• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 309
  • 196
  • 17
  • 17
  • 17
  • 16
  • 16
  • 10
  • 9
  • 7
  • 7
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 542
  • 291
  • 151
  • 80
  • 79
  • 79
  • 79
  • 79
  • 72
  • 61
  • 50
  • 48
  • 43
  • 42
  • 41
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
451

[pt] FRUIÇÃO FONOGRÁFICA NA ERA DO STREAMING / [en] PHONOGRAPHIC FRUITION IN THE STREAMING ERA

RAFAEL DE OLIVEIRA PECANHA ORTMAN 24 June 2024 (has links)
[pt] No final do século passado, a apropriação de duas novas tecnologias pelo grande público desestruturaram a indústria fonográfica. Mas o compartilhamento generalizado de mp3 pela internet não impactaria somente o negócio das grandes gravadoras, mas também a própria função da escuta musical. Mais móvel, extensa e flexível, a fonografia se torna virtualmente ubíqua, ganhando novas potencialidades, revelando outras aspirações por parte dos ouvintes. Por mais de uma década, a audição de música gravada fica à margem da monetização institucional e sua experiência uma atividade sem um projeto específico por parte da indústria. As plataformas de streaming de música, sob o pioneirismo do Spotify, surgem nesse contexto, convertendo em serviço o que era produto e concebendo um novo conceito para a experiência fonográfica. Nesse novo modelo de negócio, uma escuta musical de alto valor simbólico para fruição estética, objeto de interesse de um público aficionado, perde espaço para uma audição situada, funcional, em que a música associada à rotina e ao estado mental do usuário agrega valor aos seus dados coletados no mercado de publicidade programática. A perda de centralidade no público-alvo e a própria visão corporativa sobre a fonografia indica a alienação do fã de música pela própria indústria. Esta pesquisa exploratória se destina a investigar como este nicho se sente com relação ao atual contexto e de que forma ele contempla suas necessidades de fruição fonográfica através de uma escuta dedicada. Para tal, além de uma revisão bibliográfica destinada a examinar a lógica sobre a qual as plataformas de streaming operam, seu modelo de negócios e qual o papel do fã nesse cenário, entrevistamos 40 indivíduos de 18 a 70 anos que se identificam como fãs de música. Se nossa pesquisa de campo indicou que o referido nicho utiliza as plataformas para audição dedicada, é significativa a amostragem da utilização de outros recursos, como a prevalência da mídia física, especialmente o vinil, e a recorrência ao audiovisual para obter experiência estética. / [en] At the end of the last century, the appropriation of two new technologies by the general public disrupted the recording industry. But the widespread sharing of mp3s over the internet would not only impact the business of major record companies, but also the very function of music listening. More mobile, extensive and flexible, phonography becomes virtually ubiquitous, gaining new potential, revealing other aspirations by the listeners. For more than a decade, listening to recorded music has not been subject to institutional monetization and has been an activity without a specific project by the industry. Music streaming platforms,by Spotify s leadership, emerge in this context, converting what was a product into a service and conceiving a new concept for the phonographic experience. In this new business model, listening to music with high symbolic value for aesthetic enjoyment, an object of interest for a passionate public, loses space to situated, functional listening, in which music associated with the user s routine and mental state adds value to the data collected in the programmatic advertising market. The loss of centrality in the target audience and the corporate vision of phonography indicates the alienation of the music fan by the industry itself. This exploratory research is intended to investigate how this niche feels in relation to the current context and how it addresses its needs for phonographic enjoyment through dedicated listening. To this end, in addition to a bibliographical review aimed at examining the logic on which streaming platforms operate, their business model and the role of the fan in this scenario, we interviewed 40 individuals aged 18 to 70 who identify themselves as music fans. If our research indicated that this niche uses platforms for dedicated listening, the use of other resources is significant, such as the prevalence of physical media, especially vinyl, and the use of audiovisual media to obtain an aesthetic experience.
452

[pt] A INTERAÇÃO DE USUÁRIOS COM DIFERENTES CANAIS DE COMPRA PARA ITENS DE MERCADO NO CONTEXTO DO PÓS-COVID-19 / [en] THE USER INTERACTION WITH DIFFERENT PURCHASING CHANNELS FOR GROCERY ITEMS IN THE POST-COVID-19 CONTEXT

