• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 23
  • 14
  • 4
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 43
  • 21
  • 21
  • 14
  • 11
  • 11
  • 9
  • 8
  • 5
  • 5
  • 5
  • 5
  • 4
  • 4
  • 4
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
21

¿Por qué somos como somos? Continuidades y transformaciones de los discursos y las relaciones de poder en la identidad de las/os enfermeras/os en España (1956-1976)

Miró Bonet, Margalida 12 December 2008 (has links)
La cuestión básica de esta investigación es esclarecer cuáles han sido los procesos de continuidad y transformación que han constituido la identidad profesional de los/as enfermeros/as en España entre 1956 y 1976. Esta investigación guiada por el paradigma crítico social y las perspectivas teóricas postestructuralistas y postfeministas, plantea un análisis de discurso de carácter genealógico de los manuales de moral profesional dirigidos a la formación de los/as Ayudantes Técnicos Sanitarios y, de entrevistas a profesionales que durante este período fueron estudiantes, profesoras/es y enfermeros/as.La constitución de la identidad profesional se ha formado por discursos y relaciones de poder dominantes, como los discursos de género, técnico y biopatológico, y relaciones de poder disciplinario, pastoral y de autogobierno; y transformadores como el paso de un discurso de moral cristiana a un discurso laico y social, y la emergencia de discursos de concienciación profesional y resistencia. Todo ello permite apuntar una serie de implicaciones para la actualidad profesional, relativas al cómo somos y al porqué somos como somos.
22

The construction of national identity as a developmental process from childhood to adolescence in Catalonia

