, protection, conservation, interpretation and management of the landscape as an asset of the territorial culture heritage. / Esta tesis es un trabajo de investigación que tiene como objetivo construir, en primera instancia, un marco de referencia histórica, teórica, metodológica y de tutela de los bienes culturales, y más precisamente del patrimonio cultural territorial. El punto de partida es el análisis de los conceptos de cultura, patrimonio, paisaje y territorio; además de otros como gestión, turismo, patrimonialización social y desarrollo, todo ello a través un estudio pormenorizado desde la perspectiva de las ciencias humanos y de la cultura,con la intención de acercarse a las posiciones que sobre estas ideas se debaten hoy. Se trata de establecer un instrumento que sirva para realizar lecturas de los paisajes y de la misma manera,el diseño estrategias a favor de la puesta en valor, la protección, la conservación, la interpretación y el manejo del paisaje como un bien del patrimonio cultura territorial.

Utilitzant temperatura i pressió com a agents desnaturalitzants s'ha explorat la contribució a l'estabilitat de diferents residus del principal nucli hidrofòbic de la RNasa A. Aquests resutats suggereixen que el principal nucli hidrofòbic d'aquest enzim, està fortament empaquetat i ha revelat l'existència de reordenacions en l'interior de la proteïna.El mètode dels valors , han permès estudiar el paper de les interaccions hidrofòbiques establertes pels residus del principal nucli hidrofòbic de la RNasa A en el seu estat de transició induït per pressió. En conjunt, aquests resultats suggereixen que l'estat de transició de la RNasa A, s'assemblaria a un glòbul col·lapsat amb una cadena estructurada però amb un debilitat nucli hidrofòbic.S'ha explorat també, el paisatge energètic del plegament/desplegament proteic de la variant Y115W de la RNasa A. L'estat de transició sembla interaccionar fortament amb la capa d'hidratació d'aquest estat, tal i com indiquen els resultats en presència de glicerol. / Using temperature and pressure as denaturants we have explored the contributions to stability of the hydrophobic core residues of RNase A. These results are consistent with an exquisite tight core packing and the existence of rearrangements in the protein interior.The role of hydrophobic interactions established by the residues of the main hydrophobic core of RNase A in its pressure-folding transition state, was investigated using the -value method. Altogether the results suggest that the pressure-folding transition state of RNase A, looks like a collapsed globule with some secondary structure and a weakened hydrophobic core. Pressure-jump induced relaxation kinetics was used to explore the energy landscape of protein folding/unfolding of Y115W variant of RNase A. The transition state appears to interact strongly with the hydration shell, as indicated by results in the presence of glycerol.