LOUISE HAMOND REGUA MANGIA 03 February 2025 (has links)
[pt] O uso de tecnologias digitais na COVID-19 impactou a vida de consumidores e de negócios, especialmente, no nicho de itens de supermercado. Com a retomada do comércio presencial, os consumidores se tornaram mais exigentes na sua jornada de compra, incorporando novos canais e pontos de contato. Esse cenário tem sido abordado mundialmente, contudo, no Brasil, essa discussão é limitada. Mapear e compreender os usuários e suas interações com os diferentes canais de compra de itens de mercado é fundamental para compreender jornadas e propor melhorias nosserviços. Neste estudo foi aplicado um questionário com uma amostra de participantes brasileiros adultos, e uma entrevista semiestruturada online para 17 participantes. Os resultados do questionário identificaram três grupos de consumidores: exclusivamente presenciais (59 por cento), híbridos (39 por cento) e exclusivamente online (2 por cento). A entrevista com os representantes do grupo híbrido, permitiu identificar quatro perfis de compradores desse nicho, caracterizando as personas: comprador conveniente, caçador de oportunidade, seletivo e explorador de experiência. Mapas de jornadas identificaram os fluxos de compras das personas. Os resultados mostraram que os usuários ainda preferem o formato de compra presencial apesar de ter sido observada adesão aos canais digitais. A experiência de compra digital revelou a existência de lacunas quanto a usabilidade, otimização de canais de atendimento, e quanto ao processo de seleção e transporte de perecíveis. Esses resultados revelam que esses pontos ainda são críticos na jornada dos usuários para a aquisição de itens de mercado, requerendo soluções no campo do design para a eficiência dos serviços, satisfação e fidelização dos consumidores brasileiros. / [en] The use of digital technologies during COVID-19 has impacted the lives of consumers and businesses, especially in the grocery items niche. With the resumption of in-person commerce, consumers have become more demanding in their purchasing journey, incorporating new channels and touchpoints. This scenario has been addressed worldwide, however, in Brazil, this discussion is limited. Mapping and understanding users and their interactions with the different purchasing channels for grocery items is essential to understand journeys and propose improvements to these services. In this study, an online questionnaire was applied to a sample of adult Brazilian participants, and a semi-structured interview were applied to 17 participants. The questionnaire results identified three groups of consumers: exclusively in-person (59 percent), hybrid (39 percent) and exclusively online (2 percent). The interview with the representatives of the hybrid group allowed us to identify four profiles of consumers in this niche, characterizing the following personas: convenient buyer, opportunity hunter, selective and experience explorer. Journey maps identified the personas’ purchasing flows. The results showed that users still prefer the in-person purchasing format despite the adoption of digital channels. The digital purchasing experience revealed the existence of gaps regarding usability, optimization of service channels, and the process of selecting and transporting perishables. These results reveal that these points are still critical in the users journey to acquire grocery items, requiring solutions in the field of design for the efficiency of services, satisfaction, and loyalty of Brazilian consumers.
453

User eXperience evaluation on university virtual learning through sentiment analysis