Valle Gómez, Arantza del 18 December 1998 (has links)
La idea que per entendre alguna cosa hem d'entendre el procés pel qual s'ha produït va ser assumida des de l'origen de l'estudi "La construcció de la identitat nacional com a procés de desenvolupament des de la infància a l'adolescència a Catalunya". Per tal d'estudiar el procés de desenvolupament relacionat amb la construcció de la identitat nacional, no és suficient considerar-lo en el seu context social, sinó que és necessari considerar la seva construcció social.Tres objectius principals van orientar el nostre estudi . Primer, indagar si els processos de categorització, identificació, coneixement, imatge, avaluació i afecte són també elements implicats en la construcció de la identitat nacional des de la infància a l'adolescència. Segon investigar el procés de desenvolupament d'aquests elements des dels 6 anys fins als 15 anys per contribuir amb dades a I'explicació sobre com es desenvolupa del coneixement social. Tres són les explicacions principals; la primera que es basa en processos cognitius d'inclusió-decentració; la segona, si aquest desenvolupament es dóna en cercles concèntrics des de I'interior (contextos quotidians) fins a l'exterior (amb intercanvis més amples i una educació formal envers la vida social); i la tercera, si el desenvolupament del coneixement social d'allò més immediat i directe es reorganitzat i adquireix nous significats per la integració dels elements més generals i abstractes. Tercer, donat el fet que el 50% de les famílies tenen el català com a llengua materna, hem estudiat la influència de la llengua o llengües utilitzades en el context familiar en el procés de construcció de la identitat nacional.Es va dissenyar una entrevista individual seguint una estructura amb les parts següents: identificació subjectiva i identificació nacional; coneixement dels països; estereotips, avaluació i sentiments, i entorn social. La mostra del present estudi va estar formada per 495 nens i adolescents de 6, 9, 12 i 15 anys d'edat. Es va utilitzar per cada grup un número similar de nens i nenes. La mostra es va dividir en tres grups segons la o les llengües utilitzades pel nen o nena en el seu context familiar.Tres van ser les categones lingüístiques utilitzades: castellà, nens que només utilitzin el castellà a casa; català, nens que només usen el català en el context familiar; i bilingües, nens que utilitzin tots dos idiomes a casa. Aquestes categories lingüístiques s'han utilitzat com a indicador dels contextos familiars.Dues conclusions principals es poden extreure d'aquest estudi. Primer, I'ús de categories nacionals no és una conseqüència del procés cognitiu d'inclusió-decentració ni en cercles concentrics (concret/abstracte). La idea d'un procés del món en paral·lel, d'un coneixement que integra simultàniament creences i sentiments de l'ambient concret o proper i de l'abstracte o llunyà pot explicar millor els nostres resultats. Els nens aprenen i pensen sobre la vida quotidara, les característiques de l'ambient, la informació circulant en el seu entom social i la importància o els diferents nivells de coneixement depenent del context. Els nens integren la informació que està circulant en el seu ambient i construeixen un món que necessàriament no ha de coincidir amb el món deis adults, però que els ajuda a comunicar-se i a entendre les situacions en les quals estan immersos. Els nens més joves són capaços d'utilitzar categories nacionals de manera similar als adolescents.Segon, la identitat nacional a Catalunya es construeix al voltant del nucli de la llengua parlada a casa. A través de tot I'estudi es pot veure un resultat consistent i reiterat. Els infants d'un entom familiar en què s'usa només el castellà s'identifiquen com a pertanyents a tots dos grups nacionals, Espanyol i Català. Els infants d'un entom familiar que utilitzen només el català s'identifiquen com a pertanyents només al grup Català. Aquestes identificacions guien com aquests nens avaluen i senten envers el propi grup nacional i els altres. A més, sembla que el context sòcio-polític és un vehicle important en la transmissió de les estructures de semblances i que I'estructura d'afecte es transmet principalment a través de I'entom familiar. / The study "The construction of national identity as a developmental process from childhood to adolescence in Catalonia" has been carried out within a European study entitled "Children's beliefs and feelings about their own and other national groups in Europe". The idea that to understand something we have to understand the process through which it has been produced it was assumed in the origin of the study. That is, we have to grasp its developmental construction. To study the developmental processes related to the construction of identity, it is not enough to consider them in their social social context, but it is necessary consider their social constructionThree main objectives have oriented our study. First, to ascertain if categorisation process, identification, knowledge, image evaluation and affect are also elements implied in the construction of nacional identity from childhood to adolescence.Second, to assess the developmental process of these elements from 6 to 15 years old in order to contribute to explain if development of social knowledge is related to inclusion and decentration cognitive processes, or in concentric circles from the inner, where the experience with the social object is in the majority at home and in everyday contexts, to the outer, where compromise, wide exchanges and a formal education about social life exist, or children's knowledge of the most immediate and direct is reorganised and acquires new meanings from the integration of more general and abstract elements.Third, knowing that Catalan language has been assumed from several sociological discourse as one of principal characteristics, maybe the most important, that configures the Catalan identity, the influence of the language or languages spoken in the family context in the process of the construction of national identity has been studied, due to the fact that 50% of families have Catalan as a mother tongue.An individual interview was designed with the following structure, eight parts that were grouped into four sections: subjective identification and national identification; knowledge of the countries; stereotypes, evaluation and feelings; and social background.The sample of the present study consisted of 495 children aged 6, 9, 12 and 15 years old. Similar numbers of boys and girls were present in each age group, The sample was broken down by the languages that the children spoke in their family environment. Three linguistic home situation categories were used: Castilian, children who speak only Castilian (Spanish) at home; Catalan, children who speak only Catalan at home; and bilingual, children who speak both languages at home.As first conclusion of this study it can been suggested that children belong to several social groups, and their participation in all them develops their social identity. This social identity is not just singular, on the contrary, it is multiple in nature and the salience of a particular identity depends on context. This idea can explain results showed in chapter six, where 6 years old children used national categories to describe themselves. The context of the subjective identification task created by the rest of the cards presented to the child was clearly national (the majority of the cards had a national category). Children younger than 10-11 years old can use national categories to describe themselves if the national dimension is salient in the context of the interview. So, it can be said that the use of national categories is neither a consequence of the cognitive processes of inclusion-decentration nor concentric circles (concrete/abstract).Also, results reported in chapter show how even youger children, choose the card to describe themselves depending on the social family context where they are growing up. And how they are able to choose a card in the coomparative national identificaton task (i.e. Catalan vs. Spanish), with all the complexity implied.So, the idea of a process of a parallel construction of the world, of simultaneously integrated knowledge, beliefs and feelings of the concrete or closer environment, and of the abstract or far away world, can better explain our data. Children learn and think about everyday life, about the characteristics of our environment, the information circulating in our social context, and the importance or otherwise of the different levels of knowledge, depending on the context. Children integrate the information that is circulating in their environment and they construct a world that does not necessarily coincide with the adult world, but which helps the children to communicate and to understand the situations in which they are immersed. Children of younger ages are able to use nacional categories in the same way adolescents.As second main point it can be concluded that national identity in Catalonia is constructed around the nucleus of the language that children speak at home. Through all the study a consistent result can be seen, Castilian speaking children identify themselves as belonging to both national groups, that is Spanish and Catalan, and Catalan speakers identify themselves as only belonging to the Catalan group and how evatuate and feel about the own group and the other. Results reported in chapter 8 show that the language spoken at home seems not to be an impotant vehicle of transmission of the structure of similarities as the socio-political context, on the contrary the affect structure is transmited by the family environment.To know the contents and meanings of these national categories used by the children and how these rneanings and contents change with age needs more research m the future.
23

Agenda Cultural Oculta. Una deconstrucció de l'oci nocturn de Barcelona i els seus suburbis, L'

