castellà: El revolucionario desarrollo tecnológico experimentado en el campo de la información y la comunicación en las dos últimas décadas ha marcado un antes y un después en muchos ámbitos de nuestra sociedad. Sin ir más lejos, estos cambios pueden observarse en las modificaciones del modo en que nos relacionamos, o en la generación de conceptos o realidades, tan impensables no hace demasiado tiempo, como el teletrabajo, la telemedicina o las universidades virtuales. La magnitud de estas transformaciones se concreta en el hecho de que incluso se ha llegado a hablar de la aparición de una nueva era, caracterizada especialmente por la denominada sociedad de la información y del conocimiento. Como parte integrante y esencial de esta nueva realidad, la Administración pública se ha visto obligada a adoptar un papel pro-activo en la incorporación de las TIC, así como a dar respuesta a las nuevas necesidades ciudadanas y a velar para que el nuevo paradigma pueda asentarse de forma definitiva. En consecuencia, las TIC han comportado cambios importantes también en este ámbito, y es que su inclusión ha iniciado un nuevo estadio en su proceso evolutivo en el que se espera una auténtica transformación institucional.Todo este proceso de cambio, basado en la interacción ciudadana como fundamento principal del sistema, ha encontrado su máximo exponente en la esfera de la Administración tributaria, donde su tradicional sistema de aplicación de los tributos ya había conllevado la adopción de técnicas de gestión en masa. En este sentido, la imposibilidad de practicar caso por caso los millones de liquidaciones anuales relativas a las más importantes figuras impositivas y el carácter casi permanente de las relaciones jurídico-tributarias, obligaron a requerir la participación de los obligados tributarios, de modo que las autoliquidaciones y la imposición de numerosos deberes de información y colaboración se convirtieron en los principales mecanismos del nuevo modelo de funcionamiento. Así, los ciudadanos se encontraron con la responsabilidad de conocer, interpretar y aplicar el complejo, cambiante y, a veces, incluso deficiente ordenamiento tributario, por lo que debía compensarse la reducción de la actividad administrativa con una fuerte prestación de los deberes de información y asistencia a los obligados tributarios. En este sentido, debían potenciarse todas aquellas actuaciones de la Administración encaminadas a dar a conocer la información necesaria para el ejercicio de los derechos y cumplimiento de las obligaciones tributarias, así como aquellas labores que ofrecían recursos y auxilio con el mismo fin.Sin embargo, la regulación de estos deberes no ha conseguido estar a la altura de su relevancia, en tanto que la normativa se ha limitado a contemplar su reconocimiento general (artículo 85.1 de la LGT y 62 del RD 1065/2007) y a señalar algunas de las actuaciones por las que pueden verse cumplidos (artículo 85.2 de la LGT y 63 a 78 del RD 1065/2007). Además, los regímenes jurídicos de estas actuaciones difieren en gran medida, y contienen, en muchos aspectos, un marcado carácter programático. Por ello, aún no existe una definición clara de cada uno de estos deberes ni una delimitación de los instrumentos que conforman su contenido, por lo que tampoco se ha podido elaborar la regulación completa de sus características ni la previsión de los diferentes efectos jurídicos que se pueden desprender.Consecuentemente, el presente trabajo tiene como objetivo principal la elaboración de un estudio jurídico completo y actual sobre los deberes de información y asistencia de la Administración tributaria en relación directa con la incorporación, en este ámbito, de las TIC. Así, se pretende llevar a cabo una valoración global del impacto de los nuevos medios en dichas figuras tributarias, además de aportar una definición actualizada de su concepto, una determinación de su contenido, y una concreción de sus características y consecuencias jurídicas. / In The Spanish Tax Administration, citizens have the responsibility to find out, interpret and apply the complex, changing and sometimes even deficient tax legislation, so that the reduction of the administrative activity has to be counterbalanced with a strong rendering of the information and assistance services to the taxpayers. In this sense, all those Administration actions design to make available all the information pertaining to the exercise of rights and the compliance of tax obligations have to be strengthened, together with those actions offering resources and aid with the same purpose.However, the regulation of these obligations has not measured up to their relevance, for legislation has just acknowledged them in general terms (articles 85.1 of the LGT and 62 of the RD 1065/2007), and pointed out some of the actions through which they can be rendered (articles 85.2 of the LGT and 63 to 78 of the RD 1065/2007). Moreover, legislations pertaining to these actions are in disagreement to a large extent and hold, in many respects, a programmatical character. Therefore, to date, there is no clear definition of any of these obligations or a delimitation of the instruments that make up their content. In addition, neither the comprehensive regulation of their characteristics nor the forecast of their possible legal effects have been done.Accordingly, the main purpose of this thesis is to carry out a comprehensive legal study regarding the information and assistance obligations of the Tax administration, in direct relation to the incorporation of ICTs to its sphere of activity. Thus, the aim is to achieve a global assessment of the impact of ICTs on the application of these obligations, while contributing an updated definition of their concept, establishing their content and specifying their characteristics and legal consequences.