Sanchis Font, Rosario 12 June 2023 (has links)
Tesis por compendio / [ES] El uso de nuevas tecnologías y el número de usuarios de sistemas de enseñanza online universitaria se han extendido alrededor del mundo en las últimas décadas, mostrando un mayor incremento con la propagación de la pandemia Covid-19 desde 2020. Adicionalmente, la normativa ISO 9241-210:2019 establece los estándares internacionales de calidad para diseñar productos, servicios y sistemas de interacción persona-ordenador que cumplan con requisitos de usabilidad, accesibilidad y de experiencia de usuario (User eXperience - UX). Por tanto, el concepto de UX ha cobrado mucha importancia como requisito de calidad. Para diversos autores, la UX es un concepto multidimensional que incluye las motivaciones, sentimientos y necesidades de los usuarios finales. Por otra parte, el Objetivo de Desarrollo Sostenible (ODS) 4 de la Organización de las Naciones Unidas (ONU) para el 2030 persigue asegurar a nivel global una educación inclusiva, igualitaria, para todos y de calidad. En este sentido, con el fin de diseñar interfaces y experiencias de aprendizaje en entornos universitarios que respeten todas especificaciones de calidad se requiere evaluar previamente la UX de estos entornos de manera automática y precisa. Por tanto, el objetivo principal de esta tesis es identificar las características concretas más relevantes en la UX de entornos de e-learning universitarios que permitan analizar específica y automáticamente el sentimiento de los estudiantes con el fin de asentar las bases para diseñar plataformas de aprendizaje virtual centradas en los usuarios. Con esta finalidad, el estudio plantea analizar las necesidades y sentimientos de los estudiantes on-line universitarios con métodos digitales, avanzados y eficientes de inteligencia artificial. Por ello, el presente proyecto investiga la aplicación de modelos de aprendizaje automático de análisis de sentimiento para la evaluación UX. Estas técnicas de inteligencia artificial se han aplicado sobre las respuestas recibidas de entre los más de 2.000 estudiantes universitarios encuestados procedentes de estudios de posgrado online y de cursos en línea masivos y abiertos (MOOCs). Los resultados presentan las bases de un modelo que permite clasificar ontológicamente categorías o aspectos de la educación en línea universitaria y conocer la polaridad del sentimiento de los usuarios respecto a su experiencia e-learning de manera automática. De este modo, se han podido conocer las opiniones de los estudiantes de manera automatizada con respecto a categorías claves de la enseñanza digital. Además, los comentarios de los estudiantes se han clasificado en distintas dimensiones UX e-learning o UXEL (Conexiones Sociales, y Recursos y Herramientas de Aprendizaje). Así mismo, se ha identificado la polaridad del sentimiento para cada dimensión. En resumen, este trabajo ha generado importantes contribuciones a la comunidad científica. En primer lugar, una adaptación del cuestionario validado UEQ-S integrado y adaptado a tres plataformas de e-learning para cursos específicos de postgrado en la Universitat de València y en la Universidad Rey Juan Carlos; y para MOOCs en la Universitat Politècnica de València. En segundo lugar, esta tesis ha generado una aplicación innovadora de métodos de análisis de sentimiento y aprendizaje automático mediante el procesamiento del lenguaje natural para la evaluación de la experiencia de usuario de estudiantes universitarios online. Así, este método proporciona el análisis de las opiniones de los alumnos y las clasifica según su polaridad en positivas, negativas o neutras. Y en tercer lugar, este trabajo científico aporta una ontología propia de aspectos para la experiencia de aprendizaje virtual asociada a dimensiones UX con herramientas de análisis de sentimiento. Esta ontología clasifica la polaridad de las opiniones de los alumnos por categorías e-learning: VLE, Profesor, Alumno, Sonido, Imagen, Material, Ejercicio, Evaluación y y Comunicación. / [CA] L'ús de noves tecnologies i el nombre d'usuaris de sistemes d'ensenyament en línia universitària s'han estés al voltant del món en les últimes dècades, mostrant un major increment amb la propagació de la pandèmia COVID-19 des de 2020. Addicionalment, la normativa ISO 9241-210:2019 estableix els estàndards internacionals de qualitat per a dissenyar productes, serveis i sistemes d'interacció persona-ordenador que complisquen amb requisits d'usabilitat, accessibilitat i d'experiència d'usuari (User eXperience - UX). Per tant, el concepte de UX ha cobrat molta importància com a requisit de qualitat. Per a diversos autors, la UX és un concepte multidimensional que inclou les motivacions, sentiments i necessitats dels usuaris finals. D'altra banda, l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 4 de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) per al 2030 persegueix assegurar a nivell global una educació inclusiva, igualitària, per a tots i de qualitat. En aquest sentit, amb la finalitat de dissenyar interfícies i experiències d'aprenentatge en entorns universitaris que respecten totes especificacions de qualitat es requereix avaluar prèviament la UX d'aquests entorns de manera automàtica i precisa. Per tant, l'objectiu principal d'aquesta tesi és identificar les característiques concretes més rellevants en l'experiència d'usuari d'entorns d'e-learning universitaris que permeten analitzar específica i automàticament el sentiment dels estudiants amb la finalitat d'assentar les bases per a dissenyar plataformes d'aprenentatge virtual centrades en els usuaris. Amb aquesta finalitat, l'estudi planteja analitzar les necessitats i sentiments dels estudiants en línia universitaris amb mètodes digitals, avançats i eficients d'intel·ligència artificial. Per això, el present projecte investiga l'aplicació de models d'aprenentatge automàtic d'anàlisi de sentiment per a l'avaluació de la UX. Aquestes tècniques d'intel·ligència artificial s'han aplicat sobre les respostes rebudes d'entre els més de 2.000 estudiants universitaris enquestats procedents d'estudis de postgrau en línia i de cursos massius en línia en obert (MOOCs). Els resultats presenten les bases d'un model que permet classificar ontològicament categories o aspectes de l'educació en línia universitària i conéixer la polaritat del sentiment dels usuaris respecte a la seua experiència e-learning automàticament. D'aquesta manera, s'han pogut conéixer les opinions dels estudiants de manera automatitzada respecte a categories claus de l'ensenyament digital. A més, s'han classificat els comentaris dels estudiants en diferents dimensions UX e-learning o UXEL. D'aquesta manera, s'han identificat la polaritat del sentiment per a cada dimensió. En resum, aquest treball ha generat importants contribucions a la comunitat científica. En primer lloc, una adaptació del qüestionari validat UEQ-S integrat i adaptat a tres plataformes d'e-learning per a cursos específics de postgrau a la Universitat de València i en la Universidad Rey Juan Carlos; i per a MOOCs a la Universitat Politècnica de València. En segon lloc, aquesta tesi ha generat una aplicació innovadora de mètodes d'anàlisis de sentiment i aprenentatge automàtic mitjançant el processament del llenguatge natural per a l'avaluació de l'experiència d'usuari d'estudiants universitaris en línia. Així, aquest mètode proporciona l'anàlisi de les opinions dels alumnes i les classifica segons la seua polaritat en positives, negatives o neutres. I en tercer lloc, aquest treball científic aporta una ontologia pròpia d'aspectes per a l'experiència d'aprenentatge virtual associada a dimensions UX. Aquesta ontologia utilitzada amb eines d'anàlisis de sentiment, permet classificar la polaritat de les opinions dels alumnes per categories clau de l'e-learning (VLE, Professor, Alumne, So, Imatge, Material, Exercici, Avaluació i Comunicació) i agrupar els comentaris en tres dimensions UXEL (VLE, Connexions Socials, i Recursos i Eines d'Aprenentatge). / [EN] The use of new technologies and the number of users of university online learning systems have spread around the world in the last decades, showing a further increase with the spread of the Covid-19 pandemic since 2020. Additionally, ISO 9241-210:2019 sets international quality standards for designing human-computer interaction products, services, and systems that meet usability, accessibility, and User eXperience (UX) requirements. Therefore, the concept of UX has become very important as a quality requirement. For several authors, UX is a multidimensional concept that includes the motivations, feelings, and needs of end users. On the other hand, the United Nations' (UN) Sustainable Development Goal (SDG) 4 for 2030 aims to ensure inclusive, equitable, quality education for all globally. In this sense, in order to design interfaces and learning experiences in university environments that respect all quality specifications, it is necessary to evaluate the user experience of these environments automatically and accurately beforehand. Thus, the main objective of this thesis is to identify the most relevant specific characteristics in the user experience of university e-learning environments that allow specific and automatic analysis of the students' feelings in order to lay the foundations for the design of user-centered e-learning platforms. To this end, the study proposes to analyse the needs and feelings of online university students with digital, advanced, and efficient artificial intelligence methods. Therefore, this project investigates the application of machine learning models of sentiment analysis for the evaluation of user experience. These artificial intelligence techniques have been applied to the responses received from more than 2,000 university students surveyed from postgraduate online studies and massive open online courses (MOOCs). The results present the basis of a model that allows ontologically classifying categories or aspects of university online education and knowing the users' polarity of feeling about their e-learning experience in an automatic way. In this way, it has been possible to find out the students' opinions in an automated way with regard to key categories of digital teaching. In addition, student comments have been classified into several UX e-learning or UXEL dimensions. Also, it has been identified the polarity of sentiment for each dimension. To sum up, this work has generated four major contributions to the scientific community. Firstly, an adaptation of the validated questionnaire UEQ-S integrated and adapted to three e-learning platforms for specific postgraduate courses at the Universitat de València and at the Universidad Rey Juan Carlos; and for MOOCs at the Universitat Politècnica de València. Secondly, this thesis has generated an innovative application of sentiment analysis and machine learning methods through natural language processing for the evaluation of the user experience of university online students. Therefore, this method provides the analysis of learners opinions and classifies them according to their polarity in positive, negative or neutral. And thirdly, this scientific work brings out a proprietary ontology of aspects for the virtual learning experience associated with UX dimensions. This ontology used with sentiment analysis tools, allows classifying the polarity of student opinions (positive, neutral, negative) by key categories of e-learning (VLE, Teacher, Student, Sound, Image, Material, Exercise, Evaluation and Communication) and group the comments in three dimensions UX e-learning or UXEL (VLE, Social Connections, and Learning Resources and Tools). Finally, these contributions will help to evaluate in an automatic and accurate way several university e-learning environments in order to design user-centered virtual learning experiences more personalised and inclusive for all which suit quality standards and meet UN SDG 4 for 2030. / Sanchis Font, R. (2023). User eXperience evaluation on university virtual learning through sentiment analysis [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/194059 / Compendio
454