Nofre i Mateo, Jordi 11 February 2009 (has links)
L'economia de l'oci nocturn és, avui dia, acceptada a moltes ciutats del primer món com a part significativa de les estratègies de renovació urbana i de construcció d'una nova "marca" urbana. L'oci nocturn i les múltiples activitats que se'n deriven són considerats també com a font significativa d'ingressos i d'ocupació. D'altra banda, el pes social dels joves s'està desplaçant cada vegada més cap a la nit. En aquest sentit, el consum i l'oci han esdevingut elements centrals en la construcció d'identitats individuals i col·lectives dels diferents grups de joves. Ara bé, la segregació social derivada de l'estructura espacial de l'oferta d'oci nocturn visibilitza cada vegada més l'ús polaritzat de l'espai d'ús públic de la ciutat. Es produeixen "desplaçaments espacials" de les activitats d'oci de joves de classe treballadora alhora que sorgeixen resistències al procés de branding de la ciutat per part d'alguns sectors joves de les classes treballadores dels suburbis. Després de presentar i analitzar en el primer capítol com la cultura s'ha convertit al llarg de les dues últimes dècades en un dels principals motors de desenvolupament urbà i de control social no només a Barcelona sinó també als seus suburbis, en el segon capítol es realitza una aproximació sintètica a la història de l'oci nocturn de la capital catalana des de finals del segle XIX fins a finals de la dècada de 1980 amb l'objectiu de visualitzar com l'oci nocturn, independentment de l'època considerada, ha estat caracteritzat per una forta segregació social i espacial. El capítol tercer mostra una cartografia de l'oferta d'oci nocturn de la ciutat de Barcelona així com una anàlisi crítica de les polítiques públiques que en matèria de joventut i cultura ha portat a terme l'administració pública local per a la construcció d'un oci nocturn alternatiu. Els capítols quart presenta una lectura crítica de l'oferta d'oci nocturn del clúster "Marià Cubí-Muntaner-Aribau-Tuset" -situat a la part baixa del districte acomodat de Sarrià-Sant Gervasi- on es (re)produeixen de manera molt significativa els mecanismes de distinció/exclusió social relacionats amb la higienització social de la nit duta a terme pel sector privat amb la conformitat de l'administració pública. En el capítol cinquè, es presenta l'oci nocturn de L'Hospitalet de Llobregat. Si bé al seu centre històric es localitza un oci nocturn orientat vers les capes mitjanes i mitjanes-altes de la ciutat, al polígon industrial de Can Famades es localitza un oci nocturn "marginal", caracteritzat per l'alcoholització de la nit, la sexualització de la figura femenina i el consum de simbologia nacionalista espanyola a través, fonamentalment, de la música i l'estètica personal. Precisament en el capítol sisè es presenta una caracterització dels "cholos" i "cholas", joves de 13 a 25 anys, de classe treballadora i residents als suburbis de Barcelona que s'apropien i transformen elements de l'estètica i ètica gitana per a construir un discurs de contestació a l'hegemonia político-cultural catalanista i conservadora dels últims trenta anys que ha vingut (re)produint-se des de l'administració pública catalana En aquest sentit, demanden i consumeixen productes culturals que contenen de manera associada una forta simbologia nacionalista espanyola. Aquesta construcció d'un discurs identitari com a contestació reivindica una certa alteritat suburbana enfront la ciutat central. Aquesta visibilització no només té lloc a l'espai físic urbà, sinó també al cibernètic. Aquesta tesi doctoral conclou afirmant que la regulació moral de la "nit", el control social i la segregació socioespacial constitueixen elements decisius en la configuració del mapa d'oci nocturn de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Se suggereix que existeixen indicis que apuntarien a l'existència d'una "agenda cultural oculta" per a l'homogeneïtzació social de la capital catalana i els seus suburbis. Alhora, caldria aprofundir en aspectes tals com, per exemple, de quina manera els centres històrics de les ciutats catalanes passen a ser consumits actualment com símbol de catalanitat, ruralitat i tradicionalitat per part de les noves classes mitjanes locals. / DISSERTATION'S SUMMARY:TITLE: The Non-Visible Cultural Agenda. A deconstruction of nightlife promotion in Barcelona and its suburbs.TEXT:Nightlife's economy is currently accepted as part of the strategies for urban renewal and branding in many European cities. Nightlife is also considered as a source of income and employment. Moreover, consumption and leisure have become central elements in the construction of self-identities for young people. However, young working class' leisure activities are being displaced towards "marginal" spaces as well as emerging resistance to this process of urban branding. The first chapter shows how culture has recently become one of the main tools for urban transformation and social control not only in Barcelona but also its suburbs. The second chapter performs a synthetic approach to the history of nightlife in Barcelona since the late nineteenth century until the end of the 1980s in order to see how night life has been always characterized by a strong social and spatial segregation. The third shows a critical reading on youth and cultural policies and maps current nightlife in the Catalan city. The fourth chapter focuses on nightlife cluster called as "Marià Cubí", showing how are (re)produced mechanisms for social distinction/exclusion related to social cleaning held by private sector. The fifth chapter shows the nightlife promotion localized in L'Hospitalet de Llobregat, focusing specially in its "marginal" nightlife, being characterized by free-long drinks promotion, sexualized image of women and consume of strong Spanish nationalist symbolism through music and aesthetics. The sixth chapter presents a characterization of "cholos" and "cholas", young people aged from thirteen to twenty-five. They use to belong to working class and mainly live in Barcelona's suburbs. "Cholos" and "cholas" demand and consume cultural products having linked a strong Spanish nationalist symbolism in order to build a identity against the inner city. This dissertation concludes that the moral regulation of the "night", the social control and social and spatial segregation are pretty important issues in Barcelona and metropolitan area's nightlife promotion. It is suggested that there are indications pointing to the existence of a hidden cultural agenda for social homogenization of the Catalan capital and its suburbs. Likewise, we should delve into issues such as, for example, how downtowns of Catalan cities are currently being consumed as a symbol of Catalan identity, rurality and traditionality by the local new middle-classes.
24