Los periódicos impresos están pasando una difícil situación que podría amenazar su supervivencia. Este trabajo pretende determinar y cuantificar en qué medida influyen cada una de las causas que afectan en este escenario como son la expansión de la prensa digital; la irrupción de los diarios gratuitos; la mayor o menor apuesta por canales de distribución paralelos, como la suscripción u otros; la incidencia de la evolución de los puntos de venta tradicionales; la determinación del precio del producto; un posible cambio de hábitos sociales; o el inicio de la crisis económica. El estudio se concreta en torno a un caso. La evolución de los seis diarios generalistas más importantes de España en función de su difusión (a saber, El País, El Mundo del Siglo XXI, ABC, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, y La Razón), durante el período 2000-2010, analizando con detalle sus datos de difusión y audiencia. / Printed newspapers are going through a difficult situation that could threaten its survival. This paper aims to identify and quantify the extent to influence each of the causes that affect this scenario such as the expansion of digital media, the advent of free newspapers, the degree of commitment to parallel distribution channels, such as the subscription or other, the impact of the evolution of traditional outlets, the pricing of the product, a possible change in social habits, or the beginning of the economic crisis. The study around a concrete case. The evolution of the six major Spain's newspapers in according to their diffusion (ie, El País, El Mundo del Siglo XXI, ABC, La Vanguardia, El Periódico, and La Razón), during the period 2000-2010 analyzing in detail their distribution and audience data. / Els diaris impresos estan passant una difícil situació que podria amenaçar la seva supervivència. Aquest treball pretén determinar i quantificar en quina mesura influeixen cadascuna de les causes que afecten aquest escenari com són l'expansió de la premsa digital; la irrupció dels diaris gratuïts; la major o menor aposta per canals de distribució paral•lels, com la subscripció o altres; la incidència de l'evolució dels punts de venda tradicionals; la determinació del preu del producte; un possible canvi d’hàbits socials; o el començament de la crisi econòmica. L'estudi es concreta al voltant d'un cas. L'evolució dels sis diaris generalistes més importants d'Espanya en funció de la seva difusió (és a dir, El País, El Mundo del Siglo XXI, ABC, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, i La Razón), durant el període 2000-2010, analitzant amb detall les seves dades de difusió i audiència.

El tema d'aquesta tesi és l'ús del discurs polític coma eina per influir en l'opinió pública, en concret la retòrica presidencial de guerra nord-americana i els recursos argumentatius que els presidents utilitzen en els seus discursos orals per persuadir els ciutadans de la necessitat de dur el país a la guerra. S'ha estudiat la retòrica presidencial per justificar la guerra del Vietnam i la guerra contra el terror (Afganistan i Iraq), partint de tres hipòtesis: 1) que existeix una continu!tat en els recursos argumentatius amb els quals els presidents justifiquen la guerra 2) que aquesta continu!tat es trenca amb !'arribada de Barack Obama a la presidència el novembre de 2008 i 3) que la major presència de la televisió en el discurs polític fomenta al segle XXI una retòrica que apel•la més a les emocions de l'auditori i que tendeix a la representació (que en direm retòrica de la persuasió) en detriment d'una retòrica més adreçada a l’intel•lecte i que apel•la a les idees i a la raó (i que en direm retòrica de la convicció). A partir de l’anàlisi de contingut d'una mostra de discursos de Lyndon B. Johnson i Richard M. Nixon sobre la guerra del Vietnam i de George W. Bush i Barack Obama sobre la guerra contra el terror, s'han arribat a una sèrie de conclusions que resumim en les següents afirmacions: efectivament existeix una continu!tat en l'ús que els presidents nord-americans fan dels recursos argumentatius per justificar la guerra; aquesta continu!tat es manté amb Barack Obama i el missatge de canvi i renovació que va acompanyar la retòrica de la seva campanya no s'ha traduït en un canvi en la retòrica de guerra: els arguments amb que Obama justifica l'acció bèl•lica són molt semblants als de Bush i els presidents anteriors; els principals d'aquests recursos argumentatius són la defensa de la llibertat i la democràcia, la presentació de l'enemic com l'encarnació del mal i per tant la identificació de la batalla com una guerra justa i en defensa del bé, les freqüents referències als antecessors i als pares fundadors i la necessitat de llegar una vida millor per a les generacions futures. Finalment, es constata un ús molt més freqüent de la que hem anomenat retòrica de la persuasió enfront de la retòrica de la convicció en els discursos referits a la guerra contra el terror. Que la causa en sigui la major presencia de la televisió queda pendent de confirmar, el que es constata és que en Bush i Obama es dóna un major ús d'aquest ti pus de recursos retòrics. / El tema de esta tesis es el