[en] LIMA BARRETO AND THE ROAD TO MADNESS. ALIENATION, ALCOHOLISM AND RACE AT THE TURN OF THE 20TH CENTURY / [pt] LIMA BARRETO E OS CAMINHOS DA LOUCURA. ALIENAÇÃO, ALCOOLISMO E RAÇA NA VIRADA DO SÉCULO XX

ROBERTA CARDOSO CERQUEIRA 22 September 2003 (has links)
[pt] O trabalho tem como objetivo analisar a loucura na cidade do Rio de Janeiro no final do século XIX e início do século XX, bem como os temas que com ela se relacionam tais como raça, alcoolismo e hereditariedade, através da lente do escritor-paciente Afonso Henriques de Lima Barreto, privilegiando os escritos ficcionais e autobiográficos do autor. A pesquisa procurou inserir o registro do particular, isto é, de um indivíduo que sofreu na própria pele a discriminação e o tratamento destinado aos que eram considerados doentes mentais, de forma que o estudo possa ser visto e examinado dentro de uma perspectiva mais ampla. A dissertação foi dividida em três momentos: a tentativa de estabelecer uma analogia entre a experiência da loucura e aquela vivida por todos os habitantes do Rio de Janeiro nos primeiros anos do século XX, a análise das concepções médicas e científicas sobre a loucura e a presença do tema nos textos do autor e, por último, o convívio do romancista com a loucura no espaço doméstico e também no Hospício Nacional de Alienados. / [en] The present study aims at analyzing mental diseases in the city of Rio de Janeiro at the end of the 19th century and at the beginning of the 20th century, as well as the issues related to madness, such as race, alcoholism and heredity, through the eyes of the writerpatient Afonso Henriques de Lima Barreto, mainly through his fiction and autobiographic writings. The present analysis tried to include individual records, i.e. records of a man who was segregated and treated according to the procedures given to the mentally sick at that time, so that the research could be carried out within a broader perspective. The dissertation consists of three parts: the attempt to establish similarities between the experience of madness and the experience lived by the population in Rio de Janeiro during the first years of the 20th century, the analysis of scientific information and doctors` concepts on mental disturbance and the presence of the theme in the writer`s works and last, the writer`s experience with madness both at home and at the asylum Hospício Nacional de Alienados.
455

[en] ART AND WORLDMAKING: A STUDY OF NELSON GOODMAN S THEORY OF SYMBOLS / [pt] ARTE E CONSTRUÇÃO DE MUNDOS: UM ESTUDO SOBRE A TEORIA DOS SÍMBOLOS DE NELSON GOODMAN

NOELI RAMME 23 May 2005 (has links)
[pt] Esta tese é um estudo sobre a teoria dos símbolos de Nelson Goodman. Abordamos o tema da relação entre mundo e linguagem a partir da teoria da arte deste autor. O principal objetivo da tese é mostrar como Goodman concilia uma teoria referencial das linguagens da arte com a tese da construção de mundos através do uso de sí­mbolos. Em primeiro lugar buscamos explicitar como essa teoria da linguagem permite pensar a representação sem os compromissos metafí­sicos tradicionalmente associados à  ela - quer dizer sem a implicação de espelhamento da realidade pela linguagem. Em segundo lugar, dentro do quadro nominalista da filosofia de Goodman, procuramos apresentar a referência - em seus vários modos - como uma relação entre objetos reais. Por último, mostramos como os mundos da linguagem tornam-se mundos reais pelo processo de instauração destes mundos dentro da cultura. Ao serem instaurados os sí­mbolos tornam-se passí­veis de serem experimentados e é essa experiência que constitui aquilo que chamamos mundo real. / [en] This thesis is a study of Nelson Goodman s theory of symbols. We approach the question of the relationship between world and language starting from Goodman s theory of art. The main objective of the thesis is to show how Goodman reconciles a referencial theory of the languages of art with the thesis of the construction of worlds through the use of symbols. First, we try to make explicit how this theory of language allows us to treat the notion of representation without the metaphysical commitments traditionally associated with it - that is, without the implication of mirroring of reality by language. Secondly, within the nominalistic framework of Goodman s philosophy, we discuss reference - in its many aspects - as a relation among real objects. Finally, we show how the worlds of language become real worlds by the process of implementation of these worlds within the culture. Symbols can be experienced by being implemented, and it is this experience that constitutes what we call the real world.
456