Nacion, Identidad y Nacionalismo: comparaciones de Juan Marse y Merce Rodoreda con el discurso catalanista de la identidad catalana

Lewellen, Evan D. 18 April 2017 (has links)
No description available.
25

Idea de Hispanoamérica en la obra de Juan Villoro

Llanes García, Manuel de Jesús 04 January 2013 (has links)
La presente tesis doctoral aborda una selección representativa la obra del escritor mexicano Juan Villoro, centrada en la forma en que este concibe culturalmente México en tanto que país integrante de una plataforma trasnacional, que llamamos “Hispanoamérica”, frente a otros rótulos muy difundidos como “América Latina”, que estarían del lado de otro tipo de intereses que el trabajo de este autor critica acusadamente, porque en ellos identifica el origen de una interpretación sumamente inexacta de los conflictos de su país. Para sistematizar lo anterior hemos llevado a cabo una exposición de los diferentes significados que se atribuyen a una palabra actualmente muy en boga, la “identidad”, capaz de recubrir colectivos humanos muy amplios, sobre todo en el caso de las cuestiones que tienen que ver con lo que aquí se llama “problema nacional”, que analizamos en algunas de sus modulaciones más recurrentes. Frente a los estudiosos que quieren ver en la llamada identidad colectiva el sustento psicológico que más tarde habría de dar forma a los cimientos de proyectos de gran calado y trascendencia como la nación política, ofrecemos un acercamiento histórico y filosófico que nos ha permitido llegar a lo que denominamos “alternativa hispanista”, que consideramos más oportuna de acuerdo con la identidad y la unidad de México en tanto que componente de la hispanidad. En semejante contexto, es posible situar la obra de Villoro en un recorrido más amplio que la libra del nacionalismo esencialista aunque sin desposeerla de las características que en determinado momento pueden identificarla con un proyecto de literatura nacional, sin perjuicio de que además hemos establecido influencias que desbordan el ámbito del español como lengua. En México, la identidad colectiva encuentra en Octavio Paz y El laberinto de la soledad su relato más divulgado, alrededor del cual existe un consenso que lo exime de su condición de mito, de ahí que durante décadas haya sido el basamento ideológico de buena parte de las grandes figuras de la ficción literaria que se construye en México, con el caso de Carlos Fuentes como especialmente emblemático. Paz y Fuentes servirán de contraste con generaciones que vendrán después, como la de Medio siglo, que hará las veces de transición entre los escritores posrevolucionarios y aquellos que, como Villoro, responden a otros postulados. Estos últimos encontrarán su visión del mundo en otras obras ensayísticas, como La jaula de la melancolía, de Roger Bartra, quien critica a Paz y propone otra forma de otorgarle sentido a México como referente. Todo ello será aprovechado por Villoro, quien por medio de las formas de lo cómico (desarrolladas por él a partir de la narrativa de Jorge Ibargüengoitia) se distanciará en varios sentidos de antecesores como Ignacio Manuel Altamirano, José Vasconcelos, Alfonso Reyes y el mismo Fuentes, aunque no dejará de alimentar la idea de una literatura que, por medio de la lengua española, le permite establecer un complejo sistema de referencias con todos los países donde también se habla este idioma. Villoro es un escritor crítico del nacionalismo, aunque eso no lo acerca automáticamente con las tendencias de carácter posmoderno que con frecuencia se le atribuyen, porque en su obra los personajes aluden a un conjunto de instituciones que son las que permiten hablar de una alternativa hispanista, ampliamente aprovechada por Villoro, ya sea bajo la forma de un mercado común o bien una tradición cuya relevancia no se agota. / Hispanic American Idea in the work of Juan Villoro This thesis is devoted to analyze the work of the Mexican writer Juan Villoro, whose literature will continue to gain presence in the field of literature written in Spanish. Therefore, this is a systematic study of the way in which the work of Villoro can be placed in the context of twentieth-century Mexican literature, while this is a result of a particularly complex process and here we proceed to unravel. We start from the idea that the so-called collective identity is often associated with psychological peculiarities that would be in the ideological foundation of the political nations. Faced with this idea, which seems insufficient, we recover far-reaching historical processes that will result in a transnational platform as Hispanic, that we will overcome essentialism. In Mexico, the work of Octavio Paz, The Labyrinth of Solitude, will be considered when configuring canonical character of the inhabitants of that country, according to the poet, conditioned for the myth of pre-Columbian roots. Other scholars such as Roger Bartra in The Cage of Melancholy, will criticize that belief to open the way to much more skeptical positions, as take place with Villoro. Juan Villoro will use this crisis to restate Mexican identity through the forms of the comic for his novels and essays, in the line of Jorge Ibargüengoitia and others. This can be seen in a collection of stories, which are proof of that radical break with the obscurantist myth, recognized as a simple anachronism. However, that deconstruction does not lead to a mere postmodernism, as they say about Villoro, who never fails to appeal to the Spanish language, including an extended set of institutions able to unite the Spanish-speaking countries.
26