uso que el poder hace del discurso político como herramienta para influir en la opinión pública, en concreto la retórica presidencial de guerra en Estados Unidos y los recursos argumentativos que los presidentes utilizan en sus discursos orales para persuadir a los ciudadanos de la necesidad de llevar al país a la guerra. Se ha estudiado la retórica presidencial con la que se pretendió justificar la guerra de Vietnam y la guerra contra el terror (Afganistán e Irak), partiendo de tres hipótesis: 1) existe una continuidad a lo largo del tiempo en los recursos argumentativos con los que los presidentes justifican la guerra 2) esta continuidad se rompe con Barack Obama a partir de noviembre de 2008 y 3) la mayor presencia de la televisión en el discurso político fomenta en pleno siglo XXI un tipo de retórica que apela más a las emociones del auditorio y que tiende a la representación (a la que llamaremos retórica de la persuasión) en detrimento de un tipo de retórica más dirigida al intelecto y que apela a las ideas y a la razón (a la que llamaremos retórica de la convicción). A partir del análisis de contenido de una muestra de discursos de Lyndon B. Johnson y Richard M. Nixon sobre la guerra de Vietnam y de George W. Bush y Barack Obama sobre la guerra contra el terror, el trabajo llega a una serie de conclusiones que resumimos en las siguientes afirmaciones: efectivamente se observa un elevado grado de continuidad en el tipo de argumentos con los que los presidentes norteamericanos justifican ante su opinión pública la necesidad de llevar al país a la guerra. Esta continuidad se mantiene con Barack Obama, con lo que el mensaje de cambio y renovación que acompañó a la retórica de su elección no se ha traducido en un cambio en la retórica de guerra: los argumentos con los que Obama justifica la acción bélica son muy parecidos a los de Bush y de los anteriores presidentes, siendo los principales la defensa de la libertad y la democracia, la presentación del enemigo como encarnación del mal y por lo tanto la identificación de la batalla como una guerra justa y en defensa del bien, las frecuentes referencias a los presidentes anteriores y los padres fundadores y la necesidad de legar un mañana mejor para generaciones futuras. Finalmente, se constata un uso mucho más frecuente de lo que hemos llamado retórica de la persuasión frente a la retórica de la convicción en los discursos sobre la guerra contra el terror en contraste con los relativos a la guerra de Vietnam. Que la causa sea la mayor presencia de la televisión queda pendiente de confirmar, lo que se constata en el trabajo que se presenta es que en Bush y en Obama se da un mayor uso de este tipo de recursos retóricos. / The subject of this thesis is the use of political discourse as a tool to influence public opinion. The specific area of interest is the U.S. war presidential rhetoric and the arguments used in presidential speeches through which the U.S. presidents try to persuade the public of the need to lead the country into war. In particular we have studied the Vietnam's and the War on Terror's presidential rhetoric, departing from three hypothesis: 1) there is a historical continuity in the arguments through which the presidents justify the war 2) this continuity ends with the arrival of Barack Obama to the presidency in November 2008 and 3) the increasing role of television in the communication of the political discourse accentuates a type of rhetoric that appeals more to the audience's emotions tending towards a performance (we'll call this rhetoric of persuasion) rather than appealing to the intellect and to ideas and reason (which we'll call rhetoric of conviction). Through a content analysis of a sample of speeches on the Vietnam War by Lyndon B. Johnson and Richard M. Nixon and on the War on Terror by George W. Bush and Barack Obama, the study reaches different conclusions that can be summarized by the following principles: there is a high degree of continuity in the kind of arguments that American presidents use to justify the need to go to war; such common arguments have continued under Barack Obama's presidency, which tells us that the message of change and renovation inherent to his election rhetoric has not resulted in a change in his war rhetoric. Obama's arguments to justify U. S. military action are very similar to those of Bush and previous presidents, and the main ones are: the defense of freedom and democracy; the presentation of the enemy as evil and the battle as a just war in defense of good; the frequent reference to the ancestors and to the founding fathers; and the need to leave the legacy of a better life for future generations. Finally, the study confirms that, in the speeches on the War on Terror, the rhetoric of persuasion is much more common than the rhetoric of conviction. We can't confirm that the reason is a major use of television as a media to spread the political discourse; what we can confirm, however, is that Bush and Obama's war rhetoric is characterized by the frequent use of arguments that appeal to emotions and tend to construct visual representations, in what constitutes a performative rhetoric.