[fr] LA CONTRIBUITION DE L ENSEIGNEMENT RELIGIEUX DANS LE PROCÈS D ÉDUCATION DE LA FOI: UN ÉTUDIE THÉOLOGIQUE-PASTORAL / [pt] CONTRIBUIÇÃO DO ENSINO RELIGIOSO NO PROCESSO DE EDUCAÇÃO DA FÉ: UM ESTUDO TEOLÓGICO-PASTORAL

MATEUS GERALDO XAVIER 23 May 2005 (has links)
[pt] Educar à fé, para fé ou na fé através do ensino religioso, constitui, na hora presente, grande desafio para a comunidade eclesial. Na sociedade tradicional, marcada pelo contexto de cristandade, o ensino religioso escolar dá continuidade ao ambiente familiar e cultural. Contudo, no ambiente secularizado e pluralista, a comunidade eclesial se vê desafiada a repensar a natureza deste ensino na perspectiva da escola para todos. Para fazer face ao novo ambiente, o modelo tradicional se reformula, e dois novos modelos se colocam lado a lado: o ensino religioso centrado na educação da religiosidade e o ensino religioso focado no estudo do fato religioso. Ora, estes dois modelos têm encontrado fortes resistências na perspectiva do modelo anterior. Educar na fé, para os representantes deste modelo, só é possível única e exclusivamente desde um contato explícito com a revelação judaico-cristã. No entanto, a plenitude da revelação de Jesus Cristo atinge qualitativamente todas as culturas e toda realidade. Assim, as demais tradições religiosas são lugares onde se condensa a revelação de Deus. Logo, o terceiro modelo tem sua relevância. O cristão acostumou a ver a realidade com o olhar dualista da fé e da razão e a classificar a revelação em natural e sobrenatural. Na realidade, a experiência religiosa demonstra que há uma união radicalíssima entre Deus e o ser humano, entre Deus e a realidade, antes de qualquer construção conceitual. Portanto, não se pode negar a validade dos outros modelos para o processo de educação da fé. Se a realidade dos alunos não permite, sem mais, o anúncio explícito, é de grande valia o ensino religioso como preâmbulo à fé cristã. / [fr] Éduquer la croyance, pour elle même ou dans la foi à travers l enseignement religieux, c est, au présent, le grand défi pour la communauté ecclésiastique. Dans la société traditionnelle, marquée pour le contexte de la chrétienté, l enseignement religieux scolaire donne la continuité de l ambience familier et culturel. Cependant, dans l ambient secularisé et pluraliste, la communauté ecclésiastique se voit defiée à repenser la nature de cet enseignement dans la perspective d école pour tous. Alors, pour faire joue au nouveau ambient, le modèle traditionnel se refaire, et deux nouveaux modèles se mettent côte à côte: l enseignement religieux centré dans l éducation de la religiosité et l enseignement religieux sur l étudie du fait religieux. Donc, ces deux modèles ont rencontré beaucoup de résistence dans la perspective du modèle antérieur. Éduquer dans la croyance, pour les représentants de ce modèle, n est que possible exclusivement depuis un contact précis avec la révélation Judaïque-Chrétien. Toutefois, la plenitude de la révélation de Jesus Christ touche qualitativement tous les cultures et la réalité. De cette façon, les autres traditions religieuses sont où se condense la révélation de Dieu. Donc, le troixième modèle a sa propre importance. Le chrétien a habitué à voir la réalité avec les yeux dualiste de la foi, de la raison et à classer la révélation en naturel et surnaturel. Selon la réalité, cette essai religieuse exprime qu`il y a une union radicaliste entre Dieu et l être humain, entre Dieu et la réalité avant quelque construction du concept. Par conséquent, on ne peut pas nier la validité du seconde modèle pour le procès d éducation de la foi.Si la réalité des élèves ne permet pas, sens plus l annonce clair, c est très important l enseignement religieux comme avant-propos de la foi chrétienne.
457

Les voix résilientes. La poésie carcérale sous le premier franquisme. / Resilient voices. Prison poetry in early Francoism. / Las voces de la resiliencia. Poesía carcelaria bajo el primer franquismo.