El Debat americà al segle XVIII : opinions i controvèrsies sobre els Estats Units i els efectes en la seva construcció nacional

Rodríguez Bernal, Núria 23 November 2012 (has links)
La present tesi doctoral analitza la confrontació que va tenir lloc al llarg del segle XVIII entre el naturalista francès Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon, iniciador de la teoria de la degeneració i la inferioritat americanes, i el principal redactor de la Declaració d’Independència dels Estats Units, Thomas Jefferson, qui va realitzar la desarticulació de la mateixa. S’ha dut a terme un buidatge en profunditat de les obres d’aquests dos autors que ha permès establir els paràmetres principals de les posicions corresponents, i s’hi han afegit també les d’altres autors secundaris que van participar en la polèmica de manera significativa per tal d’obtenir una millor perspectiva. L’objectiu primordial ha estat establir la importància d’aquest debat en la creació del discurs identitari de la jove nació nord-americana a través de l’estudi comparatiu de la influència en aquest sentit de les temàtiques més tractades. / This doctoral thesis analyses the confrontation that took place throughout the 18th century between the French naturalist Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon, initiator of the American degeneracy theory, and the main writer of the United States’ Declaration of Independence, Thomas Jefferson, who dismantled it. The works of these two authors have been thoroughly examined in order to establish the main parameters of their corresponding positions. Also, the works of secondary authors who participated in the polemic in a significant way have been added in order to obtain a better perspective. The main goal has been to establish the importance of this debate in the creation of the identity speech of the young North American nation by using a comparative study of the influence, in this sense, of each one of the topics treated.
27

Llegat i vigència de les aportacions de l'exposició "The Family of Man" en la representació fotogràfica de la identitat

Redondo i Arolas, Mar 15 July 2010 (has links)
La recerca que es presenta aborda la capacitat discursiva de la fotografia, delimitant uns usos concrets del mitjà fotogràfic i analitzant algunes exposicions que es qüestionen la fotografia que parla de l’home en relació amb el seu context social. És per aquest motiu que la investigació pren com a centre d’interès "The Family of Man", exposició fotogràfica de gran rellevància quant a la idea de projecte, quant al procés de gestió de les imatges, i quant a la recepció pública. Comissariada per Edward Steichen, es va inaugurar al Museu d'Art Modern de Nova York l’any 1955. Del seu estudi se’n conclou que es tracta d’un cas paradigmàtic de model expositiu fotogràfic que aglutinava molts dels aspectes que s’han debatut i es debaten encara al voltant de la fotografia, de l’art, i de llurs implicacions socials. En la recerca es circumscriuen els temes de reflexió més rellevants i s’observa com es presenten aquests en algunes exposicions o actituds artístiques de finals del segle XX, principis del XXI, les actituds reflexives i crítiques dels autors de les quals semblen revelar directament o indirecta, l’herència dels propòsits del fotògraf E. Steichen, artífex representatiu d’un corrent en la producció fotogràfica que procura conciliar l’art i la vida comuna. La revisió i l’anàlisi d’exhibicions perfilen el què ha canviat en la fotografia pel que fa a la percepció i representació de l’home i les seves relacions socials, i com aquests canvis s’han emmirallat en les diverses manifestacions artístiques contemporànies sobre l’home. Així mateix, el recorregut per les obres i el temps deixen paleses algunes de les modificacions que des dels anys cinquanta han esdevingut respecte a la concepció i comprensió de la imatge fotogràfica en el context de l’art. / This research address the discursive capacity of photography, delimiting specific uses of the photographic medium and analyzing some exhibitions that question the photography that speaks about mankind in relation to its social context. It is for this reason that research takes as its focus of interest The Family of Man photographic exhibition of great relevance attending to the idea of the project, the management of the pictures, and in terms of public reception. Curated by Edward Steichen, was opened at the Museum of Modern Art in New York in 1955. Its study concludes that it is a paradigmatic case of model photography exhibition that brings together many of the issues being and discussed even now around the photography, art, and their social implications. The research reflects the highlights that are shown in some exhibitions and in several artistic attitudes of the late twentieth and twenty-first centuries, and also the critical and reflective attitudes of the authors which seem to reveal directly or indirectly, the inheritance of the purposes of the photographer E. Steichen, the most representative artifex of a photographic movement that tries to reconcile art and common daily life. The review and the analysis of exhibitions outline what has changed in the photography attending to the perception and representation of men and their social relationships, and how these changes have been mirrored in several contemporary art demonstrations about mankind. Likewise studying the works through the time reveals some of the changes that have occurred since the fifties about the conception and understanding of the photographic image in the context of art.
28