[ES] La presente tesis doctoral lleva por título La estampa líquida. El tensioactivo como medio de expresión artístico. Reúne la investigación de diversos artistas, cuyas obras surgen a partir de las posibilidades creativas de un químico tensor. Son el reflejo de nuevas estrategias y de la incorporación de nuevos materiales como medio creativo contemporáneo, y que tomamos como referentes para la invención de un nuevo método de entintado calcográfico. Esta indagación toma como punto de partida los conceptos de tiempo y espacio, dos términos inherentes y complementarios, consecuencia directa del rastro y la huella derivada de una realidad social. La Modernidad líquida, categoría que define este estado actual y figura de cambio constante y de interinidad, acuñada por el sociólogo Zygmunt Bauman, nos sirve como metáfora para la interpretación de estos nuevos recursos. Del mismo modo, este ensayo recoge un análisis del diálogo permanente entre aquellos detalles cotidianos y desapercibidos, receptáculos contenedores de un devenir en forma de esfera, representación que adoptamos del filósofo Peter Sloterdijk. Realizamos también, una aproximación a lo que fue una revolución en las vanguardias en el mundo de la gráfica: La técnica de la simultaneidad del color, inventada por el artista británico Stanley William Hayter y proceso primigenio del que surge esta tesis. Asimismo, se examinan aquellas técnicas de creación pictóricas, afines a nuestro estudio experimental, de las cuales nos imbuimos directamente. Como resultado del estudio del efecto de transitoriedad tensioactiva, esta tesis propicia nuestra producción artística personal: Recuerdo del trayecto, que ilustra dicha evolución química a través del tiempo inmortalizado en forma de estampa. / [CA] La present tesi doctoral porta per títol L'estampa líquida. El tensioactiu com a mitjà d'expressió artístic. Reunix la investigació de diversos artistes, les obres dels quals sorgixen a partir de les possibilitats creatives d'un químic tensor. Són el reflex de noves estratègies i de la incorporació de nous materials com a mitjà d'expressió artístic contemporani, i que prenem com a referents per a la invenció d'un nou mitjà d'entintat calcogràfic. Aquesta indagació pren com a punt d'eixida els conceptes de temps i espai, dos termes inherents i complementaris, conseqüència directa del rastre i la petjada derivada d'una realitat social. La Modernitat líquida, categoria que defineix aquest estat actual i figura de canvi constant i de interinitat, encunyada pel sociòleg Zygmunt Bauman, ens servix com a metàfora per a la interpretació d'aquests nous recursos. De la mateixa manera, aquest assaig recull una anàlisi del diàleg permanent entre aquells detalls quotidians i desapercebuts, receptacles contenidors d'un esdevenir en forma d'esfera, representació que adoptem del filòsof Peter Sloterdijk. Realitzem també una aproximació al que va ser una revolució a les Avantguardes en el món de la gràfica: La tècnica de la simultaneitat del color, inventada per l'artista britànic Stanley William Hayter i procés primigeni del que sorgeix aquesta tesi. Així mateix, s'examinen aquelles tècniques de creació pictòriques, afins al nostre estudi experimental, de les quals ens inbuïm directament. Com a resultat de l'estudi de l'efecte de transitorietat tensioactiva, aquesta tesi propicia la nostra producció artística personal: Recuerdo del trayecto, que il·lustra l'esmentada evolució química a través del temps immortalitzat en forma d'estampa. / [IT] La presente tesi di dottorato si intitola La stampa liquida. Il tensioattivo come mezzo di espressione artistica. Nel nostro lavoro intendiamo riunire le ricerche di vari artisti, le cui opere nascono dalle possibilità creative di un tensore chimico. Esse riflettono le nuove strategie e l'incorporazione di nuovi materiali come mezzo creativo contemporaneo, che prendiamo come riferimento per l'invenzione di un nuovo metodo per inchiostrare la matrice calcografica. Questa indagine prende come punto di partenza i concetti di tempo e spazio, due termini intrinseci e complementari, conseguenze dirette e prodotti derivanti da una determinata realtà sociale. La Modernità Liquida, categoria riferita allo status quo della società contemporanea, che rappresenta in costante cambiamento e una condizione ad interim, coniata dal sociologo Zygmunt Bauman, serve come metafora per l'interpretazione di queste nuove risorse. Allo stesso modo, questo saggio cattura un'analisi del dialogo permanente tra quei dettagli quotidiani e inosservati, i contenitori di un divenire