Ducellier, Aurore 18 June 2016 (has links)
Cette étude exhume la poésie créée dans les espaces carcéraux du premier franquisme, depuis l’occupation progressive de l’Espagne par le camp national, entre 1936 et 1939, jusqu’à la fin de la Seconde Guerre mondiale voire des années cinquante selon les incarcérations. Ce phénomène, souvent réduit en Espagne à deux figures héroïsées (Miguel Hernández et Marcos Ana), recouvre pourtant une multitude de cas, allant du poète emprisonné, dont les ambitions littéraires sont entravées, aux prisonniers de guerre ou politiques qui s’essayent au romance pour tuer le temps : au-delà de la valeur littéraire de l’œuvre, on s’intéresse à la poésie de témoignage autant qu’à la poésie lyrique, aux poèmes en prose et en vers, oraux ou écrits, à travers un corpus varié, tant sur le plan générationnel qu’idéologique, d’une soixantaine d’auteurs. José Luis Gallego (1913-1980) est un exemple paradigmatique, puisqu’il compose une vingtaine de recueils en prison de 1939 à 1942 puis de 1943 à 1960, dont seulement trois ont été publiés. Toute la géographie espagnole est concernée (notamment Madrid, l’île de Saint Simon ou les Canaries) et divers espaces carcéraux, dont des camps. Si certains symboles singularisent un auteur, la culture ou la situation espagnole, cette poésie carcérale relève globalement d’une poétique de la libération, visant à fuir l’espace-temps oppressant de l’enfermement, tout en évacuant les émotions douloureuses dans des moules métriques qui disent la contrainte, et en glissant occasionnellement une subversion entre les vers. On envisage également les processus de création et de diffusion de ces œuvres lyriques, l’enjeu de la collaboration avec le pouvoir dans les pages de l’hebdomadaire pénitentiaire Redención et le destin de vers confiés aux réseaux semi-clandestins ou exposés à un silence éditorial. À partir d’archives familiales et nationales, on analyse ces voix lyriques d’une résilience difficile, inédites ou méconnues, en tension entre l’enfermement dans l’intimisme de l’insilio et l’extériorisation subtile d'une dissidence réprimée. / This study sets out to uncover the poetry created in carceral spaces during early Francoism, from the progressive advancement of the Nationalist faction in Spain, between 1936 and 1939, to the end of the Second World War, up until the late fifties in some cases in line with the duration of imprisonment. This phenomenon, mainly reduced in Spain to the two heroicized figures of Miguel Hernández and Marcos Ana, nonetheless, involves a vast number of others, ranging from the jailed poet, whose literary ambitions are thwarted, to the prisoners of war or political prisoners who try their hand at romances to kill time. The focus of this study is not limited to the literary value of a poem, but also considers testimonial as well as lyrical poetry, prose poems and verse, both written and orally-transmitted. The corpus in question varies widely both in terms of generation and ideology and spans sixty authors. José Luis Gallego (1913-1980) is paradigmatic, since he composed around twenty collections of prison poems from 1939 to 1942 and then from 1943 to 1960, of which only three were published. The whole of Spanish geography is covered (especially Madrid, San Simón island and the Canaries) and several prison spaces, including prison camps. Even if certain symbols underline the specific circumstances of a particular author, specific cultural aspects or the Spanish situation on the whole, the prison poetry discussed here mainly derives from a poetics of liberation, whose goal is to leave behind the oppressive space-time of imprisonment. At the same time, the poetry acts as a release for painful emotions expressed and compressed into metrical moulds indicative of the constraint, occasionally letting slip subversive comments between the lines. In addition, the process of creation and diffusion of these lyrical works, the implications of collaborating with power in the pages of the prison weekly Redención and the destiny of those verses that were entrusted to semi-clandestine networks or met with editorial silence are examined. Taking family and national archives as the starting point, these lyrical voices of a difficult resilience, unpublished or unappreciated, in constant tension between being locked into the intimism of the insilio and the subtle exteriorization of a repressed dissidence. / Este estudio exhuma la poesía creada en los espacios carcelarios del primer franquismo, desde el avance progresivo en España del bando nacional, entre 1936 y 1939, hasta el final de la Segunda Guerra Mundial, incluso de los años cincuenta según los encarcelamientos. Este fenómeno, que suele reducirse en España a dos figuras heroizadas (Miguel Hernández y Marcos Ana), abarca sin embargo una multitud de casos, que van desde el poeta encarcelado, cuyas ambiciones literarias son obstaculizadas, hasta los prisioneros de guerra o políticos que se ejercitan escribiendo romances para matar el tiempo: más allá del valor literario de la obra, nos interesamos tanto por la poesía testimonial como por la poesía lírica, por los poemas en prosa o en verso, orales o escritos, a través de un corpus variado, tanto a nivel generacional como ideológico, de unos sesenta autores. José Luis Gallego (1913-1980) es un ejemplo paradigmático, ya que compone una veintena de poemarios en prisión de 1939 a 1942, y de 1943 a 1960, de los cuales solamente tres han sido publicados. Se aborda toda la geografía española (especialmente Madrid, la isla de San Simón o las Canarias), y diversos espacios carcelarios, como los campos. Si bien algunos símbolos singularizan a un autor, la cultura o la situación española, esta poesía carcelaria implica en general una poética de la liberación, que apunta a huir del espacio-tiempo opresivo del encierro a la vez que evacua las emociones dolorosas en unos moldes métricos que expresan la coerción, y desliza a veces una subversión entre los versos. Igualmente, contemplamos los procesos de creación y de difusión de estas obras líricas, la cuestión de la colaboración con el poder en las páginas del semanario penitenciario Redención y el destino de unos versos confiados a redes semiclandestinas o expuestas al silencio editorial. A partir de archivos familiares y nacionales, analizamos esas voces líricas de una resiliencia difícil, inéditas o desconocidas, en tensión entre el encierro en el intimismo del insilio y la exteriorización sutil de una disidencia reprimida.
458

A experi?ncia de pacientes de um servi?o de aten??o domiciliar / The patients? experience in a home care service / La experiencia de pacientes un servicio de atenci?n domiciliaria