Construcció de la identitat professional del tutor o la tutora de secundària

Giner, Antoni 01 June 2011 (has links)
La Tesis Doctoral que s’ha realitzat aporta nous elements en la construcció de l’orientació al sistema escolar i en la consolidació i definició competencial dels tutors dels centres de secundària. Els canvis socials comporten una nova realitat a les aules i unes noves necessitats de l’alumnat. Saber què s’ha de fer, com s’ha de fer quan s’ha de fer, per a què s’ha de fer, són qüestions fonamentals per desenvolupar un treball tutorial de qualitat. La construcció de la identitat professional i competencial dels docents en l’àmbit tutorial per donar resposta a aquestes necessitats és fa del tot necessari. La identitat docent s’inicia en la formació inicial del docent i es dona al llarg de tota la vida professional. Aquesta identitat no sorgeix automàticament com a resultat d’un títol professional, ans el contrari, cal construir-la. Una construcció de la identitat professional i competencial que ve donada per una necessitat de donar respostes a situacions que sempre són diferents, a prendre decisions de les quals ningú els ha ensenyat la resposta, a plantejar-se uns valors que condicionaran la resolució dels diferents conflictes; en definitiva, a saber ser autònom i eficaç en el treball tutorial. L’ICE de la UB porta a terme el curs de postgrau “La tutoria i la seva pràctica” per donar resposta a la necessitat formativa del tutor o tutora esmentada anteriorment. El seu inici va ser el curs 2005/06. Aquesta formació és de caire professionalitzador i té per finalitat aprofundir en la construcció professional dels docents com a tutors o tutores de centres educatius en secundària. La construcció professional dels tutors precisa d’una formació estructurada i personalitzada que aporti el canvi d’actituds, l’adquisició de coneixements i el desenvolupament de les habilitats que calguin per ser competent en aquells aspectes necessaris per ser un bon tutor o tutora en el segle XXI. La recerca que es presenta té una doble finalitat, en un primer moment aporta la construcció d’una categorització competencial del tutor o tutora, i en un segon moment avaluar, des dels seus inicis, la proposta formativa, el procés formatiu i els resultats que s’han desprenen en el camp professional. En definitiva, s’ha volgut saber si els tutors i tutores que han realitzat la formació tenen adquirides les competències necessàries per donar resposta a les necessitats professionals com a tutor o tutora del segle XXI. La recerca parteix definint un marc conceptual amb les implicacions socials, educatives i d’orientació en la construcció del marc competencial tutorial. La metodologia emprada ha estat diversa. En la construcció del marc competencial s’ha utilitzat el mètode Delphi amb doble comissió d’experts. Per portar a terme la recerca avaluativa del programa formatiu s’ha utilitzat el model CIPP de Stufflebeam com a model d’avaluació sistèmica, i en concret l’avaluació de producte, s’ha basat en el model d’avaluació de resultats de Kirkpatrick. Els resultats obtinguts han estat molt nombrosos i significatius. La categorització competencial ha estat validada per la comunitat professional i científica. Ha quedat de manifest la importància de certes competències per sobre d’altres, però en definitiva, totes són necessàries per portar a terme la tasca tutorial. S’han recollit un nombre significatiu d’indicadors de resultats d’aprenentatge de cadascuna de les competències. Les dades recollides en la recerca avaluativa del programa formatiu han estat molt amplies i significatives. Destacar que la recerca aporta dades significatives de l’aprenentatge competencial que ha realitzat el professorat de secundària al realitzat el procés formatiu. La formació rebuda pel professorat compensa les diferencies significatives que es donen a la població control en referència a les diferents variables que s’han seguit: gènere, edat, experiència docent, experiència tutorial, etapa educativa, titularitat del centre educatiu, titulació del professorat, àmbit docent i formació permanent. La recerca presenta un capítol de propostes de millora i prospectives. / This Doctoral Thesis brings new elements in the construction of the school system orientation and the definition and consolidation of the tutors’ competencies in the secondary education centres. The professional construction of teachers in the tutorship field starts with the teacher’s initial training and it goes all throughout their professional life. The ICE of the UB conducts a graduates’ course named “The tutorship and its practice” to give an answer to the tutors’ need of their ongoing training. It is a course of a professional nature and it aims to go further in helping teachers improve as tutors of secondary education schools. This investigation has a dual purpose: in the first place to categorize the competences a tutor should have and secondly to evaluate the training programme, the training process and the results obtained in the professional field. It starts with the definition of the conceptual framework with the social, educational and of guidance implications in building the tutor’s competencies framework. The methodologies used have been diverse. The Delphi method with double jury of experts has been the one used in the building of the competencies framework. The Stufflebeam’s CIPP method has been used to carry out the evaluation-research of the training programme, as a systemic evaluation model; finally, to specifically evaluate the product, the Kirkpatrick’s results’ evaluation model has been employed. The results obtained have been very numerous and significant. The categorization of competencies has been validated by the scientific and professional community. An important number of indicators of the training results of each competency has been obtained. The data collected in the research of the educational programme have been very extensive, evaluative and meaningful. Note that the search brings significant data of the competence learning to perform the training process. The training received by teachers makes up for the significant differences that occur in the control group regarding the different variables followed: genre, age, teaching experience, tutorial experience, education, ownership of the educational centre, teachers’ qualifications, teaching field and permanent training. The research includes a chapter of suggestions for improvement and forward-looking proposals.
29