in forma di sfera, così come apprendiamo dal filosofo Peter Sloterdijk. Abbiamo anche operato un'approssimazione a quella che è stata una rivoluzione nel mondo della grafica: la tecnica della concorrenza del colore, la cui partenità si ascrive all'artista britannico Stanley William Hayter, primo processo da cui nasce questa tesi. Inoltre, il nostro alvoro esamina anche quelle tecniche di creazione pittorica, simili al nostro studio sperimentale e di cui il nostro lavoro è fortemente impregnato. Come risultato dello studio dell'effetto della transitorietà surfattante, questa tesi promuove la nostra personale produzione artistica, Recuerdo del trayecto, che illustra questa evoluzione chimica attraverso il tempo immortalato sotto forma di stampa. / [EN] This doctoral thesis is named La estampa líquida. El tensioactivo como medio de expresión artístico (The Liquid Print. Surfactant as a resource of artistic expression). It gathers the investigation of different artists whose works arise from the creative possibilities of a tensor chemical. They are the reflection of new strategies and of the incorporation of new materials as a contemporary creative resource, and they are considered an example for the invention of a new chalcographic inking method. This investigation takes the concepts of time and space as a starting point. These concepts are inherent and complementary, a direct consequence of the trace and the print that stem from a social reality. The Liquid Modernity, a category which defines this current state and a symbol of constant change and temporariness, coined by sociologist Zygmunt Bauman, acts as a metaphor for the interpretation of these new resources. Likewise, this essay gathers an analysis of the permanent dialogue between those daily and unnoticed details, containing receptacles of a spherical future, a representation adopted from philosopher Peter Sloterdijk. We also carry out an approximation to what was a revolution in Avant-garde in the world of graphic arts: the technique of viscosity printing, invented by British artist Stanley William Hayter, an original process from which this thesis stems. Additionally, we examine those pictorial techniques of creation, related to our experimental study and from which we are directly influenced. As a result of the study of the effect of surfactant transience, this thesis fosters our personal artistic production: Recuerdo del trayecto, which illustrates this chemical evolution through the time immortalized in the shape of a print. / Simarro Escobar, A. (2020). La Estampa Líquida. El Tensioactivo como Medio de Expresión Artístico [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/152187

El cambio social acaecido las últimas décadas desafía la filosofía política. André Gorz puede ser definido como un crítico moderno del productivismo como uno de los mitos fundantes de la modernidad. Revisa críticamente la tradición socialista mostrando la necesidad de reconsiderar la utopía y actualizar las ideologías emancipatorias. En cuanto a epistemología y ontología, asume una combinación de teoría social de la acción básicamente marxista, con una visión fenomenólogica-existencialista del sujeto. Su contribución clave es la descentralización y la reconsideración de la idea de trabajo, como mediación central en la interacción social y el metabolismo naturaleza-sociedad. No ha sido permeable al giro lingüístico y la crisis del sujeto en la filosofía contemporánea, pero ha abierto una perspectiva postproductivista en el análisis contemporáneo vinculando el postmarxismo con el ecologismo político en un mismo marco teórico coherente. / The social shift suffered last decades poses new challenges to Political Philosophy. André Gorz can be faced as a modern critic who points out productivism as one of the funding myths of modernity. He critically reviews the socialist tradition showing the need to reconsider the utopia and actualise emancipator ideologies. Related to epistemology and ontology, Gorz assumes a combination of social theory based on the idea of praxis (mainly Marxian) with a phenomenological-existentialist view of the subject. The key contribution in his work is the de-centralisation and re-consideration of the idea of labour, as core mediation in social interaction and nature-society metabolism. He is far to be receptive to the debate open by linguistic turn and the crisis of subject in contemporary philosophy, but he has opened a postproductivist outlook of industrial society that link postmarxism and political ecology into a coherent theoretical framework.