Oliveira, Andreia Elisa Garcia de 21 November 2017 (has links)
Submitted by SBI Biblioteca Digital (sbi.bibliotecadigital@puc-campinas.edu.br) on 2018-02-06T16:29:33Z No. of bitstreams: 1 ANDR?IA ELISA GARCIA DE OLIVEIRA.pdf: 3547604 bytes, checksum: f3f89a4ee32fd1694069f098d37fbd48 (MD5) / Made available in DSpace on 2018-02-06T16:29:34Z (GMT). No. of bitstreams: 1 ANDR?IA ELISA GARCIA DE OLIVEIRA.pdf: 3547604 bytes, checksum: f3f89a4ee32fd1694069f098d37fbd48 (MD5) Previous issue date: 2017-11-21 / Coordena??o de Aperfei?oamento de Pessoal de N?vel Superior - CAPES / Pontif?cia Universidade Cat?lica de Campinas ? PUC Campinas / This study aims to examine patients? experiences in assisted home care, from a phenomenological perspective, based on the account of their experiences. Home care (HC), a worldwide trend that is in the process of consolidation in the context of health in Brazil, is characterized as a model of multiprofessional and humanized care. This survey was carried out as a qualitative study of a phenomenological nature. The researcher accompanied health care professionals from a Home Care Service (HCS) that is part of the National Health Service (NHS) from a municipality in the State of S?o Paulo, on weekly home care visits. During these visits, the researcher talked to seven adult patients of both sexes about their experiences with home care. These dialogues were initiated from a guiding question; after each of them, the researcher wrote a narrative in order to document her understanding of the participant's experience. At the end of this process, a creative synthesis of an interpretative nature was developed that included the significant elements of the experience each participant had in relation to the theme of the study. The main elements that emerged from this experience can be defined as: feeling of impotence triggered by illness; trust, gratitude, and admiration for HCS professionals; perceptions that the care provided is humanized and qualified; being cared for at home by the HCS team is considered better than being hospitalized. It was concluded that the home reveals itself as a space of care with potential to become a context conducive to the recovery of health, when can provide emotional and empathetic interpersonal relationships between patients, caregivers and professionals. Understand the experience of these patients contributed to the understanding of the centrality of relational dimension for a humanized health care. / Esta investigaci?n busc? aprender fenomenol?gicamente de la experiencia de pacientes atendidos en domicilio desde el relato de sus experiencias. La atenci?n domiciliaria (AD), tendencia mundial en proceso de consolidaci?n en el contexto de la salud en Brasil, se caracteriza por ser un modelo multidisciplinario de atenci?n y asistencia humanizada. Este estudio fue realizado de forma cualitativa y naturaleza fenomenol?gica. La investigadora acompa?? a un servicio de atenci?n domiciliaria (SAD), vinculado al sistema unificado de salud (SUS) de un municipio en el estado de S?o Paulo durante los turnos semanales de cuidado domiciliario. Durante estas visitas, dialog? con siete pacientes adultos de ambos sexos sobre sus experiencias de cuidado domiciliario. Estos di?logos se originaron de una pregunta orientadora; despu?s de cada uno, el investigador escribi? un relato para registrar su entendimiento de la experiencia del paciente. Al final de este proceso, se prepar? una s?ntesis creativa de naturaleza interpretativa que incluye los elementos significativos de la experiencia de todos los participantes sobre el tema del estudio. Los temas principales que surgieron de esta experiencia se definen conforme sigue: sensaci?n de impotencia provocada por la enfermedad; confianza, gratitud y admiraci?n con respecto a los profesionales del SAD; percepci?n de que la atenci?n ofrecida es humanizada y calificada; ser atendido en casa por el equipo de SAD se considera mejor que ser hospitalizado. Se concluy? que la casa se revela como un espacio de atenci?n con potencial de convertirse en un contexto propicio para la recuperaci?n de la salud, cu?ndo puede proporcionar relaciones interpersonales emp?ticas y emocionales entre los pacientes, cuidadores y profesionales. Comprender la experiencia de estos pacientes contribuido a la comprensi?n de la centralidad de la dimensi?n relacional para lograr un cuidado humanizado de la salud. / Esta pesquisa objetivou apreender fenomenologicamente a experi?ncia de pacientes assistidos em domic?lio a partir do relato de suas viv?ncias. A Aten??o Domiciliar (AD), tend?ncia mundial que se encontra em processo de consolida??o no contexto da sa?de no Brasil, caracteriza-se como um modelo de aten??o multiprofissional e humanizado de assist?ncia. Efetivou-se como um estudo qualitativo de natureza fenomenol?gica. A pesquisadora acompanhou profissionais de um Servi?o de Aten??o Domiciliar (SAD), vinculado ao Sistema ?nico de Sa?de (SUS) de um munic?pio do Estado de S?o Paulo, nos deslocamentos semanais para atendimento domiciliar. Durante essas visitas, conversou com sete pacientes adultos de ambos os sexos sobre suas viv?ncias acerca do atendimento em domic?lio. Esses encontros dial?gicos foram iniciados a partir de uma quest?o norteadora; ap?s cada um deles, a pesquisadora redigiu uma narrativa a fim de registrar sua compreens?o sobre a experi?ncia do participante. Ao final deste processo, foi elaborada uma s?ntese criativa de cunho interpretativo que incluiu os elementos significativos da experi?ncia vivida por todos os participantes em rela??o ao tema do estudo. Os principais elementos que emergiram dessa experi?ncia podem ser definidos como: sentimento de impot?ncia desencadeado pelo adoecimento; confian?a, gratid?o e admira??o em rela??o aos profissionais do SAD; percep??o de que o cuidado disponibilizado ? humanizado e qualificado; ser atendido em casa pela equipe do SAD ? considerado melhor do que estar hospitalizado. Concluiu-se que a moradia revela-se como um espa?o de cuidado com potencialidade para se tornar um contexto prop?cio ? recupera??o da sa?de, quando consegue prover relacionamentos interpessoais afetivos e emp?ticos entre pacientes, cuidadores e profissionais. Compreender a experi?ncia desses pacientes contribuiu para o entendimento acerca da centralidade da dimens?o relacional para a efetiva??o de um cuidado em sa?de humanizado.
459