[de] WIE SINGT MAN DAS LIED DES HERRN? HERAUSFORDERUNGEN ZUM ZEUGNIS VON DER EVANGELISCH KIRCHE VON LUTHERISCHE BEKENNTNISSES IN BRASILIEN IN DEN STÄDTISCHEN ZENTREN DER GEGENWÄRTIGEN ZEIT / [en] HOW TO SING THE SONG OF THE LORD? CHALLENGES TO THE WITNESS OF THE EVANGELICAL CHURCH OF LUTHERAN CONFESSION IN BRAZIL IN THE URBAN CENTERS OF ACTUALITY / [pt] COMO CANTAR A CANÇÃO DO SENHOR?: DESAFIOS AO TESTEMUNHO DA IGREJA EVANGÉLICA DE CONFISSÃO LUTERANA NO BRASIL NOS CENTROS URBANOS DA ATUALIDADE

ANTONIO CARLOS SILVA RIBEIRO 07 February 2006 (has links)
[pt] O diálogo entre as comunidades cristãs luteranas brasileiras da atualidade e os demais atores presentes na realidade dos centros urbanos é o principal assunto desta pesquisa. A dificuldade se deve à teologia pastoral que privilegiou a identidade do grupo associada à etnia da maioria dos seus membros, ao invés da identidade que resulta dos relacionamentos das comunidades locais, como resposta ao seu testemunho do Evangelho. Essa situação se originou na atitude dos imigrantes europeus que, encantados com expansionismo mercantil alemão, agarraram-se à sua identidade étnica, em nome da sobrevivência. Mesmo herdeiras de uma eclesiologia aberta e relacional, a partir de Cristo, as comunidades julgaram que podiam viver isoladas dos centros urbanos, aceitaram o modelo eclesial trazido pelos pastores, mas a impermeabilidade não suportou o trauma da 2ª Guerra e nem o embate com a urbanidade e a atualidade. Sendo a catolicidade imprescindível para a mensagem da salvação, o anúncio encontrou dificuldades de expressão na Igreja dos alemães, desafiando-a a assumir os riscos do anúncio, inculturar sua fé na realidade brasileira e desenvolver novas perspectivas pastorais para ocupar lugar nos centros urbanos. / [en] german pastors, but the impermeability didn t support the trouble of the 2nd War and nor the embate with the urbanity and the actuality. Being the universality indispensable for the Salvation message, the Church of the Germans had difficulties to express this announcement. The Salvation announcement challenges the Lutheran Church to assume its risks, to inculture the faith in Brazilian reality and to develop new pastoral perspectives to occupy place in the urban centers. / [de] Der Dialog zwischen den christlich lutherischen brasilianischen Gemeinden der Gegenwart und den anderen Beteiligten in der Wirklichkeit der städtischen Zentren ist das Hauptthema dieser Forschungsarbeit. Die Schwierigkeit ist auf eine Pastoraltheologie zurückzuführen, die eine Gruppenidentität bevorzugte, die durch die ethnische Herkunft der Mehrzahl der Mitglieder gestiftet wird, anstatt einer Identität, die sich den Beziehungen der örtlichen Gemeinden verdankt, als Antwort auf ihr Zeugnis des Evangeliums. Diese Situation hat ihren Ursprung in der Einstellung der europäischen Einwanderer, die sich, verzaubert durch die Ausbreitung des deutschen Handels, an ihre ethnische Identität klammerten, um zu überleben. Obwohl Erbinnen einer offenen, von Christus her auf Beziehung angelegten Ekklesiologie, meinten die Gemeinden, sie könnten isoliert von den städtischen Zentren leben, übernahmen das kirchliche Modell, das die deutschen Pfarrer mitbrachten, aber die Undurchlässigkeit hielt weder dem Trauma II. Weltkrieg stand, noch dem Zusammenprall mit der Urbanität und der Aktualität. Da die Universalität für die Heilsbotschaft unverzichtbar ist, stiess ihre Verkündigung in der Kirche der Deutschen auf Ausdrucksschwierigkeiten, die sie herausfordern, die Risiken der Verkündigung anzunehmen, ihren Glauben in die brasilianische Wirklichkeit zu inkulturieren und neue pastorale Perspektiven zu entwickeln, um in den städtischen Zentren Raum zu gewinnen.
30