En un context de "democràcia hipermediàtica", en una societat que creix en clau audiovisual de la mà d'uns mitjans de comunicació que alhora evolucionen a gran velocitat de la mà de les noves tecnologies de la comunicació, la política no esdevé un ens aliè a aquesta realitat. La política, avui més que ahir, es converteix en un procés comunicacional on per exemple els líders polítics ja no poden deixar de ser alhora líders mediàtics si volen triomfar-hi. Però dirigents a banda, l'exercici de la política sotmet el seu llenguatge i el seu tempo als d'uns mitjans de comunicació que així s'hi imposen. La construcció de les agendes pública, política i mediàtica consisteix en una constant interacció i en una contínua disputa on uns i altres miren de fixar-hi els seus continguts i el seu ritme. Però així com l'ascendent dels mèdia sobre l'agenda ciutadana queda evidenciat a través de múltiples estudis emmarcats en l'àmbit de l'agenda-setting, la influència dels mitjans de comunicació en la construcció de l'agenda política és un àmbit menys estudiat des d'un punt de vista acadèmic. En aquest sentit, partint de la teoria de l'agenda-setting i del seu estadi evolucionat de l'agenda-building ens hem proposat demostrar com els mèdia tenen una influència sobre la política, de base, superior que a la inversa. Així és com el màrqueting polític esdevé una peça clau d'aquesta dinàmica, ja que quan les campanyes polítiques duren els quatre anys de legislatura, quan els polítics i la seva activitat es veuen constantment exposats a l'escrutini d'uns mitjans de comunicació que els fan estar de campanya permanent, llavors s'imposen en les rutines polítiques la simplificació del llenguatge, la personalització i la tàctica per damunt de l'estratègia. I tot això té conseqüències que condicionen d'arrel l'exercici de la política. Això té conseqüències sobre aspectes bàsics que regeixen la vida de les persones. I aquest va ser el cas de l'Estatut de Catalunya aprovat l'any 2006. Un text legislatiu que va ser fortament mediatitzat i que arrel de l'exposició pública de tot el seu procés de conformació, a través d'un enquadrament majoritàriament negatiu, va veure fortament condicionat a la baixa el seu resultat final. / En un contexto de "democracia hipermediática", en una sociedad que crece en clave audiovisual de la mano de unos medios de comunicación que a la vez evolucionan a gran velocidad de la mano de las nuevas tecnologías de la comunicación, la política no es ajena a esta realidad. La política, hoy más que ayer, se convierte en un proceso comunicacional donde por ejemplo los líderes políticos ya no pueden dejar de ser a la vez líderes mediáticos si quieren triunfar. Pero dirigentes aparte, el ejercicio de la política somete su lenguaje y su tempo a los de unos medios de comunicación que así se imponen. La construcción de las agendas pública, política y mediática consiste en una constante interacción y en una continua disputa donde unos y otros miran de fijar sus contenidos y su ritmo. Pero así como el ascendente de los media sobre la agenda ciudadana queda evidenciado a través de múltiples estudios enmarcados en el ámbito de la agenda-setting, la influencia de los medios de comunicación en la construcción de la agenda política es un ámbito menos estudiado desde un punto de vista académico. En este sentido, partiendo de la teoría de la agenda-setting y de su estadio evolucionado de la agenda-building nos hemos propuesto demostrar cómo los media tienen una influencia sobre la política, de base, superior que a la inversa. Así es como el marketing político se revela como una pieza clave de esta dinámica, ya que cuando las campañas políticas duran los cuatro años de legislatura, cuando los políticos y su actividad se ven constantemente expuestos al escrutinio de unos medios de comunicación que los hacen estar de campaña permanente, entonces se imponen en las rutinas políticas la simplificación del lenguaje, la personalización y la táctica por encima de la estrategia. Y todo ello tiene consecuencias que condicionan de raíz el ejercicio de la política. Eso tiene consecuencias sobre aspectos básicos que rigen la vida de las personas. Y éste fue el caso del Estatut de Cataluña aprobado el año 2006. Un texto legislativo que fue fuertemente mediatizado y que a raíz de la exposición pública de todo su proceso de conformación, a través de un encuadre mayoritariamente negativo, vio fuertemente condicionado a la baja su resultado final. / In a context of "hypermediatic democracy", in a society that grows in an audio-visual sense by mass media that at the same time evolve quickly by the new technologies of the communication, politics is being strongly influenced by the media. Politics, today more than yesterday, becomes a communicational process where for example the political leaders no longer can simultaneously stop being media-leaders if they want to prevail. The mass media language and tempo prevail on politics. The public agenda-building, the policy agenda-building and the media agenda-building consists of a continuous interaction and fighting to set contents and rhythm. But as well as the influence of the mass media in the public agenda is demonstrated through multiple studies framed in the scope of the agenda-setting, the influence of mass media in the policy agenda-building is a less studied scope from an academic point of view. In this way, starting with the Agenda Setting Theory and its evolved stage of the Agenda Building, we have seted out to demonstrate how the media have a strong influence on politics, from the base, more important than the influence of politics on the media. In this way, political marketing becomes a key piece of this context. When political campaigns exists trough the four years of the mandate, when the politicians and their activity are continuously exposed under the scrutiny of mass media, when they are involved in a permanent campaign, then prevail in the political routines the simplification of the language, the personalization and the tactics over the strategy. And all it has consequences on politics. That has consequences on basic aspects that govern the life of the people. And it was the case of the approved Estatut of Catalonia 2006, a legislative text that was strongly followed by the media. As a result of the public exhibition of all its process of conformation, through a mainly negative frame, its final result was strongly devaluated.