As transformações da alma: sofrimento e êxtase em Angela de Foligno

Bulla, Ilvana Maria Pereira 13 December 2006 (has links)
Made available in DSpace on 2016-04-25T19:20:45Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Ilvana Maria Pereira Bulla.pdf: 1511357 bytes, checksum: 1d7cde4c76bc996a2467b47e05199b87 (MD5) Previous issue date: 2006-12-13 / The main objective of this present work is to present the mysticism of an Italian beguine at the end of century XIII and beginning of XIV, called Angela de Foligno. For in such a way, we used the registers found in its only published work, The Book of the Blessed Angela of Foligno, which we launched a reading in phenomenological key, focusing the concepts of suffering and ecstasy. Our hypothesis is that there is a close relationship between the two existent concepts, which importance for its spiritual improvement constitutes what we can understand as the theology of Angela. The composition of the work counts on two referring chapters to the above-named book and more two others that try to contextualize the surrounding spiritual in which this mysticism was present, as also, in a general way, how are the studies related to this subject. We expect that we can finalize getting to what is our first intention: showing the largeness and deepness of these texts, identifying its role in the occidental Christian mystic tradition, as well as its influence on other consecrated names, as Saint John of the Cross and Saint Teresa of Avila / O presente trabalho tem como objetivo apresentar a mística de uma beguina italiana do final do século XIII e início do XIV, chamada Angela de Foligno. Para tanto, utilizamos os registros encontrados em sua única obra, The Book of the Blessed Angela of Foligno, sobre o qual lançamos uma leitura em chave fenomenológica, enfocando os conceitos de sofrimento e êxtase nele encontrados. Nossa hipótese é a de que existe uma relação íntima entre os dois conceitos, cuja importância para seu desenvolvimento espiritual constitui o que podemos entender como a teologia de Angela. A composição do trabalho conta com dois capítulos referentes ao livro acima mencionado e mais dois outros que procuram contextualizar o ambiente espiritual no qual esta mística viveu, como também, de maneira geral, em que estado se encontram os estudos a seu respeito. Esperamos, ao final, termos atendido ao nosso propósito primeiro: mostrar a grandeza e profundidade encontradas em seus textos, identificando, assim, seu lugar dentro da tradição mística cristã ocidental, bem como sua influência sobre outros nomes consagrados, como São João da Cruz e Santa Tereza D Ávila
460

[fr] LA PRODUCTION DU NOUVEAU ET DU VIEUX DANS L`HISTORIOGRAPHIE BRÉSILIENNE / [pt] A PRODUÇÃO DO NOVO E DO VELHO NA HISTORIOGRAFIA BRASILEIRA

DIANA BERMAN CORREA PINTO 13 December 2004 (has links)
[pt] A presente dissertação tem como tema a historiografia sobre a escravidão no Brasil, tomando-a em três momentos. Primeiro, são analisados trabalhos produzidos nos anos 1930, tomados como a matriz da qual se desenvolveram os trabalhos posteriores. Centra-se a análise sobre Oliveira Vianna, Caio Prado Jr., Sérgio Buarque de Holanda e Gilberto Freyre. Num segundo momento, a atenção recai sobre a produção historiográfica dos anos 1970, principal interlocutora dos historiadores na atualidade. Nesta parte é feita uma apresentação do debate entre a tese do Antigo sistema colonial e a apreensão teórica da realidade pelo conceito de modo de produção escravista colonial. Aparecem aqui autores como Celso Furtado, Otávio Ianni, Fernando Novais, Ciro Flamarion Cardoso e Jacob Gorender. Por último, são analisados trabalhos de historiadores como Sidney Chalhoub, Sheila de Castro Faria, Silvia Lara e Eduardo Silva, que vêm se opondo a esta forma de fazer a história e cuja proposta consiste em resgatar os aspectos culturais e subjetivos da experiência escrava. O escopo do presente trabalho é cotejar estas diferentes visões de história e os conceitos por elas operados, procurando evidenciar seus pressupostos. Para isso, busca-se identificar as oposições, reais ou enunciadas, a partir das quais se produz a diferença na relação novo/velho. / [fr] La présente dissertation verse sur l historiographie de l esclavage au Brésil, prise en trois moments. D abord, les travaux produits dans les années 1930 sont analysés, dans le but de comprendre la matrice de la pensée postérieure. L analyse se focalise spécialement sur Oliveira Vianna, Caio Prado Jr., Sérgio Buarque de Holanda et Gilberto Freyre. Ensuite, l attention se fixe sur la production théorique des années 1970, qui représentera la principale interlocutrice des historiens de l actualité. Il s agit là surtout de présenter le débat entre la thèse de l Ancien système colonial et la proposition de compréhension de la réalité par le concept de mode de production esclavagiste colonial, à travers l étude de Celso Furtado, Otávio Ianni, Fernando Novais, Ciro Flamarion Cardoso et Jacob Gorender. Finalement, on analyse les oeuvres des historiens comme Sidney Chalhoub, Sheila de Castro Faria, Silvia Lara et Eduardo Silva, entre autres, qui s opposent à cette forme d écrire et de penser l histoire, et dont la proposition théorique consiste à reprendre et revaloriser les aspects culturels et subjectifs de l expérience de l esclave. L objectif de ce travail est de confronter ces différentes visions de l histoire et les concepts développés pour identifier leurs présupposés. En ce sens les oppositions réelles ou énoncées sont mises en évidence en montrant alors les bases de la production de la différence dans le rapport nouveau/vieux.

Page generated in 0.336 seconds