Charles Taylor y la identidad moderna

Cincunegui, Juan Manuel 16 December 2010 (has links)
El propòsit principal d'aquesta tesi és analitzar críticament l'antropologia filosòfica de Charles Taylor.A la primera part abordem qüestions preliminars: les fonts, els fonaments teòrics i els elements metodològics del seu pensament.A la segona part elaborem la seva teoria de la identitat. Això implica: (1) donar compte de la relació inextricable entre el jo de la persona i la seva orientació moral, i (2) per mitjà d'arguments transcendentals, articular una ontologia que determini els trets perennes de la naturalesa humana.Una ontologia de la identitat exigeix l'articulació de les continuïtats i discontinuïtats entre els animals humans i no humans. És a dir, una filosofia de la biologia que aporti les intuïcions de l'aristotelisme al post-darwinisme. En línia amb Adaslair MacIntyre, intentem completar les aportacions realitzades per Taylor en el context de la seva filosofia de l'acció.D'altra banda, identifiquem alguns dels trets distintius de l'agent humà (lingüisticitat, propòsit i dialogicitat), i abordem els desafiaments de (1) les versions que radicalitzen les conseqüències de la contingència del subjecte i (2) els reduccionisme que prosperen entre els filòsofs analítics. Per això hem confrontat a les interpretacions de Richard Rorty sobre Nietzsche i Freud, i a la posició quasi-budista de Parfit, l'hermenèutica forta de Charles Taylor i Paul Ricoeur.A la tercera part, estudiem la dimensió històrica de la identitat humana. Això implica assenyalar les peculiaritats del anthropos modern. Per això, a més de contraposar al jo modern la versió premoderna de la nostra comuna humanitat, hem hagut d'enfrontar a la interpretació de Taylor sobre el sentit de les mutacions cosmovisionales, antropològiques i ètiques de la modernitat, les interpretacions que a aquestes mutacions concedeixen autors com Michel Foucault, Alasdair MacIntyre i Jürgen Habermas. / El propósito principal de esta tesis es analizar críticamente la antropología filosófica de Charles Taylor. En la primera parte abordamos cuestiones preliminares: las fuentes, los fundamentos teóricos y los elementos metodológicos de su pensamiento. En la segunda parte elaboramos su teoría de la identidad. Eso implica: (1) dar cuenta de la relación inextricable entre el yo de la persona y su orientación moral; y (2) por medio de argumentos trascendentales, articular una ontología que determine los rasgos perennes de la naturaleza humana. Una ontología de la identidad exige la articulación de las continuidades y discontinuidades entre los animales humanos y no humanos. Es decir, una filosofía de la biología que aporte las intuiciones del aristotelismo al post-darwinismo. En línea con Adaslair MacIntyre, intentamos completar los aportes realizados por Taylor en el contexto de su filosofía de la acción. Por otro lado, identificamos algunos de los rasgos distintivos del agente humano (lingüisticidad, propósito y dialogicidad); y abordamos los desafíos de (1) las versiones que radicalizan las consecuencias de la contingencia del sujeto y (2) los reduccionismos que prosperan entre los filósofos analíticos. Para ello hemos confrontado a las interpretaciones de Richard Rorty sobre Nietzsche y Freud, y a la posición cuasi-budista de Parfit, con la hermenéutica fuerte de Charles Taylor y Paul Ricoeur.En la tercera parte, estudiamos la dimensión histórica de la identidad humana. Eso implica señalar las peculiaridades del anthropos moderno. Para ello, además de contraponer al yo moderno la versión premoderna de nuestra común humanidad, hemos tenido que enfrentar a la interpretación de Taylor sobre el sentido de las mutaciones cosmovisionales, antropológicas y éticas de la modernidad, las interpretaciones que a éstas mutaciones conceden autores como Michel Foucault, Alasdair MacIntyre y Jürgen Habermas. / The main purpose of this thesis is to critically analyze the philosophical anthropology of Charles Taylor.The first part deals with preliminary issues: the sources, the theoretical and methodological elements of his thought.In the second part we elaborate his theory of identity. This implies: (1) to account for the inextricable relationship between the self of the person and his moral orientation, and (2) by means of transcendental arguments, to articulate an ontology that determines the perennial features of human nature.An ontology of identity requires the articulation of the continuities and discontinuities between human and nonhuman animals. That is, a philosophy of biology which provides insights from Aristotelianism to post-Darwinism. In line with Adaslair MacIntyre, we try to complete the contributions made by Taylor in the context of his philosophy of action.On the other hand, we identify some of the distinctive features of human agency (language, purpose and dialogue) and tackle the challenges of (1) versions that radicalized the consequences of the contingency of the subject and (2) the reductionism that thrive among the analytical philosophers. So we confront the interpretations of Richard Rorty about Nietzsche and Freud, and the quasi-Buddhism of Parfit, with the strong hermeneutics of Charles Taylor and Paul Ricoeur.In the third part, we study the historical dimension of human identity. That means pointing out the peculiarities of the modern anthropos. Therefore, in addition to contrast the modern self with the premodern version of our common humanity, we confront Taylor's interpretation of the meaning of the cosmological, anthropological and ethical mutations of modernity, with the interpretations that authors as Michel Foucault, Jürgen Habermas and Alasdair MaIntyre offer about these mutations.

Page generated in 0.0805 seconds