La tesi presenta una descripció i reflexió històrica de les diferents iniciatives que en educació en el temps lliure s'han donat a la ciutat de Girona des de començament de segle XX fins a l'any 1981 quan té lloc el traspàs de competències en matèria de lleure i joventut a la Generalitat de Catalunya i des d'aquesta instància es realitza la primera normativa pel que fa a la constitució d'Escoles d'Educadors en el Lleure i es legisla també respecte a la formació de monitors i directors d'activitats de lleure infantil i juvenil. Les iniciatives son presentades a traves de tres grans capítols segons la instància promotora de cada activitat: L' administració (entenent per aquesta les diferents instancies de l'aparell administratiu públic a nivell municipal, provincial autonòmic o republicà i central), l'església (reduint-se en aquest cas a les iniciatives promogudes per l'església catòlica, majoritàriament a nivell diocesà, i en alguns casos a nivell parroquial) i finalment, la societat civil (entenent en aquest sector les iniciatives que han estat promogudes des del sector privat i de l'associacionisme). Des de cada un d'aquest grans sectors s'estudien les intervencions que amb una intencionalitat educativa clarament explícita s'han portat a la pràctica durant el temps lliure dels infants i joves gironins a través d'activitats i moviments coneguts com les colònies, els casals d'estiu, els campaments, l'escoltisme, etc. En cada una d'aquestes experiències analitzem les finalitats, la proposta metodològica, la formació dels responsables i els infants i joves que hi participen. A través d'aquesta recerca es pretén aportar un material que ajudi a configurar una petita part de la historia de l'educació no formal tot recuperant també un material vàlid per a la reflexió i teorització sobre l'educació en el temps lliure. Pel que fa a les iniciatives de l'administració sobresurten les obres que es promouen a nivell de l'Ajuntament de Girona: les colònies escolars municipals i les guarderies-casals municipals d'abans del franquisme, les colònies organitzades des de serveis socials durant la transició democràtica i la constitució i els primers passos de l'Àrea de Joventut. Es presenten també les iniciatives realitzades a la ciutat de Girona des d'altres instàncies: a nivell de la Diputació de Girona les colònies de la Llar Infantil a nivell provincial les colònies promogudes per la Delegación Pronvincial de Enseñanza Primaria de Gerona i pel que fa a l'administració central es presenta l'impacte de l'actuació que el moviment feixista del regim franquista va tenir a Girona a través del Frente de Juventudes, la Sección Femenina i la Organització Juvenil Espanyola. També en aquest capítol de l'administració es comenten les primeres actuacions de la Generalitat de Catalunya a Girona a partir de l'any 1981. En el capítol de l'església les obres que s'estudien són fonamentalment de caire diocesà. Hi trobem els Casals d'Estiu -obra genuïnament gironina-, l'Escoltisme Catòlic Català, la Federació de Joves Cristians i els Avantguardistes gironins, la Joventut d'Acció Catòlica, la Joventut Obrera Catòlica, el Moviment Infantil i Juvenil d'Acció Catòlica, Hora-3 i el Servei de Colònies de Vacances. Hi ha també l'estudi d'altres moviments al marge de la pastoral del bisbat. En aquest cas parlem de l'Oratori Festiu dels Salesians, la Congregació Mariana de Girona -amb els Lluïsos, els Estanislaus, eIs Montañeros de Santa Maria i l'Acolliment Centre de Joves- i els Exploradores de España de "La Salle". Tot plegat fa que la iniciativa de l'església sigui la mes àmplia i la protagonista de bona part del moviment d'educació en el lleure de la ciutat de Girona. Pel que fa a la iniciativa pròpia de la Societat Civil es molt més minsa i amb una incidència reduïda fonamentalment en dos períodes concrets: la II República i la transició i etapa democràtica. Amb tot, en el primer terç de segle trobem l'obra dels Exploradores de España, les Padrines de Girona i els Pomells de Joventut. També a finals dels anys vint cal parlar de la iniciativa de les Colònies Escolars a través del diari EI Autonomista. Durant la II Republica podem parlar Palestra i dels Minyons de Muntanya. En el trist període franquista sols cal parlar de dues iniciatives que malgrat no ser autènticament promogudes des de la societat civil, les hem presentat en aquest apartat. Es tracta dels casals de l'associació Amigos de los Niños i de les colònies del Patronato Escolar de Suburbios de Gerona. A partir de la transició democràtica neixen iniciatives esporàdiques amb voluntat de fer una tasca educativa en el temps lliure i és també en aquesta època quan s'estructura el moviment de Rialles a nivell dels Països Catalans. A través de la recerca es detecta una manca de propostes d'educació en el lleure per part de la societat civil. Sobresurt l'acció de l'església que ha sabut adaptar-se als diferents períodes socio-educatius exercint a través d'aquest àmbit diferents funcions: compensatòria, d'adoctrinament i control o de suplència. S'evidencia també com el temps lliure passa a ser considerat un àmbit plenament educatiu quan el carrer deixa de ser considerat un entorn negatiu a evitar i passa a ser entès com un espai educatiu a aprofitar. Pel que fa als participants, no es pot concretar a nivell general quina de les tres iniciatives és la mes popular o elitista. Hi ha experiències de tot tant per part de l'Administració, com de l'Església i també de la Societat Civil. Val a dir però, que les iniciatives promogudes des de l'administració municipal han estat majoritàriament properes a la població gironina més necessitada. També en aquest sentit cal ressaltar el treball realitzat des del bisbat a partir dels anys seixanta a través dels casals d'estiu i de les colònies de vacances. / The thesis presents a historical description of the various initiatives in leisure-time education which were carried out in the city of Girona during the current century up to the year 1981. The research begins with the first infant and the junior free-time activities which took place in this city, and analyses more than thirty different initiatives throughout the century until the year 1981, when the Generalitat de Catalunya (regional government of Catalonia) took charge of operations in this sector and formulated the first legislation concerning free-time schools and the training of monitors and head teachers. The historical research is presented in three main chapters which analyze the proposals and activities carried out by government (municipal, provincial, regional or national, the Catholic church (mainly at a diocesan level, but also through some parish initiatives) and civil society, combining in this last category those initiatives proposed by private bodies and by the associative movement. The research is especially focused on summer activities (schools, centers, camps, etc.) and studies, among other things, their aims, their methodological proposals, the training of staff, and the children and young people who participated. The intention is to contribute material which is valid for a deeper reflection on leisure-time education and which will help to configure a small part of the history on non-formal education.

La present tesi doctoral estudia la biografia del metge i dirigent catalanista Bartomeu Robert Yarzábal.Figura destacada de la Catalunya de finals del segle XIX i començaments del XX, el doctor Robert va ser considerat com un dels metges més prestigiosos de la seva època i com un excel·lent professor universitari. Cal destacar, també, el seu paper com a renovador de les infrastructures hospitalaries i docents catalanes.Tanmateix, si per alguna raó ha passat a la posteritat el doctor Robert, és gràcies a la seva transcendental activitat política. Erigit en un convençut partidari de la regeneració política després del desastre del 98, el doctor Robert es nomenat alcalde de Barcelona l'any 1899. El seu pas per l'alcaldia serà breu, però la seva lluita contra el caciquisme i la seva obra en favor de la depuració del cens electoral el convertiran en una figura política molt respectada.L'any 1901, Robert, que ja s'ha convertit en un símbol del catalanisme polític, serà elegit primer president de la Lliga Regionalista, partit polític fundat aquell any i que ha estat considerat com la primera formació política moderna i catalanista en la història política catalana.Elegit diputat a Corts el maig de 1901 en representació d'aquest partit, el doctor Robert farà sentir la veu del catalanisme polític en el Congrés dels Diputats de Madrid.La seva mort, esdevinguda l'abril de 1902, es convertirà en una multitudinària manifestació de dol popular, i posarà de manifest que Robert havia estat un dels metges i una de les figures polítiques més estimades del seu temps. / La presente tesis doctoral estudia la biografía del médico y dirigente catalanista Bartolomé Robert Yarzábal.Figura destacada de la Cataluña de finales del siglo XIX y principios del XX, el doctor Robert fué considerado cómo uno de los médicos más prestigiosos de su época y cómo un excelente profesor universitario. Cabe destacar, también, su papel como renovador de las infraestructuras hospitalarias y docentes catalanas.Sin embargo, si por alguna razón ha pasado a la posteridad el doctor Robert, es por su transcendental actividad política. Erigido en un firme partidario de la regeneración política tras el desastre del 98, el doctor Robert es nombrado alcalde de Barcelona en 1899. Su paso por la alcaldía será breve, pero su lucha contra el caciquismo y su obra en favor de la depuración del censo electoral le convertiran en una figura política muy respetada.En 1901, Robert, que ya se ha convertido en un símbolo del catalanismo político, será elegido primer presidente de la Liga Regionalista, partido político fundado aquel año y que ha sido considerado cómo la primera formación política moderna y catalanista en la historia política catalana.Elegido diputado a Cortes en mayo de 1901 en representación de éste partido, el doctor Robert hará sentir la voz del catalanismo político en el Congreso de los Diputados de Madrid.Su muerte, acaecida en abril de 1902, se convertirá en una multitudinaria manifestación de duelo popular, y pondrá de manifiesto que Robert había sido uno de los médicos y una de las figuras políticas más queridas de su tiempo.